Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Bé, amb aquestes
calors i malparits incendis crec que es bo que ens refresquem amb una mica de
bon jazz, el que fan els nostres músics i els seus nous projectes com és el cas
del programa d’avui. Us proposo escoltar per anar acabant la 10ena temporada
els projectes pendents de posar de l’editorial catalana que em dóna tot el
suport des de fa 10 anys i que ja sabeu què és Fresh Sound New Talent, i tot gràcies al seu director i amic Jordi Pujol Baulenas. O sigui que
escoltareu tres projectes de lo més actual que es fa al món pel que fa al Jazz
Modern, i seran els projectes de l’Aaron
Irwin Trio anomenat “Wobegon”.
El de Bob Gingery, “Kittyhawk”, i el
de Magnus Thuelund, “Angel from the
South”, tots tres, repeteixo de FSNT,
i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Comencem doncs amb el
projecte anomenat....
“WOBEGON”
Aaron
Irwin Trio
Editat
per FSNT 549
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Chris Allen el 14 i 15 de gener de 2017 als Sear
Sound Recording, NYC.
Produït
per Aaron Irwin
Productor
executiu, Jordi Pujol
Aaron
Irwin, saxo alto
Mike
Baggetta, guitarra
Jeff
Hirschfield, bateria
Totes les
composicions són de l’Aaron Irwin.
Aquest és un projecte
amb una hora de músiques encabides d’alguna manera en quelcom de “folk” passat
pel sedàs de la modernitat més absoluta. Melodies precioses encabides en un
tarannà rítmic divers per després desenvolupar-les amb tota la modernitat. O
sigui que aquest és un projecte proper a moments al concepte ECM, per “sonoritat propera al silenci”
en els moments inicials de la majoria de temes, amb un punt de melancolia en
alguns temes, però la majoria d’ells amb un soterrat i permanent Groove. Així doncs és d’una remarcable bellesa el
delicat quart track anomenat “Strange Pastoral”. També amb “Birthday Song” arribem als espais interestel·lars gràcies
als sons eteris de la guitarra de Baggetta
i les notes llargues del líder al saxo alto. Seguint amb el tarannà ens trobem
una altra delicada composició, la del sisè track de resumit títol “Sunday and
All”, temes aquests amb l’aspecte rítmic comentat. Els suaus ritmes comencen
amb temes com el vuitè track “The Forgiveness of Donald Rusk Currey”, també amb
persistències i reiteracions de sons de guitarrista i saxo alto, tot encabit en
la màxima calidesa. Una altra cançó de bellesa remarcable és la del darrer i
desè track “Brown Dog”, on per sota les melodies escoltarem un permanent solo
del bateista Hirschfield seguint ell
sol després i sempre a tot Groove. Amb el tercer track “Say Hello” ens proposen
reiteracions melòdiques d’una senzillesa alhora que bellesa remarcables i també
amb canvi rítmic respecte els anteriors temes, i aquest amb un punt de “beat”.
El setè track “High Hat”, segueix l’increment rítmic però mantenint la dolçor
de les melodies i sonoritats contingudes, com són totes les d’aquest projecte
gràcies també al fet de comptar amb saxo alto, guitarra i bateria, tots tres
“continguts” des del punt de vista energètic. Tema aquest que segueix un Groove
més o menys persistent tot i la insistència del líder en mostrar-nos els seus
temes allunyats de tot aspecte clàssic pel que fa als ritmes. El tema que
titula el projecte i primer tack del disc, “Wobegon” l’inicien amb una melodia
dolça d’una gran bellesa, però igualment amb un substrat rítmic persistent tot
i que contingut per volums. Igualment el guitarrista segueix una seqüència
persistent de notes i acords, les quals i amb la resta de companys, arriben a
una mena de clímax, ara sí més potent, com han de ser tots els clímaxs, és
clar. El novè track, i també de títol llarg i per tant resumit a “And Love’s
the Burning Boy...”, comença amb el guitarrista amb els seus sons eteris, per
després iniciar la melodia del tema, i amb el líder a l’alto fer-ho també en un
duet força interessant per com l’han anat desenvolupant. I sempre per sota el
baterista amb la seva persistent aportació i esdevenint quelcom situat en el
més modern dels conceptes del Jazz, el de l’Avant Garde. I amb el cinquè track
“Norman” acabo aquesta exposició rítmica dels temes d’aquest sorprenent disc
del saxo alto i compositor, Aaron Irwin,
tema que l’inicia el guitarrista amb persistències rítmiques d’acords i una
melodia amb notes llargues, però que també desenvoluparan de manera diversament
creativa.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web..
Comencem doncs ja amb
les músiques d’aquest projecte i ho farem amb algun dels temes que mostren
aquest tarannà modern, partint de la quietud i arribant a moments immensos, amb
l’anomenat....
2.- Birthday Song (Aaron Irwin) 8m34s
I ja heu pogut copsar
de quina manera s’ha anat desenvolupant aquest tema, partint d’uns inicis
delicats i que poc ens podríem imaginar que així acabaria esdevenint am un Baggetta a la guitarra totalment desfermat.
Una persistència i manera de concebre la música que ens acompanyarà en d’altres
temes, però també aquest començar suau i desenvolupar el tema per camins
inversemblants. La melodia persistent i reiterativa del líder al saxo alto, ha
servit primer perquè el guitarrista volés literalment. El líder Irwin al saxo alto ha seguit el tarannà
en tasques improvisadores mostrant-nos la seva magnífica tècnica i creativitat,
i sempre amb el suport del baterista Hirschfield
en les diverses tasques rítmiques, les d’aquest tema, i al final però, tots
plegats tornant a la melodia i delicadesa dels inicis. Quina meravella de
composició de l’Aaron Irwin per
començar el programa d’avui.
“Aaron
Irwin Trio
interpreta noves composicions les del seu "Wobegon", recentment
editades per Fresh Sound New Talent.
La música d'Irwin explora les línies
entre la música composta i improvisada amb combinacions modernes d'interacció
grupal, estructures fortes inusuals i un matís inesperat de nostàlgia. La
manera com Irwin s’està sobre la
música és immaculat, ja que guia al seu grup a través del seu univers harmoniós
amb l'estil i la gràcia d'un músic veritablement genial. Les seves composicions
originals són sorprenents en la seva bellesa i el seu treball amb un parell de
grans i ja clàssics músics de l’escena novaiorquesa és igualment
impressionant". I això va dir a Blogcritics Magazine en Jordan Richardson.
Escoltem ara el setè
track, l’annomenat....
7.- High Hat (Aaron Irwin) 5m44s
Doncs amb quina altra
delicada composició ens han colpit, i també per com l’han anat desenvolupant. I
és que aquest és el tarannà del projecte de l’Aaron Irwin, senyal d’identitat del seu “Wobegon”, el de començar dolçament per anar desenvolupant els temes
amb la complicitat solista de guitarrista i saxo alto, i tot gràcies al discret
suport del baterista Hirshfield. La
comunió entre tots tres és evident i les aportacions dels dos solistes
increïbles en aquest i cadascun dels temes d’aquest projecte. En aquest tema
però, els sons de la guitarra de Baggetta
són més lineals, més clars, més nets, i allunyats de les distorsions del
“Birthday Song”. Els sons sí, però no la creativitat, la de tots dos, els quals
han teixit un missatge de modernitat al més alt nivell. Al final, ells dos,
tocant a l’uníson, han donat suport melòdic al treball rítmic desenvolupat pel
magnífic baterista.
I veiem qui és l’Aaron Irwin...
El saxofonista,
intèrpret de les diverses canyes i compositor Aaron Irwin és de Decatur,
ILinois. Conegut com un saxofonista líric i un compositor original convincent
(Steve Futterman, del NewYorquer), Irwin és un músic que s’adapta bé tant en el món del jazz com en el
més comercial. El seu últim enregistrament (a l'hivern de 2018), aquest que
esteu escoltant, per a Fresh Sound New Talent, Wobegon i
explora la línia entre la composició i la improvisació i la interacció en grup
dins d'estructures de cançons inusuals. A més d'actuar com a líder amb els seus
propis grups, Irwin ha actuat amb
moltes veus de jazz destacades en la comunitat de jazz de Nova York, inclòs el grup nominat al Grammy, Darcy James Argue’s Secret Society, Bob Sabin's Tentet i
els artistes pop Kristen Chenoweth,
Rufus Wainwright, Josh Groban, Idina Menzel i The Roots. Quan no interpreta
la seva música original o amb altres grups, se’l pot escoltar actuant cada nit
a l'espectacle nominat als premis Tony,
Ave.Q. Irwin té una llicenciatura en música de la Universitat DePaul a Chicago,
Illinois i un màster en música de la Universitat
de Miami a Miami, Florida. És un
educador amb més de 15 anys d'experiència en l'ensenyament i exerceix com a
professor adjunt de saxòfon a la Universitat
de Towson a Baltimore, Maryland,
a més de mantenir un estudi adequat com a escola amb tot un reguitzell
d'estudiants a la ciutat de Nova York.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Seguim encara amb un
altre impactant tema d’aquest projecte, l’anomenat...
9.- And Love’s the
Burning Boy (Aaron Irwin) 5m09s
Doncs aquest és un
tema que s’inicia, ja ho veieu, com quasi tots, i que també ha acabat d’aquesta
manera, tot i no fer-vos-el escoltar tot fins el final, car m’ha semblat
excessiva la durada del final, amb la mateixa i suau delicadesa que a l’inici.
El concepte d’aquest disc es repeteix pel que fa a com el líder desenvolupa
totes les melodies, aquestes iniciades dolçament i després desenvolupades en
les improvisacions per tots ells. En cap cas ens trobem amb temes d’estructures
estàndards de 32 compassos en aquest projecte, on la modernitat interpretativa
i compositiva ens situa en el més actual dels presents. Així és que, tot i
seguir un tarannà que es va repetint en alguns dels temes, cadascun d’ells ens
sorprèn per la seva pròpia composició alhora per com el desenvolupen
posteriorment. Els dos solistes s’han entrellaçat de nou amb improvisacions
diverses alhora que també el baterista els ha acompanyat fent també la seva
improvisació, ara també, amb grans dosis de modernitat, i acabant com l’han
començat, delicadament.
I sembla que hem de
parlar de...
Jeff
Hirshfield
és un baterista de jazz nord-americà que va estudiar amb Ed Soph i va treballar per al Joffrey
Ballet el 1976-1977 i després tocà amb Mose
Allison. Durant la dècada de 1980 va treballar amb Red Rodney, Ira Sullivan, Toshiko Akiyoshi i Bennie Wallace. Al
costat de Fred Hersch i Steve Laspina,
va ser membre del trio Etc durant el
període 1988-1991. Durant aquest temps també va tocar en trio amb Hersch i Michael Formanek. Des de 1990
va tocar amb Harold Danko, va tocar
en el projecte Wide Open Spaces de Formanek, i va fer-ho de nou amb Laspina en configuració de quartet.
També va treballar en un quartet amb John
Abercrombie i Andy LaVerne a
principis dels anys noranta. A mitjans de la dècada de 1990, va tocar en trio
amb Marc Copland i Dieter Ilg, i amb Tim Berne i Formanek, i
el grup de Lan Xang amb David Binney, Donny McCaslin i Scott
Colley.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I ara ja acabem
aquest projecte, i ho farem amb el primer track que titula el projecte..
1.- Wobegon (Aaron Irwin) 6m14s
Doncs ja heu tornat a
escoltar que la idea global del projecte es repeteix en cadascun dels temes,
fent-lo personal per descomptat, però també ens indica el tarannà del músic i
compositor, on la mixtura de melodies més o menys senzilles, i no per això
comercials, amb les posteriors improvisacions de cadascun dels temes, el fan
poder pertànyer al món de les músiques més agosarades i modernes. El tema que
acabem d’escoltar també ens situa en l’entorn del més modern
jazz-rock-progressiu per les intervencions del guitarrista Mike Baggetta, aquest, havent desenvolupat tota una palestra de
colors en els temes que hem escoltat i en els que en hem quedat per escoltar, magnífics també. El
final, dolç, com l’inici només ha fet que constatar que entre els inicis i els
finals hi pot haver de tot, hi pot passar de tot, sempre i quant se sàpiga
tornar d’on hem sortit.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I després d’aquest
projecte sembla un bon moment per a escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.......................
Gràcies Teresa per explicar-nos-ho tant bé,
clar i fresc tot plegat.
I nosaltres seguim i
ho farem amb el projecte......
“KITTYHAWK”
Bob
Gingery
Editat
per FSNT 544
Enregistrat
i mesclat per Chris Benham el 4 de maig de 2016 als Big Orange Sheep, Brooklyn,
NYC.
Produït
per Bob Gingery
Productor
executiu, Jordi Pujol
Bob
Gingery, contrabaix
Jon
Irabagon, saxo tenor
Mike
Baggetta, guitarra
Jeff
Hirschfield, bateria
Totes les
composicions són de Bob Gingery
excepte alguns temes que us comentaré si s’escau.
Aquest és un projecte
de quasi 50 minuts de bona música i 8 temes, amb majoria de composicions a
càrrec del líder i contrabaixista Gingery.
Ens tornem a trobar amb dos membres de l’anterior projecte, guitarrista i
baterista, prova que en el món del Jazz de Nova
York tots es coneixen i reconeixen. El tarannà d’aquest projecte és proper
a l’anterior per melancolies diverses i sonoritat, essent-ne diferent és clar,
per les composicions. Un dels temes que no li són propis i on el Mike Baggetta s’esplaia a les seves
“anches” és el conegut “Shine On You Crazy Diamond Part V” de Waters, Wright i Gilmore, interpretat a
mode d’himne, i súper slow, i melodia a càrrec del saxo tenor Jon Irabagon. Un altre dels temes
dolços és el vuitè track “Eighties”, amb una interpretació remarcable de Irabagon al tenor. Més potent és el
segon track “Curve” tot i no ser-ho rítmicament, que sí manté una pulsió però a
un tempo lent. Aquí Baggetta
desenvolupa les seves arts i control sobre els efectes de la seva guitarra. El
tema que titula el disc “Kittyhawk” és una mica més viu de tempo tot i
mantenir-se en un àmbit gens “esbojerrat”. Els dos solistes principals tornen a
brillar en aquest tema per com l’han desenvolupat. L’altre tema que no és propi
és el magnífic “Hornin’ In” del gran i genial Thelonious Monk, on l’arranjament l’allunya una mica de la manera
tradicional com sempre es toca. I és que el Groove sí que hi és, i no el
conegut Swing, assumpte aquest que alguns músics actuals sovint rebutgen per
així allunyar-se de les concepcions clàssiques. El primer track “Arrival” és
una mostra més de la personalitat d’aquest projecte, on tot i acompanyant-se de
melodies pròpies, les improvisacions respiren contemporaneïtat que per això hi
ha els músics que hi ha. En el tercer track “Outskirts” hi podem trobar ritmes
trencats de caire ternari, jo diria. El contrabaixista i líder ens omple amb la
seva improvisació, com fa també en els altres temes on hi participa activament.
I com sempre les reeixides interpretacions de guitarrista i saxo tenor. I amb
el sisè track “Soft Six” ens trobem de nou amb el concepte global del projecte
a base de ritmes intricats de tempo mig on els solistes semblen trobar-se la
mar de bé creant les seves noves línies melòdiques. Un projecte que ens situa
en l’àmbit del Jazz que es fa avui dia a la costa est dels EEUU, una mica més
cerebral que d’altres on els ritmes més persistents i amb swing ens situen en
un Jazz de més cor que cap. Avui anem de “coco”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc.
I ja podem escoltar
alguns dels seus temes, i ho farem amb el tema que titula el disc.....
4.- Kittyhawk (Bob Gingery) 7m24s
Doncs tot i el
tarannà dolç d’alguns dels temes d’aquest disc, he pensat que podríem escoltar
els temes més punyents, per dir-ho d’alguna manera. Aquest tema que titula el
disc és una bona mostra del projecte, on a més a més hem pogut gaudir amb les
magnífiques improvisacions de guitarrista i saxo tenor. De fet l’han començat
fent la melodia el líder i contrabaix i saxo tenor. Una melodia que ha deixat
pas a la participació d’en Mike Baggetta,
amb un so que ja ens és familiar, tot i les seves i diverses variants que ell
mateix hi incorpora a base d’estris diversos electrònics. En aquesta
improvisació seva força reeixida, ha tocat la seva guitarra quasi a pèl, amb un
so personal, passat per un efecte no massa “pervertidor” del so original, si
se’m permet. Fraseig lleuger i gràcil el d’aquest guitarrista i que ens ha
tornat a mostrar la seva delicada manera de solejar, el seu bon gust alhora que
creativitat. Jon Irabagon ha fet un
esclatant solo, ell en una ona post-bopper però també amb apunts d’avant-garde
a moments, amb tot un reguitzell d’arpegis, línies melòdiques seguint escales
inversemblants i una velocitat d’execució a tot bop. I per sota, la base
rítmica de dos, amb el també conegut i sempre persistent Hirschfield fent la seva aportació personal quasi sempre
investigant i no només portant el ritme. Després i ja al final, retorn a la
dolça melodia per acabar-lo delicadament.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
I si hi ha un tema de
Thelonious Monk s’ha de posar, o
sigui que aquí teniu la seva versió del conegut....
7.- Hornin’ In (Thelonious Monk) 4m36s
Resulta que Monk va fer sis sessions per a Blue Note entre el 1947 i el 1952, a
partir de les quals, i posteriorment, es van editar els corresponents discos a
nom d’ell i d’aquesta manera Thelonious
Monk. The Genius of the Modern Music vol. 2. En aquest disc del 1952 hi van
incloure el “Hornin’ In” i hi van participar Thelonious Monk (piano), Max Roach (bateria), Kenny Dorham (trompeta),
Lou Donaldson (saxo alto), Lucky Thompson (saxo tenor) i Nelson Boyd
(contrabaix). Enregistrat el 30 de maig de 1952 als estudis Wor, de Nova York. Els nostres herois ens en fan una magnífica interpretació,
amb un llarg i magnífic solo del saxo tenor Irabagon a més a més de l’aportació solista del líder al
contrabaix, en Bob Gingery, magnífic
ell també. I després de nou el magnífic i conegut tema de Monk. I és que el so d’aquest saxo tenor és magnífic, essent un so
que ens transporta allà molt a prop dels anys 40-50 del segle passat, per les
seves maneres boppers, per sonoritat, fraseig i llenguatge, on se’l pot seguir
perfectament passant per tota l’harmonia, en aquest sí, un tema estructurat en
32 compassos de la forma AABA, totalment reconeixible. Primer melodia sencera i
després els chorus solistes dels improvisadors, cadascun passant un parell de
vegades per l’estructura harmònica per després tornar a la melodia, cosa
clàssica en la manera de construir i executar els temes. Magnífic record
d’aquest contrabaixista a la figura de Monk.
Originari de l'àrea
de la badia de San Francisco, Gingery
va començar a tocar el saxo a l'edat de 10 anys, però els sons de James Jamerson, Rocco Prestia i Jaco Pastorius el van inspirar a tocar el baix
elèctric. Aviat va estar tocant amb bandes de rock locals i tocant a la banda
de jazz de la seva escola secundària. Als 18 anys, va començar a estudiar el
contrabaix. Des de la seva arribada a Nova
York el 1999, ha pogut tocar amb alguns dels millors músics de la ciutat,
com Eliot Zigmund, Joe Beck, Buddy
Williams, Allan Harris, Ron Affif, Brad Shepik i Lou Volpe. Ha tocat al Blue Note, Birdland, el Festival
Internacional de Jazz de Hartford, Joe's Pub i Knitting Factory. Mantenint
una atapeïda agenda com sideman i líder de banda, està a gust amb molts estils
de música i ha tocat i gravat fent jazz, rock, pop, R & B, latin, ha fet musicals
i tocat amb orquestres simfòniques.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
I seguim ara amb un altre
magnífic tema d’aquest contrabaixista americà, tema anomenat...
6.- Soft Six (Bob Gingery) 6m11s
Magnífica composició
i melodia també que ben aviat se t’enganxa, amb un ritme ternari que té la seva
gràcia. Tema de 16 compassos si el considerem a 6x8 i de 32 si a 3x4 iniciat
amb una intro del baterista ja situant-nos en el tempo. Jon Irabagon ha tornat a fer un solo estratosfèric, per bopper, per
bon gust interpretatiu i per tècnica. D’aquest músic també li hem posat els
seus projectes en aquest programa, i ara ja feia algun temps que no
l’escoltàvem, i és clar, sempre és un plaer fer-ho, en aquest programa que ho
gaudim. Mike Baggetta ens ha tornat
a impressionar per la seva pulcre digitació i sonoritat força personal, passada
com hem dit per un petit sedàs electrònic, però molt petitet. Després del solo
de saxo tenor i guitarrista, Jon
Irabagon hi ha tornat amb la melodia del tema, acabant-lo delicadament.
Gingery també
treballa com a educador. És membre de la facultat al Conservatori de Concòrdia a Bronxville,
Nova York i a l'Escola Brearley
també a Nova York. Té títols
universitaris en música del Berklee
College of Music i Califòrnia State
University, Chico i un màster en
música pel City College de Nova York,
on va estudiar amb Ron Carter, John Patitucci
i Geri Allen. "Traveler", el seu àlbum de debut i més recentment
"Kittyhawk", el que esteu escoltant, estan editats pel segell Fresh Sound New Talent. Presenta composicions
originals en aquest projecte, ell, Gingery
que toca amb els seus companys de banda des de fa molt temps.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de
la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de
Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el
13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.
I acabem aquest
projecte i ho farem amb el també magnífic tema del líder, contrabaixista i
compositor, tema anomenat....
3.- Outskirts (Bob Gingery) 5m19s
I quin tros de tema
de nou ens ha interpretat aquest quartet, quatre músics i de quina manera ho
fan trempar tot plegat. I és que els temes són bons però també molt bones les
interpretacions i improvisacions de tots plegats. Un altre tema on l’aspecte
rítmic és el protagonista també amb la melodia. I és que aquest ritme “funky”,
així com trencat marcat pel baterista Hirschfield
ens impacta ja d’entrada així com també la melodia a càrrec del saxo tenor de Jon Irabagon, com sempre, magnífica
sonoritat la seva. El líder ha encetat les improvisacions fent-ne una de llarga
i magnífica on ens ha mostrat de nou el seu control sobre l’instrument, però
també els seus recursos estilístics tocant de manera rítmica alhora que seguint
fil per randa l’estructura harmònica del tema. El solo espaterrant del saxo
tenor Irabagon ens ha deixat a tots
ben trasbalsats per com ens l’ha fet. El ritme “funky” ja des dels inicis, no
ens ha deixat en tot el tema, i així és que sembla estar més marcat en la melodia
i no tant en els solos dels companys, sobretot en el del líder, on el baterista
ha afluixat la seva energia. Aquesta però ha tornat a ressorgir en el solo del
saxo tenor, potent ja d’entrada i amb tota la seva musicalitat. Després d’ell,
de nou la melodia inicial i final sobtat. Gran tema per acabar aquest projecte,
sí senyores i senyors.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I nosaltres seguim i
ara ho farem amb el projecte anomenat....
“ANGEL
FROM THE SOUTH”
Magnus
Thuelund
Editat
per FSNT 547
Enregistrat
per Max Ross el 15 i 16 de febrer de 2017 al Systems Two, Brooklyn, NYC.
Mesclat
per Thomas Vang al The Village Studie A
Masteritzat
per David Elberling al The Village Studie B
Produït
per Magnus Thuelund
Productor
executiu, Jordi Pujol
Ralph
Alessi, trompeta
Magnus
Thuelund, saxo alto
Nikolaj
Hess, piano
Graig
Earle, contrabaix
Nasheet
Waits, bateria
i la col·laboració de
Marc Mommaas, saxo tenor en #3 i 7
Totes les
composicions són del Magnus Thuelund
Més d’una hora de
música i 8 temes, algun d’ells de més de 10 minuts, i unes composicions també
impactants del saxo alto i líder Thuelund.
D’aquestes composicions, dues són a tempo slow i són les que menys duren, menys
de 6 minuts. En les seves composicions passa més o menys com en els projectes
anteriors, que comencen dolçament però que a mida que es va desenvolupant el
tema, tot agafa un tarannà enèrgic per les improvisacions, però clarament per
com el compositor ha volgut desenvolupar el tema. Així que aquests dos primers
temes són el cinquè track “Autumn in April”, tractat com a balada, i el vuitè
track “Miss Lisa”, iniciat dolçament però amb un Groove soterrrat, suau, però
existent que agafa consistència en el solo d’Alessi. En el primer track “Slower” passa quelcom diferent, car
l’inicia el baterista amb uns permanents redobles, tot i que no a tempo fast,
essent després el pianista qui el segueix desenvolupant, també amb un Groove
soterrat. El sisè track “Illuminate” té una característica marcada per pianista
i baterista, amb el líder fent una nota repetitivament, tot i això passant als
inicis per després evolucionar adequadament, que es diu. El segon track “Argentum”
l’inicia el piano amb un motiu repetitiu per després aparèixer la melodia a
càrrec dels vents, i tot a un tempo mig, desenvolupant després el tema amb les
seves reeixides improvisacions. Per qüestions de tempo més o menys similar, el
tercer track “Reach” segueix la línia de desenvolupar els temes en les
improvisacions, essent en aquest tema brutals les del líder i saxo alto, sense
oblidar les dels seus companys. El quart track que titula el disc “Angel from
the South” l’inicien també delicadament saxo alto i trompeta amb la melodia
apareixent un canvi rítmic impressionant ben aviat, amb melodies que recorden
una de les etapes fusió de Miles Davis.
El tema va i ve als orígens amb breaks diversos com quan tornen a la melodia
principal. Finalment el tema més llarg i setè track “Aurum”, tot i començà
delicadament amb el motiu principal a càrrec del líder, ben aviat agafa camins
diversos desenvolupant-lo magistralment en les seves improvisacions, tot i
mantenint el tempo mig. I és que aquesta és la dinàmica global del projecte pel
que fa a tempos i per com desenvolupen els temes.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...
I començarem el seu
projecte amb les seves músiques, o sigui que us proposo escoltar el tema
anomenat....
2.- Argentum (Magnus Thuelund) 7m35s
Doncs va veieu quin
és el tarannà d’aquest músic danès i saxo alto. El ritme suau persisteix per
sota amb tot el Groove del món ja des dels inicis amb piano i fins i tot amb la melodia inicial iniciada
per saxo alto i trompeta, dolçament, per després, al final de l’exposició del
tema quasi esclatar. El llarg solo del líder ens l’han mostrat com el que és,
un gran saxofonista fent-lo molt melòdic cosa que s’agraeix. El pianista ha
seguit amb el seu, amb format de trio base, amb una permanent quasi
improvisació del baterista per com va creant figures rítmiques diverses. Nikolaj al piano s’ha mostrat força
contundent per percussiu no exempt de creativitat i lirisme sobretot en els
inicis. Després ell mateix s’ha anat enlairant i també pel recolzament de la
resta del trio, i sense oblidar-nos de la feina del contrabaixista que és
magnífica també. Després d’ells, els dos solistes han recuperat la melodia
principal del tema per així anar-lo acabant. Abans però, encara hi ha hagut
temps pel solo del baterista recolzat per uns licks de vents i piano, i
evolucionar posteriorment els dels vents arribant tots plegats a una mena de
catarsi final impressionat. Magnífic tema per començar el projecte del Magnus....
Nascut el 4 de
desembre de 1976, el saxofonista i compositor Magnus Thuelund és danès i viu actualment a Copenhaguen, Dinamarca. El seu interès per la música va començar a
l'edat de 14 anys. Encoratjat per un mestre d'escola local, va començar a
estudiar piano i cant, més tard reprenent el saxo alto. Es va graduar al Rhythmic Music Conservatory (RMC) i New School of Music a Nova York.
Després de graduar-se el 2008, va obtenir un màster el 2012 en composició al RMC en el altament estimat Programa de Diploma de Postgrau Avançat amb
el professor Django Bates. El 2007
va llançar el seu àlbum debut com a líder amb el seu quintet
"Magnify" seguit de "Sing" el 2009 també per Magnify. Tres anys més tard, el 2012,
va portar un nou quintet a l'estudi i va gravar "Change of time". El
seu tercer àlbum "First Song" es va editar el 2016 i el 2018 va
debutar amb Fresh Sound New Talent
amb l'àlbum "Angel From the South" disc que esteu escoltant.
I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
Seguim amb el tercer
track on hi col·labora el saxo tenor Mommaas,
anomenat...
3.- Reach (Magnus Thuelund) 9m40s
I per com l’han
començat tampoc ens pensaríem que el seguirien de la manera que ho han fet. I
és que el tema bàsicament té la primera estrofa melòdica a càrrec dels
vents després abandonant-la per entrar
en les improvisacions, i qui primer les ha fet ha estat de nou el líder i saxo
alto. Un molt bon solo el del líder amb un fraseig molt lligat i ben trenat a
base de notes llargues quan blanques i quan corxeres igualment molt ben
lligades resultant un solo molt melòdic i fet amb molt bon gust. El seu final
ha donat peu a la intervenció dels vents per després ser el Mommaas qui ha fet el seu solo a saxo
tenor. Una sonoritat diferent, per registre però també per com s’ha expressat
arribant als súper aguts amb un toc de ràbia i potència també ajudat per la
tasca del baterista el qual ha seguit cercant figures rítmiques al final del
solo del tenor, però que també ha empalmat amb el seu magistral solo a base de
figures i redobles ben recolzat per licks del piano. De nou els vents han
recuperat la melodia per així anar-lo acabant de manera magistral i delicadament.
Magnus
Thuelund
ha actuat amb destacats músics danesos i internacionals com el trompetista Ralph Alessi, el bateria Nasheet Waits, el pianista Armin Donelian, el baterista Mark Ferber, el saxofonista Marc Mommaas, el baterista Jamire Williams, el saxofonista tenor George Garzone, el tecladista Django Bates, el pianista Nikolaj Hess, la percussionista Marilyn Mazur i molts més. Ha realitzat
gires per Europa, Estats Units i Canadà amb Magnify, Django Bates i European Youth
Jazz Orchestra entre d’altres. La seva escriptura i interpretació explora
tots els racons i esquerdes del jazz modern, i se sap que és una
"veu" forta en l'escena amb una inventiva oberta, creativa i melòdica
i un enfocament molt personal de la música en general. http://www.magnusthuelund.com
I acabarem el
programa d’avui amb el darrer tema d’aquest projecte i que titula el disc,
l’anomenat...
4.- Angel From The
south (Magnus Thuelund) 7m21s
Doncs un altre tema
força impactant per com l’han començat i per com l’han desenvolupat, però més
encara per la seva concepció rítmica amb una tasca la del baterista Nasheet, magnífica. Tema començat pels
acords del piano i la dolça trompeta d’Alessi
per després afegir-s’hi el líder i seguir tots plegats el tema. El primer canvi
rítmic l’hem escoltat ben aviat amb uns marcatges rítmics a càrrec de piano,
contrabaix i bateria tot a més a més de la trompeta d’Alessi tot i recordant-nos una de les etapes de Miles per ritmes i acords del pianista
i també del baterista, i per descomptat pel fraseig d’Alessi. El líder ha iniciat els solos amb el seu reconegut fraseig
lligat magnífic i melòdic, i mentre i per sota, els acords marcats pel pianista
i resta de base rítmica li han donat tot el seu suport. El trompetista l’ha
seguit amb igual concepte i desenvolupant-lo de manera magnífica i sempre
recordant-nos una etapa de Miles, la
posterior al seu segon quintet i fins i tot en algun aspecte, a aquesta
formació de Davis. La melodia ha
aparegut de nou amb els vents i delicadament recolzats per acords de piano, i
suport de base rítmica. El canvi rítmic entremig ha tornat a aparèixer i com
sempre ha estat impressionant i també amb l’Alessi liderant amb la seva trompeta l’exposició de tots plegats.
Al final, break delicat a càrrec dels acords del piano, licks dels vents i tot
això per a donar suport al baterista en el seu curtet i reeixit solo tot just
abans d’acabar el tema delicadament. Quina meravella crec jo que acabem
d’escoltar per acabar el programa d’avui.
Doncs rés, que ja hem
acabat el programa d’avui dedicat a FSNT
com seran la resta de programes fins acabar la desena temporada a finals de
juliol, tot i que no descarto penjar-ne algun més al blog si em queda material
per posar, tot i no emetre’l per cap emissora. Espero de tot cor que us hagi
agradat la selecció de les músiques que heu escoltat feta per qui us parla, tot
i sabent que avui no han estat massa fàcils, tot i seguint el tarannà d’aquest
programa oferint-vos sempre una programació variada i centrada en una
determinada temàtica, com avui crec que hem aconseguit.
I avui heu escoltat
primer a l’Aaron Irwin i el seu “Wobegon”, per després escoltar el
projecte de Bob Gingery “Kittyhawk”
i acabar com ho hem fet amb el del Magnus
Thuelund “Angel From The South”, i aquesta setmana amb el darrer micro
conte de Teresa Tuset que ens
agafarà vacances, que també en té dret.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
