Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs ja hi tornem amb un programa dedicat a músics joves, alguns d’aquí i uns altres de fora. Podreu escoltar dos projectes de joves de casa nostra i un d’un pianista que finalment va poder fer el seu somni realitat, el de tocar a la Nova Jazz Cava encabit en el 40è Festival Jazz Terrassa. Dels de casa tenim el Trio Nilo i el seu “Planeta Desierto”, disc editat per Segell Microscopi. Després tindrem una nova realització del segell The Changes, el de l’Oriol Vallès 4tet i el seu “Recer”. I l’altre serà el del Theo Hill 4tet, anomenat “Reality Check”, editat per Posi-Tone, i aquesta vegada amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs també els de Segell Microscopi darrerament ens donen el seu suport, o sigui que agrair-los el treball que fan tot i recolzant els projectes dels nous valors, homes i dones, i no només en l’entorn del Jazz. Gràcies doncs a elles i a ells. I així és que començarem amb el projecte del Trio Nilo, “Planeta Desierto” editat el 2021 per Segell Microscopi. Disc enregistrat per Jaume Figueres als Estudis Ground el novembre de 2020. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla el gener de 2021. Producció de Trio Nilo. Composicions de part dels tres membres del grup creades al llarg de l’estiu de 2020. I aquí hi tenim a Ernest Pipó, guitarra; Tomàs Pujol, baix i contrabaix i Kike Pérez, bateria.
El trio busca una identitat sonora i un estil propi, sempre amb un punt d’ancoratge en el jazz i la tradició i per això se serveix de les seves pròpies composicions com a base d’un discurs que dóna poc a la improvisació. Escoltem-los doncs en una de les seves dolces composicions, de moment allunyada del concepte Jazz però propera a alguna de les peces i forma de tocar del gran Bill Frissell, en el tema anomenat..
1.6.- Camel (Trio Nilo) 3m19s
Doncs dels 10 temes del disc us diria que n’hi ha 7 similars a aquesta dolçor musical, i fins i tot encara amb temes més lents de tempo, però d’igual bellesa compositiva i interpretats amb la mateixa sensibilitat. El so de la guitarra de l’Ernest és càlid, farcit de bon gust, i amb unes “maneres” precioses on es destil·la tècnica a dojo. El baix del Tomàs, precís sempre i amb una sonoritat càlida en els més greus, conjuntament amb la bateria del Kike, són la base rítmica de dos que fa rutllar la màquina rítmica a la perfecció, de manera que el Groove aconseguit acarona a la guitarra solista de l’Ernest. Un preciós tema per començar el programa d’avui.
Aquest és un projecte que “sona” a Taller de Músics, per com d’eclèctiques són les seves ensenyances musicals i pels professors guitarristes que hi ha. El Trio Nilo és va formar l'any 2015 fruit de la bona entesa dels aleshores tres joves estudiants del Taller de Músics de Barcelona. Passats els anys, recentment han enregistrat el su primer disc, Planeta Desierto que presentaran el 22 de juliol al Sunset de Girona. Aquest treball de debut recull composicions pròpies, amb influències molt amplies, destacant el jazz i la música negra. Els cinc anys d'activitat constant d'aquest trio han cuinat una formació que permet ampliar la personalitat de cadascú; en cada idea proposada per un dels components, s'abraça amb naturalitat l'aportació dels altres com una nova visió i anàlisi del material creatiu. Amb una sonoritat de trio elèctric, aquest disc intenta ser el més directe acústic possible prescindint en la majoria dels casos d’una postproducció excessiva. El resultat d’aquestes intencions culminen en una interpretació sincera i atrevida.
I seguim ara presentant-vos el projecte editat per The Changes (TC012) el 3 de maig de 2021 i enregistrat per Marc Ribera al Magneti Studio el 27 de juliol de 2020. Mesclat per Quim "Kato" Puigtió i produit per Oriol Vallès. I aquí hi tenim a: Oriol Vallès, trompeta; Xavi Torres, Rhodes; Giusepe Campisi, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria. Dels 6 temes que hi tenim en tenim 4 de l’Oriol i 2 del Xavi.
Els escoltarem amb el delicat tema del pianista Xavi Torres anomenat:
2.3.- Quarantena Song n.28 (Xavi Torres) 6m06s
I de quina manera més dolça hem començat el projecte de l’Oriol. De fet tenim un concert previst d’aquest quartet a la Sala Xica de cara a finals d’any, en el qual ens agradaria tenir al Xavi Torres, ell que s’està sempre per aquests mons de 10. Doncs aquest tema, aquesta cançó número 28 feta pel Xavi durant la Quarantena obligada per la Covid-19, té tota la melancolia i un punt de tristor per com ho han hagut de passar els músics, sense bolos, sense ingressos quan tot restà tancat. I fins i tot així, els músics han sabut potenciar la seva creativitat traient forces de flaquesa. Una melodia molt bonica també encabida dins d’un ritme així com ternari i una mica trencat. L’han començat dolçament Oriol i Xavi fent-la, la melodia, amb el recolzament del contrabaix de Giusepe i de l’Andreu a la bateria. El contrabaixista italià, amic d’ells des de les seves èpoques al Conservatorium van Amsterdam, ens ha acaronat amb el seu magnífic solo. Un músic que s’ha integrat a casa nostra de la millor manera possible, i que és la d’haver aprés la nostra llengua, i parlar-la la mar de bé. L’Oriol s’hi ha afegit posteriorment amb el seu personal caràcter i estil musical, compartint les tasques solistes amb en Xavi, aquest amb el Rhodes. Ells dos han compartit el tema fent-ne la seva visió de l’harmonia, i ja fins el final, quan han recuperat la preciosa melodia. Bonic tema per començar el seu projecte.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I ara toca presentar-vos el projecte de Theo Hill i el seu “Reality Check”. Editat el 2020 per Posi-Tone i aconseguit per Paola Pasqualli el dia del concert a la Nova Jazz Cava, el darrer dia del seu 40è Festival Jazz Terrassa. I aquí hi tenim a Theo Hill, piano, Rhodes i sintetitzadors; Joel Ross, vibràfon; Rashaan Carter, contrabaix i el jove i mateix baterista que vam veure a Terrassa, en Mark Whitfield Jr. Les composicions són de Theo Hill excepte el #1, de David Berkman; el #7, de l’Stevie Wonder i el #9, de Mulgrew Miller.
Comencem escoltant-los amb el tema del líder anomenat...
3.10.- Song Of The Wind (Theo Hill) 5m05s
I doncs què delicats que hem començat el programa d’avui. I de nou amb el so del Rhodes, coincidències aquestes que solen passar en aquest programa. I si el so d’aquest piano elèctric de Hill és així de bonic, més ho és la combinació que ells n’han fet amb el vibràfon de Ross. El tema té uns crescendos al final que ens han posat la pell de gallina. Però és que els inicis han estat càlids amb una “intro” i acords repetitiva preciosa que al final ha deixat pas a la melodia a càrrec del vibrafonista Ross, mentre el líder ens ha acaronat amb els sintetitzadors. La secció rítmica de baix i bateria, aquest amb les escombretes, ha estat subtil i delicada també. El solo del vibrafonista ens ha semblat magnífic, vital, i brillantment dolç, també. El llenguatge emprat ens el situa en un àmbit i sonoritats properes a les de Gary Burton, al menys en aquest tema. El líder ha fet també una magnífica improvisació, allunyada de la potència rítmica que ens va mostrar a la Nova Jazz Cava. Les inversemblants escales i llenguatge emprat, han estat la mostra palpable del seu domini de tot plegat. I sí, el crescendo final del tema ha estat meravellós. Gran tema per començar amb aquest el seu projecte.
I dir-vos que de cara l’agost tornarem a gaudir amb el Mas i Mas Festival, suposo que a la mateixa plaça Reial, davant del Jamboree, o sigui que si hi veniu, allà que ens hi trobarem. I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, és qüestió de mirar-ne’n la programació.
I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...gràcies Carme per sempre fer-ho així de dolç i encabit en les músiques del programa.
I encara seguim amb ells i el tema del gran Stevie Wonder anomenat...
4.7 Superwoman (Stevie Wonder) 4m07s
I aquest tema de l’Stevie té una continuació de títol i és aquesta amb el títol sencer: Superwmonan (where are you when I needed you), Super-dona, on ets tu quan et necessito. I la va fer el 1972 i és el segon tema d’un single que es va dir “Music Of My Mind”, tema aquest encabit en el que es podria dir “Soul progressiu”. I el tema té els aires de Wonder per la sonoritat del teclat i també pels efectes del sintetitzador, quan els hi afegeix. El líder però, ha executat el seu solo amb el piano, després d’haver tocat també el Rhodes, o sigui que ens ha omplert de totes les sonoritats possibles dels teclats, els acústics, elèctrics i electrònics. La gràcia del tema rau també amb com el baixista gestiona la seva execució amb les seves línies melòdiques i rítmiques, i per com també la gràcia i delicadesa del jove baterista, tot el tema amb les escombretes i so molt més delicat del que va emprar a Terrassa. I sempre els sons estratosfèrics del sintetitzador en un tema que segueix una línia estilística allunyada als de la resta de projectes, car així és el Theo Hill, eclèctic quan vol, i que és les més de les vegades.
I recuperarem al Trio Nilo i projecte “Planeta Desierto”. I recordem que el trio són l’Ernest Pipó, guitarra; Tomàs Pujol, baix i contrabaix i Kike Pérez, bateria. Els escoltarem amb el tema que titula el projecte...
5.2.- Planeta Desierto (Trio Nilo) 6m53s
I hem seguit una mica el tarannà del tema de Wonder, en alguns aspectes, crec jo. I és que els cops a la caixa en pla “beat” ens situen en un entorn més de la Fusió. El tema però ha derivat en d’altres aspectes, sobretot pel solo de l’Ernest, amb tota la distorsió possible i gran execució i sonoritat. La melodia l’han fet però guitarra i baix, el primer acompanyant-se d’uns preciosos arpegis. El canvi tonal ha estat també molt maco recuperant el tema principal després, amb ells dos a duet. I sempre Kike, controlant la qüestió del tempo. El baix elèctric de Tomàs fa un lick súper greu i magnífic, una mena de motiu principal per com el segueixen tots dos, tot i preparant el guitarrista Pipó les estratègies de cara al seu espaterrant solo. Uns moments que han estat els prolegòmens al seu increïble solo, amb tota la Fusió del món. Mestria interpretativa i de control dels diferents estris tècnics i electrònics. I sempre els dos de la base rítmica allà al darrere d’ell, fins recuperar el tema de nou i acabar-lo delicadament.
TOMÀS PUJOL (Banyoles, 1995). Baixista i contrabaixista amb una trajectòria musical molt àmplia on apareixen diferents estils de la música moderna, neo-soul, pop, rock i jazz entre d’altres. Premiat per la revista Enderrock en la categoria d’Artista revelació 2018 amb el grup La Folie i millor disc de música familiar 2019, amb el grup Pot Petit. Enguany ha sigut seleccionat pel Taller de Músics de Barcelona amb el virtuós pianista Chano Domínguez per formar part del projecte "Chano Domínguez & Taller de Músics Ensemble". Ha rebut classes de diferents professors com ara Martín Leiton, Manel Fortià i Miquel Àngel Cordero.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguirem amb ells i el seu Planeta Desierto, i recordeu que hi tenim a l’Ernest, guitarra; Tomàs, baix i contrabaix i a Kike, bateria. I els escoltarem amb un tema a tot swing anomenat...
6.3.- J.L. (Trio Nilo) 3m51s
I amb quin magnífic tema ens han acaronat ara, i amb un Swing increïble, el que han fet Tomàs Pujol, contrabaix i el seu “walking” i el Ride i xarles de la bateria del Kike. Una base rítmica brutal que han donat tot el suport del món a la magistral interpretació del guitarrista Ernest Pipó. Un tema iniciat ja amb la bonica melodia a càrrec del guitarrista, i que ben aviat ha deixat pas a la seva improvisació. Scofield, Frissel, i d’altres en són els seus referents, això sembla més que evident. Pujol ens ha mostrat el seu domini del contrabaix havent executat un solo molt reeixit i ben trenat. Ell sol, quasi, car els acords de Pipó i algunes espurnes rítmiques de Kike, l’han acompanyat en la seva brillant execució, melòdica i amb la pulsió rítmica adequada. Han recuperat el tema i ja quasi al final ha estat Kike qui s’ha esplaiat la mar de bé, havent doblat el tempo. Pujol però l’ha acabat dolçament. Bon tema d’aquest trio de joves.
ERNEST PIPÓ (Girona, 1995). Guitarrista i compositor, autor de gran part del repertori. Porta un llarg recorregut en el món del jazz, i després d'estudiar el grau superior de Música en Jazz i Música Moderna, ha treballat en l'àmbit del cinema i va compondre la banda sonora de la premiada pel·lícula "Estiu 1993", nominada a millor banda sonora als Premis Gaudí 2018, llargmetratge premiat com a "Millor Opera Prima" i "Premi de la secció Generation a la Berlinale", entre molts d'altres. Seleccionada també per representar Espanya com a millor film de parla no anglesa als Oscars. Ha rebut classes de professors com Jordi Bonell i Peter Bernstein i actualment treballa en diferents projectes com ara "InRoots", "Hulm" o el seu propi sextet "Negro Spirituals".
I seguim amb tot el Swing del món i ves per on que amb un tempo similar el del tema Ribs de l’Oriol Vallès 4tet i el seu “Recer”. I recordem que hi tenim a l’Oriol Vallès, trompeta; Xavi Torres, Rhodes; Giuseppe Campisi, contrabaix i l’Andreu Pitarch, bateria. El tema en qüestió és aquest de l’Oriol Vallès...
7.4.- Ribs (Oriol Vallès) 3m41s
Doncs ja teníem “mono” de Blues, i ves per on amb quin de més ben parit ens han acaronat tots quatre. Un gran tema de l’Oriol amb un Swing que encara dura del tema anterior, aquest però a la seva obra i gràcia, la del Giuseppe i Andreu. I la curteta i entremaliada melodia l’han fet trompeta i teclat, ells dos a duet, repetint-lo dues vegades, ho sigui fent-ne dos chorus. I com ha empalmat l’Oriol la seva darrera nota per entrar suaument a la seva improvisació. Gran interpretació la que ens ha fet aquest jove al qual segueixo ben bé de fa 10 anys, més o menys. La seva progressió ha estat meteòrica, ara bé, a base d’esforç, de treball, d’estudi, ell que va aprendre de la mà de Matthew Simon a l’Esmuc, per després anar a fer el seu Màster al Conservatorium van Amsterdam, més o menys com també va fer en Xavi Torres, aquest però algun any abans. I el solo d’aquest darrer també ha estat brutal, coses aquestes que els hi passa a la gent talentosa com en són ells, tots quatre. I què bonic és el so del Rhodes. La mà dreta ha volat gràcil i lleugera desenvolupant unes línies increïbles, alhora que l’esquerra l’ha recolzat amb els acords. Melodia de nou, i final d’aquest magnífic Blues de l’Oriol, al final amb tots els aires del Blue March de Benny Golson. Gran tema, Oriol.
Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 18 de setembre al Jazz Club la Vicentina.
I seguim amb ells quatre a tot Swing i el vital tema de Xavi Torres, l’ anomenat..
8.5.- Quarantena Song n.27 (Xavi Torres) 5m12s
I el seu tema l’ha iniciat ell amb una “intro”, en Xavi Torres, per ja ben aviat encetar tots dos la melodia del gran tema del de Tarragona, comarca. I amb quin magnífic tempo l’han fet, i amb encara més swing del tema “Ribs” de l’Oriol. El solo que ens ha fet el jove líder ha estat increïble. L’Oriol ens recorda per dolçor a mestres com Freddie Hubbard, també a Clifford Brown, aquest potser encara més Bopper. L’Oriol creix, i creix cada dia, i ja el tenim a un nivell interpretatiu magistral, i és un xaval ben jove, de l’edat dels meus fills, i encara els n’hi falta dos o tres, o quatre, per arribar a la trentena. El compositor al Rhodes ha tornat a estar genial. El domini d’aquest piano elèctric i la sonoritat tan característica que n’extreu és inversemblant, ell, que sempre ens ha mostrat la seva mestria amb el piano acústic. Xavi m’ha sorprès molt gratament per com ha sabut gestionar la dinàmica estilística del Rhodes, car cada instrument té les seves particularitats, i ell les ha sabut trobar i mostrar amb contundència. Al final, han recuperat la melodia d’aquest tema 27 de la quarantena obligada, acabant-lo fent un “vamp” i de manera molt delicada.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I recuperem a Theo Hill i el seu “Reality Check”. I recordem que hi tenim a Theo Hill, piano, Rhodes i sintetitzadors; Joel Ross, vibràfon; Rashaan Carter, contrabaix i Mark Whitfield Jr. bateria Escoltem-los en el tema de David Berkman anomenat..
9.1.- Blue Poles (David Berkman) 5m49s.
I tot i començar delicadament amb una preciosa i llarga “intro”, primer a piano i després a vibràfon, el tema s’ha desenvolupat per uns camins més potents, els típics de l’aspecte rítmic del líder, ell, gran seguidor de les maneres percussives de tocar el piano de McCoy Tiner. I sí, quasi que sense adonar-nos-en ens hem trobat encabits en les improvisacions que han fet ells dos, Ross, vibràfon i Hill, piano. La base rítmica de dos, contrabaix i bateria, els ha recolzat cadascun però a la seva particular manera, on a vegades el contrabaixista Carter ha fet el típic “walking” i sovint ha creat línies improvisades seguint als solistes. El jove baterista Whitfield, igualment ha volat per on ell ha volgut, creant sempre uns aspectes i textures rítmiques potents i encoratjadores per als companys. Un gran descobriment d’aquest projecte, descobriment de músics com el vibrafonista i contrabaixista, car al líder i al jove baterista ja els vam descobrir a Terrassa. Una altre gran interpretació i molt bon tema de David Berkman, el qual l’encabí en el seu disc, el de David Berkman Sextet, “Comunication Theory”.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I ja per acabar el programa, encara farem una darrere roda, i així doncs que escoltarem a l’Oriol Vallès 4tet i el seu “Recer”, i recordem que hi tenim a ell mateix a la trompeta, Xavi Torres, Rhodes, Giuseppe Campisi, contrabaix i a l’Andreu Pitarch, bateria. I els escoltarem en el tema magnífic de l’Oriol anomenat...
10.1.- Pur entreteniment (Oriol Vallès) 3m48s
I quin exercici de creativitat més reeixit a tot Hard Bop i demés meravelles. I el tema ha acabat de cop després d’una gran intervenció solista de l’Andreu Pitarch a la bateria. L’Andreu ha estat imponent durant tot el projecte, i més en aquest tema on ha fet “córrer” la màquina rítmica a tot drap, sense oblidar és clar a Giuseppe Campisi al contrabaix, el qual ha contribuït afegint tota la seva energia amb uns “walkings” implacables, que més que “caminar” els han fet “córrer", també. I el tema de l’Oriol te una melodia força maca i totalment jazzística amb uns canvis rítmics força interessants. I ell ha estat qui primer ha fet la seva intervenció solista, curteta, això sí, car llavors apareix el canvi rítmic. Ens ha clavat una “impro” imponent amb tota la seva energia, la que té aquest tema al qual li veig diferents parts, una primera amb la melodia inicial, càlida i molt bonica; una segona, corresponent al pont, i crec que una tercera on la qüestió rítmica n’és la preponderant. Xavi també ha fet la seva aportació solista amb el Rhodes i de quina manera ho ha tornat a clavar. Crec que és un dels primers projectes on l’hem pogut escoltar tocant de manera íntegra el Rhodes, i de quina manera ho ha fet, magistral. Ha sabut afegir la seva gràcia interpretativa a la sonoritat de l’instrument, alhora que la mà esquerra amb els més greus també ha fet la feina adequada, sobretot en el que he dit la tercera part del tema, i també en la impro de l’Andreu. Gran tema i projecte, Oriol. Felicitats nois.
Abans de l'aplicació de la vacuna, la distància física entre persones constituïa la mesura bàsica per el control de la pandèmia. La imposició del primer confinament (març de 2020) va suposar el primer canvi dràstic, tant per a la vida col·lectiva com per la individual. A priori, uns quants avantatges és varen poder presentar al voltant d'aquesta nova situació. En el nostre cas, un parèntesi de la vida social i la conjectura per a trobar el temps necessari per a la composició. Ràpidament, aquesta aparent oportunitat és va transformar en una ànsia generalitzada per a produir a través de les xarxes socials i la consagració del teletreball, desdibuixant encara més els límits entre el temps de recolliment i el de la feina. Així, aquesta romantització del confinament ha resultat ser una mera il·lusió privilegiada d'una nova realitat clarament preocupant. El procés creatiu ja comporta un factor de reclusió i solitud implícits. L'encaix de les diverses parts d'una peça requereix l'autoimposició d'una frontera entre el que és exterior i l'espai d'estudi. S'executa així un acte de resistència dins de la intimitat de la llar. L'abandó d'un mateix en una rutina gairebé artesana és només possible sota el recer d’una casa. Oriol Vallès.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I recuperarem per darrera vegada al Theo Hill 4tet i el seu “Reality Check” amb ells que són, Theo Hill, piano, Rhodes i sintetitzadors; Joel Ross, vibràfon; Rashaan Carter, contrabaix i Mark Whitfield Jr. bateria. Escoltem-los en el tema del líder, l’anomenat..
11.6.- Mantra (Theo Hill) 6m36s.
I ens hem tornat a trobar amb una altra “Intro” en un tema de Theo Hill, tot i que en aquest cas ha estat més curteta. La melodia principal ha aparegut ben aviat, i ves per on que els aires aflamencats hi són de totes, totes, coses aquestes de la mà esquerra del pianista. La qüestió rítmica del tema està a un nivell estratosfèric, també, amb una pulsió increïble, la que atresora el líder i pianista, Theo Hill, sense oblidar els seus companys, Rashaan Carter, contrabaix i Mark Whitfield Jr. bateria i amb Joel Ross, vibràfon. Ell ha estat qui primer ha desenvolupat la seva improvisació, amb una energia i vitalitat envejables, alhora que idees totes encabides en l’entorn de l’escala frígia, sí, el mode major que per dret propi té la música de flamenc. I el líder s’ha llençat de cap a una interpretació potentíssima, amb una mà esquerra que ens recorda constantment el motiu flamenc. De fet ells dos comparteixen improvisacions, primer les fa un i després l’altre, elaborant tot un paquet de creativitat a un altíssim nivell, alhora que enèrgica. Les maneres percussives de Hill superen en escreix les Tyner, el seu mestre i el de tants altres. Fins i tot hi ha moments que la mà esquerra del líder ens “martelleja”, això sí, molt delicadament. Però vaja, aquest és un tema que exemplifica amb claredat el seu estil, l’estil de les músiques d’aquest músic i seu projecte “Reality Check”. Magnífic projecte, també.
I acabarem el projecte del Trio Nilo i programa d’avui amb ells tres que són, l’Ernest Pipó, guitarra; Tomàs Pujol, baix i contrabaix i Kike Pérez, bateria, i amb el tema vital i fast anomenat...
12.4.- On y va (Trio Nilo) 4m50s
I quin magnífic tema amb un Swing brutal, el que ens han ofert la base de dos, Tomàs Pujol, contrabaix i Kike Pérez, bateria, ell amb les escombretes. I és que se’ls hi noten les moltes hores que han tocat junts, i ja des de fa alguns anys. L’Ernest Pipó a la guitarra ens ha tornat ha mostrar la seva gràcia i sapiència alhora que el seu bon gust, amb una sonoritat molt delicada i dolça, aquella que ens oferí també Bill Frissell, per parlar només d’un. Mentre ell ha desenvolupat la seva creativitat i bones maneres, la base de dos ha estat brutal, amb un “walking” inversemblant de Tomàs al contrabaix, mentre que Kike a la bateria ha estat incommensurable, seguint-lo a tot swing, ara ja amb les baquetes, el Ride i el Xarles. Al final, ell mateix ha fet primer uns “vuits” amb el guitarrista, per després desenvolupar el seu precís i reeixit solo a la bateria. Un gran tema d’aquest Trio Nilo, on els hem pogut escoltar a tots tres a un grandíssim nivell interpretatiu, i sense oblidar que amb tots els temes propis, de tots tres, la qual cosa ens diu com de bé gestionen els seus egos.
KIKE PÉREZ (Barcelona, 1993). Patrocinat actualment per Anatolian Cymbals, la seva versatilitat l'ha portat a treballar amb projectes com ara de música tradicional, Hip hop o flamenc. Ha estudiat amb professors com Jordi Gardenyas, David Mengual, Oriol Roca o Sergi Sirvent al Taller de Músics de Barcelona,on ara lidera el seu propi quintet. Treballa com a sideman de projectes jazzístics com Pablo Martín Trio, amb el que va estar al "Fara Music Festival" d'Itàlia, finalista al premi "Fara Jazz Live Award", com a "millor banda en viu". Guanyador també de la primera edició del Premi Talent, impulsat pel Taller de Músics amb el suport d’ACE (Acció Cultural Espanyola), semifinalistes al Concurs de Jazz 2020 organitzat per "Joventuts Musicals d'Espanya".
Doncs ara sí que ja hem acabat el projecte del Trio Nilo i programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat força, tant com a mi. I us recordo que hem escoltat al Trio Nilo, Oriol Vallès 4tet i a Theo Hill 4tet, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 10 de juliol que podrem fer el primer concert del 12è Festival de Jam Sessions. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
