Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa.
Us vull recordar que aquest divendres tenim de nou un concert de Jazz al
Molí dels Frares i serà amb el
projecte del gran baterista canari establert a casa nostra, en Ramón Díaz Group el qual ens presentarà
el disc que ja va sonar la setmana passada en aquest programa, disc anomenat
“Bumpy Road”. L’acompanyaran Jeppe
Rasmussen, saxos i Emilio Martín, contrabaix. Aquest divendres a les 21h30m
al Molí dels Frares, en un
esdeveniment organitzat pel JCLV i patrocinat
per l’ajuntament de SVdH i
per tant gratuït.
Aquesta nit havia de posar-vos més música del Ramón Díaz la qual cosa faré
tot just abans de començar l’homenatge a un dels músics més avantguardistes
dels anys 60s, al gran saxofonista, flautista i intèrpret del clarinet baix, el
Sr. Eric Dolphy, és clar, amb el permís d’Ornette Coleman i John Coltrane. Podreu
escoltar dos dels seus emblemàtics discos, l`”Outward Bound” i el penúltim que
va fer abans de deixar-nos, el “Out to Lunch”.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Escolteu doncs del disc de Ramón
Díaz Group anomenat “Bumpy Road” el tema “Desigualdad/remontada”....per
tenir les ganes suficients i venir el divendres al concert del Molí...
7.- Desigualdad/remontada (R. Díaz) 8m55s
I de comentaris pocs, car haurà estat la intro i recordatori del concert
d’aquest divendres i nosaltres ens endinsem amb la vida, música i miracles
de....
Eric Dolphy
Los Àngeles, California,
20-06-1928 / Berlin, Alemanya, 29-06-1964), Saxo alt, clarinet baix i flauta
del darrer Hard Bop amb un peu en el Free Jazz. Autèntic virtuós de tots els
instruments esmentats i apassionat improvisador, proposa en la seva majoria
d’edat un llenguatge tonal integrant-se amb formes d’improvisació més lliures.
Tal i com ell mateix diu, cada nota que toca te relació amb els acords del tema,
o diu així:
Toco notes que en un principi
serien considerades alienes a un determinat to, però que jo les escolto com a
correctes. Molts diuen que ignoro els acords. Jo no ho crec. Cada nota que toco
te una certa referència amb l’estructura harmònica del tema....però ja que jo
escolto altres resolucions per a l’estructura harmònica de base, intento
utilitzar-les i així aconseguir que l’instrument, d’alguna manera, parli.
Escoltem ja les primeres músiques, i avui, tot i anar comentant la biografia
d’aquest mestre del qual ja li vaig fer dos programes, el 91 i 92, allà per l’any
2012 de la tercera temporada, us posaré la música de dos dels seus emblemàtics
discos, primer l’”Outward Bound” i després el “Out of Lunch”, que va ser el
darrer que va enregistrar. Avisats com esteu, seguim amb la seva
biografia....però ja escoltem els dos primers temes, el més delicat de
l’”Outward Bound” i composat per la parella Rodgers & Hart el 1936 pel musical “On your Toes”, Glad to be
unhappy i el Blues de Dolhpy anomenat 245.
5.- Glad to be unhappy (R, & H.) 5m27s
4.- 245 (E.
Dolphy) 6m49s
Doncs ja heu vist de quina manera Eric
Dolphy tocava la flauta travessera, amb quina mestria i sentiment... Doncs
i quin Blues va composar el gran Dolphy
i de quina manera tan personal en una melodia ben curta i impactant la entrada
de Hubbard en el seu solo. Un
jovenet aleshores però ja amb quina tècnica i sonoritat també personals. Solo
de Jaki Byard en el més convencional
estil bluesy, delicat i pulcre i ja la sonoritat avantguardista de Dolphy a l’alto, fent demostració de
control sobre l’instrument a base d’intervals amplis i tècnica de virtuós, què
és el que va ser. Després, de nou els dos vents amb sonoritats diferenciades,
les del metall i la canya, la més estrident a voluntat de totes, la del geni Dolphy.
Molt criticat per uns i celebrat seguidor de Parker per d’altres, va morir sobtadament just acabats de fer els
36 anys, deixant sense resposta nombroses qüestions sobre un futur del qual,
ell, en semblava tenir la clau.
Eric dolphy, va mostrar interès per la música en una edat molt primerenca.
Les primeres veus que va escoltar, etc...ho acabaré per penjar-ho. Va ser
company d’investigació en el món del Free
Jazz amb l’Ornette Coleman, amb
qui l’unia una gran amistat. Va descobrir-nos el magnífic so del clariner baix,
gràcies al seu professor Merle Johnston,
però també s’ha de recordar que va ser qui va introduir la flauta en el món del
Jazz.
Una biografia que podem consultar a la Guia Universal de Jazz Moderno de Giner, Sardà i Vazquez. També en la magnífica col·lecció de 100
discos Maestros del Jazz de Planeta Agostini, i també de la
anomenada bíblia del Jazz, El
diccionario del Jazz, escrita per Phillipe
Carles, André Clergeat i Jean-Louis Comolli de l’editorial Anaya, malauradament exhaurit. Tot i
que, si podeu llegir francès, hi ha l’edició original de Dictionnaire du Jazz de l’editorial Bouquins, dels mateixos autors. Biografia resumida i més un repàs
per algunes de les seves gravacions com
ja anireu veient.
I continuem amb la música primer amb el magnífic tema de Kaper & Washington l’anomenat, “On
green Dolphin StreeT” i després amb el tema de Dolphy anomenat “G. W.”...som-hi.
2.- On Green Dolphin Street (K. & W.) 5m45s
1.- G. W.. (E.
Dolphy) 7m57s
El primer és un tema que van composar el 1947 per a la pel·lícula Green Dolphin Street basada en la
novel·la de Elizabethe Goudge
essent Jimmy Dorsey Orquestra els qui la van tocar en la pel·lícula i del
qual se n’han fet milers de versions o interpretacions esdevenint un dels grans
estàndards de Jazz interpretats per milers de músics entre els quals Davis i així és com la trompeta de Hubbard sona, amb la sordina a mode de Miles. El nostre mestre desenvolupa el
seu solo amb el clarinet baix extraient-li una magnífica sonoritat com mai
ningú més ha pogut fer. I és que com Dolphy
no n’hi ha hagut mai més cap. Els de AllMusic deien que aquest és un
projecte més proper al Hard bop que al Free posterior, però jo diria que en el
segon tema, Dolphy s’apropa més a
les estructures més avantguardistes que a les del Hard Bop, i també les seves
sonoritats. Magnífic tema del nostre heroi.
I seguim amb la biografia....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
L’abril de 1958 va entrar al grup de Chico Hamilton, bateria i gran
compositor amb el qual va aparèixer a la pel·lícula “Jazz on A Summer’s Day”,
rodada per Bert Stern al Festival de Newport 1958. Amb el Chico varen
enregistrar el disc “Gongs East!” de
Warner Bross/Discovery Records, àlbum que va esdevenir el més popular del grup,
enregistrat el 29 i 30 de desembre a Los Angeles.
amb els següents músics:
Eric Dolphy, saxo alt, flauta i
clarinet baix
Wyatt Ruther, contrabaix
Nathan Gershman, violoncel
Dennis Budimir, guitarra
Chico Hamilton, bateria
Posteriorment, i amb la mateixa formació varen enregistrar l’àlbum “That Hamilton Man” que també es va
dir, en una reedició, “Truth”, i ho
varen fer el 19 de maig de 1959 a Los Angeles.
I escoltarem ara els dos darrers temes d’aquest “Outward Bound”, el
primer amb el més Hard Bop possible amb el líder també a clarinet baix en el
tema anomenat “Miss Toni” de Charles "Majeed" Greenlee i
després amb el magnífic i potent Les” del mateix Dolphy.
I escoltarem ara un altre tema d’aquest “Outward Bound”, amb el més Hard
Bop possible amb el líder també a clarinet baix en el tema anomenat “Miss
Toni” de Charles "Majeed" Greenlee
6.- Miss Toni (Ch.
G.) 5m39s
Doncs ja heu vist quina delícia de “Miss Toni”, amb quin swing i blues l’han
interpretat i és que aquesta és l’essència del Hard Bop, la mixtura del swing i
el blues, bàsicament. Amb el clarinet baix, Dolphy ens ha enlluernat de la seva i única manera mostrant-nos el domini sobre
l’instrument alhora que el seu fraseig gens convencional i sí totalment
personal, sempre amb espurnes de l’avangtguarda que ell va personificar. Hubbard està immens en aquest tema i
així l’hem pogut escoltar.
El 1959 se’n va anar a Nova York on va contactar amb Coltrane i on va
entrar a formar part del quartet de Mingus. Abans però va enregistrar el seu
primer àlbum com a líder, amb pràcticament la mateixa formació del disc
anterior amb Chico Hamilton. El disc va ser “Hot & Cool Latin”.També durant el 1959 va enregistrar l’àlbum “Wherever I Go”.
Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de
casa nostra, podeu entrar al web de Underpool
https://www.underpool.org/ , editorial
dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula
els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb
les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
Dir-vos que sempre he pensat que Charles
Mingus va ser qui va saber veure en aquell jove músic tota la seva
genialitat i és així com Dolphy en
aquells els seus darrers anys va enregistrar i formar part de la formació del
gran contrabaixista alhora que desenvolupà la seva música amb més aires de
llibertat, que ja és dir, car Mingus
va er també un altre avançat al seu temps.
I ara ja toca parlar del disc que heu escoltat...L’1 d’abril de 1960 va
enregistrar per New Jazz/OJC l’àlbum “Outward
Bound” per Prestige, al Rudy Van
Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, April 1, 1960, essent el primer dels 9
treballs enregistrats a Prestige, amb els següents músics:
Eric Dolphy, alto saxo, baix
clarinet, flauta
Freddie Hubbard, trompeta
Jaki Byard, piano
George Tucker, contrabaix
Roy Haynes, bateria
I d’aquest disc ens
en parlen des de AllMusic tot i
dient-nos:
Que el multi-instrumentista de canya i compositor Eric Dolphy, una de les figures més crucials en el jazz, va ser un
músic amb una impressionant ferocitat lírica, imaginatiu i a l'avantguarda dels
canvis en la música de la dècada de 1960. Dolphy,
a diferència d'alguns dels seus contemporanis, mai va abandonar totalment l'enfocament
del bebop sobre canvis d'acords en els seus solos, i a més a més els va dur a fresques
altures expressives. Outward Bound,
una sessió de quintet de 1960, mostra Dolphy en una fase de transició de la
seva música més a prop del “Hard Bop” dels anys 50 que del free jazz dels
"finals dels 60. "245" és un blues d’aquells de darreres hores
de la nit en què Dolphy, en l’alto,
testifica el seu sentiment i la lleialtat a la forma. Dient-nos que en el “Glad
to be unhappy” tenim el Dolphy més
líric a la faluta, que a “Miss Tomi” el tenim totalment lliure i creatiu amb el
clarinet baix i que en aquestes sessions hi vam tenir Roy Haynes, baterista ja amb Charlie
Parker i havent-ho fet també amb Pat
Metheny ja darrerament.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I ara escoltareu dos temes del “Out to lunch” , el penúltim disc que va
enregistrar Dolphy i el més
avantguardista de tots amb tots els temes propis, ja amb clares connotacions
del Free que alguns dels seus companys feien tot i que molt més free, com l’Ornette Coleman on no hi havia massa
estructures i sí, això Dolphy no ho
va voler abandonar mai....Llibertat sí, però musicalment parlant de manera
estructurada.
Som-hi doncs primer amb “Something Sweet, something Tender” i després
amb “Straight up and down” amb el mestre Dolphy..
2.- Something Sweet, something Tender (E. Dolphy) 6m03s
5.- Straight up and down (E. Dolphy) 8m19s
Doncs amb el primer tema hem tingut de nou al Dolphy més profund amb el seu so del clarinet baix en una mena de
balada amb diàleg inicial amb el contrabaixista i després amb el trompetista, i
això, abans de meravellar-nos amb el seu esclatant so i inversemblant solo.
Quines sonoritats era capaç d’extreure d’aquest, un dels més impressionants
instruments, el clarinet baix. Dirr-vos que teniu entre els músics el vibràfon
de Bobby Hutcherson, el contrabaix
amb arc inclòs de Richard Davis, la
trompeta com abans de Hubbard i a la
bateria un noiet de 18 anys anomenat Tony
Williams. Amb el segon tema ja hem flipat de nou. El duet inicial dels dos
vents en una melodia súper avantgarde i sonoritats extra-comprensibles
aleshores, i fins i tot ara ens sona d’una altra galàxia. El líder, ara amb el
saxo alto, igualment es mostra amb tot el seu esplendor, i considerant que
estava en el zenit de la seva carrera, amb un desenvolupament que hauria estat
inimaginable de no haver-nos deixat. El
seu domini tècnic i gust interpretatiu fins i tot amb els sons més estranys
aleshores, el 1963, quan la gent escoltàvem els Beatles i el “She loves you
ye”, i similars tonteries. Hi havia música que molts desconeixíem i que venia
de les estrelles. I nosaltres, pensant-nos que descobríem la sopa d’all. Aquí, Hubbard va fer un canvi substancial en
el seu plantejament, oblidant les seves arrels boppers i desenvolupant
estructures similars a les del líder, a les del vibrafonista, a les del jove
baterista que se’ls endugué molt enllà, també amb el gran contrabaixista Davis. Hutcherson, seguí igualment el líder en el seu solo i sí, tots a
una, en la més increïble modernitat, la d’una música que tenia tots els
ingredients per arribar al més alt de tot plegat. Llàstima que no va poder ser
així.
Posteriorment, el 15 d’agost de 1960 va enregistrar el “Out There”, també per Prestige, amb
una formació atípica amb:
Eric Dolphy, alto saxo, baix
clarinet, flauta
George Duvivier, contrabaix
Ron Carter, violoncell
Roy Haynes, bateria
Pocs dies després, el 19 d’agost de 1960, enregistrava l’àlbum “The Caribe with The Latin Jazz Quintet”, també
per Prestige, al Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, August 19, 1960, amb
els següents músics:
Eric Dolphy, alto sax, baix clarinet, flauta
Carlie Simons, vibràfon
Gene Casey, piano
Bill Ellington, contrabaix
Manny Ramos, bateria i timbales
Juan Amalbert, congues
Posteriorment va enregistrar una “raresa” anomenada “Other Aspects”, de Blue Note, als Esoteric Studios de Nova York,
el novembre de 1960. Unes cintes enregistrades per uns amics de l’Eric Dolphy,
Hale i Juanita Smith, abans de marxar a Europa amb el Charles Mingus.
Posteriorment, Eric ja no va tornar i els Smith els hi varen dir als pares de
l’Eric si volien les cintes, però aquests les hi varen deixar. A finals de 1999
es varen donar a conèixer i posteriorment es va fer el disc.
Acabant-se ja el prolífic any 1960, el 21 desembre, va enregistrar un
altre disc amb Prestige amb el nom de “Far
Cry”, per l’editorial New Jazz, a l’estudi de Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ, amb el trompetista
Booker Little i la secció rítmica amb la qual tocava aleshores. La formació va
ser doncs:
Booker Little (tp -1,2,4,5)
Eric Dolphy (as, bcl, fl -1/6, as -7)
Jaki Byard (p -1/6)
Ron Carter (b -1/6)
Roy Haynes (d -1/6)
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Ja situats en el 1961, Dolphy va enregistrar 38 discos, o bé com a líder
del grup o bé col·laborant amb d’altres formacions liderades per Coltrane,
Mingus, Booker Little, George Russell, Oliver Nelson, etc...Un disc que es va
enregistrar des d’octubre de 1960 i que finalment es va acabar de fer cap a l’abril
de 1961 va ser el “Candid Dolphy”. Un
que va fer el juny de 1961, col·laborant amb el Mal Waldron va ser el disc “The Quest”, editat per New Jazz i enregistrat a l’estudi de Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs,
NJ, el 27 de June de 1961. Disc-obra personal de Mal Waldron, on tots els
temes son composicions pròpies. Els músics d’aquest treball varen ser:
Eric Dolphy (alto sax, baix clarinet)
Booker Ervin (trompeta
-1/4,6,7)
Mal Waldron (piano)
Ron Carter (cello)
Joe Benjamin (contrabaix)
Charlie Persip (bateria)
Escoltem ara el magnífic i llarg tema que intitula el disc “Out To
Lunch”...
4.- Out to lunch (E.
Dolphy) 12m09s
El títol del disc i tema llarg de més de 12 minuts se’ns ha endut també
a lo més enllà de l’imaginable, musicalment parlant. Encara ara, escoltant el
solo inicial de Dolphy al saxo alto,
puc recordar alguns dels saxofonistes que han passat pel Jamboree, Nova Jazz Cava mestres
ells de la contemporaneïtat, i que encara ara no s’allunyen gaire de la mestria
d’aquesta música del 1963, de fa 54 anys. Hubbard
igualment que en el tema anterior, i en tot aquest disc, està immens. En fi,
que poques paraules es poden dir després d’haver gaudit de més de 12 minuts
d’excelsa música, i sí, una música gens fàcil, i sí, meravellosa.
Després van ser els viatges a Europa d’on varen quedar referències
discogràfiques amb diversos àlbums “Eric
Dolphy Live in Europe Vol 1, 2 i 3”, i els enregistrats a Berlin,
Copenhagen, Stockholm i Uppsala. També va ser, quan va tornar d’Europa, quan va
enregistrar amb Coltrane les meravelles enregistrades al Village Vanguard, l’Impressions, i d’altres fets en una
gira que va fer amb Coltrane per Europa. Una altra meravella enregistrada en
sessions diferents del 1960 i setembre de 1961 va ser el “Here and there”, d’Original Jazz Clàssics i posteriorment per Prestige. Un disc on continuà col·laborant
amb el Booker Little i amb el pianista Mal Waldron. Els músics de la sessió
varen ser:
Eric Dolphy, saxo alt, clarinet
baix i flauta
Booker Little, trompeta
Mal Waldron, piano
Richard Davies, contrabaix
Ed Blackwell, bateria
Ja finalitzant el 1961 va muntar el seu quartet, The Eric Dolphy Quartet, amb el qual va enregistrar en diverses
ocasions. El 1962 va editar acompanyant a Pony
Poindexter, Benny Golson i Charles Mingus, enregistrant el Eric Dolphy Quintet Live At Gaslight Inn,
el 7 d’octubre de 1962, aquesta vegada amb el Herbie Hanckok al piano.
Ja situats en el 1963, any en el qual va enregistrar 8 discos com a
líder o acompanyant a d’altres, com per exemple Orcherta USA, Freddie Hubbard, Teddy Charles i Charles Mingus, ens
trobem amb una sèrie de enregistraments, dels quals es van fer una mena de
compilacions de diversos temes amb diverses formacions, i va sorgir el disc “Vintage Dolphy”. Disc eclèctic per la
barreja on, des de la formació de quartet, amb tres temes, per després acompanyat
d’una gran quantitat de músics, varen interpretar composicions de Gunter
Schuller, l’iniciador de la tercera via, el Third Stream, on es barrejaven conceptes de Jazz amb música
clàssica. Hi ha també un tema de Charlie Parker, el “Donna Lee”, en el
qual hi ha Benny Golson, Phil Woods,
i així fins arribar al septet.
Recordeu però que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al
web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I seguim amb un altre tema, el primer tall del disc, un clar homenatge a
Monk l’anomenat...
1.- Hat and Beard (E.
Dolphy) 8m24s
Doncs amb aquest tema dedicat a Monk
i amb tot el swing possible pel walking del contrabaixista i de tots plegats,
inclòs el gran vibrafonista, ens hem tornat a situar en les sonoritats
increïbles del clarinet baix del líder i genial músic. En aquest tema, sembla
ser que el ritme complex i segur que ternari marcat pel baixista i baterista
siguin la mare dels ous, o encabeixin el motiu principal del tema. Els solos
volen per sobre aquestes estructures rítmiques en total llibertat i frescor i
desimboltura, primer el del líder a clarinet baix, després el del mestre i jove
també Hubbard a la trompeta, per
seguir-lo el màgic vibrafonista Hutcherson.
Al final, tots plegats interpretant una melodia marcada per la rítmica en una
seqüència descendent.
Durant el 1963 va enregistrar el Illinois
Concert, Iron Man i Conversations. En propers programes hi haurà més de
l’Eric Dolphy, concerts en directe amb temes de llarga durada i també els
discos on hi col·laborava amb Mingus,
Coltrane, etc... Es varen fer cinc sessions de gravació en dos dies amb
músics que també deixarien empremta en el món del Jazz. D’aquestes sessions
varen fer-se dos discos, l’Iron Man i el
Conversations. Del magnífic Iron
Man, de Westwind, enregistrat l’1 i 3 de juliol de 1963, Els músics de la
primera sessió varen ser:
Eric Dolphy, clarinet baix i
flauta
Richard Davies, contrabaix
i els de la segona sessió:
Woody Shaw (tp)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib)
Richard Davis, Eddie Khan (b)
J.C. Moses (d)
Del disc Conversations, de
RestLess Records, de la sessió del 3 de juliol, posarem un Vals preciós. Els músics varen ser:
Woody Shaw (tp -1)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib -1)
Eddie Khan (b -1)
J.C. Moses (d -1)
L’any 1964 va ser fructífer realitzant 31 discos, la majoria acompanyant
Charles Mingus, en una nova visita a
Europa. Ell però, va realitzar el seu darrer disc “Out To Lunch”, enregistrat el 25 de febrer de 1964 a l’estudi Rudy Van Gelder Studio, Englewood Cliffs, NJ,
i editat per Blue Note. La formació en aquest darrer treball va ser:
Freddie Hubbard (tp)
Eric Dolphy (as, bcl, fl)
Bobby Hutcherson (vib)
Richard Davis (b)
Tony Williams (d)
I encara no acabem el programa
amb el darrer tema d’aquest impressionant “Out of Lunch”, l’anomenat...
3.- Gazzelloni (E.
Dolphy) 7m23s
I amb quina altra obra mestre quasi hem acabat el programa. Ara i de nou
ho ha fet amb la flauta. Recordem que la flauta no era en aquells llunyans anys
un instrument utilitzat en el món del jazz, essent ell qui li va donar la
importància que després va tenir. D’altres flautistes hi va haver sí, però cap
com el nostre estimat Dolphy.
I després d’aquesta joia no voldria acabar el programa sense mencionar
els músics amb els que va col·laborar Dolphy
i amb els quals va enregistrar els més de 130 discos. Però com que això seria
massa, us ho penjaré al blog, tot i dient-vos que ho vaig extreure de la web de
I els d’Allmusic ens en
diuen:
Out To Lunch s'erigeix com l'obra mestra d'Eric Dolphy, un pinacle absolut de jazz
d'avantguarda en qualsevol forma o època. La seva complexitat rítmica va ser
potser inigualable a partir del Time Out de Dave Brubeck, i els seus cinc temes
originals de Dolphy - el discordant tribut a Monk "Hat and Beard", l’encertadament
titulat "Something Sweet, Something Tender," la flauta estranyament
alegre en "Gazzelloni", l’impressionant "Straight Up and Down"
- eren un equilibri perfecte de marcs estructurats, timbres acuradament
calibrats i generosa llibertat individual. S'ha escrit molt sobre els temps imparells de Dolphy, els salts en tot
l'interval, ja m’enteneu, i coquetejos
amb l'atonalitat. I totes aquestes preocupacions arriben al seu màxim en Out to
Lunch, menys arrelada en la tradició Bop que Dolphy havia fet mai. Però aquest
tipus de descripció analítica simplement no li fa justícia a l'efecte totalment
aliè de paisatges sonors en forma de dent de serra de l'àlbum. Dolphy utilitza
aquests dispositius en el seu poder evocador i desconcertant d’indicis de
demència i no com un exercici intel·lectual abstracte. Els seus solos i temes
no són només angulars i dissonants, i sí són enormes i realitzats amb una
alegria definitiva que es fa més evident en cada escolta. Tot els músics del
grup - el trompetista Freddie Hubbard, el vibrafonista Bobby Hutcherson, el contrabaixista
Richard Davis, i el baterista Tony Williams - aprofiten al màxim la llibertat
que Dolphy els hi ofereix, però menció especial ha de ser feta de Hutcherson,
que ha perfeccionat totalment la seva tècnica en uns acompanyaments sense piano.
Els seus esgarrifosos acords flotants i ràpids plens de dissonància fixen la
textura de l'àlbum, que accentua les línies dels solistes en els moments menys
esperats, la qual cosa suggereix completament diferents polsos. Mentrestant, el
tartamudeig com si d’efectes vocals de Dolphy amb pauses diverses col·locats de manera estranya
sovint fan que les seves línies de clarinet baix sonin com si estiguessin
ensopegant amb elles mateixes. Tal com indica el títol, Out to Lunch és la música que sona a
res més que una espurna boja als ulls del seu creador.
Us vull recordar que aquest divendres tenim de nou un concert de Jazz al
Molí dels Frares i serà amb el
projecte del gran baterista canari establert a casa nostra, en Ramón Díaz Group el qual ens presentarà
el disc que ja va sonar la setmana passada en aquest programa, disc anomenat
“Bumpy Road”. L’acompanyaran Jeppe
Rasmussen, saxos i Emilio Martín, contrabaix. Aquest divendres a les 21h30m
al Molí dels Frares, en un
esdeveniment organitzat pel JCLV i patrocinat
per l’ajuntament de SVdH i
per tant gratuït.
I per això us convido a escoltar un altre tema del Ramón Díaz Group i serà el tema de wayne Shorter anomenat...
9.- Speak no Evil (W.
Shorter) 3m08s
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit avui de nou amb un programa quasi
monogràfic i dedicat a un dels músics que més m’estimo, i sempre em passa el
mateix després de llegir atentament les seves biografies, en aquest cas la del
genial músics i persona íntegra, un dels més grans, Eric Dolphy. Recordeu que hem escoltat un parell de temes dels que
ens presentaran aquest divendres Ramón
Díaz Group al Molí dels Frares.
Res més, ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol, qui us ha
explicat els ets i uts, presentat, seleccionat les músiques i realitzat el
programa us desitjo molt bona nit i bon jazz club de nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
