skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I tot just a la
setmana del concert del divendres 15 que podrem gaudir amb Marta Sierra Quartet, us proposo un programa dedicat a una part del
Jazz que es fa a Itàlia i tres de
les seves editorials, Notami Jazz, A.MA
Records i Dodicilune i projectes respectius “Songs and Tunes”, Ludovico Carmenati Ensemble; “Eclipse”, Gianluca
Vigliar i “People”, Roberto Ottaviano (Eternal Love) i aquesta setmana amb
un micro conte de Carme de la Fuente.
I començarem el
programa d’avui amb “Songs and Tunes”,
Ludovico Carmenati Ensemble. Publicat per Notami Jazz el 31 de gener de 2024. Enregistrat a Vallemania Recording Studio el 29,30,31
d'agost de 2022. Enregistrat i mesclat per Ludovico
Cipriani. Masterització de Giovanni
Versari a La Maestà Studio.
Produït per Notami Jazz. Coproduït
per Gianludovico (Ludovico) Carmenati i
Ludovico Cipriani. Amb LUIGI TOMASSINI
- Flauta, Flauta Alt, Píccolo. MOSE' CHIAVONI - Clarinet, Clarinet baix.
ALBERTO MOMMI - Saxo alt, Saxo soprano, Flauta. FULVIO FALLERI - Saxo tenor.
CESARE VINCENTI - Trompeta, Fiscorn. RICCARDO CATRIA - Trompeta, Fiscorn.
ROBERTO SOLIMANDO - Trombó. LUDOVICO CIPRIANI - Guitarra elèctrica i guitarra
acústica. GIANLUDOVICO (LUDOVICO) CARMENATI - Contrabaix & ANDREA ELISEI -
Bateria . Composicions i arranjaments - Gianludovico (Ludovico) Carmenati.
https://www.edizioninotami.it/cd/218-ludovico-carmenati-songs-and-tunes-8054729511547.html.
I aquest és un
projecte llarg, pels de 10 temes i també per la llargària de molts d’ells,
coses que ens parlen de la seva generositat, amb diversitat de ritmes i tempos,
havent-hi precioses balades o temes a tempo “slow” com és el 10è tema “Choir
Jazz Play” l’inicien dolçament per ben aviat la melodia a càrrec del
guitarrista. I també ho són el 2n track “Brown Pocket” i el 4r track “A Point
of View” aquest un puntet de res més vital. També el 3r track “In The Center“
segueix la tònica del darrer amb el suau marcatge rítmic fet pel baterista i
amb “Solis” de tots els vents. I el 8è “Hourglass” comença dolçament amb
arpegis del guitarrista i ja la bonica melodia a duet de vents. I el 5è “Wind
Tale” és el més curtet, i aquest ja amb
un punt més de tempo i també amb molta feina feta pels vents i marcatge rítmic
del baterista. I en el 6è “Time’s Tune” els vents tornen a tenir una
importància cabdal, començant el tema però després també per les seves diverses
improvisacions. I un altre tema amb uns inicis impactants amb els vents és el
9è track “Spring Water” amb melodia un tant “Pop” com ho és la del 1er track
“Paper On a Table”, que tot i la melodia amb aquest tarannà, les posteriors
improvisacions dels dos temes, ens situaran de ple en el món del Jazz. I el
tema més vital és el 7è track “That’s It” amb un Swing brutal i “Solis” dels
vents, alhora que amb improvisacions solistes com la primera a càrrec del saxo
alto.
I ja els començarem
escoltant en el delicat i dolç tema anomenat....
1.2.- Brown Pocket
(Ludovico Carmenati) 6:55.
I amb quina delícia
de tema hem començat el programa d’avui. Una molt bonica composició i melodia,
i alhora, amb canvis diversos, com ha estat el del moment on el trompetista ha
iniciat la seva improvisació. I quin ritme més pautat i tranquil·let el del de
la base rítmica de guitarra, contrabaix i bateria, amb Ludovico Cipriani, Ludovico Carmenati i Andrea
Elisei. Tema amb diversos trams musicals on es perceben els canvis melòdics
i/o rítmics, com també per les intervencions dels músics solistes. I el tema ha
acabat amb la melodia i motiu principal interpretat pels vents. L’ha començat
però dolçament la guitarra de Cipriani
i resta de companys després a mode d’Introducció per ja seguir amb la molt
bonica melodia principal. I ja la primera intervenció del clarinet de Mose’ Chiavoni, porta d’entrada de la
càlida improvisació de Riccardo Catria
al fiscorn. Uns moments que s’han anat omplint de sons dels vents dels seus
companys. I el contrabaix del líder ha obert la porta a la meravella
d’improvisació de l’Alberto Mommi al
saxo soprano. I sempre la resta de companys per sota a mode de suau coixí. I
què maco el tros abans de recuperar la bella melodia; un preciós tema per ja
començar-los a escoltar.
I ens diuen això:
Aquesta és la nova proposta musical del contrabaixista, compositor i arranjador
italià Ludovico Carmenati. En
l'àlbum "Songs and Tunes"
Carmenati ofereix deu cançons inèdites arranjades per al jazz decimino amb
un grup de set instruments de vent (canyes i metalls) i una secció rítmica que
deixen espai per a diverses i copioses improvisacions. Una nova col·lecció de
deu peces instrumentals i arranjaments originals adaptades per al Ludovico Carmenati Ensemble que beuen del llenguatge musical afroamericà i
de la tradició musical europea. I és precisament de la música afroamericana, el
blues i la música clàssica que provenen els músics que van col·laborar en la
producció; els seus orígens de diferents llenguatges musicals han contribuït a
aconseguir sons rics i variats que no sempre són propis del jazz, però
certament efectius.
I seguim
escoltant-los en el tema anomenat...
2.3.- In The Centre
(Ludovico Carmenati) 8:36.
I amb aquest puntet
més de tempo, però igualment força delicat, ens han tornat a il·luminar amb les
seves boniques melodies, ells, sí, però més ell, que n’és el compositor, líder
i contrabaixista, el bo de Ludovico
Carmenati. Un tema que l’han començat amb una “Intro” a base dels darrers
acords i ja el ritme implícit, per ben aviat aparèixer la melodia i motiu
principal amb el saxo alt i per sota la base rítmica. El Pont o la B del tema
l’han fet els vents plegats amb un canvi que es percep la mar de bé i han
seguit amb el tema anant-s’hi afegint més músics, i ja sabeu que aquí n’hi ha 10. Són com una petita
Big Band. I qui primer n’ha iniciat les improvisacions ha estat el saxo tenor Fulvio Falleri, ell amb un so vital i
fresc, anant-se cap el registra agut, estripant a vegades, i amb un discurs que
ens recorda clarament l’aspecte melòdic del tema. Després d’ell un altre tram
musical amb tots els vents repetint motiu i ja per deixar pas a la reeixida
improvisació de l’Alberto Mommi ara
al saxo alt. I de nou una mostra del nivell solista d’aquests músics italians,
brutal, i també ho són les composicions, i el programa d’avui en serà una altra
mostra. Què bonic també aquest tema.
I no deixaré de dir-vos
que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
UnderPool: https://www.underpool.org,
etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara els
escoltarem en el tema anomenat...
3.9.- Spring Water
(Ludovico Carmenati) 7:45.
I tot i l’aparença de
música no massa complicada, per la bellesa de la seva melodia, i també pel
ritme “beat” marcat pel baterista, aquest tema té també una gran riquesa
harmònica, que la melòdica n’ha estat força evident. El guitarrista s’ha passat
quasi tot el tema fent uns delicats arpegis, de fet, sembla que només en faci
un. Un tema que han acabat de la mateixa manera que l’han començat amb el motiu
melòdic principal. I ves per on que després d’aquest motiu inicial ja s’han
posat a improvisar. I ha aparegut el trombó de Roberto Solimando tot i embolcallat de la resta de companys, a
moments, primer fent encara motius i frases de la melodia principal. I qui
primer s’ha posat a improvisar ha estat Cesare
Vincenti al fiscorn, i també amb una càlida interpretació. I quins moments
quan s’hi afegeixen els seus companys, de fet , ho han fet també al final del
seu solo. I ells, els companys han obert la porta a la subtil improvisació de Roberto Solimando al trombó, i què bé
ho ha fet ell. I què maco quan s’hi ha afegit la resta de vents, omplint
l’espai sonor d’amor, de música, de calidesa, què emocionant. I així s’hi ha
estat una bona estona, i ja per arribar al final on han recuperat el motiu
principal. Quina música més agradable d’escoltar que fan aquests cracs, i què
gran el seu líder i compositor Ludovico
Carmenati.
I ja els deixarem
d’escoltar en el tema anomenat...
4.7.- That’s It
(Ludovico Carmenati) 6:16.
I quin canvi amb
aquest tema a tot Swing, on hem tingut també diversos trams musicals, i sí
perquè hi ha el de la “Introducció”, el de la melodia inicial, solo del saxo
alt, solo curtet del baterista, solo del trombonista, solo del guitarrista, i
finalment el de la darrera melodia, una melodia que fan tots els vents a mode
de “Soli”, car sembla més aviat un solo escrit. I l’Alberto Mommi ens ha deixat
clavats a la cadira per com de reeixida n’ha fet la seva improvisació, amb un
so del seu saxo vintage de lo més “cool”. I com de nou la resta de companys
s’hi van afegint. I l’Andrea Elisei
a la bateria ha fet una curta intervenció i ja per deixar pas a la magnífica
improvisació de Roberto Solimando al
trombó ell que l’ha fet un pèl curteta però amb un gran nivell interpretatiu. I
més llarg ha estat el magnífic solo del guitarrista Ludovico Cipriani, amb quin so i llenguatge ens ha captivat. Quines
molt bones maneres interpretatives, on la tradició hi és de totes, totes, però
també la modernitat de la seva visió, un gran tema per ja deixar-los d’escoltar
o sigui que felicitats nois Ludovico Cipriani,
Luigi Tomasini, Mose’ Chiavoni, Alberto Mommi, Fulvio Falleri, Cesare Vincenti,
Riccardo Catria, Roberto Solimando, Andrea Elisei i esclar que felicitar al
líder, contrabaixista i compositor Ludovico
Carmenati.
I després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com de dolç ens ho dius i
sempre al voltant de les músiques del programa.
I nosaltres seguirem
amb un altre d’aquests magnífics discos de Jazz italià i ara amb l’“Eclipse”, de Gianluca Vigliar, publicat per A.MA
Records el 26 de gener de 2024. Enregistrat a 2Extrabeat Recording Studio, el
2023 a Roma. Mesclat i
masteritzat per Tullio Ciriello a A.MA Records Studio, Bari el 2023. Amb
Gianluca Vigliar, saxo tenor; Domenico
Sanna, Piano; Ameen Saleem, contrabaix i Marco Valeri, bateria. I com
sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.amaedizioni.it/release?id=63.
I aquest és un disc
amb 9 temes i també alguns d’ells són llargs, de més de 10 minutets. Hi ha
també varietat de ritmes i tempos, on n’hi ha una a tempo slow com és el cas
del 7è track “August 25th” amb un preciós solo del líder al saxo tenor, essent
aquesta la única balada de principi a fi. I és que alguns dels seus temes
comencen delicadament però després agafen una determinada embranzida, com és el
cas del tema que titula el disc “Eclipse” i 4rt track, el qual comença amb una
llarga “Intro” del baixista. També és així el 5é track “Fe-On” iniciat amb una
preciosa “Intro” a càrrec del pianista per ja després els canvis rítmics i
Swing en les improvisacions. Ja més viu de tempo, tot i que no massa, és el 2n
track “Electrostereo” iniciat pel líder al saxo tenor i marcatge rítmic del
baterista. I un pèl més viu és el track 3r “Music, The Answer” també iniciat
pel líder al saxo tenor i posterior Swing. I el 9è track “Lost Ocean” és el que
dura 10 minuts i mig, tema també a tempo mèdium i tarannà melancòlic, amb
tonalitats menors, coses aquestes de la “Tristor” que ens embolcalla per la
pèrdua dels nostres “ecosistemes” i també dels del “cosmos”. I un altre dels
bons temes d’aquest disc és el 8è track “Sattelite’s Highway” també a tempo
mèdiun on la presència del líder al saxo tenor es força reeixida. I amb el “Not Again” comencen
aquest disc, i ja amb clares intencions de ritme i tempo més viu i Swing a dojo
en les improvisacions. I el 6è track “Mani de Fati” és el més viu de tempo fet
amb un Swing brutal obra i gràcia del “Walking” del baixista.
I ja els podríem
començar escoltant en la bonica balada “August 25th” però ho farem amb el
sorprenent tema anomenat...
5.2.- Electrostereo
(Gianluca Vigliar) 6:01.
I sí que hem canviat
d’estil de Jazz, sí, i també de concepte melòdic. Aquí el motiu curtet i
principal es basa amb uns intervals amplis que fan la melodia principal, un
motiu on ja hi tenim l’aspecte rítmic i de tempo. I el tema l’han acabat de la
mateixa manera que l’han començat, amb el motiu curtet i recurrent a mode de
melodia principal, amb un pont entremig a la B del tema. I després de la
darrera A el pianista Domenico Sanna n’ha
iniciat les improvisacions. Un pianíssim brillant, amb un punt de percussió en
la seva digitació cosa que el fa més enèrgic. També hem gaudit amb el seu
discurs farcit de modernitat, de contemporaneïtat. I sí que el líder l’ha
seguit amb una gran mestria, ell al saxo tenor, i iniciant-la i seguint el
motiu rítmic principal també a moments en la seva intervenció. El tarannà del
seu solo ha seguit el del motiu principal, que ja és això. Hi ha hagut però
moments on ell s’ha desmarcat i ha volat més enllà. El seu discurs és
contemporani, com ho és el seu projecte, el seu disc, i per descomptat que
també el dels seus companys, tot fent pinya al costat del líder Vigliar. Bon tema per ja començar-los a
escoltar.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz:
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I els seguirem
escoltant en el més llarg de tots i magnífic tema anomenat....
6.9.- Lost Ocean
(Gianluca Vigliar) 10:34.
I què dir-vos d’un
tema de més de 10 minuts, o moltes coses o no gaires. Optaré per la darrera, no
gaires. I sí que el tema l’han acabat més o menys com l’han començat, amb la
melodia principal. Un tema que ha començat amb una “Introducció”, melodia
després i ja la llarga improvisació a càrrec del saxo tenor del líder i
compositor. Un tema que té un tarannà força càlid, tot i la més o menys
contundència rítmica a càrrec del baixista, majorment, amb els acords del
pianista i un discret segon pla del baterista, ell bastant controlat. La
improvisació del líder Gianluca Vigliar
ens l’ha mostrat de nou com un gran instrumentista, tècnic, amb recursos al
registre agut de l’instrument. Amb llenguatge més que modern, i fraseig lligat
i veloç, algunes de les vegades. I ja el solo del pianista Domenico Sanna de nou amb una digitació prístina i pura, un tant
percusiva, que ja va bé. I quin canvi a tot Swing que ha encetat el baixista
entremig de la seva intervenció, la de Sanna
al piano. També el baterista s’ha lluït en aquests moments, semblant que tots
tres improvisessin alhora. I al final de la intervenció del pianista ha donat
pas a la melodia principal, allargant-la, tocant-la dolçament fins arribar al
final d’aquest llarg tema.
L'àlbum “Eclipse” de Gianluca Vigliar, presentat com el seu tercer àlbum i el segon amb
el segell de jazz italià A.MA Records,
fa servir el jazz per centrar els oients en les influències antropogèniques de
la humanitat en els nostres entorns. Seguint amb els temes explorats a l'àlbum “Plastic Estrogenus” del 2019 de
residus plàstics que contaminen els nostres oceans, Eclipse ens porta més lluny per fer comentaris sobre els residus
espacials i l'ús excessiu dels satèl·lits llançats per la Terra que embruten el Cosmos.
Al saxofonista i compositor Gianluca
Vigliar s'uneix una vegada més el col·laborador musical de llarga
trajectòria Marco Valeri a la
bateria amb el Quartet completat per Ameen
Saleem (Roy Hargrove Quintet) resident de DC, al contrabaix i Domenico Sanna al piano. El senzill
principal de l'àlbum és el tema Eclypse
i representa la relació contínua de l'àlbum entre la sensibilitat tradicional
del be-bop i el jazz directe combinada amb incursions en l'experimentació amb
estils i gèneres d'un so més contemporani i modern. Mostra el virtuosisme de
cadascun dels intèrprets del Quartet, alhora que manté el seu enfocament en els
temes centrals de l'àlbum en conjunt. Un any més, A.MA Records, amb seu a Puglia,
ha presentat un àlbum per als amants del jazz, els aficionats a la música i els
que busquen una experiència auditiva fresca amb un àlbum que comença el 2024
amb un cert estil
I aquest és un altre
magnífic tema del líder i anomenat...
7.1.- Not Again
(Gianluca Vigliar) 6:07.
I amb aquest tema a
tot Swing ens han tornat a captivar. Aquí el quartet brilla, i en cada tema
esclar, i són una màquina rítmica impressionant, el trio base. I sí que es
percep que la qüestió rítmica de piano, contrabaix i bateria té una potència
impressionant. També es nota en el so un aspecte relacionat amb els compressors
que utilitzen en els estudis, i aquí no sembla haver-n’hi cap, car, les
dinàmiques entre els fluixos i els més forts es perceben la mar de bé, semblant
quasi un enregistrament analògic per lo bé que sona. Un tema que ha acabat amb
el solo del baterista Marco Valeri,
i mentre ell el feia, el líder l’ha recolzat amb un motiu recurrent. I l’han
acabat d’aquella manera que us dic sempre, que en un directe, s’allargassaria
segons músics i públic. I després del motiu principal fet pel líder, ell mateix
n’ha iniciat les improvisacions, i de nou amb el seu so característic i
llenguatge trencador. I Sanna al
piano ens ha tornat a enlluernar per la seva precisió, digitació i recursos amb
les dues mans, amb una dreta lleugera i gràcil. També el baixista Ameen Saleem ha fet un bon treball
solista, profund de sonoritat i també amb contingut melòdic i pulsació rítmica.
Un altre gran tema del líder amb el final del baterista.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema a tot Swing anomenat...
8.6.- Mani di Fata
(Gianluca Vigliar) 6:54.
I quin altre tema més
impressionant que acabem d’escoltar, on la tradició hi és en els moments a
trio, i més modernitat la tenim a quartet. Tot i això, les maneres dels
individus del trio són agosarades, com és el cas de les del baterista Valeri, el qual no es limita al
“simple” fet d’acompanyar a tot Swing, sinó que fa i desfà a dojo, mentre Sanna ha improvisat. Aquest ha estat
realment impressionant, per com de rítmic és el seu discurs, per com de modern
és el seu llenguatge. Un tema que ha acabat de la mateixa manera que l’han
començat, amb la melodia principal, per ja aparèixer els solos, el primer el
del líder Gianluca Vigliar. Brutal
solo per modernitat, per discurs, per anades amunt i avall del registre de
l’instrument. Per les escales inversemblants, els motius que executa, pels
“licks”, pel seu llenguatge farcit de contemporaneïtat. Gran mestre del saxo
tenor i molt bon compositor. I després el solo del pianista Sanna, què brutal també i entremig un
“break” on semblava aturar-se tot, però no, ell n’ha seguit la improvisació, ja
comentada, Un brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, felicitats Gianluca Vigliar, Domenico Sanna, Ameen
Saleem i Marco Valeri.
I nosaltres ja
encarrilem el final del programa i farem un salt al “buit” en l’aspecte musical
amb el darrer i impressionant projecte “People”,
de Roberto Ottaviano (Eternal Love),
publicat el 16 de gener de 2024 per Dodicilune
amb enregistraments en directe d'Umea,
Suècia (2023), Torí, Itàlia (2023), Ljubiana, Eslovènia (2023), Ginebra, Suïssa
(2022), Tampere, Finlàndia (2022), Udine, Itàlia (2023), Lugano, Suïssa (2022).
Mesclat i masteritzat el novembre de 2023 a Mast Academy Recording Studio, Bari, Itàlia. Enginyer de so Massimo Stano. Portada
"People" de Francesco
Chiacchio. Produït per Maurizio
Bizzochetti, Dodicilune, Itàlia.
Amb Roberto Ottaviano - saxo soprano,
veu (6). Marco Colonna - clarinet baix. Alexander Hawkins - piano. Giovanni
Maier - contrabaix i Zeno De Rossi - bateria. I al blog hi trobareu
l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.dodicilunestore.com/musica/dodicilune/roberto-ottaviano-eternal-love-people/.
I si deia que faríem
un salt al “Buit” ho deia pel canvi estilístic que aquest disc ens brinda de la
mà del seu líder, ideòleg i creador, en Roberto
Ottaviano. I és que hi ha diversitat musical i la primera i delicada alhora
que sorprenent, és la de la majestuositat melòdica del 1er track “”At The Whell
Well”. Però la que melòdicament em frapa és la del 6è track “Gare Guillemans” i
posterior solo al clarinet baix i brutal “pont” del tema. I ens n’anirem a l’Avantgarde Jazz en el 4rt track
“Callas” on ells s’enlairen vers nous horitzons musicals. I cadascun d’aquests
temes enregistrat en un directe diferent i no per això allunyats del context
musical global. I un de preciós que inicia Roberto
al saxo soprano és el 8è i darrer track “Caminho Das Águas”, amb una “Intro”
delicada per ja entrar la qüestió rítmica amb els copets a les cordes del
contrabaix i ja la bonica melodia del líder al saxo soprano. I un altre
sorprenent tema és el 3r track “Hariprasad” iniciat rítmicament amb el motiu
principal a càrrec del baixista i coptes al canto de la caixa del baterista per
ja després aparèixer els vents fent un diàleg inversemblant, tema amb un ritme
constant marcat pel baterista. I el més llarg de tots, proper als 10 minuts és
el 7è track “Ohnedaruth”, iniciat amb una llarga “Intro” i solo a càrrec del
baterista per ja després endinsar-nos en una mena de bogeria de tema per
potències, energies, tempos, improvisacions col·lectives i modernitats a dojo.
I ja els dos restants són els més vitals de tempo, i el primer i el 2n track
“Mong’s Speakin’” l’inicia el baixista amb un motiu rítmic, també amb el
batersita, i línia de baixos per després anar-se afegint la resta a mode
d’improvisació col·lectiva a tot Avantgarde Jazz, tema que no defallirà
rítmicament parlant i amb posteriors i brutals improvisacions dels companys. I
sí que el darrer i 5è track “Niki” és el més vital i el que més ens situa en el
món del Jazz Avantgarde amb unes
improvisacions brutals de tots ells i un permanent “Walking” del baixista i ja
d’entrada amb una improvisació a clarinet baix, tot un homenatge al nostre
estimat Eric Dolphy.
I els començarem
escoltant en l’anomenat....
9.6.- Gare Guillemans
(Roberto Ottaviano) 8:34.
I quin canvi musical
hem viscut de nou, amb aquesta composició tant i tant bonica de Roberto Ottaviano. I el tema ha acabat
amb la melodia inicial després d’uns moments brutals posteriors a la
recuperació d’aquesta melodia, moments brutals que podrien ser la B del tema,
sí. I això ha passat després que hàgim escoltat al líder cantant tot i
improvisant en “Scat” o similar. I el líder ens ha acaronat amb el so del seu
saxo soprano, ell fent-ne la melodia. I què interessant el pont i canvi tonal,
la B del tema, i amb la darrera A l’han acabat
ja per deixar pas a les improvisacions, i la primera la del clarinet
baix de Marco Colonna, què brutal,
ell amb tot un reguitzell de recursos sonors. I l’Alexander Hawkins al piano ens ha sorprès pel seu pianíssim farcit
de jazz contemporani, com és aquest projecte. Una improvisació rítmica marcada
per acords, per notes tocades a la vegada fent sons inversemblants. I què
impressionant la cantarella de Roberto,
la seva improvisació més enllà del concepte “scat” simple, i molt més
modernitzat per la seva inacabable creativitat. Brutal tema per començar-los a
escoltar.
El dimarts 16 de
gener es va estrenar el projecte ”People”
de Roberto Ottaviano - Eternal Love.
En el CD, enregistrat durant diverses actuacions en directe a Itàlia, Suècia, Eslovènia, Suïssa i
Finlàndia, produït per Maurizio
Bizzochetti per a Dodicilune,
amb l'aportació de NuovoImaie,
distribuït a Itàlia i a l'estranger
per Ird i a les principals botigues
online per Believe, al saxofonista de Bari se sumen Marco Colonna
(clarinet baix), Alexander Hawkins (piano),
Giovanni Maier (contrabaix) i Zeno De Rossi (bateria). Amb aquest
projecte discogràfic, continua la col·laboració entre el segell discogràfic d'Apulia i el músic actiu en l'escena
jazzística internacional des de fa més de quaranta anys. Després de "Un Dio Clandestino" (2008),
"Arcthetics: Primitive Breath" (2013), "Forgotten Matchs: The
Worlds of Steve Lacy" (2014), "Astrolabe" (2015), "Eternal
Love" (2018), els dos discos de l'any per al Top Jazz de Musica Jazz, "Sideralis" (2017) i
"Resonance & Rhapsodies" (2020), "Charlie's Blue
Skylight" (2022) i el recent
"At What Point is the Night" amb el projecte “Pinturas” (2023) i "Mystic Astrolabe" amb Michel Godard
(2023), ens arriba, doncs aquest “People”
amb cinc composicions originals (“Mong's Speakin'”, “Hariprasad”, “Callas”, “Niki”
i “Ohnedaruth”) i les cançons “At The Wheel Well” de Nikos Kypourgos, “Gare
Guillemans” de Misha Mengelberg i “Caminho
Das Águas” de Rodrigo Manhero.
I un altre
impressionant tema és...
10.3.- Hariprasad
(Roberto Ottaviano) 4:15.
I quin canvi de nou,
i ara rítmic amb aquest magnífic tema d’Ottaviano.
I sí que hi ha temes més llargs i inversemblants farcits de contemporaneïtat,
sí, però aquest que no ho és gaire, de llarg, m’ha agradat força pel seu
contingut rítmic i tot gràcies al baterista Zeno De Rossi i els seus copets als cantons de les seves timbales,
caixa i demés estris de la seva bateria. Tema recurrent rítmicament i també pel
motiu repetitiu del baixista Giovanni
Maier ells dos, conjuntament amb el pianista Hawkins formant una base rírtmica brutal. I el tema l’ha començat
el baixista amb el motiu recurrent, acords del pianista, els copets del
baterista, i ja la entremaliada melodia a càrrec dels dos vents, a duet, Roberto i Marco, saxo tenor i clarinet baix. I ja ben aviat ha començat el
seu duet solista, i què brutal, quin Groove que té el tema, que se’ns emporta
sense remissió. Un tema on la improvisació podria durar “in eternum”, així de
persistent és. I semblen haver-hi no gaires acords i tot girar sobre un centre
tonal. Sí que hi ha un petit canvi, però imperceptible. Impressionant, de nou.
"Molts han
pensat que la meva idea de l'Amor Etern és una mena d'oda a l'amor en el sentit
absolut i una sensació de pau i no violència, així com l'eterna gratitud a algú
i alguna cosa. Realment no és així. Almenys, no només", diu Roberto Ottaviano. "A la vida hi
ha i ens trobem amb coses ineludibles que ens obliguen a actuar, i no només a
observar. A respectar-nos, a lluitar, a buscar, a escoltar, a desactivar però
també a denunciar. I hem de denunciar. entendre sempre la paraula amor, que
també pot significar no oferir sempre l'altra galta. La humanitat és un
microcosmos en el cosmos i actua de maneres inesperades i també previsibles,
amb vols de bellesa pindàric i contínues i a vegades obligant-nos a submergir-nos
en els abismes més horribles, negant-nos a nosaltres mateixo, i així
convertir-nos en quelcom inhumà", continua el músic. "Volia recollir
aquí una sèrie de moments 'en directe' de la banda, que crec que és quan tots
donem el millor de nosaltres en la combustió que es crea amb el públic, i l'anomenem
“People” precisament per intentar
dibuixar retrats d'això, d’humanitat formada per persones que hem conegut de
manera real i virtual, persones que ens han donat alguna cosa, els seus llocs i
les seves respiracions”.
I encara els
escoltarem en el brutal tema anomenat...
11.2.- Mong’s
Speakin’ (Roberto Ottaviano) 7:05.
I ara hem crescut de
tempo, i de nou amb un tema on el baixista ens ha fet seguir el seu motiu
recurrent. Els dos vents l’han seguit i cadascun d’ells improvisant a la seva
bola, tot plegat a mode d’”Intro”. I si el baixista feia el motiu principal, el
baterista no l’ha deixat pas sol, no. Tampoc el pianista, car ell ha fet alguns
acords a mode de “comping”, crec jo. I ja la melodia a duet dels dos vents,
curteta ella, ha deixat pas a la improvisació del líder l saxo soprano, amb una
altra demostració de mestria, i ell pel canal dret. I per l’esquerra ha
aparegut el clarinet baix de Marco
Colonna, i què brutal de nou que ha estat ell, amb tots els aires de la
contemporaneïtat i amb el seu mestre Eric
Dolphy de record ben assimilat. I quina tralla el trio de la base rítmica
en l’acompanyament a Marco. Un tema
que té un tarannà força festiu, la qual cosa no vol dir que el tema sigui
simple, car, les diverses intervencions dels músics així ens ho han mostrat. I
els inicis amb els arpegis del pianista, els sons dels dos vents, el baixista
impertèrrit amb el seu motiu recurrent i el baterista subtilment amb els
copets, tot plegat ha estat brutal, i després la divertida melodia. Brutal tema
de nou de Roberto Ottaviano.
I ja els acabarem
escoltant en el track més brutal i anomenat...
12.5.- Niki (Roberto
Ottaviano) 7:45.
I sí que acabar el
programa amb aquest impressionant tema ha estat brutal, sí. El tempo viu, el
Walking del baixista, tot plegat amb uns primers moments sense piano que ens
han recordat a l’Ornette Coleman
fent Marco Colonna d’Eric Dolphy, Giovanni Maier de Charlie
Haden, Zeno De Rossi de Billy Higgins o Ed Blackwell i el nostre heroi i líder al saxo soprano quasi fent
d’Ornette, aquest al saxo alt.
Brutal tema amb una rítmica persistent, un tempo endimoniat de viu, i mostra de
la idiosincràsia del líder Roberto
Ottaviano. Un tema llarg, que per això tots aquests temes varen estar
gravats en directe; i parlant d’això, quina qualitat de so, quina qualitat de
banda, en un directe i sonant perfecte, tots ells, totes les seves
intervencions, impressionant de totes, totes. I ja d’entrada ha aparegut el
clarinet baix de Marco i ell ja
improvisant d’entrada fent una “Intro” brutal. I quina trempera la d’aquests
primers moments, què impressionant. I ves per on que la melodia ha aparegut a
duet dels dos vents després de la llarga “Intro” feta per Marco al clarinet baix, ell que ha estat de nou magistral. I què
dir-vos de la mestria del líder al saxo soprano, en Roberto Ottaviano que ha tornat a brillar per la seva creativitat,
pel seu so inversemblant, per la seva energia. I ves per on que Hawkins al piano ja s’hi havia ficat,
recolzant-lo en els seus darrers moments, els del líder i seva impro. I vet
aquí que el pianista ha estat increïble per la seva digitació potent i
percusiva, amb tota una demostració de recursos i farcida de modernitat, més
enllà d’aquesta. Impressionant tema per ja acabar-los d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
I us recordo també
que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz, Nota 79,
Barcelona: https://www.nota79.cat/events/, Nova Jazz
Cava, Terrassa: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming, Jazz Club
la Vicentina, Sant Vicenç dels Horts: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
aquest divendres 15 de març que tindrem a la Marta Sierra Quartet amb ella al violí, Fredrik Carlquist, clarinet; Nils Bondesson, piano i Àlex Molas,
contrabaix amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat
per l’ajuntament de SVdH i
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
