Programa 272: Guillermo Rizzotto Trio, Albert Bover & Marco Mezquida i Gorka Benítez & David Xirgu, dimecres 8 de febrer de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs avui hi tornem amb les novetats dels nostres músics i editorials i per això podreu escoltar el primer treball amb Guillermo Rizzotto Trio, “PAZ” disc auto produït. Després escoltarem el primer treball de Duet Nosferatu, “Live at Sunset”, una producció de Alix Levy i Marco Mezquida i acabarem amb el darrer treball de Gorka Benítez & David Xirgu, “Quiero volver a marte otra vez”, de la editorial Fresh Sound New Talent.
També, aprofitant que presentem el projecte del Guillermo Rizzotto Trio, “GRT”, m’agradaria dir-vos què els podrem veure en directe aquest divendres 10 de febrer a les 20h30m a la Sala Sandaru, carrer Buenaventura Muñoz 21 de Barcelona.
Doncs comencem ja amb aquest projecte d’aquest magnífic músic argentí establert entre nosaltres...de fet, tots tres ho són i conviuen entre nosaltres de fa alguns anys...
“PAZ”
Guillermo Rizzotto Trio
Auto Editat
Enregistrat per Gorka Dresbaj el març de 2012 i gener de 2015 a The Room Studios.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla i Guillermo Rizzotto entre el 2015 i els 2016 als estudis FCM, Barcelona.
Guillermo Rizzotto, guitarres, textures i composicions
Paco Weht, baix elèctric i contrabaix
Salvador Toscano, bateria i percussions
I amb els convidats:
Sílvia Pérez Cruz, veu
David Pastor, trompeta.
Tots els temes estan composats per Guillermo Rizzotto excepte “Tonada de Luna llena” que és de Simón Díaz.
Doncs aquest és un disc delicat on els canvis rítmics hi són i de quina manera. Els temes es desenvolupen partint d’una rítmica la qual pot canviar a més o menys segons el tema per després tornar als orígens, però el que no canvia és la mestria dels músics, el tarannà del projecte, a cavall entre cultures, i la sensibilitat de les composicions i interpretacions del líder amb les diferents guitarres i textures. El bon gust hi és present en cadascuna de les seves composicions mostrant-nos també la seva versatilitat.
I ens trobem com sempre ens passa que no sabem quin tema no posar-vos, car, jo els posaria tots, cosa impossible, així què comencem amb aquesta delícia de disc i ho farem amb el preciós tema anomenat....
7.- Vidala de la espera (G. Rizzotto) 6m12s
I quina meravella de tema, on el Guillermo tocant la guitarra elèctrica ens evoca igualment la música d’Argentina. Salvador amb els tambors autòctons, com els que va tocar quan va venir amb la Rocío Facks. Una melodia principal súper lenta, la d’aquest tema que obra la porta a la imaginació tot i contemplant l’altiplà o les muntanyes més altes dels Andes. Els sons eteris de la guitarra elèctrica del líder deixant pas als de la més nítida sonoritat de la guitarra espanyola en una interrupció de tempo deixant el pas a la majestuositat del final del tema. La bellesa ja te un nom, “Vidala de la espera”.
Guillermo Rizzotto, guitarrista, compositor i productor de Rosario, Santa Fe - Argentina (1980) és un dels joves músics contemporanis que mostren un nou enfocament per a la música d'Argentina la tradició i la modernitat, nou so i una atmosfera acústica de mescla, convertint-se en el nou i composicions fresques que enriqueixen el repertori de guitarra clàssica i la música del seu país.
Seguim ara amb el tema on intervenen Sílvia Pérez Cruz i David Pastor en un tema de Simón Díaz....anomenat..
8.- Tonada de luna llena (S. Díaz) 3m27s
Amb una intro curteta i potent, poc havíem d’imaginar que els sons anirien com han anat. És clar que poder comptar amb la veu de la Sílvia primer, i després el metall del David és tot un luxe a l’abast de pocs, entre els quals els del GRT. Una cançó interpretada per quasi tots els cantautors del con sud entre els quals Caetano Veloso que fa una versió a “capella” impressionant. L’arranjament del Guillermo és força diferent de la versió que va fer la mateixa Sílvia en el Festival LES SUDS À ARLES de l’11 de juliol de 2013. Com si s’haguessin posat d’acord per cantar ella aquest tema, que coneix, amb un nou arranjament del Guillermo. Col·laboració amb tots contents. La veu privilegiada d’aquesta singular artista, ara ja també ficada en el cinema, ens embolcalla per tots cantons amb la seva calidesa i perfecte entonació, i la interpretació del trio base magistral.
L'autor mostra les tècniques de la música clàssica de la guitarra que es barregen amb la forma tradicional de tocar la música "criolla" (estranger) d'Argentina, a més de la improvisació lliure, el desenvolupament de so i timbre en l'espai auditiu.
I nosaltres continuem amb aquest preciós projecte ara amb el tema que intitula el disc, el preciós...
3.- Paz (G. Rizzotto) 7m11s
I quina meravella acabem d’escoltar....estareu d’acord amb mi que aquesta magnífica cançó te un no sé què, que encanta. O sigui que sí, que sé què és. És la composició, el ritme i els seus canvis, els sons diversos de la guitarra, el Salva i el Paco acompanyant-lo tant i tant bé. Però és la bellesa intrínseca en la melodia i totes les variacions sonores i rítmiques. Fins i tot el solo del baixista, argentí com tots els d’aquest trio, ha reeixit la interpretació global. També en Salva s’ha desfet en energia en la seva intervenció solista i mentre els companys l’han acaronat fins el final, perdent-se poc a poc, mica a mica.
Fins i tot si es tracta d'utilitzar a tocar la guitarra clàssica la major part del temps, té diversos projectes que inclouen dispositius de guitarra elèctrica i de la música electrònica com a eina per a la investigació de nous sons en el seu propi món de la música. Guillermo Rizzotto ha compartit concerts amb artistes molt importants de diferents gèneres musicals com Juan Falú, Eduardo Eguez, Raúl Carnota, Rudy Flors, conjunt de l'Chimera, Silvia Pérez Cruz, Lidia Puyol, Lilian Saba, Norberto Minichilo, Rodolfo Sánchez, Osvaldo Burucuá, José Luis Montón, Miriam García, Franco Luciani, Furio Zanasi, Susana Moncayo, Rubén Llop, Luis Rigou, Bàrbara Kusa, Juancho Perone, Daniel Pérez, Marta Gómez.
I més, encara gaudirem més tot i preguntant-nos, serà possible? El tema en qüestió és el primer tall del disc anomenat...
1.- Con raíces de mi pueblo (G. Rizzotto) 6m11s
Un altre tema que segueix el tarannà d’aquest projecte com un “totum quantum”, on la preciositat de les melodies es barreja amb la diversitat rítmica, i on els sons elèctrics, molt electrificats i distorsionats de la guitarra del líder es donen la mà amb uns altres més dolços. On la potència rítmica acompanya els moments més potents de la guitarra amb uns acords espatarrants, i després, canvis delicats de nou, i així tot i jugant amb nosaltres, amb les nostres emocions, ells van desenvolupant un tema per camins aliens, estranys i diversos i tot i així magnífics, tant que estem totalment hipnotizats. Sí, aquesta música definitivament, hipnotitza. A moments estàs com atrapat en un núvol d’imaginacions a punt per caure com les gotes d’aigua al primer tro com finalment passa, i no només amb un tro, sinó amb diversos i molt potents. El final és apoteòsic. Una meravella Guillermo, felicitats.
Ha participat en nombrosos festivals importants a tot el món, tocant les seves pròpies composicions, de vegades com a solista de guitarra, de vegades encabit en d’altres formacions, i sovint també com un compositor que te captivats els oients en moments espirituals d’intimitat i ritual.
I nosaltres deixem el projecte d’aquest magnífic guitarrista argentí, de Rosario província de Santa Fe tot i recordant-vos que aquest divendres 10 de febrer i a les 20h30m podreu escoltar aquest projecte a la Sala Sandaru, carrer Buenventura Muñoz 21 de Barcelona i amb convidats sorpresa de luxe.
I seguim amb més projectes....
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim i ho fem amb el projecte de dos grans pianistes, que en el seu moment varen ser alumne i professor i que ara estan en el mateix espai, el de la creativitat al màxim nivell...
“LIVE AT SUNSET”
Albert Bover & Marco Mezquida “Duo Nosferatu”
Autoeditat
Enregistrat en directe per Rubén Berengena i Toni Garcés el 25 d’abril de 2015 al Sunset Jazz Club de Girona.
Mesclat i masteritzat per Lluís Costa al Soundclub Studio
Produït per Alix Levy i Marco Mezquida.
Albert Bover, piano
Marco Mezquida, piano
Un treball únic, el d’aquests dos “monstres” de les 88 tecles que, ai ves per on, alguns entre els quals jo mateix vam tenir la oportunitat de veure néixer aquest projecte en el seu primer concert al Jamboree un 19 de novembre de 2014. Passat algun temps i en alguna altra actuació, finalment van estar cridats pels amics del Sunset, l’Anna Gisbert i l’Alix Levy per actuar-hi alhora que enregistrar-ho per a la posteritat.
Un disc amb nou temes, molts d’ells més llargs de lo normal, i és que aquí no hi ha rés de normal, més aviat tot és, serà extraordinari. Les interpretacions, els temes, i les llargues improvisacions que fan que hi hagi un tema de més de 20 minuts que en el disc han separat en dos. En fi, una delícia per a les oïdes i que segur us farà vibrar com a mi.
Escoltem doncs ja el primer tema d’aquest magnífic projecte dels nostres amics, car, ells dos i per separat, han vingut al JCLV en diverses ocasions i sempre amb magnífiques formacions. Som-hi doncs amb aquest impressionant tema de l’Albert anomenat...
3.- Nosferatu (A. Bover) 6m20s
A mode de juguesca, ell mateix crec jo, es va posar aquest “alter ego” Nosferatu una mica per la semblança en la llunyania i per la possible caricatura del seu perfil. D’això l’Albert no en te rés de rés, car en contra de les tenebres del vampir, el nostre amic ens porta més enllà de la llum. Una música farcida d’una determinada transcendència i fins i tot amb aires aràbics i que s’ha anat desenvolupant amb la mateixa majestuositat i també delicadesa. Tot i ser un tema del mestre, l’alumne també l’ha interpretat, mestre i alumne en el passat car en el present són mestre i mestre. Una melodia preciosa que t’enganxa amb uns canvis harmònics al mateix nivell. Tema llarg però que realment es fa curt, car no voldries que s’acabés mai.
Entrant al web de Mezquida hem vist que hi ha la opció de baixar el currículum en català en versió reduïda car la versió ampliada us la deixo per a vosaltres per així conèixer-lo millor...
Nascut el 1987 i llicenciat el 2009 a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), als seus 29 anys Mezquida s’ha convertit en un dels músics més valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades a Espanya, com demostra la seva intensa i versàtil activitat concertística, discogràfica i creativa al costat de molts dels millors músics del país. Elogiat per la seva versatilitat i el seu potent magnetisme musical, és un dels artistes més complets i expressius de la seva generació. Ha gravat més de 40 discos: 10 com a líder amb la seva pròpia música i 30 com a sideman en influents grups del panorama actual. Ha actuat en auditoris, clubs i festivals de 25 països, en 4 continents així com en alguns dels clubs de jazz més emblemàtics del món com el Blue Note de Nova York, SF Jazz de Sant Francesc, Unterfarht de Munic, Bimhuis d’Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, Jamboree de Barcelona, BMC de Budapest, Cafè Central de Madrid i el Sometime de Tòquio. Ha compost música per a obres de teatre i gravat programes de televisió. Una desena de premis (Altaveu 2015, premi Enderrock, 4 anys premiat Músic de l’Any per l’AMJM de Catalunya, etc.) jalonen la seva fulgurant carrera musical que combina amb la docència a l’Escola Superior d’Estudis Musicals i al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
I nosaltres seguirem ara amb dos temes que en el concert van tocar enllaçats i en el disc han quedat separats sàviament en dos, el primer de Marco Mezquida anomenat “Menguante” i seguit de del tema de Bob Dorough “Devil may care”..som-hi doncs amb una bona sessió d’aquest concert....
7.- Menguante (M. Mezquida) 13m41s
8.- Devil may care (B. Dorough) 10m04s
Un primer tema de més de 13 minuts que Marco ha compost i executat amb el seu amic i col·lega en una demostració de classicisme a moments i posteriorment encabida en d’altres esferes musicals més obertes. El ritme també s’ha vist modificat per l’impuls creador de tots dos, i és que sovint deu passar que es deixen portar per la mateixa música que va sorgint i els porta per camins intransitats i on la imaginació es deu desbordar. Una “obra” magnífica enllaçada amb el tema amb títol avisant al dimoni que tingui cura que ves amb compte. Després del final delicat del primer, la persistència dels dos pianistes ens situa en una tessitura de magnificència estilística i rítmica, a la vegada que melòdica, tot i reconeixent el tema, cantat per Teri Thornton en el seu primer disc “Devil may care” d’aquesta cantant. Un treball enregistrat el 23 de desembre de 1960. Però és que la versió original del mateix Bob Dorough va sortir el 1956, un tema amb un swing brutal i que els nostres dos amics s’encarreguen d’interpretar amb un arranjament bestial i potència rítmica immensa. Doncs això, que ja podem córrer a adquirir-lo, aquest, l’anterior i el que vindrà, que hem d’ajudar els nostres músics.
Albert Bover va estudiar harmonia i piano clàssic a Barcelona. Després va estudiar jazz a Barcelona i a Nova York amb Fred Hersch, Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard. Ha tocat amb Al Foster, Art Farmer, Harold Land, Kenny Wheeler, Mark Turner, Seamus Blake, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jesse Davis, Marc Johnson, Jeff Ballard, Guy Lafitte, Ed Thigpen, Oliver Jackson, Ralph Moore, Roy Hargrove, Idris Muhammad, Julian Arguelles i Scott Hamilton; i amb músics d´aquí com Perico Sambeat, Chano Domínguez, Javier Colina, Javier Vercher, Albert Sanz i Guillermo Mcgill. Ha col.laborat en projectes amb músics de flamenc com Miguel Poveda i Chicuelo, i de música andalusí com Dris elMaloumi. Ha participat a quasi tots els festivals de Jazz del país i ha actuat per Europa, Marroc i Japó.
Toca actualment a trio amb Masa Kamaguchi i David Xirgu, i a duet amb l'Horacio Fumero. Toca teclats a trio amb Gary Willis y Gergo Borlai. Ha gravat com a líder en formació de trio Live in Bilbao, Esmuc blues, Live in Jamboree, a duo amb Horacio Fumero i a piano sol Old bottle, new wine. Com acompanyant a discs de Perico Sambeat, Gorka Benítez, Chris Kase, Bruce Arkin, Bob Sands, Xavi Maureta, etc.
És professor de piano dels departaments de Jazz de l'Escola Superior de Música de la Universitat de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori del Liceu. Compositor i intèrpret de la banda sonora de la pel·lícula Tren de sombras de José Luis Guerín. Albert Bover és "Artista Steinway".
I acabarem el projecte ara amb un compositor i pianista, el més admirat per l’Albert i crec que també pel Marco amb el tema de Theloniuos Monk anomenat..
5.- In Walked Bud (T. Monk) 6m24s
Marco sap que compartir escenari i projecte amb el seu mestre Albert Bover és tot un luxe a la vegada que plaer. Improvisar alhora amb qui està considerat com un dels millors pianistes de Jazz d’aquesta país anomenat Espanya és un luxe per qualsevol pianista d’aquest indret. Albert segueix un camí més “mainstream” podríem dir situats en aquest moment musical que vivim tot i col·laborant amb grans mestres del Hard Bop com el nostre gran amic Geni Barry. Sense anar no gaire lluny, i en un programa anterior vam posar un disc d’un bateria centrat a l’àrea de Madrid anomenat Juanma Barroso en un magnífic treball que vam gaudir d’allò més. Els seus treballs a duo amb l’altre insigne Horacio Fumero són una delicatessen a l’abast de ben pocs. Un duet que ha tocat en múltiples ocasions en els més diversos espais des de la Nova Jazz Cava fins al desaparegut Mandacarú passant pel mateix Jamboree.
Doncs un tema de Monk com sempre passa en un concert de l’Albert i no sé si també en un del Marco. De tots és coneguda l’afició de l’Albert per Monk, en les dues seves facetes de pianista i compositor. Alguns crítics en el moment vivencial de Monk no el van valorar prou com a pianista i quasi que tampoc com a compositor, car era un “avançat” a la seva època i no va ser fins quasi al final de la seva carrera que va ser considerat, ell viu encara, i per descomptat que després de la seva mort, és quan se l’ha valorat justament. Aquest és un tema dedicat al seu amic Bud Powell. Va passar que anaven tots dos molts “col·locats” i Monk va assumir que tot el “costo” era seu, havent de passar pel “talego” i no poden tocar durant força temps fins i tot ja en llibertat. I això ho va fer per salvar-li la vida a Bud perquè si el “trincaven” i el fotien a la “garjola”, d’allà viu no en sortiria. Ja estava ben tocat del “bolet”, pobret, i tot per una brutal agressió amb cops de porres directes al crani, els molt fill de putes de la “pasma” neoyorkina.
I deixem-los a aquests dos Màsters de la pianística però abans volia dir-vos que un altre esdeveniment que em fa molta gràcia és el que presentarà Gabriel Amargant Quintet a l’Ateneu de Sant Feliu el dissabte 11 de febrer a partir de les 22h. Gabriel ens presentarà el projecte que li va encomanar l‘Auditori tot homenatjant George Gershwin, projecte estrenat al mateix Auditori l’estiu passat i que nosaltres podrem gaudir aquest dissabte. Un quintet amb Gabriel Amargant, saxos i clarinet; Enric Peinado, guitarra; Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..
I acabem el programa d’avui amb el projecte de dos amics també....
“QUIERO VOLVER A-MARTE OTRA VEZ”
Gorka Benítez & David Xirgu
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 493
Enregistrat als Vumeter Studios a Cabezón de la Sal el 8 de juliol de 2009.
I ens diuen que a la nau, In The Nave, hi ha:
Javeta: enginyer de so
Macuel: assistent
Gorka Reino: fotògraf
Estefan Lismond: cuiner i conductor
Guillermo Trujillano: vídeo i disseny
Jordi Pujol: productor executiu
Gorka Benítez: saxo tenor i flauta
David Xirgu: bateria
Ja vegeu que aquest material fa temps que es va enregistrar i ha estat darrerament que han volgut exposar-lo a la llum, i ja diuen ells que no és una segona part, car ja vam poder escoltar la primera versió de “A marte otra vez” a la 6ena temporada i el programa 211.
Hi ha músics, molts, que tenen un tarannà força llibertari i en algunes qüestions “passota”, com és el cas del Gorka Benítez. I és que la web d’aquest grandíssim músic, la seva web, ens diu que la darrera actualització la va fer l’octubre de 2008. El darrer disc que veiem allà és doncs “Al otro lado” editat per Fresh Sound World Jazz, amb Gorka Benitez (ts, vcl, fl), Carme Canela (vcl), David Xirgu (d, perc), Dani Perez (g), Albert Bover (p), Nic Thys (b). El primer l’havia fet 10 anys abans amb Rai Ferrer, contrabaix; Dani Pérez i Ben Monder, guitarra i David Xirgu, bateria, o sigui que la comunió amb el David ja ve de fa molts anys. Abans de fer el primer disc el 1998, ja s’havien de conèixer força per embolicar-s’hi com ho van fer.
Doncs comencem amb dos temes seguits, que són quasi un himne relacionat amb aquest projecte. Escoltareu els dos primers talls dels dos CD, primer “Amarte otra vez” i després “M.B.”, som-hi doncs amb la música d’aquests dos amics i mestres...
1.2.- Amarte otra vez (G. Benítez) 2m57s
1.1.- M.B. (G. Benítez) 2m45s
Doncs amb aquestes dues precioses melodies hem començat el projecte “Quiero volver a marte otra vez”. Dir-vos que aquesta és una frase de Pere Bardagí i que juga amb el a marte, que podeu entendre per separat i no, o sigui, “vull tornar a mart un altre cop” i “vull tornar-te a estimar un altre cop”. Pocs comentaris faré dels temes, a no ser parlar de la bellesa, ritmes i demés particularitats. L’assumpte és que essent dos els únics músics que escoltareu, no valoraré a cada tema les seves interpretacions com faig habitualment. Us deixaré que gaudiu escoltant-los i em centraré en la biografia de l’insigne basc, Benítez car, la del català, Xirgu ja us la vaig comentar no fa gens ni mica en el Programa 268, fa tor just cinc setmanes tot i comentant el seu magnífic “Ugrix”.
Gorka Benítez, saxofonista i flautista nascut a Bilbao, el 1966. Si bé els primers instruments que va tocar van ser del folklore d'Euskadi, comença la seva formació musical acadèmica al Conservatori de Bilbao, que després es completaria al Taller de Músics de Barcelona i al Conservatori Professional de Badalona, i posteriorment a Nova York després d'obtenir una beca que li va permetre estudiar allà durant tres anys amb professors de la talla de Dave Kikoski, Billy Hart, Jim Hall, Barry Harris i Cecil Bridgewater entre d'altres. De Nova York torna graduat en Jazz Studies Program de l'escola Harbor Performing Arts Center, havent estudiat també en la Mannes School of Music. També a Nova York forma el seu propi trio on interpreta les seves composicions.
Ara, i considerant la llargària del tema de més de cinc minuts, podreu escoltar el quart tall del primer CD si és que el primer és el verd i el segon el de color marró. S’anomena.....
4.1.- Non trovo il supermirafiori (G. Benítez) 5m04s
El títol ja ens diu el tarannà d’aquest simpàtic músic basc. Amb un ritme ben marcat pel David i fent de les seves, o sigui, no només portant el ritme i més aviat omplint els espais de sonoritats diverses, Gorka ens mostra la seva creativitat infinita improvisant a tota hòstia, o sigui amb fuses o semifuses o potser encara més apretadet.
El 1995 es trasllada de nou a Barcelona, ciutat on resideix actualment. De l'extensa llista de treballs discogràfics en què ha participat, val la pena ressaltar: Xavi Maureta i Condició Humana "Uara" i "Entropia"; Carme Canela i l'Orquestra de Cambra d'Andorra "Cravo i Canela"; David Xirgu Quartet "Indolents" i "Ugrix" (Millor Disc de l'Any 1997); David Mengual "Mosaic Nonet"; Guillermo Klein i els guachos "Live in Barcelona"; Emilio Solla "Folcolores", Arthur Kell Quartet "Traveller" i els discos dels seus propis grups que porten com a títol: "Gorka Benítez Trio", "Fabou", "The Free Session" i "Solo la verdad es sexy".
Seguim amb dos temes més, i així seguiré fins el final, car són temes de dos o tres minuts la majoria i així de dos en dos, amb els ritmes més o menys similars escoltarem els dos compactes així barrejats. Ara escoltareu els dos “cinquets” de cada compacte seguits començant pel “Aire de un verso” i seguit per “por fandangos”, som-hi doncs..
5.2.- Aire de un verso (G. Benítez) 2m52s
5.1.- Por fandangos (G. Benítez) 3m39s
Doncs i quina demostració de força ens han fet aquests dos mestres, incidint potser més en la de l’estimat baterista i amic, David Xirgu i sobretot en el primer tema. Amb les “palmes” han començat l’altre “cinquet”. Fandangos passats pel Jazz els realitzats per aquests dos amics. I com de fresca és aquesta música, amb la senzillesa de només dos instruments, que ja es veu que per fer molt bona música no calen gaires parafernàlies.
Ha recollit nombrosos premis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya. El 1997, va ser elegit millor solista de vent de l'any i millor grup i millor disc de l'any amb Ugrix, liderat per David Xirgu. El 1998 va repetir guardó com a solista i va formar part de la formació premiada, Condició Humana, amb Xavi Maureta. El 1999 i 2000, el músic basc ha estat elegit millor saxo tenor i ha participat en els enregistraments premiades com a millors discos. El 2001, Gorka Benítez Trio va ser premiat com a millor grup de jazz. El 2002, millor saxo tenor i millor grup (amb José Reinoso & Repic). A més, el 2005 va rebre els premis a millor solista de vent (Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya) i Millor Disc de Jazz del 2005 per "solo la verdad es sexy" (Revista Enderrock).
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
El 2000 realitza una important gira al Japó amb la Companyia de Flamenc de Shoji Kojima, al costat de destacades figures d'aquest gènere com Miguel Iglesias, David Lagos, Chicuelo, El londro i Chiqui de la Línia. El 2002 col·labora amb el General Alcázar i amb Gerardo Nuñez. Al costat de Juan de Diego i Estefan Lismond funda el Simbiotiz-Art. Realitza tres importants gires al costat del David Mengual Mosaic Trio (Braga, Portugal), a José Reinoso & Repic (Montreaux, Freaburg, Suïssa) i Emilio Solla & Afins (Dinamarca, Finlàndia i Suècia). Gràcies a l'Institut Cervantes, a l'any següent toca al Festival Internacional de Grècia (Atenes). Aquest any 2003 grava el seu disc doble "Solo la verdad es sexy", realitza la segona edició de Simbiotiz-Art, toca el seu grup al Festival de Menorca i participa al costat del Joe Smith Melodic Workshop al Festival de Barcelona. Durant el 2004 va de gira amb Arthur Kell i Steve Cardenas, gira amb Aikiko Pavolka, toca al Palau amb Chicuelo, grava amb Emilio Solla i realitzen una gira per Finlàndia i una altra per Suècia. Forma part del grup Guillermo Klein & els Guachos realitzant concerts, gires i l'enregistrament del CD / DVD en directe "Live in Barcelona". Fa el seu primer treball com a productor: el disc de la pianista Teresa Zabalza. Actua amb el seu propi grup a Bucarest, Munic, Valencianes i Gènova. La productora Carretera i Mantra filma el DVD "Gorka Benitez" que s'emet a les televisions locals espanyoles.
I nosaltres acabem el projecte doble dels nostres amics i Programa 272 amb dos temes més igualment enllaçats, primer amb el joc de paraules “Lamentable Mente”, i després amb el “Perro no come perro”, ambdós temes del primer CD o el de color verd...som-hi...
8.1.- Lamentable Mente (G. Benítez) 2m53s
6.1.- Perro no come perro (G. Benítez) 3m05s
Un parell de temes impressionants per acabar el programa d’avui, primer amb el vuitè tall del primer CD, “Lamentable Mente”, a un tempo força beat i ara el mestre mostrant-nos el perquè se’l considera també un dels nostres grans flautistes. “Perro no com perro” és el sisè tall del disc i tema amb una trempera impressionant on el mestre basc s’esplaia a tempo de Coltrane en les impros i va i ve recuperant el riff motiu principal del tema. Mentre David no para de fer “virgueries” comandant la nau rítmica com ningú més podria fer. I bé, quina joia de música i interpretacions les d’aquests dos mestres i amics. Seguint una mica amb la vida i miracles de Gorka i potser ho penjaré tot al blog.
Grava amb Miguel Blanco i Jerry González i també amb Ethan Winoground. Toca al Festival Getxo amb la Pirineus Jazz Orquestra, al Festival Grec amb Paco Ibañez, al Festival de Barcelona amb Horacio Fumero i al Festival Donostia-Sant Sebastià amb la Big Band de l'Aniversari del Festival i amb Phil Woods & Strings ( Celebrating Bird) amb l'Orquestra basca "Et incarnatus". Va de gira per Bèlgica, Alemanya, Suècia, Holanda i Suïssa amb Emilio Solla.
I més biografia si entreu al seu web....
Doncs sí, finalment hem acabat el programa d’avui crec també amb una magnífica selecció de les músiques dels nostres herois, primer amb el preciós projecte de Guilermo Rizzotto Trio anomenat “PAZ”. Després hem pogut escoltar el Duo Nosferastu, Bover & Mezquida i el seu “Live at Sunset” i hem acabat amb aquesta obra magna de dos grans mestres Gorka Benítez & David Xirgu i el seu “Quiero volver a marte otra vez”. Recordo que seria bo que miréssiu d’adquirir els discos d’avui entrant als webs corresponents o anant a les botigues de Jazz que n’hi ha, tot i que no gaires.
I ja per arrodonir-ho i oferir-vos més oferta, el dissabte 11 de febrer també podeu anar al Jamboree a la Plaça Reial a veure el Guillermo McGill Quartet amb ell mateix a la bateria, Ariel Brínguez saxo, Juan Diego Mateos guitarra flamenca, Javier Colina contrabaix, Marco Mezquida piano. Passes a les 20h i a les 22h.
Bé, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat potser massa estona, qui realitza i presenta aquest programa us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
