skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs abans de
començar amb el programa d’avui, dir-vos que el passat dijous 29 de febrer vam
poder assistir a un concert-celebració d’un aniversari emblemàtic, el del Sr. Joan Mas Marsell, reconegut melòman i
pare de Joan Mas Soler, actual
responsable de la sala Jamboree i
cofundador del grup Mas i Mas, dedicat
des de fa més de tres dècades al foment de la música en viu a la ciutat, i de
manera particular al Jazz. El Sr. Mas
celebrà els seus primers 100 anys i per això se li va fer venir des de París a la Laurent Mignard Duke Ellington Orchestra integrada per alguns dels
millors solistes de l'escena francesa del jazz —una de les més dinàmiques d'Europa—, i considerada “la millor
orquestra ellingtoniana en actiu,” segons la Duke Ellington Music Society, una entitat reconeguda a escala
internacional en l'estudi i recuperació de la música del Duc. Impressionant la
direcció d’en Laurent Mignard i les
interpretacions dels seus solistes. S’ha de dir que vam gaudir molt i molt del
concert, on vam poder escoltar molts dels temes emblemàtics de Duke com per exemple “In a Mellow
Tone”, “Perdido”, “Caravan” i un llarg etc on hi hagué també un “Medley” amb
tres dels seus temes. De convidat al trombó hi aparegué el nostre amic Ramon Fosati que n’interpretà un
parell. Va ser una nit màgica que vam poder gaudir a la magnífica Sala 3 del Jamboree. Per molts anys Sr. Joan Mas Marsell i per molts més
anys Jamboree.
I ja parlant del
programa d’avui dir-vos que anirà de projectes de l’editorial americana Origin Records i la seva “filial”, OA2 Records. Podrem escoltar el darrer
projecte de qui n’és el seu artífex, ànima i cos, en John Bishop i el seu “Antwerp”; Randy Napoleon,
“The Door is Open”; Peter Erskine, “Bernstein in Vienna” i l'Alon Farber -Hagiga- "The Magician: Live in Jerusalem”.
I ja començarem amb John Bishop i el seu “Antwerp”, publicat per OA2 Records publicat el 17 de novembre
de 2023, gravat el 9 de maig de 2023 per Jussi
De Nys a Rockstar Recordings, Niel,
Anvers, Bèlgica. Mesclat per Dave
Dysart, Bellevue, WA. Masteritzat per
Dave Darlington a Bass Hit
Recording, Nova York. Fotos de John
Bishop, excepte contraportada de Leila
Shearer i la foto dels músics, d'Eric
Malfait. Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per John
Bishop. Amb Bram Weijters - piano,
Piet Verbist - contrabaix i John Bishop - bateria. I dir-vos que
al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82883.
I dels 9 temes n’hi
ha quatre que són unes precioses balades, dolces de melodies i amb unes cadències
harmòniques molt boniques i en alguns casos un punt de melancòliques, i
aquestes són el track 8 “Two For the Road” (Henry Mancini), el 5 “Lawns” (Carla
Bley), el 3 “Pointingathe Moon” (Piet Verbist) i el 7 “For Less Than Nothing” (Piet
Verbist). I esclar que havent-hi un tema de l’estimada i enyorada Carla Bley l’haig de posar, sí o sí, i
aquí teniu el preciós...
1.5.- Lawns (Carla
Bley) 7:28.
I ves per on que
aquesta meravella, Carla Bley la va
enregistrar el 1987 en el seu disc “Sextet”
amb Carla Bley – orgue, Larry Willis –
piano, Hiram Bullock – guitarra, Steve Swallow - baix elèctric, Victor Lewis -
bateria i Don Alias - percussió. I ella ens va deixar amb 87 anys el 17 d’octubre
del 2023 per un putu càncer cerebral, que en pau sempre més descansi.
I quin tema més maco
per començar el programa d’avui. I la versió que ens han fet els nostres herois
és de les de traca i mocador, car l’han feta amb una gran tendresa, com el tema
és. Uns inicis delicats amb arpegis del pianista Weijters, per ja començar escoltant la melodia d’un tema que té una
estructura per la qual el baix va repetint un “Riff” durant tot el tema. És un
tema lluminós, una hipnòtica balada que se’t va ficant a dins cada vegada més.
I després de la presentació del tema, magnífica improvisació de Verbist al contrabaix, ell fent de Steve Swallow. Ara bé, la posterior del
pianista Weijters ha estat
magistral. Plena de sentiments, tot i honorant la nostra estimada compositora,
una mena de “Musa i Deesa” de la música a qui totes i tots hem estimat i
admirat. I el nostre estimat John Bishop
a la bateria ha estat d’una subtilesa absoluta. Gràcies John. Un preciós tema per començar-los
a escoltar i nosaltres el programa d’avui.
I un tema molt
interessant i amb més contingut rítmic és el del pianista i anomenat..
2.9.- Contemplative
6:47 (Bram Weijters)
I Déu-n’hi-do amb
quin tema del pianista belga hem continuat. Una molt bona part del qual n’ha
estat ell quasi l’únic protagonista car n’ha iniciat la melodia i sense solució
de continuïtat n’ha fet la improvisació, que de nou ha estat brutal. Un tema
amb un fort contingut rítmic tot i el tempo mèdium quasi slow. El marcatge fet
pel John a la bateria ha estat la
mare dels ous del tema, també amb el suport del baixista Verbist, esclar. I el tema l’han començat amb una “Intro” d’acords
del pianista, i ja ben aviat la melodia. I de nou, fer-vos notar la gran
intervenció de John a la bateria, ell sempre creant línies,
redobles, copets als plats i demés estris de la seva bateria. La improvisació
del pianista i compositor ha anat in “crescendo” de mica en mica, cosa a la
qual ja ens n’hem acostumat, car sembla un senyal d’identitat d’aquest
projecte. Llarga improvisació i molt potent al final, que ha deixat pas a la
més subtil del baixista, també belga, Verbist,
ell amb una pulsació consistent, amb molta rítmica però també amb molta
melodia. En fi, una altra meravella de tema on acaben recuperant el motiu
principal i amb un final de lluïment també pel John, acabant-lo delicadament, subtilment.
All
About Jazz,
va dir.
Amb una carrera molt
variada durant diverses dècades, és a través de la pertinença a diversos trios
de llarga vida on probablement la veu musical del bateria de Seattle, John Bishop és més evident.
Amb l'aclamat trio "rubato" del pianista de Nova York, Hal Galper durant els últims 15 anys, la banda “Scenes” amb el guitarrista John Stowell durant 20 més, o el trio
de piano “New Stories” que va
començar a mitjans dels anys 80, cadascun va proporcionar una visió compromesa
amb un enfocament. sobre la narrativa col·lectiva. Amb això, no és d'estranyar
que Bishop ofereixi un altre trio
com el primer àlbum sota el seu propi nom en 15 anys. La primera trobada amb el
pianista Bram Weijters i el baixista Piet Verbist a Bèlgica el 2010 a través d'un quartet amb el trompetista Chad McCullough, amb els quals van fer
gires anuals, realitzant més de 100 concerts i llançant 3 àlbums durant els
seus 8 anys. Continuant amb els viatges anuals a Anvers després de la pandèmia, la idea de gravar un trio amb Piet & Bram va venir en un moment
d'agraïment per la seva amistat, la seva música i les aventures en curs que va
inspirar la primera visita d'Anvers.
El seu és un so evolucionat de l'admiració mútua i l'alegria de la creació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema del pianista Weijters
i anomenat..
3.1.- Rücksichtslos
(Bram Weijters) 6:00.
I carall quin altre
brutal tema per ja acabar-los d’escoltar, amb quina trempera fan música aquest
trio de piano, contrabaix i bateria. Un tema de nou amb molta feina feta pel
pianista i que han començat amb una curta “Intro” per ja aparèixer la melodia a
càrrec del pianista i compositor. Ben aviat s’ha posat a improvisar, i si
primer tot anava més o menys delicadament, de mica en mica s’han anat
abrandant, estirant, creixent i incrementant les seves energies i esclar que
també les nostres. Han anat amunt, amunt, amunt i cada vegada més i més. I de
nou el piano de Bram Weijters executant
una gran tasca solista, ell que en el seu estil hi encabeix molta qüestió
rítmica a base d’acords però també per com n’és la seva pulsació, la seva digitació.
El baixista Piet Verbist ha fet també una bona improvisació, amb
sonoritat profunda, les dels més greus de l’escala, i després d’ell, el nostre
estimat John Bishop ha desenvolupat
també un magnífic solo, ell que en cada tema ha estat creant i creant amb molta
subtilesa, en aquest solo s’ha esplaiat la mar de bé, mostrant-nos tot el seu
saber fer, que n’és molt. I al final han recuperat la melodia principal i encara
s’han allargassat de manera recurrent en una de “Turn Around” estirant el tema
fins acabar-lo de manera magistral i de nou amb tota la subtilesa possible. Gran
tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Bram Weijters, Piet Verbist i John Bishop.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshson undrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem amb un
altre d’aquests projectes d’aquesta editorial amiga, i ara és Origin
Records, i projecte de Randy
Napoleon, “The Door is Open” (The music of Gregg Hill) publicat el 23 de
febrer de 2024. Enregistrat als estudis de gravació Troubadour. Sons dissenyats, mesclats i masteritzats per Corey DeRushia. Enregistrat el 27 i 28
de juny de 2023. Foto de portada de Fay
Kleinman. Concepte de fotografia i disseny de Lynne Brown. Disseny i
maquetació de la portada per John
Bishop. Produït per Gregg Hill i Randy Napoleon. Randy Napoleon - guitarra,
Aubrey Johnson - veu, Rick Roe - piano, Rodney Whitaker - contrabaix
(2,3,6,8,9), Lucas Lafave - contrabaix (1,4,5,7), Quincy Davis - bateria, i
en els temes (2,3,4,8,9), Anthony Stanco
- trompeta, Walter Blanding - saxo tenor i Andrew Kim - trombó. I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22224.
I aquest és un altre
projecte amb 9 temes dels quals n’hi ha un a tempo de balada com és el 6è track i preciós “April Song”. Amb un punt
més de tempo hi tenim el magnífic el 4rt “Motel Blues”, i més o menys al mateix
tempo el també magnífic i 9è track “Triple Play”. Segueixen les melodies maques
i cantades per Audrey com és el tema
que titula el disc i 2n track “The Door is Open” a més de ritmes així com
trencats i energies diverses. I el 1er track “The Lost Tune” comença
delicadament amb la guitarra del líder i bonica melodia, coses que canviaran
ben aviat amb un ritme i marcatge pel baterista i veu de la cantant. I el 3er
track “Escape to Cat Island” té un tempo un pèl més viu i presència del
baterista amb els copets als plats i caixa i esclar que la guitarra del líder.
I el 5è Spa-Taneity, tot i començar amb delicats arpegis de la guitarra i veu,
més endavant evolucionarà a tot Swing en la improvisació de la cantant a tot
“Scat”. I un tema vital de tempo és el 7è track “The Last Pop Tune”, on el
motiu rítmic inicial està ben marcat per baixista, pianista i guitarrista,
coses que canviaran en la improvisació del líder a tot Swing. I ja el 8è track
“Skyline”, tot i que iniciat a duet d’Intro amb la veu i la guitarra així com
molt delicat, el tema agafarà una gran trempera rítmica alhora que a tempo
10-n’hi-do de viu, tot i haver-hi un altre “break” rítmic de nou a veu i
guitarra, per ja tirar a tot tren fins el final a tot Swing.
I ja els escoltarem
en el Blues un tan arrastradet....
4.4.- Motel Blues
(Gregg Hill) 5:52.
I ja veieu de quina
manera seguim el programa d’avui. Un lleuger i subtil canvi d’estil amb aquest
magnífic Blues, tema com tots els d’aquest projecte del gran compositor Gregg Hill; de fet, a Origin Records hi podreu trobar altres
discos dedicats a la seva música i un dels quals, el del trombonista Michael Dease ja va sonar en el Programa
545 del Jazz Club de Nit, també
dedicat íntegrament a Origin Records.
I en aquest projecte
escoltarem la bonica veu de l’Aubrey
Johnson com ara mateix hem acabat de fer. Ella en aquest tema contestant
trossos de la melodia inicial i la final feta pel líder i guitarrista Randy Napoleon, que ja improvisarà en d’altres
temes. Tema amb una “Intro” per ja la melodia a càrrec del líder a la guitarra,
i amb uns acords del pianista Rick Roe
molt subtils, i després el diàleg amb la cantant. I el tema segueix amb la
improvisació del líder a la guitarra, feta amb tot el Blues del món, un esperit
i “feeling” més que aconseguit on hem escoltat uns “licks” dels vents Anthony Stanco - trompeta, Walter Blanding
- saxo tenor i Andrew Kim - trombó. I
el baixista Lucas Lafave ens ha fet
una improvisació fregant la “Berra” amb l’arc que ha estat brutal, després de
la qual han recuperat el motiu principal acabant-lo de la manera que ho han
fet, brutalment i ideal per començar-los a escoltar.
El guitarrista Randy Napoleon s’enlaira molt amunt en
aquesta nova col·lecció de cançons del prolífic compositor de jazz Gregg Hill. El nucli de la seva banda te
la seva llibertat per ampliar els límits, sorprendre o simplement bloquejar-se
en un swing inatacable, està disponible per gaudir i fer-nos gaudir. El 2014,
després de més d'una dècada a la ciutat de Nova
York i viatjant pel món amb Freddie
Cole, Michael Bublé i altres, es va trobar enmig del pròsper centre de jazz
en què s'havia convertit Lansing, a Michigan, des de l'arribada del
baixista Rodney Whitaker gairebé 25
anys abans. Juntament amb els seus companys de banda, el pianista Rick Roe, Whitaker i el bateria Quincy Davis, el compositor Gregg Hill afegí una veu compositiva
enèrgica a l'escena, atraient a Napoleon,
Whitaker, Michael Dease i altres a col·laboracions inspirades. Aquí, Napoleó té la llibertat d’ampliar els
temes centrals de Hill, i la relació
musical que comparteix amb la vocalista de Nova
York, Aubrey Johnson durant els seus dos últims àlbums afegí una nova
dimensió al seu repertori que, sens dubte, també s'infiltrarà en el futur de
les obres de Hill.
I els seguirem
escoltant ja un pèl més vius de tempo en el tema que titula el disc
l’anomenat...
5.2.- The Door is
Open (Gregg Hill) 6:28.
I en aquest tema hem
tingut la base rítmica amb Rick Roe -
piano, i ara amb Rodney Whitaker - contrabaix i amb un final brutal a base dels
vents Anthony Stanco - trompeta, Walter Blanding - saxo tenor i Andrew Kim - trombó. I el tema l’han
començat amb una altre “Intro” dels darrers acords i ja la veu de l’Audrey fent-ne la melodia sense lletra.
Els vents l’han acaronat recolzant-la calorosament. Una base rítmica sempre amb
la bateria de Quincy Davis que ha
estat brutal. I qui primer s’ha posat a improvisar ha estat en Walter Blanding al saxo tenor i de
quina manera ho ha fet, brutal, ell amb un so força potent i un tant estripat a
voluntat, esclar. La subtilesa del solo del guitarrista i líder ens ha deixat
bocabadats, també pel seu llenguatge ara de lo més jazzero i amb unes línies
melòdiques creades fetes amb tot el gust del món. I ja al final, amb la veu d’Audrey fent-li uns cors preciosos, que
han deixat pas a la improvisació del gran baixista Rodney Whitaker, ell que ha fet diversos discos dedicats a la
música de Gregg Hill i que podeu
trobar a la web d’Origin Records. I
recuperant la melodia, l’han acabat d’una manera impressionant.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar a tot Swing en el tema anomenat..
6.3.- Escape to Cat
Island (Gregg Hill) 4:44.
I sí que aquest tema
ha començat ja amb la trempera rítmica, la del baterista Quincy Davis i ja de nou amb la veu d’Audrey cantant un altre tema sense lletra amb la seva delicada veu
ella bena acompanyada a duet per la trompeta d’Anthony Stanco i resta de vents fent-ne algunes veus. Ja ben aviat
hem pogut escoltar la delicada improvisació del líder a la guitarra, i què bé l’ha
feta, amb un gust exquisit, llenguatge i bones maneres interpretatives. I més
Jazz hem pogut escoltar en la improvisació magnífica del trompetista Stanco el qual ha estat immens. I la
veu de la cantant ha aparegut de nou recuperant el motiu principal on també hem
escoltat de nou a tots els vents. I quin final amb el baterista Davis més brutal, ideal tema per ja
deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia i nois, Randy Napoleon, Aubrey Johnson, Rick Roe, Rodney Whitaker, Lucas
Lafave, Quincy Davis, Anthony Stanco, Walter Blanding i
Andrew Kim.
I encara seguirem amb
un altre d’aquests magnífics projectes del Jazz americà més actual, i ara amb el
del gran Peter Erskine, “Bernstein in
Vienna” publicat el 19 de gener de 2024. Productor de gravació: Jens Jamin. Enginyers de so: Christian Gorz, Franz Ahammer. Concert
enregistrat per ORF / Austrian
Broadcasting Corporation (Radio Ö1) al Funkhaus,
Viena, Àustria el 8 d'octubre de 2021.
Assistit per Martin Zaunschirm. Mesclat
per Aaron Walk, Los Angeles. Masteritzat
i muntat per Jon D'Uva, Nova York. Fotos
de Martin Zaunschirm. Disseny i
maquetació de la portada per John
Bishop. Produït per Peter Erskine,
Marcus Ratka, Jeff Levenson. Productor executiu: Marcus Ratka. Amb Peter
Erskine - bateria, Danny Ziemann - contrabaix, Danny Grissett - piano, i director
musical, Robert Unterköfler - saxo, Andreas Varady - guitarra, Bertl Mayer -
harmònica i Cozy Friedel - violí. Totes les cançons compostes per Leonard Bernstein, excepte: (4) composta
i arranjada per Danny Grissett, (6)
composta i arranjada per Marcus Ratka.
Arranjaments, (1) d'Alan Pasqua,
(2,3,5) de Danny Grissett i (8) d'Oliver Nelson, i adaptació de Danny Grissett. I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web de disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82885.
I dels 8
temes que hi ha en aquest magnífic treball dedicat a la figura de Leonard Bernstein, també enregistrat en
viu, hi ha una preciosa balada com és ara el 7è track “Some Other Time”. I així
de bonica és el conegut tema de Bernstein
anomenat “Somewhere”, del conegut musical “West
Side Story” tema que en les improvisacions tindrà un delicat Swing. I a un
tempo una mica més viu però igualment bonica cançó del pianista Grisset és el 4rt track “Viennese
Summer” amb impros de baixista, pianista i saxo soprano. I un altre tema
emblemàtic del bo de Leonard és el
“Cool” amb marcatge a xarles tancat i a tot Swing, tema de més de 9 minuts amb
solos d’harmònica entre d’altres. I a tot delicat Swing i tempo mèdium tenim el
5è track “Lonely Town” amb la melodia inicial delicada a càrrec del
guitarrista. I el tema més llarg de més d’11 minuts és el 6è track “Calls and
Holers” amb un llarg solo del baterista i tempo mèdium també. I un pèl més vius
de tempo hi ha els dos darrers “It’s Love”, 3r track i el “I Feel Pretty” també
del musical i 2n track del disc.
I tot i
acabar ells el concert amb aquest tema, nosaltres els començarem escoltant en
el magnífic tema encabit en el musical West
Side Story on el gran Stephen
Sondheim en va escriure totes les lletres i tema anomenat..
7.8.- Cool
(Leonard Bernstein) 9:04.
I aquesta va
ser la primera cançó que van escriure junts, i Sondheim recorda més tard que Bernstein
va haver d'haver escriure la primera línia ("Boy, boy, crazy boy") ja
que ell mateix no era propens a escriure de manera melismàtica. Aquest tema és
conegut pel tractament fugaç d'una figura de jazz, descrita per un escriptor
com "possiblement la música instrumental més complexa escoltada a Broadway
fins ara". Al musical de 1957, la cançó és interpretada per Riff mentre aconsella als Jets que es mantinguin tranquils abans
d'entrar al Rumble.
I ja veieu de
quina manera estem seguint el programa, amb quines músiques i amb quines
interpretacions i improvisacions, les d’un directe i per això aquest tema ha
durat 9 minutets. I el ritme amb el qual comença el tema ja ens situa en l’escena
del musical on els nois de les bandes rivals ballaven i després es barallaven
amb el final fatal ja conegut per tothom, i la melodia feta pels vents encara
la recordem. I el violí Cozy Friedel n’ha
fet la primera improvisació i ves per on que hem escoltat després la també
magnifica de Bertl Mayer a l’harmònica.
I potser més jazzística ha estat la del saxo tenor Robert Unterköfler el qual ens ha mostrat el seu llenguatge
jazzero, com també ha fet el guitarrista Andreas
Varady, tots ells improvisant aquest tema de Bernstein. I ves per on que també l’ha clavat el baixista Danny Ziemann ell que ha acabat la seva
amb el motiu principal del tema. I esclar que faltava el director musical i
pianista en Danny Grissett al piano
i esclar que també la del líder i grandíssim baterista Peter Erskine, ell que ha brillat i brilla encara en aquest univers
musical del Jazz i de les músiques improvisades des de fa tan de temps. Un molt
bon tema per començar-los a escoltar.
Una figura
cultural important durant la segona meitat del segle XX, Leonard Bernstein va transitar entre diferents mons musicals,
agafant lliurement el jazz, el blues i la música popular, i finalment va donar
forma a un so "clàssic" que es va convertir en la seva signatura
profundament influent. Des de les seves dècades de treball al costat dels
músics més il·lustres d'Àustria, la
Universitat JAM Music Lab de Viena es
va inspirar per celebrar la seva música i el seu llegat. Amb la
incorporació a la bateria del gran Peter
Erskine com a artista visitant el 2021, aportant les seves pròpies dècades
de contribucions per combinar músiques populars als més alts nivells, li van
lliurar la tasca de donar forma a l'ambiciós projecte. Amb aquesta gravació en
directe, Erskine, estudiants i
professors de JAM i el
pianista/director musical Danny Grissett
honoren el geni de Bernstein i
compleixen la missió principal de JAM:
inspirats pels mestres del jazz, educar i alimentar la propera generació del
jazz, i aquesta nit, Peter Erskine i
Leonard Bernstein, van liderar la càrrega.
I els
seguirem escoltant en el magnífic tema anomenat..
8.5.- Lonely Town
(Leonard Bernstein) 6:59.
I ves per on que
"Lonely Town" és una cançó del musical de 1944 “On the Town” composta per Leonard
Bernstein amb lletra d'Adolph Green i
Betty Comden. Un tema que jo
particularment no coneixia i que m’ha agradat força, també per l’arranjament i
com l’han interpretat tots ells amb un molt més que delicat Swing gràcies al “Walking”
del baixista Ziemann i els subtils
copets als plats i xarles del líder Erskine.
Iniciat amb una “Intro” dels darrers acords i ja la melodia a càrrec del
guitarrista Varady recolzat pels
acords del pianista Grissett i els
copets al canto de la caixa de la bateria del líder i ja el Swing del baixista.
Un tema amb cinc trams musicals, melodia del guitarrista, solo del pianista,
solo del guitarrista, melodia de nou i un final amb el baterista i líder
acabant el tema amb el seu solo. I la digitació prístina i pura del pianista ha
estat també molt delicada, executant ell també una bona improvisació on ens ha
mostrat el seu bon gust. I quin goig de públic aplaudint totes les
improvisacions, coses que els músics agraeixen de totes, totes. La improvisació
del guitarrista Varady ha estat de
nou exquisida feta amb tot el gust del món, ell que després n’ha recuperat la bonica
melodia de Bernstein i ja
apropant-nos al final del tema on el líder i gran baterista s’ha lluït la mar
de bé amb el seu solo final, brutal solo i bon tema.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar en el conegut tema encabit en West
Side Story i anomenat...
9.2.- I Feel Pretty
(Leonard Bernstein) 7:02.
I amb quin magnífic
tema i arranjament els hem acabat d’escoltar, el d’una melodia que totes i tots
recordem de ben segur, al menys els qui heu pogut veure aquest magnífic
musical. Un tema amb diversos trams musicals on hem escoltat primer la coneguda
melodia que cantà Maria sense saber
encara qui havia mort assassinat i que aquí ha interpretat en Bertl Mayer a l’harmònica en la seva
primera part, les As, primeres i darrera mentre que a la B ha estat el saxo
tenor Unterköfler. I qui n’ha fet la
primera improvisació ha estat el mateix Mayer
a l’harmònica el qual ens ha deixat bocabadats per com de bé l’ha feta. Ha
demostrat uns recursos estilístics de gran nivell tot i improvisant, com també
ha fet el guitarrista Varady, ell de
nou subtil i delicat i farcit de Jazz el seu discurs, com també el del saxo
tenor Unterköfler que ha estat de
nou brutal, consistent i incisiu amb el seu so un tan estripat. I el director
musical Grissett ha brillat fent la
seva improvisació per la seva digitació i pianíssim, i de nou el final l’ha
protagonitzat el nostre heroi el bo de Peter
Erskine el qual ha tornat a mostrar-nos el perquè ell és qui ha estat i
encara qui és. Molt bon tema i interpretat dolçament per tot ells en un
enregistrament en directe on s’ha notat el bon gust dels tècnics per com de bé
va sonar tot, magnífic tema o sigui que felicitats Peter Erskine, Danny Ziemann, Danny Grissett, Robert Unterköfler,
Andreas Varady, Bertl Mayer i Cozy
Friedel.
I ja acabarem
projectes i programa d’avui fent un lleuger canvi estilístic amb el darrer i
també d’Origin Records, el de l’Alon Farber – Hagiga, "The Magician: Live in Jerusalem", publicat el 16 de
febrer de 2024, tot just fa quatre dies. Enregistrat el 27 de juny de 2023 per Eli Zehavi Live al Museu d'Israel, Jerusalem, Israel. Mesclat per Bill Tzur, Tel Aviv,
Israel. Masteritzat per Yonatan
Danino, Tel Aviv, Israel. Foto de la banda de Yossi Zwecker. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Alon Farber. Amb Dave Douglas - trompeta, Alon Farber - saxo soprano i saxo alt,
Yehonatan Cohen - saxo tenor i clarinet, Oded Meir - trombó, Katia Toobool -
piano, Assaf Hakimi - contrabaix i Roy Oliel - bateria. I les composicions
dels temes van així: (1,5) de Dave
Douglas / Noenmity Music, BMI; (2,3) d'Alon
Farber / NOW i (4) d'Alon Farber i
Yonatan Albalak / NOW. I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82887.
I aquest directe té 5
temes llargs, com sol passar en els concerts i ja els començarem escoltant en el
1er track i potser primer tema que varen tocar al concert i anomenat....
10.1.- Persistence of
Memory (Dave Douglas) 7:53.
I ja heu pogut
constatar que ara circularem per d’altres camins musicals. I ves per on que
aquest tema el líder el va incloure en un disc del 2009 anomenat “A Single Sky” amb Jim McNeelly i la Frankfurt Radio
Big Band. I aquest tema a aquest tempo tan arrastradet té un tarannà
magnífic, i de nou estem en un concert en directe i aquest enregistrat al Museu d’Israel a Jerusalem. Una magnífica banda liderada pel saxofonista Alon Farber on hi tenen de convidat al
compositor i trompetista Dave Douglas.
I el tema ha acabat delicadament, més o menys de la mateixa manera que l’han
començat, i ha estat el baixista amb el motiu principal i arpegis del pianista.
Ben aviat han aparegut els sons dels vents tots plegats farcint una mena d’”Intro”
on també hem escoltat la trompeta del convidat. Una simbiosi de sons de metalls
i canyes que han deixat pas a la melodia del tema, aquesta un tan melancòlica,
alhora que d’una bellesa remarcable. Té una mena de pont on el canvi harmònic
és evident alhora que ens situa ja en les improvisacions i la primera la del
trompetista convidat, en Dave Douglas.
El seu so és més proper al del Jazz Avantgarde que al del Jazz més ortodox,
coses del seu trèmolo, potser, alhora que pel seu llenguatge, el qual ens ha
agradat força. Oded Meir al trombó
també ens ha agradat força. El seu llenguatge jazzero ha estat de gran nivell i
el seu fraseig ens mostra una més que evident tècnica. I ja han recuperat la
melodia per acabar-lo delicadament, ideal per començar-los a escoltar.
Començant amb les
contribucions de Dave Douglas a Masada de John Zorn, a través dels seus àlbums fonamentals dels anys 90, el
saxofonista israelià Alon Farber
s'ha inspirat profundament per la bellesa i la singularitat de l'extensa
producció sonora del trompetista. Amb l'esperança de trobar algun dia
l'oportunitat de creuar els camins musicals, aquell dia va arribar l'estiu del
2023 quan Douglas es va unir al grup
de Farber, Hagiga (que vol dir,
adequadament, "celebració") al Festival
de Jazz de Jerusalem. Proporcionant a la banda una gran inspiració, Alon va anomenar Douglas "el mag", car va aixecar el grup amb la seva
presència, les seves melodies oferint paisatges estimulants perquè els
exploressin, mentre que la química iridescent de Hagiga va oferir la seva pròpia màgia. "...un àlbum potent i
seriós...". Distrito Jazz
(Espanya).
I els seguirem
escoltant en un altre tema encara més llarg i anomenat...
11.2.- The Magician
(Alon Farber) 9:27.
I tot i la diferència
de compositors, aquest és un tema que se situa en l’ona del de Douglas, tot i que el tempo és
lleugerament superior al “Persistence of Memory”. Esclar que el fet de ser-hi
la mateixa banda ajuda, però sí que per la composició, pel to dels sons, per
tot plegat estem en la mateixa ona. I quin canvi a tot Swing pel “Walking” del
baixista en la improvisació del trompetista convidat. Una improvisació que ens
ha tornat a “frapar” per la seva inventiva contemporània, pel seu so amb un
punt de trèmolo. Ara bé, el que m’ha semblat brutal ha estat el fet de doblar
el tempo en la improvisació del saxo tenor amb més Swing i de nou gràcies al “Running”
del baixista amb un brutal solo de Yehonatan
Cohen al saxo tenor, aquest a un nivell estratosfèric, estripant una mica
el so, a voluntat, esclar. I la melodia l’han començat els vents i al final
quedant-se el líder sol al saxo alto i també amb la trompeta del convidat. El
Swing ja aparegut amb el baixista Assaf
Hakimi - contrabaix i Roy Oliel -
bateria. Una melodia elaborada, entremaliada, que ells han sabut dominar, i
sobretot la trompeta del convidat. Brutal tema d’aquesta magnífica formació.
Jazz
Weekly (George W Harris).
El saxofonista i
líder Akib Farber oferí un concert
al Museu d'Israel de Jerusalem amb el convidat especial Dave Douglas a la trompeta juntament
amb un grup local que estigué en un estat d'ànim efervescent, amb Douglas brillant i dramàtic treballant el
seu propi "Persistence of Memory”...
Jazz'halo
(Bèlgica) (Ferdinand Dupuis Panther).
Les gravacions de
l'àlbum estan extretes d'una actuació en directe al Museu d'Israel, Jerusalem, el 27 de juny de 2023. Amb
"Persistence Of Memory" s'obre el sextet al voltant del músic dels
vents de canyes, Alon Farber.
L'Ensemble Hagiga i el convidat Dave Douglas es caracteritzaren per una
impressionant potència de metalls, format per un trompetista, un trombonista, i
els magnífics vents de canya amb un soprano i un saxo alt...
Marlbank
(Regne Unit) (Stephen Graham).
Aquí hi ha el
familiar i el menys familiar: el familiar, sens dubte, per als fans de Dave Douglas, la presència de
"Spring Ahead" del trompetista, que estava a l'àlbum “Stargazer” dels anys noranta, i
"Persistence of Memory" gravat en escenaris com el 2009 a l’àlbum de
la banda “A Single Sky”. Les altres
cançons són menys familiars però estan d'acord amb el que Douglas fa....
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
12.5.- Spring Ahead
(Dave Douglas) 5:19.
I de nou amb un altre
tema que segueix la idiosincràsia dels altres pel que fa al tempo inicial i al
que després ha aparegut, ja doblat, i també per com tots els vents improvisen
alhora amb tots els aires del Jazz Avantgarde pel que fa a sonoritats. Tot i
això, l’han iniciat de nou a base d’una “Intro col·lectiva” tots a la bola de
tots i cadascú a la seva formant un conjunt sonor ultramodern. I la melodia ha
aparegut amb tots els vents creant sonoritats. I ja després amb la primera
improvisació a càrrec del convidat i mestre Dave Douglas ja doblant el tempo i amb un Swing brutal pel “Walking”
del baixista Assaf Hakimi i els
copets als plats, xarles i caixa del baterista Roy Oliel. I també la improvisació de la pianista Katia Toobool ha estat molt reeixida,
molt ben acompanyada pels seus col·legues de la base rítmica. I també la del
saxo tenor Yehonatan Cohen que ens
ha deixat bocabadats per la seva modernitat i també un punt d’agressivitat ben
entesa, esclar. Un so també un pèl estripat a voluntat amb el qual ens ha fet
gaudir d’allò més. Motiu principal tots plegats per ja apropar-nos al final que
ves per on acaben bastant, bastant delicadament, o sigui que felicitats nois Dave Douglas,
Alon Farber, Yehonatan Cohen, Oded Meir, Katia Toobool, Assaf Hakimi i Roy
Oliel, un gran tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el
programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 15 de març que tindrem a la Marta
Sierra Quartet amb ella al violí, Fredrik
Carlquist, clarinet; Nils Bondesson, piano i Àlex Molas, contrabaix amb
l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de
SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
