Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs després d’haver gaudit en els dos programes anteriors amb els
saxos titànics i músiques magnífiques del Mainstream i demés, hi tornem amb un
programa on la novetat hi és totalment present. Escoltareu quatre projectes
acabats de sortir del forn amb músics alguns dels quals molts propers a
nosaltres i en d’altres casos una mica més llunyans. Escoltarem el projecte de
l’amic i gran contrabaixista Camilo
Fernández anomenat “Lost & Found” editat per Pot Records. També el darrer disc de César Joaniquet que vaig adquirir al Jamboree en motiu de la presentació del seu darrer projecte encara
no editat, un disc anomenat “Songbook” editat per Astro Recordings. Igualment escoltarem un disc editat per Fresh Sound New Talent del gran
saxofonisrta Jason Rigby:
Detroit-Cleveland Trio anomenat “ONE”, començant amb aquests tres projectes
que tenen més d’alguna similitud. I finalment, escoltarem un projecte enviat
via digital per l’amic i company a les ones radiofòniques de Universos Paralelos i gran fotògraf, Sergio Cabanillas. Em va recomanar el
projecte dels seus amics Feefifofum
Quartet editat per Youkali Music.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem ja amb les músiques i ho fem amb el primer treball de
l’amic Camilo Fernández anomenat...
“LOST & FOUND”
Camilo Fernández
Editat per Pot Records
Enregistrat per Dave Bianchi i
mesclat per Guillem Ibáñez als BSO Studios.
Masteritzat per Quim Puigtio
Miguel “Pintxo” Villar, saxos
Gonzalo Levin saxos en els
temes 5 i 6
Camilo Fernández, contrabaix
Takeo Takahashi, bateria
Totes les composicions són del
Camilo excepte “Pannonica” de Monk
i “If I Should Lose You” de Ralph
Rainger i lletra de Leo Robin.
Aquest és un projecte que d’alguna manera segueix l’esperit del Jazz Modern
per la sonoritat però amb els ritmes relativament dolços, a més de les magnífiques i actuals improvisacions
dels seus components. Les composicions pròpies del contrabaixista i líder són
magnífiques i també les textures i colors obtinguts. El tracte que li donen
però als estàndards se situa en el més pur context del trio de saxo, contrabaix
i bateria segons el so West Coast.
Un disc que em va donar en mà fa quatre dies escassos a la Sala Sinestesia de Sants
tot i presentant aquest projecte amb una formació de luxe amb Natsuko Sugao, Sergi Felipe i Ivo Sans.
Comencem ja amb el primer tema d’aquest magnífic projecte i ho farem amb
la preciosa balada composada per Monk...
5.- Pannonica (T.
Monk) 8m18s
"Pannonica" és una
cançó escrita per Thelonius Monk. La
melodia va ser escrita en honor de la baronessa Pannonica de Koenigswarter que ja sabeu havia estat patrona del
jazz d'origen britànic i escriptora. Ella va ser amiga i ajudar a una gran
quantitat de músics de jazz durant l'era del bebop incloent Charlie Parker i Mary Lou Williams. Monk va morir a casa seva i Pannonica compta amb
tot el que és únic i gran sobre les composicions de Monk; rotacions sobre la
clau principal, melodies basades en extensions d'acords, harmonia tonal i modal
... etc. La manera com l’han desenvolupat és d’una exquisidesa extraordinària i
el so del tenor de Gonzalo Levin i
el seu increïble solo és magnífic alhora que el tempo buscat el més adequat. Ja
heu pogut veure també de quina manera ho pela el líder en el seu solo al
contrabaix, magnífic.
Camilo
Fernandez, baixista i contrabaixista argentí establert a casa nostra
de fa temps, ha liderat i co-liderat nombrosos projectes, entre els quals, Hausekeeping Trio, COBRA BCN Ensamble i
ATOM Quartet. Amb aquestes i d’altres agrupacions va actuar en festivals
internacionals com Norpass Festival (Finlàndia), Nord Sea Jazz Festival
(Holanda), Last Minute Jazz Festival (Croàcia), Festival de Jazz de Barcelona
(Espanya), Douro Jazz Festival (Portugal) i també en sales representatives de
l'escena jazzística europea com Jamboree,
entre moltes altres. També el vam tenir en un Concert-Jam patrocinat per
l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts formant part del trio de Mariano Camarasa amb Gabriel González. Actualment presenta
el seu disc "Lost & Found" que és el que esteu escoltant.
En el seu recorregut acadèmic es
va graduar al Conservatorium van
Amsterdam (Holanda) i al Bruckener Conservatorium (Àustria). Resideix a
Barcelona, una de les
ciutats amb l'escena més prolifera d'Europa on participa activament en l'escena
local. Ha col·laborat amb diversos artistes com ara Harry Sokal, Robert Pockfuss, Uli Soyka, Charly Haynes, Lucas Acuña,
Marcos Baggiani, Takeo Takahashi, Dani Domínguez, David Mengual, Cristóbal
Massis, Gonzalo Levin, Pintxo Villar, Natsuko Sugao, Werner Zangelere, Marceli
Bayer, Ramiro Rosa, Martín Ibarburu, Christoph Mallinger, Olivier Jambois, Joao
Vieira, Mariano Camarasa entre molts altres.
Ara us proposo escoltar el primer tall del disc, tema de Camilo anomenat..
1.- Last Minute (C.
Fernández) 6m30s
Doncs amb una intro de Miguel
“Pintxo” Villar a saxo magnífica on ja hem pogut intuir els aspectes
melòdics del tema, ens hem situat en un tema propi del líder i contrabaixista.
Amb la participació de la resta de companys ens hi hem situat ja de manera
total i ben aviat, després del “tema”, hem pogut gaudir amb el solo curtet del
baterista Takeo i posterior magnífic
solo del saxofonista.
(El tema 6, no és "If I Should Lose You", i sí és el "I'll Be Seeing You")
Els dos amics saxofonistes que hi participen són també dos puntals de
l’escena barcelonina, tot i que ara mateix un d’ells, l’amic Gonzalo Levin s’estigui al seu país
natal, Uruguai. Ell, en la seva
quasi dècada entre nosaltres, es va acabar de formar en el Conservatori Superior del Liceu i participà en multitud de
projectes tals com la David Mengual Free
Spirits Big Band, la Big Band del
Conservatori del Liceu, la que va crear l’amic i director de l’anterior, en
Sergi Vergès l’anomenada JODER Big Band i també va participar a les WTF del Jamboree. Allà el vaig veure
moltes vegades i sempre em van agradar les seves “maneres” dolces de tocar
l’instrument, sempre melòdicament en les seves improvisacions a la vegada que
la seva personalitat, assenyada i discreta alhora.
Miguel “Pintxo” Villar és un dels grans saxos que tenim entre
nosaltres i ja des de fa una colla d’anys. Ha compartit projectes amb el Gonzalo com el de la David Mengual Free Spirits Big Band,
forma part del trio base que any darrera any obre les jams de 23 Robadors amb
el Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Se’l pot escoltar en diverses formacions, tal és la consideració que els seus
amics li tenen. En un anterior programa on vam poder posar el projecte de Juan Pablo Balcázar anomenat
“Irreversible”, també el vam poder escoltar. Pintxo forma part d’un magnífic projecte que ahir vam poder veure
al Jamboree, amb David Mengual Slow Quartet & Carme
Canela.
Doncs nosaltres acabem aquest projecte amb l’estàndard de Gordon Jenkins anomenat...
2.- Goodbye (G. Jenkins) 4m51s
Un tema ja iniciat amb un swing ben marcat i potent amb el “walking”
magnífic del contrabaixista alhora que amb el tempo ben marcat que permet al
baterista deixar-se anar i fer i desfer. El saxo de Villar “vola” plàcidament per sobre l’estructura rítmica
desenvolupant el solo després de la magnífica introducció melòdica del tema en
un solo igualment melòdic. Després d’ell, el gran solo del líder a contrabaix
ens el torna a situar entre els magnífics mestres d’aquest instrument que tenim
tan a l’abast que a vegades no valorem prou. Camilo és doncs un gran contrabaixista i alhora un magnífic
compositor. S’ha de dir que d’aquest tema en van fer una segona versió més
llarga, la segona presa de so, però a un tempo més pausat i també magnífica.
M’ha semblat aquesta versió, la idònia per acabar el seu projecte.
Seguim però.....ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de
músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/
, editorial dirigida per Sergi Felipe i
Pep Mula els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al
JCLV. I amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
I ara us proposo escoltat al gran saxofonista i amic, Cèsar Joaniquet i els seus amics en
format trio anomenat...
“SONGBOOK”
Cèsar Joaniquet, Brice Soniano
i Kasper Tom
Editat per AstroPi Recordings
Enregistrat i mesclat per Cèsar
Joaniquet el 5 d’octubre de 2014 a Arhus, Dinamarca.
Masteritzat per Ferran
Conangla.
Produït per Cèsar Joaniquet,
Brice Soniano, Kasper Tom,AstroPI
Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Brice Soniano, contrabaix
Kasper Tom, bateria
Aquest és un disc de versions, de magnífics estàndards on les balades hi
són de manera preponderant. El saxo tenor del Cèsar es reconverteix en els anteriors i millors baladistes amb el
so profund i càlid i aquell so arrastrat que tan ens agrada i que vam escoltar
en els dos anteriors programes dedicats als Tenor Titans.
Aquest és un disc homenatge a les grans balades, car dels 9 temes que hi
ha, 6 són estàndards tots amb sorprenents arranjaments i fins i tot un d’ells
amb una revisió força allunyada de la concepció original i més propera a la del
Jazz Contemporani. Escoltarem doncs dues mirades divergents, la més profunda de
sonoritats relacionada amb aquestes balades, i l’altra mirada serà la
relacionada amb la visió més free de la música composada pels tres membres de
la formació, quasi a mode d’improvisacions en el concepte de lliure
improvisació. M’imagino que entremig dels estàndards van voler posar-hi els
aestàndards de la seva collita. Mirarem de satisfer totes les opcions començant
per una de les balades, en el preciós tema de Sammy Fain i Irving Kahal l’anomenat...
7.- I’ll Be Seeing You (S. F. & I. K.) 7m24s
Doncs ja m’explicareu si no és la millor manera de recordar la sonoritat
dels saxos tenors dels dos programes anteriors amb aquest projecte de l’amic Cèsar Joaniquet i els seus amics
danesos. Una magnífica balada interpretada amb tota la emoció sonora que aquest
gran saxofonista és capaç de transmetre, i que és molta. També heu escoltat
d’altres sons més, diguem-ne off de record, fent grinyolar el seu tenor, tot i
situant-nos en un context més actual, més contemporani, com escoltarem aviat.
Us haig de dir que he pogut escoltar el profund so del saxo tenor de Cèsar Joaniquet algunes vegades en
directe i una de les quals al JCLV formant part dels Tres Tenors ben acompanyat de Lluc
Casares i Gianni Gagliardi i la resta de magnífics músics i amics Xavi Torres, Vic Moliner i Joan Terol
en un magnífic concert de Nadal de fa
un parell d’anys. Posteriorment, l’he pogut veure a Jamboree tot i acompanyant projectes diversos com els de l’Ivo Sans. Considero que és un altre
dels músics de casa nostra que no està prou valorat. Cèsar desenvolupa la seva vida personal i professional a Dinamarca i a partir d’allà més amunt,
al nord, o més avall, Holanda i
demés països de l’entorn Europeu.
Quan pot però, s’acosta a casa seva/nostra per acompanyar amics o presentar els
seus projectes com va ser el darrer cas que ja us he comentat, al Jamboree presentant un projecte situat
en el Jazz més contemporani i interpretat amb el so més free del soprano
acompanyat dels seus amics Xavi Torres,
Vic Moliner i Joan Terol.
I seguim amb una altra balada en el també preciós tema de Van Heusen i Johnny Burke anomenada..
1.- Polkadots & Moonbeams (V. H. & J. B.) 6m02s
Aquesta és una de les més maques cançons reconvertida en estàndard des
de ben aviat. Preciosa melodia i harmonia, amb un magnífic canvi en el pont, la
B, que ens sorprèn sempre quan l’escoltem,
tal és la “gràcia” d’aquesta harmonia. El solo de Cèsar es manté controlat en el registre baix, tot i encarar-se
alguna vegada en el més alt. La base rítmica acompanyant li dóna el suport
adequat, amb un contrabaixista sobri i un baterista polit i delicat amb les
escombretes.
Doncs sí que l’homenatge als estàndards hi és de manera completa sense
oblidar la visió sonora més personal del saxofonista Joaniquet que a moments sembla que vulgui dir, sí, però goita com
sona el meu tenor quan vull, una mica estripat. Els músics actuals ens volen
mostrar de quines possibles maneres podem escoltar els instruments de vent la
qual cosa podem comprovar cada dijous que anem a 23 Robadors a escoltar les Jazz Sessions de Free, i això darrer ho
dic jo. Doncs de quina manera hem gaudit escoltant aquestes dues delícies
seguides, embolcallats com estem del so profund a lo Ben Webster d’aquest jove i gran saxofonista, Cèsar Joaniquet.
I ja per acabar, crec oportú escoltar dos temes seguits, car ambdós
estan situats en el jazz més contemporani. El primer és una versió moderna
d’una de les balades del disc, composada per Guy Wood i Robert Melin l’anomenada...
2.- My One And Only Love (G. W. & R. M.) 3m47s
I el darrer tema serà un dels tres que han composat ells, el trio AstroPi
que em sembla així es fan dir Cèsar
Joaniquet, Brice Soniano i Kasper Tom
El tema doncs s’intitula la seva durada, o sigui..
6.- 1.42 (J.
S. & T.) 1m44s
Doncs ja veieu de quina manera ens han sorprès després de les dues
primeres balades, magnífiques, on en alguna d’elles Cèsar ja ens havia avisat de quina manera pot fer sonar el seu
tenor, quan vol. M’ha semblat oportú oferir-vos la seva versió més trencadora
d’aquesta preciosa balada, la qual us
recomano escoltar per John Coltrane
per exemple. De quina manera l’han transformat convertint-la en quelcom més i
diferent, és impressionant. Qui la conegui haurà escoltat algunes frases de la
melodia original, tot i que quasi al final i no gaires d’aquestes. La
continuació amb el tema original crec que ens posiciona en la mateixa òrbita,
és per això que m’ha semblat adequat la seva comunicació ininterrompuda.
Espero que us hagi agradat el projecte d’aquest magnífic trio, mixtura
de record als clàssics i interpretació contemporània dels vells estàndards
alhora que l’afegitó de tres composicions de quasi Free Jazz, de les quals heu
pogut escoltar-ne una, el darrer tema, recordeu enllaçat amb el “My One And
Only Love”, quasi irreconeixible.
I per seguir amb quasi la mateixa ona us proposo escoltar ara a Jason Rigby
Abans però deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs com he dit, seguim amb un projecte similar a l’anterior i ho fem
amb un disc editat per aquesta nostra editorial. Ara bé, com qui no avisa no és
traïdor, amb aquest darrer projecte farem un salt als inicis del programa i ens
aproparem a les “maneres contemporànies” de fer música de l’amic Cèsar Joaniquet i els seus amics
danesos. O sigui que d’alguna manera tancarem el cercle iniciat amb aquest el
nostre amic amb el projecte del gran saxofonista Jason Rigby. Som-hi doncs amb l’anomenat.
“ONE”
Jason Rigby: Detroit –
Cleveland Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 505
Enregistrat i mesclat per Aaron
Nevezie al The Bunker Studio, Brooklyn, N.Y.
Masteritzat per Steve Fallone
als Sterling Sound, N. Y.
Jason Rigby, saxo tenor i
soprano
Cameron Brown, contrabaix
Gerald Cleaver, bateria
Totes les cançons composades per Jason
Rigby, excepte # 3 per Richard
Rodgers i Lorenz Hart, # 4 per George
Schuller, # 5 de Herbie Hancock,
# 7 per George i Ira Gershwin.
Entre els estàndards n’hi ha algun que no ho és tant, o quasi gens, i
aquest és el tema del teòric del Third
Stream, Gunter Schuller, tema
que el nostre trio desenvolupa de manera contemporània però que no
escoltarem.
Aquest és un projecte amb 8 temes, la meitat dels quals són composicions
pròpies i l’altra meitat un homenatge a magnífics estàndards, alguns més
coneguts que d’altres. De totes maneres el tractament que en fan dels
estàndards ens recorda, ara ho escoltareu, el projecte primer de l’amic Cèsar Joaniquet i amics danesos, com he
comentat abans.
Escoltem ja el tema de Herbie
Hancock, el magnífic...
5.- Speak As A Child (H.
Hancock) 7m18s
Un tema aquest de Hancock que
va editar el 1968, després d’haver passat pel segon quintet de Miles Davis amb qui un any abans havia
enregistrat Nefertiti. La versió que
ens fa Jason Rigby és impressionant
per quasi irreconeixible el tema. El so del seu soprano ben bé ens situa en
aquella ona d’avant-garde que sorgia per aquells anys. Un tema on podríem dir
que ens trobem amb un solo permanent quasi des del principi, i com sol passar
en aquests casos, només reconeixem una mica la melodia al final del tema.
Veiem què ens diu Troy Dostert
des de All About Jazz....
Els primers dos projectes editats de Jason Rigby com a líder, “Translucent Space” (2006) i “Sage”
(2009), van ser aclamats àmpliament tant per les composicions sofisticades de
Rigby com per la seva veu com un talent emergent del saxo. En aquests àlbums,
el primer amb un nonet i el segon amb un quintet, Rigby evocava el so de Miles
a mitjans i finals dels anys 60 i la fusió primerenca, amb arranjaments
disciplinats i complexos, però que van obrir la porta a l'avantguarda.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Escoltem la versió a saxo tenor solo del conegut estàndard dels germans Gershwin, l’anomenat...
7.- Embracable You (G.
& I. Gershwin) 4m26s
Doncs aquesta crec què és la primera vegada que escolto aquest tema a
saxo tenor solo. Una balada original que Jason
s’encarrega de reconvertir com tot el que toca, a quelcom més i més original. A
moments podríem dir que hem escoltat a cadascun dels seus referents tals com Coltrane, Rollins i demés, tot i tenir
aquest jove mestre un so i llenguatge força personal. Magnífica demostració
d’improvisació en un altre tema del qual n’hem reconegut petites frases ben bé
al final.
En aquest “ONE: Detroit-Cleveland Trio”, tercer treball editat amb Fresh Sound New Talent, Rigby va en una altra direcció. Per
alguna raó, però, ha demanat la col·laboració de dos dels qui el van acompanyar
en l’anterior projecte “Sage” en la secció rítmica, i en aquest projecte només
a trio, Cameron Brown i Gerald Cleaver.
Un projecte on sembla que s’emfatitzi més la improvisació que les seves
composicions.
A més, mentre en els anteriors treballs Rigby s’havia focalitzat exclusivament en el seu propi material, en
aquest disc que estem escoltant aborda alguns estàndards, això sí, amb una
visió molt personal. Temes de Rodgers and Hart's "You Are Too
Beautiful"; George & Ira Gershwin's "Embraceable You,"
afegint-hi el magnífic tema de Herbie Hancock's "Speak Like a Child."
És molt interessant però escoltar aquesta altra visió de la perspectiva musical
de Rigby, la qual cosa fa que el
treball tingui la coherència adequada i formi una entitat completa, i tot
gràcies a la manera com sonen de diferents de l’original, els estàndards
esmentats. Si a això li afegim les seves pròpies composicions, entendrem doncs
aquest concepte d’obra completa.
Seguim amb més temes d’aquest magnífic saxofonista americà i ara amb el
tema propi anomenat...
2.- Dorian Gray (J.
Rigby) 6m28s
Mare meva quin tema més impressionant, de quina manera ha començat amb
el contrabaixista tocant només tres notes, aquestes però, amb el ritme adequat
i també marcat pel baterista. Cameron
Brown a soles amb el baterista, ens ha deixat una sonoritat profunda i
improvisació remarcable, després, alhora amb el líder i saxo tenor Rigby fent un riff persistent a mode
d’acompanyant pel baterista. Un altre tema on la línia, la fina línia per a
ell, que separa la melodia del tema i la improvisació, pràcticament no
existeix.
En aquest disc hi ha un tema que no posarem que s’anomena “Dewey” i jo
diria que aquest tema està dedicat a la figura de Dewey Redman, saxofonista en l’ona avant-garde, pare del Joshua Redman el qual podrem veure ben
aviat al Jamboree acompanyant a la
formació de Jordy Rossy, tot un luxe
que no us podeu perdre el dimarts 23 de maig.
Jason Rigby ens mostra de quina manera personal en l’ona
avant-garde interpreta els solos dels estàndards. El seu treball amb el soprano
en el tema de Hancock és brutal, ple
de “torrents de notes” en el seu immens solo sobrevolant la magnífica “bossa
nova” implementada per la secció rítmica de Brown i Cleaver. És en aquest format de grup reduït al mínim, on Rigby és molt més impressionant i té
l'oportunitat de convertir en realitat el que te en el seu interior. Això ens
ha dit des del All About Jazz
Bé, doncs acabem el projecte encara amb més Free amb el tema composat
per aquest gran dels saxos, Jason Rigby,
en el tema anomenat
1.- Dive Bar (J.
Rigby) 6m58s
En aquest tema, el baterista Gerald
Cleaver, a qui hem vist ja algunes vegades a Jamboree ha volgut dir-nos que aquí també hi soc jo, fent-nos una
intro a bateria solo, per deixar pas després a la incorporació de Jason en una altra demostració de
poder, de potència improvisadora, de imaginació desbordada, ells dos, a bateria
i saxo, com els nostres amics Gorka
Benítez i David Xirgu. Un tema situat en l’entorn més de Jazz contemporani
com en l’anterior darrer tema de Cèsar
Joaniquet i companys.
Deixem al trio de Jason Rigby
per continuar nosaltres amb la darrera proposta però....
Abans però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I acabem el programa amb un salt estilístic però no qualitatiu, amb un
projecte que em va passar digitalment l’amic a les ones radiofòniques, autor
dels Universos Paralelos i gran
fotògraf del món del Jazz, Sergio
Cabanillas. El projecte el forma un quartet anomenat...
“FEEFIFOFUM”
Feefifofum Quartet
Editat per Youkali music
Enregistrat per Domingo Patiño
el 7 i 8 de gener de 2017 a GG Producciones, Madrid.
Jordi Ballarin, saxo tenor
Carlos Murillo, guitarra
Carlos Ibáñez, contrabaix
Miquel Asensio, bateria
Abans de tot dir-vos que “Fee Fi Fo Fum” és un tema que va composar Wayne Shorter, doncs això, queda dit.
Veiem què ens en diu l’amic Sergio
Cabanillas....en una part del seu comentari, ell, que explica moltes coses
del disc i que miraré de penjar en el blog. I comença amb aquesta frase...
Advertència: "Utilitzar amb moderació, aquest CD pot provocar
addicció". Només arrencar el disc, la banda et sorprèn i t'atrapa amb un
dels talls més impactants del treball: "El Vuelco". Sota l’aparença
de hard bop, la composició del guitarrista Carlos
Murillo es transforma fins tornar-se pràcticament progressiva, camaleònica
i fascinant.
"Abrázame" t'envolta, a ritme de bossa, amb càlides harmonies
del guitarra, qui signa la peça, mentre la veu del tenor es torna vellutada i
xiuxiueja, pura delícia. Segueix la intrigant i fosca "Rectilini”, una de
les obres més destacades del baterista Miquel Asensio, del seu treball Senda
Nova, que s'impregna aquí de la personalitat del quartet i serveix com a marc a
brillants diàlegs entre bateria, saxo i guitarra a la secció de sols. El vals
"9-3-93" és una finestra oberta al món creatiu del contrabaixista
Carlos Ibáñez. Allunyada dels convencionalismes i plena de girs harmònics
imprevisibles, crea un llenç ideal perquè saxo i guitarra improvisin,
apropant-se en ocasions al rhythm and blues i al gospel. Per als qui gaudeixin
també del swing, el quartet el dispensa a dojo a "Mind The Gap",
abans d'abordar "Progression", magnífica aportació del tenor Jordi
Ballarín, que presenten mà a mà Ibáñez i Murillo, on la malenconiosa harmonia
ens porta reminiscències de Brad Mehldau, una sensació que es reforça amb la
interpretació del quartet, cada vegada més lliure, oberta i comunicativa segons
avança la peça. Superat l'equador del disc ens espera "Muñecota", una
combinació de melodia i ritme de les que es queden gravades en la memòria,
abans d'una altra dosi de trepidant swing amb "Unstable Moments", una
peça d'encuny propi que Ballarín construeix sobre la harmonia de
"Stablemates" de Benny Golson. Carlos Ibáñez proporciona a
continuació un recés de pau amb el discurs cantàbile de la seva vals
"Esperando" abans que la banda atac "Falsa Expectativa",
sons urbans amb la inconfusible signatura rítmica d'Asensio. Ja a la recta
final sona "Lucas", un cant ple de tendresa que Carlos Murillo va
dedicar al naixement del seu fill, posant el fi de festa el baterista amb
"Bekirent".
Escoltaràs a John Scofield, Bill
Frisell o Pat Martino amb Carlos Murillo, i un cop de mà amb la
seva excel·lent rítmica. Carlos Ibáñez,
a l'ombra de Ron Carter o Charlie Haden, aporta solidesa, classe,
poesia, i el seu pols musculós. Jordi
Ballarín fa de la sobrietat virtut amb un so a l'altura de Ben Webster, Dexter Gordon o Chris Potter. Miquel Asensio pinta infinits matisos i controla les dinàmiques com
si de Jack DeJohnette o Tony Williams es tractés. Llegiràs que FeeFiFoFum va sorgir de la trobada
entre Carlos Ibáñez i Carlos Murillo, però el resultat final
que escoltaràs sorgeix de la confluència de quatre grans intèrprets i
compositors que conceben la música com una sola ment enfocada a la melodia, en
una recerca constant de la bellesa, que toquen com una entitat orgànica viva i
canviant gràcies a la seva constant interacció. És des d'aquesta cohesió que
s’aconsegueix el magnífic equilibri que caracteritza aquest disc: refrescant
modernitat i risc, sense renunciar a les arrels; melodies que s'apoderen del
teu cap, sense censurar la complexitat i la riquesa. Per cert, què fas llegint
això, quan hi ha tant bo que escoltar? http://www.universos-paralelos.com
Endinsem-nos ja en el primer tall del disc amb reminiscències
Hard-boppers, en una composició de Carlos
Murillo, anomenada...
1.- El vuelco (C.
Murillo) 4m32s
Un tema aquest farcit de canvis rítmics, en alguns casos ternaris
sobretot en els inicis on la melodia del saxo tenor es veu acompanyada pels
acords nítids de la guitarra del compositor. El més impactant és el que dóna
peu al solo del saxofonista, abans que aquest el desenvolupi ja amb un ritme
més marcat. Una molt bona composició on l’aspecte rítmic és la clau i on la
part harmònica segueix una progressió bàsica ascendent de tres acords. Recordeu
que la senzillesa no vol dir simplicitat, i que aquest és un projecte divers n
hi ha cabuda per a tot.
I segons els de la Sala Clamores..
Feefifofum Quartet neix de les reunions entre el contrabaixista
Carlos Ibáñez i el guitarrista Carlos Murillo en què l'objectiu era
intercanviar impressions musicals i tocar tant estàndards com composicions originals,
conformant d'aquesta manera poc a poc una visió musical unitària, barreja de
les dues perspectives, i desenvolupant un estil propi. Quan el projecte va
començar a agafar forma, es va unir a aquest projecte el bateria valencià Miquel Asensio i poc després el
saxofonista català Jordi Ballarín,
aportant aquests últims les seves idees, el seu estil, i també les seves
cançons originals.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb un altre tema amb una mica més de trempera, amb el tema de Miquel Asensio amb l’anomenat...
3.- Rectilini (M.
Asensio) 7m28s
Feefifofum Quartet té al jazz i la improvisació com a fil
conductor, amb ritmes ternaris i influències groovy en algun dels seus temes.
La dinàmica del quartet passa per crear interaccions entre cada un dels músics
en les melodies principals i per descomptat a l'hora de la improvisació, sense
oblidar els oients menys conreats en aquest tipus d'estils. Per això, el
discurs musical pretén ser elaborat i alhora senzill (que no simple) per a
l'oïda.
Doncs amb aquesta informació ben entesa, acabem de comprendre millor el
que estem escoltant. Els temes es mouen en diversos continents musicals
estilístics, on les improvisacions ens situen de ben ple en el món del Jazz, i
de quina manera ho acabem d’escoltar en el solo del català Ballarín al saxo tenor, magnífic. I amb tot això, la secció
rítmica, potent i precisa, amb el baix marcant la progressió escalar descendent
en alguns casos i en d’altres assenyalant clarament les notes guia, amb el
bateria valencià desenvolupant la forma rítmica bàsica alhora que omplint
l’espai amb d’altres atributs propis, i ells dos donant el suport adequat al
guitarrista, el qual circula pels camins del jazz-rock i fins i tot amb
espurnes bluesy magnífiques. Al final, les úniques notes guia del contrabaix de
Carlos Ibáñez inciten amb el
bateria, al retorn dels inicis per encarar el final tots plegats.
Escoltem ja el següent tema d’aquesta formació força ben conjuminada amb
tot de composicions pròpies, i ara amb un tema del guitarrista Murillo, farcit de swing amb
l’anomenat..
5.- Mind The Gap (C.
Murillo) 6m03s
Doncs aquest m’ha semblat el tema potser més jazzístic del projecte d’aquest
magnífic quartet. De fet, és una molt bona composició de Murillo amb una progressió d’acords que ens és familiar i on els
solistes han tingut espais per a la improvisació. Igualment, si el tema en les
A, m’ha semblat preciós, més m’ha agradat el pont, on la melodia del saxo tenor
la trobo magnífica, amb aquesta pujada a mitjos tons. Ell mateix ha encetat la
tanda de solos i l’he trobat impressionant. Un solo melòdic i farcit de bon
gust i on l’excursió al registre alt te reminiscències dels grans mestres, per
so i fraseig. Magnífic el Jordi Ballarín
crec que en el seu millor tema. El swing és permanent, entre el walking del
contrabaixista Ibáñez i el charles
del baterista Asenio. Un magnífic
solo del guitarrista, en la seva ona, amb les seves bones maneres les quals ens
han acompanyat en els temes anteriors, dóna pas a la melodia principal del tema
amb el pont inclòs i així arribar al final en el tema més Jazzy del projecte.
I nosaltres acabem aquest programa i projecte de 12 magnífics temes, amb
profusió de balades de les quals només n’hem posat una, car, encarem ja més de
la meitat del programa i us haig de mantenir desperts. Un disc que us recomano
i que mireu la manera d’aconseguir-lo entrant a la web del Sergio Cabanillas, la dels seu programa de ràdio
universosparalelos.com.
El darrer tema que us proposo és "Unstable Moments", una peça
d'encuny propi que Ballarín
construeix sobre la harmonia de "Stablemates" de Benny Golson. Som-hi doncs per acomiadar-nos d’ells amb un altre
tema també Jazzy i farcit de swing.
8.- Unstable Moments (J.
Ballarín) 3m38s
Doncs ves per on que ens hem tornat a trobar amb un altre tema encabit
en el més potent swing i on els canvis rítmics segueixen la melodia, sobretot
en els inicis. Un tema força entremaliat, i bon construït. La primera part, amb
el tema, canviant de ritmes i entretallat, deixa pas a swing permanent en el
solo del solista i compositor, que ves per on, quan més me l’escolto més
m’agrada. Un so barreja de Henderson i
Gordon si se’m permet, l’identifica clarament. Entremig del tema hem tingut
un espai per a gaudi del baterista valencià Asensio per situar-nos en la melodia principal del tema i encarar
el final, magnífic per aquest projecte d’aquest quartet anomenat com el tema de
Shorter, FeeFiFoFum. Gràcies Sergio Cabanillas per fer-me’ls
conèixer.
Doncs ja vegeu de quina manera més maca hem acabat, a tot swing i de tot
i més. De fet, sempre que puc intento finalitzar el programa a tot tren, car a
aquestes hores si us poso una baladeta segur que us adormiríeu.
Doncs espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, on hem repassat
quatre treballs, on hem donat veu al projecte de l’amic Camilo Fernández, en alguns dels temes situat en el Jazz Modern si exceptuem la manera
“tradicional” d’enfocar els estàndards, situat el so en aquests en el West Coast del trio sense piano.
Després amb el del trio AstroPi, Cèsar
Joaniquet, Brice Soniano i Kasper Tom i el del Jason Rigby, Cameron Brown i Gerald Cleaver, els quals comparteixen
una manera més contemporània d’entendre el Jazz, mentre que per acabar i
gràcies a Sergio Cabanillas heu
pogut escoltar el projecte del FeeFiFoFum
Quartet amb tota una demostració de bon gust i molt bones interpretacions
de tot un seguit de temes propis a cavall entre diversos estils però amb el
Jazz dominant per tot arreu sobretot a les improvisacions.
Ara sí doncs, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo mateix,
Miquel Tuset i Mallol qui us ha
parlat pels colzes, presentat, realitzat i seleccionat les músiques, us desitjo
molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
