skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I abans de començar
el programa d’avui, dir-vos que el concert que vam fer el divendres 15 amb Marta Sierra Quartet va ser magnífic.
Agrair molt la bona feina dels músics i de manera particular a la jove líder Marta Sierra i també a Fredrik Carlquist, Nils Bonessom i Àlex
Molas, i sempre a l’Ajuntament de SVdH
i esclar que a tothom que va venir. Ara ja fins l’abril, amb el concert que ens
farà Marina Tuset Quartet.
I el programa d’avui
anirà de projectes fets dins la Pell de Brau, com és l’”Eguzkilore”, Xabi Olkoz 4et, (Errabal Jazz); Duma Quartet, “Live at
Milano Jazz Club” i el dedicat a Toni
Belenguer, “Singularis” (SedaJazz).
I començarem amb el
projecte Eguzkilore”, Xabi Olkoz 4et, publicat
per Errabal Jazz aquest 2024. Enregistrat per Fredi Peláez als Estudis
Pottoko. Amb Jon Zufiaurre, saxo
tenor; Bernardo San Martín, piano; Jorge Sánchez, contrabaix i Xabi Olkoz,
bateria i percussió i compositor de tots els temes. I com sempre, al blog
hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://hotsak.eus/es/product/eguzkilore/.
Explica la llegenda
que va ser Amalur, que ens va regalar la planta en forma de sol coneguda com a
“Eguzkilore” (Carlina acaulis) per protegir les nostres cases. Es diu que en
posar una “eguzkilore” a la porta, els malvats éssers de la nit es queden
fascinats mirant-la i passen tota la nit intentant comptar el nombre de fulles,
fins que els primers llums de l'alba els recorden que han de tornar als seus
caus i deixar en pau les nostres llars. Així, totalment hipnotitzats, ens
quedem també en escoltar i intentar desxifrar els milers de matisos d'aquesta
delicada col·lecció de temes, fins que perdem totalment la noció del temps i de
l'espai.
I els començarem
escoltant en el primer tema i preciosa baladeta, anomenat...
1.7.- Ortzi (Xabi
Olkoz) 4:57.
I ja heu vist de
quina manera han acabat aquest primer tema, amb una bona trempera. I de fet ha
estat un tema on la major part del temps ha estat a tempo de balada, més o
menys. I és que les músiques populars les barregen amb ritmes que en aquest
cas, i pels copets al canto de la caixa del baterista, va a tot boleret. Una
primera melodia a càrrec del saxo tenor Jon
Zufiaurre ha deixat pas a les improvisacions, la primera a càrrec del
contrabaixista Jorge Sánchez per després la del pianista Bernardo San Martín. I el tema ha
seguit el seu tarannà inicial tot i recuperant la melodia pel saxofonista. I
vet aquí que el canvi de tempo, de ritmes i d’estil que han encetat seguidament
ha semblat com si haguessin començat un altre tema, per com de divers ha estat.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I un altre
interessant tema és el que titula el disc, i anomenat...
2.6.- Eguzkilore (Xabi
Olkoz) 5:34.
I en aquest tema, la
barreja de música popular d’arrels profundes també hi és present, tot i ser la
melodia força curteta. Les escombretes del bateria primer, el contrabaix
després i el piano i saxo finalment, ha estat la porta d’entrada a la dolça
melodia. Un pont, on també hi ha un canvi tonal. I està molt ben trobat el
canvi que ha aparegut després de la melodia inicial, ja en el moment de les improvisacions,
on el Jazz hi ha estat present del tot, però amb una calma molt adequada per
començar la molt reeixida improvisació de Jon
Zufiaurre al saxo tenor. De mica en mica, aquests moments van agafant més
embranzida sonora, més presència, i sobretot en els moments on Bernardo San Martín ha fet la seva bona
improvisació al piano. Encara hem pogut escoltar la que ha fet el lider Xabi Olkoz ell a la bateria, i ja per
recuperar la melodia inicial i acabar el tema amb la Intro inicial, més o
menys, i acabar-lo de cop.
El quartet de Xabier
Olkoz adapta aquí 7 belles peces originals, dedicada cadascuna a un personatge
mitològic navarrès, vestides d'elegant indumentària jazzística i propietàries
d'un misteri folklòric màgic. D'aquesta manera se'ns revela un viatge que ens
porta de la terrible foscor de la nit, a l'alba i a la dolçor de la mare terra,
entre ecos de melodies i zortzikos ancestrals, a mesura que els sons jazz-folk
ens acompanyen de colors càlids i de llum cada cop més intensa.
I encara els
escoltarem en l’anomenat...
3.5.- Amalur (Xabier
Olkoz) 4:23.
I aquest tema ha
començat delicadament amb les percussions, contrabaix i uns arpegis al piano
molt macos per ja aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor. I s’ha anat
desenvolupant amb una cadència rítmica molt maca, on posteriorment quasi que
ens hem situat en espais càlids i ritmes afroamericans, ritmes salseros, a tota
samba. I la primera improvisació l’ha feta Jon
al saxo tenor amb un gust exquisit i unes maneres jazzístiques magnífiques, i
és que a aquest quartet de cracs, no els coneixíem, no, i bé que ens han
sorprès per la seva qualitat. També les composicions del líder i baterista Xabi Olkoz són força maques. El solo de
Jon, molt maco, sí. I els de la base
rítmica l’han recolzat amb tot el sabor i una molt bona tasca, les del piano de
Bernardo San Martín, el contrabaix
de Jorge Sánchez i la bateria de Xabi Olkoz. I després una gran feina la
del pianista San Martín en la seva
improvisació, i ja per recuperar el tema, melodia amb tot el sabor dels ritmes
càlids del Carib.
I ja els acabarem
d’escoltar en el potent tema anomenat...
4.4.- Ekhi (Xabier
Olkoz) 4:00.
I potser aquest
brutal tema és el que està més lluny de melodies populars, car, ja d’entrada va
directe a una melodia encabida en el Jazz més bopper, i per cert, entremaliada
i molt ben trenada. Un tema vital d’estructura típica de 32 compassos i de la forma
AABA amb la B com a pont i canvi tonal. I ja, a tot Swing pel Walking del
baixista, en Jon ha encetat les
improvisacions. El suport del líder a la bateria ha estat també imprescindible,
ell colpejant la caixa en determinats moments claus, i sempre el xarles, fent
xip, xip, xip. Una impro del saxofonista força interessant que ha deixat pas a
la del pianista Bernardo, i ell
també amb un bon llenguatge i maneres jazzístiques. I al final, esclar, havíem
d’escoltar la llarga improvisació feta pel líder a la bateria, ell en Xabi Olkoz. I després, recuperació del
tema, amb el Swing present a la B del tema, brutal tema per ja deixar-los
d’escoltar o sigui que felicitats Jon
Zufiaurre, saxo tenor; Bernardo San Martín, piano; Jorge Sánchez, contrabaix i
Xabi Olkoz, bateria, percussió i composicions.
I seguirem amb el
disc “Live at Milano Jazz Club”,
dels Duma Quartet, disc autoproduït
i enregistrat pel Guim Cifré al
mateix desaparegut club. Mescles i màster: Juan
Fridman. Estudi: Cubetta Records
(Ciutat de Mèxic). Amb Claudio
Marrero, saxo tenor; Sebastián Domínguez, guitarra; Manel Fortià, contrabaix i
Dani González, bateria.
https://sebastiandominguezjazz.wordpress.com/duma-4tet/
I ja els començarem
escoltant en un tema molt Monkià, amb el qual van començar l’enregistrament en
viu i anomenat...
5.1.- Komn (Daniel
González) 6:58.
I aquest tema té tots
els aires de Monk, car en Dani va agafar diferents trossos de
temes del genial músic i els va muntar. El Swing delicat ja hi és des de
l’inici del tema amb la melodia a càrrec del saxo tenor de Claudio Marrero. Manel
Fortià al contrabaix ha estat qui n’ha iniciat les improvisacions, escoltant
també a algun dels seus companys amb admiratius diversos, ooh, yes, etc. Gran
solo del Manel, ell, un dels més
potents baixistes del país, amb tota una demostració d’afinació i gust en el
registre alt de l’instrument. Sebastià
a la guitarra també s’hi ha ficat, ell, amb un so de lo més vintage per la seva
magnífica guitarra de caixa ample i oberta, una Gibson probablement, que li dóna aquesta preciosa sonoritat. Ens ha
mostrat com ha gestionat l’harmonia d’aquest tema en la seva reeixida
improvisació. Claudio l’ha seguit
amb un magnífic discurs on hi ha Monk
de totes, totes, per com ens fa pensar amb el bo de Charlie Rouse, saxo tenor de Monk.
Encara hem pogut gaudir amb els “quatres” compassos improvisant amb el
baterista i compositor d’aquest “Komn” i els seus companys, per ja recuperar la
melodia i acabar-lo conjuntament amb els aplaudiments del públic que va
assistir a aquest concert i enregistrament al Milano Jazz Club de la Coceleria
Campari Milano, ara ja venuda al millor postor, el pitjor i nefast pel
Jazz.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem amb un
altre gran tema anomenat...
6.4.- El Molino (Sebastián
Domínguez) 10:48.
I amb aquest tema de
quasi 11 minuts que acabem d’escoltar, hem de dir que ens han tornat a captivar
de nou. Un tema “fresc” a ritme ternari, el del Vals, ideal per encabir-hi les
melodies i improvisacions. Tema que ha començat amb una “Intro” del baterista González primer i després una roda
d’acords i notes fetes pel Sebas i Manel, i ja per deixar pas a la melodia
a càrrec de Claudio al saxo tenor.
El tema té una estructura i forma amb les dues As, el pont, la B, on s’ha notat
el canvi tonal, i una mena de C amb la qual acaben el tema, cosa que han
repetit dues vegades. Sebastià ha
fet la primera improvisació i de nou amb unes maneres exquisides, llenguatge,
gust, i respecte per la tradició del so i estils de la guitarra jazz. Una base
rítmica de dos força potent li ha donat el suport necessari i imprescindible,
la de Manel al contrabaix i Dani a la bateria. Claudio l’ha seguit amb el seu característic so, llenguatge i
discurs força melòdic que ens ha fet, alhora que farcit d’escales i arpegis
inversemblants. Un llarg solo que de ben segur devia fer les delícies de tot el
públic. I al final amb un llarg “Riff” a mode de “Vamp” o “Pedal” que ha servit
perquè el baterista Dani fes el seu
gran solo. Un quartet de músics que s’entenen la mar de bé, i potser perquè en
una època i al carrer del Carme de Barcelona van aprofitar l’avinentesa
dels propietaris d’un bar-restaurant que allà hi hagué i encara hi ha, per
fer-hi i obrir ells cada dijous una Jam Session.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema on hi hagué de convidat Roger Martínez al saxo alt i anomenat...
7.3.- El Vikingo (Claudio
Marrero) 12:56.
I de nou i ja per
acabar d’escoltar-los, ells, amb un tema de 13 minutets, que en el directe
devia ser brutal com també ha estat per a nosaltres. El so de l’ambient, del
directe, es percep la mar de bé, afegint un plus d’autenticitat al disc. Tema
iniciat també amb una “Intro” a mode de “Pedal” per ja aparèixer la melodia a
càrrec del saxo tenor Marrero duet amb el saxo alt de Martínez. Melodia curteta, potser pel tempo viu del tema, que ja ha
deixat pas a les improvisacions, la primera la del saxo tenor canari, que de
ben cert ha estat molt potent, molt canyera, amb molta trempera, i amb uns
moments amb algunes frases Coltranianes
del A Love Supreme. Un llarg i
brutal solo on s’ha esplaiat la mar de bé, el del Claudio, què brutal ha estat. I què delicat el moment de l’entrada
d’en Roger amb el seu saxo alt, què
delicat de primeres. Ben aviat l’ha anat desenvolupant i augmentant-ne la seva
potència. El seu fraseig ràpid i lligat ha sonat clarament pel canal esquerre,
amb un magnífic so, ell que sorgí del Conservatori
del Liceu i sonà en un programa anterior on hi hagué el disc del seu líder Javi Garrabella, “Ethic Labs”. Un
directe espectacular, amb temes llargs i potents com aquest i més que potser en
devien fer i no es van enregistrar, ves a saber tu. I ja al final, un duet de
vents ambdós fent-li un coixí a González
perquè aquest s’esplaiés a la bateria. I final delicat amb sons del A Love Supreme i amb els merescuts
aplaudiments, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Claudio Marrero, Sebastián Domínguez, Manel
Fortià i Dani González.
I ara ens endinsarem
en un projecte homenatge per ja acabar el programa d’avui amb el disc dedicat a
la memòria de Toni Belenguer, un CD
doble enregistrat per una gran colla de músics i anomenat “Singularis: Homenatge a Toni Belenguer”. Es va enregistrar en
àudio i en vídeo al Palau de la Música,
concert-homenatge encabit en el 25è
Festival de Jazz de València. Al blog us posaré l’enllaç al vídeo del
concert que va durar quasi tres hores:
https://www.youtube.com/watch?v=qRofzAYwH8g&list=PLGpTzOQvvshN6RbLn0YokdNsAM05F-d_6&index=1.
I la llista de músics
és prou llarga, i tot i així, dels que no en parli, els podreu trobar al blog:
EVA
ROMERO _Veu, ELIA BASTIDA_Violí, CRISTINA DELGADO_Fagot.
DAVID
MARTINEZ, VORO GARCÍA, JOAN GONGA, MIGUEL ÁNGEL BOSCH, MANU PARDO, JOSE LUIS
RODRIGO, GUILLEM COTANDA,
JOSEP
PEIRÓ, OSCAR LUJÁN, NUR ELMANCHOUD, LAURA MARTÍ _Trompeta. PAU MOLTÓ_Trompa.
PACO
SOLER, KAKO RUBIO, ALBERT CLIMENT, JOAN FERNANDEZ, HADRIEL BENEDITO, ÁNGEL
BALLESTER_Trombó. RITA PAYÉS_ Trombó i Veu. VICENT LLORET _Trombó Baix.
MARIA
GIL_Flauta i Veu. PERICO SAMBEAT, CAMILA EIRÍN_Saxo Alt i Flauta, ALEXEY LEÓN,
JUAN SAUS y JOAN SALDAÑA_Saxo Alt, VÍCTOR JIMENEZ_Saxo Alt i EWI. XIMET REILLO_Saxo
Soprano i Percussió Llatina.
VICENT
MACIÁN, JESÚS SANTANDREU, CLARA JUAN, ROQUE GARCÍA_Saxo Tenor. XAVI
MALDONADO_Saxo Tenor i Clarinet.
JOAN
CHAMORRO_Saxo Baríton. AURORA
BLANCO_Saxo Baríton i Cors. FCO. ÁNGEL BLANCO "LATINO"_Saxos Baríton
i Soprano i Director.
CARLOS
MEDINA, BERTRAND KIENTZ, IVÁN CEBRIÁN i MIQUEL CASANY_Guitarra.
AMADEO
MOSCARDÓ, ALBERTO PALAU, EDU MARQUINA
KONTXI
LORENTE, SANTI NAVALÓN i MIKA GIMENEZ_Piano.
SERGIO
ALBENTOSA_Orgue Hammond.
OSCAR
CUCHILLO, JOAN CODINA, BORJA FLORES, PABLO MARTÍN CAMINERO_Contrabaix. EVA
SERRANO_Contrabaix i Veu. MIQUEL ÁLVAREZ i JULIO FUSTER_Contrabaix i baix elèctric.
FELIPE
CUCCIARDI, TICO PORCAR, JEFF JERÓLAMON, PERE MUNUERA, VICENT ESPI, MIQUEL
ASENSIO "ROTJET" i HUGO BARRIO_ Bateria. JOSE REILLO_Bateria i Congues.
PAU MONTALT_Percussió Llatina. VICTOR MENDOZA_Percussió Agogó. JOSE LUIS
GRANELL Director.
MARTA
RAMÓN, ILDE MISA, KONTXI LORENTE i JOAN CHAMORRO_Textos.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I quan ja portaven
una bona estona tocant, van fer aquest preciós tema de Pep Zaragoza, una molt tendre composició recitada i cantada per Eva Romero, amb Voro García (trompeta), Amadeu Moscardó (piano), Miquel Álvarez (baix
elèctric) i Tico Porcar (bateria) tema encabit en el segon CD i anomenat...
8.2.5.- Tornar (Pep
Zaragoza) 5:10.
I he volgut posar-vos
aquest primer tema on Eva Romero recita
de manera molt tendra, tot i recordant-nos a Toni Belenguer. I després la música, la bonica cançó de Pep Zaragoza i la veu de l’Eva, ella una de les més boniques i
potents veus del País Valencià. Una
lletra que ens diu que “quan et trobava a
faltar” i cantada amb tot el sentiment del món. El mateix que ha tingut
el nostre amic Voro a la trompeta,
amb una curta però dolça improvisació, i ja per Eva recuperar la melodia d’aquest entranyable i tristot tema del
també trompetista Pep Zaragoza,
preciós tema per començar a escoltar alguns d’aquests temes d’un concert en
directe també, i que va durar 3 hores.
I ens diuen tot això
d’aquest projecte:
Agraïm al Festival de
Jazz del Palau de la Música, a tots els músics i a tot el públic que vau omplir
el Teatre Principal de València per retre homenatge al nostre estimat amic i
company Toni Belenguer. En representació dels músics de València, Espanya i
altres països, hem pogut reunir un nombrós i important elenc d'amics i companys
per tocar la música de Toni i peces compostes per a ell. Teníem moltes ganes d'oferir-vos aquest
tribut, un més dels nombrosos que ja s'han fet i es faran. Després de l'espera
de gairebé dos anys a causa del COVID per fi ho vam invocar i vam poder
sentir-ho molt a prop. Aquest concert es va gravar en vídeo i àudio, aquí teniu
a les vostres mans un record bonic, queda per a la història d'aquest festival i
de la música valenciana. Enviem una abraçada i tot el nostre afecte a la seva
família.
I un altre preciós
tema encabit en el segon CD és el compost per l’estimat Ernesto Aurignac amb lletra també seva i anomenat..
9.2.3.- Ser de Luz
(Ernesto Aurignac, música i lletra) 5:44.
Tema amb tota la Jove Big Band SedaJazz & convidats:
I aquesta ha estat
una molt bonica cançó composta pel gran Ernesto
Aurignac música seva i lletra també, un tema amb un tempo un pèl viu, tot i
que no massa. I aquí hem escoltat primer el piano de Mika Giménez i les veus d’Eva
Serrano i Rita
Payés compartint la melodia. I és que la primera i molt bonica improvisació
ha estat a càrrec del saxo alt de Juan
Saus, jo diria, qui ens ha fet una preciosa i delicada improvisació. I
elles han recuperat el tema cantant-lo plegades i ja per deixar pas a la molt
bonica improvisació d’Elia Bastida
al violí, ella ja per acabar dolçament el molt i entranyable tema de l’estimat Ernesto Aurginac.
I més coses que ens
diuen les podreu llegir al blog:
Ell vivia en i per la
música, el seu únic món possible. Toni Belenguer era un dissentir sublim en tot
el seu ésser. Un excèntric amb autenticitat, una nebulosa de caos que
transcendia en harmonia en parlar amb el trombó entre les mans. Per unanimitat:
un geni, de la creació, aprenentatge, ensenyament, inventiva. Família, amics,
companys, alumnes, públic han quedat habitats per ell, per aquell trombó que
tenia millor dicció que moltes persones quan parlem. Sens dubte, era El
Trombonista de jazz de l'escena espanyola, el més genuïnament jazzer de
l'europea. El referent amb què han après els trombonistes que van seguir els
seus passos, com Carlos Martín, que agraeix l'obertura del camí per a aquest
instrument que va liderar Belenguer: “sempre per endavant, fent un camí
inexistent, ajudant i guiant tothom qui volia a caminar sobre ell. Sempre amb
humilitat, sempre amb bondat, sempre amb mestratge”.
I és que el concert
el va presentar el gran Francisco Angel
Blanco “Latino” qui va deixar el micro a Vicent Macià, ell que poc més va dir i ja es van centrar en tocar
aquest tema de Toni Belenguer.
10.1.1.- Funky en su
Salsa (Toni Belenguer) 8:04.
I aquest tema
l’interpretà una formació amb la qual Toni
havia tocat molt i amb els que va gravar el seu primer disc al seu nom. Amb Vicent Macià (saxo tenor); Paco Soler
(trombó); Bertrand Kientz (guitarra), Julio Fuster (baix elèctric) i Vicent
Espí (bateria). I ha estat el
baterista qui l’ha començat conjuntament amb el baixista, ja amb tot el Funk
del món, tot i que força delicat. Un quintet on només hi faltà ell mateix, en Toni Belenguer. I la melodia del tema
l’han anat compartint els tres que s’estaven drets a l’escenari, d’esquerre a
dreta, Bertrand, Vicent i Paco, i
ves per on que ha estat ell qui primer ha fet una primera i curteta
improvisació. Però qui de veritat s’ha posat a fer-ne una de llarga i molt ben
executada, ha estat el guitarrista Bertrand
Kientz. Ens ha mostrat el domini de l’instrument i llenguatge, amb una
classe de primera. Com també ens ha captivat el so del trombó de Paco Soler, ell que ha fet anar la vara
amunt i avall en perfecte afinació i a tot Jazz. I Vicent els va seguir, i ell amb el seu so potent, un tant estripat
i sempre amb els aires de Coltrane ben
a dins seu, i per sort, també fora d’ell i que nosaltres hem pogut escoltar.
Encara el baixista ha fet una curteta impro, ell que ha estat Julio Fuster, i ja després tema i ja
per acabar-lo delicadament, com no podria ser de cap més manera.
I més coses:
Però Toni sempre ha
tingut prou transcendència per ser un músic de músics, una inspiració per a
qualsevol instrumentista, perquè el que interessava era el llenguatge,
l'abstracció no gratuïta, el moment resolutiu de la provocació. “Tenia un punt
irreverent meravellós, molt creatiu. El que més destaca és el seu amor
contagiós per la música, sempre boig per tocar”, comenta el saxofonista Perico
Sambeat, que ha comptat amb Belenguer en els seus projectes més importants des
que va destacar com a “jove promesa” als anys 90. I des d'aquests inicis,
també, Fco. Blanco “Latino”, Director Musical de Sedajazz, va començar a sumar
centenars de concerts, seminaris, combos, assajos i desenes de formacions, sent
sens dubte, la seva cadira a l'emblemàtica Big Band de Sedajazz la que més
sentirà la seva absència: “és un músic únic original i irrepetible. Tocava el
trombó amb una sensibilitat i, alhora, sofisticació que el porten a ser un dels
millors trombonistes de jazz de la història a nivell mundial”.
I els temes varen
anar sonant així: 2-El increible Blues (Toni Belenguer), 3-El Gentleman
Ondulante (Bertrand Kientz) i 4-Aeterna (Toni Belenguer).
I sí que varen fer
temes a tot Blues, sí, com ara aquest, també del Toni i anomenat...
11.1.5.- Bluesbien (Toni
Belenguer) 6:09.
I aquest tema el van
interpretar Ximet Reillo (saxo soprano),
Rita Payés (trombó), Francisco Ángel
Blanco “Latino” (saxo baríton), Kontxi Lorente (piano), Pablo Martín Caminero (contrabaix) i Jose
Reillo (bateria). I el tema l’ha començat Kontxi Lorente al piano, i ja després tots fent el tema. La melodia
l’han compartit “Latino” i Rita, ell al saxo baríton i ella al
trombó. I la més que brutal improvisació al saxo soprano l’ha fet en Ximet que déu tenir de 10 a 12 anyets,
i de suposar, el fill del baterista Jose
Reillo. D’aquest nen de ben segur en tindrem notícies en no masses anys. I Rita al trombó ha fet la seva, i amb
quina desimboltura l’ha feta, mestria i afinació, i amb tots els aires del
Blues, com també havia fet Ximet
abans. I després, esclar, el màster “Latino”
al saxo baríton, ell que n’és un mestre, de l’instrument, però també de dirigir
bandes com aquesta jove però també d’altres. I encara hem pogut escoltar uns
“quatres” compassos improvisant la pianista Lorente amb el pare de la criatura, i molt content que devia estar
després d’escoltar el seu fillet. Uns “quatres” que han passat a “dossos” entre
ells dos, i ja per deixar pas al tema que han fet tots els vents, acabant-lo
entremig d’aplaudiments i el “Latino” dient
Ximet Reillo. Bravo pel nen.
Més coses:
La de Toni ha estat
una vida de músiques, d’obertura, transgressió i conceptualització. Constant,
compromès, sempre en gerundi. "A més de ser genial musicalment, tenia
força i capacitat de treball", ressalta Ramón Cardo, que va comptar amb
ell per donar vida a l'especialitat de jazz al Conservatori Superior de Música
Joaquín Rodrigo. Belenguer era una figura paradoxal en què la senzillesa
personal convivia amb l'excels de les seves capacitats musicals, tant és així
que la pianista Kontxi Lorente el situa en un altre món: “talent fora de lo
terrenal, genialitat que no pot ser comú a l'ésser humà . Oïda absoluta, ritme
impecable, tècnica immillorable, so personalíssim”. Rara avis, engalanat de
doble noblesa: musical i personal. “Toni tocava amb tota la intensitat sempre,
tant era qui estigués davant, els nens de Sedajazz o els màsters. Ajudava
tothom, totalment mancat d'ego, treballava sempre perquè sonés el conjunt”,
destaca el guitarrista Manuel Hamerlinck. I és per això que podies veure'l en
escenaris de qualsevol magnitud, per això el podies trobar a les jam sessions
de València, arran de terra.
I després d’aquest
varen sonar aquests: 6-A Line Together (Mark Nightingale)
7-Massa Prompte (Very
Early) (Bill Evans, Maria Gil (Lletra)) i el 8-Para Toni (Kontxi Lorente). I
després d’aquest.....
I encara en el primer
CD hi ha aquest altre tema de Toni
Belenguer anomenat...
12.1.9.- Familias
(Toni Belenguer) 8:18.
Un tema on hi hagué Voro Garcia (trompeta), Jesús Santandreu
(saxo tenor), Paco Soler (trombó), Albert Palau (piano) i Vicent Espí (bateria).
I aquest tema l’han començat tots alhora, vents i base rítmica. Te una melodia
déu-n’hi-do d’entremaliada que han fet els tres vents, a partir de la qual Jesús n’ha iniciat les improvisacions, i s’ha de dir
que amb un so i fraseig impressionant. Recorregut pels més baixos i per això
profunda sonoritat, però també n’obté un so fresc en els més aguts. I Voro de nou ens ha impressionat per la
seva classe, pel seu discurs, per com domina l’instrument, pel seu so ple i
robust, potent i arribant també als aguts. I després d’ell ha estat Albert qui ha fet la seva. Ell és un dels pianistes
més reconeguts del País Valencià,
conjuntament amb un altre Albert, el Sanz. I ja heu pogut escoltar quin
altre mestre del seu instrument, amb una digitació potent, percusiva, prístina
i pura, vaja, amb un pianíssim extraordinari. I ves per on que el baterista Vicent Espí ha fet el seu reeixit solo,
i al final un puntet del baixista, i qui no improvisà ha estat el bo de Paco Soler al trombó. Gran tema de Toni Belenguer que han acabat
delicadament i sempre entre aplaudiments del públic present.
I el primer CD
s’acaba amb el tema 10-Hannie´s Dream (Rene Thomas).
Més coses:
I entre aquestes
límpides qualitats humanes n'hi ha una de molt especial, que converteix el
comiat en un trànsit entre el plor i el riure. Toni Belenguer sabia jugar amb
la subtilesa de l'humor, en allò verbal i en allò no verbal. L'humor és un
signe d'intel·ligència, i ell va saber molt bé com jugar amb l'absurd i fer de
la divergència una cosa natural. Toni deia coses extravagants, i també les
feia, com anar caminant als concerts amb el trombó a l'espatlla i les “sabates
de músic” sense importar que el bolo fos a més de deu quilòmetres, o arribar a
casa després de diverses hores de escenari i decidir anar-se'n a tocar al cotxe
per seguir estudiant a la nit. I és que Toni tenia la capacitat de
descol·locar-te esborrant els límits de les convencions per fer-te dubtar de si
el seu surrealisme era una realitat possible. Toni va enriquir un món interior
florent i inexpugnable, estant sempre molt a prop, i molt lluny. Com ara, que
continua vibrant als instruments dels altres, als carrers del Cabanyal i a tots
els que vam tenir la sort de mirar de prop l'imaginari Belenguer. Marta Ramon.
I ja per deixar
aquest entranyable projecte dedicat a la memòria de Toni Belenguer i nosaltres acabar el programa d’avui, els
escoltarem en un altre Blueset també de Toni
Belenguer i anomenat...
13.1.2.- El increible
Blues (Toni Belenguer) 7:26.
I aquest tema el
varen tocar Vicent Macià, saxo tenor;
Paco Soler, trombó; Kontxi Lorente, piano; Julio Fuster, contrabaix i Pere
Munuera, bateria. I tema iniciat per ell mateix fent un llarg i alhora
delicat solo a mode d’”Intro” al tema. Després d’ell el baixista Fuster s’hi ha afegit i ja marcant el
ritme i tempo per on anirà el tema. Els primers acords de Kontxi i ja la melodia feta pels dos vents, car en Bertrand no hi tocà la guitarra, no.
Podríem dir que la melodia la fa Vicent
al saxo tenor i que Paco el
contestà. I ha estat ell mateix qui n’ha fet les improvisacions, i què be que
l’ha feta, amb quina sonoritat més plena i potent alhora que bon fraseig. I el
ritme és així com una mica “trencat” coses que ens marca el baterista i
baixista. I Vicent ha fet un solo
que ens ha deixat clavats a la cadira per la seva contundència, per la seva
velocitat de fraseig, per la seva modernitat, estripant també una mica. La
delicadesa però ha vingut amb les dues mans de la pianista basca Kontxi Lorente ella que ens ha acaronat
amb la suavitat del seu pianíssim, alhora que amb una mà dreta lleugera i
gràcil amb una esquerre fent-ne els acords. I ja els dos vents recuperant el
tema i anar-lo acabant fent una mena de “Vamp” o ”pedal” per ja apropar-nos a
un final aplaudit per tothom, fins i tot per nosaltres, aquest gran tema que ha
estat ideal per ja deixar aquest concert homenatge al gran trombonista que fou
alhora que gran persona, en Toni
Belenguer, crec que ideal tema també per ja nosaltres acabar el programa
que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
I del CD 2 hi
hagueren també aquestes cançons: 1-Sons per Toni (Edu Marquina), 2-Requiem
(Perico Sambeat), 4-To Toni (José Luis Granell, Kontxi Lorente (Lletra)), 5-Darn
that Dream (Jimmy Van Heusen, Arr. Toni Belenguer)
6-XI (Toni Belenguer),
8-Densificación por Fuga (Toni Belenguer) i 9-Flor de Lis (Djavan, Arr. Toni
Belenguer).
I us recordo també
que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
aquest divendres 15 de març que tindrem a la Marta Sierra Quartet amb ella al violí, Fredrik Carlquist, clarinet; Nils Bondesson, piano i Àlex Molas,
contrabaix amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat
per l’ajuntament de SVdH i
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
