Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics. Aquest programa li dediquem al nostre estimat
Larry Coryell qui ens ha deixat molt
més sols, tristots i desemparats. Sempre estaràs amb nosaltres estimat Larry.
El programa d’avui el dedicarem a tres projectes molt personals editats
per editorials peninsulars i on la creació hi és de manera fefaent amb temes
propis i en un cas repassant la música d’altri. Podreu escoltar el darrer
treball del trombonista basc Marco
Bellizzi i el seu “Boite a Musique”, editat per ell mateix, o sigui “Marco
Bellizzi musika”. També escoltarem el treball del gran saxofonista canari Kike Perdomo i el seu “Hangin’ Out” amb
tota una gran colla d’amics músics i temes propis, disc autoeditat amb
col·laboracions de “96K music” i la Big
Band de Canarias. I finalment escoltareu el projecte de Perico Sambeat que ha dedicat a la
música de Frank Zappa en el seu
“Perico Sambeat plays Zappa”, editat per Jimmy
Glass i Karonte.
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Algunes preguntes que els hi fan als músics i també a aquests com ara..
Quin tipus de música feu? De
què va Boite a Musike?,
difícilment tenen resposta. Per entendre millor el nostre projecte, ens diu Marco, hem mantingut unes conversacions
per fer després un reportatge d’on hem tret algunes frases que esperem us
serveixin per sentir-vos convidats a conèixer-nos musicalment tocant... aquesta
és la presentació del projecte....
“BOITE A MUSIQUE”
Marco Bellizzi
Editat per Marco Bellizzi
musika 01.2016
Enregistrat per Mikel Eceiza a
Mecca Recording Studio el 14 i 15 de setembre de 2015
Mesclat i masteritzat per Fredi
Pelaez als Pottoko Studio
Directe enregistrat per Fredi
Pelaez a la Casa de Cultura de Burlada el 13 de setembre de 2015.
Produït per Marco Bellizzi
Marco Bellizzi, trombó
Luis Giménez, guitarra
Marco Mezquida, piano
Iván San Miguel, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria
Totes les composicions són de Marco
Bellizzi i ell mateix ens comenta el perquè de tot plegat....
La idea de "caixa de música" ve una mica d'aquí, de la caixa
... era el moment de revisar tot el material musical que havia anat
emmagatzemant durant molts anys. Va ser com si un dia mirés de sobte la caixa i
em m’adonés que hi havia un munt d'idees acumulades i vaig pensar que havia
arribat l'hora de treure part de tot aquest material musical. Vaig sentir que
tenia coses a dir, que era l'hora d'expressar-nos i de donar aquest pas, diu en
Bellizzi...
Som-hi doncs amb el projecte d’aquest músic basc, però abans dir-vos que
aquest disc me’l va fer arribar un col·lega que fa el programa “Universos
paralelos” l’amic i gran fotògraf Sergio
Cabanillas el qual tenia exposades algunes de les seves magnífiques
fotografies al cafè de l’Escorxador en aquest darrer jazz Tardor Lleida, esdeveniment organitzat per l’amic Josep Ramon Jové i Quadrant Produccions...som-hi doncs amb dos temes enllaçats, el
primer, de Mezquida serveix d’intro
del segon de l’altre Marco...
3.- Marco M. (M.
M.) 1m00s
4.- Atelier 71 (M.
B.) 4m38s
Doncs amb quina gràcia ha combinat piano elèctric i piano acústic Mezquida en aquest tema seu que
nosaltres sabem reconèixer i que li ha servit tan bé per introduir el tema de Bellizzi. Fins que no comença el
trombó, el tema és de Mezquida i
després de Bellizzi. Doncs ja vegeu
que hem començat amb bon peu, portant el ritme també amb el cap, ritme que
espero no decaigui, al menys en aquest magnífic projecte. Bellizzi és ja ho vegeu un magnífic trombonista i compositor
bastant desconegut a casa nostra, la qual cosa s’hauria de solucionar d’alguna
manera mirant de portar-lo a algun emblemàtic local de Jazz d’aquí.
Ell mateix ens comenta més coses sobre el seu projecte....Els temes
sembla que estan vius perquè al llarg del temps sempre sorgeixen modificacions.
Potser una de les majors aportacions del jazz a la música és que partint d'unes
línies en comú, amb un punt de partida preestablert o amb un simple pretext els
músics tenen la possibilitat i la capacitat de fer realment el que volen; i el
que volen fer avui no ha de ser el que vulguin fer demà ni el que van fer ahir
... La idea d'aquest projecte ha estat sempre estar viu, comptar amb músics
d'alta creativitat, de molta escolta, músics amb gran capacitat d'aportar
idees. El que fa per a tots més atractiu aquest projecte és poder expressar-nos
en llibertat.
I Bellizzi ens diu què....A
més dels meus projectes musicals al que em dedico professionalment és a la
docència del trombó. Des de l'any 2005 sóc professor de trombó jazz al
Conservatori Superior de Navarra. També treballo amb alumnes que fan els
primers passos en el món de la música, en l'actualitat en la E.M. de la Vall
d'Egüés i anteriorment en la E.M. Hilarión Eslava de Burlada-Villava.
Escoltem ara el magnífic tema
13.- Bone Kill (M.
B.) 3m44s
Un bon tema amb un ritme així com trencat en la intro i que després es
reconverteix tot i seguint amb un Groove persistent amb el trombonista fent el
seu gran solo. Després d’ell, el guitarrista Giménez ens enlluerna amb el seu so càlid i profund alhora que Mezquida desenvolupa el seu amb la
mestria que el caracteritza i sinó vegeu que el tenim en multitud de projectes.
El contrabaixista San Miguel també
fa el seu solet, molt ben aconseguit i sembla que tots han fet la seva
aportació personal i també el Gonzalo
que sempre hi és, tot i no fer cap solo en aquest tema...
I Marco Mezquida ens diu...El
meu paper és el d'intentar crear un so de grup. En aquest projecte intento fer
tocar a la resta de músics el millor possible al mateix temps que ells també
repercuteixen en mi, l'espai per aquesta interacció és un fort d'aquest
projecte. En totes les composicions hi ha espai perquè cadascú puguem
expressar-nos i això fomenta enormement la creativitat. Dins d'un context
estètic es potencia la llibertat perquè cada un ens sentim còmodes per
desenvolupar la nostra pròpia personalitat.
I Bellizzi segueix amb la
seva biografia dient-nos que...Crec que la meva passió per la música em va anar
arribant a poc a poc, amb el pas dels anys. En gran mesura alimentada per les
meravelloses experiències que he tingut la sort de viure en el meu camí musical.
Encara que també és de justícia assenyalar que la música no sempre és fàcil, de
vegades cal sobreposar-se a dures experiències ... En la meva etapa com a
estudiant vaig tenir 12 professors diferents de trombó amb els que vaig
estudiar regularment en els 8 centres musicals pels que vaig passar (impossible
numerar altres professors d'altres matèries). A aquests cal sumar altres tants
professors que vaig conèixer de tant en tant o través de cursos, seminaris ...
amb sort desigual pel que fa a coneixements adquirits i sobretot a experiències
i motivacions. Segurament fruit d'aquesta desigual experiència sorgeix la meva
gran motivació per esforçar-me a ser el millor professor possible per als meus
alumnes. És un llarg camí que compartim els meus alumnes i jo i en el qual em
sento profundament agraït que em deixin acompanyar-los.
Seguim amb el projecte ara amb el tema marcadament rítmic....
5.- Mr G. F. (M.
B.) 4m30s
I amb més ritme, ara més persistent i amb una melodia que ens recorda de
lluny un tema de Parker en la part
introductòria, per després trobar-nos un duet de trombó i el Gonzalo bateria magnífic. El swing
apareix com per art de màgia mitjançant la base rítmica i el Rhodes de Mezquida, amb un Gonzalo i Ivan
magnífics, tots dos, i el solo de Marco
definitivament increïble, amb quina mestria el desenvolupa, melòdica i rítmica,
amb el preciós so del Rhodes que no sé si és un Fender o què. Melodia i final
d’aquest acollonant tema.
I el guitarrista Luis Giménez
ens comenta...
Tocar amb músics com aquests és el que més ajuda a ser creatiu. La
creativitat a l'escenari és una cosa contagiós i si aquestes tocant amb músics
que estan constantment creant i t'estan ajudant a crear coses, al nal es genera
una energia positiva imparable ... i tocar amb aquesta gent és el que té de bo.
I Bellizzi ens explica
que....
He tingut el privilegi de poder donar concerts en 15 països diferents,
en prestigioses sales europees o americanes i en llocs menys distingits com
campaments de refugiats a l'Àfrica o al mig del carrer a moltes ciutats
diferents.
De les bones experiències i de les no tan bones, de totes s'aprèn.
Personalment crec que la música i la història de la música està escrita en gran
mesura de trobades i retrobaments. Jo tinc la immensa sort d'estar acompanyat
en la meva aventura musical de grans amics i músics. Vull donar les gràcies a
Luis Giménez, Marco Mezquida, Iván San Miguel i a Gonzalo del Val per tot el
seu suport i la seva amistat. També vull agrair la seva gran aportació a la
meva trajectòria musical a Josetxo Goia-Aribe, Heri Parets, Lionel i Stéphane
Belmondo, Glenn Ferris ... aquesta llista hauria de ser molt més llarga però no
vull eternitzar.
I acabem el projecte de l’amic Bellizzi
amb els dos magnífics temes enllaçats...
8.- Gonzalo (G.
del Val) 0m58s
9.- Pas Sur (M.
B.) 5m17s
Doncs Gonzalo ha fet la seva
aportació en aquesta altra introducció de tema, la qual cosa m’agrada força com
a presentació dels músics, molt bé Marco
Bellizzi...i el tema segueix ara del líder i també amb el swing adequat, i
no és que no hi hagi balades en aquest projecte que sí, però he volgut
situar-vos en un context viu ja des dels inicis de programa i em sembla
haver-ho aconseguit. Mireu d’entrar al web www.marcobellizzi.com i mirar de quina manera el podríeu aconseguir
i així col·laborar amb ell a tirar-ho endavant. Després del gran solo del líder
a trombó, hem pogut escoltar el magnífic guitarrista Giménez també força desconegut pels nostres lars. Un swing
potentíssim i magnífic projecte aquest el de l’amic Marco Bellizzi, acabant el tema amb un “vamp” on el nostre amic Gonzalo ens demostra la seva mestria.
I ens diu el contrabaixista Iván
San Miguel...La meva aportació a aquest projecte és la meva involucració al
màxim amb el meu temps i la meva capacitat. Des de la base rítmica sempre es
poden aportar solucions gràcies a la flexibilitat i l'espai del que disposem en
aquest projecte perquè cadascú puguem fer les nostres aportacions. Es tracta
d'un espai obert en el qual col·laborem cinc músics, on vam connectar diferents
punts de vista a partir d'un patró preestablert. Un projecte com aquest permet
que desenvolupis la teva creativitat tenint en compte que el jazz és una música
en què les individualitats compten molt. En els projectes que estan tancats del
tot un no pot aportar la seva personalitat, o una sonoritat concreta. Si hi ha
alguna cosa que de ne el jazz és la personalitat de cada individu que hi
participa. La meva implicació en aquest projecte és ser jo mateix, sonar com jo
mateix.
I l’amic Gonzalo del Val
també ens diu...
Aquest és un projecte en el qual em venia molt de gust estar
principalment per dos factors: l'amistat i la música. Quan es donen aquests dos
factors és molt més fàcil aportar tot el millor que un porta. Una de les coses
que més m'agrada d'aquest projecte és que en tot moment tenim llibertat
absoluta per a tot el que cadascun puguem aportar a aquesta música, fins i tot
en el paper de cada un en els concerts. Això per a mi és vital a l'hora de poder
interpretar un missatge
I Bellizzi acaba
dient-nos....De tot cor vull agrair la seva infinita paciència (viure amb un
trombonista requereix paciència i grans dosis de comprensió) a la meva mare i
al meu pare, nire Ione eta Maren maiteak i sobretot a Nekane, eskerrik asko!
Doncs deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb el següent projecte, potentíssim també de l’amic Kike Perdomo disc que em va fer arribar
ell mateix des de Tenerife...un
projecte amb la Big Band de Canarias
i un quartet base anomenat...
“HANGIN’ OUT”
Kike Perdomo
Auto Editat amb el suport de
96K music i la BBDC
Enregistrat per Alberto Mendez
i Robert Amor d’ajudant
Mesclat i masteritzat per Kike
Perdomo i 96K music
Kike Perdomo, saxos tenor i
soprano
Soren Moller, piano
Andres Litwin, contrabaix i
baix elèctric
Octavio Hernández, bateria
I la BBDC, Big Band de Canàries
amb:
Norberto Arteaga, Paco Dorta,
saxo alto
Alexander Ramos, Sergio García,
saxo tenor
Cristo Delgado, Pablo
Hernández, Yossy Itskovich, trombó
Adams Pérez, trombó baix
Julian Díaz, Nataniel Ramos,
Miguel Arrocha, Audun Waage, trompeta
Totes les composicions són de Kike
Perdomo i els arranjaments de Soren
Moller...en un disc enregistrat en directe a Santa Cruz de Tenerife l’abril de 2016 amb la Big Band de Canàries,
i projecte de temes enregistrats anteriorment pel Kike o sigui que ja us aniré comentant...
Comencem doncs ja amb aquest potent projecte amb el tema més tranquil, editat
en el disc “AC & Funk” del 2008, anomenat....
4.- 12-1 (K.
P. & S. M.) 8m14s
Doncs ja estem en dansa amb el projecte d’aquest magnífic músic canari
ben recolzat per la BBDC i el seu quartet base en un tema iniciat de manera
delicada amb el preciós so del seu soprano i trompeta amb sordina, piano
planejant...i aviat el tema sona amb tots els vents sonant alhora. I així es va
desenvolupant primer amb el magnífic solo del màster i líder Kike Perdomo. El tema segueix uns
moviments circulars amb tots els vents i sempre amb una secció rítmica potent
que fa que la “cosa” camini i de quina manera. Un gran tema per començar el
projecte de Perdomo i quin final més
apoteòsic aconseguit pel baterista de la formació, magnífic.
Kike Perdomo neix a Tenerife (Illes Canàries). Estudia
Saxo, Flauta, Harmonia i Improvisació de molt diverses fonts (Conservatori
Superior de Música de S / C de Tenerife, Escola de Luis Vecchio) i amb
professors particulars com Greg Lyons, Dave Schnitter, Greg Badolato, Eric
Marienthal o Bill Evans, Bennie Maupin, Chris Cheek, Will Vinson, Dick Oatts.
Becat pel Berklee College of Music el 1989 i Grau Superior en Jazz i Música
Moderna per l'ESMUC de Barcelona el 2009.
La carrera professional de Kike
Perdomo és molt variada realitzant gires amb artistes de rock com Luz Casal
(1989), Joaquín Sabina (1994 al 1997) o Miguel Rios (1997) així com en els
circuits de jazz participant en Festivals Internacionals de Jazz com els de Madrid,
Barcelona, Canàries, Lugo,
Màlaga, Granada, Jaén, Múrcia, Girona, Lleida, Elbjazz, JassBox, etc ..., com a
músic d'estudi o enginyer de gravació. Aquests diferents projectes han portat
el seu quefer musical a països com els Estats Units (Nova York, Boston, Miami),
Argentina (Buenos Aires, Mar del Plata, Rosario, Gualeguay), Uruguai
(Montevideo), Mèxic (DF, Guadalajara, Pobla, Monterrey ), Xile (Santiago de
Xile, Valparaiso), Alemanya (Köln, Berlin, Bonn, Hamburg, Kiel); Àustria
(Salzburg), Noruega (Bergen), Dinamarca (Copenhaguen), Colòmbia (Cartagena
d'Índies), Guatemala, Costa Rica, Cuba, Santo Domingo, etc ...
Seguim amb el següent tema, encabit en el disc “Y ahora qué?” del 2005, el
primer tall del disc, de la parella Perdomo/Moller
anomenat...
1.- Indian (K.
P. & S. M.) 7m56s
La intro a contrabaix amb l’Emilio
Martín ha estat magnífica i profunda. El tema però s’ha desenvolupat
mitjançant un riff de la secció de saxos/trombons amb el saxo tenor del líder
encapçalant el tema..a la B, o el pont, el canvi és evident, i el break ens
situa de nou en el tema i riff recurrent. Els vents, metalls, s’esplaien d’allò
més i de nou el líder amb el tenor desenvolupa el seu solo amb una increïble
tècnica i gust musical, alhora que llenguatge jazzístic. Un gran saxofonista, Kike Perdomo i ara gran compositor. Tota
la secció de saxos fent un riff impressionant i de nou amb el tenor del líder
encarar el final del tema, de nou magnífic i potent. Aquesta nit no us
dormireu, no.
Ha estat membre actiu en projectes com JazzBorondón, Midi Domèstic,
Mbalax, Baba Djembe, Fusta, Big Band del Fòrum, etc ... però des de 1990 lidera
la seva pròpia banda amb la qual ha gravat 6 cds fins al moment comptant amb
col·laboradors de luxe com Bill Evans, Chano Domínguez o Chuck Loeb entre
d'altres. Kike Perdomo combina la seva tasca de músic amb el seu treball
d'enginyer de so i productor musical. A Canàries s'ha produït a Luis Morera,
Esther Ovejero, Chiqui Perez, Carlos Sánchez, Adolfo Peña, Thomas Figueroa,
Taburiente, A.M. Big Band, J.C. Machado, Big Band de Canàries i ha estat enginyer
de gravació i mescles d'una altra trentena de cds.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb el següent tema, del disc “Electric & Funk” del 2010,
d’aquest potent projecte anomenat..
5.- Hommer (K.
K. & S. M.) 5m50s
Doncs ja vegeu que el Funk i l’elèctric hi són de manera evident, amb el
wah-wah del teclat i el ritme funk marcat per la secció rítmica i els magnífics
arranjaments de Soren Moller per a
Big Band. Un tema que potencia el projecte d’aquest disc carregat d’energia
rítmica i tímbrica amb tots els metalls i canyes. I quina manera de fer-nos
enlairar amb els riffs ascendents de la secció de vents, tot just abans del
solo del líder amb el tenor. I sempre per sota una potentíssima secció rítmica
que se’ns emporta irremissiblement al més enllà i fins i tot ballant i
bellugant-nos sense parar. El solo del trombó baix, crec, és magnífic alhora
que delicat, on tot plegat a baixat a la terra de manera més reposada, però no
durarà gaire, no...els metalls s’enlairen de nou i la secció rítmica trenca el
ritme, i així arriben al final, a cop de Funk.
És a més a més enginyer de so del Festival de Música de Cinema de
Tenerife (FIMUCITE) gravant amb orquestres simfòniques les bandes sonores de
pel·lícules com Mátrix, El Perfum, Oscar, El color del Destí, Iron Man,
Spiderman, etc ... sota la batuta del director Diego Navarro. En l'escena
internacional ha tocat i / o gravat amb músics com Bill Evans, Anthony Jackson,
Richard Bona, Jim Beard, Chuck Loeb, Josh Dion, Bob Sands, Ari Hoening, Mark
Egan, Karl Latham, Christian Lohr, Perico Sambeat, Chano Dominguez, Eric
Marienthal, Nantha Kumar, Ismaila Sane, Dan Rochlis, Francis Vaig posar, Yul
Ballesteros, Audun Waage, Borja Barrueta, Martin Leiton, Javier Infant, Javier
Colina, Jorge Pardo ....
Acabem el projecte de Kike
Perdomo i el seu amic Soren Moller
i evidentment la resta de companys amb un altre tema del disc “AC & Funk”
del 2008, l’anomenat...
8.- Bugalu (K.
P. & S. M.) 6m54s
Doncs amb el baix elèctric comença aquest tema, per després bateria,
saxo tenor i la resta de companys de la Big Band. Una canya de tema que per
acabar el projecte de l’amic Perdomo
és perfecte i em fa recordar-vos que mireu d’adquirir-lo entrant al seu web o
per d’altres mitjans que segur hi ha. Un projecte que ha de tenir un directe
“brutal” car escoltant el disc ja tremolem, doncs imagineu-vos en un directe,
ha de ser impressionant. Felicitats Kike
per la teva feina i mestria. El seu solo al tenor és magnífic, ell volant per
sobre el funk potent de la base rítmica, magnífic tema per acabar, sí senyor.
Amb moments també per la calma, el tema es va desenvolupant amb uns canvis
rítmics, tot i ser-ne la majoria persistents i constants. Hem pogut escoltar el
solo de l’Octavio Henández a la
guitarra, magnífic solo per arrodonir el tema i final de projecte, encarant el
final amb el tenor del líder i el motiu principal del tema.
Kike Perdomo és actualment president de PROMUSIC
(Professionals de la Música de les Illes Canàries) i conseller d'AIE (Societat
d'Artistes i Intèrprets d'Espanya). Deixem el projecte d’aquet mestre canari i
nosaltres acabem el programa amb un projecte encara més potent, el de l’amic Perico Sambeat dedicat a la música de Frank Zappa, però abans...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Som-hi doncs amb aquest gran i difícil projecte de Sambeat sobre la música de Zappa,
projecte que vaig poder veure al Jamboree
i on Perico em va cedir el seu disc,
gràcies amic i mestre...
“PERICO SAMBEAT ENSEMBLE
PLAYS ZAPPA”
Editat per Karonte
Enregistrat per Vicente Sabater
el 21 i 22 de juny de 2016 al Elefante Estudios, València.
Mesclat per Vicente Sabater i
Perico Sambeat
Masteritzat per Vicente Sabater
a Estudios Milena.
Producció artística, Perico
Sambeat
Producció executiva, Chevi
Martínez (Jimmy Glass) i Fernando Rosario (Karonte)
Perico Sambeat, saxos alto i
soprano, flauta i tambourine
Javier Vercher, saxo tenor i
soprano
Voro García, trompeta
Toni Belenguer, trombó
Santi Navalón, teclats
Iván Cebriám, guitarra
Julio Fuster, contrabaix i baix
elèctric
Miquel Asensio “Rochet”,
bateria
Tots els temes són de Frank Zappa
i m’imagino que els arranjaments deuen ser de Perico Sambeat i potser també de Santi Navalón.
De fet aquest és un altre projecte, com els anteriors, que se’m farà
difícil seleccionar quina música no posar, car no hi ha cap tema que no sigui
impressionant, o sigui que hauré de fer una selecció acurada.
Aquest és un projecte parit des del Jimmy
Glass de València i concretament
pel Chevi Martínez propietari i
ànima d’aquest local tan emblemàtic de la ciutat del Túria. Com que això està parit per ell editat per Karonte, em limitaré a posar els
comentaris que va fer ell tot i parlant d’aquest projecte, extrets de la seva
web http://www.jimmyglassjazz.net/perico-sambeat-plays-zappa/
L'ORIGEN DEL PROJECTE
Quan li vaig proposar a Perico
Sambeat la creació d'un projecte basat en l'obra del genial músic Frank Zappa per al concert de cloenda
del V Festival Internacional de Jazz
Contemporani del Jimmy Glass Jazz Bar (2015), sabia per endavant que la
idea li encantaria, ja que Perico és
un dels admiradors més fervents, igual que jo, d'aquest increïble i
inclassificable artista.
De fet, mentre Perico i jo
parlàvem de l'assumpte ens vam posar a cantar alguns temes de Zappa, completament il·lusionats. Era
un homenatge al nostre heroi el que estava en joc, i Perico, per descomptat, era l'única persona que podia fer-ho amb
tot el rigor i el coneixement necessari.
No és fàcil interpretar a Frank
Zappa, sobretot si es trien els temes més interessants i intricats de la
seva discografia, un autèntic repte que va assumir Sambeat al escollir-ne en una primera selecció i després amb una
recerca més conscienciosa.
A partir d'aquí, va emprendre una àrdua tasca; des de la transcripció
dels temes escollits, que el va portar un temps, a l'elecció dels instruments
i, per descomptat, la confecció d'uns arranjaments que no desvirtuessin
l'essència de la música de Zappa el
més mínim.
Fem una aturada que ja seguiré després i escoltem ja el primer tema... O
sigui que comencem ja amb la música i amb el primer tema de Zappa, i no podria ser de una altra
manera, o si, amb el magnífic...
10.- Peaches en Regalia (F. Zappa) 3m37s
I Chevi Martínez ens diu... I anem amb Peaches En
Regalia, el regal per als militants de Zappa, un autèntic himne, peça clau
d'Hot Rats, disc que formava part de l'univers musical de Perico en la seva
infància i que defineix d'aquesta manera: «Sempre em va fascinar que temes com
Peaches fossin lineals, una successió de diferents motius i idees, sense estar
subjecte a les típiques estructures de repetició de seccions i tornades. És
l'únic tema del disc que no he modificat, i en el qual he respectat tota la
seva estructura original sense incloure solos ».
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Frank Zappa (Baltimore, EUA,
1940-Los Angeles, 1993) va
revolucionar el concepte del rock, va dinamitar totes les fronteres musicals
del moment, es va mofar del que és políticament correcte i es va apropiar
d'elements procedents de gèneres molt dispars, entre ells el jazz, per crear un
llenguatge lúdic i transgressor que ha marcat a les generacions posteriors i
que segueix estant vigent.
I aquest esperit lliure connecta perfectament amb el llenguatge
jazzístic, la improvisació i l'afany de Perico
Sambeat per explorar la música de diferents èpoques i cultures musicals,
ell què és un jazzman valencià amb una carrera internacional de diverses
dècades. En conseqüència, l'impecable treball de Sambeat en aquest projecte oscil·la entre la intervenció profunda,
amb elaborats arranjaments, i temes interpretats segons una transcripció
literal, però sempre de manera fidel a l'esperit de Zappa.
I seguim amb un tema que mai es va enregistrar en disc, el primer, car Perico els ha volgut juntar amb un
altre que sí es va enregistrar....
5.- Imaginary Diseases/Tink Walks Amok (F. Zappa) 7m20s
I Chevi ens diu...El medley
Imaginary Diseases / Tink Walks Amok és l'últim tema que va afegir Perico al
repertori i Perico diu «Imaginary
Diseases i prové de gravacions en directe, no hi ha versió d'estudi, i Tink
Walks Amok és una espècie d'exercici d'estil per a guitarra inclòs a The Man
From Utopia, sense una melodia definida i interpretat en petit format,
principalment amb guitarra. En aquest arranjament vaig utilitzar els vamps
rítmics per desenvolupar una melodia i una roda de solos; vaig decidir unir
ambdós temes perquè els seus tempos coincideixen més o menys, i ho vaig fer
escrivint un interludi que els enllaça». De forma orquestral, crec que és el tema
en què Perico aporta més de si mateix acaba dient el boss del Jimmy Glass.
L’ENSEMBLE
Vam haver de seleccionar els músics més adequats per al Hot Rats
Ensemble, nom amb el qual vam batejar al grup per a aquest projecte. Així,
involucrem - no hi ha millor manera de expressar-ho- a Santi Navalón, un mag dels teclats i autèntic erudit de la
discografia de Zappa, que es va
bolcar totalment en l'assumpte, igual que el gran saxofonista Javier Vercher. Calia trobar un
guitarrista que donés la talla, és clar, i el vam trobar en la persona de l’Iván Cebrián, un il·luminat de la
nova generació que es va posar a cridar d'alegria quan l'hi vam comunicar per
telèfon, ja que portava temps somiant amb fer una mica de Zappa. Això anava per bon camí.
I seguim amb la delícia de tema amb marcat accent Funk amb el tema que
obre el disc, el primer tall anomenat...
1.- Zomby Woof (F.
Zappa) 5m56s
I Chevi ens diu...Zomby Woof,
de l'àlbum Over-Nite Sensation, tema que obre el disc que presentem aquí, era
un dels favorits de Perico en els anys setanta: «Va ser el meu disc de
capçalera durant una llarga temporada (Camarillo Brillo, Montana, I'm the Slime
...) ». Perico ha aconseguit respectar l'original sense caure en el mimetisme,
ha canviat l'estructura, ha afegit seccions, interludis i backgrounds, tractant
d'abordar la seva música des d'una òptica més jazzística i intentant que els
solos estiguessin més a prop del soul i el funk que del pop, un tractament que
ha utilitzat amb la resta del repertori.
La resta dels músics escollits, el trompetista Voro García, que vam tenir aquest divendres passat al Jazz Club La Vicentina, el trombonista Toni Belenguer, el contrabaixista Julio Fuster o el bateria Miquel
Asensio, tots pertanyents a l'elit del jazz valencià, no sabien en principi
a què s'enfrontaven, fins que Perico
els va passar les partitures i va venir el primer assaig (dels deu que hi va
haver) a Jimmy Glass. A partir
d'aquí, les frases «jo creia que m'ho sabia» i «no entenc res» es van convertir
en una broma recurrent. Però tot avançava i, per quan s'acostava la data,
l'octet funcionava sol, abduït pel llenguatge Zappa.
L'ESTRENA
El 18 de novembre de 2015 s'estrenava al Jimmy Glass Jazz Bar de València
el projecte Frank Zappa's Alchemy,
dirigit per Perico Sambeat i produït
pel Jimmy Glass per a la seva V Festival Internacional de Jazz
Contemporani. El resultat va ser fascinant. El públic no es creia el que
estava veient. Èxit total.
I nosaltres seguim amb aquest magnífic projecte amb un altre tema
emblemàtic de Zappa l’anomenat..
6.- Inca Roads (F.
Zappa) 7m10s
I l’ànima del Jimmy Glass, Chevi
Martínez ens diu... Inca Roads, del disc One Size Fits All, és un altre
dels temes emblemàtics de Zappa, potser el millor d'aquest àlbum. Té una secció
de molt difícil interpretació, molt complexa i polirítmica: «Vaig utilitzar
trompeta amb sordina a l'uníson amb flauta per substituir la veu de George
Duke, i vaig agregar algunes seccions de la meva collita molt inspirades en
Zappa. En el solo del final, en un 7/4 vertiginós, utilitzo wah wah en la
segona meitat ». I al Jamboree ens
va dir que li havia dit a Santi Navalón
si volia fer de George Duke, tocant
els teclats i cantant però sembla que Santi
li va dir que no, que millor que no, que amb el teclat ja en tenia prou.
L'ENREGISTRAMENT
Així que no podíem ni volíem que la cosa quedés en això. Volíem més.
Moltes veus ens reclamaven més transcendència i un disc. I no és per menys,
després de l'ingent treball fet i de l'energia invertida en aquest projecte. Perico es va ficar a l'estudi de
gravació amb l'octet, i entre el 21 i 22 de juny de 2016 va gravar aquest
meravellós disc per a la discogràfica Karonte.
I ara sí, acabem projecte i programa amb el tema més potent del disc el
magnífic..
8.- A Pound for a Brown (F. Zappa) 5m13s
I Chevi ens diu... A Pound For a Brown va
aparèixer a Uncle Meat, i és molt lenta. Després, Zappa va gravar diverses
versions en viu, algunes d'elles molt més ràpides. Perico pren com a model la
de You Can not Do That On Stage Anymore.
Doncs ja vegeu que m’he limitat a no opinar, que de tant en tant va bé,
i he deixat que fos l’ànima del projecte, Chevi
Martínez i també els comentaris del
mateix Perico Sambeat els qui us han
parlat per boca meva, que ui te boca s’equivoca, ells però no ho han fet, en
tots cas he estat jo.
Doncs ja hem acabat i espero que hàgiu gaudit amb la selecció que us he
proposat, avui amb un programa temàtic i força “canyero”, que no us podreu
queixar. Avui primer amb el magnífic projecte del trombonista basc Marco Bellizzi i el seu “Boite a
Musique”, després amb el gran projecte de Kike
Perdomo, “Hangin’ Out” amb la BBDC i el seu quartet i havent acabat amb la
meravella que acabem d’escoltar amb la música del nostre estimat Frank Zappa interpretada pel gran Perico Sambeat i el seu Ensemble.
Un programa dedicat a Larry
Coryell. Doncs res, que ja estem i que gràcies per ser-hi aquí o al blog
del programa, aquí, jo Miquel Tuset i
Mallol qui us ha presentat, xerrat pels colzes i seleccionat les músiques
per a gaudi de tothom, us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
