Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada a Ràdio Sant Vicenç recordant-lo
i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó
Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs aquesta setmana hi tornem amb un programa de Jazz dedicat als
nostres músics i a les nostres editorials, amb projectes actuals i amb súper
novetats com la de l’amic Nando Picó
dedicada a Barcelona i anomenada
“Barcelona Paradís”, disc editat per Quadrant
Produccions. Seguirem amb el projecte editat per Temps Record dels Wednesday
Whispers anomenat “A Year From Now” per acabar amb el disc del baterista Juanma Barroso editat per Fresh Sound New Talent anomenat “Pyro’s
Mood”. Discos acabats de sortir del forn i amb les tres editorials
discogràfiques de casa nostra que ens donen el seu suport.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el primer projecte de la nit, el del saxofonista Nando Picó, el qual sembla ben bé un
homenatge al Jazz embolcallat per ritmes reaggae i demés de similars, alhora
que amb precioses balades...
“BARCELONA PARADÍS”
Nando Picó
Editat per Quadrant Produccions
Q00071J
Enregistrat per l’Albert
Requesens a Soiart, Rockyrumba, Musicart Barcelona
Produït per Josep Ramon Jové
per Quadran Produccions.
Nando Picó, saxo tenor
Toni López, guitarra
Oriol Roca, contrabaix
Topata,
bateria i percussió
Com a formació base i amb col·laboradors diversos
dels quals en parlarem en els temes seleccionats.
Dels 8 tracks del disc, 6 són del Nando i dos del seu amic Toni López.
Nando Picó ens ofereix un disc farçit de
bon rotllo i dedicat a la ciutat i músics que l’han vist formar-se durant els
darrers 20 anys. Músics de diferents estils i cultures diverses. Colombians,
Senegalesos, Cubans, Brasilers, Veneçolans, Francesos, Alemanys, Canadencs,
Argentins, Uruguaians, Holandesos, Xinesos, Japonesos, etc...De tots aprenc en
lo personal i professional i és a tots ells a qui dedico aquest treball. Moltes
gràcies.
Escoltem-lo en el seu primer tema que com sempre
hauré intentat que sigui el més delicat rítmicament...amb l’anomenat...
3.- Sun (N. Picó) 3m36s
Aquest és un tema que ben bé ens situa en el context
sonor d’aquest projecte, amb la música i els ritmes, tot i que aquests
canviaran. La senzillesa de les composicions ens apropen a una música
agradable, gens complicada, parida amb la sana intenció de fer gaudir qui l’escolta
i fer-los passar una estona molt agradable, i és evident que el Nando i la seva gent ho aconsegueixen
de manera fefaent.
Normalment
els músics agraeixen a molta gent la seva ajuda i col·laboració, i tot i que el
Nando també ho ha fet, ho fa de manera
especial a la seva família i amics per la capacitat tan gran d’entendre
l’absència que produeix la dedicació a aquesta ofici. Us vull....diu Nando Picó.
Seguim amb la veu de Verónica Marin, el Fender Rhodes del Paquito de la Iguana en el primer tall del disc anomenat....
1.- Isla Bonita (N. Picó) 4m46s
Amb una curta intervenció de Verónica tot i presentant-nos el títol, el líder ens recorda que
s’estima als seus amics i amigues. Aquests en formen part i en gaudiren de
l’enregistrament d’aquest el seu primer projecte personal. Li haurem de
preguntar al Nando quina és aquesta
illa tan bonica. El so del seu tenor s’emmarca en un estil més Soul Jazz dels
70s tot i aparèixer licks més Sonny Rollins sovint, un dels seus herois. El
solo del seu amic i gran guitarrista Toni
López ens omple del típic so jazzístic també dels 70s, com Gabor Szabo i fins i tot el Benson més smooth, si se’m permet.
Veiem què ens diu en Josep Ramon Jové des del web de Quadrant tot i parlant-nos d’aquest projecte..
Barcelona Paradís és el nou disc del saxofonista Nando Picó. A través de 8 tracks aquest músic descriu la seva experiència musical dels últims anys a la ciutat de Barcelona. Es tracta d’un projecte obert, que aplega un ventall d’estils que van des del latin jazz a la bossa nova, passant pel flamenc, el soul o el reggae, tot des de la visió predominant del jazz. Barcelona Paradís és una proposta fresca que també actua com a porta d’entrada cap a d’altres llenguatges més sofisticats.
I seguim amb una mica més de ritme, calentet,
calentet amb un tema preciós on la senzillesa està acompanyada del bon gust ara
amb acompanyants com na Verónica Marin, veu i Miguel Ramón, tiple amb el tema
anomenat...
5.- Latin Dancing (N. Picó) 3m35s
Amb aquest tema latin, el líder ens ha mostrat una
altra de les seves estilístiques rítmiques preferències. La música en clau de
festa és també un aspecte que sovint oblidem en ares de quelcom més sofisticat
i intel·lectual. La música d’aquest disc és força divertida, i tot i que no hi
ha cap obligació i cada músic evidentment decideix quin serà el seu projecte.
S’agraeix quan aquesta emoció també hi apareix en escoltar-la.
Un músic amb una formació sòlida...Estudis amb Mario Rossy i Joan Soler, David
Bixler, Vicens Martin, Joan Monné, Joan Díaz, Victor de Diego, Seamus Blake,
Perico Sambeat, Bruce Barth. Titulat superior de música moderna amb
l'especialitat de jazz per l'Escola Superior de Musica Moderna de Catalunya
(ESMUC).
I no
ens oblidem que Nando forma part del
grup Music Arqueology amb el mateix Oriol Roca, contrabaix; Toni López,
guitarra i amb l’amic Miguel
Ballester, bateria.
I continuem amb aquest projecte tan i tan delicat fet
amb tot l’amor possible a la ciutat i als músics que l’han acompanyat i encara
acompanyen amb el tema del seu amic Toni
López anomenat...
8.- Cala Calma (T. López) 4m16s
Amb un inici amb calma, com diu el títol, el tema del
guitarrista López navega per les
aigües dolces de les músiques més amables. La B del tema, el pont, el trobo
magnífic i preciós, a la vegada que el so de la guitarra i les percussions que
el fan caminar. El líder al tenor ens recorda sovint la melodia i com m’agrada
el pont. Ja sabeu que els temes solen tenir diverses combinacions com per
exemple AABA, AABC, i demés. En totes aquestes combinacions la B seria el pont,
un canvi harmònic que pot ser harmònic, tonal, melòdic i fins i tot rítmic, que
és clau per a un millor gaudi del tema. Imagineu-vos que els temes no
tinguessin canvis, tot AAAA, serien molt aburrits. Doncs això, que m’agrada
molt el pont d’aquest.
Un músic amb experiència personal segons el que veiem
ara mateix..
Ha
tocat amb Jamie Cullum, Alt F4, BarnaBop Quintet, Es 3 Latino, Coaxial, Combo
Francesc Capella, London Jazz, F collective, Teo Grajales quintet, Nando Picó
quintet, La brigada Lincoln, José Campaña,Pep Gatches, La Sucursal, Zulu 9.30
...
I acabarem el projecte de l’amic Nando Picó amb el tema més viu, però controlat, ja ho veieu que
aquest és el tarannà d’aquest projecte, una música amable, que t’acarona i acompanya
dolçament. Un disc que podreu trobar al web de Quadrant Produccions. Acabem doncs amb el tema on hi col·labora en Sergio Ramos eps però no patiu que no
és qui us penseu. Aquest és músic i no fot trompades a dojo i sí, li fot a la
bateria, cajón i Djmbé en el tema anomenat..
7.- Indigo
(N. Picó) 5m07s
I aquí les percussions han estat les qui ens han
situat en el tema, per després trobar-nos amb la melodia principal del tema
interpretada pel líder i el seu tenor. I després, com ja heu comprovat s’hi ha
ficat amb el pont, el bridge que diuen els anglesos. El solo del Nando amb la percussió com a únic
suport l’ha permès endinsar-s’hi per després intervenir-hi el suport de la guitarra
rítmica del seu amic, el qual ha desenvolupat posteriorment el seu solo amb
total delicadesa, ara amb aires més jazzeros i sense oblidar els orígens de Benson, tot i escoltar-ne d’altres fins
i tot més Blueseros. Melodia de nou i final per acabar aquest projecte del
nostre amic Nando Picó al qual des
d’aquí li desitgem els millors èxits amb aquest i els altres projectes.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs som-hi amb el projecte editat per Temps Record anomenat
“A YEAR AFTER NOW”
Wednesday Nispers
Editat per Temps Record TR1578-GE16
Enregistrat per Jordi Portales
Producció de Wednesday Nispers
Productor executiu Josep Roig
per Temps Record
Rai Castells, guitarra i FX
Marcus Gibert, saxo tenor
Valentí Querol, bateria
Veiem què ens diuen des de Temps
Record....
Wednesday Nispers és una
formació recent, que va començar a partir de les ganes de tocar de tres músics
i ha derivat en un projecte concret i l’enregistrament del seu primer disc A
Year From Now (Temps Record 2016).
Som-hi doncs amb el primer tema escollit d’aquesta formació, on el canvi
d’estil respecte la formació anterior és força substancial en el tema de
composició col·lectiva, el més delicat del projecte, anomenat,
4.- 40ºC (W.
Nispers) 5m01s
Amb sons delicats han començat els nostres joves herois amb un tema
anomenat 40ºC que ara quan l’escoltem estem bastant més freds, aconseguint
escalfar-nos amb la seva calidesa. Aquest ja veieu, és un projecte sense
contrabaix ni piano, sort que hi ha la guitarra per ajudar amb acords diversos
i així seguir l’harmonia del tema. Dificultat cercada i superada per aquests
joves músics en aquest el seu primer tema, gens fàcil però força reeixit, ens
han situat en la seva sonoritat més clara per la manca dels altres instruments,
i també més solitària, havent de suplir-ho amb la seva imaginació i sonoritats.
Els tres músics exploren la
sonoritat d’una formació especial, sobretot per l’absència d’un baixista. El
repertori és una mescla de composicions pròpies, standards de jazz “girats”, i
temes més moderns.
Som-hi doncs amb el següent tema d’aquest projecte, en el tema del
baterista Valentí Querol
anomenat....
5.- Capsigrany (V.
Querol) 5m42s
Tot i els inicis força delicats i tranquils amb els sons eteris i
delicats de la guitarra d’en Rai,
amb suaus tocs als tambors d’en Valentí,
el tema esdevé quelcom de més potent i evolvent amb un groove impressionant una
vegada la melodia del tema ens embolcalla i després el pont del tema. Curt i
ras, tot comença després amb el solo del Marcus
Gibert. Molt bon so n’extreu del seu tenor i bona improvisació. El guitar
man s’enlaira amb claredat i nitidesa en un tema del baterista el qual sembla
que no hi sigui però sí, i del tot. Van a buscar l’inici del tema i es troben
amb el final del tema.
El guitarrista Rai Castells es
va graduar Summa Cum Laude al Berklee College of Music (Boston), gràcies a
diverses beques. A Boston va estudiar amb George Garzone, Joe Lovano i molts
altres. Ha tocat amb Bill McHenry, Jeff Galindo, Marco Mezquida, Miguel
“Pintxo” Villar, Martí Serra i Raynald Colom per nombrar-ne alguns.
Seguim ara amb un tercer de propi, que ja vindran els versionats d’estàndards,
ara amb el tema col·lectiu anomenat...
7.- 104ºF (W.
Nispers) 4m21s
Doncs deu ni do de la composició. Modernitat en el concepte i en les
interpretacions. Una mena de impro col·lectiva iniciada com si esdevingués de
quelcom anterior. Si abans eren els 40ºC ara són els 104ºF...no ho sé, hauria
de repassar la fórmula de la conversió de centígrats a farenhait. A veure? Ah
sí...40ºC són 104ºF tot i ser els temes diferents. Ens ho hauran d’explicar.
Potser és una altra manera de veure la mateixa cosa. Una altra manera de
composar la mateixa cançó?
Marcus Gibert, va estudiar a Barcelona amb en Joan Chamorro, l’Alfons Carrascosa i en Jon Robles i a Bèlgica amb Kurt Van Herck i Ben Sluijs. Ha participat de projectes amb Bert Joris, Dré Pallemaerts i la Ghent Youth Jazz Orchestra.
I ara sí que ja ens hi posem amb els estàndards i ho farem amb el tema
del màster de màsters Sonny Rollins....
8.- Airegin (S.
Rollins) 5m11s
Aquest és un dels emblemàtics temes de Rollins, un tema que es pot tocar a bon tempo però que ells l’han
fet al tempo original. "Airegin" es va enregistrar per primera vegada
el 1954 pel quintet de Miles Davis i editat als EUA en l’LP de 10”, Miles Davis
with Sonny Rollins. Hi van participar en Miles Davis (trompeta), Sonny Rollins
(saxo tenor), Horace Silver (piano), Percy Heath (contrabaix), i Kenny Clarke
(bateria). Un tema d’aquells que no es toquen gaire a les Jams d’amateurs i
potser sí en les de professionals. Els nostres nois la “clavan” força i més el
saxo tenor Marcus Gibert amb un
magnífic solo. En Rai Castells a la
guitarra “broda” el tema amb l’únic suport de la bateria. Al final aquest, fa
una demostració de poder en el seu solo que flipes.
En Valentí Querol, ha crescut
amb mestres com Marc Miralta, Angá Díaz, David Xirgu i Jon Robles, tocant
sovint amb aquest últim (Jon Robles Big Band) i altres projectes com Picnic
Suite i Zoom Trio amb músics com Joan Martí, Àlex Reviriego i Juan Clavero.
I acabarem el projecte d’aquests magnífics músics amb el tema del
guitarrista Rai Castells
anomenat....
3.- An Hour (R.
Castells) 4m01s
Amb aquesta joia de composició del guitarrista del trio, ens acomiadem
d’ells tot i recordant-vos que podeu fer que la música creixi tot i adquirint
aquest magnífic projecte accedint al web de Temps Record i fent-vos amb el disc. Ajudem als nostres músics i a
la música car sinó córrer risc de desaparèixer. Els músics i projecte s’ho
valen de totes, totes. Un magnífic tema propi, ara del guitarrista Castells que ens ha captivat per la
concepció moderna de la melodia. Poca broma. Però és que cadascun en els
posteriors solos ens fan flipar.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs nosaltres acabarem el programa amb el darrer projecte del gran
bateria i compositor Juanma Barroso
anomenat...
“PYRO’S MOOD”
Juanma Barroso
Editat per Fresh Sound Record
New Talent FSNT 484
Enregistrat per Pablo Pulido
l’11 i 12 de gener de 2015 a Estudio Uno, Madrid.
Produït per Juan Manuel Barroso
Productor executiu, Jordi Pujol
Ariel Brínguez, saxo tenor
Jorge Vistel, trompeta
Albert Bover, piano
Reinier Elizarde, (el Negrón),
contrabaix
Juanma Barroso, bateria
Amb la col·laboració de:
Maikel Vistel, saxo tenor
Luís Guerra, piano en els temes
6 i 8
Capman, veu en el 5
En aquest disc, la majoria de temes són del Juanma Barroso, però també n’hi ha de Paco Charlin, Jorge Vistel, Wayne Shorter i Hoagy Charmichael.
Comencem doncs amb el primer tema del disc, també amb una música una
passa més enllà o una passa en una altra direcció respecte als projectes
anteriors que hem escoltat. Ho farem amb la col·laboració del pianista Luís Guerra amb el preciós tema de Wayne Shorter anomenat...
8.- Fall (W.
Shorter) 5m14s
Una preciosa música d’un dels més grans i innovadors saxos tenors de la
història del Jazz encara per sort entre nosaltres. Un tema que va escriure Shorter el 1968 pel disc “Nefertiti”
del segon quintet de Miles Davis on
quasi tots els temes portaven la seva ploma. Els nostres herois ens en fan una
magnífica versió amb uns preciosos solos de l’Ariel Bringuez, saxo tenor; Luis Guerra, piano i Jorge Vistel, trompeta.
Un disc on també hi participa el seu germà Maikel
tot i no poder esbrinar en quins temes toca, o potser sí, ja ho veurem.
Sabem com era l'estat d'ànim de
Monk, i Pyro’s Mood sembla ser quelcom profundament seriós, potser una mica
intens, però ple de diàleg urgent i invenció. Una arranjaments magnífics per a
tots els vents, els quals reben gran quantitat d'espai creatiu, l'ús eficaç
dels mestres convidats, i els preciosos temes que revelen les versions de “Skylark”
i “Fall” de Wayne Shorter, probablement donen el sentit més clar de com
funciona la ment musical de Barroso.
Brian Morton, Jazz Diari
(febrer de 2015)
Seguim ara amb dos temes enllaçats, el primer a base de solo de
contrabaix i el segon en un altre tema també del líder, a veure què us
semblen....
4.- Taitas (J.
Barroso) 2m23s
9.- Aceñas Way (J.
Barroso) 5m01s
Doncs ja heu vist de quina manera, i en el primer tema, el Negrón, Reinier Elizarde ens ha mostrat de
quina manera domina el contrabaix, no endebades és un dels més sol·licitats on
hi viu i que és a Madrid. Allà s’hi estan de fa anys amb els germans Vistel, en Guerra i molts més músics cubans i de tot arreu, i fins i tot hi
tenim allà al nostre amic Esteve Pi
entre molts altres. En el segon tema ens mostren un tema modern de concepció
amb una línia propera a Shorter i on
el respecte a la tradició hi és totalment present. El so de la trompeta a
registre mig del Jorge és
impressionant i de quina manera la toca aquest mestre cubà que vaig tenir la
oportunitat de portar aquí i muntar-li un parell de bolos, un a la Nova Jazz Cava i l’altre al Club de Jazz Sant Cugat. Amb ell va
venir el seu germà Maikel i en Luís Guerra i aquí s’hi van afegir ni
més ni menys que Marko Lohikari i Ramon
Prats.
Juanma Barroso representa els valors del Jazz d’una manera
inusualment clara. Dedicació, creativitat, energia, investigació, interacció,
coneixement de la tradició, personalitat i honestedat són adjectius aplicables
tant al Juanma com a la seva música.
Seguim amb el tercer tall del disc, un tema ja amb força vitalitat
rítmica anomenat...
3.- Open Road (J.
Barroso) 6m55s
Doncs i quin tema més complex, potent d’entrada i ben estructurat amb la
intro, per després, amb tot el Groove possible, esdevenir encara més viu amb el
grandíssim solo del Jorge. Una
secció rítmica potent amb el líder a la bateria, el Negrón i l’Albert fan
que rutlli la màquina i de quina manera. I de quina manera l’Albert controla els espais rítmics amb
els seus precisos acords. El solo
posterior del saxo tenor, d’un dels dos, car no ho especifiquen, immens, permet
al pianista deixar anar empremtes de colors sonors, mentre contrabaix i bateria
donen el suport adequat al solo del tenor i després aquest, dóna pas al del
líder a la bateria, solo esclatant. Després hi tornen tots amb la gens fàcil
melodia del tema per finiquitar-lo.
L’aposta estètica del disc és
la culminació del procés musical que aquest grup ha portat a termini aquests
darrers anys. Espais per a la investigació i el diàleg a múltiples bandes on el
líder i els companys de viatge hi troben un marc expressiu col·lectiu on desenvolupar
una música de gran bellesa.
Les composicions del disc
reflecteixen el món musical de Juanma. Melodies interessants, textures
d’instrumentacions variades, on cada membre de la família te el seu espai i
moment de protagonisme; distints ambients harmònics que generen un món de
possibilitats perquè els solistes puguin plasmar la seva visió i personalitat i
un desenvolupament rítmic i dinàmic que dota d’una energia que no pot aturar
els temes.
Acabarem aquest projecte amb el tema del Jorge Vistel anomenat....
7.- El centro de la esfera (J. Vistel) 5m31s
Un altre tema amb una intro o melodia principal que deu ni do la
complexitat i bellesa. El compositor cubà brilla abastament amb aquesta
composició i evidentment amb la seva interpretació a la trompeta. El seu germà
al tenor segur hi deu ser. El tema es desenvolupa seguint el concepte musical
inicial però a més a més amb el Groove adequat i demés afegitons artístics de
la completa base rítmica amb el líder de la formació, impressionant a la
bateria. El solo del tenor es veu embolcallat per la resta de la formació i
després d’ell és el característic so del mestre Bover el que ens enlluerna per la seva precisió i pulcre digitació
alhora que imaginació creativa. Els germans, suposo, hi tornen per acabar el
tema i programa de cop.
Aquest projecte és un univers
musical emmarcat en la tradició i, al mateix temps, en el jazz més actual i
interessant. Els temes propis i els dos aliens, un d’ells “L’Skylark” que no
hem escoltat i sí el “Fall” de Shorter, conformen aquest “Pyro’s Mood”, aquest
darrer enregistrament ple de creativitat, energia, investigació, coneixement de
la tradició, i sobretot ple de bellesa i d’emocions.
Bé, doncs fins aquí el Programa d’aquesta setmana, el 262, que ja en són
una bona colla. Avui hem començat amb el primer projecte personal de l’amic Nando Picó, anomenat “Barcelona
Paradís”, un disc farcit de ritmes suaus i càlids amb reggaes i demés. Després
hem fet una passa estilística diferent amb el trio sense contrabaix ni piano,
només saxo, guitarra i bateria, cosa gens fàcil, amb els amics Wednesday Nispers i el seu “A Year From
Now” per acabar amb aquest impressionant projecte del bateria Juanma Barroso amb acompanyants de luxe
com l’estimat Albert Bover i els Vistel Brothers entre d’altres i el seu
“Pyro’s Mood”.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit del programa d’avui i ja sabeu
que la setmana vinent hi tornarem i que el podreu escoltar al blog del
programa:
htpp://jazzclubdenit.blogspot.com.es
Gràcies per ser-hi, aquí Miquel Tuset
i Mallol qui us desitja bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
