Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Aquest passat divendres vàrem fer el darrer concert de la desena temporada del Jazz Club La Vicentina. Fèlix Rossy Quartet & Davis Whitfield ens van omplir de molt bon Jazz i millors interpretacions solistes amb tot un reguitzell d’estàndards i alguns preciosos temes del Fèlix. Gràcies als qui vàreu venir, que tot i no omplir la Sala Xica, aquesta ve tenir un bon aspecte.

I ja parlant dels projectes del programa d’avui, dir-vos que hi haurà un instrument protagonista i que aquest serà la trompeta. I és que el programa es diu “Their (In Live) Different Trumpet Affaires” per les tres maneres d’interpretar la música amb les seves trompetes. Tots tres però tenen una característica comuna, i és l’haver estat enregistrats en viu, en directe, IN LIVE que es diu. Podreu escoltar el “The Barcelona Session” amb Raynald Colom i editat per FSNT. El “Live in Madrid” de Pere Navarro Quintet, també de FSNT i finalment el “Live at Jamboree” de Voro García Quintet editat per SedaJazz Records, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs començarem amb el darrer treball de Raynald Colom anomenat...


“THE BARCELONA SESSION”
Raynald Colom

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 571
Enregistrat en viu per David Bianchi a La Nau el 3 i 4 de setembre de 2018
Mesclat pel mateix Bianchi
Masteritzat per Kelly Hibbert per a Armachrome
Produït per Raynald Colom
Productor executiu Jordi Pujol Baulenas per a FSNT
Productora executiva Mercè Porras, per a Gato Negro Arts Productions.

Raynald Colom, trompeta
Danny Grissett, Fender Rhodes
Joe Sanders, contrabaix
Greg Hutchinson, bateria
Amb Lluc Casares, saxo tenor en els temes #1, 6 i 9.

Sis de les 11 composicions són de Raynald Colom. Aquest és un projecte musical enregistrat en viu a La Nau amb tot el que això significa d’improvisació en tots els aspectes. Prop de 40 minuts d’una música que ens situarà prop del Miles Davis de la seva primera fusió lligada encara al Jazz més Cool i ja amb els primers Fender Rhodes i la seva característica sonoritat, amb els aleshores joves Herbie Hancock, Chick Corea, Keith Jarrett i demés.. Dels 11 temes n’hi ha cinc inferiors als 2 minuts, un de menys de 4 i la resta superen els quatre minuts. El primer és el delicat “Intro ‘Dawn’”, com saludant el nou dia. El vuitè track, dolç també és “Dusk ‘Dad’s Lessons’”, com també és el desè, una improvisació dedicada a “Tàpies”. Els ritmes delicats del món cool i la fusió que ens va regalar Miles  ens arriben amb el tema cinquè, “Centerlude”, i també amb el segon track anomenat “Orange & Blue”, on em sembla escoltar sons del saxo tenor de Lluc tot i no posar-ho en els crèdits, tots aquests, temes del Ray. El tema de Terence Blanchard “Lil’ Fawdy” segueix aquest tarannà, ara a tempo més viu i amb en Lluc al saxo tenor, encara un dels temes inferiors als quatre minuts.  La resta de temes tenen una llargària superior als quatre minuts, i així és que un altre tema dedicat a un artista plàstic és “Miró”, tema de Ray a un tempo viu però delicades sonoritats les del Fender Rhodes i brillants les seves. Un tema on ens sorprèn el canvi de sonoritat de la seva trompeta és el quart track, alhora que també la pròpia concepció del tema, força contemporània. Aquest és un tema de Edward Bland anomenat “Sketches Set Seven: Segment one ‘Revisited’”. La balada del disc és la preciosa composició de Jimmy Rowles, “The Peacocks”, onzè track del disc, i una de les que més li agraden a Colom. Ja en els més de cinc minuts ens trobem el tema més viu del disc, per cert, amb un arranjament espectacular, tema del gran Wayne Shorter anomenat “Poweder Keg”. I el tema més llarg del disc és la delicada composició de Darius Milhaud anomenada “La muse ménagère op. 245 ‘My Own’”.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

I em vindria molt de gust posar-vos el conegut “The Peacocks” però prefereixo que l’escolteu vosaltres a casa, una vegada aconseguit el disc entrant al web que us he comentat. O sigui que us proposo escoltar quelcom no massa conegut com és el preciós tema de Marius Milhaud anomenat, resumint-ho...

7.- My Own  (Marius Milhaud)     6m23s

El tema de Milhaud es diu “La Muse Ménagère OP. 245”, i amb l’afegitó posat pel Ray, “My Own”, ens diu que aquesta és la seva versió. Aquest és un músic i compositor francès que va integrar el “Grup dels Sis” allà pels anys 20s del segle passat. La seva obra es caracteritza per emprar la “politonalitat” i l’ús dels patrons rítmics derivats del Jazz.  Una de les seves obres més conegudes i emblemàtiques és “La Creació del Món”, del 1923. Els inicis de la versió de Raynald recorden el tema original per la melodia inicial, tot i que no en com el desenvolupa posteriorment, que per això és la seva visió. I ja ben aviat hem pogut escoltar la primera improvisació a càrrec de Joe Sanders al contrabaix, cantant la seva improvisació fins i tot abans de la melodia interpretada pel líder. Ell mateix ha desenvolupat el tema, amb el dolç suport de la base rítmica amb el magnífic so del Fender Rhodes. Contrabaix i bateria segueixen també amb el Groove imparable, i mica a mica, Hutchinson va creixent fins arribar al break on només hem escoltat el Rhodes de Grissett. Mica a mica, els dos de la base rítmica han anat tibant, tibant, recolzant al company al teclat. D’aquesta subtil manera han arribat al final del tema, on la referència a Milhaud torna a aparèixer just al final, dolçament. Magnífic tema per començar projecte i programa....

Veiem què ens diu Ingrid Garasa.....Un salt llegendari, cinc músics i “The Barcelona Session”. Raynald Colom (trompeta), Joe Sanders i Gregory Hutchinson (secció rítmica), Danny Grissett (Fender Rhodes) i Lluc Casares (saxo), juguen a eternitzar una ciutat, a musicar els seus tempos, a reinventar els seus crits i murmuris interns. Un salt mitològic a través de Barcelona, ​​a través de coordenades subtils, milers de vegades retratades. El nou projecte de Colom juga precisament per considerar totes les possibilitats dels salts: viure i sentir els carrers de la Mediterrània sota cercles i línies, perdre, trobar el camí i, més endavant, trobar-nos (...). Apareix l'abstracció i uns minuts després s'aferma. Màgicament escoltem els passos concrets de la indagació, de l'emoció, de l'amor i del coneixement. Les llums i les ombres es cisellen a través d'aquest vibrant passeig de metamorfosi constant. Com diu Colom: "la selecció de temes és un viatge sonor a través de "la meva Barcelona". L’alba s'acosta a la ciutat. Els nostres ulls ho estan sentint, les nostres oïdes ho estan mirant, la nostra pell està cridant tots els matisos de "Orange & Blue". Aquest tema original del líder i primer de l'àlbum, sense comptar la “Intro Dawn”, revela silenciosament la certesa de qui veu el que està veient, el que sent l'alba amb tot i res al mateix temps. Precioses i poètiques paraules d’Ingrid.. i després l’escoltareu més...

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

Ara us proposo escoltar el tema de Raynald Colom dedicat a Miró, i així mateix anomenat...

3.- Miró        (Raynald Colom)     4m48s

I crec que no podia faltar aquest tema dedicat a Miró en la selecció d’avui, tot i haver-hi més temes del líder, i com he dit abans, el preciós “The Peacocks”. Seguim amb aquesta ona de finals del 60s per la secció rítmica, alhora que actual del tot amb aquesta composició de Colom. Ell mateix s’ha esplaiat a dojo amb el seu magnífic i llarg solo, ple de matisos a la vegada que calidesa interpretativa. Situat en el registre mig, on es troba més còmode, més o menys com el genial Miles Davis, no ha oblidat els aguts, i allà que s’hi ha situat de tant en tant. Un fraseig que ja reconeixem com a seu, com a propi. Una manera de tocar la trompeta, la seva manera de tocar la trompeta adquirida a base de tocar, i tocar, i tocar sempre buscant línies melòdiques noves, i que ja ha adquirit i se les ha fet seves. Grissett al Rodes ha seguit amb la mateixa delicadesa desenvolupant el tema del líder. El els dos de la base rítmica, súper ben compenetrats, han recolzat al teclista el qual ha bastit el seu solo de línies precioses, senzilles, i emparades en l’harmonia del tema. Poques notes però molt ben trobades i també recorregut per arpegis i demés figures musicals. Un solo melòdic i dolç de Grissett que ha deixat pas de nou a la melodia d’aquest Miró, i acabar el tema de cop i penjat, a falta d’una nota o final. Però no, el final ha estat decidit per acabar-lo així.

Seguim amb el que ens explica Ingrid Garasa....Per el silenci i la multitud, l'àlbum ja està dibuixant espurnes urbanes i cúbiques. "Miró" és el segon tema i un homenatge a aquest gran artista del segle XX on la llibertat creativa està parafrasejada en el subtext d'aquesta peça. Les textures i els colors comencen a augmentar al llarg de l'àlbum perquè Colom conversa amb aquests artistes de renom internacional amb els quals ha creat el que ha creat a The Barcelona Session. De sobte, una parada, una mirada al cel, el monopatí xiuxiueja i el gust clàssic és pintar amb esprai el nou esperit. Els ponts es creen aquí ( Interludi I), vaguem pels carrers amb els nostres propis murmuris, (“My Own”). Més tard vam començar a córrer en salts i esquizofrènies que vesteixen aquesta ciutat (“Powder”). I també la calma arriba a la Barcelona Session. Amb “The Peacocks” (Jimmy Rowles), es reviu el final d'un nou començament. És una de les balades preferides de Colom, directament associada amb l'esperança. En aquest punt, la nit podria ser dibuixada sense ser vista, però simplement se sent escoltada. La Barcelona Session pendola entre inicis i finals inexistents. En aquest paisatge sonor emocional, el vol s'eleva cap al cel per reafirmar les veritats. Ingrid Garasa. I jo afegiria, poeta. (car la poesia no té gènere, i això no és meu.)


I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Ara us proposo escoltar el tema de Terence Blanchard anomenat...

6.- Lil’ Fawdy                    (T. Blanchard)        3m23s

Doncs aquest tema comença com si ja portés una estoneta sonant, i així és que el so de tot plegat va augmentant mica a mica. Però és que el final també sembla tenir el mateix recorregut, car el volum ha anat baixant poc a poc fins al no res. Ben bé aquest és un tema que devia ser més llarg rebaixant-lo a aquests tres minuts i mig només en la zona final de les improvisacions, començant per la del teclista Grissett. Ray i Lluc han desenvolupat els “dotzes” entre ells dos, mentre Sanders a tot “walking” i Hutcherson han anat a tot swing, i el teclista ha donat color amb els seus acords. Els dos solistes s’han fusionat en un solo col·lectiu fins arribar al moment de retrobar el tema, moment on han decidit tallar el tema, cosa estranya que de ben segur te els seus motius. El suport del Lluc en aquest projecte és una constatació de com de bé s’entenen tots dos, havent passat això en alguns concerts que han fet junts entre els quals un al Jamboree on hi vaig ser. Raynald l’ha convidat a participar motivat per aquest feeling i també com a recolzament al jove i ja mestre saxofonista. Hi ha una diferència generacional tot i que de no massa anys, però sí d’alguns.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I ja per deixar el projecte de Raynald Colom, escoltarem un d’aquells temes que havíem escoltat molt amb Wayne Shorter, tema del mateix i genial saxofonista anomenat...

9.- Powder Keg       (W. Shorter)           5m12s

S’ha de dir que Shorter i la seva formació amb Freddie Hubbard com a solistes, el toquen a un tempo impressionant de ràpid i que els nostres herois, tot i fer-lo força viu, no l’han volgut interpretar tan ràpid. De fet, ja els inicis són força diferents amb el Rhodes i aquest arranjament inicial que el situa en un context diferent. La melodia la reconeixem ja a la primera, però el tema te diverses variants com per exemple el magnífic solo de Hutchinson tot just abans de l’increïble solo del líder, compositor i trompetista. Magnífic solo d’en Ray situat ara en l’espectre tipus Hubbard sense oblidar que el so i fraseig li són propis i reconeixibles. I és que Colom ha assolit un grau de maduresa interpretativa al més alt nivell, alhora que la seva tècnica, la qual ha crescut al mateix nivell. El solo de Grissett ens ha acaronat les oïdes per la sonoritat del Fender Rhodes, so únic de piano elèctric d’aquella època, la dels finals dels 60s del segle passat. La seva delicada interpretació ens l’ha mostrat també recordant frases de músics com per exemple els Beatles i la seva “Eleanor Rigby”. El solo del Lluc ha acabat d’enlairar el nivell general de la formació, del tema, tot i mostrant-nos les complexes línies melòdiques que acaba trobant, i realitzant. I és que la tècnica abassegadora del gran dels Casares no ha parat de créixer i sembla que ho seguirà fent en els propers anys. Els espera un futur assegurat (el present ja és seu) en el món del Jazz a tota aquesta colla de genials i joves músics, amb els quals ens agradaria compartir les seves músiques fins que ja no ho puguem fer motius evidents.

Doncs deixem el magnífic projecte de Raynald Colom després d’haver-ne escoltat un pessic i recordant-vos que mireu d’adquirir-lo per així poder-ne escoltar la resta. I ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
.........................................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva perspicàcia i intel·ligència.

I segueixo amb el programa i ara us proposo escoltar alguns temes del projecte de Pere Navarro....


“LIVE IN MADRID”
Pere Navarro Quintet

Editat per Fresh Sound New Talent sèrie 1000       FSNT 1013
Enregistrat en directe al AC Recoletos Jazz per Ferni Duhalde el 30 d’abril i 1 i 2 de maig, a Madrid.
Mesclat per Pere Aguilar a La Nau, Barcelona
Masteritzat per Alexis Psadourakis, NYC
Produït per Pere Navarro
Productor executiu Jordi Pujol

Pere Navarro, trompeta, fiscorn, teclat en el #10 i piano en #11
Ferran Borrell, guitarra
Joan Solana, piano i teclats
Pep Colls, baix elèctric
Joan Carles Mari, bateria

Totes les composicions són de Pere Navarro.

Aquest és un projecte que es va enregistrar en directe al AC Recoletos Jazz, un espai on he tingut el plaer de veure un magnífic concert amb Guillermo Macguinn, Perico Sambeat i alguns més, i això va ser el març d’enguany quan vam anar amb l’amic Joan Recolons a Madrid tot i acompanyant al Lluís Coloma Trio, ells que tenien quatre nits al Cafè Central. Onze temes propis del Pere i més d’una hora de música conformen aquest projecte amb aires de fusió. Una sòlida base rítmica de piano, baix i bateria, ells, els Threejay Trio dels quals ja els he posat els seus projectes en aquest programa, són el substrat segur per on circulen els dos solistes, trompeta i guitarra. El fet de la fusió és quasi més pels instruments que per la música, que també. Però una guitarra elèctrica, no de caixa, i un baix elèctric, ens situen en un determinat entorn més proper a la fusió que al Jazz, pur i dur. El disc es va enregistrar en tres dies de concerts, i per tant amb públic, amb més llargues improvisacions, i per tant amb temes més llargs, cosa habitual en els directes.

El primer track és una intro a trompeta solo anomenada “Perelude: The Welcome”, amb en Pere donant la benvinguda al públic i ja mostrant el seu potencial. Per tempos, hi ha algunes balades com el sisè track anomenat “Reminisci”, preciosa, com també ho és el darrer track del disc, “The Only One: Elovation”, i igualment a tempo slow tenim el tercer track “Universe Balance”. En aquest projecte hi ha tres temes relacionats “Dimensions I, II i III”, essent el primer, “The Distance”, una llarga balada, inicialment, de més de 7 minuts que va derivant a quelcom més a mida que passa el temps amb moments intensos al final. El següent, “An Expansive Journey” ja comença a un tempo relativament viu marcat pel piano essent aquest el suport pel posterior solo del baterista. El tercer “The Power of Feelings” és el tema més vital del disc marcat pel beat del baterista. El desè track, iniciat també pel baterista és el “The Experience”, a tempo viu però amb canvis i breaks entremig, cosa que passa també en d’altres temes. El segon track “Rising Skills” comença amb una curta intro a trompeta solo ja aplaudida pel públic, segurament com a enllaç d’un tema anterior. La calma també hi apareix, i sobretot quan el pianista fa el seu solo, i el mateix passa en d’altres temes, així de melòdic és el pianista. El cinquè track “The Licker..” l’inicien tots plegats amb la melodia principal del tema, el qual desenvolupen posteriorment, també amb passatges melòdics amb el piano de protagonista. I finalment el quart track “New Is Forgotten Old”, comença també amb la melodia del tema a un tempo i ritme, i igualment aquest es veurà modificat pels diversos espais musicals pels quals passaran.

I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc del Pere. https://www.freshsoundrecords.com/pere-navarro-albums/6793-live-in-madrid-digipack.html

Comencem escoltant la seva música i que serà el tema anomenat....

3.- Universe Balance         (P. Navarro)           5m43s

Doncs amb el Pere ens retrobem amb el so de la trompeta, amb aquesta seva preciosa composició on hem passat per diversos estadis, situacions i moments emotius diversos. El final ha estat seguint la línia melòdica principal del tema, interpretat amb un punt de similitud d’algun tema del projecte de Ray, car la fusió hi és en ambdós projectes. Després de la primera introducció melòdica del tema, ens hem trobat amb un break delicat on només hem escoltat trompeta i baix elèctric, bàsicament.  Mica a mica han anat pujant el nivell emotiu del tema incrementant-ne el volum arribant a un crescendo brutal, tot  això en la improvisació del líder i compositor, Pere Navarro. Al final, de nou melodia, ara amb el guitarrista i base rítmica mentre el líder acaba el seu solo, i amb ell acaben el tema entre força aplaudiments.

I del Pere Navarro ja li vaig posar el seu anterior treball, “Perenne” en el Programa 359 on podreu saber-ne més coses, i sinó, podeu visitar el seu web per saber-ho tot, el qual és http://perenavarro.net/index_cat.html

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I segueixo amb més música del Pere ara amb el tema anomenat...

2.- Rising Skills       (P. Navarro)           5m51s

I el final és quasi com l’inici, amb la curta melodia interpretada pel trompetista entre aplaudiments, com si fos aquest tema la continuació ininterrompuda d’un tema anterior. I tot i començar amb un cert punt rítmic, ben aviat ens hem retrobat amb la calma, cosa que sembla li agrada força, car passa això mateix en d’altres temes. Ben aviat però hi ha hagut un crescendo en la seva aportació solista, de tempo i de volums, desenvolupant unes línies melòdiques força enrevessades. La calma ha aparegut de nou, ara amb el piano solo del Joan Solana, ell sempre molt melòdic amb el món clàssic ben al seu costat. Pianista delicat el Joan on s’esplaia a lo Mompou pel concepte minimalista del seu discurs. També ens recorda a Jarrett en aquests moments, que també els tenia el genial pianista americà. Un solo que s’ha anat allargassant quasi fins arribar al final del tema, on el líder ha quallat un final magnífic amb el retorn curtet a una de les frases finals del tema. Un final amb llargs aplaudiments, com sembla va passar en tots els temes. A la gent del AC Recoletos Jazz els hi va agradar força, tant com ens agrada a nosaltres.


I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el 13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.

I més música del Pere Navarro Quintet amb el tema..

4.- New Is Forgotten Old   (P. Navarro)           7m32s

Doncs de quina manera han anat desenvolupant aquest tema el qual han acabat de cop. De primeres, la melodia a càrrec del líder i trompetista recolzat per piano i guitarra, tema am uns canvis rítmics importants. Solana al piano ha encetat els solos fent-ho ell delicadament com és habitual, agafant però un tarannà vital ben aviat amb el Pep al baix i en Joan Carles a la bateria. El pianista ha fet evolucionar el tema vers uns estadis allunyats del classicisme tot i passar-hi de refilada. Una concepció del trio de piano, baix i bateria que ha begut de diverses fonts i que ells han sabut reconduir fins a  fer-se-la pròpia. El guitarrista Ferran Borrell al qual no coneixíem ens ha mostrat el seu bon gust interpretatiu en el seu solo. En aquest moment hem anat a tot swing pel “walking” del Pep Colls i el “Ride” de Joan Carles. Mentre uns anaven a tot drap, el guitarrista ha desenvolupat unes línies força contingudes la major part del temps del seu solo, accelerant-les al final. Amb el mateix swing ha entrat el líder Pere Navarro, aturant-se una mica per després seguir amb el seu lleuger i ràpid fraseig a tot tren de tempo, en un tema força interessant on ens retrobem amb l’harmonia a cada seqüència dels solos, com és habitual, és clar. Al final, han acabat de cop aquest magnífic “New is Forgotten Old”, que vol dir que sovint lo nou s’oblida de lo vell, i no ho hauria de fer, evidentment.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I acabarem el seu projecte amb la tercera part del “Dimensions” anomenada...

9.- The Power of Feelings           (P. Navarro)           4m04s

I ves per on que pels llargs aplaudiments, aquest devia ser el darrer tema del concert o el bis final. I és que els aplaudiments han començat amb el tema. Ell tempo i ritme d’aquest tema tampoc ens deixa impassibles. Joan Carles a la bateria manté una mena de redobles constants fent que el ritme sigui frenètic. Alhora, la interpretació del Pere en el seu solo és també frenètica, i és que aquest tema camina a tot drap des dels inicis. Un bis brutal per acabar el concert que devia deixar a tothom ben servit, ben content i amb la sensació d’haver assistit a un gran concert, com així va ser els tres dies de concerts que van fer. I és que nosaltres, el Joan Recolons i jo, vam poder assistir a la presentació d’aquest disc a la Sala Artte del carrer de Muntaner, on el mateix Pere Navarro me’l va cedir. Vam gaudir del directe com el públic del AC Recoletos Jazz van fer, i vam constatar el que sempre diem, que per més que els discos s’han de comprar per ajudar-los i també al Jazz, que com els directes no hi ha res. Veure els músics com s’expressen en directe a través dels seus instruments és quelcom que no podem viure si només escoltem el disc, per això sempre us dic que hem d’anar a veure Jazz en viu, Jazz en directe, i no serà per locals, car n’hi ha una bona colla.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Deixem aquest magnífic projecte del Pere Navarro Quintet i ja encarem el final del programa amb un altre projecte de trompetistes i ara amb l’amic Voro García i també enregistrat en directe, aquest però al Jamboree....anonemat...


“LIVE AT JAMBOREE”
Voro García Quintet

Editat per SedaJazz Records    SJ066
Enregistrat per Jorge Pérez el 10 d’agost al Jamboree (Festival MasiMas)
Produït per Voro García

Voro García, trompeta
Chris Cheek, saxo tenor
Peter Bernstein, guitarra
Dee Jay Foster, contrabaix
Jordi Rossy, bateria

Totes les composicions són de Voro García excepte “Stablemates” què és de Benny Golson.

Un altre projecte enregistrat en directe amb set llargs temes i més d’una hora de música, per cert, aquí sí que hi vaig ser. Un concert amb la majoria de temes a tot swing, a tot Hard Bop, però on hi hagué també espai per a les balades, com per exemple el preciós tema “Ibiza Gris”. El tempo és una mica més viu en el tercer track “Salto al Vacio”, més o menys com en el segon “Bones”, iniciat aquest però dolçament pel guitarrista. El primer track “A la Luz” comença amb una intro del baterista esdevenint quelcom més també amb canvi rítmic inclòs, posteriorment. Ja amb tempos més vius hi ha la resta de temes com per exemple el cinquè track “Hell Glammer”, i el sisè, iniciat per les escombretes del baterista a ritme de samba, el “Samba pa tri”. Tots aquests, temes del Voro i acabaren amb el tema de Golson “Stablemates” també iniciat pel baterista a base copets al xarles tancat. Un magnífic concert que ha vist la llum en format físic, com l’anterior, cosa que s’agraeix, car en els directes enregistrats el músic ha de donar el millor de sí mateix, com sempre fan, per altra banda.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc.. https://sedajazz.es/sedajazz_records_produccion_discografica_item.php?id=71

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Doncs us proposo escoltar tres temes del disc, començant pel primer track i acabant amb els dos darrers i més vius del projecte i així acabar a bon ritme i swing si s’escau. El primer track es diu....

1.- A la Luz   (Voro García)         11m16s

Doncs i quin magnífic tema per començar el projecte de Voro García, aquest amb un tarannà més bopper, amb la tradició ben apresa (També els anteriors l’han apresa) i ben reconduïda. Un tema amb un ritme ternari força entremaliat que els permet jugar a moments amb el swing. L’ha iniciat Dee Jay al contrabaix amb el motiu base del tema amb quatre notes ben contades. Després d’ell, els dos vents han fet la melodia a ritme ternari mentre que a la B el swing ha aparegut amb tots dos igualment. Tema amb una estructura ABAB diria jo amb el swing a la B i el ternari a la A, i si m’equivoco ja em perdonareu. El líder ha iniciat el seu solo amb uns aires diferents dels altres dos trompetistes, aquest més bopper que els anteriors, tot i ser-ho ells també a moments dels seus solos i temes. De forma genèrica vull dir que aquest és un projecte bopper i els altres dos no. Voro García a qui vam tenir tocant al Jazz Club La Vicentina i a qui aprecio de manera particular perquè ell, i també el Dee Jay varen venir a la segona Jam que vam fer, ara ja fa 10 anys, amb en Jaume Llombart i Jo Krause. Magnífic solista Voro el qual ha anat creixent al llarg d’aquests anys havent fet anteriors discos que també han sonat en aquest programa. Chris Cheek i quin luxe de formació, amb aquest gran saxo tenor americà, amic de molts dels nostres músics com és el cas i com ho és de l’Elisabet Raspall, entre molts més. I quin tros de solo que ens ha fet en Chris aquest en l’ona Coltrane entre d’altres per la velocitat però amb un fraseig ja propi, molt personal. Una demostració de tècnica abassegadora per com ens ha mostrat tot aquest seguit d’escales i arpegis descendents, ascendents i licks impressionants, arribant al canvi a la B fet a tot swing i que ha estat brutal. Peter Bernstein és l’altre monstre americà que acompanyà a Voro al Jamboree. Al Peter el vam veure aquí i també al Sunset  amb el seu increïble quartet. I és que Peter és un dels millors guitarristes del moment, amb un delicat control dels acords i sonoritat fosca, la de la seva guitarra, en l’ona de Joe Pass per parlar només d’un. La seva lleugeresa i velocitat alhora que precisió en la pulsió dels trastes, tot plegat amb una gran creativitat, ens els mostren com el que és, un dels grans de la guitarra. El retorn al tema amb els canvis rítmics inclosos ens ha situat al final, de la mateixa manera que l’han començat, però encara hem tingut temps d’escoltar al Jordi en un grandíssim solo a la bateria, tot i recolzat pel motiu principal amb el Dee Jay al contrabaix. Magnífic tema per començar el projecte del Voro.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


Seguim ara amb la samba per així tastar diversitat rítmica....

6.- Samba pa tri      (Voro García)         10m15s

I de quina manera ha començat aquest tema, amb el Jordi a les escombretes, considerant de la manera que l’han acabat, delicadament. El ritme de la samba no ens ha deixat ni un moment i així és que ben aviat els dos vents han iniciat la melodia d’aquest preciós tema del Voro. Peter Bernstein ha fet el primer solo, magistral com sempre, amb una barreja intel·ligent de solo melòdic i acords diversos, aconseguint un magnífic treball global. El líder s’hi ha posat i ens ha tornat a mostrar la seva qualitat com a instrumentista, com a trompetista, però també com a improvisador. Els recursos emprats són els d’un mestre i el seu estil segueix les línies del Bop passades pel sedàs de la Samba. I és que estem escoltant una base rítmica de dos impressionant, amb en Dee Jay Foster i Jordi Rossy, ambdós súper ben compenetrats per les moltes vegades que han tocat junts. Voro ens mostra en aquest projecte la faceta de compositor i haig de dir que els seus temes són molt potents, alhora que amb precioses melodies. Chris Cheek ha desenvolupat un altre magistral solo amb el seu so, el del seu saxo tenor, el seu personal so. Quina demostració de tècnica i bon gust que ens ha mostrat el músic americà en aquest el seu solo. Dee Jay també ha volat en el seu solo, recolzat lleugerament pel Jordi i Peter, suficient per seguir l’harmonia del tema. I és que en Dee Jay és un dels grans contrabaixistes del país, amic de tota aquesta penya que gira al voltant de Jordi Rossy. I és que el nostre amic de Begues concentrà a casa seva ara fa uns anys a tota una colla de músics que allà vivien, compartien música en un format de “comuna musical de Jazz”. Jordi havia conegut als americans Cheek i Bernstein en la seva estada al College Music of Berklee de Boston, on va encaminar la seva vida de nou amb la bateria, i ja ho sabeu, amb el Brad Mehldau Trio.  I no us parlo del Voro perquè ja ho he fet en d’altres programes.

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi. I aquest dijous a les 20h un projecte d’un quintet europeu anomenat Line Up Quintet amb Julius Gawlik - saxo tenor, Ian Cleaver - trompeta, Joan Fort – guitarra, Daniel Nagel - contrabaix i Felix Ambach - bateria.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I acabarem projecte i programa amb el tema de Benny Golson....el conegut i magnífic...

7.- Stablemates      (Benny Golson)      6m16s

I sempre recordaré que llegint la biografia de Benny Golson, aquest deia en el seu llibre que quan Miles Davis va saber que aquest tema era seu li va demanar què era el que s’havia pres per fer-lo, referint-se a algun tipus de droga. Ell no s’havia pres res d’això ni mai sembla que ho va fer. I sí, és que aquest tema és una de les moltes i meravelloses composicions del The Great American SongBook. I amb en Benny Golson tinc una foto que ens vam fer fa dos anys al Festival Jazz Tardor a Lleïda, esdeveniment organitzat per Josep Ramon Jové i Quadrant Produccions. Bé, doncs Benny Golson va incloure aquest tema en el seu disc i Benny Golson & The Philadelphians, on hi hagué Lee Morgan, Ray Briant, Percy Heath i Philly Jo Jones, tots de Filadèlfia, disc enregistrat l’onze de novembre de 1058 i editat per United Artists. I els nostres herois l’han interpretat de manera magistral amb uns inicis on ens mostren una lleugera diferència, no però quan comença el tema i els seus canvis rítmics que són clavats a l’original. Els dos vents han fet el tema i melodia afegint-hi un espai de relax moment abans de començar els solos, primer, amb el mestre Peter Bernstein. Grandíssima interpretació, de nou jugant amb els acords i línies melòdiques solistes. Voro i Chris l’han seguit fent però una sèrie de combinacions entre ells dos, primer tocant el líder 16 compassos, després el saxo tenor fent-ho en 8, després diversitat tocant ells dos junts. En el nou inici del tema ha estat Cheek qui ha començat amb els 16, després Voro amb els 8 i després diversitat de compassos plegats, acabant amb aquesta mena de “Vamp” abans de tornar-hi amb la melodia del tema. I jo diria que aquest Vamp que us comento és també l’inicial que fa el Jordi amb la bateria, i és també el que fan quan acaben la roda sencera del tema. Els dos solistes hi han tornat amb la melodia, acabant el tema amb aquest Vamp comentat allargassat de manera convenient per així acabar tema i concert, que aquest va ser el darrer i magnífic tema del concert enregistrat en viu al Jamboree l’agost de l’any passat.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui esperant que l’hàgiu gaudit d’allò més amb la selecció de les seves músiques feta per qui us parla, tot i recordant-vos que hem escoltat primer el ”The Barcelona Session”, amb Raynald Colom, que després hem escoltat el ”Live in Madrid” de Pere Navarro Quintet i que l’hem acabat amb el del Voro García Quintet, “Live at Jamboree” tots tres projectes enregistrats en directe i liderats per tres trompetistes, i havent escoltat el micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |