Programa 460: Tomás Merlo Group, Patax, Miguel de Armas 4tet i Michael Olivera & The Cuban Jazz Syndicate, dimecres 16 de juny de 2021
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I ja hi som de nou amb un programa divers, dos a dos, car dels quatre projectes dos els encabiré en el que seria una primera part, i els altres dos en la segona. Així és que escoltarem a Tomás Merlo Group, “Crisis”, i als Patax fent la música dels “Beatles” a la seva manera, ambdós discos editats per Youkali Music. I la segona part tindrà un sabor cubà total, gràcies a la gestió de l’amic Siscu Cruces, car ell és qui m’ho envia. I les seves músiques seran les del Miguel de Armas Quartet, “Continuous”, editat per Three Pines Records i finalment amb el Michael Olivera i els The Cuban Jazz Sindycate amb el seu “Y salió la luz”.
Així doncs que...I
darrerament amb Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet,
alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Doncs començarem amb
el projecte d’una formació de la qual ja li he posat els seus dos anteriors
projectes, i aquests són els Patax. Ara ens sorprendran amb el seu darrer
dedicat a algunes de les músiques dels Beatles. Ho ha editat Youkali Music el
2021 i es va enregistrar a l’estudio Uno i ho mesclà Pablo Baselga a Infinity
Estudios. Arranjat i produït per Jorge Pérez.
Convidats a "Let It Be": (La Rumba de Pedro Pablo) Pedro Pablo Rodríguez, quinto; Richard Cogles Carbonell i Yanulka O´Farrill, ball.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de la formació www.patax.es i del disc de Youkali:
https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/431-plays-the-beatles
El tractament que en fan Patax de la música dels Beatles, de les músiques dels diferents projectes que han fet, està relacionat amb la pròpia posada en escena, on el ball i demés elements estètics tenen la màxima preponderància, alhora que els ritmes on el flamenc hi és de totes, totes. La seva creativitat i vitalitat els fan presentar uns directes impactants, o sigui que si alguna vegada els podeu veure, aneu-hi que no us decebran. Dels 13 temes dels Beatles, fins i tot les seves balades, ells i elles les tracten a la seva particular manera pel que fa a l’aspecte rítmic i amb arranjaments molt acurats i bonics.
Escoltem-los doncs en un parell de temes, els més delicats segons ells...
1 07 Yesterday
(Lennon-McCartney) 3m29s
2 10 Across the Universe (Lennon) 4m57s
I quin sorprenent arranjament i versió ens n’han fet del Yesterday. I de quina manera més dolça han començat amb les escombretes, el piano, baix i la veu de la cantant Alana Sinkey. I què deliciós ha estat el solo al piano de Jorge Vera, a qui seguirem escoltant en el següent projecte de Youkali. El baix elèctric de Carlos Sánchez de Medina ha estat present en tot el tema. I de quina manera ha començat el tema Across the Universe, primer delicadament, però ben aviat ens han mostrat tota la seva energia. Un tema on hi intervenen les cordes fregades amb Inma Almendros i Verónica Jorge, violí; Milena Brody, viola i Lucía Otero, violoncel. I el canvi “nothing is gonna change my world” què potent i quin contrast amb la melodia principal, molt més delicada. Un arranjament magnífic carregat d’energia, i ves per on que els aires jazzístics han aparegut al final amb el saxo tenor de l’Ariel Bringuez. I aquest tema va estar acreditat pels dos compositors durant un any, però finalment es va aclarir que només era de John Lennon.
I seguim amb els projectes de Youkali, i ara serà el de Tomás Merlo Group i el seu “Crisis”, disc editat el 2021 per Youkali Music. Ho va enregistrar, mesclar i masteritzar Caco Refojo als PKO Studios de Madrid. Produït per Ángel Argilés “Epakta” i Tomás Merlo, i fet possible gràcies al Thomas Shindowski, ànima de Youkali Music sense oblidar al Rubén López.
I aquí hi tenim a Tomás Merlo, Chapman stick; Jorge Vera, teclat i Fender Rhodes; Miguel Lamas, bateria i de convidada en un tema, Pepa Niebla, veu.
Aquest és un projecte on el líder gestiona la mar de bé el revolucionari Chapman Stick, quelcom similar a una guitarra però amb 12 cordes posades d’una manera especial sobre el mànec, i em refereixo a l’ordre per com estan posades. Instrument que es pot tocar colpejant les cordes, fent feines de baix a la vegada, en fi, una meravella i gens fàcil de tocar. Un projecte amb tres temes llargs d’entre 10 i 15 minuts on s’hi troba diversitat rítmica, de tempo i melòdica, esplaiant-se els músics la mar de bé. Dos més d’entre 6 i 8 minuts i dos més curtets. Tots els temes són de Tomás Merlo, excepte un d’Alan Pasqua i un altre de Jaco Pastorius.
I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç al disc de Merlo i Youkali:
https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/415-crisis
Doncs comencem escoltant-los en un dels temes llargs del projecte, l’anomenat...
3 6 Pulse (Tomás Merlo) 11m16s
I quin tema més llarg i carregat de diversitat a tots els nivells. I quina feina que fan els tres músics, ells encabits en un projecte del líder a tot Jazz-Rock. I el tema ha començat la mar de delicat també. I el líder Merlo gestiona els més baixos i els més aguts, coses aquestes que passen quan un mestre com ell toca el Chapman Stick. I ho hem pogut constatar en escoltar a Jorge Vera de nou en el seu solo. La força de la base de dos, baix i bateria, ha estat brutal recolzant totalment al pianista. Tomás Merlo ha aparegut amb el seu Chapman Stick però ara fent un solo en els més aguts, com el de la millor guitarra solista. Però és possible també que gestioni els més greus a la vegada, i si no ho fet ell, ho ha fet el teclista ara amb un teclat de greus. Incommensurables tots tres, quina força, quina potència i quin bon gust que han tingut. El solo de Tomás ha estat espaterrant, fet amb tot l’esperit del Jazz-Rock, de la Fusió. I al final, i amb uns arpegis dels companys, el baterista Miguel Lamas ha brillat de manera particular, tot i que no massa, o sigui que no ha fet un llarg solo. En fi, una mena d’obra d’art, delicada i potent alhora. I el final, delicat com el principi, amb els arpegis dolços que ens han acaronat fins el final de tot.
"Crisis" és el primer disc del grup Tomás Merlo, liderat pel músic, compositor i arranjador Tomás Merlo. Reconegut com un dels màxims exponents del Chapman Stick a nivell mundial, el primer treball d’aquest grup reflecteix la recerca d’introduir un instrument tan obscur i revolucionari en el món del jazz.
"Crisis" evoca la influència del Jazz-Rock de finals dels anys 70 i principis dels 80, influït principalment per grups i músics tan reconeguts com Weather Report, Jaco Pastorius o Allan Holdsworth. El títol del disc té a veure amb la situació global que estem vivint i que ha influït en certa mesura en aquest enregistrament, a causa de la pandèmia COVID-19. Això s’ha combinat amb experiències personals que ha viscut el mateix autor.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguirem amb ells i ho farem amb el tema que titula el projecte...
4 1 Crisis (Tomás Merlo) 6m08s
I aquest “Crisis” ha començat delicadament i de manera esotèrica, però el Chapman Stick fent de baix ben aviat ens ha situat en el ritme i tempo del tema, mantenint un lick repetitiu fent una mena de roda, i així permetent que el teclista, ara sí amb teclats diversos, ens situï en l’ona adequada de la Fusió, aquella que també va fer Chick Corea amb els Return to Forever, amb el baterista seguint-lo amb el seu magnífic batec. El líder de nou en la part alta del registre del seu instrument, sense oblidar algunes de les notes més greus, les quals barrejades amb les del “bombo” del baterista Miguel Lamas, fan un totum quantum increïble. La brutalitat del solo del líder només està a l’abast de pocs, sembla que no gaires amb aquest instrument. Lamas, ara sí que ens ha mostrat tota la seva potència, tot el seu domini de totes les timbales, coses que ha fet amb les baquetes, però també ens ha mostrat el domini del pedal del “bombo”, el qual és un element més, i molt important, en el seu llenguatge. I el tema l’ha acabat ell, i ha quedat com una mica en suspensió. Magnífic, també.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Les composicions, totes originals excepte dues, són fresques i enèrgiques amb grans passatges improvisats amb ritmes diabòlics on els tres instruments es barregen, interactuen entre ells i intercanvien rols, segons el moment, de manera natural i no prèviament establerts, donada la formació atípica del grup.
Tomás Merlo; baixista, stickista, arranjador i compositor nascut a Palma de Mallorca el 1980. És un experimentat i prestigiós músic de projecció internacional que ha actuat i girat per tot el món al costat de grans artistes com Joan Manuel Serrat, Michael Brecker, Jerry González, Concha Buika, Federico Lechner, Rez Abassy i un llarg etc.
I al blog us posaré l’enllaç a un vídeo d’aquest projecte on se’ls veu tocant el tema Protocosmos: https://youtu.be/6Jx6Q1Grbm8
I així doncs que acabarem amb el projecte del Tomás Merlo i aquest tema tan potent d’Alan Pasqua...
5 5 Protocosmos (Alan Pasqua) 2m45s
I amb aquest tema curtet i potent igual o més que els anteriors, he volgut acabar la repassada pels temes del seu projecte. Merlo en aquest tema s’ha mostrat també la mar de veloç en el seu solo, executat en la primera part del tema, car, en la segona ha estat el teclista Jorge Vera qui ha fet la seva reeixida interpretació solista amb tota la sonoritat de la Fusió. I al final Lamas a la bateria ha tornat a mostrar-nos tot el seu potencial. Un tema curtet de menys de tres minuts, on hi ha de tot i més del llenguatge i esperit del líder i amics, Tomás Merlo, Jorge Vera i Miguel Lamas. Magnífic projecte, Tomàs i amics.
Ha gravat discos amb Patax, Vanesa Martín, Israel Sandoval, Hugo Fernández, Nacho Aldeguer, The Tribulettes, Retro Band Systems, Iñaki Arakistain etc ... També ha gravat el seu propi disc en solitari el 2013 amb el seu projecte Tomàs Merlo & The Freepunk Ensemble "Vendeta" sota el segell "Youkali Music".
Actualment Tomás Merlo és considerat com un dels grans exponents a nivell mundial del Chapman Stick, instrument creat als anys 70 pel músic Emmett Chapman. En paraules del propi Emmett, "Tomás Merlo es presenta com el nou messies de l'instrument".
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I recuperarem als Patax, i per tant amb un salt estilístic però amb tota l’energia, la que ells tenen a cabassos i que la regalen als seus fidels a cada concert que fan. I com que en són una colla, no repetiré tots els músics i sí que parlarem dels solistes més destacats, els del tema que ara escoltarem...
6 02 Blackbird (Lennon-McCartney) 6m13s
I quina versió i arranjament ens n’han fet els de la formació Patax, amb quina trempera rítmica, tot i que a un tempo mig i consistència brutal. I un canvi del pont del tema què maco, i de quina manera han aparegut les palmes, coses que ells i elles fan sovint, inserir el flamenc quan convé. I de quina manera ha arrencat el solo del guitarrista Marcos Collado. I recordem que hi tenim al Jorge Vera als teclats diversos. I la feina dels vents, metalls i canyes és força potent i interessant donant-los els colors extres adequats. I quin “zapateao” ens han fet al baile i palmas, i han estat aquesta colla, Lidón Patiño, baile; Valentin Iturat, bateria; Dani Morales, conjunt de múltiples percussions i cors; Carlos Sánchez de Medina, baix elèctric; Marcos Collado, guitarra; Ariel Brínguez, saxos; Roberto Pacheco, trombó; Raúl Gil, trompeta. I quin solo de percussions més bèstia al final del tema, amb la cantant fent un lick repetitiu. I de quina manera, a tot Reagge ens han acaronat a moments, tot just abans d’acabar el tema de cop. Brutal.
I recordeu que a l’agost el Jamboree farà de nou el seu Mas i Mas Festival, o sigui que si hi aneu, allà que ens hi trobarem.
I ja acabarem amb ells tot i escoltant un altre tema d’aquesta parella de genis, Lennon & McCartney interpretats per aquesta colla de creadores i creadors intrèpids, els Patax.
7 01 Eleanor Rigby (Lennon-McCartney) 9m42s
I de quina manera amb més trempera ens han impressionat de nou aquesta Banda de joves i potents músics, on la Fusió de Rock amb Flamenc i espurnes de Jazz a càrrec dels improvisadors, ens els fan aplaudir, ens els fan admirar per la seva honestedat d’intencions. I aquest Eleanor Rigby ha estat igualment brutal, amb la veu i la guitarra a duet, i la secció rítmica a tota empenta quan convé. I quin riff fan el baix elèctric i guitarra més potent, i quina marxa amb les percussions i textos en castellà a tot folklore. I el break sense cap base i només la de les percussions i ella cantant, ella que és Alana Sinkey, veu principal. I hem tornat a “flipar” amb el solo del guitarrista Marcos Collado, i sempre amb les percussions de Dani Morales, bateria de Valentin Iturat. I el “Soli” de vents a càrrec de Ariel Brínguez, saxos; Roberto Pacheco, trombó i Raúl Gil, trompeta. I mentre Jorge Vera, teclats feia i desfeia delicadament, les congues diverses ens han enlluernat per la seva potència i precisió rítmica. El baix elèctric amb Carlos Sánchez de Medina ha estat també bestial. I quin arranjament més brutal que ens n’han fet d’aquest tema de Lennon & McCartney, i el llarg final encara ens ha acabat d’impressionar per com de gran ha estat la seva potència alhora que hem pogut escoltar al raper Dee Burrows. Brutal.
Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Un trio que tindrem el 18 de setembre a la Sala Xica.
I ara ja entrem en la segona part del programa, i aquesta ja dedicada exclusivament a la música amb tots els aires cubans amb un Latin Jazz del màxim nivell. Començarem amb el projecte de Miguel de Armas Quartet anomenat “Continuous”, editat el 2021 per Three Pines Records i amb tot el suport del “Concell per les Arts” d’Ontario, Canadà. Ho va mesclar i masteritzar Alexeis Pérez Guzmán, i produir, Miguel A. de Armas Jr. i Michel Medrano.
I aquí hi tenim a un quartet base però amb molta colla de convidats, i tots ells i elles són: Miguel de Armas, piano, teclats, composicions; Marc Decho, baix elèctric; Michel Medrano Brindis, bateria i Diomer González, congues. Amb: Yasmina Proveyer, veu (1); Roberto Riverón, baix elèctric (1, 3); Elmer Ferrer, guitarra (3); Petr Cancura, saxo tenor (5); Elizabeth Rodriguez, violí (6); Gabriela Ruiz, violoncel (6); René Lavoie, flauta travessera (7); Tyler Harris, saxo alt (8); José Alberto Alvarez Batista, güiro (1) & Yaima Caballero, güiro (7). I amb convidats especials: Samuel Formell (Los Van Van), bateria, timbales (1); Joel Cuesta (Los Van Van), congues (1); Eliel Lazo, congues (4).
Totes les composicions són de Miguel de Armas excepte “Song for Bebo” què és de Marc Decho.
Escoltem-los en un dels temes més delicats, l’anomenat...
8 5 Muñuni (Miguel de Armas) 4m54s
I tot i el canvi ara allunyats de la part més rockera dels Patax, el que no hem deixat són les percussions, que per això aquesta música ens arriba de la mà d’un d’ells, resident però a Canadà. I aquí hi tenim el saxo tenor de Petr Cancura, ell acompanyant al potent quartet, amb una base rítmica de baix, bateria i congues, molt potent, amb el líder i pianista acaronant-nos amb els seus acords i digitació delicada. El baixista ens ha fet un molt bon solo, i sempre escoltant la potent secció rítmica. El líder combina els sons acústics del piano amb alguns dels teclats, donant més color a tot plegat. El solo del saxo tenor Cancura ha estat força delicat també, amb alguns moments potents. Els sons estratosfèrics del líder amb els teclats, acaben d’omplir l’espai sonor d’un tema on la qüestió rítmica té vital importància. Un bon tema, delicat, de moment, per apropar-nos a la música d’aquest Miguel de Armas Quartet.
I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 10, 17 i 24 de juliol, que farem el 12è Festival de Jam Sessions en diferents espais a l’aire lliure. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.
El pianista cubà de renom internacional Miguel de Armas es va traslladar al Canadà el 2011, aportant un ric i sofisticat patrimoni musical recollit durant molts anys d’estudi, interpretació i composició. Com a cofundador de N.G. La Banda, una de les bandes de mimbes més llegendàries de Cuba, Armas va omplir les sales de concerts a tot el món. Sota el lideratge de “de Armas” i amb Marc Decho al baix, Michel Medrano a la bateria i Diomer González a les congues: el quartet Miguel de Armas es va crear el 2013. Des de llavors, han sacsejat la regió de la capital nacional del Canadà amb la seva sorprenent música i la seva emocionant fusió de jazz i música afrocubana.
Seguirem amb ells i el tema anomenat....
9 2 Couscous (Miguel de Armas) 5m14s
I de quina manera han començat aquest tema, ja amb el motiu principal que han repetit diverses vegades. El tema té uns canvis posteriors impressionants per la rítmica i també per l’harmonia. I ja ho veieu el que fa un quartet de piano, baix, bateria i congues, quina trempera rítmica. El solo del baixista Marc Decho ha estat de nou molt reeixit, i sempre recolzat per bateria i percussions. El líder al piano ens ha anat acaronant mentre ell solejava, i després ha sigut ell qui ha iniciat la seva improvisació igualment molt marcada per l’aspecte rítmic, amb una pulsió percussiva delicada amb la mà dreta, i més potent la de la mà esquerra amb els acords. I quin canvi al final del solo del líder, on les percussions, bateria i congues, de nou són els amos del cotarro. I sí, així és el context musical del programa d’avui quasi des que hem començat. I així són les músiques d’aquest cubà, tan potents i amb un brutal final acabant-lo de cop.
Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I acabarem amb ells amb el tema anomenat...
10 3 Angelique (Miguel de Armas) 4m29s
I amb aquest tema ens han tornat a meravellar, pels inicis però també pels canvis posteriors. I aquí hi tenim col·laboradors diversos i a la guitarra hi tenim a Elmer Ferrer. I la resta del quartet són el líder Miguel de Armas, piano i teclats; Marc Decho, baix elèctric; Michel Medrano Brindis, bateria i Diomer González, congues. I el solo del guitarrista Ferrer ha estat brutal. Però el tema ha començat així com molt estratosfèric, i s’ha de remarcar que l’enregistrament i mescles és d’un nivell extraordinari. La melodia del tema l’ha iniciat el guitarrista Ferrer primer, per ja de ben seguit ésser el líder qui s’hagi embrancat amb el seu solo, sabent però baixar de l’arbre. Un solo brutal a base de teclats, que després s’ha vist refermat pel duet que han fet ells dos seguint la melodia, tot just abans del solo del guitarrista. Aquest ha brillat amb tota la vitalitat del Jazz-Rock de la Fusió, amb un so a lo McLauglin. Després d’ell, les percussions, bateria sobretot fent un solo bestial, ajudat per les congues del company, acabant el tema així com en suspensió, i ells dos han estat Michel Medrano a la bateria i Diomer González a les congues.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ara ja encarem el final del programa amb el darrer projecte amb tot el sabor de Cuba i les músiques del baterista Michael Olivera & The Cuban Jazz Sindycate i el projecte anomenat “Y llegó la luz”, editat pel segell propi del Michael, “Olivera Producciones”. Enregistrat per Pablo Pulido a l’Estudio UNO, Madrid, i per Rodrigo Díaz “El niño” a Matilda Records. Mesclat i masteritzat per Juan Pablo Alcaro a l’Estudio Apis. Produït musicalment i executiva per Michael Olivera.
I aquí hi tenim a Míriam Latrece, veu; Pepe Rivera, piano; i tornem a tenir l’Ariel Bringuez als saxos; Yarel Hernández, baix elèctric i Michael Olivera, bateria i veu, amb la col·laboració de Alain Pérez cantant el bolero. Totes les cançons compostes i arranjades per Michael Olivera excepte, Champola Sindical afrocubana (Ariel Bringuez) i Teya (Yarel Hernández).
I els escoltarem amb el preciós bolero, o sigui que ja us podeu relaxar sense adormir-vos, esclar...
11 Bolero Danzongo (Michael Olivera) 5m52s
I quin boleret més maco ens han fet els nostres amics, iniciat amb la dolça “intro” de Carlos a la trompeta. La veu de l’Alain Pérez és impressionant, i ens recorda a d’altres cantants de boleros, i la veritat és que té una veu magnífica, amb una afinació perfecta i calidesa, les adequades. La base rítmica de piano, baix i bateria, la del líder Michael Olivera, l’han acompanyat primer dolçament, i després en el pont, on el canvi tonal amb els cors i els vents i el canvi rítmic ha estat meravellós. Entremig del tema hem pogut escoltar el solo del pianista Pepe Rivera amb tots els aires de Bebo Valdés, que per això en van mamar tots ells i elles. I de nou el canvi del pont, amb el ritme, i les percussions, els cors, i els vents fent unes ràfegues delicades. El trompetista Carlos Sarduy ens ha impressionat per com de precís i maco ha estat el seu solo. I el cantant, i els cors, i la secció rítmica, i tot plegat, quina trempera de bolero per començar el projecte de Michael Olivera & The Cuban Jazz Sindycate.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on s’hi
fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, serà qüestió però de mirar-ne la seva programació.
I seguirem amb ells amb el magnífic
12 Champola Sindical Afrocubana (ArielBringuez) 5m23s
I tot i començar delicadament, els temes agafen un tarannà rítmic poc després de les “intros”, i en aquest tema ho han tornat a fer. I aquesta composició de l’Ariel Brínguez està farcida de bon gust. Els tempos no són excessivament veloços, i es mantenen en aquest tempo mèdium on les percussions viuen millor, es noten millor els ritmes, tot va més tranquil, que no fa falta anar a tot drap. I aquest tema però té un bon tempo, i els vents ja d’entrada n’han fet una part de la seva melodia. I els canvis i breaks rítmics semblen ser la mare dels ous de quasi tots els projectes cubans, que per això ells dominen a la perfecció aquestes qüestions. I el saxo tenor de l’Ariel Bringuez i trompeta de Carlos Sarduy han fet un duet de pregunta-resposta tot just abans que el pianista Pepe Rivera fes un break delicat. Els vents de nou han seguit amb el seu diàleg, precís i preciós, greu del tenor i agut de la trompeta, so de canya i so de metall. I piano i la secció rítmica de baix, bateria i percussions els han seguit acaronant i recolzant en la seva exposició solista tan reeixida. Després un altre break rítmic, coses aquestes del compositor i líder Michael Olivera, ell un baterista magnífic, i també amb recolzament dels vents a les percussions per a gaudi de totes i tots nosaltres. I el final, ha estat magnífic, amb un balanceig de ball, amb tot el ritme i calidesa de la música cubana i també amb tot el bon gust del món.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava car en aquest mateix
mes clourà el seu 40è Festival Jazz Terrassa, amb tot un reguitzell d’artistes
del país i de fora amb els quals estem gaudint d’allò més.
I acabarem el seu projecte i el nostre programa d’avui amb el tema dedicat a Tito Puente, l’anomenat...
13 Pa‘ Tito Puente (Michael Olivera) 6m20s
I quin bon rotllo que es devia respirar en aquestes sessions d’enregistrament, com heu pogut escoltar abans de les músiques d’aquest tema del Michael. I he volgut acabar amb aquest tema dedicat a Tito Puente, ara sí amb una mica més de trempera de tempos i ritmes. La melodia té un caire de música folklòrica molt bonica i també amb els canvis rítmics adequats. Però ai las, el solo del saxo tenor de l’Ariel Bringuez ha estat tan impressionat que, tot i haver d’altres temes que també podrien sonar, us he volgut posar aquest tema pel seu solo, i no només, esclar. Perquè el tema és força impressionant per l’aspecte melòdic, harmònic i rítmic. I després del solo del saxo, un break rítmic molt delicat i solo igualment de bonic del pianista Pepe Rivera, i sempre amb un suport rítmic brutal i també el del baixista. L’execució de Rivera va agafant trempera, coses aquestes que passen sovint, i de mica en mica. I el tema també recupera la melodia amb aires folklòrics i això ho fan els vents. I tots plegats deixen la porta oberta al magnífic solo del líder i baterista Michael Olivera i els vents recolzant-lo amb uns “riffs” preciosos. I ja al final, els vents recuperant el motiu principal amb tots els aires folklòrics del món cubà, i al final acabant-lo de cop. Brutal també el projecte del Michael Olivera & The Cuban Jazz Sindycate i el seu projecte anomenat “Y llegó la luz”.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
