Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I ja hi tornem amb un programa dedicat a projectes d’algunes de les nostres editorials amigues com són Fresh Sound Records, Youkali Music, Sedajazz Records i Moon June Records. I els projectes seran els del Jordi Rossy, “Luna”; el “Memorias” dels Feeling Sax Ensemble amb el Pedro Iturralde; el “Sophisticated Clarinet” del Chema Peñalver i finalment els Marbin i el seu “Fernweh”. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I començarem delicadament amb una de les balades del projecte “Luna” del Jordi Rossy. Un disc editat el 2020 per FSR-CD 5106 enregistrat, mesclat i masteritzat per Gardar Edvaldsson, i ho va fer al Jazzcampus de Basel, el gener del 2018, a Suïssa. Produït pels dos Jordis, musicalment, el music, i executivament, el productor i cos i ànima de la discogràfica. I aquí hi tenim a Jordi Rossy, vibràfon; Sergio Wagner, trompeta i fiscorn; Danny Ziemann, contrabaix i Marton Juhasz, bateria. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc dels dos Jordis.

https://www.freshsoundrecords.com/jorge-rossy-albums/48660-luna-digifile.html 

Escoltem-los ja amb la preciosa balada de Ellis-Frigo-Carter anomenada... 

1.4.- Detour Ahead (Ellis-Frigo-Carter) 6m32s 

I aquest tema és un estàndard de jazz amb lletra i música atribuïdes a Herb Ellis, Johnny Frigo i Lou Carter. El tema es va escriure el 1948 mentre Carter, Ellis i Frigo formaven part de The Soft Winds, un grup que van crear després de deixar l'orquestra de Jimmy Dorsey. Les lletres originals comparen el progrés de l'amor amb un viatge a motor: la metàfora perfecta dels Estats Units dels anys cinquanta. 

I com sempre, i què dolços hem començat de tempo i músiques. I avui amb aquesta preciosa versió d’aquest quartet, de fet un trio de joves acompanyats pel veterà Rossy. I la cançó ha començat amb la melodia a càrrec del Jordi al vibràfon en les dues As del tema, acompanyat per contrabaix i escombretes del bateria. El trompetista Sergio Wagner, crec que amb el fiscorn, ha fet la B, el pont, ja ho sabeu, i després la A final del tema d’estructura de 32 compassos i forma AABA. Jordi ha iniciat la seva impro partint d’un preciós “pick up” previ. Igualment ha fet la seva impro en les As del tema, mentre que Sergio l’ha fet en la B i la darrera A, i així és com s’han distribuït el tema ells dos. El contrabaixista Danny Ziemann ha fet una bonica aportació, força melòdica, també en les dues As del tema, i Jordi ha desenvolupat una part de la seva en el pont, per recuperar després la melodia el trompetista Sergio. Una bona col·laboració entre tots tres, car el baterista ens ha acaronat sempre amb les escombretes. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I ara tindrem el goig d’escoltar al desaparegut Pedro Iturralde amb una formació anomenada Feeling Sax Ensemble amb tot de composicions seves excepte “Three Shades of Blues” de Paul Nagle. Enregistrat pels germans David i Alfonso Montero als estudis Sonograf de Pamplona al juny de 1998. Editat de nou i recentment per Youkali Music. I aquí hi tenim a Pedro Iturralde, saxos tenor, soprano i clarinet; Cochán Martínez, bateria; Carmen Tomás, contrabaix; Valentí Martínez, saxo baríton; Javier Bruna, saxo alto; Roberto Martínez, saxo tenor; David Ruiz, saxo soprano i alto. 

I Pedro Iturralde és solista amb el saxo tenor al Blues de la Jazz Suite, saxo soprano a Ballade de la Jazz Suite, clarinet a Dixie For Sax i Memorias, solista amb saxo tenor a Old Friends, Miniatura i Pequeña Czarda, solista amb saxo soprano al Valse de la Suite Hellenique, soprano i tenor en el tema Kritis. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Youkali.

https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/421-memorias 

Els escoltarem amb dues baladetes curtetes i enllaçades, i aquestes són: 

2.3.- Ballade (Jazz Suite) (Pedro Iturralde) 2m37s

3.16.- Ballade (Three Shades of Blues) (Paul Nagle) 2m10s 

"El Feeling Sax Ensemble va mostrar des d'un principi tant interès per la meva música per a quartet de saxofons i va posar tant d'entusiasme en l'enregistrament d'aquest CD, que per a mi va ser un plaer oferir el meu suport i col·laboració, adaptant alguna de les meves obres especialment per a ells i afegint el contrabaix i la bateria a l'original, la idea em va semblar excel·lent." Pedro Iturralde. 

I així ha estat de bonica l’aportació d’aquest Ensemble de Saxos amb tot el Feeling, fent la música de Pedro Iturralde, amb alguns canvis com hem comentat. Què bonica la melodia de la primera Ballade, la corresponent a la Jazz Suite, composició d’Iturralde i amb ell mateix al saxo soprano, amb un so de lo més delicat. I què bé el recolzen aquests mestres del Feeling Sax Ensemble, per cert, amb uns magnífics arranjaments, adequats per a la seva formació. I l’altra balada és la segona part de les “Tres cares del Blues” de Paul Nagle, un magnífic treball per a quintet de Brass, aquí amb les canyes del sempre recordat Pedro Iturralde i resta de companys, més contrabaix i bateria. I Valentí Martínez també ens ha acaronat amb el saxo baríton en aquesta preciosa balada de Nagle, i Pedro amb el soprano també. Una delícia de composicions, les dues. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I seguim amb els projectes i ara serà quan escoltarem una de les balades del projecte de l’amic Chema Peñalver, en el seu “Sophisticated Clarinet”. Disc editat el 2019 per SedaJazz Records. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Juan Vicente Miguel Ortells el 26 i 27 de juny de 2019 a la Guarida Estudio, Villareal, Castelló de la Plana. I aquí hi tenim a: Jesús Jiménez i Miguel Falomir , violí; Borja Saura, viola; Anna Pitarch, violoncel; David Català, guitarres; Natxo Navarro, contrabaix i baix elèctric; Chema Peñalver, clarinet, composició, arranjaments i direcció musical. Produït per Café Swing Producciones i Chema Peñalver. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al disc del Chema i SedaJazz:

https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=196 

I els escoltarem com deia amb una de les dolces composicions de Chema Peñalver, la que titula el projecte..... 

4.5.- Sophisticated Clarinet (Chema Peñalver) 4m05s 

I amb quina entrada a tot Tango ens ha fet aquesta formació i sobretot per les seves cordes fregades. La melodia, melancòlica, sí, car el ritme delicat proper al tango ens ha seguit acompanyant, tot i ser-hi també el ritme del swing de les balades del gipsy jazz. I què bonic el pont o la B del tema amb el seu canvi tonal preciós, i quin so més càlid i també polit n’extreu el líder del seu sofisticat clarinet. I quin bon acompanyament li han fet amb les cordes fregades. I ell mateix ha desenvolupat la seva improvisació, que de melòdica, un no sap quan s’acaba la melodia i comença la improvisació. I les cordes fregades han fet la seva única aportació solista en el pont del tema per després Chema recuperar la melodia, i sempre acaronant-nos amb el seu so tan preciós, acabant-lo de cop, com si d’un Tango es tractés. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Trio que tindrem en concert al Jazz Club la Vicentina el 18 de setembre. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I ja acabarem la presentació dels projectes i temes més delicats i així serà també amb els Marbin i el seu “Fernweh” que sortirà a la llum editat per Moon June Records el 2 de juliol d’enguany. I això ho va enregistrar, mesclar i masteritzar Brian Schwab. I aquí hi tenim a Dani Rabin, guitarra; Danny Markovitch, saxos i Jon Nadel, contrabaix. 

Fernweh, paraula alemanya adequada per la passió pels viatges i que significa específicament tenir nostàlgia d'un lloc on mai no hi heu estat, és el nom perfecte pel 12è àlbum de Marbin, centrat exclusivament en els estàndards de jazz. Com que aquestes cançons es van escriure fa molt de temps i els seus orígens abasten diversos continents, cada cançó us connecta a un lloc i un temps diferents, la majoria dels quals no són llocs ni períodes de temps que ningú de nosaltres hagi experimentat realment. Segur que hi ha molts fans de Marbin que fa molts anys que esperen un disc com aquest; també serà d’interès per a tots els fans de Django Reinhardt, Louis Armstrong, Sidney Bechet i els amants del jazz en general.I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp d’aquest disc:

https://marbinmusic.bandcamp.com/album/fernweh 

I els escoltarem amb un tema que li agrada molt al Joan Recolons... 

5.6.- Nuages (Django Reinhardt) 5m53s 

I ja ho sabeu, aquesta és una de les composicions més conegudes de Django. La va enregistrar més de tretze vegades i és una de les seves més emblemàtiques balades. I què bonica l’han fet ells tres, que ja heu escoltat que quan Dani fa la melodia amb la guitarra, hi ha una altra guitarra que fa la rítmica, i així doncs que s’haurà doblat en l’enregistrament. I què maco el so del saxo tenor de Danny Markovitch, amb un so un tan Joe Henderson, i de quina manera més dolça ens ha acaronat. I quin solo més jazzístic, i tan ben fet, tan ben quadrat ens ha fet Danny. I dir-vos que ells han sonat en anteriors programes del Jazz Club de Nit. Dani Rabin a la guitarra manouche ha fet també una preciosa aportació solista, amb un gust exquisit, una meravella, vaja. Crec que hem començat el programa d’una manera dolça, delicada i subtil, havent escoltat com cadascun d’ells ha fet el tractament de les balades. 

Seguim però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I seguim ara amb el projecte “Luna” de Jordi Rossy, i ells són: Jordi Rossy, vibràfon; Sergio Wagner, trompeta i fiscorn; Danny Ziemann, contrabaix i Marton Juhasz, bateria. I els escoltarem en el preciós tema de Lee Morgan anomenat.. 

6.1.- Ceora (Lee Morgan) 5m51s 

I Lee Morgan va incloure aquest tema en el seu magnífic “Cornbread” enregistrat el setembre del 1965 i ho va fer Rudy Van Gelder a casa seva, als Englewood Cliffs Studios. I hi hagué Lee Morgan, trompeta, líder; Jackie McLean, saxo alto; Hank Mobley, saxo tenor; Herbie Hancock, piano; Larry Ridley, contrabaix i Billy Higgins, bateria. Una Bossa magnífica interpretada per alguns dels millors Hard Boppers de l’època. 

I ja amb aquest tema, a tot Bossa, i amb una mica més de tempo, anem escoltant-los i ara amb la versió que en fan Rossy i els seus boys, alumnes seus, crec jo a Bassel. I després de la llarga “intro” feta pel líder al vibràfon, ja hem pogut escoltar la coneguda melodia de Morgan a càrrec de la trompeta de Sergio Wagner, feta amb tota la dolçor del món. Ell mateix ha desenvolupat la seva improvisació amb un gust exquisit i calidesa a prova de mestres, la d’un tema no gens fàcil. Danny Ziemann, contrabaix, l’ha seguit amb pulcritud també i melodia, i sempre el bateria Marton amb les escombretes. La melodia ha aparegut de nou, amb la mateixa dolçor, la del so del metall i la dels acompanyants, tots molt subtils. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I escoltarem a Chema Peñalver, clarinet i amiga i amics que són Jesús Jiménez i Miguel Falomir, violí; Borja Saura, viola; Anna Pitarch, violoncel; David Català, guitarres; Natxo Navarro, contrabaix i baix elèctric, en el preciós tema a tot vals i un tan gipsy, anomenat.. 

7.7.- Impossible Love, Forever (Chema Peñalver) 3m25s 

I amb el tempo una mica més viu, però amb la mateixa pulsió rítmica, ens hem trobat de nou amb una preciosa composició de Chema Peñalver. El swing de la guitarra rítmica ens indica que aquest és el tarannà del projecte, que per això hi ha totes aquestes cordes fregades. Recordeu que Stéphan Grappelli acompanyà a Django Reinhardt en aquella aventura gitana i no només, la del Quintet du Hot Club de France. Molt bonic el tema, també, i què bé entren les cordes fregades abans del tema a càrrec del líder i clarinetista. L’ha compartit amb elles i ells, una A cadascun, per després fer ell el preciós pont, amb el seu canvi característic. Ell i ells i ella comparteixen el tema abans de la impro del líder, que de nou ens ha tornat a impressionar per com l’ha feta, ara amb més intensitat emotiva. El grup de cordes fregades han fet el pont per després ell mateix la melodia principal, acabant-lo també de cop.

I per seguir amb el mateix feeling, escoltarem el trio Marbin i ells són: Dani Rabin, guitarra; Danny Markovitch, saxos i Jon Nadel, contrabaix. I el tema serà el preciós “Confessin’ that I love you”, a tot gipsy delicat, tema de Chris Smith. 

8.9.- Confessin’ (Chris Smith & Al J. Neiburg) 4m40s 

I aquest tema es va produir per primera vegada amb diferents lletres com "Lookin For Another Sweetie", acreditada a Chris Smith i Sterling Grant, i enregistrada per Thomas "Fats" Waller & His Babies el 18 de desembre de 1929. El 1930 li van canviar el nom a "Confessin'", amb noves lletres d'Al Neiburg, i amb la música aquesta vegada acreditada a Doc Daugherty i Ellis Reynolds. Louis Armstrong va fer la seva primera gravació de la cançó a l'agost de 1930, i va continuar tocant-la al llarg de la seva carrera. 

I quina versió més bonica han fet d’aquest clàssic i preciós tema “Confessin’”. I quin so més brillant el del saxo de Danny Markovich, que resulta no gaire fàcil de saber si és un alto o soprano, potser un sopranino. Danny ha iniciat la melodia amb el seu saxo, per després ben aviat aparèixer la primera improvisació a càrrec del guitarrista Dani Rabin. El so manouche l’escoltem de manera clara i diàfana, i també la seva mestria tot i improvisant el tema. Markovich amb el seu saxo l’ha seguit de manera magistral, amb un contingut rítmic i melòdic força simpàtic i graciós. Quina improvisació que han fet ells dos, amb guitarra i saxo, i sempre amb la guitarra rítmica fent el swing del gipsy, i el contrabaix donant-los tot el seu suport. Gran tema i millors interpretacions.

 

I ara de nou amb el Pedro Iturralde i amics, els del Feeling Sax Ensemble i el seu “Memorias” i recordem qui són: Pedro Iturralde, saxos tenor, soprano i clarinet; Cochán Martínez, bateria; Carmen Tomás, contrabaix; Valentí Martínez, saxo baríton; Javier Bruna, saxo alto; Roberto Martínez, saxo tenor; David Ruiz, saxo soprano i alto. I els escoltarem també en dos temes enllaçats i també a ritme de vals, el primer de la Suite Hellenique i el segon de la Jazz Suite... 

9.13.- Valse (Pedro Iturralde) 3m47s

10.3.- Waltz (Pedro Iturralde) 1m33s 

"Memòries" és en el fons, una col·lecció de records. El títol que dóna nom a aquest CD implica molts significats. En primer lloc és el títol de l'obra que servirà de punt de referència per a tota la música de Pedro Iturralde. Tot està relacionat d'una manera o una altra amb Memorias. I el primer és un Valse de la “Suite Hellenique”, i el segon és un Waltz, amb doble bé baixa, in English, el de la “Jazz Suite”. I el primer, iniciat amb una intro magnífica per després la bonica melodia, i com després s’ha desenvolupat i ha agafat intensitat i Pedro Iturralde que l’hem escoltat fent la part solista del primer vals amb el seu saxo soprano. Quin mestre hem perdut, quina pena. I d’alguna manera la intro del segon waltz ha seguit una mica el marcatge rítmic dels vents, i quins doblets melòdics més macos. I el so del baríton a càrrec del Valentí també molt maco, i quan toquen tots junts, què bonic. 

I ara hem fet un salt rítmic endinsant-nos en el vals, de fet amb dos valsos. Recordeu però que aquest ritme també és molt present en el Gipsy Jazz,o sigui que no anem gaire desencaminats, no.  

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana i ja amb el seu 40è Festival de Jazz, i nosaltres que hi vàrem anar el diumenge migdia veient al Toni Solà Quintet i tarda vespre on Jordi Rossy va ésser investit com a nou Jazz Terrassa Man. Felicitats Jordi, quin gust haver-te vist.

 

I és clar que hi tornem amb el Jordi Rossy i el seu “Luna” i ells són: Jordi Rossy, vibràfon; Sergio Wagner, trompeta i fiscorn; Danny Ziemann, contrabaix i Marton Juhasz, bateria. I el tema que escoltarem és el preciós compost per Jane Herbert i anomenat.. 

11.10.- It’s Nice To Be With You (Jane Herbert) 7m06s 

I aquest tema és relativament modern, car el primer enregistrament el va fer Jim Hall el 1969 sembla ser que en el seu disc “Jim Hall live in Berlin”. I quin swing més maco hem tingut ara amb el baterista amb les baquetes, plats i xarles i el contrabaixista a tot walking quan Sergio desenvolupà el seu solo. Ara bé, el tema l’ha iniciat Ziemann al contrabaix amb una intro delicada, i ben aviat aparèixer la melodia a càrrec del trompetista Wagner, ell fent el tema sencer. I Jordi ha començat les improvisacions, i fent-ho delicadament, tot i acaronant-nos amb les seves delicades masses i sons del vibràfon. Com improvisa és d’allò magistral, amb dues masses, que és com ell el toca. Sergio Wagner ens ha tornat a meravellar amb el so i llenguatge jazzístic, calidesa del seu metall, que sona en el registre mig i mig alt, i no en els més aguts. Bon solo del contrabaixista Ziemann, amb la pulsió rítmica adequada i melodies obtingudes. Molt bon tema, maco, i que ells han clavat la mar de bé. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ara escoltarem tres temes curtets dels Feeling Sax Ensemble del seu “Memorias” amb Pedro Iturralde i ells són: Pedro Iturralde, saxos tenor, soprano i clarinet; Cochán Martínez, bateria; Carmen Tomás, contrabaix; Valentí Martínez, saxo baríton; Javier Bruna, saxo alto; Roberto Martínez, saxo tenor; David Ruiz, saxo soprano i alto. El primer tema de la seva “Jazz Suite”, el segon de la “Three Shades of Blues” de Nagle, i el tercer, un tros de les seves “Memorias”. 

12.2.- Cool (Pedro Iturralde) 1m34s

13.15.- Swing (Paul Nagle) 1m47s

14.7.- Lisboa-Casablanca-Alger (Pedro Iturralde) 3m46s 

I què maco el primer tema “Cool” amb tots els aires d’aquell “Birth of the Cool”, per com sonen les seves músiques i vibren els seus ritmes. De fet la pujada melòdica a càrrec del saxo baríton de Valentí Martínez així ens ho recorda,  però també per com plegats desenvolupen el tema d’Iturralde. I més vital és el Swing de Paul Nagle, amb aires també de tot el Cool Jazz del món. I aquí hi tenim unes bones interpretacions solistes les dels músics d’aquest Felling Sax Ensemble, i quina sort que fessin aquest treball amb aquestes músiques, les de Pedro Iturralde, i aquest Swing de Naple. I el darrer tema l’he extret del seu Memorias, un tríptic de més d’11 minuts on ell repassa la seva vida a través de les músiques d’aquests tres llocs on ell s’hi va estar. 

I aquí hi tenim una part de la barreja d'influències fruit de tres etapes: Lisboa, Casablanca i Alger, donarà lloc a aquesta obra que marcarà d'una manera definitiva el repertori d'aquest músic. Les impressions d'un músic on les obres del qual, com fulls solts d'un diari, ens descobreixen històries narrades amb una sensibilitat fora del comú i ens transporten d'una manera seductora d'un lloc a un altre. De les influències d'un fado portuguès al romanticisme d'Alger, de l'encís de Casablanca i el divertit ritme d'un dixieland per saxofons, de Kalamata a l'illa de Creta al so de melodies populars gregues, aquestes són les músiques recollides en aquest Memorias. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la seva programació.

 

I seguim a tot swing amb el Chema Peñalver i el seu “Sophisticated Clarinet” amb ells i ella que són Jesús Jiménez i Miguel Falomir , violí; Borja Saura, viola; Anna Pitarch, violoncel; David Català, guitarres; Natxo Navarro, contrabaix i baix elèctric; Chema Peñalver, clarinet. I el tema propi, com tots, i preciós... 

15.2.- Lovely Cocktail (Chema Peñalver) 4m16s 

I ara ha estat el contrabaixista Natxo Navarro qui ha encetat amb la seva intro aquest tema tan bonic de Chema Peñalver. Aquesta és una cançó que ens situa en un ambient ple de swing però també en una època, aquella la dels bojos anys vint del segle passat. Així de vital és aquesta composició, i així l’ha interpretat el líder, amb la seva mestria ja de tothom coneguda al clarinet. L’altre versió d’ell mateix, la de compositor, l’estem constatant de nou, car no oblideu que el vam tenir no fa gaire ell al capdavant d’una magnífica Big Band, i també amb tot de temes propis, que per cert s’ha de dir que són molt macos. I després de la seva exposició del tema ha estat ell mateix qui ha fet la seva improvisació, i s’ha de dir que farcida de detalls melòdics preciosos, com preciós és el so del seu clarinet. I després d’ell ha estat el contrabaixista Navarro qui ha fet la seva bona aportació solista, reeixida, amb bona pulsió rítmica i bona història explicada. I sempre la guitarra rítmica situant-nos en el context adequat, i les cordes fregades donant colors diversos, com els que han fet en la seva improvisació col·lectiva, molt bonica i magistral, una mena de “Soli” de cordes fregades presumiblement escrit pel compositor. Preciós tema, que ves per on també l’han acabat de cop. 

I pel que fa a nosaltres, els propers concerts ja seran el juliol que serà quan farem el 12è Festival de Jam Sessions amb algunes de les millors escoles de casa nostra com són ESMUC, Conservatori del Liceu, Taller de Músics ESEM, Conservatori El Musical de Bellaterra i Escola Superior de Música Jam Session, i com sempre amb el Geni Barry Project. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina, que no la Vicentina, coses de la independència.

 

I seguim així de gipsys amb els Marbin i el seu “Fernweh” i ells són Dani Rabin, guitarra; Danny Markovitch, saxos i Jon Nadel, contrabaix. I els escoltarem en el molt bonic tema i quasi irreconeixible del gran Hoagy Carmichael i lletra de l’Stuart Gorrell, el conegut... 

16.4.- Georgia on my Mind (Carmichael & Gorrell) 4m07s 

«Geòrgia on My Mind» és una cançó escrita el 1930 per Hoagy Carmichael, amb lletra de Stuart Gorrell. Ja fa anys que és la cançó oficial de l'estat nord-americà de Geòrgia (Estats Units). Ray Charles la va popularitzar, i l'estat de Geòrgia va adoptar la cançó més tard com el seu himne. «Geòrgia on My Mind" va ser enregistrada per Hoagy Carmichael acompanyat pel cornetista Bix Beiderbecke el 15 de setembre de 1930 i després per Coleman Hawkins (amb els Mound City Blue Blowers) al juny i per Louis Armstrong al novembre de 1931. La versió de Ray Charles va ser gravada per al seu àlbum The Genius Hits the Road (1960). 

I què be poder posar-vos aquests dos projectes en el mateix programa, car, segueixen uns el que han fet els altres, cadascú però a la seva gràcia i manera. I així és que la versió que ens n’han fet aquest trio, que a vegades són quatre, és força personal i particular, per més inri. La guitarra, les dues guitarres, de Dani Rabin, l’una solista fent la melodia i l’altra la rítmica, ens han situat en la seva manera d’entendre el “Georgia on my mind”. El solo de Danny Markovich amb el sopranino, crec, és de nou reeixit, magnífica improvisació on hi ha de tot i més pel que fa a estils. Rabin també ens ha tornat a impressionar per com de bé ho ha fet, per com de maco ha improvisat, amb la velocitat adequada al gipsy jazz. I que maca la melodia al final, a trossos tots dos fent un duet molt bonic, i després amb un final molt delicat.

 I ja per acabar la roda de projectes ara recuperarem als Feeling Sax Ensemble amb Pedro Iturralde i el seu “Memorias” i ells són: Pedro Iturralde, saxos tenor, soprano i clarinet; Cochán Martínez, bateria; Carmen Tomás, contrabaix; Valentí Martínez, saxo baríton; Javier Bruna, saxo alto; Roberto Martínez, saxo tenor; David Ruiz, saxo soprano i alto. I els escoltarem també amb tres temes curtets i enllaçats i aquests corresponen a la “Suite Hellenique”, la “Jazz Suite” i a la “Three Shades of Blues” de Nagle, i són.. 

17.12.- Funky (Pedro Iturralde) 1m47s

18.5.- Funky (Pedro Iturralde) 1m29s

19.17.- Latin Soul (Paul Nagle) 1m51s 

I què maco aquest punt “funky” que han tingut els dos temes de Pedro Iturralde, que per això es diuen així, cadascun però en un entorn diferent, el primer en la “Suite Hellenique” i el segon en la “Jazz Suite”, aquest darrer força més viu. I què bé els arranjaments de tots els temes, amb la participació d’aquest magnífic Feeling Sax Ensemble, i com l’han interpretat tots plegats amb un ritme força trencat, i acabant el segon tema de cop. Curiós el fet que siguin temes de menys de dos minuts, i no, perquè per això formen part de diverses suites, amb d’altres temes que els acompanyen. El darrer, a tot “Latin Soul”, el de Paul Nagle, i aquest la seva tercera forma de veure el blues, i darrer tema del disc d’aquest Feeling Sax Ensemble amb Pedro Iturralde, tema magnífic que també han acabat de cop. 

I recuperarem ja com a darrer tema a Jordi Rossy i el seu “Luna” i ells són: Jordi Rossy, vibràfon; Sergio Wagner, trompeta i fiscorn; Danny Ziemann, contrabaix i Marton Juhasz, bateria. I el tema és de Duke Person, a tot Swing no de manouche, i anomenat.. 

20.2.- Is That So (Duke Person) 6m32s 

I resulta que el pianista John Hicks va incloure aquest tema en el seu disc, relativament recent del 1990, i anomenat igualment “Is that So”, i de fet és el primer del disc. I l’acompanyaren Ray Drummond, contrabaix i Iris Muhammad, bateria. I amb quin Swing l’han començat, i sí, amb el baterista i contrabaixista fent a la perfecció aquesta tasca rítmica. I el tema té una reiteració melòdica i rítmica que ens el fa entendre ràpidament, unes reiteracions melòdiques i rítmiques que executa el jove trompetista amb el seu so força càlid. Ell mateix ha fet un altre magnífic solo, coses aquestes a les quals ja ens te acostumats. Bon fraseig, bon gust, bones idees i tot plegat amb bona tècnica, sense tocar els més aguts, que ja m’està bé. Jordi ens ha acaronat de nou amb la seva càlida sonoritat la del seu vibràfon, però també per com ell ha creat les noves línies melòdiques i rítmiques. Bon solo també del contrabaixista Ziemann, amb una pulsió increïble, afinació perfecte i melodies creades. Al final, els quatres amb el baterista els han compartit trompeta i vibràfon fent tots ells el tema sencer. I al final, melodia de nou a càrrec de trompetista i tots ells l’han acabat delicadament. Gran projecte del Jordi i amics. 

I també direm el nostre adéu al Chema Peñalver i amics ho farem amb la bona marxeta, la del tema del projecte “Sophisticated Clarinet” amb Jesús Jiménez i Miguel Falomir, violí; Borja Saura, viola; Anna Pitarch, violoncel; David Català, guitarres; Natxo Navarro, contrabaix i baix elèctric; Chema Peñalver, clarinet. I el tema propi, com ho són tots s’anomena.. 

21.6.- Fine Seduction (Chema Peñalver) 3m54s 

I de quina manera més brutal hem acabat el projecte de l’amic Chema Peñalver a un tempo força immens, i amb aquest tema farcit de Fina Seducció, la que ens han ofert tots ells i ella. Una altre gran composició de Chema Peñalver, i igualment una altra gran intervenció d’ell mateix en la melodia i improvisacions, gran recolzament de la resta de músics a càrrec de les cordes fregades, sempre, en tots els temes, i finalment amb una aportació solista del guitarrista David Català. Ens han mostrat de nou la bona conjunció de tots ells coses aquestes dels arranjaments fets també pel líder, compositor i clarinetista. Gran feina Chema Peñalver, gran feina nois i noia, felicitats.

 

I ja per acabar aquest programa que ha tornat a sortir llarg, això en la versió completa que podreu escoltar al blog del programa, escoltarem als amics de Marbin i el seu “Fernweh” a tot swing manouche per a gaudi de qui jo ja sé i que ja fa molta estona que dura, i ells són: Dani Rabin, guitarra; Danny Markovitch, saxos i Jon Nadel, contrabaix i el tema és de Isham Jones i Gus Kahn i és el preciós.. 

22.8.- I’ll See You in my Dreams (Isham Jones & Gus Kahn) 3m45s 

I sembla ser que el primer enregistrament fet d’aquesta cançó es va fer el 1924 de la mà de la Glenn Miller Orquestra, essent-ne l’Isham Jones co-director. Després s’ha enregistrat per tothom milers de vegades, i fins el 2018 que ho van fer Chasing The Moon, i entremig Julie London el 1968, etc.... 

I què maco aquest tema per acabar amb el programa d’avui, el projecte dels Marbin dedicat als estàndards de Jazz vistos tots ells en clau de Gipsy Jazz. Quina colla de mestres que hi ha per tot arreu, i quin gust poder-los posar aquí al Jazz Club de Nit, programa que recolza la música que es fa a casa nostra, a la península, i la que fan editorials amigues, com així ha estat el programa d’avui, i amb aquest tema sorgit de la mà del Leonardo Pavkovic de MoonJune Records. Quins mestres tots tres, quina vitalitat de tema per com l’han interpretat, i quines bones improvisacions les del guitarrista Dani Rabin, i la de Danny Markovitch als saxos, i sempre amb el recolzament de Jon Nadel al contrabaix. Magnífic tema, magnífic treball que agradarà de ben segur als aficionats al Gipsy Jazz, al Jazz Manouche. La millor manera d’acabar un programa de Jazz, i sinó, una de les millors maneres de fer-ho, això sí. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, i com sempre espero i desitjo que us hagi agradat tan com a mi, i us recordo que hem escoltat a Jordi Rossy i el seu “Luna”; el “Memorias” dels Feeling Sax Ensemble amb el Pedro Iturralde; el “Sophisticated Clarinet” del Chema Peñalver i finalment els Marbin i el seu “Fernweh”.   

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, nosaltres ja fins el juliol amb el Festival de Jam Sessions, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.