Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic per instrument, i aquesta vegada estarà dedicat al saxo. També a discos enviats a casa o cedits en mà pels mateixos músics com va ser el cas del Gorka Garay amb qui vam quedar davant de la Sala Xica, seu del Jazz Club La Vicentina, on em va donar el seu darrer treball de composicions pròpies “Drunk Jumps”, del seu Cazador de Luz Vol. 2 amb Joan Monné i Dee Jay Foster, disc editat per Quadrant Records. Edu Cabello em va enviar el seu “Bucle” per correu ordinari, disc autoeditat sota el BCNJazz Collective amb Eddie Mejía, Jim Monneau, Adrià Claramunt i la col·laboració de María Esteban, Sergio Osorio i Òscar Latorre. També em va enviar el “Onrology”, el saxofonista Xose Miguélez, disc editat per Origin Records i amb gent com Storm Nilson, Ben Leifer, John Kizilarmut, Peter Schlamb i Matt Otto, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs sense més dilació comencem amb el projecte promogut per l'amic Gorka Garay...



“DRUNK JUMPS”
El Cazador de Luz Vol. 2

Editat per Quadrant Produccions       Q00085J
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Gorka Garay
Productor executiu Josep Ramon Jové per a Quadrant Records

Gorka Garay, saxo tenor
Joan Monné, piano
Dee Jay Foster, contrabaix

Totes les composicions són de Gorka Garay.

El Cazador de Luz Vol. 2 “Drunk Jumps” presenta la nova proposta del saxofonista Gorka Garay. Per a l’ocasió el músic ha comptat amb la complicitat de dos grans instrumentistes com el pianista Joan Monné i el contrabaixista DJ Foster. Jazz d’alta qualitat, en to de present però mostrant sempre un profund coneixement i respecte per la modernitat de gènere. Amb aquest nou lliurament, Gorka Garay evidència la seva validesa i originalitat com a músic, així com el bon estat de salut del jazz més proper.

Nou temes originals i una concepció personal del Jazz, de la música en general que permeten al líder seguir investigant noves cadències i sonoritats. Ara mateix està composant tota una obra per a Big Band,o sigui que el seu caminar sembla que no s’aturarà. Un projecte concebut bàsicament amb temes a mig tempo on hi ha encabides també dues precioses balades, com són “Night Of Lament” i “Travelling to Unknown”, aquesta darrera amb una preciosa introducció a càrrec de Gorka, tot i ser potser més balada com a tal la primera, per com la melodia segueix un tempo súper slow. Amb el tercer track escoltem d’entrada la melodia de “Last Dance of Shiva”, melodia que quasi podríem identificar al projecte, cançó aquesta també delicada de tempo. El segon track “Tim” l’inicia l’amic Joan al piano on s’escolten de nou melodies que ens acompanyaran durant tot el disc per com tot plegat segueix un camí predeterminat pel compositor. Les melodies i intervals segueixen en aquest tema el tarannà del projecte. Amb el cinquè track “Lost Proton”, Gorka ens enlaire per com n’és la melodia feta quasi com un himne. Els ritmes, tot i que delicats i suaus de tempo també hi són, i així és que amb el primer track del disc “As Paint in Water”, ens podem situar melòdicament propers a alguns temes del The Great American Songbook per cadències d’acords i no tant per ritmes, aquests més trencats. El tema que titula el disc i quart track “Drunk Jumps” és també un treball on la melodia se situa en un context de tradició i l’estructura sembla la d’un estàndard de 32 compassos i fins i tot en un R&Ch. Magnífic swing el d’aquest preciós tema amb solos remarcables de tots ells. El setè track “The Dark Side Of The Street”, segueix el tarannà encetat amb el swing i melodies recordant-nos la tradició amb també estructures típiques del Jazz. I finalment, el vuitè track “Blue Light Among Shadows” ens acaba de mostrar la capacitat compositiva del líder, el qual, i seguint les directrius d’una determinada concepció, no es traeix a sí mateix, així és que melodies i swing alhora que estructures segueixen uns patrons determinats enriquits per les interpretacions de tots tres fent esment en la de l’amic Dee Jay al contrabaix.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc del Gorka i Quadrant... http://www.quadrantcorner.com/product/el-cazador-de-luz-vol-2-drunk-jumps/

Escoltem ja les seves músiques, i em sembla una bona idea començar dolçament amb una de les seves balades, la que és més balada de les dues anomenada....

6.- Night Of Lament                    (Gorka Garay)        5m31s

I quina preciosa melodia i balada ha compost Gorka, encetant també les músiques d’aquesta formació no gens habitual de saxo, piano i contrabaix, on les feines rítmiques corren a càrrec de piano i contrabaix, ambdós instruments elements d’aquesta base rítmica peculiar, sense bateria. El líder ha encetat la melodia, un tant melancòlica, però d’una gran bellesa, i després ha estat Dee Jay Foster qui primer ha iniciat els solos, fent-ho amb la seva contrastada solvència i bon gust. Poques notes, les bàsiques, les suficients per seguir-ne l’harmonia amb el suport però del Joan amb acords fonamentals. Quasi sense adonar-nos-en, ell mateix ha seguit desenvolupant el tema amb el seu delicat solo, interpretat amb nítida pulsió i ara amb les notes base del contrabaixista. Gorka ha tornat a situar-nos en la melodia principal del tema, acabant-lo tots tres delicadament. Un inici de programa i projecte amb una preciosa balada,  reeixida i dolça composició, alhora que interpretacions de tots tres. El so del tenor de Gorka, és força característic i jo diria que hi té a veure, a banda d’ell mateix, el fet que sigui un saxo Rampone & Cazzani.



Gorka Garay neix el 1978 a Barcelona. Estudia saxo amb Lluís Rovira a l’Escola Municipal de Música de Molins de Rei i al Conservatori Superior de Música del Liceu, on obté la millor nota d’accés a grau superior aconseguint una beca. Durant la temporada 2001-2002 toca amb la Banda Municipal de Barcelona actuant al Liceu, al Palau de la Música i a l’Auditori. Actua diverses vegades amb la formació “The family sax” dirigida per Lluís Rovira. El 2004 obté el 1er premi al “Festival de jazz de Cubelles” amb el seu grup “Gorka Garay Quartet” interpretant les seves pròpies composicions, enregistrades també al 2004. Va formar part de la Drop Big Band dirigida per Joan Monné actuant a diversos espais tant a Catalunya com arreu del territori espanyol. Aquesta Big Band va tenir l’oportunitat de col·laborar amb solistes com Carme Canela o Laura Simó. Gorka Garay també ha tocat en diverses ocasions amb les prestigioses Big Band de Terrassa, Big Banana Reunion i la Girona Jazz Project, aquesta última va ser dirigida per Guillermo Klein i Bob Mintzer.

Seguim amb més temes de Gorka ara situant-nos en el context del delicat swing amb el primer track del disc anomenat....

1.- As Paint in Water         (Gorka Garay)        3m31s

Doncs amb aquest tema hem fet un salt rítmic situant-nos en un tempo mig. L’altra cosa són els aspectes rítmics que podríem situar en un  Groove cadenciós gràcies a la pulsió de Dee Jay i els acords del piano. Tot i això, el tema l’inicien amb una no tan clara referència rítmica, per diversa i variada, i així és que la melodia encetada pel Gorka té aquesta connotació rítmica en ella mateixa. Sense albirar la transició entre tema i solo, ell mateix ha fet la seva aportació solista en aquest “pintat en aquarel·la” jo diria. Un tema amb uns canvis força interessants, harmònics en el pont i també per la qüestió rítmica. El seu solo ens l’ha fet farcit d’un bon fraseig i llenguatge alhora que bon gust. La seva interpretació ha estat també melòdica i amb aquesta sonoritat característica la del seu magnífic instrument. Joan ha seguit amb la seva delicada i magnífica aportació en el seu solo, primer amb la mà dreta, gràcil i lleugera per la pulsió quasi cristal·lina amb la qual ha premut les tecles del piano, amb l’esquerra fent els acords. I és que el Joan és un dels nostres referents pianístics al més alt nivell, i sinó ja em direu el perquè en Benny Golson l’inclou en el seu quartet per les seves gires per tot Europa. En Joan va venir al JCLV ara ja fa uns anys, precisament després d’haver-lo vist al Jamboree amb aquest genial compositor i saxo tenor americà. Li vaig proposar fer un projecte dedicat a la música de Golson i el músic molinenc va venir amb Lluc Casares fent de Golson, a més a més de la base rítmica. Joan ha respost sempre positivament a les meves crides i sempre em diu, “a veure quina en tens al cap, ara”, quan l’embolico. La darrera va ser muntar un projecte amb la Coral Som Cor del Centre, fent temes de Jazz i amb un quartet de Jazz que ell mateix va liderar tot i arranjant els temes proposats pel director de la coral. I parlant de les músiques del tema, una vegada fets els solos, Gorka hi ha tornat amb la melodia i tots tres l’han acabat delicadament.


L’any 2011 es llicencia a l’ESMUC després de quatre anys tenint com a professor de saxo a Eladio Reinón. Durant els anys a l’ESMUC va rebre algunes classes amb Maria Schneider, Tim Garland i Bob Sands, amb els quals va poder compartir diversos concerts amb la Big Band de l’ESMUC. El projecte final de l’ESMUC amb les seves pròpies composicions i format per Carlos Falanga (bateria), Marco Mezquida (piano), Paco Perera (contrabaix) i Pau Domenech (clarinet baix) va ser finalment disc “El cazador de luz” al 2013 amb el segell Quadrant Records, que ja vaig posar en aquest programa alhora que presentà al Jazz Club La Vicentina. Ha tocat i enregistrat disc amb la formació Nestor Gimènez Orchestra (Rite) i amb Toni Vaquer and the Voodoo children colective vol.1, que també han sonat no fa gaire aquí mateix. Actualment forma part del grup d’afrosoul “Outer Space” amb qui ha enregistrat dos discos, “Chase across Orion” amb el segell Tucxone Records i “Into the unknown” amb el segell La Cupula Music. Ara presenta “Drunk Jumps, El cazador de luz vol.2” amb Joan Monné al piano i Dee Jay Foster al contrabaix amb el segell Quadrant Records, que és aquest que esteu escoltant.

Seguim amb aquest tarannà tan maco amb el tema...

7.- On The Dark Side Of The Street      (G. Garay)    4m38s

Tema aquest que fa la rèplica del “The Sunny Side of the Street”, que potser no tot és tan plàcid i bonic com ens deien que seria si estàvem al cantó adequat de la vida. Però aquí sí que hem gaudit amb el permanent swing, i és que el “walking” d’en Dee Jay és precís i farcit d’aquest swing ja en el moment de la interpretació. A la melodia hi ha implícit però un magnífic Groove, a les As, mentre que al pont, la B, sí que hi ha el preciós swing que després sempre hi haurà en les improvisacions. En Gorka ha compost un tema que ben bé el podríem situar en el context dels estàndards de Jazz de tots els temps, per la seva concepció, estructura i harmonia, alhora que melodia. I sí, trobo que és un tema magnífic. Ell mateix l’ha desenvolupat amb un magnífic solo, sempre recolzat pels dos de la base rítmica, l’un amb walking i l’altre, amb els acords i així situar-nos més fàcilment en el context del tema. En Joan ha fet el seu amb una presència important d’acords diversos i més rics a base de tensions tot i mostrant-nos l’altra manera que tenen els pianistes (i també guitarristes) de fer els seus solos, a base d’inversemblants acords i la seva rítmica interpretació. Amb en Gorka hi ha tornat amb la melodia, la d’aquest tema tan collonut compost per aquest altre músic molinenc.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.



Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

I acabarem aquest projecte del Gorka amb el tema anomenat....

8.- Blue Light Among Shadows    (G. Garay)    3m51s

Doncs i amb quin magnífic tema hem acabat el projecte del Gorka, on ens ha mostrat la capacitat que té pel que fa a composar alhora que també en interpretar. Aquest és un altre tema molt ben trenat per la seva estructura i canvis harmònics, alhora que amb una melodia que ben aviat s’enganxa. I sí, aquesta és la gràcia de fer un bon tema, que tingui una harmonia interessant, que la melodia sigui agradable i millor encara si ben aviat te l’has aprés. Després de presentar el tema sencer, hem escoltat el magnífic solo d’en Dee Jay i a ell tot i cantant-lo fins i tot entonadament, mentre Joan li donava tot el suport harmònic, i és que Dee Jay és un dels grans del contrabaix. Aquest músic de mare malaguenya i pare americà, resident a cavall de Màlaga i ara prop de Terrassa, és un dels sempre acompanyants dels projectes de Jordi Rossy, però també ho fa quan venen músics de més enllà de l’atlàntic on sol ser requerit per donar-los el seu suport. Un tema curtet del Gorka on només ha fet solos en Dee Jay, tot un detall per part del músic de Molins de Rei cosa no massa habitual quan el líder i compositor dels temes d’un projecte sol fer tots els solos.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I després del projecte del músic de Molins de Rei sembla ara un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
..............................
Gràcies Carme per dir.nos les coses tal i com són. Woody Allen, fes cine i deixa el clarinet home. Si vols fer-ho, que sigui gratis.

Per Abrera i Molins.... I ara acabarem el programa d’avui amb el disc enviat pel músic malagueny Edu Cabello  anomenat....



“BUCLE”
Edu Cabello

Auto editat mitjançant BCNJazz Collective
Enregistrat a Sol de Sants Studios, Barcelona
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Edu Cabello

Edu Cabello, saxo alto
Eddie Mejía, guitarra
Jim Monneau, contrabaix
Adrià Claramunt, bateria
I la col·laboració de
María Esteban, veu a #5
Sergio Osorio, piano a #1
Òscar Latorre, trompeta a #3 i 6

Totes les composicions són d’Edu Cabello excepte “The Nearness of You” que és de Hoagy Carmichael.

Aquest és un projecte amb sis temes i prop de 40 minuts de música amb cinc temes originals. I sembla que alguns dels músics que s’autoediten els seus discos opten cada vegada més per fer projectes no massa llargs, amb molts temes, la qual cosa implica encarir força les despeses globals. Diferent és si hi ha un productor que es fa càrrec de tot plegat, on llavors com més millor. Aquest Bucle inclou una preciosa balada de Carmichael, la comentada abans i preciosa “The Nearness of You” cantada delicadament i càlidament per María Esteban. I seguint amb aquest tarannà delicat de tempo tenim el segon tema anomenat “De la Nada”, preciosa balada original de l’Edu Cabello on ens mostra el seu gust compositiu alhora que interpretatiu amb el seu saxo alto. Amb aires dolços també tenim el quart track “Odd versus Evening” on el líder l’enceta amb una llarga i melancòlica introducció per després esdevenir quelcom més. Igualment amb uns inicis delicats, ara amb plats, contrabaix i guitarra tenim el tema que titula el disc, “Bucle” on hi participa Òscar Latorre ala trompeta. Així és que aquest és un disc melòdic, càlid per les melodies i precioses composicions del líder i saxo alto malagueny. El swing però el tenim en els dos temes restants, “De Wan De Wain” on també hi col·labora el magnífic trompetista d’Olesa de Montserrat. I el més potent és el primer track del disc, l’anomenat “Merced” on hi col·labora el pianista Sergio Osorio. Aquí el líder hi encabeix una diversitat de ritmes entre els quals el Swing tot i estar majorment situat en el millor dels Grooves possibles amb un Claramunt i Monneau immensos a la base rítmica, sense oblidar al guitarrista Mejía.

I sempre us dic que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de l’Edu Cabello i així el podreu ajudar a tirar endavant a ell i al Jazz.

Comencem amb les músiques de l’Edu Cabello o sigui que us proposo escoltar una de les balades del projecte, la cantada per María Esteban i coneguda de Carmichael....

5.- The Nearness Of You  (H. Carmichael & N. Washington)   5m48s

I per començar el projecte de l’Edu Cabello quina meravella de cançó, de balada, ens han interpretat aquest quartet ara però amb la càlida veu de María Esteban. "The Nearness of You" és una cançó popular escrita el 1938 per Hoagy Carmichael amb lletres de Ned Washington. La cançó es va gravar el 1940 per Glenn Miller i la seva orquestra, amb la veu de Ray Eberle. Posteriorment, el 1956, ho van fer Ella Fitzgerald i Louis Armstrong en el seu disc a duet, entre molts altres. Aquesta és una preciosa balada encabida ben aviat en el The Great American Songbook, i doncs un “estàndard de jazz”. María ens l’ha cantada delicadament i amb la seva bonica veu. El guitarrista Mejía ha fet la primera improvisació força reeixida i delicada també, amb molt bon gust, com també ha estat reeixida la del líder del projecte, l’Edu Cabello, en un tema llarg, on quasi tot el protagonisme l’ha cedit a la cantant, tot  un detall.

Neix a Màlaga, el 18 d'agost de 1994. Comença la seva carrera musical en el si de la Banda Juvenil de Música Miraflores i Gibraljaire, on roman fins a l'any 2015. El 2017 conclou els seus estudis de saxòfon clàssic al Conservatori Superior de Música de Màlaga. Durant aquest període comença a interessar-se pel jazz, de manera que s'uneix a l'AJM (Associació de Jazz de Màlaga), i estudia a EMMAT i CAMM Maestro Puyana durant 3 anys, amb professors com Tete Leal, Ernesto Aurignac, Enrique Oliver, Jose Carra o Arturo Serra. Ha rebut també classes de saxofonistes com Perico Sambeat, Gianni Gagliardi i Johan van der Linden i Classes Magistrals de músics de la talla de Brandford Marsalis, Eric Alexander, Michael Kanan, Steve Grossman, Seamus Blake, Chris Cheek, Peter Bernstein, Jimmy Wormworth, Alexandre Doisy i Arno Bornkamp. Des de finals de 2016 resideix a Barcelona, ​​creant i participant en nous projectes i començant a escriure la seva pròpia música. Ha participat en festivals com ara el Festival Internacional de Jazz de Màlaga, Festival Coincierto i Coast Town a Blackpool, Regne Unit. Ha rebut també diversos premis com el Premi Da Camera a la millor interpretació de música de cambra al concurs Màlaga Crea 2016 o el Segon Premi en el concurs de bandes del Festival Internacional de Jazz Puerta del Jazz d'Alhaurín de la Torre, durant dos anys consecutius.



Seguim amb aquestes precioses músiques, ara amb una mica de swing i ritmes diversos amb el tema....

3.- The Wan The Wain      (Edu Cabello)         6m52s

I amb aquest tema amb un títol força catxondo que ens recorda al Chiquito de la Calzada, hem gaudit a tot swing i amb la magnífica col·laboració del gran trompetista Òscar Latorre. El “walking” de Jim Monneau i les rítmiques diverses de l’Adrià Claramunt  a la bateria, ell sempre investigant i no quedant-se en un estricte swing al “ride” o “xarles”, han recolzat a la resta de músics en els seus respectius solo. Tema però que han iniciat els dos vents a mode de duet melòdic inicial. El solo de l’Òscar ha estat molt ben executat, melòdic també, però amb detalls tècnics i escales inversemblants alhora que magnífica sonoritat la de la seva trompeta. I és que l’evolució d’aquest noi, a qui coneixem de fa anys, ha estat i està essent imparable. El líder ens ha mostrat el seu saber al saxo alto, ell, l’Edu, qui va ser alumne allà a Màlaga del nostre estimat amic i un dels millors saxos altos peninsulars, Ernesto Aurignac. A aquest músic el vam veure no fa massa a 23 Robadors amb la majoria dels músics d’aquest projecte com l’Òscar, el guitarrista Eddie Mejía i el contrabaixista Monneau. Edu té una moderna sonoritat i fraseig no acabat d’albirar en aquest projecte i més que ho vam fer el dia de Robadors. I és que les possibilitats d’inventar estan relacionades amb els temes, tipus de projectes i llargària dels mateixos. El guitarrista Mejía ha fet una molt bona aportació solista amb la mateixa delicadesa mostrada abans, i el contrabaixista Monneau ens ha meravellat per com ha solejat el seu solo cantant-lo afinat, a cada nota que tocava, la qual cosa és força difícil de fer i que no fan massa contrabaixistes, alhora, la seva improvisació igualment ha estat molt remarcable.



I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I acabarem aquest projecte de l’Edu Cabello amb el tema més viu del seu projecte

1.- Merced    (Edu Cabello)         6m24s

I el tema més potent d’aquest projecte és aquest primer track del disc “Merced” on hi col·labora el pianista Sergio Osorio. Una bona composició de l’Edu amb una melodia curteta i que ben aviat han abandonat per situar-se en les improvisacions. Ell mateix les ha encetat, amb la seva coneguda mestria tot i la seva joventut. Gran i llarg solo del líder on sí ens ha mostrat molt més del seu saber. Posseïdor d’un llenguatge propi, se li reconeixen mestres com el mateix Ernesto però també a Perico Sambeat. La base rítmica del Jim i l’Adrià recolzen abastament als solistes com després ha estat el guitarrista Mejía, ell també amb una bona interpretació, amb nítida digitació i sonoritat alhora que molt bon fraseig. Bon guitarrista l’Eddie que havíem vist amb l’Edu a les Jam Sessions que es feien al Pipa Club i que ara ja no es fan, coordinades ves per on pel Dee Jay Foster. Són nanos joves, amb estudis de Grau Superior acabats i posteriors màsters que tenen o faran, i per tant amb totes les eines al seu abast per a desenvolupar la seva carrera musical. El col·laborador i pianista Osorio també ens ha copsat per com ha fet la seva feina, primer acompanyant i posterior improvisació. Bona formació la d’aquest projecte, i al final amb un solo de l’amic Adrià Claramunt, la majoria d’ells de l’entorn del Conservatori Superior del Liceu, mentre que l’Òscar Latorre ve de l’ESMUC. Després del solo del baterista, retorn al tema i final. Magnífic aquest primer projecte d’aquest saxo alto i compositor malagueny, ell havent fet els seus estudis superiors a casa nostra.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I ara acabarem el programa amb el projecte de Xose Miguélez anomenat....



“ONTOLOGY”
Xose Miguélez

Editat per Origin Records         Origin 82778
Enregistrat per Nates Espy de l’11 al 13 d’agost de 2018 als Roof Top Media, Kansas Citiy, MO.
Mesclat per Jose Trincado & Matt Otto als Savik Sound, Galícia, Espanya
Masteritzat per Trincado als Savik Sound.
Produït per Matt Otto

Xose Miguélez, saxo tenor
Storm Nilson, guitarra
Ben Leifer, contrabaix i baix elèctric
John Kizilarmut, bateria i cajón flamenc
Peter Schlamb, vibràfon en #2 i 9
Matt Otto, saxo tenor en #1, 4 i 5 i EWI en #2

Totes les composicions són de Xose Miguélez excepte “Great Aunt Amparo” que va ser enregistrada el 1981 per la musicòloga Dorothé Schubart  a Cercedelo-Laza, Espanya.

Aquest és un projecte original també, com els altres dos, amb 9 temes de Xose Miguélez i prop de 45 minuts d’una música també força personal. El darrer tema és una troballa antropològica sobre una cançó popular gallega. El quart tema és una de les balades del projecte, “Sweet Deli”, una preciosa composició on els dos saxos tenors es doblen amb un petit retard aconseguint un efecte estrany. La guitarra de Nilson enceta l’altra meravellosa cançó amb una llarga introducció, anomenada “Shelter” en el vuitè track. El Groove apareixerà posteriorment, com en quasi tots els temes del disc. Aquest Groove, delicat però, el tenim també en el tercer track “Frozen Roses”. I també parlant de flors tenim el setè  track “Autumn Flowers” on les melodies també segueixen un tarannà que identifica el projecte. Amb ritmes ternaris i també amb els dos tenors, un per cada canal, tenim el tema que dóna nom al projecte “Ontology”, també amb melodies que situem aquí per dret propi. Els ritmes van agafant cos amb el sisè track “Esperanza” tot i que encara d’una manera delicada ara amb el saxo del líder en el canal central. En el segon track “Chasing Myself” ja ens situarem en un context una mica més bopper on hi col·labora Schlamb al vibràfon i apareix també el swing. Un altre tema en un context rítmic relativament potent és el novè track “Under the Big Tree”, també amb el vibrafonista esmentat i ritmes ternaris i a vegades amb un punt de beat, on la guitarra elèctrica de Nilson pren un protagonisme a tot Rock Progressiu. I el tema més viu del projecte és “Missed Call”, on els dos saxos, amb el delay comentat, baix elèctric i guitarra elèctrica, protagonitzen conjuntament amb el baterista tota una demostració de creativitat avant-garde en el punt més culminant de la contemporaneïtat inclòs el solo del darrer.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Xose Miguélez... http://xosemiguelez.com/es/shop

Doncs ara ja és l’hora d’escoltar la seva música, o sigui que us proposo escoltar la delicada composició anomenada.....

7.- Autumn Flower            (Xose Miguélez)      5m27s

Doncs hem començat el projecte de Xose no amb les balades i sí amb un preciós tema a mig tempo i ritmes diversos per com el baterista jugà amb els estris de la seva bateria. Hi ha un Groove determinat, sobretot en les improvisacions però també implícit en la melodia feta pel líder, compositor i saxofonista gallec. La flor de la tardor, que potser alguna n’hi deu haver, és aquest primer tema de Miguélez, on hem pogut escoltar la sonoritat del seu saxo tenor, en aquest cas un Paul Mauriat amb un so càlid. Una bella melodia la del tema, amb un tarannà melancòlic apropiat a l’estació de l’any esmentada en el títol del tema. També la bellesa l’hem copsat en la seva improvisació, la d’en Xose, músic al qual hem escoltat en anteriors programes, concretament el dedicat a Errabal Jazz. El so del guitarrista, Storm Nilson més nítid i clar que el de l’anterior projecte, ens ha colpit igualment pel mateix concepte melancòlic encetat pel líder, i és que aquest tema i els que vindran tindran una aurèola personal, la d’aquest gobal “Ontology”.

Xose Miguélez està considerat un dels saxofonistes més destacats de l’escena gallega en l’actualitat. Aquest projecte que escoltarem el va presentar l’agost de 2018 a la sala Blue Room del American Jazz Museum de Kansas City i l’ha editat el segell americà Origin Records. Obtingué un màster en Jazz a la prestigiosa “Guildhall School of Music” de Londres, i una llicenciatura en Jazz per l’escola Esmae d’Oporto. Complementà la seva educació musical estudiant amb mestres com Chris Cheek, Jean Michel-Pilc, Jean Toussaint i Matt Otto entre d’altres. Dóna classes de música tradicional gallega i introducció al Jazz al “Conservatori Professional de Música” a Vigo. Acabem dient que és artista “Paul Mauriat-Paris” i Jody-Jazz Usa.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

I seguim amb més música d’aquest artista gallec amb el tema original...

6.- Esperanza         (Xose Miguélez)      4m31s

I de quina manera ha anat desenvolupant-se aquest tema, partint dels inicis amb melodia i ja amb els ritmes que ens sonen un tan càlids, un tan latins. “Esperanza” és una altra molt bona composició de Xose Miguélez on ens retrobem amb aquesta magnífica formació ara a quintet. Ell mateix ha encetat el seu solo, farcit de profunditat de so i llenguatge, amb una sonoritat dolça la que té com a pròpia aquest mestre gallec. Una bona exposició del líder com també el solo del contrabaixista Leifer ha estat magnífic amb profusió de tècnica, ritme implícit i pulsió contundent, alhora que sempre recordant-nos l’harmonia del tema. El baterista Kizilarmut l’ha acompanyat amb suavitat alhora que també ho ha fet el guitarrista am els seus acords. Llarg solo de Leifer, i després d’aquest gran contrabaixista hi han tornat amb el tema, aquesta “Esperanza” que no la perdem.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.



I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el 13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.

I encara un altre tema d’en Xose Miguélez anomenat...

2.- Chasing Myself            (Xose Miguélez)               4m30s

Doncs amb aquest “Chasing Myself” ens hem retrobat amb el Swing. Tema curtet de melodia que ha encetat baix elèctric i bateria, per després escoltar-ne la melodia a càrrec del líder i del vibrafonista Schlamb. El swing ha aparegut ja en el solo d’aquest vibrafonista i hi ha hagut desaparicions i aparicions posteriors com quan hem escoltat el solo de Matt Otto tocant el EWI que és un instrument electrònic que es toca com un saxo, amb les claus disposades en el mateix format però passat tot plegat per els sistemes digitals. Fins i tot, em sembla escoltar també, ja des dels inicis del tema un so greu que ben bé podria ser provinent de l’EWI. Schlamb al vibràfon ho ha clavat per sentit rítmic alhora que pels salts amplis d’intervals en la seva interpretació. Un solo farcit de modernitat que ha deixat pas al més modern per sonoritat, el ja comentat del EWI de Akai. El swing ha aparegut de nou en el solo del líder al tenor, aquest, força interessant per la seva exposició, per la seva execució sòlida sense cap escletxa en el seu llenguatge, seguint perfectament una línia personal.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I ara sí, acabem projecte i programa amb el tema...

5.- Missed Call        (Xose Miguélez)      3m08s

Doncs i quin gran i curtet tema de Miguélez per acabar projecte i programa d’avui. Hem pogut escoltar els dos saxos tenors, al canal dret i potser també al central, el del líder i a l’esquerre el de Matt Otto, i pel canal central, guitarra i resta de base rítmica. Tema on predomina la improvisació reeixida del baterista Kizilarmut on ha desenvolupat tot un reguitzell de sons amb els cops a les timbales propers al canto de cadascuna d’elles sonant el cop més sec tal i com sonen les timbales en els temes latins. Després del tema interpretat a duet pels dos vents, ells mateixos, guitarrista, baixista i baterista s’han introduït en una improvisació col·lectiva on l’avant-garde ha brillat plenament, tot i mostrant-nos els diversos “colors” d’aquest projecte. El so del tenor pel canal esquerre és força diferent del que obté el líder, al qual ja ens hi hem acostumat. Matt Otto per l’esquerra obté un so més fosc, la qual cosa ens va molt bé per veure encara més la diferent paleta de colors sonors, ja m’enteneu. Amb el retorn al tema, ens hem trobat ràpidament amb el final, final de tema, de projecte i de programa.

Doncs res més, espero que us hagi agradat el programa d’aquesta setmana, totalment diferent del de l’anterior, i aquest també de l’anterior, i així fins arribar al programa número 1, d’ara fa deu anys. I és que avui hem escoltat “Drunk Jumps”, El Cazador de Luz Vol. 2 de Gorka Garay i amics, disc editat per Quadrant Records. Edu Cabello i el seu “Bucle” disc autoeditat sota el BCNJazz Collective i el “Ontology”, del saxofonista Xose Miguélez, disc editat per Origin Records i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |