Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs avui farem un
programa dedicat a projectes de músics joves de casa nostra, o que s’estan
entre nosaltres com és el cas del flautista malagueny Fernando Brox, el qual ens presenta el seu treball anomenat “Secreto”, disc editat per Underpool, amb músics com Toni Saigi, Pau Sala i Andreu Pitarch. Podreu escoltar també el
darrer treball de Tomàs Fosch Quartet,
“Live at Jamboree Jazz Club”, editat
per Tres Ceps, amb Gianni Gagliardi, Tom Warburton i Jesse
Simpson, i també el disc enregistrat a Brooklyn
ja fa tres anys, on hi participa també en Gianni,
a més a més de Tobias Meinhart, Yago
Vazquez, Lars Ekman i Rodrigo
Recabarren, disc dels “Brooklyn
Aliens”, editat per Unit Records,
i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I començarem el
programa amb un disc que vaig adquirir al Jamboree
el dia del concert de Tobias Meinhart
& Kurt Rosenwinkel, on en el bis
del segon set varen convidar al nostre amic Gianni Gagliardi al qual també escoltarem al final del
programa...el projecte és el dels...
“BROOKLYN
ALIENS”
Brooklyn
Aliens
Editat
per Unit Records UTR4696
Enregistrat
per Tom Tebesco el 2014 a Tebesco Studios, New York.
Mesclat
i masteritzat per Matt Lapoint a Los Angeles, Califòrnia.
Gianni
Gagliardi, saxos tenor i soprano i flauta
Tobias
Meinhart, saxo tenor, flauta i clarinet
Yago
Vazquez, piano i Rhodes
Lars
Ekman, contrabaix i baix elèctric
Rodrigo
Recabarren, bateria i percussions
En aquest disc ens
trobem amb onze temes originals dels membres de la banda i més de 50 minuts de
música. El tempo dels temes també és variat, havent-hi balades i fins i tot una
mena d’himne misteriós com el seu nom indica, “Mistero”, el quart track compost
pel Gianni. Abans, i de curta
durada, una mena d’introducció a base de flautes i contrabaix anomenada
“Miniatura”, de Yago Vázquez. El
setè track també és d’una bellesa aclaparadora, “Chilhood” de Tobias Meinhart. Força inquietant és el
tema “728Ing” de Vázquez a un tempo
mig i un punt de “beat” en el ritme i melodia captivadora. A un tempo similar
tenim el darrer track del disc de Tobias
Meinhart “Like Gianni”, fent el símil del tema de Coltrane dedicat a Sonny
Rollins, “Like Sonny”. El desè track “The Trio” del baixista Lars Ekman és un altre magnífic tema.
El segon track “Canción del licor de ave” de Rodrigo Recabarren té uns inicis força delicats però es va
desenvolupant rítmicament arribant al final amb una mena d’èxtasi. El primer
track, de Gianni Gagliardi anomenat
“La fragoneta de Wayne”, té un tarannà proper a les músiques del sud amb aires
relativament aflamencats i un bon
desenvolupament. El sisè track de Tobias
“The Effort” s’inicia amb el motiu principal a càrrec del baixista, melòdic i
rítmic, a partir del qual sonen melodies i improvisacions. El novè track, de Gianni és un Choro dedicat a l’amic i gran pianista Albert Sanz, anomenat “Chorinho pra Albert Sanz”. I de similar i
curta durada, inferior als dos minuts és el cinquè track també de Gianni anomenat “Punto Luz” interpretat
a tot tren. En definitiva 11 composicions magnífiques d’aquest increïble
quintet de joves músics que van compartir vivències a Brooklyn i d’on va sortir formació, projecte i disc.
Us proposo escoltat
l’inquietant tema de Yago Vázquez anomenat...
8.- 728ing (Y. Vázquez) 5m04s
Doncs i quina bona
melodia de Vázquez en aquest tema
inquietant per les notes de la mà esquerra del pianista i les del baixista. El
so de Gianni és totalment
identificable i és el qui primer ha fet el solo de saxo tenor. Podríem dir que
per l’esquerra teníam a Gianni i per
la dreta Tobias, al menys en aquest
tema i quan tocaven junts. Una vegada feta l’exposició del tema i impro del
nostre jove amic, ha estat el compositor al piano qui ha marcat un break rítmic
i ens ha recordat les notes guia i motiu principal del tema. Ben aviat, i amb
el Rhodes han canviat les tornes, i
pel canal esquerra hem escoltat el diferent so i improvisació de Tobias Meinhart el qual ha desenvolupat
el seu solo de manera “estripada” acabant el tema de cop. Magnífic tema per
començar el programa d’avui on hem pogut escoltar els diferents colors dels dos
saxos alhora que la seva concepció musical, l’un més melòdic, l’italo-català Gianni i l’alemany, Meinhart amb un punt més
d’agressivitat.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Fèlix Rossy Quartet & Davis Withfield que
serà el 14 de juny. I no us oblideu de la Nova
Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts
cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes
populars.
Seguim amb un altre
tema d’aquest magnífic quintet compost pel bateria Recabarren anomenat...
2.- Canción al licor
de Ave (R. Recabarren) 5m52s
I seguint el tarannà
dolç d’aquest projecte, ens hem endinsat en la melodia del tema del bateria Recabarren. Els inicis han estat així,
amb la melodia a càrrec dels dos vents presentant el tema per després, i amb la
mateixa vitalitat rítmica, alhora que delicada sonoritat, ha estat el pianista Yago qui ha executat un bon solo tot i
recordant-nos al final el motiu principal, tot just abans d’afegir-s’hi els dos
vents i tots plegats a plena intensitat emotiva. Tobias, pel canal dret ha executat un preciós i inicialment delicat
solo, per després també afegir-s’hi més “penya” i pujar el nivell de l’emotivitat
recuperant el motiu principal. Amb en Gianni
pel canal esquerra i la secció rítmica magnífica, i Tobias pel canal dret han anat desenvolupant el tema i la seva
intensitat emocional arribant a unes cotes altíssimes acabant tots plegats i
amb la darrera nota del contrabaix. Magnífic tema i millor desenvolupament de
tots plegats amb una total compenetració.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
Seguim amb més
música, i ara amb una composició de Tobias
Meinhart tema anomenat...
6.- The Effort (T. Meinhart) 4m45s
I quin altre tema més
ben trobat amb les notes del baix que marquen el motiu melòdic i rítmic i per
sobre la melodia dels dos vents. Qui primer ha desenvolupat el solo ha estat Tobias pel canal dret, i sempre amb el
magnífic suport de tota la secció rítmica. Les notes del piano semblen com
gotes cristal·lines, i sempre el baixista marcant la base. Ben aviat s’hi ha
afegit en Gianni pel canal esquerra
amb la seva diferenciada i reconeixible sonoritat. Gran solo dels dos tenors,
cadascun amb el seu personal llenguatge i sonoritat, l’un més melós i melòdic
que l’altre, segons la meva percepció. Després, tots dos junts i amb la resta
de companys de nou tornant al tema principal acabant-lo delicadament. Una molt
bona composició de Meinhart seguint
el tarannà del projecte, amb els temes a tempo mig, i composicions relacionades
per la seva convivència a Brooklyn.
I acabarem aquest
projecte amb el tema de Gianni Gagliardi
primer track del disc i anomenat...
1.- La Fragoneta de
Wayne (G. Gagliardi) 5m21s
Doncs amb aquest molt
bon tema de Gianni Gagliardi
deixarem el seu projecte. Un tema on hem escoltat la flauta de Tobias al canal esquerra mentre que al
central el so del tenor del compositor i amic nostre. Després de l’exposició
del tema, i amb un punt de relax, hem gaudit amb la dolça sonoritat del tenor
del compositor i per com ha desenvolupat el seu solo. El títol te la seva
gràcia i jo diria que sembla recordar “La furgoneta de Wayne”, sense saber qui
és aquest Wayne, tot i que podria
ser el Wayne Tucker, trompetista
americà que havíem vist al Jamboree i
que de ben segur és amic de tota aquesta colla. Gran solo de Gianni per so i creativitat. Després, Yago al piano ha fet també una molt
bona tasca, tocant com toca el piano amb un punt de percussió alhora que amb
els acords. Després d’ell, els aires del sud amb palmes incloses ens han
recordat que aquest tema té aquest punt de flamenc, la qual cosa hem escoltat
en algunes parts melòdiques de les improvisacions dels músics. Gran tema de Gianni que ha acabat delicadament, al
final, després d’haver passat per diverses etapes intenses emocionalment.
I després
d’aquest magnífic projecte dels Brooklyn
Aliens sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
.........................................
Gràcies Teresa per explicar-nos-ho tot de
manera tant fresca i intel·ligentment.
I nosaltres seguim
amb el projecte que em va cedir no fa gaire el gran flautista Fernando Brox, anomenat....
“SECRETO”
Fernando
Brox Quartet
Editat
per Underpool UNDP-023
I
la col·laboració de Rizoma Records
Enregistrat
per Jordi Vidal el 2017 a Estudi Laietana, Barcelona
Produït
per Underpool
Fernando
Brox, flauta
Toni
Saigi, piano
Pau
Sala, contrabaix
Andreu
Pitarch, bateria
Totes les
composicions són de Fernando Brox,
excepte “Sophisticated Lady” que és de Duke
Ellington.
Com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Underpool. https://underpool.bandcamp.com/album/secreto
El flautista Fernanado Brox ha editat el seu primer
disc com a líder “Secreto”. Les 9 peces que formen aquest disc sorgeixen de
l’experiència que el músic malagueny ha acumulat des de la seva arribada a Barcelona. Fernando Brox forma part d’una nova generació de músics inquiets i
talentosos que treballen fort per trobar una veu pròpia dins del món del jazz i
la improvisació. Prova d’això és la maduresa amb la qual els seus companys Toni Saigi, Pau Sala i Andreu Pitarch acompanyen
en aquest treball a Brox on hi
aporten la seva pròpia veu als vuit originals proposats pel flautista
malagueny. Això ens deien els de Underpool.
Nou temes i prop
d’una hora d’una magnífica música on la varietat de tempos enriqueix la
proposta. La delicada balada de Duke,
“Sophisticated Lady” i darrer track del disc iniciarà aquest camí slow vers els
més ràpids. Una altra preciositat és el sisè track, i ara ja tota la resta de
temes són del Fernando, “El poder de
los corazones”. Amb el segon track, la “Lista de la compra”, Brox segueix en aquest entorn càlid, i
de la mateixa manera en el quart track, que pel títol podria ben bé ser un
homenatge a Wayne Shorter, tema
anomenat “Shortera”. Amb el vuitè track, “Roman Romanosky”, hi ha una
aproximació a l’avantgarde feta amb molta cura i maduresa. El setè track, “No
hombre!”, es desplaça ben aviat rítmicament vers el swing, tot i començar amb
ritmes així com trencats, per seguir amb varietat diverses de ritmes i tempo.
El primer track anomenat “Beautiful people”, tema que circula també amb una
picada d’ulls cap al jazz més contemporani. Amb el cinquè track, “Macoyero” segueixen
els ritmes “trencats” a l’inici, per desplaçar-se vers el swing alhora amb que
amb una gran interpretació de tots quatre, com en tots els temes. Per acabar
aquest recorregut rítmic, el tercer track, “Tíbia y peroné”, Brox ens proposa el tema més vital de
tempo i també amb un magnífic swing. Magnífic projecte de Fernando Brox, flautista malagueny que amb crec que dos o tres anys
entre nosaltres, ha quallat de manera total en l’ambient musical de casa
nostra, podent-lo trobar a les diferents Jam Sessions que s’hi fan alhora que
en concerts diversos, i una altra proba fefaent d’això que acabo de dir-vos és
aquest projecte enregistrat el 2017, o sigui un parell d’anys després que va
arribar.
Comencem doncs amb
les seves músiques, i ho farem amb una de les balades del projecte,
anomenada....
6.- El poder de los
corazones (F. Brox) 6m36s
I quina delícia de
tema per començar el seu projecte, i ves per on que a moments em recorda músiques
de Wayne Shorter. I hem canviat els
saxos per la flauta, una meravellosa flauta, la de Fernando Brox, flautista malagueny que ja porta un parell d’anys
entre nosaltres. El dia que Ernesto
Aurignac va presentar UNO a la Nova Jazz Cava hi érem, i vam gaudir
molt del projecte de l’amic i gran saxofonista, però també vam veure un jove
flautista que ens va enlluernar, i aquest era el Fernando. D’ençà llavors, el nostre heroi no ha parat
d’evolucionar, de fer projectes propis i de col·laborar amb els d’altres
músics, i d’anar a tocar a totes les Jam Sessions de la ciutat. El darrer
descobriment que vam fer va ser veure’l tocant el trombó a 23 Robadors. El domini que té de l’instrument és abassegador, i ara
em ve al cap un altre gran flautista, aquest de casa nostra que és un altre
gran mestre, en Pablo Selnik. La
composició que acabem d’escoltar és una preciositat i de quina manera tan
delicada l’han acompanyat els companys, Toni,
al piano; Pau al contrabaix i l’Andreu a la bateria. El líder i
compositor ha iniciat la seva improvisació sense quasi notar-se el final del
tema i aquet inici. I quin gust i fraseig que té alhora que control del so de
l’instrument en tots els registres. Toni
l’ha seguit, quedant ara el format de trio base, on tots tres semblen
improvisar alhora, car no està massa clara la seva estricte aportació en
funcions d’acompanyant. Preciós tema per endinsar-nos en aquestes noves
músiques d’aquesta formació, composicions totes menys una del Fernando.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Seguim ara amb una
mica més de tempo i ho farem amb el tema anomenat...
8.- Roman Romanosky (F. Brox) 4m49s
Doncs i quin tema i
quina manera de passejar-se per diferents indrets, estils i demés meravelles. Ben
aviat hem intuït les melodies apropades al Jazz més contemporani. La concepció
del tema així ens ho ha mostrat. El so de la flauta, a vegades estripat, però
sempre seguint línies musicals avant-garde fent-ho els companys de la mateixa
manera. La flauta va ser un instrument tardà en el món del Jazz, essent-ne no
gaires els qui la van utilitzar en aquells finals dels 50s del segle passat,
entre els quals el gran Eric Dolphy
també Yusef Lateef etc.
Posteriorment ha estat un instrument que el toquen els saxofonistes la majoria
dels quals han començat amb aquest instrument o amb el clarinet. I és que avui
dia i ja fa temps, alguns músics són polinstrumentistes. Magnífica demostració
de tècnica, de bon gust en el llenguatge complicat de l’avant-garde i un bon
desenvolupament d’un tema amb un recorregut inicial curt, però que ells han
sabut elaborar.
Nascut a Màlaga el
1988, té una llarga trajectòria dins el món de la música clàssica abans de
dedicar-se plenament al jazz i la música moderna. Comença els seus estudis a
l'edat de vuit anys a l'Ateneu de Màlaga
i es gradua el 2010 en el Conservatori
Superior de la mateixa ciutat, després d'haver finalitzat el Bachellor of Music al Royal College de Londres. Des de llavors estudia jazz i
música moderna de manera autodidacta per col·laborar poc després amb músics com
Ernesto Aurignac (formant part de la
seva orquestra i gravant el disc UNO),
Enrique Oliver, Julián Sánchez, Juan
Galiardo o Javier Galiana. Fernando Brox ha compartit escenari amb
músics com Perico Sambeat, Toni
Belenguer, Dani Pérez, Ramon Prats, Martín Leiton, José Carra o Arturo Serra.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Seguim amb el setè
track del disc, amb tots els canvis rítmics possibles, en el tema...
7.- No Hombre! (F. Brox) 3m07s
Doncs en aquest tema
ens ha tornat a sobtar el Fernando
per la composició, i per la seva execució. Un altre tema de caire modern, tot i
que potser no tant com l’anterior on hem pogut constatar l’estat de forma dels
acompanyants, concretament el del Toni
Saigi en el seu solo. La melodia ha aparegut ben aviat i també els canvis
rítmics i de tempo. El líder ha iniciat el seu solo després de la presentació
del tema i canvis diversos. El pianista de Badalona
ha seguit el tarannà del líder però amb el seu quasi sempre particular record a
Monk, del qual n’és un confés devot.
Després d’ell, hi han tornat amb el tema i canvis diversos acabant-lo de cop.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger Mir
a l’espai New Fizz, o sigui que
aquest és un altre espai on anar-hi.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I
acabarem aquest projecte amb el tema més viu, l’anomenat...
3.- Tíbia
y peroné (F. Brox) 4m41s
I de quina manera hem
acabat el projecte de Fernando Brox
Quartet, havent fet un curt recorregut per la seva música, primer recordeu
amb una preciosa balada. Els temes posteriors s’han encabit en el Jazz més
contemporani on les improvisacions han brillat per execució, tècnica i bon
gust, i en aquest tema, amb un magnífic solo del baterista Andreu Pitarch. El tema ha mantingut un tempo viu des de l’inici i
el final ha estat com l’inici, amb l’exposició del tema, tot i haver-lo encetat
el baterista amb una curta intro. Un tema amb una estructura clara i on també
s’intueix clarament el pont. El líder ha estat qui primer ha iniciat les
improvisacions, fent-ho com en cada tema que l’hem escoltat amb un total domini
de l’instrument i magnífica creativitat. En aquest tema hem pogut gaudir amb el
bon fer del Toni al piano amb un
llarg i magnífic solo que ha desenvolupat amb mestria. També el comencem a
reconèixer per la seva particular pulsió i sentit rítmic alhora que bon gust en
l’exposició de les seves idees. Després, el gran solo de l’Andreu i retorn a la melodia del tema i final, feliç. Magnífic
projecte Fernando, magnífic projecte
nois.
Des 2016, Fernando resideix a Barcelona, on col·labora amb músics
com Dimitri Skidanov, Aldo Cavigglia,
Manel Fortià, Roger Gutiérrez, Juan Pablo Balcázar i Iván González, entre
altres. El 2015 va obtenir el premi al millor solista amb Daniel Torres Quintet en el Concurs
del Portón del Jazz, festival que se celebra a Alhaurín de la Torre, Màlaga. En l'actualitat lidera el seu propi
projecte com a instrumentista i compositor, Brox Quartet, al costat de Toni
Saigi, Andreu Pitarch i Pau Sala. A més a més forma part de diversos
projectes a nivell nacional, com Chiva
Quartet, de Juan Pablo Balcázar,
al costat de Marco Mezquida i Juan Berbín. També col·labora en el
projecte personal del percussionista i guitarrista gadità Carlos Cortés Bustamante i és col·laborador habitual de la Big Band de Martín Léiton.
Deixem el
projecte de Fernando Brox Quartet i
ara ja acabarem el programa d’avui amb el treball enregistrat en viu al Jamboree anomenat.....
“LIVE AT JAMBOREE JAZZ CLUB”
Tomàs Fosch Quartet
Editat per Tres Ceps TC004
Enregistrat en directe al Jamboree per Leo Bianchi i alguns més.
Produït per Tomàs Fosch
Tomàs Fosch, piano
Gianni Gagliardi, saxo tenor
Tom Warburton, contrabaix
Jesse Simpson, bateria
Vuit
temes i prop d’una hora de magnífiques músiques, temes propis i arranjaments,
on també hi encabeix els diferents ritmes. Així és que hi podrem escoltar unes
precioses balades com per exemple el tercer track anomenat “Nicolasa”. Una
delícia de composició d’en Tomàs. També
és així de preciosa la cançó de Vernon
Duke, “Autumn in New York”. En el cinquè track hi ha una meravellosa balada
amb un suau ritme i cadència, alhora que preciosa melodia, anomenada “Sé Louco”
de Dorival Coymmi. El primer track,
iniciat amb els aplaudiments quan sortien a l’escenari, és un tema original del
Tom anomenat “Tashmanian”, magnífica
composició amb una melodia que t’enganxa a la primera escolta. El tempo és mig
i el ritme sembla un ternari simple força ben treballat per la base rítmica. Un
altre dels estàndards és el preciós “Nobody Else Like You” del gran Jerome Kern, a tempo una mica més viu.
El vuitè i final track és el tema que titula el disc “Solid Society”, també el
més llarg. Tema a tot “swing” que clogué el concert enregistrat i que
s’allargassà per les improvisacions i magnífiques interpretacions del quartet.
Un dels magnífics arranjaments fets pel Tomàs
és el “Gianni Steps” sobre el “Giant Steps” de John Coltrane. Igualment, i ja per acabar la repassada rítmica del
projecte, el segon track “Dóna Li” sobre el “Donna Lee” encara no tenim clar si
de Parker o Dives, tema a tope de swing i no sé si a 300 la negra com el que va
fer Bird. Vuit temes on podrem
gaudir d’unes grans interpretacions dels quatre membres de la banda, amb Tomàs Fosch com a líder i arranjador de
tot plegat. Per cert, dir-vos que van venir a Sant Vicenç el 16 de març de 2018 tot i presentant aquest projecte
que finalment ha vist la llum en format físic.
I com
sempre, dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Comencem
amb la preciosa balada anomenada...
5.- Só
Louco (Dorival Caymmi) 5m18s
I de
quina manera hem tornat a la calma amb aquesta meravella de balada amb tots els
aires brasilers. Un tema súper conegut del cantautor brasiler Dorival Caymmi interpretat per
infinitat d’artistes i que allà al Brasil
és quasi tot un himne. Gianni ha estat
qui primer ha fet la melodia amb la seva dolçor característica, i de quina
manera li ha posat tot el seu sentiment en el so. I que dolçament l’han
acompanyat, en aquest cas el trio base de piano, contrabaix i bateria, amb Tomàs Fosch, Tom Warburton i Jesse Simpson. El pianista ha brodat la seva improvisació amb delicada pulsió
i bon gust, per deixar pas al saxo tenor italo-català Gianni Galgiardi. Aquest ha estat igualment genial amb el seu
particular so, el qual reconeixem de manera immediata pel seu fraseig dolçament
lligat i llenguatge jazzístic tant personal. Al final, i quasi sense
donar-noes-en, hi ha tornat amb la melodia, amb la preciosa melodia.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguim amb el primer
track del disc, un magnífic tema compost per Tomàs Fosch amb el qual presumiblement van iniciar el concert, nomenat....
1.- Tashmanian (T. Fosch) 6m58s
Els aplaudiments
inicials semblen indicar que així van començar el concert al Jamboree, i l’enregistrament d’aquest
disc en directe, amb tot el que això comporta de la immediatesa, de què, allò
que estàs fent serà el que s’enregistrarà sense possibilitats de fer preses
noves i escollir les millors, coses aquestes que es fan als estudis de gravació.
La melodia feta pel saxo tenor ens situa en l’entorn del tema, un tant
melancòlic, però d’una bellesa fora de dubtes. Una gran composició de Tomàs Fosch que ben bé es mereix l’honor de ser el primer
tema del disc. Gianni segueix
desenvolupant l’estructura del tema en la seva reeixida improvisació, on ens
mostra tota la seva tècnica, que per cert, ja hem escoltat en el primer
projecte, el dels Brooklyn Aliens. El
retorn a la part final de la melodia obra el pas al líder a fer la seva
aportació. Abans però en Tomàs s’ha
quedat a piano solo per millor situar el canvi melòdic i rítmic posterior. I
sí, hi ha hagut un canvi rítmic, la qual cosa s’escolta en com va el bateria,
de quina manera el segueix el Tom al
contrabaix, i per com el mateix líder, compositor i pianista desenvolupa el seu
solo. Una molt bona interpretació del Tomàs
al piano a la qual segueix el retorn al tema. S’ha de recordar que aquest
projecte el van presentar al Molí dels
Frares que és on fèiem els concerts del Jazz Club La Vicentina l’any passat i una part d’aquest. Van venir,
us ho recordo el 16 de març de 2018, on van presentar en primícia aquest
projecte que finalment ha vista la llum en format físic. Un final delicat i
melancòlic com és la melodia d’aquest preciós tema, i tant ben interpretat per
tots ells. I a banda dels dos solistes, recordeu que tenim una base rítmica
espectacular amb en Tom Warburton,
contrabaix i Jesse Simpson, bateria.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguirem amb un altre
tema del Tomàs, el que titula el
disc i amb el qual varen cloure el concert si ens atenem a l’ordre dels temes
en el disc....
8.- Solid Society (T. Fosch) 10m53s
Doncs el tempo del
tema ja l’hem intuït amb l’entrada que ha donat en Tomàs tot i els canvis rítmics posteriors. Un tema llarg de més de
10 minuts que per això aquest és un projecte enregistrat en viu, on els solos
s’allargassen segons la situació anímica de tots plegats. El “walking” del gran
contrabaixista americà Tom Warburton
ens ha situat ja en el “swing” del solo de Gianni,
també amb el “Ride” i “Xarles” de la bateria de Simpson. Un “solaco” increïble d’aquest mestre del saxo tenor, un
dels més internacionals que tenim, pel munt de viatges que fa per tot arreu del
món on el criden els seus amics per anar a tocar. Mentre estava preparant
aquest programa veia que venia de Finlàndia
on s’ha estat uns dies tocant per allà. Després del saxo, el líder ha
desenvolupat el seu, en aquest un tema amb l’estructura típica de Blues de 12
compassos en els solos, tot i haver-hi alguns canvis diversos que ens
l’amplien. Llarg i aplaudit solo del líder, al qual ha seguit el del
contrabaixista americà resident a Sitges,
Tom Warburton, aquest un dels
magnífics músics de la “Berra” entre els quals d’altres com Martín Léiton, i una bona colla més.
Magnífic solo de Tom ell sempre amb
els aires més moderns del Hard Bop, com és l’essència d’aquest projecte.
Després, Gianni ha donat pas als
“dotzes” que han fet amb el baterista, car ja sabeu que el Blues té una
estructura de 12 compassos. Tomàs al
piano també els ha compartit amb el seu amic Simpson. Després, retorn al tema per així acabar-lo de nou. I és
que el tema no té només 12 compassos i sí que ho hem constatat en els solos
dels músics.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Acabarem el projecte de
l’amic Tomàs Fosch i companys i
programa d’avui....amb l’arranjament sobre el “Donna Lee” de Parker/Davis....que ell anomena....
2.- Dóna-li (Parker/Davis arranj. T. Fosch) 7m24s
I pels qui seguiu
aquest programa potser haureu copsat el clar regust a “Donna Lee” que té aquest
“contrafact” que és com es diu això de fer un tema basant-se amb l’estructura
d’un altre. En aquest cas, la melodia del tema de Parker/Davis l’hem reconegut ja a les primeres notes, i amb quin
canvi de tempo ens l’han regalat. Magnífic arranjament del líder i pianista. Ben
aviat Gianni ha desenvolupat el seu
magnífic i quasi delirant solo per tempo, i sinó, escolteu el “walking” del Tom al contrabaix, i notareu que va a
“tot tren”. De fet el solo del saxo tenor també segueix el tempo tot i que amb
les notes més lligades i jugant amb els tresets i demés formes realitzades. El
solo del líder segueix algunes frases de Parker
d’alguns dels seus temes, i sempre incansable el contrabaixista de Sitges. Menys mal que en el seu solo ha
abandonat el “walking” perquè sinó l’haurien recollit rebentat. Magnífic solo
de Tom seguint perfectament
l’harmonia del tema aportant però la seva part de nova melodia, la que ha
desenvolupat en el seu solo. El baterista Simpson
ha fet també un curtet i magnífic solo, acompanyat després per la resta dels
seus amics, acabant el tema de cop.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui i us recordo que primer hem escoltat el projecte dels Brooklyn Aliens, que després hem
escoltat el del Fernando Brox Quartet i que hem acabat amb el del Tomàs Fosch Quarte enregistrat al Jamboree.
I us recordo que aneu
a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, (amb nosaltres
el 14 de juny) al Jamboree, La Traska
Truska, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit i els dels músics que fan aquesta música que tant
ens agrada, i que és el Jazz. Si poden ser discos de músics locals, millor.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
