Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja parlant del
programa d’avui, dir-vos que anirà de tres CDs de la nostra estimada editorial,
FSNT, i són el “Saturday”, Sperrazza, Iverson, Formanek; “Homecomig”, Tuomo Uusitalo
Trio i el “Anyone’s Quiet: Let it Rain to You” de Noah Stoneman. I de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente. De tots aquests treballs, el Productor Executiu
és Jordi Pujol. Aquests
enregistraments sonors d'avui són © 2023 de Fresh Sound Records per a Blue
Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
I començarem amb el “Saturday”, Sperrazza, Iverson, Formanek,
publicat per FSNT el 2023. Enregistrat
per Maureen Sickler als Van Gelder Studios, Hackensack, NJ, el
setembre de 2021. Mesclat i masteritzat per
Eivind Opsvik a Greenwood
Underground (gener de 2022). Disseny:
Jacob Sacks. Produït per Vinnie
Sperrazza. Amb Vinnie Sperrazza
(bateria), Ethan Iverson (piano), Michael Formanek (contrabaix). Tota la
música composta per Vinnie Sperrazza,
i arranjada per Vinnie Sperrazza, Ethan Iverson i Michel Formanek. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu
l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/vinnie-sperrazza-ethan-iverson-michael-formanek-albums/56289-saturday.html.
Quan era petit, un
àlbum de Fresh Sound era una entrada
al món més ampli del jazz i la música. Tots els músics més de moda estaven a Fresh Sound: Mehldau, Rosenwinkel, Mark
Turner, Chris Cheek i Bad Plus.
És un honor i un privilegi presentar aquest nou trio en aquest gran segell.
I l’escolta global
d’aquest CD et deixa en un estat de pau molt necessària en aquests dies.
Sobretot si fas la teva pròpia selecció, la que faig jo d’escoltar primer els
temes lents i delicats, alguns a tempo de balada, com són aquests: “10 A Place
where nothing ever Happens”, “6 Hyman Arluck”, “4 Veiled Promise”, “8 Ellipsis”, i amb “1 Stephen Paul” que d’entrada comença de
manera molt delicada també. El “2 Saturday” és delicat també i amb tot el Blues
del món. El “3 Don`t Mention the War” iniciada també delicadament, esdevindrà
quelcom més a tot delicat swing en les improvisacions. I el “5 Just Forget It”
té un tarannà rítmic marcat per les escombretes del líder i posteriors acords
del pianista i melodia després, encara a temo mèdium slow. I el “7 Angular
Saxon” té ja una evident vitalitat pel que fa a l’aspecte rítmic i de tempo,
essent però un tema on el líder s’esplaia una llarga estona amb el seu solo a
la bateria. I un dels temes més vitals i també el més curtet és el “11 One
Hour”, com també ho és de vital el darrer ja per comentar, el “9 Sunday”. En
definitiva, una bona selecció de temes tots compostos pel baterista i Vinnie Sperrazza, a qui hem tingut ja
unes quantes vegades i sempre amb Kamaguchi
i Sacks i sempre fent discos
dedicats a un determinat compositor. Aquí el tindrem amb tot de magnífics temes
propis.
I ja els escoltarem
en un dels preciosos Blues en D i tema anomenat..
1.2.- Saturday
(Vinnie Sperrazza) 4:00.
I quina delicada
composició i Blues acabem d’escoltar. Disc enregistrat als mítics estudis Van Gelder, abans els Rudy Van Gelder Studios, a New Jersey on es van enregistrar
algunes, la majoria de les més importants joies del Jazz. I quin final més ben
trenat, repetint un motiu que ha esdevingut el més principal. De fet la melodia
del tema amb la qual l’han iniciat no és aquest darrer motiu. Una primera
improvisació del baixista Formanek
plena de subtilesa, també per com de delicat ha estat l’acompanyament dels dos
companys. I el bo de l’Ethan ha fet
també una molt sentida improvisació, sí, farcida de sentiment i ell amb un
pianíssim molt sobri. I és que em va dir que era un fan de Frederic Mompou, després del concert que va fer amb el seu trio a
l’Auditori. Poques notes, i molt ben
posades. Allò que lo menys és més. Bonic tema per començar-los a escoltar.
I ell ens parla dels
temes del seu disc, coses aquestes que podreu llegir al blog:
Breus notes sobre les
cançons: "Stephen Paul;" nom complet: Stephen Paul Motian. I ha l’estructura
del blues en D en tres temes. A
“Saturday” pugem al cotxe i sortim. "Don’t Mention the War” ve, per
descomptat, de John Cleese i "Fawlty Towers". Ethan i Michael destaquen l'absurditat d'aquesta frase. El fragment
d'escala amb el moviment del baix fent “curlicuing” va suggerir una "Veiled
Promise"; una idea senzilla amb una complexitat incòmoda a sota.
"Just Forget It" va ser escrita com un vehicle per a Ethan, perfecte per al seu complex i emocional
solo. Quan no ens fa riure, ens fa plorar. Cert? No ho sé. Oblida-ho. Una altra
invocació, "Hyman Arluck" comença la segona meitat de l'àlbum. Hyman Arluck és el nom amb què es
coneixia a Harold Arlen al
començament de la seva vida. La melodia intenta representar el dolor de la
diàspora jueva de principis del segle XX. Erroll
Garner va ser molt conegut en vida, potser fins i tot famós, però ens va
enganyar el seu estil d'interpretació afable? Hi podríem haver estat; va dir
que la descripció d'un músic, tot i parlant d'ell, era que la seva manera de tocar
"sense assajar i sofisticada" era "massa angular" i per
això he fet el “Angular Saxon”. Profunditats, profunditats. Si "Saturday"
és un blues, llavors "Sunday" ha de ser un Rhythm & Changes. Michael és realment el propietari
d'aquest tema. David Byrne va cantar
que "el cel és un lloc on no passa res". Aquesta lletra va inspirar
la melodia i Ethan la interpreta fent
una introducció inspirada. Bravo, i gràcies. Tanquem amb el nostre tema i la
meva antiga melodia anomenada "One Hour", pintant amb colors fora de
les línies de l’harmonia durant només un segon al Van Gelder Studio. Gràcies per llegir aquestes notes, i espero que
gaudiu de l'àlbum. Gràcies de nou a Ethan,
Michael, Don i Maureen, i a Jordi Pujol per haver fet possible
aquesta gravació. Com diu Sonny Rollins,
"el Jazz segueix i segueix". —Vinnie
Sperrazza (gener de 2023).
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I un altre d’aquests
magnífics temes és..
2.3.- Don’t Mention
the War (Vinnie Sperrazza) 3:31m.
I quin tema més
sorprenent acabem d’escoltar, i com a partir d’una melodia que inicialment ens
podia semblar un tant pop, fins i tot simple, l’han desenvolupat posteriorment
amb una llarga i inversemblant improvisació del pianista Iverson. El Swing ha aparegut per art de màgia amb el Walking del
baixista Formanek i la subtilesa a
la bateria del líder i compositor Vinnie
Sperrazza. La mestria del pianista ha quedat palesa amb moments molt
brillants d’inventiva diversa, amb una mà esquerra increïble, i una dreta molt
creativa, i sense fer carretades de notes. Una improvisació basada molt en la
qüestió rítmica a vegades amb contrapunts entre les dues mans. Moments de Swing
de la mà dreta, on tots tres a l’uníson han volat lleugerament, dolçament. Vinnie a la bateria ha estat quasi tota
l’estona creant línies rítmiques, arribant tots tres a un final força delicat.
I amb una mica més de
tempo tenim el tema anomenat...
3.5.- Just Forget It
(Vinnie Sperrazza) 3:31m.
I sí que estem
escoltant uns temes que no són massa llargs, no. Aquest i el “Don’t Mention The
War”, duren curiosament el mateix, 3m i 31 segons. La veritat és que amb el
Concept Jazz que fan no els cal més temps per exposar les seves dèries
musicals. També pel fet que dels tres, el que improvisa més és el pianista Ethan Iverson, com acabem d’escoltar. I
aquest tema té també una aspecte rítmic consistent. No hi ha hagut Swing, però
sí que un Groove com una casa, sí, el Groove, allò que fa que el tema camini,
camini. Una melodia senzilla també amb la qual l’han iniciat. Un pont entremig
on es nota el canvi tonal i de nou el motiu principal. I en aquesta exposició
del tema ja han esmerçat la meitat del temps. Iverson ha tornat a mostrar la seva capacitat inventiva i diversa,
seguint també un aspecte rítmic i ara fins i tot percusiu en la seva exposició
solista. Les escombretes del líder, subtils. Les notes més greus del baixista,
profundes. Un tema d’aquells que semblaria no acabar-se mai, però sí, car l’han
acabat deixant-lo en suspensió.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja per acabar
aquest disc, els escoltarem en dos temes seguits...
4.1.9.- Sunday
(Vinnie Sperrazza) 3:57m.
4.2.11.- One Hour
(Vinnie Sperrazza)1:52m.
I sí, renoi quin
canvi amb aquest “Sunday” a tot Swing per com camina, que quasi córrer el
baixista. El tempo, fast, ràpid, viu; la melodia, curteta. Una Intro del
baterista i el tema, i ja la improvisació del pianista i jo diria que també el
baixista s’esplaia uns moments abans del solo de l’Iverson. Un solo, ara sí, amb una mà dreta lleugera i gràcil, viva,
creativa i farcida de llenguatge on el Jazz hi és de totes, totes. Creativitat
la del pianista a un nivell estratosfèric i alhora amb una velocitat d’execució
impressionant. Escales inversemblants, anant amunt i avall del teclat del seu
piano. Barreja amb saviesa moments vius amb d’altres amb menys notes i més
pausades. La mà esquerra, desapareguda moltes de les vegades o només amb notes
i també acords. Després de la seva improvisació, ell i el baterista han
compartit uns “vuits” compassos compartint improvisacions, amb un Sperrazza brutal en els seus moments
solistes.
I què dir del curtet
i brutal tema “One Hour”. Impressionant, en una paraula. Sembla més aviat una
curta improvisació, i és quasi això el que ha passat, car el líder a la bateria
ha estat qui ha fet les improvisacions, sense oblidar la tasca del baixista,
sempre amb una pulsió increïble, i per descomptat que també la tasca del
pianista, ell aquesta vegada fent molta feina amb els acords. També ha fet
algunes curtes línies melòdiques i súper ràpides, sí.
Increïble tema,
increïbles temes per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Ethan Iverson, Michael Formanek i
esclar que Vinnie Sperrazza.
I nosaltres seguirem
amb un altre d’aquests magnífics discos a trio, que avui el programa va d’aìxò,
de trios de piano, contrabaix i bateria, i ho farem amb el “Homecomig”, Tuomo Uusitalo Trio, publicat per FSNT el 2023. Enregistrat per Matias
Kiiveri a Hollywood House Studio,
Hèlsinki, Finlàndia, els dies 25 i 26 de març de 2023, masteritzat per Pieter De Wagter. Fotos i disseny de Meri Björn. Produït per Tuomo Uusitalo, Juuso Rinta i Roope
Kantonen. Amb: Tuomo Uusitalo
(piano), Juuso Rinta (contrabaix), Roope Kantonen (bateria). I com sempre
dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/tuomo-uusitalo-albums/56943-homecoming-digipack.html.
I aquest és un
projecte on es respira Swing ben aviat, havent-n’hi en alguns temes. Baladetes
o temes a tempo slow no n’hi ha gaires, no. De fet el “9 All Things Beautiful”
en podria ser la única, car el “4 Ignorance” ja té un delicat tempo un pèl més
vital. I el Swing tranquilet el tenim ja en el “Greenwich Village” tot plegat a
tempo mèdium slow. I més o menys al mateix tempo tenim el “2 Doubting”, amb un Groove molt
interessant. I un canvi d’estil substancial el tenim en el “8 Kissa”, iniciat
amb un piano potent i percussiu, i un ritme trencat encara a tempo mèdium. I sí
que hi ha un tema dedicat a Monk,
sí, i aquest és el “7 Mmoods”, amb el Swing apareixent en algunes
improvisacions. I ja més viu de tempo i a tot Swing des dels inicis tenim el “3
Cabrini”. També el “1 Three Bridges” va viu de tempo amb una primera part
melòdica amb Groove i ritme trencat, per ja aparèixer el Swing pel Walking del
baixista en les improvisacions. I ja el darrer tema a comentar és el més vital
de tempo, a tot Swing i anomenat “6 What Did you Do?” on el líder ens farà
també una magnífica improvisació.
I no escoltarem la
baladeta, no, car aquest disc està majorment situat en els temes més vitals. I ja
els començarem escoltant en el tema anomenat...
5.2.- Doubting (Tuomo
Uusitalo) 5:27.
I ens trobem de nou
amb la formació bàsica del Jazz, la del piano, contrabaix i bateria. Haureu
notat de ben segur un canvi melòdic en aquesta composició respecte a les
anteriors del trio liderat per Vinnie
Sperrazza. Potser sigui perquè aquí les composicions són del mateix
pianista, el líder Tuomo Uusitalo,
un músic finès que ja ha sonat diverses vegades en aquest programa. De músics
americans, hem passat a músics finesos, de Finlàndia.
I el tema té un tarannà rítmic força interessant, sense ser un tema ràpid, sí
que té un bon Groove. Una melodia curteta que ha deixat pas a la improvisació
del líder i pianista Uusitalo. S’ha
esplaiat amb molta elegància, amb una mà dreta que ha sabut compaginar les
anades i tornades pel teclat, amb moments on les dues mans compaginen la tasca.
Acords subtils de l’esquerra i molta creativitat de la dreta. En Juuso Rinta al contrabaix ha fet també
una bona improvisació després de la del líder, i ja per recuperar tots tres el
tema i el líder amb la melodia principal. Afegir la bona labor a la bateria de Roope Kantonen. Bon tema per
començar-los a escoltar.
I ell ens diu no
masses coses, però sí molt assenyades:
Una paraula pot
significar moltes coses: tornar a algun lloc, trobar alguna cosa que de sobte
fa la sensació que sempre havia de ser-hi, però al final també representa
l'inici d'una cosa nova. Aquest àlbum és a molts nivells un retorn a casa. La
pandèmia que em va portar de tornada al meu país d'origen, la música que va
cobrar vida durant aquell temps, la mateixa música que després va evolucionar
cap a una cosa totalment nova amb aquest trio, on Juuso i Roope aportant
el seu art a aquest grup, han contribuït a crear una nova direcció. Aquest disc
és el primer capítol de la nostra musicalitat col·lectiva, tots aportem alguna
cosa a la barreja, i el resultat es pot escoltar en aquest conjunt de
composicions originals. —Tuomo Uusitalo.
I més temes bons que
hi ha en aquest àlbum, com aquest amb tots els aires de Thelonious Monk i posterior Swing, i anomenat...
6.7.- Mmoods (Tuomo
Uusitalo) 5:14.
I quin magnífic tema
ens acaben de fer aquest trio d’asos. Monk
hi ha estat present des de l’inici melòdic del tema i també durant les
improvisacions. De fet la improvisació de Tuomo
ha brillat per la seva originalitat, sí però amb algunes espurnes de les
maneres de fer de Monk. I és que el
Swing hi ha estat en determinats moments, poquets, amb el Walking del baixista
i els copets als plats del baterista, i esclar que la delicadesa del pianista.
I la primera improvisació a càrrec del baixista ens ha agradat força, en un
tema amb estructura de Blues, que és lo que és, un Blues a tot Jazz. I la
manera com ha plantejat la seva, improvisació, el líder i pianista ha estat
molt subtil en els dos primers chorus. A partir del tercer ja hem pogut
escoltar els moments amb Swing, tot i els copets del baterista. És curiós que
hi ha un canvi tonal al final del tema, i en la improvisació del líder ben bé
que s’ha notat, també, i en aquest moment melòdic l’han acabat.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els
escoltarem en el tema anomenat....
7.3.- Cabrini (Tuomo
Uusitalo) 5:36.
I sí que el Swing ara
l’hem tingut ja des del principi del tema, un tema amb un tempo mèdium ideal
per fer-lo amb aquesta pulsió rítmica. Una melodia feta pel pianista Tuomo amb un so força càlid i amb una
pulsió i digitació molt delicada, a partir de la qual ja n’ha iniciat les
improvisacions. Un discurs elegant, fet amb calma, sense presses, i amb un
magnífic “Walking” del baixista Juuso
alhora que gestió dels estris de la bateria de Roope. Solo del baixista,
consistent, amb una bona pulsió rítmica, passejant-se amb solvència per
l’harmonia del tema i fent-lo també amb molta melodia. Tuomo n’ha recuperat la melodia de nou i ja per encarar el final
del tema, un molt bon tema a tot Swing amb tots els aires de la “tradició”. I
quin final més maco, així com penjat.
I ja per acabar-los
d’escoltar ho farem en el tema anomenat...
8.6.- What Did You
Do? (Tuomo Uusitalo) 3:53.
I de nou el Swing
d’entrada, ara però a un tempo brutal, en un tema de melodia curteta on el
baixista és l’encarregat de fer-ne el pont del tema, la B, en un tema
d’estructura típica de 32 compassos però de la forma AA’BA. I el líder i
solvent pianista Tuomo Uusitalo ha
estat l’encarregat de fer la primera improvisació, i de nou amb quina fermesa
l’ha fet. Arpegis amunt i avall, alhora que l’hem escoltat desenvolupant un
llenguatge força personal, modern, i per descomptat que precís. El so del seu
piano és ple. Les seves maneres, totalment jazzístiques. Un tema de prop de 4
minuts que ens ha passat volant, potser pel tempo del tema, vital. També per
com hem gaudit en l’escolta de les evolucions del líder al piano, però també
per com els dos de la base rítmica l’han recolzat, el baixista amb el “Walking”
i el baterista amb les escombretes primer i després amb la subtilesa dels seus
cops a plats, xarles i caixa de la seva bateria. I al final, encara amb uns
“quatres” compassos improvisant aquest amb el pianista, i ja per acabar el
tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar. O sigui que felicitat nois, Tuomo Uusitalo, Juuso Rinta i Roope
Kantonen.
I després d’aquest magnífic trio, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per explicar-nos-ho de manera tan dolça i musical.
I nosaltres anirem
enfilant la recta final del programa, i ho farem amb el disc “Anyone’s
Quiet: Let it Rain to You” de Noah
Stoneman. Publicat per FSNT el
2023. Enregistrat als Livingston
Studios, Londres, els dies 7 i 8 d'octubre de 2021. Disseny musical i
mescles de Sonny Johns. Masteritzat
per Peter Beckmann a Technologyworks Studios, Londres. Notes
de folre: Noah Stoneman. Produït per Kit Downes. Amb Noah Stoneman (piano), Will Sach (contrabaix) i Luca Caruso (bateria).
Totes les composicions són de Noah
Stoneman. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del
disc:
https://www.freshsoundrecords.com/noah-stoneman-albums/56613-anyone-s-quiet-let-it-rain-to-you.html.
I aquest és un altre
treball discogràfic farcit de pau, sobretot escoltant temes com aquests: “3
Evanesce” i “7 Postlude”. I tot i començar delicadament amb el piano del líder,
“9 Major” agafarà posteriorment un tarannà un pèl rítmic, tot i que força
delicat. “6 Band of Brothers” l’inicia ells tres i ja amb un punt més de tempo,
coses que més o menys li passen també a
“4 Calm”, tot i que l’inicia el líder amb una Intro a piano sol. I el “1
Tomas and Tereza” ja comença un pèl vital, coses que es noten per la pròpia
melodia i ritme i tempo ja incorporada. I amb una certa contundència rítmica i
marcada pel baterista, de fet, marcada per tots tress, és aquet “5 Mourdoom”. I
els redobles del baterista obren el tema “2 Borders” i també amb la vitalitat
adequada i posterior i brutal Swing en les improvisacions. I ja per finalitzar
amb els temes, el més curtet “8 Strands” també és el més vital de tempo, per
com ens fa gaudir el “Walking”, quasi “Running” marcat pel baixista.
I els podríem
escoltar en alguna de les balades o temes lents com són “Evanesce” o
“Postlude”, però ho farem un punt més vius amb el tema anomenat....
9.9.- Major (Noah
Stoneman) 4:53.
I si els primers eren
americans, els segons finesos, doncs aquests són anglesos. Un bon recull de
trios de diverses contrades, on cadascun d’ells ens ha mostrat la seva manera
d’entendre el Jazz actual, amb temes originals, en aquest bàsic format de
piano, contrabaix i bateria. I els hem començat escoltant en aquest bonic tema
del líder Noah Stoneman iniciat per
ell mateix amb una “Intro” molt delicada i ja la posterior melodia amb tots
tres, i per tant la rítmica inclosa. I la melodia principal l’han repetit dues
vegades, les dues As, per ja després fer el pont o la B, amb un canvi tonal, i
ja recuperar la melodia principal, i posteriorment, les improvisacions. Un tema
d’estructura llarga, car ha durat quasi la meitat del temps total. Hem gaudit
molt amb la improvisació del pianista i líder Stoneman, “home de ferro”, ell que afortunadament ha resultat ser
un home jove i molt delicat. I sí perquè quan va fer el disc només tenia 22
anyets. Ideal tema per ja començar-los a escoltar.
I ell ens explica
unes coses molt boniques i interessants: “Primer de tot deixeu-me presentar.
Sóc un pianista i compositor de 22 anys del nord de Londres i estic molt orgullós de presentar-vos el meu àlbum debut”,
i més endavant, parlant dels agraïments: “Gràcies a Jordi de Fresh Sound New
Talent per confiar en mi i en la meva música i per permetre'm unir-me a la
comunitat Fresh Sound, la qual cosa
és un gran honor per a mi. Aquest disc tracta de
trobar moments de consol i tranquil·litat entre el soroll. La creació de
l'àlbum en si va ser una pràctica d'autodisciplina, meditació, concentració i
confiança a llarg termini per a mi mateix. La meva esperança és que la gent
pugui trobar una mica de reflexió o poesia tranquil·la escoltant-lo; que abracin
els fluxos i reflux i els assaigs i errors de la vida quotidiana de què parla
la música. Moltes gràcies a tots els que han contribuït a aquest disc: Luca i Will per fer que aquesta música
sonés millor del que m'hauria imaginat, i per aportar realment tota la força de
les vostres personalitats a l'estudi i més enllà. Sonny i Peter per acompanyar-me en el procés de mescla i
masterització i fer-lo sonar perfecte. A Jordi
de Fresh Sound New Talent per
confiar en mi i en la meva música i per permetre'm unir-me a la comunitat Fresh Sound, és un gran honor per a mi.
Jazi i Rafa per la seva paciència i
bonics dissenys. Moltes gràcies a Kit
Downes per produir el disc i guiar-me a través d'aquest punt de la meva
carrera amb una immensa amabilitat i experiència, i per la teva constant feina
com a mentor. Gràcies a tot el suport i ajuda addicionals d'Alex Hitchock, Mark Kavuma, Nick Smart,
els meus pares, la meva família, Miles,
Armando, Alfie i gràcies a Eva per
motivar-me i inspirar-me cada dia. Espero que gaudiu d'aquesta música!"—Noah Stoneman.
I un tema molt
interessant és el primer track i anomenat..
10.1.- Tomas &
Tereza (Noah Stoneman) 5:49.
I en aquest tema
s’han situat en un tempo una mica més vital. El seu pianíssim és fi i delicat,
brillant, sobretot per com ell se situa en un registre més agut que, per
exemple, el del pianista fines Uusitalo.
I si el tema tenia una determinada embranzida, ja heu vist de quina manera
s’han calmat en la improvisació del jove líder. De nou ens ha sorprès la seva
capacitat per improvisar i la solvència amb la qual ho fa, si més no per la
seva jove edat. Ja sabem del molt bon nivell dels joves músics anglesos, britànics
vaja, i de nou ho podem constatar. No fa massa vaig fer un programa dedicat als
3 CDs de l’Alex Hichtcock, ell un
gran saxofonista de la mateixa gran illa. I seguint parlant de la improvisació
de Noah doncs dir-vos que l’ha anat
desenvolupant amb més rítmica, també gràcies a la gestió del baterista Luca Caruso sense oblidar al
contrabaixista Will Sach. I al
final, quin bonic i delicat break, on aquest darrer ha fet uns moments solistes
a base de delicats redobles i ja per acabar delicadament.
I ara, tot i fen un
canvi força substancial, els escoltarem en un altre molt bon tema anomenat..
11.5.- Mourdoom (Noah Stoneman) 5:53.
I déu-n’hi-do quin
canvi de tot, d’estil, de passar de subtileses velades a energies més presents;
i sí perquè la gestió del baterista Luca
ha estat substancial. També la del baixista Will i sobretot en el moment on el líder ha començat a improvisar.
I ja heu pogut constatar de nou que aquest jove pianista ens ha deixat clavats
a la cadira per com ha fet la seva improvisació, ara amb més contingut rítmic.
Més acords, més notes repetitives, però sempre amb un sentit molt personal del
fet d’improvisar. Amb canvis rítmics de nou, car entremig de la seva
intervenció solista ens ha fet un “break”. Posteriorment s’hi ha tornat a posar
amb energies renovades i gran suport del baterista, sobretot. Un tema
relativament llarg de 6 minutets, que per un trio de piano, contrabaix i
bateria és un bon temps, on han pogut desenvolupar cadascun d’elles les seves
inquietuds musicals sobre aquest impressionant tema.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 3 de maig que tindrem a Óscar
Neira, saxos; Giles Estoppey, orgue i Robert Castelli, bateria, amb
l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de
SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h. Però, però abans, el 26 d’abril podrem gaudir
amb el concert que ens farà Marina Tuset
i amics, al Centre Cívic Virgínia
Amposta.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
12.2.- Borders (Noah
Stoneman) 4:09.
I sí que amb aquest
tema ens han acaronat, sí, però també l’hem gaudit pels grans moments a tot
Swing. I si la melodia ha estat curteta, la improvisació del líder ha estat
suficientment llarga per adonar-nos-en de les grans virtuts d’aquest jove
pianista. De quina manera ha fet anar la seva mà dreta, allò que dic sempre
quan vola, que la mà dreta vola lleugera i gràcil. I de nou el so brillant, per
com se situa ell en un registre agut del seu piano. I quina gran tasca dels dos
de la base rítmica, el baixista Sach
i el baterista Caruso, ells dos,
donant-li un suport imprescindible, el primer amb un “Walking” impressionant i
el darrer amb una gran subtilesa a la bateria. La improvisació del líder Noah Stoneman ha estat increïble, per
la seva velocitat d’execució, alhora que pel llenguatge jazzístic emprat,
modern, personal, i farcit de creativitat, de rítmica, també. Gran tema per ja
deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero
que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats nois, Noah Stoneman, Will Sach i Luca Caruso.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
