Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Abans de la presentació del programa voldria recordar-vos que aquest
divendres 17 de febrer tenim el segon Concert-Jam del 2017, esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts i per tant gratuït i no podrem gaudir amb el Voro García Quartet, amb Voro García, trompeta; Alfred Artigas,
guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Com sempre,
primer hi haurà una hora de concert per després encetar la Jam Session amb els
músics que vinguin a tocar. A la Sala
Xica a partir de les 22h aquest divendres, concert gratuït.
Doncs avui serà un programa dedicat al Blues i concretament a tres
treballs de l’Amadeu Casas
acompanyant-lo d’un tema de Xavier
Dotras & Neil Geoffrey així doncs un programa de ràdio a Jazz Club de Nit dedicat al Blues. De fet partirem del disc de l’Amadeu Casas & Myriam Swanson
“Early Blues Moods” dedicat al Blues de la primera època per seguir amb el disc
de l’Amadeu dedicat a B.B. King “The King is gone”, ja amb
estructures més modernes. El darrer treball de l’Amadeu, ja més personal i encabit en el projecte “Set” està format
per quasi tot de temes propis cantats en català alhora que algun homenatge a
alguns mestres. Encabirem però, entremig i encara no sé on, un tema en Bb de Dotras & Geoffrey. Som-hi doncs amb
un altre programa temàtic dedicat al Blues.
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem amb el primer treball de la parella Amadeu Casas & Myriam Swanson i el seu...
“EARLY BLUES MOODS”
Amadeu Casas & Myriam
Swanson
Editat per Temps Record TR1546-GE15
Enregistrat en directe a
Barcelona per Anger Agudo
Amadeu Casas, guitarra, dobro i
veu
Myriam Swanson, veu
Aquesta és una proposta íntima, un exorcisme, i un tribut als nostres
favorits artistes de blues de tots els temps, ens diuen ells.
La veritat és que aquest disc és tot un homenatge al Blues de la primera
època, caracteritzat per les lletres, una línia de baixos i alguna no massa
instrumentació. Les lletres i veus i la guitarra o el dobro són els
arguments/instruments a partir dels quals repassen tot un seguit de temes
primerencs del blues. Els versos tradicionals consistien en una línia repetida
quatre vegades. No va ser fins els anys 20 del segle 20 que l’estructura va
esdevenir en la forma AAB cadascuna de les parts de quatre compassos,
convertint-se en l’estructura bàsica del blues, el de 12 compassos. El blues
d’aquesta primera època agafà la forma narrativa de les històries de pèrdues i
patiment, el de la societat afro americana.
O sigui que comencem amb alguns temes seguits, car aquest disc el van
enregistrar en viu i ho farem amb els temes més tranquils d’aquest Early
Blues..
6.- Evil Devil Blues (Johnny
Temple, 1927) 4m11s
9.- Do I move you (Nina
Simone, 1967) 2m54s
I amb la guitarra/dobro de l’Amadeu
i la magnífica veu de Myriam Swanson
ja estem en dansa amb la música que ens acompanyarà tota la nit, el blues amb
les seves diferents variants. Doncs tot i ser de finals dels 60s aquest darrer
tema de la Nina Simone està ben
situat, per la interpretació d’ambdós artistes en el concepte Early Blues.
Molts dels elements del blues com el concepte “pregunta-resposta”, i
l’ús de les “Blue Notes” van venir de la
música que els antics esclaus feien a Àfrica.
Els orígens del Blues estan
fortament relacionats amb la música de les comunitats religioses afro
americanes anomenada Esprituals. El
Blues va aparèixer tot després de l’esclavitud i posteriorment en el
desenvolupament dels Juke Joints,
també anomenats Barrelhouse, que van
ser les primeres manifestacions informals on la gent afro americana es
divertia, cantava, bevia i ballava, allà pel sud-est dels EEUU. Es trobaven en
espais després de treballar de sol a sol en les plantacions de cotó per
apaigavar la mala llet i relaxar-se tot i fent vida social. Durant la
“prohibició” o “llei seca”, es trobaven en cruïlles de camins o estacions de
tren, i ja no es van dir més Juke Joints
i sí Lone Star o Colored Cafe. Ja vegeu d’on ve el nom
dels nostres Lone Star.
Seguim amb un parell de temes més d’aquesta parella de músics que ens
situa en el més profund sud dels eeuu dels anys 20 del segle passat....amb..
3.- Wild women don’t have the blues (Ida Cox, 1924) 3m11s
4.- Love me (Joe
Mc coy, 1941) 3m28s
I quin parell de temes ens han interpretat aquest parell de músics. L’Amadeu al dobro i Myriam a la veu, una veu potent i trencada per la vida patida i
representant a tota la societat afroamericana.
La música de les Juke Joints
provenia del folklore de la comunitat africana, o rags esdevenint ja ho vegeu el ragtime
un dels termes més antics i després amb el Boogie
Woogie música de ball del finals del segle dinou que va esdevenir en el Blues, l’Slow Grad Dance, música aquesta del sud rural i que va marxar a Chicago durant la gran migració, i
demés manifestacions musicals com el mateix Jazz. Abans d’aparèixer les Juke
Boxes, un músic amb la seva guitarra i posteriorment un trio eren
imprescindibles per amenitzar aquestes manifestacions socials.
Escoltem ara la veu de l’Amadeu
i la seva guitarra en un tema típic relacionat amb el mal tractament policial
de l’època en el tema..
5.- Police Dog Blues (Blind
Blake, 1929) 3m40s
Ara ha estat la veu de l’amic Amadeu
Casas qui ens ha situat en el context adequat alhora que també amb la seva
guitarra/dobro, i també en l’espai car ben clar hem escoltat que estàvem a Tennesee i amb la por al cor tot i
veient la policia.
La primera publicació escrita sobre el Blues data del 1908. El Blues va
anar evolucionant partint de la més simple manifestació de veu i guitarra i les
tradicions orals dels esclaus, en diversos estils i subgèneres. Aquests
subgèneres inclouen Country Blues, Delta
Blues, Piedmont Blues, i també amb el blues urbà com el Chicago Blues i el West Coast Blues. La
segona guerra mundial marca la transició del blues acústic en elèctric i el
progressiu increment de l’audiència entre la població blanca, també pel fet que
músics blancs s’interessessin pel blues esdevenint-ne el Blues-Rock.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Deixem aquest disc d’aquest parell de cracks i seguirem amb el següent
projecte de l’Amadeu Casas dedicat a
la figura de B. B. King anomenat...
“THE KING IS GONE”
Amadeu Casas
Editat per Temps Record
TR1602-2016
Enregistrat i mesclat a Temps
Record Estudi per Josep Roig i Enric Roldan.
Producció artística i disseny,
Amadeu Casas
Productor executiu, Temps Record
S.L.
Amadeu Casas, guitarra i veu
Gabriel Mastronardi, piano
Matías Míguez, baix elèctric
Eloi López Oltra, bateria
I la col·laboració de
Erxart Casas, guitarra
Pere Enguix “PTT”, trombó
Josep Gomariz, trompeta
Jaume Badrenas, saxo tenor
Seguim amb la tònica del disc anterior en un tema també Early Blues, de Melvin Jackson anomenat..
1.- Rockin’ and Rollin’ (M. Jackson) 3m17s
Doncs tot i canviar de disc encara estem situats en el més profund
sud-est dels eeuu amb aquest magnífic tema tant ben interpretat per l’Amadeu Casas ell amb tota la feina tal
i com feien els primers bluesman, cantant i tocant la guitarra o dobro. Aquest
és un tema anomenat també “Rock Me Baby” i interpretat com quasi tots els
d’aquest disc pel gran BBKing.
Ma Rainey va ser la Mama del Blues, una dona que va néixer el 1886 i va viure fins el
1939. Bessi Smith va ser una altre
important veu del Blues i conjuntament amb Lucille
Bogan van ser conegudes per “Les Tres Grans”, encabides en el blues urbà. La
primera publicació de Blues data del 1908 de l’Antonio Maggio, “I got the Blues” encara amb la forma primigènia. Dos
dels primers temes de Blues publicats ja amb l’estructura AAB de 12 compassos van
ser “Dallas Blues” el 1912 i “Saint Louis blues” el 1914. Les lletres, sovint parlaven
dels desamors però sobretot del mal tracte de la policia i de la població
racista blanca i també de les condicions laborals infernals.
I situem-nos ara en un context més actual, el del Blues més elèctric i
ja amb un Urban Blues de Chicago en
el magnífic tema de Ridley B. King &
Jules Bihary ara amb la col·laboració dels metalls i canya esmentats
abans...
5.- Sweet Little Angel (R. K. & J. B.) 4m10s
Uau, i quin blues més potent, arrastrat de tempo però impressionant. Un
tema que el mestre B. B. King va
enregistrat el 1956 per RPM Records, tema que també es diu “Black Angel Blues”,
enregistrat per primera vegada per Lucille
Bogan el 1930. Un tema on ha col·laborat la seva filla Erxart Casas a la guitarra.
En els anys 50s del segle passat podem situar l’esdeveniment del Blues
Urbà electrificat, considerant que durant els anys 20 i les seves situacions de
regressió econòmica van fer que la població rural emigrés a les grans ciutats
en l’anomenada Gran Migració
esmentada abans. Hi va haver encara una altra gran migració de la població
afroamericana situada després de la segona guerra mundial anomenada La Segona Gran Migració la qual va fer
que la població de color s’incrementés en les grans ciutats. Si a això li
afegim l’aparició del mercat discogràfic veurem que aquesta població
afroamericana esdevindria un nou mercat per les editorials, creant-se el
concepte de Race Record aplicat a la
música que feia aquesta població de color i que finalment va dir-se Rhythm & Blues.
Seguim ara amb un altre dels temes més emblemàtics que interpretà BBKing i tema de Roy Hawkins & Rick Darnell, el magnífic...
11.- The Thrill is Gone (R. H. & R. D.) 5m11s
Aquest és un tema que el REI va enregistrar el 1969 en el seu àlbum
“Completly Well”, i que va tocar milers de vegades en els seus concerts. L’Amadeu ens ha fet una versió força
càlida i temperada, tant ben acompanyat per la secció de vents amb PTT, Gomariz i Badrenas. No oblidem pas
el seu amic i sempre a càrrec del baix elèctric, Matías Míguez alhora que els altres companys de la secció rítmica Mastronardi, piano i López, bateria. El
so elèctric-metàl·lic de la seva guitarra “casa” perfectament amb l’homenatjat BBKing.
I seguint amb el R&B, un
concepte que es va desenvolupar amb les noves tecnologies d’amplificació i
creació de noves guitarres i marques mítiques ara com Gibson, Fender, Gretsch, etc... Després de la segona guerra mundial
el Blues elèctric es va desenvolupar a ciutats com Chicago, Detroit, Menphis i St. Louis. A la guitarra elèctrica
l’acompanyava primer el contrabaix acústic per després fer-ho el baix elèctric
amb l’element percudiu que també es va desenvolupar, la bateria. Els primers “electric
blues men” van ser Muddy Waters, Willie
Dixon i Jimmy Reed tots tres de Mississipi
i que es van desplaçar durant la Gran Migració cap a Chicago, sense oblidar Howlin’
Woolf que es va desplaçar posteriorment. Altres instruments que usaven era
l’harmònica, i com hem dit la secció rítmica de baix i bateria i els
amplificadors saturats per les guitarres. Hi va haver grans intèrprets de
l’harmònica com Sonny Boy Williamson,
Little Walter i alguns més anomenats “Harp” tots ells en l’àrea de Chicago.
I continuem amb un altre tema emblemàtic del REI, tema de Will Jennings & Nesbert Jr Hopper anomenat...
2.- Never make your move too soon (W. J. & N. H.) 5m30s
Aquest és un tema que BBKing
va enregistrar en el seu àlbum “Midnight Believer” del 1978 amb la participació
dels The Crusaders, tema adaptat per
a la ocasió i que aquesta formació de Jazz-Fusió havia enregistrat alguns anys
abans amb el nom de “Greasy Spoon”. En aquest tema podem escoltar el magnífic
solo de PTT al trombó. Va ser un
tema amb molt èxit interpretat per gent com Bonnie Rait. El mateix REI la va enregistrar a duet amb Roger Daltrey, cantant de The Who, ja ho sabeu. El solo del líder
ens el mostra de nou com un dels referents en això de la guitarra i el blues de
casa nostra sense oblidar que també hem escoltat a Erxart Casas a la guitarra.
Willie Dixon, va ser un baixista i compositor de temes
tan emblemàtics com el “Hoochie Coochie Man”, “Back Door Man” entre molts
altres, els quals es van convertir per dret propi en “estàndards de Blues” i
quasi tots els artistes de Chicago editaven
amb els segells Chess Records i Checker Records. Durant els primers
anys 50s el predomini va passar de Chicago
a Memphis amb el segell Sun Records de Sam Phillips, qui va
enregistrar els primers treballs de B.B.
King i Howlin’ Woolf abans que
emigressin a Chicago el 1960. Phillips
va descobrir Elvis Presley el 1954
aconseguint una gran expansió d’aquesta editorial i enregistrant posteriorment
l’anomenat rock & roll.
I nosaltres seguim amb aquest projecte tan engrescador i que tant bé ha
desenvolupat Amadeu Casas en aquest
magnífic homenatge a BBKing i ho
farem amb el tema, ara sí més rocker del primer ja escoltat, o sigui que és una
segona versió ara també amb tota la secció de vents...i el tema de Melvin Jackson...
12.- Rock me Baby (M.
Jackson) 4m31s
Així com anem pujant el tempo ens anem animant i amb aquest tema anem
per bon camí. El riff inicial delicat de PTT
al trombó tot i acompanyant la intervenció del líder deixa pas a la intervenció
de Mastronardi al piano, amb la
resta de secció rítmica i tots els vents. La guitarra d’Erxart Casas ens ha acompanyat també en aquest tema, emblemàtic
tema interpretat per tots els bluesmen. El solo del líder, sembla amb l’slide
guitar, és senzillament impressionant per la pròpia senzillesa.
I seguim amb la història resumida del Blues, i en aquesta època músics
com Bo Didley i Chuck Berry ambdós editant amb Chess
Records varen estar influenciats pel blues de Chicago tot i deixant de banda la part més melancòlica i trista de
les antigues lletres. En aquella època Moody
Waters va estar-se per London
enregistrant el disc The London Muddy
Waters Sessions amb músics anglesos tals com Rory Gallaguer, Steve Winwood, Rick Grech, Mitch Mitchell, Sammy
Lawhorn, etc, alguns temes de Willie
Dixon com “I don’t know why”, etc.
Bé, ara trobo que és el moment d’inserir el tema de Neil Geoffrey del disc
compartit amb Xavier Dotras que ens
lliga la mar de bé amb els temes interpretats per l’Amadeu.
“BOTTOM DRAWER AND COVERS”
Neil Geoffrey & Xavier
Dotras
Editat per Gravity Music
Enregistrat al “The Saverio
Music Lounge” de Canet de Mar i als Gravity Studios pel desembre de 2013.
Neil Geoffery, vocal i
guitarres Martin i Gibson
Xavier Dotras, piano i melòdica
Mario Mas, guitarra espanyola
Jaco Abel, guitarra de flamenc
electrificada
Juan Carlos Karzekian, saxo
tenor
Joan Barranca, percussió
Escoltem doncs el tema que ens interessa tot i no escoltar a tots els
músics implicats....
8.- The Bb Prostrate Blues (N.Geoffrey) 3m12s
Doncs aquest tema és l’únic blues del projecte d’aquests dos amics i és
per això que m’ha semblat adequat encabir-lo en el programa d’avui. La veu de Neil i el piano de Xavier s’enllacen la mar de bé aconseguint una ambientació adequada
en aquest tema que lligarà perfectament amb el següent, ara sí de l’Amadeu Casas.
I el Blues havent desembarcat al Regne
Unit, però no tant com diuen, va influir en músics locals com Alexis Corner, Cyrill Davis, John Mayall,
Yardbirds, Rolling Stones, i molts més com ja sabeu. A finals del 50s va
sorgir un nou estil de Blues, el Chicago
West Side amb Buddy Guy, Otis Rush
tots amb Cobra Records. Aquest “west
blues sound” tenia una forta secció rítmica ara amb guitarra rítmica, baix i
bateria i músics com Guy, Freddy King,
Magic Sleem es van encarregar de desenvolupar essent dominant
l’amplificació de la guitarra solista on els seus expressius solos van ser la
clau de volta d’aquest estil.
I ara doncs tornem a l’homenatge a BBKing
“The King is gone” amb el tema de Pinetop
Sparks i on hi col·labora tota la secció de vents i a la guitarra la seva
filla Erxart Casas...
9.- Every day I have the Blues (P. Sparks) 3m48s
Aquest és un tema que s’ha interpretat de moltes maneres, tema atribuït i
interpretat en les primeres versions per Pinetop
Sparks i el seu germà Milton. S’interpretava a les tavernes
de St.Louis i es va enregistrar per
primera vegada el 1953 pel mateix Pine
Top i Henry Townsend, guitarra.
Un tema de Blues amb 12 compassos i amb el primer al piano i cantant en falset.
Els nostres herois ens en fan una magnífica versió amb el walking del baix
executat a la perfecció per l’amic Matías
Míguez. La secció de vents fa un riff recolzant el tema força reeixit així
com també el solo de Gomariz a la
trompeta, Badrenas al saxo tenor, el
magnífic PTT Pere Enguix al trombó,
per després fer-ho tots plegats en un moment ple de swing. I ja no en parlem
del solo del líder ja quasi al final del tema amb els vents recolzant-lo i la
secció rítmica sense cap possible stop.
I acabem aquest projecte dedicat al REI del Blues amb el tema dels
autors del “Sweet little Angel”, Ridley
B. King & Jules Bihary i el tema...
7.- You Upset Me baby (R.
K. & J. B.) 3m16s
Un tema encara amb més swing que l’anterior amb una intro a la guitarra
de l’Amadeu amb un so força més
fosc, tot i que també electrificat. Els constants riffs de la secció de vents
recolzen el cantant i líder per després deixar pas al solo de Badrenas al saxo tenor, ell que és un
saxo baríton força sol·licitat a la Barcelona
Jazz Orquestra. Mastronardi al
piano també fa el seu tot just moments abans d’acabar-lo...
Seguim amb el Blues i ara recordem que John Lee Hooker no tenia influències directes del blues de Chicago i més aviat tenia una manera
molt personal d’interpretar-lo, ell amb la seva guitarra i la seva profunda i
personal veu, la qual cosa el feia totalment reconeixible. Tot i no estar
influenciat pel “Boogie Woogy”, aquest tenia un estil “Groovy” que es va
anomenar “Guitar Boogie” i el seu tema “Boogie Chillen” va arribar a ser num 1
en les llistes d’èxits de R&B el 1949.
I amb aquest magnífic ritme deixem el projecte dedicat a BBKing i acabarem el programa d’avui
també amb un projecte de l’Amadeu Casas
però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Dir-vos que aquest disc SET es diu així perquè és una recopilació de
temes de set dels seus anteriors discos començant pel “Blues a Go-go” del 1997
i acabant amb el bonus track del disc de la “Marató de TV3” del 2013. A veure
si puc aconseguir posar-vos temes de cadascun d’ells.
“SET”
Amadeu Casas
Editat per Temps Record TR1581-GE16
Tots els temes són de l’Amadeu
Casas amb només una excepció que us comentaré si finalment acaba sonant. Hi
ha també col·laboracions de diversos autors de lletres com són Llargués i Fages de Climent.
Som-hi amb el primer disc del 1997 només perquè el tempo així m’ho
dicta. Anirem pujant de menys a més amb la idea que us n’aneu a dormir amb la
marxa adequada, tot i la possible dificultat en poder-ho fer.
“BLUES A GO-GO” editat per
Discmedi el 1997
Doncs d’aquest disc us posaré una magnífica balada per començar a fer el
tastet d’aquests set projectes on hi van col·laborar músics com Alexis Cuadrado, baix; Francesc Capella,
orgue i Aldo Munari, bateria en el tema anomenat...
15.- La Santa (A.
Casas & Llargués) 2m40s
Una preciosa composició i balada del nostre heroi de la nit feta ja fa
una llarga colla d’anys, el 1997, i va vegeu com ja sonava la seva música i
guitarra. Magnífic Amadeu sempre
fidel a una idea, a una música, a una vida. Els acompanyants són de luxe total,
i considereu que l’Alexis viu i
sembla que ja amb la nacionalitat als EEUU des de fa una bona colla d’anys.
A principis del 1960 la música afro americana com el rock & roll i
el soul havien influenciat a molta part de la població arreu del món. Els
músics blancs tenien ara públic afro americà i els vells bluesman tenien èxit
per Europa així doncs Big Bill Broonzy i Willie Dixon tenien mercat en el vell
continent. John Lee Hooker i Muddy
Waters van influenciar músics joves americans com el mateix Taj Mahal ell de N.Y.C. Hooker va ser recuperat posteriorment de
l’anonimat on es trobava, a la dècada següent, i va enregistrar amb músics
joves blancs que l’admiraven creant un estil musical que es va poder escoltar
en el seu àlbum del 1971 anomenat “Endless Boogie”.
Seguim amb el següent disc, ara ja situats al 2002..
“ESTRICTAMENT PERSONAL”
editat per Discmedi el 2002
Escoltem el tema del líder amb lletres de Llargués i acompanyat de Fredy
Worth, teclats; Santi Ursul, baix i Caspar St. Charles, bateria en el
tema..
1.- Mar de dubtes (A.
Casas & Llargués) 4m25s
Un tema estrictament personal, com tots els que estant sonant tota la
nit. Aquest “Mar de Dubtes” així, un pèl arrastradet de tempo ens va la mar de
bé per anar seguint els projectes de l’Amadeu
i així poder escoltar a tots els col·laboradors com en aquest cas i el nostre
amic Caspar St Charles, ell encabit
en multitud de projectes com els De
Diego Brothers aquests ja en el Jazz com tots sabeu. L’Amadeu ens mostra la seva habilitat i sensibilitat en aconseguir aquests
sons tant electrificats i reverberats.
B.B. King i el seu aleshores virtuosisme li van
permetre que se’l reconegués com el Rei del Blues. Aquest monstre de la
guitarra va introduir una nova tècnica en fer els solos tot i utilitzant el
“bending” i el “vibrato” la qual cosa va influenciar posteriorment a molts
altres guitarristes. Contràriament a l’estil de Chicago, el REI del Blues va utilitzar grans seccions de vents en
els seus concerts i enregistraments enlloc d’utilitzar l’slide guitar i
l’harmònica. En aquest període, guitarristes com Freddie King, Albert King van tocar amb músics com Eric Clapton, Booker T. & the MGs etc.
Seguim ara amb el disc del 2008....
“BLUE MACHINE”
Escoltem ara un tema amb marcat ritme funk amb mestres com Llibert Fortuny, saxo alto; Aijosa Mutich,
saxo tenor; Nono Fernández, contrabaix; Abel Boquera, teclats i Esteve Pi,
bateria, ja vegeu quina magnífica formació en el tema que intitulava el
disc...
11.- The Blue Machine (A.
Casas) 6m51s
Doncs ja m’explicareu quin tros de tema i quins músics hi han
participat. Jo diria que aquest és el disc de Blues de l’Amadeu semblant als que va fer John
Mayall, els “Jazz Blues Fusion” i “Moving On” fent Blues amb músics de
Jazz. I sinó vegeu quin planter de músics de jazz que hem pogut escoltar fent
blues. Tot i que aquest és un tema marcat pel Funk, els altres temes d’aquest
“Blue Machine” sí estan encabits més en el concepte Blues. El solo
estratosfèric del Llibert en aquest
disc del 2008 ja ens el mostrava amb tota la seva modernitat de conceptes i ben
palès que ha quedat mostrat. Després ha estat el líder qui s’hi ha embrancat i
de quina manera, amb el so força metàl·lic (un contrasentit elèctric). Al final
l’orgue de l’Abel i ja situats al
final....yeah.
I seguint amb el Blues...en aquells anys 60s i en ple sorgiment de la
lluita pels drets civils, la població afroamericana va sentir un interès
generalitzat en la recuperació de les arrels del poble encara oprimit. El Blues
n’era una i així és com va ser incorporat en Festivals com el Newport Folk Festival tornant a
recuperar el Blues acústic primigeni. La població blanca es va interessar també
mitjançant formacions com la Paul
Butterfield Blues Band establerta a Chicago
amb el gran Mike Bloomfield a la
guitarra i també amb tot el moviment provinent del Regne Unit amb gent com Animals, John Mayall & The
bluesbreakers, Yardbirds, Rolling Stones, Cream, Rory Gallaguer, etc..
Seguim amb la tònica rítmica ara amb un tema del disc del 2013, el de la
Marató de TV3...
“BONUS TRACK MARATÓ TV3”
(2013)
Escoltem ara un tema la música
del qual reconeixerem però no així la lletra que és una adaptació de Marc Parrot en un tema de Bill Whiters originalment enregistrat com a “Ain’t no sunshine when
she’s gone” el 1971 en el seu disc “Just As I Am”. Aquí tenim a Dani Ferrer, teclats; Marc Prat, baix i
Joan Antoni Mas, bateria...en el tema...
17.- Quan te’n vas no brilla el sol (B. Whiters & M. Parrot) 2m37s
Doncs ja vegeu quina magnífica versió ens n’han fet aquests músics i què
ben trobada la lletra, crec de Marc
Parrot i sinó ja em perdonaràs Amadeu. Aquest va ser un tema que va
tenir força èxit i que crec tots recordem de manera clara. El líder ens porta
força enllà amb el so de la seva guitarra, una possible estratocaster? “Cada
dia es fa més fosc”, etc,...força angoixant la situació i diu que “Has
d’emprendre sol el vol”.
Va resultar que els músics de Blues britànics van influenciar a tota una
colla de formacions americanes com Doors,
Janis Joplin, Canned Heat, Johnny Winter, The Allman Brothers Band,
etc...Va sorgir un guitarrista excepcional, Jimmy Hendrix que va fusionar el Blues amb el Rock Psicodèlic,
pioner ell utilitzant la distorsió i la retroalimentació. Amb tota aquesta
colla de músics, el rock va evolucionar partint d’aquest caldo de cultiu de
músics i música.
I em sembla que la resta de la història ja la sabem, fins i tot el que
us acabo de comentar, o sigui que deixem-ho aquí que ja està prou bé. Més, ho
podreu trobar als llibres d’història de la música moderna.
Seguim amb més temes i ara ja amb més tempo tot i recuperant el disc del
2002
“BLUE MACHINE”
En el tema en qüestió hi van participar músics aleshores en ple
desenvolupament com hem vist abans parlant del Llibert i ara amb el Raynald
Colom, trompeta. Els altres, ja coneguts van ser Aijosa Mutich, saxo tenor; Nono Fernández, contrabaix; Abel Boquera,
teclats i Esteve Pi, bateria. De fet ja vegeu que la secció rítmica i el
saxo tenor repetien, i així ho van fer també amb els altres temes, no així els
vents que si primer va ser Llibert i
ara serà Raynald, hi va haver un
tema amb el Gorka Benítez que no sé
si posarem. Som-hi doncs amb el tema instrumental anomenat...
7.- Gerard viatja a Mart (A. Casas) 5m26s
Un altre tema aquest encabit en el funk, ritme i estil que va ser
dominant en el projecte “Blue Machine”. I quin solo ja ens feia Raynald el 2008. De fet, nosaltres
l’hem tingut diverses vegades al JCLV amb Marcelo
Mercadante, Lucas Martínez i jo diria que també amb el Gabriel Amargant el 2010. Situats en aquest ritme els ha permès
desenvolupar els solos, com així ha fet aquest “màster” del metall i amb quin
so més net que ja aleshores tenia. Ell però està en plena evolució com tots
sabem i com tots els músics fan i així que el so i improvisacions són molt més personals
i el llenguatge propi del tot. El líder ens fa un solo amb el “bottle neck”
magnífic i també l’Aijosa Mutich al
saxo tenor, també força reeixit.
Amadeu Casas és llicenciat en Belles Arts (UB). La seva
passió per les cordes però, ha situat a
aquest guitarrista, cantant i compositor barceloní, en un destacat lloc dins
l’escena catalana. Amb una dilatada trajectòria dins del terreny del Blues,
Amadeu Casas ha participat en els projectes més ambiciosos del Blues a casa
nostra, sent membre fundador de grups de provat prestigi com: Blues Reunion, Blues Messengers, Slide
Company o Tandoori LeNoir.
Al marge de les col·laboracions discogràfiques i diferents projectes en
els quals ha participat, Amadeu Casas compta amb sis treballs discogràfics amb
temes propis tant instrumentals com en català: Blues a go-go, Estrictament
Personal, Strollin’ Band, Blue Machine, Matèria Orgànica i Lo Gaiter de la
Muga, el seu darrer treball discogràfic musicant poemes del poeta empordanès
Carles Fages de Climent, que es va presentar a la premsa el 10 de juliol’13 a
la casa pairal del poeta a Castelló d’Empúries (Girona), en presentació oficial
a Barcelona el 9 de novembre’13 al Centre Artesà Tradicionàrius i,
posteriorment a l’Auditori de Barcelona. Com hem dit abans hauríem d’afegir el
tema enregistrat a la Marató de TV3 el 2013 i aquest SET, setè treball del
guitarrista barceloní.
Doncs ja sabem qui és en Fages de
Climent, autor d’algunes de les seves lletres com us estic dient.
Seguim ara amb un tema del disc del 2013...
“LO GAITER DE LA MUGA”
(2013)
Escoltem ara el magnífic tema de l’Amadeu
amb lletra de Fages de Climent
anomenat...
2.- La Vigília (A.
Casas & F. C.) 3m57s
En aquest tema hem pogut escoltar la veu de l’Elena Gadel tot i acompanyant el líder, Matías Míguez, baix elèctric i Toni Pagès, bateria..tema aquest amb
un tempo magnífic i composició força aconseguida amb un punch potent i delicat
a la vegada. Un gran tema de l’Amadeu
sense cap mena de dubte. Un tema on la lletra és força important i on un solo
no massa llarg del líder ens fa pensar que en un directe, aquest tema, ha de
ser molt més llarg i també la hòstia...quina marxa que te més acollonant.
Ha participat en nombroses ocasions en diferents festivals, tant
nacionals com internacionals:
Festival Mugada (Girona). Festival Acústica (Girona).
Mas i Mas Festival, Barcelona. Festival Blues Sur Seine (França). Festival
Emergent (Girona). La Ruta del Cister (Tarragona). Festival Strenes (Girona).
Festival Figa Rock (Lleida). Festival Barnasants (Barcelona). Festival Altaveu
(Barcelona). Festival de Guitarra de Barcelona. Festival de Blues de
Cerdanyola. Blues i Ritmes de Badalona. Festival de Jazz de Terrassa. Festival
de Jazz de Barcelona. Festival de Jazz de Getxo (Bilbao). Festival de Blues de
San Juan Evangelista, Madrid. Festival de Jazz de La Bisbal (Girona). Festival
de Blues de Lissieux (França). Festival Olímpic de les Arts, Barcelona.
Festival de Jazz de Palma de Mallorca. Festival de Jazz de Sant Feliu de
Guíxols. Festival de Jazz de Cambrils. Festival Internacional de Blues de
Tarragona. Semana Grande (Bilbao).
Festival de Jazz de León. Festival de Blues de Roses, Festival de Blues
de Barcelona, etc
Amadeu Casas ha compartit així mateix cartell/escenari amb Johnny Adams, Bob Margolin, Corey Harris,
Dr John, Gary Moore, John Mayall, Fabulous Thunderbirds, George Benson, Paquito
de Ribera, Bebo Valdés, Wallace Coleman, Carl Sonny Leyland o Mike Taylor,
entre d’altres.
I ara ja per acabar ens situarem en el disc del 2012 anomenat..
“MATÈRIA ORGÀNICA” (2012)
I ja anem acabant amb bon tempo i ho fem amb aquest tema on hi
intervenen Tom Principato, guitarra;
Matías Míguez, baix i Toni Pagès, bateria...en un tema magnífic de l’Amadeu Casas anomenat...
6.- Café con leche (A.
Casas) 4m26s
Doncs ja vegeu quin tema per acabar el programa, amb quin swing gràcies
al walking del Matías i la suavitat
rítmica del Toni. Aquí tenim dues
guitarres, la del líder, el que primer fa el solo amb el seu so característic,
net i clar com una patena. El so de Principato
és un altre, més canyero però també, ja el coneixem, d’una tècnica exquisida,
la d’aquest músic que va venir al Campari
i va acompanyar l’Amadeu i la resta
de formació en una sessió magnífica de blues feta en aquesta cocteleria.
Al llarg de la seva carrera ha treballat i treballa amb els músics de més prestigi tant de
l’escena local com internacional:
Quico Pi de la Serra, Roger
Mas, Gerard Quintana, Jordi Batiste, Joan Manuel Serrat, August Tharrats, Dani
Nel·lo, Big Mama, Llibert Fortuny, Raynald Colom, Gorka Benitez, David Soler,
Louisiana Red, Philip Walter, Guitar Crusher, Johnny Mars, Joe “Guitar” Hugues,
Hook Herrera, Julian Piper, Shirley Johnson, Eddie King, U.P. Wilson, Big Time
Sarah, Mitch Woods, Jerry Portnoy, Tom Principato, entre d’altres.
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui dedicat al Blues de la
mà del gran, gran guitarrista i compositor Amadeu
Casas i tota la colla de grans músics que l’han acompanyat. Hem repassat
tres dels seus treballs, tots tres editats per Temps Record alhora que encabit un tema on hi participa l’amic Xavier Dotras. Un programa que espero
hàgiu gaudit tant com jo fent-lo i deixeu-me que us recordi que podeu trobar
tots aquests discos entrant a la web de Temps Record així com també anant a les
diverses botigues de discos de casa nostra.
Doncs ara sí, abans d’acomiadar-me voldria recordar-vos que aquest
divendres 17 de febrer tenim el segon Concert-Jam del 2017, esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts i per tant gratuït i no podrem gaudir amb el Voro García Quartet, amb Voro García, trompeta; Alfred Artigas,
guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Com sempre,
primer hi haurà una hora de concert per després encetar la Jam Session amb els
músics que vinguin a tocar. A la Sala
Xica a partir de les 22h aquest divendres, concert gratuït.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog de programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat
tota l’estona i ha presentat i realitzat aquest programa, ja el 273 i situats
en la 8ena temporada. Bona nit a tothom i molt bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
