Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada i setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I ja hi tornem a ser amb un programa dedicat a Fresh Sound Records, amb tres projectes FSNT i un FSR de la sèrie 5100. Podrem escoltar de FSNT a Toni Saigi TRONIK, "Plisisiplis", Als Hemiola Trio, "Poncho Negro", el "Bundless" de Rich, Sabattini i LeClerc. Mentre que el FSR és el "Whispers & Secrets" de l'Adam Kolker & Russ Lossing. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

Doncs avui tenim uns projectes bastant “heavies”, uns més que d’altres, farcits tots ells de contemporaneïtat com per exemple el “Boundless” de Rich, Sabattini, Joey LeClerc Septet. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Greg Heimbecker a la Universitat de Colorado del Nord, Studio A, l’octubre de 2018 i el gener de 2019. Produït per Zach Rich, Matteo Sabattini i Joey LeClerc. Productor executiu: Jordi Pujol. I aquí hi tenim a: Zach Rich (trombó), Matteo Sabattini (saxo alt), Joey LeClerc (saxo tenor), Adam Wissman (guitarra), Sopon Suwannakit (piano al número 1-8, Fender Rhodes al número 9), Nick Isherwood (baix), Sarute Wijitwechakarn (bateria). Convidats especials: Amaya Arevalo (saxo tenor #4), Nicholas Anderson (guitarra #4), Adam Astrup (guitarra, canal dret #2). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSR: https://www.freshsoundrecords.com/matteo-sabattini-albums/50691-boundless-digifile.html 

"Boundless està ple d'escriptures i interpretacions estel·lars, molt agradables per a l'oïda. L'arranjament de Matteo del 'Footprints' de Wayne Shorter és el meu tema favorit !" —Chris Potter 

Doncs si ho diu el gran Chris Potter, nosaltres només hem de dir que “Yes, màster”. O sigui que escoltem-los en aquest gran tema i millor arranjament. 

1.4.- Footprints (Shorter & Sabattini) 6m38s 

Doncs i de quina manera més dolça i bonica hem començat aquest programa dedicat a FSR. Abans de la coneguda melodia feta pel contrabaixista, l’han iniciat amb una preciosa “Intro”. I Sabattini n’ha fet també un trosset, de melodia, i ja per deixar pas a les improvisacions, la primera a càrrec d’ell mateix al saxo alto. I quin arranjament ha fet, amb tots els vents repetint un motiu recurrent, com a pas previ i interludi. La improvisació del pianista Suwannakit ha estat també molt reeixida, de la mateixa manera que la del baterista Sarute Wijitwechakarn, recolzat aquest per un motiu fet pel pianista. I l’arranjament ha fet que apareguessin els vents, tots plegats, acaronant-nos amb la seva interpretació, de la mateixa manera que han fet en la “intro” del tema. Una delícia de tema, com deia el gran Chris Potter. 

The Zach Rich, Matteo Sabattini, Joey LeClerc Septet està format per músics i compositors de la zona Front Range, així com de tot el món. Començant com a projecte de gravació del seu primer disc, "Boundless", el septet ha produït composicions i arranjaments guardonats. Les obres de Zach i Matteo han rebut guardons d’organitzacions com ASCAP, la New York Youth Symphony, la International Society of Jazz Arrangers and Composers (ISJAC), la Jazz Education Network (JEN), l’ASMAC i els Downbeat Student Music Awards. "Boundless" és el seu primer disc. 

Recordar-vos que l’agost tindrem el Mas i Mas Festival, i serà ja dins la nostra estimada cova-cava. O sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://masimasfestival.com/agenda/

 

I seguirem delicadament amb el projecte “Plisisiplis” del Toni Saigi TRONIK. Publicat el 2021 i enregistrat per Sergi Felipe a Underpool Studio, Barcelona, el 7 de desembre de 2019. Mesclat per Jordi Matas i màster de Víctor García. Produït per Toni Saigi. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Producciones Discograficas S.L. I aquí hi tenim a: Toni Saigi (piano), Jaume Ferrer (saxo tenor), Marc Cuevas (contrabaix), Carlos Falanga (bateria). I totes menys una, són composicions de Toni Saigi. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT:

https://www.freshsoundrecords.com/toni-saigi-albums/53678-plisisiplis-digipack.html 

i els escoltarem amb un tema preciós que va fer quan s’estigué a Àmsterdam, anomenada... 

2.5.- Holland Inn Hotel (Toni Saigi)  4m22s 

I el pianíssim del Toni que heu escoltat que té tots els aires de Monk. Us recordo que vam tenir el goig de tenir-los al Jazz Club la Vicentina el passat maig, gaudint amb tots quatre de la millor manera possible. Un tema aquest que Toni va compondre a Àmsterdam durant la seva estada allà, ampliant els seus estudis i tocant amb la “penya” nostra, i la d’allà. La melodia és “saigi-monkiana”, feta amb tota l’admiració i respecte d’un vers l’altre. I el tema comença amb una curta “Intro” a càrrec del líder, per ben aviat aparèixer la melodia a duet de saxo tenor i piano, Jaume Ferrer i Toni Saigi. I què maco és el “pont” i el seu canvi tonal. Una preciosa balada amb un swing arrastradet i delicat preciós. Jaume ha encetat les improvisacions i ha fet la seva col·laboració amb una “certa” aproximació a la sonoritat de Charlie Rouse, l’enorme saxo tenor que va estar sempre al costat de Monk. Un solo amb dolçor, preciosa història explicada i molt bon llenguatge jazzístic. Jaume és un saxo tenor amb un tarannà personal alhora que amb una gran inquietud creativa. El líder ha fet la seva aportació solista al piano seguint la calidesa del tema, alhora que amb un “puntet” de digitació percussiva, la justa i adequada, en un solo deliciós. Marc també ha col·laborat, i de quina magnífica manera ho ha fet, dolçament, amb profunditat de sonoritat i pulsió rítmica, alhora que melòdicament realitzada, la seva improvisació.

 

Seguirem fent un canvi estilístic per com de heavies són aquests que ara escoltareu i el seu “Whispers & Secrets” de l’Adam Kolker & Russ Lossing. Publicat el 2019, enregistrat per Paul Wickliffenat al Charlestown Road Studio, Warren, Nova Jersey, el 26 de maig de 2014. Mesclat i masteritzat per Paul Wickliffe a Skyline Productions. Produït per Peter Zak i Marcos Varela. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquí hi tenim a Adam Kolker (saxos tenor i soprano, clarinet baix), Russ Lossing (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Billy Mintz (bateria). I dir-vos que la blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

https://www.freshsoundrecords.com/adam-kolker-russ-lossing-albums/6702-whispers-and-secrets.html 

Escoltem-los amb el tema de Billy Mintz, anomenat.. 

3.6.- Flight (Billy Mintz) 7m03s 

I ja veieu que aquest altre tema ha estat també molt bonic, ara amb aquest quartet on hi tenim al nostre amic Masa Kamaguchi. La melodia és maca, i la dolçor interpretativa del saxo tenor del líder és l’adequada, amb aires d’aquell mestre de les balades, Ben Webster, per com el sentim esbufegar quan la fa. Ara bé, el concepte d’estil ha canviat quan s’ha posat a improvisar, car ens ha situat en un entorn molt més modern. Adam Kolker al tenor ens ha agradat per com ha desenvolupat el seu solo, i sempre per sota d’ell, les notes percusives del contrabaix de Masa. El compositor i baterista Mintz, l’ha seguit amb les escombretes, i ha semblat que el seguia també improvisant, quasi fent el mateix que ell. També l’aspecte de la rítmica del tema és força actual, sense haver-hi una pulsió i swing mantinguda, coses aquestes que ens situen també en aquesta modernitat. Encara més, quan hem escoltat el solo del pianista Lossing, magistral i contemporani. Aquest ens ha impressionat per la velocitat expositiva de la seva moderna història explicada. La incursió del saxo tenor, tots dos fent una “impro col·lectiva”, eixampla encara més aquest concepte modern. I així han seguit una bona estona, tot i desenvolupant les seves idees alhora. Un magnífic tema d’aquest quartet i projecte, tot ell de lo més actual, per concepció rítmica i melòdica. I ja heu escoltat que bonica de nou aquesta melodia tot i acabant-lo delicadament. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I acabarem la primera presentació de tots els projectes, ara amb el dels Hemiola Trio anomenat “Poncho Negro”. Publicat el 2020 i enregistrat per Josue Pascual als estudis Selffish Olesa de Montserrat, Catalunya, el gener del 2019. Mesclat i masteritzat per Josue Pascual a Cal Pastoret. Produït per Esteban 'Tempe' Hernández. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquí hi ha Esteban "Tempe" Hernández (contrabaix), Sergi Sirvent (piano), i l’Òscar Domènech (bateria). Totes les composicions d’Esteban 'Tempe' Hernández excepte Poncho negro, una cançó popular sud-americana i Ícaro de Wilder Muñoz Sánchez (cultura Shipibo Conibo). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT:

https://www.freshsoundrecords.com/hemiola-trio-albums/48822-poncho-negro.html 

Els escoltarem en el tema anomenat... 

4.4.- Espirales (Esteban 'Tempe' Hernández) 7m06s 

I amb aquest tema hem abandonat el concepte de “balada”, tot i estar situat  en el tempo mèdium slow. Ara bé, la pulsió rítmica del contrabaixista i compositor, referma la interpretació solista de Sergi Sirvent. Però encara és més sorprenent la manera com acompanya i crea l’Òscar Domènech a la bateria. Un tema que de mica en mica va agafant una determinada trempera, sobretot durant la gran improvisació del Sergi, ell, i tots tres, que ha seguit el tarannà modern del projecte anterior. Una pulsió i digitació prístina i percusiva, alhora que amb modernitat melòdica creada. I de quina manera s’ajuda amb la mà esquerra, la qual no només hi és per fer els acords, i sí i també per fer de solista seguint a la dreta en les seves evolucions. I Tempe, compositor dels temes del projecte, ha aparegut amb convicció, solvència alhora que profunditat sonora. I l’Òscar ens ha meravellat per com de creatiu ha estat el seu solo. I de quina manera Sergi l’ha acompanyat a base de “quatres”, en una demostració de compenetració de tots tres músics al més alt nivell. I al final, de quina manera apareix de nou el tema principal, amb tots tres marcant-ne la rítmica alhora, i contrabaixista i pianista, fent-ne la melodia principal. 

"El Hemiola Trio és un grup bastant desconegut amb seu a Barcelona amb un nom simplement derivat d'un concepte musical bastant específic. Descrit de la manera més simple, una Hemiola és una forma musical que resulta en un canvi de mètrica triple a doble. El seu so es centra tant en influències folklòriques com en formats contemporanis. Totes les pistes d'aquest àlbum són composicions originals amb algunes excepcions; Poncho Negro és una cançó popular d'Amèrica del Sud, mentre que Ícaro és una peça de Wilder Muñoz Sánchez que representa la cultura Shipibo Conibo....” 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 18 de setembre a la Sala Xica.

 

I seguirem amb un dels temes més llargs i complexos i serà recuperant el “Whispers & Secrets” de l’Adam Kolker & Russ Lossing. Aquí hi tenim a Adam Kolker (saxos tenor i soprano, clarinet baix), Russ Lossing (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Billy Mintz (bateria). 

5.7.- Gnash (Adam Kolker) 10m26s 

I doncs hem continuat en aquesta ona contemporània per concepció melòdica, harmònica i rítmica. El saxo tenor de Kolker “respira” lliure improvisació, i crec que si no ens l’ha fet, és pel fet simple de ser un format de disc. Me’ls imagino en un directe, i els veig improvisant en un context encara més lliure. I quin tema més llarg i complex, amb moments de gaudi per a cadascun dels músics en els seus respectius solos, primer el de l’amic Masa, i després els dels dos líders, Kolker i Lossing, saxo tenor i piano, tots magnífics, per finalment el molt elaborat del baterista Mintz. I el tema l’ha començat Kolker amb la melodia, un tant dissonant per atípica. Masa ens ha acaronat com només sap fer ell, de la manera i amb la pulsió rítmica “marca de la casa”. Sempre tan creatiu, tan concentrat sobre la “berra”, i sempre tan contemporani. Quin millor contrabaixista que ell per aquest projecte. El tema segueix el tarannà contemporani, amb saxo tenor, contrabaix i piano, i un baterista quasi desapercebut, per delicat. Lossing i Kolker, ambdós mestres, en un diàleg inicial, per després deixar pas a l’inquietant solo del pianista i co-líder, Russ Lossing. Una meravella d’improvisació, molt en l’ona de l’estil que tan li agrada al nostre amic Marco Mezquida, respirant Free per tots els costats. I si Mintz havia estat una mica el subsòl del tema, ha aparegut desenvolupant un llarg, delicat i magistral solo, aquest en l’ona delicada de gent amiga com Jordi Gardeñas, i alguns més de casa nostra. I és clar, han recuperat el motiu principal i assonant, per acabar el tema així com molt suaument. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I recuperarem el “Poncho Negro” dels Hemiola Trio. I recordem que hi tenim a l’Esteban "Tempe" Hernández (contrabaix), Sergi Sirvent (piano), Oscar Domènech (bateria). Escoltem-los en el tema... 

6.8.- Ícaro (Wilder Muñoz Sánchez) 6m46s 

I si el tema Gnash (Adam Kolker) ha tingut una bona actuació del baterista, aquest ha començat de la mateixa manera, amb en Domènech delicat i suau, coses aquestes que han canviat després de la seva “Intro”. I és que ell mateix ha posat els punts sobre les “i”, marcant amb la bateria la rítmica del tema. Igualment Tempe i Sergi han seguit ja amb la melodia principal ja amb la rítmica adequada, la d’una d’aquelles de la seva terra, Argentina. I ja hem dit abans, o ho trobareu al blog, que aquesta cançó de Wilder Muñoz, representa la cultura Shipibo Conibo i per tant la seva vida a través dels ritmes i músiques. I sí, aquest tema ens ha introduït en un context rítmic folklòric determinat, alhora que musicalment parlant, amb una aurèola d’una determinada modernitat. La seva melodia té moments de folklore, però també els té més actuals. Un tema on el ritme, persistent, alhora que melodia principal repetitiva, per recurrent, els ha deixat poc espai per a la improvisació, tot i haver-los escoltat fen-t’ho així com d’una manera velada, com per exemple Tempe després de la llarga presentació del tema. Molt maca la pulsió de Tempe al contrabaix amb el motiu principal del tema, el dels moments inicials, i durant tot el tema. Sergi ha fet la melodia del tema, sovint a duet amb Tempe al contrabaix. En fi, una bona cançó i millor tractament que ells n’han fet. 

I seguim parlant d’aquest projecte...

En general, l'àlbum ofereix una comprensió competent dels estils i el repertori de jazz contemporani. Hi ha una gran energia i alta intensitat en la reproducció i el disc prospera amb això, mostrant-nos la seva seguretat. Les tècniques d'improvisació mostren molta habilitat, de la mateixa manera que la navegació a través dels moviments d'acords, no havent-hi res que no s'hagi fet abans. Boceto, la pista més llarga de l'àlbum, que arriba a gairebé vuit minuts, se sent rítmicament fort. Ràpidament travessant seccions contrastants, aviat floreix en un enlluernador solo de piano de Sirvent. La seva interpretació és expressiva i extremadament captivadora. M'hauria agradat haver escoltat aquest nivell d'emoció a través de més peces presentades en Poncho Negro. Una cosa predictible però encara agradable, Poncho Negro és un àlbum que sobresurt en la selecció de patrons i estructures rítmiques ". Thomas Fletcher (20 d'agost de 2020). https://jazzjournal.co.uk.

 

I ara farem un salt estilístic clar i evident, i recuperarem el projecte anomenat “Boundless” de Rich, Sabattini, Joey LeClerc Septet. I recordem que hi tenim a: Zach Rich (trombó), Matteo Sabattini (saxo alto), Joey LeClerc (saxo tenor), Adam Wissman (guitarra), Sopon Suwannakit (Rhodes), Nick Isherwood (baix), Sarute Wijitwechakarn (bateria) i una sèrie de convidats. 

Els escoltarem en el tema arranjat per Zach Rich, anomenat: 

7.9.- Storm on the Horizon (Rich, Sabattini, Joey Leclerc)(Zach Rich) 6m57s 

I amb aquest projecte i tema ens hem situat en un altre entorn, amb més melodies, les dels vents i líders del projecte. La qüestió rítmica és més dolça, i em sona que amb uns aires “ternaris”, així com si d’un vals es tractés, o similars. Suwannakit amb el Rhodes ens ha acaronat per la dolçor del propi instrument, un piano elèctric que havia quasi desaparegut dels projectes jazzísics, i que ja fa una mica que el van recuperant per a gaudi nostre. La seva improvisació ha estat farcida de bon gust, bones maneres i amb un bon recolzament de contrabaix i bateria. El saxo alto de Sabattini, dolç també, ha trenat una melodia molt bonica en la seva improvisació, amb un so molt dolç, el d’un Balanced Action, sembla prou evident amb un bon llenguatge adaptat al tema. Adam Wissman l’ha seguit amb elegància alhora que amb una sonoritat plena, la d’una guitarra poc electronificada d’efectes. I la bonica melodia ha aparegut de nou amb els tres vents dels tres líders. I sempre, el baterista Sarute amb una delicada pulsió rítmica. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I encara els escoltarem en un altre tema, així de bonic i delicat, anomenat.... 

8.2.- Mischievous (Rich, Sabattini, Leclerc)(Matteo Sabattini) 5m00s 

I tal i com ha començat el tema Sabattini amb l’alto ja ens n’hem adonat que les coses serien més complexes que el tema Storm on the Horizon. I quina melodia més sofisticada, primer feta per ell, i després per la resta de companys. Hem notat clarament el “pont” del tema amb el seu canvi tonal. I ben aviat han començat les improvisacions, ara però amb dos guitarristes fen un tète a tète, el primer pel canal esquerre i l’altre pel dret. I aquests són, Adam Wissman, canal esquerre, i Adam Astrup, canal dret. Quin solo compartit a base de pregunta-resposta ens n’han fet ells dos, cadascun però amb la seva sonoritat, tot i que no massa diferent la d’un respecta la de l’altre. Els acords del piano han deixat pas a la melodia a càrrec dels vents, i després el solo de Sabattini al saxo alto, magnífic també. I quin recolzament li han fet la resta de companys, de manera persistent i repetitiva. Sabattini ha seguit volant en la seva impro, recuperant al final la melodia, i acabant el tema els dos guitarristes, deixant el tema així com una mica penjat.

 

I escoltem de nou el projecte “Plisisiplis” de Toni Saigi TRONIK. I recordem qui són, Toni Saigi (piano), Jaume Ferrer (saxo tenor), Marc Cuevas (contrabaix), Carlos Falanga (bateria). Els escoltarem a tot Swing en el tema del Toni, com ho són tots, menys un, anomenat: 

9.3.- Cumple Inaudito (Toni Saigi) m34s 

I ens hem tornat a trobar amb les músiques i ritmes de l’ona Monk, gràcies a les composicions de Toni Saigi. I això vol dir que hem tornat a recuperar el Swing, el que ens han ofert Marc amb el seu “walking” i el “ride” i “xarles” de la bateria del Carlos. I la melodia ha aparegut amb el Jaume i el Toni, ells dos fent un duet, així de ben compenetrats, melodia repetida diverses vegades, per després aparèixer un pont repetitiu i persistent. Després del final del tema, Toni ha aparegut fent la seva reeixida improvisació, amb un marcatge rítmic típic de Monk, alhora que amb collita pròpia de les seves línies melòdiques. Jaume ens ha tornat a meravellar per com de maques han estat les seves línies trobades seguint l’ona pròpia i la de les seus mestres, i repeteixo, que quan parlo de Monk, el seu tenor és Charlie Rouse. I Marc ha fet també una gran tasca en la seva improvisació, amb pulsió rítmica alhora que recorregut harmònic preciós pel tema, i també amb una magnífica pulsió rítmica. I la melodia “monkiana” ha tornat a aparèixer. I quin “deix” que en fa Jaume amb el seu saxo tenor. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I després del magnífic Swing del Toni Saigi TRONIK, seguirem amb l’únic tema a tot Swing, del projecte “Whispers & Secrets” de l’Adam Kolker & Russ Lossing. I recordem que hi tenim a Adam Kolker (saxos tenor i soprano, clarinet baix), Russ Lossing (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Billy Mintz (bateria). I el tema en qüestió és el magnífic... 

10.3.- Only One (Adam Kolker) 6m57s 

I quin altre tema a tot swing, coses aquestes prou atípiques en aquest projecte on tot plegat va per d’altres derroters, així com més Free. L’han començat ja amb tot el swing incorporat a la pròpia melodia i ritme. Adam Kolker al saxo tenor ha estat qui l’ha repetit més vegades. Hem notat també els diferents canvis del tema. Masa amb el “walking” ha estat precís, i Mintzer amb les escombretes, delicat. Lossing al piano, els ha recolzat amb acords puntuals, i sempre Kolker realitzant un solo majestuós. La seva dolçor de sonoritat i línies creades ha estat tot plegat d’un gust exquisit. Lossing amb el piano l’ha seguit, ell percussiu, i modern en la seva execució brillant. Quin parell de mestres aquests dos, i com de lleugera i gràcil és la seva mà dreta. Masa també ha fet la seva tasca solista, ell, un dels més personals contrabaixistes, per la manera com s’expressa, i per com nosaltres el reconeixem. I amb la mateixa melodia inicial, han acabat el tema, d’una manera molt delicada, i jo diria que en part gràcies a les escombretes de Mintz. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I seguirem amb tota l’energia del món dels Hemiola Trio, “Poncho Negro”. I recordem qui són: l’Esteban "Tempe" Hernández (contrabaix), Sergi Sirvent (piano), Oscar Domènech (bateria). Escoltem-los en un altre tema del líder i contrabaixista Tempe Hernández, anomenat.... 

11.2.- Boceto (Tempe Hernández) 7m48s 

I tornem a recuperar l’energia rítmica d’aquest trio d’amics nostres, Sergi, Tempe i Òscar. I quina potència rítmica té també aquest tema, “Boceto”, del Tempe. I aquí hi hem trobat una insistència de motiu principal melòdic, i rítmic, el qual no ens ha abandonat en quasi tot el tema. Sí que ho ha fet en la improvisació de Sergi al piano, tot i aparèixer de tant en tant. La bateria de l’Òscar no ha parat de crear i crear noves línies rítmiques, mentre que Tempe al contrabaix ha fet la seva tasca de manera perfecta. I tot i això mentre Sergi ha improvisat de la millor manera possible, i ves per on que en alguns moments, amb un tarannà similar al de Lossing. I el tema ha tingut un “break” on Tempe ha aprofitat per encabir-hi la seva interpretació solista, i també seguin el motiu principal recurrent. Òscar, delicat, i Sergi de la mateixa manera amb acords suaus, tot plegat per donar suport al contrabaixista. El motiu repetitiu apareix de nou, i ara amb el solo del baterista Domènech, ell, que ho ha tornat a “clavar”, per precisió, per energia, per qualitat interpretativa. I el motiu principal, recurrent, ens ha acompanyat fins el final d’aquest “Boceto”, de Tempe. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I seguirem amb tot el Swing del projecte “Plisisiplis” de Toni Saigi TRONIK. I recordem que aquí hi tenim a: Toni Saigi (piano), Jaume Ferrer (saxo tenor), Marc Cuevas (contrabaix), Carlos Falanga (bateria). I el tema propi és: 

12.9.- Guifré i la Lluna (Toni Saigi) 4m39s 

I hem recuperat l’Univers Monkià de la mà del Toni i amics, amb aquest tema del pianista i compositor. Melodia feta pel Jaume al saxo tenor i piano del líder amb el recolzament a tot Swing de la mà del “walking” de Marc Cuevas, i el “Ride” i “Xarles” de la bateria de Carlos Falanga. Toni s’hi ha ficat ben aviat amb la seva improvisació, feta amb l’energia i pulsió rítmica adequada, que per això hi ha els dos amics a la base rítmica. Digitació prístina, precisa, marcada rítmicament, alhora que amb el recurs afegit de la part harmònica. I aquesta mena de “dissonàncies” no les separarem mai de Monk, sempre hi seran. I Jaume ha aparegut amb el seu tenor i bon gust i exquisides maneres melòdiques, allunyades de qüestions frees. Marc també ha tornat a fer una gran tasca solista, farcida de pulsió rítmica i contingut melòdic, i sempre amb el recolzament de l’impertorbable Carlos Falanga. Un tema a tot Swing, a tot Monk, com és aquest projecte que vam poder veure a la Sala Xica. Una melodia de Saigi que ben bé podria ser de Monk. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 10 de juliol, ja al caure, en el que ja serà 12è Festival de Jam Sessions. Aquest dia estarem a la Plaça del Mamut Venux, davant de la Vailet, a partir de les 20h del vespre, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

 

I encarem ja la darrera part del programa tot i recuperant el projecte “Poncho Negro” dels Hemiola Trio. Aquí hi ha Esteban "Tempe" Hernández (contrabaix), Sergi Sirvent (piano), Oscar Domènech (bateria) i el tema.... 

13.7.- Para 4 ángeles (Tempe Hernández) 5m15s 

I hem tornat a recuperar aquest projecte per motius diversos, com són les seves eufòries musicals, però també per la seva rítmica, i finalment, perquè són uns bons amics nostres. I el tema l’ha iniciat Sergi fent-ne la melodia, i ja amb una pulsió rítmica dels dos de la base, Tempe i Òscar. Un tema potent, rítmicament parlant, on hi tornem a reconèixer moments d’una recta repetició de motius. Sergi però, ha tornat a deixar anar la mà dreta, la qual ha volat lleugera i gràcil, i creativa. Els moments de crescendo harmònic, hi són, alhora que la permanent tasca del baterista Domènech, el qual és un puntal imprescindible en aquest projecte, ell, sempre investigant noves línies rítmiques. I què interessant la feina de Sergi, creant però també seguint amb les línies repetitives, algunes de les quals resulta que han estat idònies per a recolzar a Domènech en la seva quasi permanent improvisació. I quin tema més brutal, i de quina manera l’han acabat, de cop. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava que ja ben aviat, el juliol, tindrem el Jazz a la Fresca, o sigui que si hi aneu, allà que ens hi trobarem. I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi tornen a fer concerts. Serà qüestió de mirar-ne la programació.

 

I ja acabarem el programa amb un magnífic tema del projecte “Plisisiplis” de Toni Saigi TRONIK. I que ja sabem qui són: Toni Saigi (piano), Jaume Ferrer (saxo tenor), Marc Cuevas (contrabaix), Carlos Falanga (bateria). I el tema a tot Swing és l’anomenat.. 

14.4.-  Pimpollo (Toni Saigi) 3m48s 

I d’aquesta magnífica manera, a tot tempo fast i magnífic Swing hem acabat el programa d’avui, escoltant de nou als nostres també bons amics, els TRONIK. I la melodia l’han feta de nou ells dos, Toni i Jaume; Jaume i Toni, i ja d’entrada amb el swing dels dos de la base, Marc i Carlos. El Swing en majúscules ha aparegut en el solo de Jaume i el seu saxo tenor. Ell mateix l’ha desenvolupat amb un gust exquisit, bones maneres i un llenguatge jazzístic magnífic alhora que línies melòdiques lligades precioses. Toni al piano, ha tornat a ser l’alter ego de Monk per com de percussiu ha estat, per com de melòdic ha estat. Finalment hem pogut escoltar un solo del Carlos a la bateria, fent-ho amb la seva habitual mestria i bon gust, coses aquestes que li reconeixem per haver-lo vist tantes i tantes vegades, i de ben a prop, a 23 Robadors. I ells dos han recuperat la melodia principal, per així anar-hi anant cap el final del tema, on hi hem arribat, deixant-lo així com una mica penjat. 

Gran tema i projecte, aquest i els altres tres, tots projectes que espero us hagin agradat tant com a mi. I sí, ja hem acabat el programa d’aquesta setmana, i us recordo que hem escoltat a Toni Saigi TRONIK, "Plisisiplis", Als Hemiola Trio, "Poncho Negro", el "Bundless" de Rich, Sabattini i demés, i el "Whispers & Secrets" de l'Adam Kolker & Russ Lossing. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.