Programa 271: Nicolas Meier, Dewa Budjana i Pere Soto & Pep Lluís Guardiola, dimecres 1 de febrer de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs aquesta setmana hi tornem a ser amb un programa temàtic i ho serà
però dedicat als guitarristes amb diversitat de ritmes que es passejaran pel
rock soft, jazz-rock i jazz-fusió. Podreu escoltar a Nicolas Meier i el seu projecte “Infinity” editat per Favored
Nations, el doble CD de Dewa Budjana
i el seu projecte “Zentuary” editat per Moonjune Records i després
podrem escoltar el darrer treball de Pere
Soto & Pep Lluís Guardiola anomenat “Funky qui pugui” editat des de Sabadell pels amics d’Arts Harmònica. Deixeu-me que us digui
que l’amic Leonardo Pavkovic cap
màxim i responsable de Moonjune Records
m’envia des de New York els seus
discos i això ja fa força temps. És just que el recordem en aquest programa on
dos dels projectes, l’un directament i l’altre indirectament, el de Meier, venen de la seva mà. És per això
que us recomano que entre al web de Moojune
Records on podreu veure tots els seus projectes i fins i tot
descarregar-los digitalment per pocs calers. La web és http://www.moonjune.com
Comencem doncs ja amb el projecte del guitarrista Nicolas Meier anomenat...
“INFINITY”
Nicolas Meier
Editat per Favored Nations
Produït per Nicolas Meier
Nicolas Meier – guitarra
acústica sense trastes i cordes de niló, guitarra amb trastes i cordes d'acer,
glissentar, baglama, sintetitzador de guitarra i guitarres elèctriques.
Jimmy Haslip – Baix elèctric
Vinnie Colaiuta - Bateria
Convidats:
Richard Jones - Violí (1, 2, 5,
8, 10)
Lizzie Ball - Violí (7)
Sally Jo - Violí (3, 4)
Gregor Carle - Guitarra (11)
Totes les cançons estan
escrites per Nicolas Meier
Comencem doncs amb el tercer tall del disc anomenat...
3.- Riversides (N.
Meier) 4m49s
Doncs amb aquesta atmosfera a cavall de països diversos de l’orient hem
començat el programa i la música d’aquest genial guitarrista i compositor que
ha sabut mixturar les músiques de diversos indrets i encabir-les en l’univers
sonor del Jazz..ara amb una mica de Rock. Quina melodia repetitiva com a motiu
principal més maca ha trobat aquest autor des del principi del tema i quin pont més maco l’ha seguit per després
tornar-hi. Exquisit tema i després les improvisacions seguint aquest ambient
oriental per després tornar-nos a trobar amb el motiu principal i finalitzar.
Una petita meravella on hi ha intervingut Sally
Do al violí.
En tan sols uns pocs anys, el guitarrista britànic Nicolas Meier s’ha
llaurat una reputació com un dels guitarristes més originals i amb un talent
únic al Regne Unit. Aquest músic ens m ostra l’amor per la música turca, de
l'Est i Orient Mitjà, Flamenc, Tango i més, tot barrejat amb el jazz. Meier és
una de les estrelles ascendents en una escena de jazz britànic vibrant, però la
seva versatilitat i fluïdesa musical s'estén molt més enllà d'això ... tant és
així, que el seu considerable talent va cridar l'atenció de la llegenda de la
guitarra de rock, Jeff Beck, que des de llavors ha fet Nicolas un dels pilars a
The Jeff Beck Group, emportant-se’l en dues voltes al món en el transcurs dels
últims anys.
Doncs aquest és el personatge i aquesta és i serà la seva música tot i seguint
ara amb una mica més de consistència amb el primer tall del disc anomenat...
1.- The Eye Of Horus (N.
Meier) 5m48s
I si com el tema anterior fos el previ a aquest, o aquest la continuació
de l’anterior ens hem tornat a situar en l’ambient adequat, a alguns milers
d’anys abans en un passat el de les mil i una nits. Un tema amb canvis rítmics
importants i molt interessants com hem pogut escoltar ja ben bé al final. Els
principis han estat més orientals per les melodies i pel propi instrument, que
no és cap guitarra i deu ser el glissentar
o la baglama. Un tema on hi hem escoltat un altre violí ara del Richard Jones.
Meier és originari de Suïssa; nascut el 1973 de pares grans amants de
les arts, amb amplis gustos musicals que
s'estenen per la clàssica, jazz, llatí, flamenc, rock i gèneres (fins i tot)
Pop. Meier, un veritable esperit gitano amb el toc d'un mestre disciplinat, ha
adoptat una sèrie de diferents cultures i estudiat les seves formes musicals,
matisos i peculiaritats.
I seguim amb un altre magnífic tema d’aquest intrèpid guitarrista que li
agrada explorar nous espais musicals en països llunyans, tema també acompanyat
pel violí del Richard Jones anomenat...
2.- Still Beautiful (N.
Meier) 6m33s
I la bellesa d’aquesta música que ens sorprèn, corprèn, ens continua
portant a altes esferes musicals. De fet ens hem quedat en la seva esfera
musical. Brillant i pulcre. Nítida i amb sentiment. Una música que destil·la
sensacions totes positives. Un projecte personal, on els acompanyants formen
part de la història que ell ens vol explicar. En Jimmy Haslip ens ha demostrat perquè és un dels baixistes més
sol·licitats per projectes d’aquesta índole. I és que el també afamat, de fama
i no de gana, Vinnie Colaiuta sembla
que no hi sigui però és qui fa que tot rutlli de la manera que ho fa, collonudament.
El líder ens ha tornat a fer un solo personal i càlid en els inicis i que s’ha
anat desenvolupant mica a mica, fins arribar al clímax. Un tema que ens diu que
ella encara és preciosa, o i tant.
I continuem amb un altre magnífic tema amb els aires orientals que
caracteritzen aquest projecte amb una altra meravella dedicada al seu amic i
jefe Jeff Beck anomenada...
5.- Legend (N.
Meier) 5m35s
Ja hem dit que el gran Jeff Beck
se l’ha emportat un parell de vegades a fer la volta al món en les seves gires
i l’ha inclòs en el seu grup, o sigui que hi ha dos magnífics guitarristes a
dalt de l’escenari, el mestre i qui ja també ho és, tot i ser molt més jove. Un
tema amb més beat i on la melodia s’executa a un tempo estratosfèric per
guitarra i violí, també del Richard
Jones. La bellesa del riff principal és indiscutible com també ho és el
solo d’aquest violinista magnífic. El solo del líder segueix la mateixa estela
de tempo d’una part de la melodia principal tot i mostrant-nos la velocitat i
fraseig d’aquest màster guitarrista.
Durant el curs del seu baptisme per les sis cordes, Nicolas ha rebut
nombrosos premis. Un estudiant veritablement dedicat a l'instrument, que ha
realitzat estudis avançats a Suïssa al prestigiós Conservatori de Friburg, i posteriorment
va obtenir una beca per il·lustre Berklee College of Music de Boston. La seva
passió ardent pel rock i el jazz persisteix fins als nostres dies.
I acabem aquest projecte amb un tema de marcat accent Rock on potser
haureu de jugar amb el volum, els una amunt i els altres avall. El tema en
qüestió també el dedica, aquesta vegada a Billy
Gibbons i es diu...
11.- JB Top (N.
Meier) 6m09s
I quin tema més bèstia, el que més d’aquest el seu projecte. Potent però
mesurat. No està pas desmesurat tot i que evidentment depèn del volum que li
hàgiu posat. Moments de Deep Purple
per parlar només d’uns i solos estratosfèrics ara també amb la guitarra de Gregor Carle fent duets i amb dos sons
diferenciats. I sempre, sempre, la potent secció rítmica de Haslip / Colaiuta. Un tema ideal per
acabar el projecte d’aquest músic suïs establert a United Kingdom i que ha
desenvolupat la seva carrera en aquest país. Per si en voleu saber més coses
d’ell, discos, projectes i la seva més extensa biografia, us recomano que entreu
al seu web http://www.meiergroup.com/.
"Abraçant molts estils de música des de diversos angles diferents
del globus terraqui, Meier ha creat un colorit híbrid de si mateix que combina
virtuosisme instrumental amb composicions i arranjaments de colors brillants.
És una barreja seductora que està magníficament interpretada per un excel·lent
conjunt, cadascun dels músics involucrats mereix el crèdit pel fet d'aportar
alguna cosa a la festa ... " Ian Mann, JazzMann
I nosaltres seguim amb el següent projecte....
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs sí, seguirem ara amb un compacte doble del guitarrista de la illa
de Bali en Dewa Budjana. Aquest guitarrista ja ha sonat en anteriors programes
dedicats a la discogràfica Moonjune
Records, sí, la que lidera l’amic Leonardo
Pavkovic a qui vaig tenir el plaer de conèixer en un esdeveniment que es va
organitzar al Fizz del carrer de Balmes ara fa un parell d’anys o potser
l’any passat. El projecte de Dewa
Budjana es diu...
“ZENTUARY”
Dewa Budjana
Produït per Dewa Budjana per
Museum Gitarku Bali.
Productor associat, Leonardo
Pavkovic per a MoonJune Music/MoonJune Asia.
Productor Executiu Bagus WIjaya
Santosa.
Dewa Budjana, guitarra
Tony Levin, stick bass
Gary Husband, piano/teclats i
bateria
Jack Dejohnette, bateria i
piano/teclats
Amb els convidats especials TIM
GARLAND, DANNY MARKOVICH, GUTHRIE GOVAN, SAAT SYAH, UBIET, RISA SARASWATI,
CZECH SYMPHONY ORCHESTRA.
Totes les composicions són de
Dewa Budjana excepte 'Crack in
the Sky' composta per Markus Reuter & Tony Levin.
Escoltem ja el primer tema, i estem en el primer compacte, d’aquest geni
de la illa de Bali, tema anomenat...
4.- Suniakala (D.
Budjana) 8m42s
Doncs un tema que m’ha recordat a moments, alguns, a Pink Floyd i la guitarra de David Gilmore en un tema preciós
embolcallat d’una grandesa musical immensa. Delicades melodies ara situades a Indonèsia i on l’espai i el temps és
una mateixa cosa volant lleugerament cap al món imaginari de cadascú. Un
magnífic tema per començar el projecte de Dewa
Budjana i que ens ha situat de moment, en aquesta plàcida musicalitat, la
qual cosa però canviarà. Aquí hem tingut a un altre guitarrista, el Guthrie Govan qui ha fet el solo del
tema, i on Gary Husband ha tocat la
bateria, Toni Levin el baix upright,
i hi ha participat la Orquestra
Simfònica Txeca.
El segell Favored Nations de Steve Vai, aquest cop en associació amb
MoonJune Músic, continua el seu èxit tot i descobrint i presentant grans nous
talents de les sis cordes de tot el món, amb el llançament de la icona del
jazz- rock, de la guitarra d'Indonèsia Dewa
Budjana en un espurnejant doble àlbum d'estudi "Zentuary", el seu
10º llançament en solitari. Amb una formació nuclear, enorme en alçada,
d'innegable vàlua, a Dewa Budjana se li uneix el bateria incomparable i
pianista ocasional Jack DeJohnette
(Keith Jarrett, Miles Davis; amb més de 40 anys de carrera amb el
llegendari segell de jazz europeu, ECM,);
el baixista/stickman Tony Levin
ficat en projectes com King Crimson,
Peter Gabriel, Stick Men, i el John
McLaughlin’s 4th Dimension; el teclista i baterista, Gary Husband del Regne Unit (un home també molt conegut pel seu
treball estel·lar en la banda d’Allan
Holdsworth, Jack Bruce, Robin Trower i molts més).
I seguim amb un altre magnífic tema d’aquest guitarrista i compositor
amb el primer tall del primer compacte, tema anomenat...
1.- Dancing Tears (D.
Budjana) 9m13s
Els aires orientals no ens deixen, i així és com han començat el tema,
de manera delicada, però ai las, de quina manera s’ha desenvolupat. I és que ja
estem en l’univers del Jazz-Rock de l’ona Moonjune
i amb aquest monstre de la guitarra no podia ser de cap més manera. En un tema
on tornem a tenir a Gary Husband a
la bateria, i quina canya de bateria. S’ha de dir que les composicions d’aquest
músic de Bali no són gens flàccides
ni senzilles. Us haureu adonat del moment inicial dels solos, una vegada
passada la exposició del tema..i de quina manera els ha desenvolupat aquest
mestre guitarrero, que ha mamat de mestres com John McLaughlin, Allan Holdsworth, etc. I com després dels efectes
i distorsions es llueix amb la guitarra acústica i la seva delicada pulsió, per
després tornar als inicis i encarar el final, força impactant.
Tot i que encara és un nouvingut pel públic occidental, en tan sols tres
anys Dewa Budjana ha produït una
sèrie de quatre àlbums d'èxit per la crítica amb el segell eclèctic MoonJune Records: "Dawai In
Paradise"(2013); "Joged Kahyangan" (2013); "Surya
Namaskar" (2014), and "Hasta Karma" (2015) establint ràpidament un
punt de referència per a la música progressiva de nivell del sud-est asiàtic.
En el seu debut en el segell del disc que esteu escoltant Favored Nations, el mestre de la guitarra balinès fusiona elements
de diversos gèneres de vastes i diverses cultures musicals, teixint la seva
màgia en una mixtura sinèrgica brillant de rock progressiu, Nu-jazz, fusió i
world músic. Un intèrpret veterà amb una carrera de 30 anys i que ha estat
marcada per la col·laboració amb quasi tots els "qui és qui" de les
lluminàries musicals com Peter Erskine,
Vinnie Colaiuta, Antonio Sanchez, Chad Wackerman, Jimmy Johnson, Jimmy Haslip,
Dave Carpenter, Reggie Hamilton, Ben Williams, Joe Locke, Larry Goldings, Janis
Siegel, Dwiki Dharmawan, Ron Thal Bamblefoot, Billy Sheehan i molts altres,
Budjana proporciona àmplia evidència
que la seva estrella segueix estan molt amunt.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs situem-nos en el segon compacte per escoltar noves propostes, però
seguint amb la mateixa qualitat i estil, i ho farem amb el tema...
3.- Dedariku (D.
Budjana) 10m47s
I quina altra delícia de tema, en els inicis, sobretot amb la flauta
dolça indonèsia de Saat Syah per
després desenvolupar-se amb molta més potència, com ja ens te acostumats. Les
melodies orientals ens embolcallen i se’ns emporten els ritmes d’una secció
rítmica impactant ara amb Jack
DeJohnette a la bateria i l’insigne Toni
Levin al upright bass. Un tema llarg pel que fa a la concepció i que
després l’ha desenvolupat el líder amb un solo esclatant amb un so distorsionat
lligat i net, a l’estil de l’Allan
Holdsworth. Llarg solo també per donar pas al del baixista Toni Levin. Recordeu que aquest, va
col·laborar en el primer disc en solitari de Peter Gabriel on va poder conèixer Robert Fripp per ser finalment baixista de King Crimson fins a meitat de la dècada del 1990, o sigui tot un
referent en això del Rock-Progressiu. Després del seu solo, la suau flauta
indonèsia de Saat Syah, i acabar el
tema amb els sons més eteris de la guitarra acústica del líder.
I acabem el projecte de Dewa
Budjana, però abans es deixo el seu web perquè hi pugueu entrar i
descobrir, si no el coneixeu, qui és aquest increïble músic, des d’on podreu
descarregar tota la seva música en format
digital amb molt bona qualitat i millor preu: https://dewabudjana.bandcamp.com/
Escoltem doncs el darrer tema d’aquest mestre indonesi, anomenat...
1.- Pancaroba (D.
Budjana) 8m14s
Aquí hem tornat a tenir a Gary
Husband a la bateria i al sempitern Toni
Levin al baix elèctric en un tema impressionant amb una entrada força
potent, on la preciosa melodia o motiu principal del tema ens embolcalla sense
remissió. El llarg i brutal pont, amb una gran profusió de potència rítmica i
sons d’una guitarra o potser teclat estratosfèric. El riff de la guitarra a
base d’acords dóna peu a l’increïble solo del teclat amb so a Fender Rhodes per
després, acompanyat del riff d’acords cedir-li el pas al solo del líder.
Increïble la imaginació d’aquest gran guitarrista en un tema on el Jazz-Rock hi
és sense escapatòria possible. Gran demostració de canvis rítmics abans de
tornar als inicis amb el motiu principal del tema, magnífic tema amb el qual
acabem aquest projecte del gran Dewa
Budjana.
I nosaltres encarem ja el final del programa, però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabem amb el recent projecte de Pere
Soto & Pep Lluís Guardiola i el seu...
“FUNKY QUI PUGUI”
Pere Soto & Pep Lluís
Guardiola Fusió
Editat per Ars Harmònica
Bateries enregistrades per Pere
Aguilar a La Nau
Producció musical i executiva
de Pere Soto & Pep Lluís Guardiola
Pep Lluís Guardiola, guitarres
i composició.
Pere Soto guitarres,
composició, instruments virtuals.
Curro Gálvez baix elèctric i
contrabaix
Pablo Posa, bateria
I col·laboracions en diferents
temes de:
Joan Diaz, teclats
Alex Martinez, teclats
Josep Mas “Kitflus”, Fender
Rhodes
Josep María Roger, teclats
David Valdez, saxo alto.
Les composicions són dels dos guitarristes i ja ho comentarem a cada
tema i dir-vos que el Pep Lluís
Guardiola sona pel canal dret i el Pere
Soto pel canal esquerra, una abraçada Pere
per si ens escoltes des de Oaxaca, Mèxic.
La informació que m’ha fet arribar el Pere des de Oaxaca on
ara mateix viu i treballa, és tan extensa i amb tal quantitat de detalls
tècnics que se’m farà impossible comentar, tot i que sí la penjaré al blog. Amb
quins instruments, amplificadors i micròfons han enregistrat un determinat
tema, etc, etc..O sigui que no, que si voleu ja ho llegireu. El que sí us
posaré és el “com va anar tot plegat”, molt ben explicat per l’amic i
excel·lent guitarrista, o sigui que som-hi.
Aquest CD va néixer sense saber-ho el dia que Pere i el Pep Lluís es van
conèixer al Taller de Músics de Barcelona en una trobada de professors. Els
nostres amics no es van conformar a assentir i deixar passar el temps i els
compassos del moment. Les seves punxants opinions començaven a ser un llampec
en la quotidianitat, el que és rutinari, el del dia a dia. Així doncs
immediatament neix el que es diu química entre les persones i les seves
musicalitats començaren a trobar música com a reflex del seu sentir. Veient una
afinitat en certs aspectes de la vida, es van posar a tocar junts,
informalment, intercanviant experiències i coneixements adquirits com a
professionals i ja en aquest moment varen poder sentir, detectar la sinergia
sorgida entre ells dos. Pep Lluís li va mostrar alguns temes seus, i va trigar
el que un nen triga a devorar una porció de pizza a fer-se soci I còmplice d'un
projecte nou i il·lusionant. Pere per la seva part com a compositor va pensar
que no hi ha res més gratificant que participar de manera activa sempre en els
nous projectes que ofereix la vida amb les seves inesperades pinzellades, i va
aportar la seva perspicàcia, experiència i quatre temes també.. Aquí va néixer
el concepte del projecte ben clar, anava a ser un projecte compartit d'idees,
sensibilitats, creativitat i sempre música sense complexos. Evidentment els
temes estaven esperant que algú els portés a la realitat esperant ser
alliberats de les 2 dimensions que li ofereix la partitura. Podríem dir que
bonic és ser una nota i pensar que en algun moment algú et pot alliberar
donant-te la llibertat d'una 3è dimensió, traslladant al món del so, un pas més
cap a la perfecció.
Canviarem lleugerament d’estil tot i que no us penseu que hi ha d’altres
temes similars al que hem escoltat. Ara però i per començar ens situarem en el
Funky-Vals amb un tem del Pere
anomenat...
2.- Funky Balç (P.Soto) 6m54s
Doncs ja vegeu quin empenta rítmica tenim en aquest tema on el Pere i el Pep ja ens han ensenyat les dents, i quina dentadura més
impressionant que tenen. Pere Soto,
gran guitarrista i prolífic, súper prolífic compositor, que ja porta un parell
d’anys composant un tema per dia. Un tema on els dos guitarristes comparteixen
escenari, l’un per l’esquerra i l’altre per la dreta, recordeu. La velocitat
d’execució del Pere és
extraordinària, si més no la del Pep
no li val al darrera, no. Valdez
se’ns mostra com ell és i va sonar en el disc compartit amb el Pere, disc anomenat “Oasis”, un saxofonista
modern tirant més cap a contemporani per l’estil. Un solo magnífic del
guitarrista de Badalona ple de
recursos, imaginació i tècnica. Quasi al final, gran solo de l’amic Pablo Posa a la bateria, ell mestre del
Taller de Músics, Escola Superior Jam Session,
i embolicat en mil i un projectes amb gent com Geni Barry, etc...
Diu el Pere que després d'un parell de dinars de treball entre entrecots gallecs i flams catalans al famós Jazzsi del Taller de Músics, van anar organitzant el pla de feina que els portaria uns 2 anys per aconseguir-ho. El primer pas va ser gravar guitarres amb els amplificadors del Pep d'extrema qualitat. Pere havia de tornar a Mèxic i era cosa d'aprofitar el més ràpid possible allò que després no es podria fer en la distància.
Descripció del material utilitzat: Pere Soto va gravar amb un
amplificador Ceriatone (Overtone Especial 50w) totes les guitarres
distorsionades (per a tots els temes) i la melodia de guitarra elèctrica del
Cake Five. Va utilitzar una Gibson Les Paul de Luxe, microfoneada amb un AKG
C-414 B-TLII. Amplificador Cube vintage amb un shure SM57 per al solo d'aquest
tema. Una clàssica per al ritme. Una acústica Martin de 12 cordes per al tema
Camina i Primers Moments. Pep Lluís va gravar amb un amplificador Fuchs
(Overdrive Supreme 50w) tots els temes de guitarra elèctrica. Canal net i
distorsionat. Amb les guitarres PRS custom 24, Gibson 339, Fender Stratocaster
(Custom Shop relic). Acústica Taylor 614CE i guitarra clàssica per al Cake five
2a guitarra i sol. Tot gravat amb el mateix micro 1 AKG C-414 B-TLII
(amplificador net / distorsió i guitarres acústica / clàssica). No es va
utilitzar cap pedal. Els efectes com ara la reverb o delay es van afegir a la
barreja final.
I nosaltres seguim ara amb el tema que dóna títol al disc, l’anomenat...
1.- Funky Qui Pugui (P.Soto) 7m28s
Doncs ara sí que ja estem en dansa amb el Funk més potent i precís. Una
melodia interpretada pel lead guitar Pere
Soto fent el tema sencer per després situar-se ja en ple solo, i mentre la
secció rítmica potent amb el Pablo Posa
i el riff del Curro Gálvez, permeten
al co-líder seguir solejant amb una tècnica i velocitat esfereïdores. El Fender
Rhodes sona i de quina manera gràcies a les mans destres del mestre Josep Mas “Kitflus” per després els dos
guitar men sonar alhora seguint el motiu principal del tema, i sempre el tempo
súper ben marcat pels dos amics, baix i bateria. Tornar als inicis del tema i
ja per acabar-lo en una exposició de mestria interpretativa de tota la formació
co-liderada per aquests dos màsters de les sis cordes.
El reclutament musical es va desenvolupar de la següent manera; van
parlar amb Curro Gálvez, baixista i contrabaixista que col·labora habitualment
amb Pere Soto en els seus projectes de gypsy jazz i es va apuntar ràpidament al
projecte utilitzant el següent material: Baix Tobias
Classic 5 cordes, Baix Fender Jazz bass (68') només en el tema Primers moments,
Contrabaix Paul Mangenot Micròfon ADK A6 Macbook pro, Logic audio Interface
d'audio Onyx Black Jack.
Pep Lluís coneixia a Pablo Posa de l'escola Taller de Músics però mai havien tocat junts i això havia d'arreglar-se. Pep Lluís volia un bateria amb aquesta personalitat i una trucada va ser suficient per concretar qui seria titular d'aquest espai anomenat bateria.
I nosaltres seguim, que encara no hem acabat, amb el tema del Pep Lluís anomenat...
Pep Lluís coneixia a Pablo Posa de l'escola Taller de Músics però mai havien tocat junts i això havia d'arreglar-se. Pep Lluís volia un bateria amb aquesta personalitat i una trucada va ser suficient per concretar qui seria titular d'aquest espai anomenat bateria.
I nosaltres seguim, que encara no hem acabat, amb el tema del Pep Lluís anomenat...
5.- Nou nou (P.
L. Guardiola) 4m02s
Un tema del Pep però que ens
permet escoltar-los a tots dos a base de pregunta-resposta en alguns compassos,
mostrant-nos la seva envergadura musical i interpretativa. En aquest tema hem
pogut escoltar al gran Joan Díaz al
teclat acompanyant-los, que ja en tenien ganes, amb la seva gran solvència de
tots coneguda. Joan Díaz, un
referent per a molts, primer al Taller
de Músics i ara també a l’Esmuc.
Després, el motiu principal del tema primer a càrrec del compositor i després
acompanyat pel Pere i així encaren
el final d’aquest magnífic tema.
Alex Martínez compositor i pianista havia de col·laborar pel talent i
tarannà que li són de propietat i amic de Pep des de (ni se sap quan). Va posar
teclats en els temes Camina i Primers Moments. Va gravar en el seu Home estudi. Pep tenia un tema que es diu Nou Nou
que és del tipus Rock / fusió i sempre va voler col·laborar amb Joan Díaz del
que sempre va ser un gran admirador pel seu estil tan modern i personal. Un cop
més una simple conversa es va transformar a través d'un teclat (Nord Stage) en
un solo trepidant a Nou Nou. A més de l'acompanyament per a la resta del tema.
I sense adonar-se i posats en feina va aportar idees per a l'acompanyament del Funky
qui pugui.
Després de molts anys de no
veure al pianista Josep Maria Roger, Pep Lluís va coincidir un dia al tren amb
ell, i en aquest mateix hàbitat li va ensenyar el que estava gravant amb Pere.
La cosa no va passar d'amables comentaris i algun consell. Dies després Pep el
va cridar perquè gravés algun tema i així donar-li l'oportunitat d'entrar en el
projecte. Va gravar el tema Canguelis amb un teclat Roland. Hi havia un tema especial potser per la seva complexitat de concepte
(encara que a priori funk és una cosa que tot músic coneix o ho hauria de
conèixer) es tracta del Funky qui pugui ...
I nosaltres sí que ja acabem el projecte dels dos guitar men i el
programa i ho fem amb el tema del Pere
Soto anomenat...
3.- Canguelis (P.
Soto) 6m07s
I sí, amb aquesta marxa acabem projecte i programa, avui molt més
canyero que els darrers, que ja tocava una mica de canya. Els dos guitarristes
fan la melodia a la vegada recolzats per la potència rítmica de la secció
rítmica amb el Curro i el Pablo, des d’aquí una abraçada a tots dos,
amics. Pere inicia els solos amb el
seu característic so, el qual ens ha acompanyat durant tots els temes. Tècnica
excel·lent, execució precisa a una velocitat de la hòstia el caracteritzen.
Després d’ell els efectes del teclat ara de Josep Maria Roger a la vegada que el solo de Posa, donen peu ara al solo del Pep Lluís pel canal dret, esclatant també. Un altre gran músic i
guitarrista relativament desconegut al menys per qui us parla, car no el situo
en massa projectes que sí que deu tenir. Després, tots dos tornen als inicis
amb el motiu principal a duet per acabar el tema de cop. Magnífic per acabar el
programa.
Aquest no és un funk a l'ús. I es van preguntar quin teclista podria
fer-se càrrec de tan intrèpida missió i llavors va aparèixer Lluís Coloma el
qual va suggerir que el gran Kitflus era l'home adequat. Doncs no em vam parlar més i vam contactar amb ell i aquest com a
professional consagrat i figura històrica de la música a Catalunya va estar
encantat de ficar-se en zona "perillosa". Així Kitflus amb el poder
que li atorga el teclat Fender Rhodes va proposar un solo poderós, equilibrat a
l'altura de l'ocasió i un excel·lent comping amb la seva clàssica personalitat.
I nosaltres sí que ja hem acabat el programa, avui dedicat als
guitarristes i els seus projectes començant per l’inquiet Nicolas Meier i el seu “Infinity”. El projecte a compacte doble del
gran Dewa Budjana anomenat
“Zentuary” i hem acabat amb el projecte festiu amb funk de dos dels nostres
millors guitarristes Pere Soto i Pep
Lluís Guardiola bo i acompanyats per grandíssims músics de l’escena de casa
nostra. En fi, espero que us hagi agradat tan com a mi tot i recordant-vos que
ja tocava un programa canyero com el d’avui després de programes molt més
delicats com els anteriors.
Gràcies per ser-hi, aquí o al blog del Jazz Club de Nit, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha marejat
tota l’estona amb les explicacions potser a vegades excessives i qui ha
realitzat aquest programa, us desitjo molt bona nit a tothom i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Fins la setmana vinent
si hi som tots.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
