Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Aquesta setmana tindreu la oportunitat d’escoltar tres projectes
diferents, els dos primers amb músics de casa nostra i el darrer amb els de
l’àrea de Nova York. Les editorials però, sí que són les tres de casa nostra.
Començarem amb el projecte de Xavier
Dotras Trio i el seu “Paintings”, editat per Gravity Music. Després seguirem amb el disc de Fresh Sound New Talent anomenat “December” de Klemens Marktl Sextet i acabarem amb el disc del Pablo G. Morano
Quartet i el seu “Pablo’s dilema” editat per PSM Music.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Abans de començar deixeu-me que us digui que aquest divendres tenim el
concert-jam de novembre a la Sala Xica de La Vicentina amb un projecte que va
sonar en aquest programa. El disc “Aflamencándome” de Miguel Royo “Wally” Trio el podreu gaudir amb el Miguel Royo, saxos i flauta; Juan Antonio
López, guitarra de flamenc i Pablo Posa, bateria. Com sempre primer ens
presentaran el seu projecte per després encetar la Jam session que de ben segur
serà força diferent de les anteriors.
Comencem doncs el programa amb el primer projecte de la nit, el del gran
pianista de Canet de Mar...que ves
per on ahir va ser el seu aniversari, o sigui que des d’aquí de nou per molts
anys Xavier. I comencem el seu
projecte dedicat als pintors....
“PAINTINGS”
Xavier Dotras Trio
Editat per Gravity Music
Enregistrat per Joan Barranca
el 29, 30, 31 de juliol, l’11 d’agost i el 5 de setembre de 2014 als Gravity
Music de Vilassar de Dalt.
Producció musical de Xavier
Dotras, César Martínez i Joan Barranca.
Xavier Dotras, piano
Toni Pujol, contrabaix
César Martínez, bateria
I la col·laboracions de luxe en alguns temes i que us comentaré quan els
posem.
Totes les composicions són de Xavier
Dotras.
Comencem ja amb el primer tema, l’únic que no està dedicat a cap pintor,
em sembla, i amb la col·laboració ni més ni menys de la gran Carme Canela a la veu, mentre que al
saxo tenor tenim a David Montero en
el tema amb lletra de Josep Mª Parxacs l’anomenat...
2.- Losa 2.1 (X.
Dotras) 5m02s
Doncs amb aquesta preciosa cançó hem començat el projecte del Xavier Dotras. Una música delicada en
una cançó, una balada esplèndidament cantada per la Carme Canela i amb el magnífic so i solo del tenor de David Montero. Xavier ens mostra aquí el
seu vesant més melòdic, en un tema romàntic on la veu càlida de la nostra
cantant ens enlaire amunt ben amunt.
Nascut a Canet de Mar (Alt Maresme) comença els seus estudis musicals de
petit influenciat per l’ambient musical de casa seva. Estudia primer amb el seu
pare, Jaume Dotras, fins que ingressa com a alumne oficial al Conservatori
Superior Municipal de Música de Barcelona on pren contacte amb professors com
Carme Undebarrena, Xavier Boliart i Carles Guinovart entre d’altres. Allí obté
el Títol Superior. Estudia també enginyeria, però, tot i obtenir el títol, no
exerceix mai aquesta professió. Paral·lelament als seus estudis de música
clàssica i des de molt jove inicia l’aprenentatge en música moderna de forma
autodidacta i també basat en l’experiència de tocar en petites orquestres de
ball. Més endavant rep classes de jazz de Lluís Escuadra, Joan Monné, Lluís
Vergés i Javier Juanco.
Seguim ara amb el tema primer tall del disc, aquest sí dedicat a Henry Matisse anomenat....
1.- La Danse (Prelude 9) (X. Dotras) 8m13s
En aquest tema és on ens trobem el Dotras
més autèntic, on la seva inqüestionable mestria el fa recavar en el fons del
classicisme per retrobar-se amb el Jazz. Aquest és el seu darrer treball, i per
tant no hem pogut posar els anteriors, la qual cosa aniré fent durant aquesta
temporada. El món clàssic és el seu referent per encabir-lo dins el jazz actual
i les seves improvisacions, on s’hi poden trobar referències dels pianistes
romàntics com Chopin. Els seus dos
amics que l’acompanyen en aquesta travessia,Toni Pujol i César Martínez, són el seu suport rítmic, amb el César com ens ho ha mostrat el
contrabaixista Pujol.
L’ESMUC (Escola Superior de Música de Barcelona) ha validat el seu
currículum amb el Títol Superior de Jazz. Ha tocat amb moltes formacions
d’aquest gènere coincidint dalt de l’escenari amb músics com Gorka Benítez,
Alfons Carrascosa, Javier Juanco, Rai Ferrer, Jo Krause, Joan Abril, Michael
Weiss, Juan Carlos Narzekian, Jorge Sarraute, Carme Canela, Neil Geoffrey, etc.
Actualment toca en diverses agrupacions de jazz però promociona especialment el
seu propi trio que completen Toni Pujol al contrabaix i César Martínez a la
bateria. Precisament amb aquesta formació ha enregistrat els CDs
“Retrospectives” (2004), “Nit” (2006) “Vincent” (2009) , “Preludes” (2011), “La
Maison Jaune” (2013) i “Paintings” (2015).
Seguim ara amb el tercer tall del disc, dedicat a Wassily Kandinsky anomenat...
3.- Improvisation (X.
Dotras) 5m29s
Doncs aquest és un tema amb diversitat rítmica evident, canvis que ens
situen en nous estats anímics i tot gràcies al savoir faire del mestre Dotras i els seus dos amics i grans
músics. Un tema on la mestria del pianista la tornem a copsar de manera
fefaent, no endebades aquest és un mestre en l’art de la delicadesa
improvisada, de la improvisació ben delicada. No és però un tema senzill ans al
contrari força entremaliat i ben desenvolupat per tots tres.
Xavier Dotras també dedica el seu temps a la pedagogia musical,
impartint classes de música a centres de secundària i a escoles de música. És
també director de l’Orfeó Misericòrdia de Canet de Mar, ex-teclista del mític
grup de pop-rock en català “N’gai-n’gai” i pianista del grup de gospel The
Gospel Viu Choir!, formacions amb les quals ha enregistrat diversos treballs.
Xavier Dotras ha actuat a les sales i auditoris més importants de Catalunya
(Jamboree, Sala Bikini, Jazz Cava de Vic, Auditori de Barcelona, Auditori de
Girona, Auditori del Forum, Auditori de Tarragona, Palau de la Música Catalana,
Gran Teatre del Liceu, Nova Jazz Cava de Terrassa.
Fora del primer tema, magnífic i delicat, aquest és un disc vibrant on
tot i que alguns temes comencen així com molt suaument, s’estructuren
rítmicament i així es desenvolupen com és aquest, dedicat a Pablo Picasoo, l’anomenat...
5.- La Vida (X.
Dotras) 5m56s
L’inici amb el contrabaix del Toni
Pujol, dóna peu a la intro a piano solo del líder que ben aviat ens indica
el camí rítmic en un tema que esdevé altre cop vibrant, en un concepte aquest
darrer, força controlat el qual en cap moment se’ls en va de les mans. Un
projecte on l’estètica dominant romàntica la veiem en cadascun dels temes i les
seves evolucions. El món clàssic a l’abast del món actual mitjançant les mans
mestres d’aquest gran pianista.
També ha actuat al Teatre Nacional de Catalunya, Auditori Enric Granados
de Lleida etc, i a nombrosos festivals de Jazz de Catalunya , de la península i
a l’extranger. Destaquen també les actuacions fetes al “Jazz Club Soho” de
Londres, al “Bath Music Festival”, actuació retransmesa en directe per la BBC
(programaLine-up), al Museu Van Gogh d’Amsterdam, al Festival l’EuroFest
(Bucarest,Rumania), al festival MIDEM de Cannes (França), al Old Town Festival
de Varsovia, al Festival de Jazz de Roma, al Club B-flat i al Hauss am Waldsee
de Berlín i al Festival Museumsuperfest de Frankfurt.
I acabem el projecte del Xavier
Dotras Trio amb el darrer tall del
disc on hi participen l’Arrigo Tomasi,
acordió; Marçal Xirau, guitarra elèctrica i Pere Xirau, percussions en el
tema dedicat a Vincent Van Gogh anomenat...
10.- Auvers (La Pluie, l’Église, Champ aux
Corbeaux…le Voyage) 6m53s
I en aquest el darrer tema, aquest trio s’ha vist acompanyat de la
calidesa del so de l’acordió del l’Arrigo,
i la dels dos germans Xirau, en Marçal a la guitarra i en Pere a les percussions, en una altra joia musical amb unes
harmonies precioses i millors interpretacions. Doncs amb aquesta petita
meravella ho deixem estar i fins aquí el projecte del Xavier Dotras Trio tot i recordant-vos que dels 10 temes del CD
només n’he escoltat la meitat, o sigui que us encoratjo a aconseguir-lo i
dir-vos que el podeu aconseguir via digital per l’itunes i físicament per Amazon.es.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I seguim ara amb el projecte del gran baterista austríac i el seu
projecte anomenat..
“DECEMBER”
Klemens Marktl Sextet
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 489
Enregistrat per David Stoller a
l'estudi de gravació Samurai Hotel, Astoria, Nova York, el 8 d'abril, l'any
2015
Barreja i masterització: Mike
Marciano al Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York
Produït per Klemens Marktl
Producció executiva: Jordi
Pujol
Seamus Blake (tenor i saxo
soprano)
John Ellis (tenor i saxo
soprano, clarinet baix)
Aaron Goldberg (piano)
Joe Locke (vibracions)
Harish Raghavan (baix)
Klemens Marktl (bateria).
Totes les cançons compostes i arranjades per Klemens Marktl
Comencem doncs amb el primer tema i primer tall del disc en el tema
dedicat a Elvin Jones anomenat...
1.- Elveen (K.
Marktl) 8m54s
Doncs ja vegeu que hem fet un salt al buit estilísticament parlant, i
amb això vull dir que hem passat del jazz amb espurnes de romanticisme
pianístic a un de concepció més agosarada. Aquesta serà la música que
escoltareu una bona estona, amb unes composicions força singulars i millor
interpretades. No endebades tenim a l’abast un sextet de magnífics instrumentistes.
La combinació sonora dels vents, amb saxo tenor i soprano, és, acústicament
perfecta amb el saxo tenor de Seamus
Blake pel canal esquerra i el del soprano de John Ellis pel canal dret. Ells dos uns mestres en un tema força
reeixit amb canvis rítmics i llargs chorus de progressions amb dos acords on
els vents s’han lluït abastament. La secció rítmica, potent i precisa aixopluga
tema. En el pont, és en Locke al
vibràfon qui enlluerna per després d’ell situar-nos en un trencadís rítmic,
tema a dos vents i solo del gran pianista israelià Aaron Goldberg...i els vents inicials per acabar-lo.
No sé si hi ha algú que s’estimi el jazz més que Klemens Marktl. Ell se
submergeix en la música d'una manera alegre, i els resultats són evidents en
aquest nou enregistrament. Té les seves arrels en la tradició, però no es deixa
vincular per aquesta, i ha reunit un grup de mestres afins i amb les
prospectives adeuades per executar les seves belles composicions.
Joe Locke
Seguim ara amb el tema anomenat...
5.- Nina’s Dream (K.
Marktl) 5m55s
Amb un inici rítmic preciós del clarinet baix de John Ellis ens trobem amb un tema on el ritme és clau i així ens ho
mostren, ara amb el Seamus Blake al
canal esquerra amb el saxo soprano en un magnífic solo d’aquest gran músic,
amic de molts dels músics de casa nostra com en Jordi Rossy, Marc Miralta i tant altres. Joe Locke desenvolupa un solo amb arpegis diversos i demés per
finalment deixar pas a la melodia i final amb el clarinet baix.
“El bateria austríac Klemens
Marktl ha reunit un elenc de pesos pesats de Nova York per a aquest grup
ben equilibrat de 10 originals. L'escriptura potent dels temes et posa a
disposició d’una sèrie d'estats d'ànim, i hi ha prou substància per als
solistes per enfonsar-hi les seves dents. Fermament dins del corrent modern
acústic, hi ha prou adorns originals per a mantenir l'interès. 'Elveen' és un
homenatge modal a Elvin Jones, mentre que 'Prosit Neujahr' és un blues alterat
en up tempo i personalitzades creacions
i vibracions ardents de Joe Locke. Per contra 'Traffic' és un tema càlid, lent de ritme i joc canviant que captura les
frustracions i l'alleujament d'estar atrapat en el trànsit.
I nosaltres continuem ara amb el tema anomenat....
6.- Three Times (K.
Marktl) 6m54s
Un tema a dos tenors seguint la melodia principal del tema, aquest també
inicialment retallat, per esdevenir després amb el solo de John Locke amb un swing delicat i posteriorment amb el del Seamus Blake amb un de tempo doblat, i
així s’hi ha embrancat tots dos a base de pregunta-resposta en una guerra de
saxos, (ai, si totes les guerres fossin així). El swing va apareixent doblat de
tempo o normal en un magnífic tema dedicat al gaudi dels dos vents. El piano de
Goldberg apareix primer suaument,
amb canvis rítmics i walkings del contrabaixista. Tota una amalgama de canvis
rítmics en un tema esclatant per arribar ja calmats al final amb la melodia
dels dos tenors. Magnífica concepció del baterista que al final desenvolupa el
seu trosset de solo.
I encara que Marktl no s'aparta de les pràctiques establertes, no es
queda enrere en la bateria. Ell trencadís marca parades, canvis i voltes, manté
els solos a un mínim i s’enganxa amb el contrabaix de Raghavan quan és el
moment per estirar-se. El millor de tot, els solistes destacats que tots hi posen
lo millor d’ells. Blake i Ellis són diferents veus amb un ampli enfocament comú
i que realment es desencadenen entre si. El ‘Nina’s Dream’ comença amb el solo
del clarinet baix i es construeix un clímax amb Blake al saxo soprano; 'Three
Times' és un torneig de doble tenor, i
Joe Locke i Aaron Goldberg s’hi comprometen igualment".
Mike Hobart (maig de 2016)
-JazzWise
I ja anem acabant aquest projecte però encara no....i ara podreu
escoltar el preciós tema anomenat...
7.- Bright Sparks (K.
Marktl) 4m54s
Un altre tema on sorprèn la concepció rítmica, iniciat pel líder i el
vibrafonista, on els dos vents fan també el motiu principal del tema, a la A i
també al pont, la B que tenim aviat. El piano, contrabaix i bateria marquen la
pauta i ha estat en John Ellis al
soprano qui ha desenvolupat un magnífic solo pel canal dret per després fer-ho
el pianista israelià. Al final, de nou es troben els dos vents, tenor i
soprano, Blake i Ellis, per tornar
amb els motius principals de l’inici i així acabar el tema.
I ara sí que acabem aquest magnífic projecte del qual ens hem deixat
encara força temes tants com cinc i que per tant us recordo que el podeu
adquirir a la botiga Blue Sounds del
carrer Benet Mateu 26...acabem doncs amb el magnífic tema on els canvis rítmics
tornen a aparèixer, en l’anomenat...
9.- “V” (K.
Marktl) 6m01s
I amb la melodia interpretada pel saxo tenor en canal central i solo
desenvolupat pel mateix tenor i els canvis rítmics adequats i típics podríem
dir d’aquest projecte, el projecte d’un baterista, i com es nota en la
concepció dels temes. Hi ha un permanent degoteig rítmic amb canvis, tempo
doblat, breaks diversos, la qual cosa ens indica una clara intenció feta palesa
en els propis arranjaments. Després del solo del pianista, ens tornem a trobar
als inicis amb el motiu principal del tema interpretat pel tenor a més a més
d’arribar a una mena d’èxtasi final, ideal per acabar aquest projecte.
...i el missatge és...què si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres ja acabem el programa d’avui amb el projecte del saxofonista
Pablo Garcia Morano anomenat...
“PABLO’S DILEMA”
Pablo G. Morano Quartet
Editat per PSM Music psm-31326-cd
Enregistrat per Lluís Soler
(Sofa Recordings) el 23 i 28 de juny de 2013 a “The Cove Studios” de Lloret de
Mar.
Producció musical de Luís
González, César Martínez, Toni Pujol, Pol Maresma i Pablo Garcia Morano.
Pablo García Morano, saxo alto
Luís González, piano
Toni Pyjol, contrabaix
César Martínez, bateria
Totes les composicions són de Pablo
G. Morano excepte “Solar” que és de Miles
Davis...en el primer enregistrament d’aquest com a líder en format quartet.
Comencem i ja ho farem amb un bon tempo en un projecte neo-bop on el so
del saxo alto i les seves intervencions solistes ens situen també en un context
de jazz modern, més melòdic que l’anterior i farcit de swing. Fem-ho amb el
segon tall del disc anomenat...
2.- 50...y me llevo seis (P. G. Morano) 5m23s
L'enregistrament realitzat en directe als estudis Cove, consta d'un
estàndard i set temes originals compostos al llarg d'una dècada i representen
una mostra de la varietat d'estils dins el llenguatge del jazz. El so de
conjunt transmet la frescor i l'espontaneïtat del directe, on el diàleg musical
entre els components de la banda prima per sobre d'altres consideracions. En
aquest tema original, els hem pogut escoltar i ha estat el líder qui ha
desenvolupat el tema sencer amb l’estructura típica AABA de 32 compassos per
després iniciar el solo el pianista Luís
González habitual ell a les sessions de Jazz del Sunset de Girona. El
swing ha estat ben marcat pel “ride” del César
i el walking del Toni, ambdós músics i amics que han
participat en el projecte d’en Xavier
Dotras. El solo del líder esdevé farcit de motius melòdics ben
desenvolupats a la vegada que arpegis diversos. Al final de nou el tema i
acabar-lo amb un chorus sencer.
I nosaltres seguim amb aquest projecte tan farcit de swing ara amb el
tema anomenat...
3.- La diez (P.
G. Morano) 6m07s
Iniciat ràpidament pel líder i companys, melodia principal en el tema
complet amb una estructura igual a l’anterior i essent de nou el pianista qui
desenvolupa primer el seu solo. I què bo què és aquest trio base d’amics que es
coneixen i comparteixen aquest i d’altres projectes que podreu escoltar aquesta
temporada. Luís González se’ns ha
descobert com a un molt bon pianista habitual de l’escena gironina. El líder, igualment,
el descobrim avui en el seu primer projecte i se’ns mostra tal qual és, amb un
domini absolut del saxo tenor i l’estètica més bopper amb el swing adequat. Un
espai curtet per a gaudi del baterista i ja per encarar la recta final del tema
que acabarà de la mateixa manera que ha començat. Una altra de les
característiques destacables del CD són els arranjaments, tots ells originals i
senzills encara que molt efectius, que confereixen a l'enregistrament un so
treballat i compacte. També el fet que s’ha enregistrat en directe a l’estudi,
la qual cosa vol dir que no van fer cap presa alternativa i que tot va ser a la
primera, com si fos un concert en directe.
I nosaltres ens animem una mica més i ara ho fem amb un altre tema
original que dóna títol al disc, l’anomenat..
6.- Pablo’s Dilema (P.
G. Morano) 4m43
Aquí Pablo ens ha mostrat el seu vesant més modern en la concepció i
melodia d’aquest magnífic tema, curtet, que aviat dóna pas al solo del pianista
González el qual ens deixa anar
algun “riff” d’algun altre tema, entremig del seu impecable solo. L’entitat
pròpia que te el trio de Jazz, establerta per Bill Evans allà pels 60s. El líder desenvolupa el seu solo amb
elegància i modernitat i amb tot el swing al darrera gràcies a la combinació
potent del trio d’amics i grans músics González,
Pujol i Martínez. Pregunta resposta del piano i saxo alto donen pas a un
curtet solo del contrabaixista i ja per arribar al final del tema.
Pablo García Morano va començar a estudiar jazz a Barcelona amb vint-i-u
anys amb músics destacats de l'escena barcelonina com Xavier Figuerola, Alfons
Carrascosa i David Bixler. L'any 97 es va traslladar a Boston per continuar els
seus estudis amb Jerry Bergonzi i posteriorment a Nova York. També va estudiar
en escoles com el Taller de Músics i Avinyó Espai Musical on va cursar diverses
assignatures: combo, harmonia, etc ... L'any 2000 va gravar el seu primer CD,
Full House com a component del grup del mateix nom i sota el segell del Taller
de Músics de Barcelona. L'enregistrament ha estat editat per PSM music, petita
productora que aposta per músiques de diferents estils i artistes tant novells
com consagrats.
I acabem el projecte i programa amb el tema de Miles Davis el conegut
4.- Solar (M.
Davis) 3m44s
I amb aquest tema tan conegut i tocat a les jam sessions de tot arreu
acomiadem el projecte i programa 264, que ja comencen a ser molts programes.
Estareu d’acord amb mi que aquest projecte és força engrescador, dinàmic i
vital, alhora que interpretat de manera magistral per tots quatre. Ara només us
falta aconseguir aquest disc entrant al web de psmmusic o al pablogmoreno.com i
allà segur que el podreu adquirir i així ajudar a que la música, el Jazz, no
se’ns mori fora de les nostre mans.
Espero que hàgiu gaudit del programa d’avui, primer amb el delicat
treball de Xavier Dotras anomenat
“Paintings” dedicat als seus pintors favorits. Després ens hem endinsat en la
modernitat del baterista austríac Klemens
Marktl anomenat “December” i hem acabat amb el neo-bop de Pablo G. Morano en el seu “Pablo’s
Dilemma”.
Abans d’acomiadar-me deixeu-me que us digui que aquest divendres tenim
el concert-jam de novembre a la Sala Xica de La Vicentina amb un projecte que
va sonar en aquest programa. El disc “Aflamencándome” de Miguel Royo “Wally” Trio el podreu gaudir amb el Miguel Royo, saxos i flauta; Juan Antonio
López, guitarra de flamenc i Pablo Posa, bateria. Com sempre primer ens
presentaran el seu projecte per després encetar la Jam session que de ben segur
serà força diferent de les anteriors.
Ara sí, Miquel Tuset i Mallol
jo mateix que us he acompanyat tota l’estona i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
