Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Ens trobem avui amb un programa amb projectes actuals i recordant-ne un
d’un gran baterista Takeo Takahashi “8Songs
for 9Years”, editat el 2015 i que em va lliurar no fa gaire a la jam de la Sala Sinestesia. Aprofitarem per
posar-vos avui i la setmana vinent la música que escoltarem el proper 26 de
maig a l’auditori del Molí dels Frares
tot i preparant el concert de Ramón Díaz
Group i el disc que ens presentarà “Bumpy Road”. El tercer projecte i que
serà amb el que començarem me’l va lliurar Guillem
Arnedo quan va venir amb els seus companys a presentar el seu “Doin’ The
Thing” al Molí dels Frares. Així és
que les músiques inicialment seran força delicades i acabaran amb més power amb
el projecte del baterista Takahashi.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem ja amb la música del projecte que vam veure el 21 d’abril
a l’auditori del Molí dels Frares la
que ens va oferir el trio Doin’ The
Thing aleshores amb Guillem Arnedo,
Dee Jay Foster i José Carra i amb un canvi de contrabaixista en el disc...
“DOIN’ THE
THING”
Editat per Rizoma Records
Enregistrat per Sergi Felipe el
4, 5 i 7 d’abril de 2016 a Begues, a Can Rossy.
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana entre novembre i desembre de2016 a l’Espai Sonor Montoliu, Montoliu
de Segarra.
José Carra, piano
Pedro Campos, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
Un trio de músics entre els quals un jove crac, Pedro Campos, contrabaixista i baix elèctric quan convé, car gran
és la seva versatilitat i dos músics ja una mica més granadets i amb una mica
més de historial, en José Carra,
pianista que va acompanyar a l’Ernesto
Aurignac Quintet al JCLV en un concert del febrer del 2016 i el gran
baterista Guillem Arnedo amb
projectes diversos sota el braç amb la cantant Celeste Alías.
En aquest disc hi ha precioses balades com “Hali Bai” i “You’ll never
walk alone”, i excepte tres temes de Cole
Porter la resta són temes on el lletrista sempre és Hammerstein, parella de Rodgers,
Kern, Romberg, tot i que la de més renom va ser amb Rodgers. El motiu, crec, te a veure amb d’altres discos, dos, del Guillem amb la cantant Celeste Alías dedicats a les lletres
d’aquest grandíssim poeta que devia ser Oscar
Hammerstein. Nosaltres començarem amb una mica més de swing amb el tema
composat per Romberg i lletra
d’aquell autor...
7.- When I Grow too Old to Dream (R. & H.) 3m37s
Magnífica introducció a base de contrabaix i escombretes amb un swing
contingut pel hi hat tancat, el xarles de la bateria. Però ai, quin canvi en el
moment d’entrar el piano de Carra, i
el swing obert del “ride” i el delicat “walking” del contrabaix de Campos. Composat el 1934, curiosament
aquest tema es va convertir en un èxit popular i no tant en un estàndard de
jazz, tot i que segurament l’haurà tocat també força gent. Nat KingCole, The Everly Brothers, Evelyn Laye i demés l’han
interpretat i fins i tot Cliff Richards.
El solo que fa el pianista Parra és
magnífic alhora que també el del jove contrabaixista, farcits ambdós de melodia
i senzillesa magistral.
Us posaré el text introductori que els hi va fer el mestre i amic Albert Bover...i que diu així...
“Frank Zappa deia que el jazz no és mort però fa olor una mica
estranya. Per sort, anys després d'aquesta provocadora i divertida declaració
de l'indubtable geni que va ser Zappa,
el jazz continua sent una música viva, per molt que molts vulguin enterrar-la
atraient nous músics generació rere generació. La majoria dels músics actuals
de jazz se situen en dues tendències: una més avantguardista, free, que beu de la
música de 1960 fins a l'actualitat, i una altra que s'inspira en la tradició
anterior, de vegades anomenada Mainstream. El trio que componen José Carrá al piano, Pere Campos al
contrabaix, i Guillem Arnedo a la bateria està en aquest disc de ple ficat
al riu d'aquest segon corrent, tot i que es detecta una mica d'influència més
moderna del pianisme de Brad Mehldau
a com Carra toca i arranja les
melodies. En les seves versions d'estàndards s'escolta respecte i coneixement
de l'estil. Jazz alegre, en el millor sentit del terme, expansiu i optimista és
el que ofereixen aquí aquest jove trio. Guillem
improvisa alguns breaks en diverses preses, que al que ho escolta li entren
ganes de ballar “tap dancing”, com en la versió del tema de Porter; 'Anything goes' on Carra interpreta la melodia també amb
múrria alegria. Campos toca un
inspirat solo a 'When I grow'. Tota bona música et transporta, et fa viatjar.
Aquest disc és un viatge al país del swing, a gaudir. I com deia la cançó de Duke Ellington, però donant-li la
volta, en aquest cas, aquí si que "Val la pena, perquè té swing", It
does mean a thing, cause it got that swing.”
Albert Bover.
Seguim al tema de Cole Porter
que comenta l’Albert sobre les
maneres múrries de tocar Carra el
piano...
1.- Anything Goes (C.
Porter) 3m03s
Doncs ja vegeu com anem de relaxats avui, amb aquest magnífic i delicat
projecte sí farcit de swing. Un tema aquest també d’un musical del 1934 i que
tracta d’una història dels embolics d’un vaixell que anava de New York a London. Un musical que s’ha interpretat força vegades i fins i tot
ara en l’època moderna. L’altre cosa és si s’ha convertit en un estàndard de
Jazz interpretat tantes vegades com els altres, estàndards, i llavors direm que
no, que no tant. Parra, tal i com
deia l’Albert que per això aquest és
qui és, desenvolupa un solo amb el mateix esperit murri del tema, amb l’alegria
adequada a la ocasió.
Seguim nosaltres amb el ben entès del bon rotllo, del bon swing, del
Jazz alegre que ens ofereixen i que nosaltres vam poder escoltar el mes passat
al Molí dels Frares, i ara ho farem
amb el tema de Kern & Hammerstein
anomenat...
2.- Make Believe (K.
& H.) 3m00s
Tema aquest del 1927 del musical Show
Boat, i què és un altre tema no massa encabit en els estàndards però que sí
van cantar gent com Barbra Streisand,
Peggy Lee, i demés. Amb una intro del tema igualment encoratjadora i
divertida, ben aviat ens situem en el solo del mestre Arnedo per seguidament, i a tot swing d’aquest i walking de Campos, seguir amb el brillant solo del
mestre Carra, músic aquest de la
ciutat de Granada i que comparteix
projectes amb d’altres músics alhora que liderar els seus propis amb diversos
discos del seu trio, editats també per la mateixa Rizoma Records com el José
Carra Trio anomenat “EWIG” i el José
Carra i el seu “Verso” amb Jaume Llombart, Dani Domínguez i Bori
Albero.
Un solo magníficament recolzat per la base rítmica amb una total compenetració
entre ambdós, contrabaixista i pianista, els quals serveixen en safata
l’estructura rítmica per així el pianista volar, literalment, i brillar amb la
seva improvisació.
Seguim amb més música i swing, la que ens ofereixen aquest trio de
mestres i ara amb el tema de Cole Porter
anomenat...
5.- Just one of those things (C. Porter) 3m23s
Aquest també és un tema d’un musical, com quasi tots, aquest però del
1935 per l’anomenat Jubilee amb la
diferència que sí que ha estat encabit per mèrits propis en el Great American Song Book i per tant ha
esdevingut un estàndard interpretat per quasi tothom començant per Ella Fitzgerald, Anita O’Day, Billie
Holiday, Louis Armstrong, Oscar Peterson, Lee Morgan, i un llarg etcètera.
Un altre tema amb el mateix sentit positiu del ritme, del bon rotllo, on el
jove crac ens torna a fer un magnífic solo al contrabaix i ara fent uns “vuits”
amb el baterista i les seves escombretes màgiques. Després, l’entrada de
l’acord del pianista sembla despertar-nos del dolç somni on ens havíem
introduït gràcies als seus dos companys.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabem aquest projecte ja amb el darrer tall del disc, en un altre
tema de Cole Porter en
l’anomenat....
8.- So in Love (C.
Porter) 5m24s
Aquest és el tema d’un musical de l’autor del 1948 anomenat Kiss me, Kate basat en l’obra de Shakespeare, The Taming of the Shrew i
que primer va cantar Patricia Morison.
El ritme “latin” que han aconseguit li dóna un aire també força vital, i tal és
la manera com aquests músics desenvolupen la seva vida i carrera musical, amb
una vitalitat positiva. Una melodia iniciada pel pianista i que posteriorment
desenvoluparà en un preciós solo ja amb un Arnedo
a ple “Ride” i encara amb el ritme latin ara una mica emmascarat per la manca
de les abans més clares percussions. De nou la melodia i encarant el final, amb
un petit break rítmic ja cap el final, acabant-lo amb un curtet turnaround.
Magnífic tema i projecte d’aquests nostres amics que tan ens van omplir de joia
el passat 21 d’abril a l’auditori del Molí
dels Frares, en un concert patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de
casa nostra, podeu entrar al web de Underpool
https://www.underpool.org/ , editorial
dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula
els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb
les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
I ara us proposo escoltar la meitat del projecte que escoltarem el
divendres 26 de maig al Molí dels Frares
i que serà el darrer del Ramón Díaz
Group anomenat...
“BUMPY ROAD”
Ramón Díaz Group
Editat per 96k music 960023
Enregistrat per Guille Pérez el
16 i 17 de setembre de 2015 al Bon So Studio.
Mesclat per Ramón Díaz Group
Masteritzat per Albert Guitart
Produït per Ramón Díaz
Ramón Díaz, bateria,
percussions
Jeppe Rasmussen, saxos i OHMs
Emilio Martín, contrabaix.
Tots els temes i arranjaments són de Ramón Díaz excepte el “Speak No Evil” que és de Wayne Shorter, “Humanos imperfectos” de
Jeppe Rasmussen i “Super E” de l’Emilio Martín....
Però veiem qui és Ramón Díaz....
“Titulat en Estudis Superiors de
Música per l'ESMUC i en Grau
Superior pel Taller de Músics de Barcelona. Continua la seva formació
instrumental amb Quim Solé, Jorge Rossy
i Idris Mohamed. Ha cursat seminaris amb Billy Hart, Max Roach, John
Abercrombie, Donald Harrison, Mulgrew Miller, Tete Montoliú, Gal Harper,
Richard Beirach i David Liebman, i Màster Class amb Peter Erskine, Trilok Gurtu
i Dave Weckl.
I seguirem parlant d’ell, d’ells, però comencem amb la meitat de la
música d’aquest disc, car l’altre meitat sonarà la setmana vinent tot just
abans del seu concert al Molí dels
Frares....fem-ho doncs amb el tema...
2.- La Habitación (R.
Díaz) 8m16s
Doncs ja veieu que ens mantenim en la més relaxada sonoritat tot i haver
canviat l’estil i haver passat de l’homenatge als clàssics interpretat però de
manera moderna, al Jazz d’autor amb aquesta formació de saxo, contrabaix i
bateria, Ramón Díaz Group. La
mestria de Jeppe Rasmussen als saxos
és de molts coneguda, i per qui us parla, dir-vos que aquest és un músic que va
passar per les WTF de Jamboree en
moltes ocasions, havent-lo vist jo en algunes menys.
En el terreny professional, Ramón
ha tocat amb Dick Oatts, Dave
Schnitter, Jean Toussaint, Jerry Gonzalez, Greg Lyons, Jim Left, Joe Fonda, Tom
Warner, Javier Colina, Ramón Cardo, Chano Domínguez, Perico Sambeat, Zé Eduardo, Horacio Fumero, Tom Guillion, Polo
Orti, Bob Sands, Dani Perez, Jose
Luis Gamez, David Mengual, Llibert
Fortuny, Kike Perdomo, Jose Antonio Ramos o Ravi Chary, entre d'altres.
Ha col·laborat amb Mozaik Jazz Quartet, Mambaya Avangard Ensemble, Zé
Eduardo Unit, Big Band Taller de Músics, Chano Dominguez Trio, el programa “El
Pendol” de TV2, Michael Mcaine Blues Band, Carliños Pitera, Loti Lewis, Lluís Coloma Trio, Macaronesis,
Jazzborondon, etc…
Seguim amb més de la seva música i ara amb un tema de Jeppe Rasmusen anomenat..
3.- Humanos imperfectos (J. Rasmussen) 5m47s
Aquí se’ns han mostrat relativament moderns pel que fa a estris
electrònics, i que deu ser el OHM que deu manipular el magnífic saxofonista Rasmussen. Mentre aquest introdueix
l’harmonia amb una progressió d’acords determinada, el magnífic contrabaixista
desenvolupa el seu solo de manera magistral. L’instrument, que podria ser el
mateix saxo passat pel sedàs del software i electròniques diverses, sona ara
obertament, i tot i la modernitat de l’estri, igualment les sonoritats són
delicades. Al final, de nou l’Emilio
al contrabaix i sempre el Ramón
precís i també mesurat amb els elements de la seva bateria en aquest tema que
al menys a mi em va sorprendre la primera vegada que el vaig escoltar, i encara
ara, i les vegades que l’escolto.
Ha participat Ramón en la I, II,
III, IV i V Mostra de Jazz Europeu, La Mercè 1990, 1991 i 2006, festivals de
jazz de La Laguna, Debrecen (Hongria), Terrassa, Lugo, Logroño, Getxo,
Barcelona, Girona, Sant Sebastián, Las Palmas, Santander (Universidad Menéndez
Pelayo), Altaveu Frontera, L´Hora del Jazz, Jazzatlantic (Tenerife), Beirut
(Líban), Casablanca (El Marroc). Gires per Espanya, França, Anglaterra,
Portugal, Líban, Colòmbia, Veneçuela, Hongria, Mèxic, Índia, Xina, Corea del
Sud, Polònia, Bèlgica, Irlanda, Brasil, Santo Domingo, Japó i els EUA.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
En l’actualitat lidera el Ramón
Díaz Group, i treballa amb Jaume Vilaseca Quartet, Big Band De
Canarias, Santi Galan Quartet, Quim Abramo Quartet i músic freelance. Des
de 1996 és professor d’instrument al Taller
de Músics de Barcelona. És
co-autor del programa de nivell elemental i mig de Bateria del Taller de
Músics, ha dirigit a diferents combos i grups i ha impartit dos seminaris (Festival de Jazz de Lugo i Festival de Jazz
de Canàries).
Seguim amb un altre dels temes que posarem avui i ara ja amb més clares
tendències de “groove” amb el tema...
6.- Survival (R.
Díaz) 6m05s
El magnífic so del tenor del músic danès establert entre nosaltres de fa
força anys, Rasmussen ha iniciat la
melodia ja des dels inicis, força ben acompanyat per contrabaix i bateria,
ambdós tocant mesuradament, sobretot el líder de la formació, Díaz. El saxofonista, de manera ininterrompuda
ha iniciat el seu solo, amb un Díaz
sobri i el contrabaixista Martín
formant un tàndem perfecte amb el baterista. A mida que desenvolupa el solo, el
saxofonista arriba a moments àlgids importants. Després, sense els aires del
tenor sembla que ens situem temporalment en una
mena de silenci, però no, ben aviat hi torna el saxo tenor amb la
melodia del tema, força ben construïda i ben marcada rítmicament per l’amic i
baterista canari.
I ha vingut al JCLV en dos projectes diferents, els del Jaume Vilaseca, “Jazznessis II”, amb la
música de Gènesis embolcallada de
Jazz, i amb el Fran Suarez Trio i el
seu Dr. Go.
La seva discografia inclou:
“Pues si” (SRP Records), Ramón Díaz Group, 1995
“O si no, Que?” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 1998
“Sketches” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 2001
“Diàleg” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 2005
“Unblocking” (Fresh Sound New Talent), Ramón Díaz Group, 2008
Algun dels quals havent sonat en aquest programa i jo diria que devia
ser el “Unblocking” i ja fa temps. Mentre que la llista de discos on ell ha
participat com a “sideman” és massa llarga com per posar-la aquí.
I ja acabem el projecte del Ramón
Díaz Group amb el tema anomenat...
8.- Come y Baila (R.
Díaz) 3m21s
Doncs aquí, després de la intro rítmica de
contrabaix i percussions, el mestre Rasmussen
ens embolcalla amb el magnífic so del seu saxo soprano, mentre les percussions
del líder s’aparellen rítmicament amb el jove contrabaixista Martín. Un contrabaixista que crec deu
estar a punt d’acabar el G. S. al Conservatori
Superior del Liceu si és que no l’ha acabat ja. Recordo que no fa gaire, fa
coordinar una de les jams que es fan els dijous al cafè de la institució
centenària. Després del so del saxofonista, el líder compagina bateria i bongos
marcant un ritme ternari de la mà del contrabaixista Martín. Mentrestant, nosaltres gaudint amb la melodia i sons
preciosos del soprano d’aquest mestre del nord d’Europa. No fa massa, i en els concerts Emergents a lAuditori, l’Emilio
Martín, va participar un dia amb dues formacions, una a quintet i l’altre a
trio, amb músics d’àmbits escolars diversos.
Bé, doncs deixem aquest projecte de l’amic i
gran baterista Ramón Díaz car la
resta ho podreu escoltar la setmana vinent, tot i preparant el concert del 26
de maig, però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I ara sí, acabem ja el programa tal i com havíem dit amb el projecte
anomenat...
“EIGHT SONGS for NINE YEARS”
Takeo Takahashi
Auto Editat
Enregistrat per Fernando
Redondo el 21 i 22 de maig de 2015 als Blackbird Studios i per Blas Acosta el 6
de juny de 2015 a l’Auditori Alfredo Kraus de Gran Canaria.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla l’octubre de 2015
Miguel “Pintxo” Villar, saxo
tenor
Octavio Hernández, guitarra
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Takeo Takahashi, bateria,
composicions i arranjaments.
I la col·laboració de Chago
Miranda en el tema #4
Bàsicament jo situaria aquest projecte en diferents apartats musicals.
El primer més delicat on hi podríem encabir els temes més baladistes com són
“Song nº 7”, i “4:59”, tema que dura 6 minuts. Un altre apartat és el
relacionat amb el més “swingero” amb el tema “Undone”. La contemporaneïtat i
també el swing el trobem amb el tema “P” i el magnífic “Blues XXY”, aquest
darrer també amb el swing adequat. El concepte més potent i elèctric el tenim
en el tema “56 steps”, aquests dos, són pèro també els més rítmics. Finalment
n’hi ha un parell que ens situen en el concepte més contemporani del Free Jazz
i aquests són “Hyperspectral” i “Close to release” tema que quasi a la meitat
esdevé una preciosa balada. S’ha de dir però, que en tots els temes fins i tot
els que inicialment tenen un inici particular i aparentment allunyat del jazz,
s’hi introdueixen de ple posteriorment i sobretot en els solos dels seus
components, o sigui que el swing, el
groove, hi és present en aquest projecte i de manera global.
Comencem ja amb les músiques d’aquest magnífic projecte, i ho farem amb
el primer tall del disc, el tema anomenat...
1.- Undone (T.
Takahashi) 7m28s
A Takeo Takahashi el vaig
veure no fa massa a la Jam de la Sala
Sinestesia amb qui vaig tenir la sort de tocar uns temes, un dia on també
hi va col·laborar el seu amic Camilo
Fernández qui em va donar el seu disc i que vam posar la setmana passada.
Quan vam parlar i després de comentar-li que feia un programa de ràdio i que Camilo m’havia donat el seu disc, Takeo em va comentar que també em
donaria el seu. I vet aquí que aquesta és la història del com ha arribat aquest
disc a aquest programa de ràdio.
Doncs seguim ara amb un dels temes més “trencadors” en els inicis, tot i
que poc després esdevé en una preciosa balada on el saxo tenor de Villar brilla com ja estem comprovant...en el tema..
8.- Close to release (T.
Takahashi) 7m53s
Takeo és un bateria format al País Basc (Musikene) que
va fer el seu concert de fi de curs de Musikene
ara tot just fa 5 anys, un 16 de maig de 2012 al Altxerri Bar&Jazz de Donostia.
Posteriorment va seguir al Taller de
Músics de Barcelona i ja fa
temps que córrer entre nosaltres participant de diversos projectes. Els seus
estudis i ampliacions adequades passen també per Nova York havent estudiat amb John Riley, havent-se trepitjat molts
escenaris amb multitud de projectes en festivals i clubs especialitzats al
costat de músics de la categoria de Jo
Krause, Nasheet Waits, Bill Stewart, Jorge Rossy o Guillermo Klein entre molts altres.
Després de força temps recopilant, aprenent i tocant amb quasi tothom, i
ara fa 4 anys, el 2015, va decidir encabir experiències i creacions en aquest
treball auto produït que segur us agradarà força. Cal donar sortida als
projectes personals i més si són de producció pròpia, amb tot l’esforç de tot
tipus que això implica, econòmic també.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb el tema més “swingero”, l’anomenat..
7.- “P” (T.
Takahashi) 6m09s
'Eight Songs for Nine Years' és el resultat de les diverses influències
adquirides al llarg dels anys d’anar d’aquí cap allà i de compartir música i
experiències amb amics i les seves músiques. Dins de la diversitat del projecte
hi ha però un fil conductor homogeni que fa que tot plegat tingui un sentit, el
que ell li ha volgut donar i que a nosaltres ens ha arribat, ens arriba amb
claredat.
El fet de la diversitat te a veure amb els companys, i així és que els
temes més “potents” rítmicament i fins i tot molt elèctrics tenen a veure amb
la personalitat del gran guitarrista canari establert a casa nostra de també fa
anys, l’Octavio Hernández. Takeo ha volgut fer temes on els
companys puguin desenvolupasr tot el seu potencial i així és que també hi ha
balades on la mestria del vell amic nostre Miguel
“Pintxo” Villar al saxo tenor es fa palesa. Recordeu que el vam escoltar
també la setmana passada en el projecte de Camilo
Fernández. Un saxofonista pamplonès que s’està entre nosaltres des del
1999, ara ja fa 18 anys, quan va venir a estudiar Jazz al Taller de Músics de la mà de mestres com Jon Robles, Bill McHenry, Joan Monné, Guillermo Klein, Joan Díaz, etc.
Seguim ara amb en el tema anomenat...
3.- Blues XXY (T.
Takahashi) 5m24s
Els temes més “soft” que també n’hi ha, són perfectes per escoltar la
profunda sonoritat de l’amic i contrabaixista colombià establert entre
nosaltres de fa força anys també el qual hem tingut al JCLV algunes vegades.
Parlem de Juan Pablo Balcázar, qui
conjuntament amb Miguel Villar i Carlos
Falanga, porten les Jams de 23
Robadors amb molt d’èxit de músics i públic. Un músic, el colombià que
també va passar per Musikene abans
de venir a casa nostra, el qual te al seu nom diversos enregistraments alguns
dels quals hem posat en aquest programa.
Un baterista doncs, les composicions del qual deixen via lliure a la
resta de companys per al seu desenvolupament i sobretot gaudi. I ja se sap que
si gaudeixen els músics, nosaltres els oïdors, també.
I ja acabem el projecte i programa da’vui amb el tema més potent, amb
moments també delicats amb l’anomenat..
5.- 56 Steps (T.
Takahashi) 5m49s
Bé, doncs amb aquest magnífic tema de Takeo Takahashi hem acabat projecte i programa, tot i esperant que
l’hàgiu gaudit d’allò més, tal i com hem fet nosaltres. Un altre programa força
entretingut i amb una sonoritat i ritmes força continguts, amb molt de swing en
el projecte dels amics Doin’ the Thing,
sonoritats modernes i ritmes delicats també en el projecte de Ramón Díaz Group, i ja acabant d’una
manera una mica més potent, tot i que variada, amb el disc del baterista Takeo Takahashi. Insisteixo en el fet
que la setmana vinent podreu escoltar la resta de temes del disc del Ramón Díaz Group tot i preparant el
concert del 26 de maig al Molí dels
Frares.
Doncs ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha fet el
relat, seleccionat les músiques i realitzat el programa, us desitjo molt bona
nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Fins la setmana vinent
si és que hi som tots plegats.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
