Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada a Ràdio Sant Vicenç recordant-lo
i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó
Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs hi tornem avui amb un programa divers, amb un projecte modern i
actual, el del jove vibrafonista malagueny Javier
Navas i el seu projecte a quartet, disc presentat al Jamboree aquest passat
setembre. La diversitat vindrà de la mà de la gran cantant americana Judy Niemack la qual va formar part de
l’elenc de professors del Begues Camps,
aquest agost passat, i on la vam poder veure en el darrer concert acompanyada
de la resta de professors americans a més a més amb en Jordi Rossy. Acabarem el programa amb el primer disc d’en Josep Tutusaus en formació septet.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Comencem doncs amb la magnífica veu de Judit Niemack...en el projecte.
“IN THE SUNDANCE”
Judy Niemack
Editat per BluJazz Produccions
el 2009 BJ3374
Enregistrat i mesclat per
Michael Brorby a l’Acoustic Recording Studio, Brooklyn, NYC.
Produït i arranjat per
JeanFrançois Prins.
Judy Niemack, veu
JeanFrançois Prins, guitarra
Bruce Barth, piano
Rufus Reid, contrabaix
Bruno Castellucci, bateria
"Una cantant de Jazz amb una veu perfectament gloriosa!"
The New York Post
"… una de les més versàtils i provocatives cantants… jazz profund i
ple de sensibilitat..."
The New York Times
Judy Niemack neix a Pasadena, Califòrnia, on comença a
cantar en públic en un cor a l'edat de set anys. Amb 17 anys decideix
dedicar-se professionalment a cantar i comença els seus estudis clàssics amb un
professor de "bel canto". Un any més tard coneix i escolta a Warne Marsh i queda impressionada de la
improvisació en el Jazz. Continua els seus estudis clàssics i classes de Jazz
durant sis anys que compagina amb actuacions en Clubs de Jazz. Després
d'estudiar en l’"England Conservatory"
de Boston, decideix tornar a Califòrnia per estudiar improvisació
vocal amb Warne Marsh.
Dir-vos que aquesta informació la he extret de la seva pàgina web on hi
ha la opció de veure la seva biografia en català, castellà, anglès, francès i
alemany. Ole, sí senyora.
Escoltem-la ja en la preciosa cançó que ha esdevingut un estàndard de
Jazz sense provenir del Great American
Song Book, i estic parlant de...
2.- Estate (B.
Martino, J. Siegel) 6m18s
Una preciosa cançó del 1960 cantada i composada per Bruno Martino la
qual ha esdevingut un estàndard de jazz interpretada per infinitat de cantants
d’ambdós sexes.
Judy ens en fa la seva, a un tempo molt adequat, lenta,
dolça i bellament cantada. La guitarra de JeanFrançois
introdueix el tema amb el seu so tan profund per després escoltar-la a
ella, amb la seva preciosa veu. El guitarrista ens enlluerna després amb el seu
solo i la seva magnífica Gibson ES 175,
la guitarra de jazz. Ella hi torna després en anglès per acabar aquest magnífic
tema i situar-nos en la dolça música d’aquest disc de la Judy Niemack.
El 1977 es trasllada a Nova York
on un any més tard farà la seva primera actuació important durant una setmana
en el Village Vanguard amb el grup
del seu mestre. Des de aleshores treballa en quasi tots els clubs importants de
Nova York com el Blue Note, Sweet Basil,
Fat Tuesdays, Village Gate, Visions, entre d'altres.
Al llarg de la seva carrera professional ha treballat al costat de
músics de gran prestigi com David Byrne,
Toots Thielemans, James Moody, Clark Terry, Kenny Barron, Billy Higgins, Cedar
Walton, Joe Lovano, Lee Konitz, George Benson, Dave Brubeck, Adam Nussbaum,
Kenny Werner, Eddie Gómez, Fred Hersch i els New York Voices.
Seguim dolçament ara amb una preciosa bossa composada el 1964 per Martin Valle amb lletra en anglès de Noeman Gimbel anomenada...
7.- Summer Samba (M.
Valle, N. Gimbel) 4m41s
Aquesta és una bossa interpretada inicialment per Astrud Gilberto als anys 60, i cantada per multitud de cantants
entre les quals, i ja més actuals, la filla de Joao Gilberto, Bebel
Gilberto, nascuda ja a NovaYork.
El tema és Summer Samba però fixeu-vos que hem escoltat sovint aquestes dues
paraules...So Nice. Judy la ha cantat de manera delicada i
sensual sempre ben acompanyada per una secció rítmica amb tres mestres de talla
internacional. En Rufus Reid ha fet
el primer solo melòdic i delicat per després trobar-nos amb el del gran
pianista Bruce Barth. Aquest és un
músic que ens visita sovint havent participat en diversos Festivals com el Jazz
Tardor, tocat a la Bilbaina de Jazz, Jamboree, etc...Aquest és un pianista de
contrastada solvència que va enregistrar els seus dos primers CD amb en Terence Blanchard Quintet.
A més de les gires que ha realitzat pels EUA al costat de grans
orquestres, ha actuat a la Casa Blanca amb la Peter Duchin Orchestra. Actualment, Judy actua a clubs de jazz,
concerts i festivals d'arreu d'Europa i els EUA, vivint entre Nova York i
Berlin i dirigint el departament Vocal de Pop/Jazz al Musikene, de San Sebastian i Jazz
Institut Berlin.
Niemack és, a més una gran compositora. Ha escrit
lletres per als seus treballs i també per altres músics, com ara Pat Metheny (It’s Just Talk), Thelonious
Monk (Misterioso), Lee Konitz (Round & Round & Round, Chick Came
Around), Bill Evans (Interplay), Clifford Brown (Daahoud), Don Grolnick
(Talking To Myself), Mike Stern (Choices), Larry Schneider (Tomato Kiss), Kirk
Nurock (Rain, Silence of My Soul, Moving On, Love Finds A Way), Jeanfrançois
Prins (New York Stories, Love Will Grow), Steve Slagle (Tudo Muda, Just For
Now), Richie Beirach (Leaving) i Richie Powell (Time).
Seguim ara amb una mica més de ritme i swing amb el conegut tema de la
cançó de borratxos que sempre ens diu el Geni....
5.- The day of wine and roses (H. Manciny, J. Mercer) 5m30s
Tot i que ha cantat tot el tema en el primer chorus de manera delicada,
ja en el segon l’hem pogut escoltar a ple swing, delicat swing marcat per
bateria, contrabaix i acords de piano. El solo del guitarrista apareix encara
més delicat per l’absència del bateria i piano, només contrabaix i guitarra en
una primera part per després intervenir-hi tots quatre en un solo preciós. Judy ens fa la seva versió en Scat del
tema. Ella que ja hem vist va flipar amb això que caracteritza el Jazz, les
improvisacions. Un estàndard com una casa.
Una altra cara de Judy Niemack
és la docent; és una dona molt activa en el món de l'ensenyament del jazz. Ha
donat master classes per tot el món, coincidint amb les seves gires, com per
exemple a la New School for Jazz, la
William Patterson University, la University of NewYork at Purchase, la Long Island University i el NewYork City College als EUA. Per Europa, ha donat classes a Finlàndia, Polònia, Bèlgica, Alemanya,
Holanda, Dinamarca o Itàlia, Catalunya en aquest darrer Begues Camp 2016 que és on la vam
escoltar.. Des de setembre del 1993 fins a juny del 95 va ser professora de la Facultat de Jazz al Royal Conservatory
d'Antwerp, Bèlgica, i professora convidada del Royal Conservatory de l'Haia, a Holanda. Tots els estius, des del
de 1990, ensenya a la Facultat Janice
Borla Jazz Camp de Chicago.
Escoltem ara un altre preciós tema carregat dolçament de swing del
brasiler Ivan Lins anomenat..
11.- Sails (Velas Içadas) (I. Lins , V. Martins) 6m14s
Judy ens fa una versió una mica més rítmica que la
original del músic brasiler. Bé, de fet, és en JeanFrançois Prins qui ha fet tots els arranjaments i per tant
haurà decidit el tempo. Una bella cançó, no massa coneguda que els nostres
herois interpreten de manera magistral, i ja heu pogut escoltar el solo del
gran Bruce Barth, que ha estat
impressionant. Un disc, ja ho veieu, totalment recomanable amb uns temes
preciosos, per uns dies com aquests, plujosos i un punt apagadets. El tema
l’acaba la magnífica, simpàtica i guapa cantant amb un turnaround.
Seguim ara amb un altre magnífic estàndard de Ray Henderson i Mort Dixon amb el tempo una mica més viu i el swing
ben carregat amb el conegut...
12.- Bye Bye Blackbird (R. Henderson, M. Dixon) 4m40s
Doncs amb aquesta mena de marxa ha començat el bateria Castellucci a situar-nos en el tema.
Contrabaix i piano fent-li el contrapunt i permeten que la veu entri dins el tema.
El solo del contrabaixista, magnífic i melòdic, ho repeteixo, dóna pas al del
gran Bruce Barth el qual, amb la
seva característica pulsió i nitidesa deixa a la líder fer el tema de nou. En
un llarg turnaround acaben el tema de manera delicada i amb l’scat de la
cantant...Una cantant que
Va venir a la Nova Jazz Cava
l'any 1998, durant el 17è Festival de
Jazz Terrassa, on va presentar el seu Trio. I nosaltres, ja ho hem dit però
hi tornem, la vam poder veure aquest agost al Begues Camp 2016 organitzat pel Jordi Rossy i amb l’ajut inestimable d’en Roger Mas i Dee Jay Foster.
I acabem el projecte d’aquest magnífica veu i formació amb el primer
tall del disc de..
1.- How About You? (R.
Freed, B. Jane) 5m20s
Amb aquest tema tan viu i vitalment positiu, una bossa molt viva, els
hem pogut escoltar i gaudir, amb la veu d’aquesta gran cantant i que tan bé
improvisa en Scat, i els seus magnífics acompanyants, amb en JeanFrançois Prins, guitarra; Bruce Barth,
piano; Rufus Reid, contrabaix i Bruno Castellucci, bateria. Acaba dient i liked, i liked, doncs sí que ens ha
agradat, sí.
La seva discografia com a líder inclou els títols:
- 'By Heart' amb Warne Marsh, Eddie Gómez (1978)
- 'Blue Bop' amb Cedar Walton, Curtis Fuller, Ray Drummond (1988)
- 'Long as you're Living' amb Joe Lovano, Fred Hersch, Billy Hart (1990)
- 'Heart's Desire' amb Kenny Barron (1991)
- 'Straight up' amb Toots Thielemans, Kenny Werner, Scott Colley, Adam
Nussbaum, Mark Feldman, Peter Eldridge, Theo Bleckmann, Jeanfrançois Prins
(1992)
- 'Mingus, Monk and Mal', duet amb Mal Waldron (1994)
- '...Night and the Music...' amb Jeanfrançois Prins, K. Werner, R.
Drummond, Billy Hart i Eric Friedlander (1996)
- 'About Time', amb Eddie Gomez, Jeanfrançois Prins, Lee Konitz i David
Fredman (Sony Jazz, 2003)
- 'What's Goin' On?', Big Band Jazz Terrassa amb Judy Niemack i Peter
Herbolzheimer (2005)
-‘Blue Nights’, amb Jim McNeely, Gary Bartz, Jeanfrançois Prins, Victor
Lewis, Dennis Irwin, Don Sickler (BluJazz, 2007)
I aquest In The Sundance del 2009....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb el projecte del jove vibrafonista malagueny Javier Navas anomenat...
“FINALLY IN MY HANDS”
Javier Navas Quartet
Editat per Ambar Ediciones
Discográficas AMB - 16002 – CD
Enregistrat per Fernando J.
Romero el 5 i 6 de març de 2016 a Estudios FJR Granada.
Mesclat i masteritzat pel
mateix Fernando.
Produït per Javier Navas i
Mario Navas.
Javier Navas, vibràfon
Juan Galiardo, piano
Bori Albero, contrabaix
Dani Domínguez, bateria
I la col·laboració de Enrique
Oliver en els temes 4, 5 i 9.
Totes les composicions són de Javier
Navas excepte Sky Dive que és de F. Hubbard.
Aquest és un disc magnífic amb uns temes on el swing hi és present i de
quina manera. Hi ha un parell o tres de balades precioses però el “cos” del
disc està marcat per un constant swing a vegades més potent que d’altres però
sempre dominat per una secció rítmica potent amb el Bori Albero i en Dani
Domínguez, vells coneguts de múltiples batalles amb el pianista Juan Galiardo.
Comencem sense més dilació amb el primer tema del disc, el composat pel
trompetista americà....
5.- Sky Dive (F.
Hubbard) 7m21s
Doncs amb aquest primer tema del gran Hubbard, hem començat el projecte d’aquest músic malagueny. Per Hubbard va ser el seu 20é disc, editat
el 1972 en ple canvi estilístic on la fusió i el soul jazz ja hi apareixien. Va
ser el 4rt que va editar per CTI, el
segell que va parir Creed Taylor
enregistrat pel gran Rudy Van Gelder
a Englewood Cliffs. Un disc on hi
havia noms com en Keith Jarrett, George
Benson, Airto Moreira, Roc Carter, etc...Un tema preciós que els nostres
herois han clavat amb la delicadesa adequada i on hem pogut escoltar el
magnífic so del saxo tenor del també malagueny Enrique Oliver. Un solo carregat de sentiment com és ben bé el
tema. El líder al vibràfon, ens ha mostrat perquè està considerat un dels nous
exponents del jazz del sud del país. Delicat i discret, sense parafernàlies i
d’altres cabòries, ha fet molt bé la seva feina.
Escoltar el quartet liderat per Javier Navas suposa una visita a un
repertori jazzístic autèntic i ple de modernitat, agrupació, on el vibràfon de
Javier es desenvolupa amb majors dosis d'expressió i energia. Per a això, s'ha
envoltat d'una secció rítmica de primeríssim nivell en el panorama nacional,
tot ells, músics referents en els seus instruments. Juan Galiardo (piano), Bori
Albero (contrabaix) i Dani Domínguez (bateria), músics d'una dilatada
experiència com a solistes i acompanyants. Han tocat i participat en els clubs
i festivals més reconeguts del jazz actual. Formen part d'alguns dels projectes
més interessants del panorama jazzístic actual a Espanya.
Escoltem ara el segon tema del projecte, i que serà un magnífic i
abstracte blues, anomenat com no podia ser de cap altra manera...
2.- Abstract Blues (J.
Navas) 5m48s
I quin magnífic tema i blues ens han interpretat aquest joves músics.
Una melodia preciosa acompanyada d’uns estranys acords al piano ens han situat
de ple en el tema amb la gran intervenció d’aquest gran pianista Juan Galiardo, ell mateix un alumne
avantatjat que va passejar-se pel Berklee
College of Music i va obtenir un Magna
Cum Laude el 2004. Delicadesa i swing d’un pianista càlid amb grans dosis
de recursos i capacitat tècnica. El líder ens ha tornat a mostrar la seva
mestria al vibràfon, instrument aquest que escoltarem aquest divendres al Jazz Club La Vicentina en el
concert-jam d’octubre amb les mans destres del mestre Geni Barry. Javier Navas,
que primer va estudiar percussió al Conservatori de Málaga per després viatjar sovint a Madrid per aprendre de mestres com Juanjo Guillén, Rafael Gálvez, etc..Acabats els estudis de
percussió i musicologia, va prendre classes de vibràfon i es va introduir en el
Jazz de la mà de Arturo Serra.
Assisteix a master class i seminaris de jazz, on rep classes de músics com Tony Miceli, Jorge Rossy, Peter Bernstein,
David Kikoski.....
Seguim amb un altre tema farcit de swing amb el tema propi anomenat...
7.- El encanto del caos (J. Navas) 4m36s
Iniciat per copets al canto de la caixa, com a ritme bàsic, i continuada
la melodia amb vibràfon i acords al piano, el mateix líder ha iniciat les
improvisacions amb molta tècnica i gust interpretatiu amb domini d’escales i
arpegis i mostra d’una acurada sensibilitat. El pianista Galiardo s’hi ha tornat a ficar de nou amb mestria en un solo
increïble, força ben envoltat per la resta de companys de la secció rítmica. Al
final, altra cop el motiu principal del tema i així acabar-lo suament.
Javier Navas col·laborador habitual de les orquestres més
importants d'Andalusia, a poc a poc comença a fer-se un lloc en el món del
jazz, tocant amb importants músics de l'escena actual i liderant els seus
propis projectes. Javier ha
compartit escenari amb músics com Enrique
Oliver, Phil Wilkinson, Pedro Cortejosa, Julián Sánchez, Bori Albero, Dani
Domínguez, Ernesto Aurignac, Juan Galiardo, Toni Mora, David León, Jose Carra,
etc. Aquest darrer, pianista, el vam tenir al JCLV acompanyant al gran saxo
alto, malagueny també, l’Ernesto
Aurignac.
El vibràfon de Javier Navas
pren forma en els projectes en què actualment participa com per exemple el Javier Navas Quartet The Beatles Songbook.
A més, participa de manera activa en el projecte a trio The Big Three (recordant els mítics trios de vibràfon, guitarra i
contrabaix) i en altres formacions diverses.
Seguim ara amb un tema impressionant anomenat....
4.- Constant (J.
Navas) 6m08s
I quin tema i quina melodia principal a ritme complex, per després
entrar amb el pont i tornar-hi a la A. Un tempo rapidíssim i swingat a tot drap
amb un walking del Bori que més
aviat és un running, tan de pressa va aquest contrabaixista, germà d’un gran
trompetista anomenat Roqui Albero i
que ens va acompanyar al JCLV en un concert de fa uns anys, el líder interpreta
un magnífic solo també a aquest tempo, per després fer-ho el pianista molt més
relaxat, a tempo meitat i amb un swing delicat. El canvi torna a reeixir de la
mà del gran Enrique Oliver al saxo
tenor en un solo esclatant i tempo endimoniat per acabar el tema de la mateixa
manera que l’han començat.
Del Bori Albero dir-vos que
va néixer a Girona i va estudiar al
Conservatori de la ciutat. Posteriorment va passar per l’Esmuc on va rebre classes de Mario
Rossy, Horacio Fumero i demés mestres. Va prendre classes amb el gran Javier Colina i ha tocat amb músics de
casa nostra com en Roger Mas, Jaume
Llombart, Julián Sánchez, Enrique Oliver, Marina Albero, Arturo Serra, Joan
Monné, David Xirgu, etc. Actualment, alterna la seva activitat com a
sideman de primer nivell entre els millors escenaris d'Andalusia i Catalunya.
De Dani Domínguez dir-vos que
havia format part del Llibert Fortuny
Trion amb en David Soler i que va començar estudiant a la Escola de Música
de Santiago de Compostela, per
després fer-ho amb Aldo Caviglia a Barcelona i a diversos seminaris amb Jeff Ballard, Kurt Rosenwinkel, Ben Street,
Chano Domínguez, The Bad Plus, etc... Amb un llenguatge personal, groove i un
enfocament mancat de prejudicis no ha tingut problemes a recórrer camins poc
transitats des del flamenc a l'electrònica, del jazz al hip-hop amb resultats
més que satisfactoris en molts casos.
Acabem aquest gran projecte amb el tema anomenat...
9.- Tu no me conoces (J.
Navas) 6m41s
Doncs amb un altre tema impressionant, amb un magnífic swing i a un
tempo que deu ni do, hem acabat el projecte d’aquest gran vibrafonista i millor
compositor malagueny que va passar pel Jamboree
un dia que jo no hi vaig poder anar i sí
que hi van anar el Joan Recolons i David
Carreras, essent el primer qui va comprar el disc i gràcies a ell doncs
l’heu pogut escoltar.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Nosaltres acabarem el programa amb el primer disc que va fer el gran
trombonista de casa nostra en Tutu, amb
el Josep Tutusaus Septet anomenat...
“EL PULPO”
Josep Tutusaus Septet
Editat per R3Cords
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Jordi Vidal el 7, 8 i 12 de novembre de 2007 a l’Estudi
Laietana, Barcelona.
Josep Tutusaus, trombó
Julián Sánchez, trompeta
Santi de la Rubia, saxo tenor
Ernesto Aurignac, saxo alto
Jose Alberto Medina, piano
Bori Albero, contrabaix
Ramon Prats, bateria
I en el tema El Pulpo, Carlos
Cortés, percussió.
Totes les composicions d’en Tutu
excepte els temes 2 i 3.
Doncs em fa molta il·lusió recuperar aquest disc d’en Josep Tutusaus, el primer de la saga,
considerant que me’l va donar quan va venir la temporada passada amb el seu
quintet al JCLV. En aquest programa li hem posat els seus anteriors “Champagne
Sparkle” i “Missing Link”, aquest darrer presentat a la Sala Xica. Aquell dia,
en Tutu va fer l’oferta de donar dos
discos pel preu d’un, a mi però me’l va cedir amb el ben entès que sonaria en
aquest programa.
Aquest disc però l’escoltareu tot seguit, amb l’ordre canviat tot i
considerant el tempo dels temes, començant com sempre faig pel tema més suau,
rítmicament per acabar amb el viu, perquè aneu a dormir ben animats...
Vull fer-vos un comentari sobre la formació que va acompanyar a en Tutusaus. La secció de vents amb ell
mateix al trombó, Julián Sánchez,
trompeta; Santi de la Rubia, saxo tenor i Ernesto Aurignac, saxo alto, és
tan i tan potent que amb només els noms dels músics ja en tindríem prou, els
qui els coneixem, per assegurar un gaudi màxim. La secció rítmica, de la
mateixa manera, amb el Jose Alberto
Medina, piano; Bori Albero, contrabaix i Ramon Prats, bateria són igualment
potentíssims. Un disc de fa 7 anys quan aquests joves músics iniciaven les
seves trajectòries, on ara passats no masses anys, aquestes estan ja súper
consolidades cadascuna d’elles i molt ben assentades.
Tots aquest músics estan al més alt nivell de la interpretació i
composició del jazz peninsular i el de les illes canàries del pianista Medina.
Però podeu trobar la informació dels Champagne Sparkle al web Fresh Sound Records...
I el Missing Link al web de Temps
Record....
Abans però recordar-vos que aquest divendres 28 a les 22h tenim
concert-jam a la Sala Xica de La Vicentina a Sant Vicenç dels Horts, Carrer
Rafael Casanova nº 45 prop de la plaça de l’ajuntament. Ens acompanyarà el gran
Geni Barry Quartet amb en Geni Barry, vibràfon; Mark Aanderud, piano;
Tom Warburton, contrabaix i de convidat el guitarrista americà Reevan Trupin. Com sempre, primer una
estona de concert i després Jam Session.
Ara sí, acabem amb els quatre temes d’en Josep Tutusaus Septet que escoltareu tots seguits.
4.- Dissapointment (J.
Tutusaus) 6m40s
2.- My Funny Valentine (Rodgers/Hart) 5m21s
3.- New Orleans (H. Charmichael) 7m56s
6.- El Pulpo (J. Tutusaus) 8m02s
Doncs amb aquest el primer projecte d’en Tutu acabem el programa d’avui, dedicat al swing en el Jazz Modern,
tot i haver-hi d’altres ritmes com bosses i demés. Primer amb la gran cantant
americana Judy Niemack i després amb
el vibrafonista malagueny Javier Navas.
Molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
