Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Molt bona nit a tothom benvinguts al Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, per a amigues i amics, vosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les  editorials amigues i dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.

I el programa d’avui serà de nou un especial i dedicat a la discogràfica americana Origin Records i filial OA2 Records de l’amic John Bishop. Podrem escoltar els treballs de la pianista sud coreana, Jihee Heo, “Flow” (OA2 Records) i els dels trompetistes Jared Hall, “Influences”; Eric Jacobson, “Heading Home” i David Weiss Sextet, “auteur”, tots de Origin Records. 

I començarem amb el disc de Jihee Heo, “Flow” publicat per OA2 Records el juny de 2024. Enregistrat per Maureen Sickler a Rudy Van Gelder Studio, Englewood, NJ, 21 de setembre de 2023. Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito, Brooklyn, NY. Fotos de Drew Bordeaux. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jihee Heo. I aquí hi tenim a: Jihee Heo - piano, Alexander Claffy - contrabaix, Joe Farnsworth - bateria i Vincent Herring - saxo alt (6,8). Tota la música és de Jihee Heo, Heonah Music (BMI), excepte: (5) d'Adolfo Utrera; (7) de Duke Ellington. 

I sí que hi ha el “In a Sentimental Mood” del Duke, sí, però ja els començarem escoltant en el preciós bolero de l’Adolfo Utrera el conegut i preciós.. 

1.5.- Aquellos ojos verdes (Adolfo Utrera) 6:08. 

Doncs sí, què maca aquesta cançó, aquest boleret. Recordeu que al Tete li agradaven molts els boleros, i que va fer diversos CDs només d’aquestes melodies. Són ideals per improvisar, i ell, les clavava, com en tots els temes que tocava, esclar. I sí que la nostra heroïna Jihee Heo ho ha fet també la mar de bé. Amb la mà esquerra ha fet una bona tasca tot i acompanyant-se fent els acords, mentre la seva dreta volava lleugera i gràcil, desenvolupant noves melodies al voltant de l’harmonia. Ens ha mostrat el seu pianíssim, i ens ha agradat força. Un posterior solo del baixista Alexander Claffy també ens ha sorprès per la profunditat del seu so, i velocitat del seu fraseig, alhora que perfectament afinat. I sí que el baterista Joe Farnsworth s’ha estat tot el tema amb uns tocs al canto de la caixa de la seva bateria, portant-los a bon port, sí. Un preciós tema per començar-los a escoltar. 

"Els moviments fluids d'una sola nota s'uneixen a veus d'acords de colors que Heo estableix on aquesta unitat s'integra a la gran tradició del trio de jazz". Això deien els de All About Jazz. 

Ara, gairebé 15 anys després de la seva arribada a Nova York, la pianista i compositora sud-coreana Jihee Heo ha prosperat durant el seu profund viatge cap a l'alt llegat del piano jazz de la ciutat. Els seus estudis a Amsterdam i a la Manhattan School of Music van combinar jazz experimental amb clàssic i bop, però la rica connexió que va descobrir amb el bateria Joe Farnsworth i el baixista Alex Claffy fa uns quants anys va despertar sons que havia emmagatzemat des que va conèixer el jazz. Ara, i amb una presència constant als clubs de Nova York, el viatge d'aquest trio està documentat a "Flow", que va ser, adequadament, enregistrat per Maureen Sickler al famós i mític estudi de Rudy Van Gelder a Englewood, NJ. I per acabar-ho d’adobar el tità saxo alt, Vincent Herring, s'uneix al trio en dos temes. 

 "La pianista Jihee Heo té un bell toc legato que es basa en un lirisme robust i harmonies brillants, però el seu treball també està ple de figures delicades i detallades". Downbeat. 

I un altre tema interessant i aquest propi de la líder, i amb tots els aires del Blues, és l’anomenat...

2.4.- Extrem Noise (Jihee Heo) 4:44. 

I sí, quin Blues i amb quin Swing ens l’han fet. No endebades els Blues en el Jazz és on tots els músics s’esplaien improvisant, i canviant el seu discurs a cada Chorus mostrant-nos la seva creativitat. El baterista i els altres dos han fet la curteta melodia, tot i jugant quasi a mode de pregunta i resposta, i ja les improvisacions, la primera a càrrec de la líder. De nou hem gaudit escoltant com desgranava el seu discurs, i sempre amb el Swing dels dos de la base, amb el “Walking” del baixista Alexander Claffy i també els copets a plats, caixa i xarles del baterista Joe Farnsworth. De nou una gran interpretació de la pianista passejant-se amb solvència per les línies del Blues, amb tota la negritud possible. La seva mà dreta ha anat amunt i avall de les tecles del piano, amb uns silencis que han augmentat la sensació de Swing. Idees a dojo i tècnica, la que vulgueu. I després d’ella, de nou la improvisació del baixista, que de nou ens ha copsat per la seva contundència, presència, sonoritat, nitidesa de notes i llenguatge, amunt i avall del seu mànec de la berra. I final de tema recuperant el motiu principal i el mateix joc amb el baterista. Magnífic Blues de Jihee Heo. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz:

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

UnderPool: https://www.underpool.org

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els escoltarem en el darrer tema on hi ha el gran Vincent Herring al saxo alto, i tema anomenat... 

3.8.- The Late Bloomer (Jihee Heo) 6:13.

I esclar que amb aquest tema hem guanyat una mica més per la inclusió del gran saxo alt Vincent Herring. Dir-vos que vam tenir el plaer de veure’l al Jamboree ara ja fa uns quants anys, i que per descomptat ens va deixar bocabadats, ell i tota la banda, tots americans, que es van deixar caure a la nostra estimada cova cava. Un tema vital, el que més del disc, on ha estat ell mateix qui n’ha fet la melodia ja des de l’inici. Les improvisacions han anat d’aquesta manera, primer amb el piano de la líder, que de nou ens ha impressionat per com ha gestionat el seu discurs en un tema ràpid com aquest. Ha seguit el saxo alt de Herring i ja heu pogut escoltar de quina manera més brutal l’ha feta, a tot tren, a tota hòstia, si se’m permet. Un fraseig impressionant alhora que tècnica emprada i velocitat d’execució, i també un magnífic so. I ves per on que el baixista Claffy ens ha deixat estabornits per com ha fet la seva improvisació, fent-ho a base de “Walking”, brutal. I sí que també hem pogut escoltar un gran solo del baterista Farnsworth el qual també ens ha impressionat molt gratament. Brutal solo i ja recuperació de la melodia a càrrec de Herring i ja final de tema, brutal per ja deixar-los d’escoltar. O sigui que felicitats noia i nois Jihee Heo, Alexander Claffy, Joe Farnsworth i Vincent Herring. 

Seguim doncs amb més música i ara amb els treballs que ens queden publicats per Origin Records, i tot gràcies a l’amic John Bishop. Thanks, John. I ja he dit que ara tindrem líders trompetistes, i començarem pel disc de Jared Hall, “Influences”, enregistrat el 8 de febrer de 2022 per Robb Davidson a Avast! Recording Co., Seattle, WA. Mesclat per Dave Darlington a Bass Hit Studio, Nova York, NY i Brian Lynch a Hollistic MusicWorks Studio, Miami, FL. Masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, Nova York, NY. Foto de portada de Vince Allis, fotos de Lisa Hagen-Glynn (banda, Bishop) i Jim Levitt (Hall, Cohen). Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jared Hall. Amb: Jared Hall - trompeta, Tal Cohen - piano, Michael Glynn - contrabaix i John Bishop - bateria. Tota la música composta per Jared Hall, Jared Hall Music (ASCAP), excepte (8) de Gigi Gryce, Melotone Music. 

...L'estil de trompeta expressiu i profund de Jared Hall ofereix un so magistral i ampli i un paisatge emocional variat. Paul Rauch, All About Jazz. 

I ja els escoltarem en el primer tema propi i anomenat... 

4.6.- Beyond the Thorns (Jared Hall) 4:28. 

Doncs acabem d’escoltar un tema que ha anat de menys a més, pel que fa a intensitats sonores i emocions. Ha començat força delicadament, i tot i no ser una balada convencional a tempo slow, ha resultat ser un tema a tempo mèdium slow amb un ritme un tant trencat, coses que hem copsat per com el baterista ha colpejat la seva bateria, i també per les evolucions del baixista, ells dos que han estat Michael Glynn, contrabaix i el nostre estimat amic John Bishop, bateria. El tema ha acabat també amb la melodia inicial a càrrec del líder i trompetista, Jared Hall, ara sense la sordina. Els inicis han estat subtils amb uns acords inicials a càrrec dels tres de la base, i ja la melodia, a càrrec del líder amb la trompeta i sordina. Després ha tocat sense, i ja per encarar la seva improvisació. Ens ha agradat el so, les seves evolucions en el registre agut, tot i que no el súper agut. Ha brillat en la seva exposició solista, el seu llenguatge i fraseig. Tal Cohen al piano l’ha seguit amb tot una demostració de mestria, per com ha fet anar ambdues mans, i més la dreta que ha volat allà cap el registre agut amb tot un seguit d’arpegis i línies melòdiques inversemblants. Bonic tema per començar-los a escoltar. 

Amb el seu segon llançament d'Origin, Jared Hall dirigeix ​​la seva atenció a les influències que primer van encendre i després nodrir i mantenir el seu camí vital com a trompetista/compositor. Els pensaments de Woody Shaw, Tom Harrell, Wallace Roney i altres van ser la inspiració per a les vuit composicions originals, juntament amb "Minority" de Gigi Gryce, mentre que el seu esperit aventurer, la seva brillantor tècnica i el compromís amb una veu impregnen les actuacions del quartet de Hall. L'emocionant interacció del pianista Tal Cohen, resident a Miami i guanyador d'un Grammy, juntament amb l'elevació dinàmica de Michael Glynn de Seattle al contrabaix i el bateria John Bishop, fan que el tema "Song for Shaw" tingui un impuls dels anys 70. Ofereixen una calor expansiva a "Dear Roy" perquè Hall reflexiona profundament sobre Roy Hargrove, i l'homenatge al seu principal mentor Brian Lynch, "Professor B.L.", està imbuït d'un foc llatí. 

I ara un tema magnífic i també propi del líder és aquest que li dedica a Brian Lynch... 

5.3.- Professor B.L. (Jared Hall) 4:45. 

I quin bon tema acabem d’escoltar, ja amb una certa vitalitat de ritmes i tempos. Un tema on el nostre amic John Bishop torna a tenir un paper fonamental en aquestes qüestions. L’ha iniciat el baixista, després el pianista ambdós amb el motiu principal, per ja aparèixer el líder fent la melodia amb la trompeta. Una melodia que sí té calidesa alhora que evident modernitat. I ja, quasi sense adonar-nos-en, ell mateix, Jared Hall n’ha iniciat les improvisacions. De nou ens ha impressionat pel seu discurs melòdic, per com sap jugar amb els conceptes harmònics, tot i que sembla fer una improvisació horitzontal i no tant, vertical, seguint els acords. El pianista Cohen ens ha tornat a deixar “KO” per com de nou ha gestionat els seus recursos estilístics. Per com ha tocat el piano i per l’energia mostrada. També arribant al registre agut i estant-s’hi allà una estona amb els seus arpegis. I de nou tema principal i final d’aquest “Professor B.L. Brian Lynch. Gran tema també d’en Jared Hall.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/

Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/

Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

The Changes Music: https://thechangesmusic.com/

CRU Records: https://alcrurecords.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els acabarem d’escoltar en el vital i conegut tema de Gigy Gryce anomenat.. 

6.8.- Minority (Gigy Gryce) 5:11. 

"Minority" és un estàndard de jazz de 16 compassos en to menor de Gigi Gryce, gravat per primera vegada amb Clifford Brown a París el 8 d'octubre de 1953. Gryce el va tornar a gravar amb Art Blakey i al seu àlbum “The Hap'nin's” per a Prestige (1960). El tema s'ha gravat més de 40 vegades. 

I ves per on que abans d’escoltar la coneguda melodia, en Jared l’ha iniciat fent una “Intro” a trompeta solo que ha resultat una meravella. Després, la coneguda melodia amb la seva trompeta i amb tots ells. El tempo és més o menys el mateix amb el qual es toca aquest tema, el de l’original, crec. Una melodia un tant entremaliada però que té una determinada bellesa, potser perquè la reconeixem després d’escoltar-la tantes vegades. El pianista Cohen de nou ens ha corprès per la seva insistència interpretativa, per la seva pulsió energètica i llenguatge farcit de malabarismes estilístics i per la seva mà dreta, lleugera i gràcil. El líder Jared Hall ha brillat de nou i de nou allà a dalt de tot del registre agut, i amb quina solvència ho ha fet. Gran estilista, gran tècnic i alhora posseïdor d’una sonoritat força càlida. I ja recuperant la curta melodia, l’han acabat i nosaltres que els hem aplaudit, gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Jared Hall, Tal Cohen, Michael Glynn i John Bishop. Abraçada John. 

I seguim amb un altre treball i liderat per un trompetista, i ell és Eric Anderson, i disc anomenat “Heading Home”. Gravat, mesclat i masteritzat per Vijay Tellis-Nayak a Transient Sound, Chicago IL. Enregistrat el 29 d'octubre de 2023. Notes de folre de Neil Tesser. Foto de portada de Furkan Yavuz: disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per Eric Jacobson i Vijay Tellis-Nayak. Amb Eric Jacobson - trompeta, Geof Bradfield - saxo tenor, Bruce Barth – piano, Dennis Carroll - contrabaix i George Fludas - bateria. Tota la música d'Eric Jacobson - ASCAP.: 

Eric és el veritable líder! Un trompetista de jazz de classe mundial... una tècnica forta i segura, un so fosc a la trompeta i expressiu sense trucs. Brian Lynch. 

I començarem escoltant-los en el tema propi del líder Eric Jacobson, el que titula el disc i anomenat... 

7.8.- Heading Home (Eric Jacobson) 4:49. 

Doncs ja veieu que hem començat amb un bon tempo aquest primer tema d’aquest projecte, i de nou amb un líder a la trompeta, el bo de l’Eric Jacobson. Un tema encabit en el que en podríem dir Jazz-Funk, coses que es va inventar el bo de l’Horace Silver. El tempo és mèdium o sigui que ja va bé per començar-los a escoltar. I el tema ha començat amb uns quants acords amb la base rítmica, per ja aparèixer la melodia amb els dos vents, trompeta i saxo, Jacobson i Bardfield. Un tema amb un pont reconeixible pel canvi tonal. El saxo tenor Bardfield és qui primer ha improvisat fent-ho amb una llarga llista d’habilitats, les seves. També ens ha agradat el seu so, un tant fosc, personal. I més encara les seves evolucions solistes al registre agut. Ha creat unes línies melòdiques força entremaliades. El líder Jacobson l’ha seguit, d’entrada amb més calma, per ja de mica en mica anar pujant el nivell i la tensió emocional. Ens han agradat les seves evolucions solistes, el seu so, la seva tècnica. Un so potser més metàl·lic que el de Jared Hall però igualment, un gran so. El llenguatge, també ha estat brutal. Calma inicial de nou amb el solo del nostre amic i pianista Bruce Barth. D’ell ja en sabem les seves moltes virtuts per haver-lo vist algunes vegades al Jamboree. Aquí ens les ha mostrat de nou, molt controlat ell, amb molt de Blues en els seus motius. Gran tema per començar-los a escoltar. 

Amb la publicació de “Discovery” el 2023 i les gires pel Midwest i Nova York, la relació del trompetista Eric Jacobson amb el seu quintet, on hi ha el pianista de Nova York, Bruce Barth i el saxofonista de Chicago, Geof Bradfield, el baixista Dennis Carroll i el bateria George Fludas, tots ells s'han fusionat en un conjunt pròsper als nivells més alts. Les seves vuit composicions originals proporcionen el vehicle perfecte per a la interpretació de la calidesa sota el foc de Jacobson i la presència emotiva de la banda, cadascun d’ells perpètuament a punt de pujar encara més a munt. “Heading Home” és una celebració intrigant de l'amistat, l'exploració i la passió compartida per la música. És un viatge sonor que et porta des de Milwaukee i Chicago fins a Nova York i, finalment, et porta de tornada a casa. 

I un altre tema que ens ha agradat força i a tot Blues és l’anomenat... 

8.3.- Manty Time (Eric Jacobson) 6:08. 

I sí que ja tocava escoltar un tema a tot Swing, i en aquest “Manty Time” l’hem pogut gaudir, per cert a tot Blues, car és un Blues de 12 compassos. La melodia m’ha agradat força, el tempo és mèdium up, ideal per copsar el feeling del Swing, cosa aconseguida gràcies al “Walking” del baixista Carroll i els copets a plats, xarles i caixa del baterista Fludas. El tema l’han començat a trio base per ja aparèixer la melodia amb els dos vents. Després de l’exposició melòdica ha aparegut el primer solo a càrrec del líder Jacobson a la trompeta. Un solo farcit de classe, de tècnica, amb tranquil·litat, amb silencis i amb un Swing interpretant-lo que ha estat impressionant. Línies melòdiques precioses, ben bé al voltant de l’harmonia del tema. I què bé el solo del saxo tenor Bradfield, ell de nou amb el seu so fosquet, i a moments recordant-nos al bo de Benny Golson, qui ens va deixar el 22 de setembre, i per tant, ens vam quedar molt tristots. Bruce al piano ha tornat a fer-nos gaudir per la seva solvència, per la seva solemnitat, per la seva majestuositat i calma interpretativa. I amb un gran solo del baixista Carroll, contundent, potent, precís, han recuperat el motiu principal melòdic d’aquest magnífic Blues de l’Eric Jacobson. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

23 Robadors, Barcelona:

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Jazz Club, Barcelona:

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Sunset Jazz Club, Girona:

http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I ja els acabarem d’escoltar  (Abrera, i nosaltres el programa d’avui) en el tema, que tot i que no és el més vital, és el que m’ha agradat per posar-vos-el,  i anomenat. 

9.5.- Sunset Suite (Eric Jacobson) 7:25. 

I quin altre gran tema de l’Eric Jacobson i de nou amb una “Intro” a trio base, i ja la melodia amb els dos vents a duet. Un ritme així com trencat, a tot Latin Jazz, i tema força positiu, marxós per tempo però també amb la vitalitat de les músiques càlides del Carib i els seus “aires”. Bruce n’ha fet la primera improvisació, i de nou amb la seva contrastada solvència i classe, magistral la seva. Bon discurs, amb molt bon ritme i idees expressades mitjançant les seves mans. Calma en l’entrada solista del líder Jacobson i posteriors moments també, ell desenvolupant unes línies precioses, melòdiques, amb un so net i clar, amb una tècnica més que evident i llenguatge jazzero, el del seu fraseig. Bradfield també ens ha tornat a captivar, primer més calmadament, però després amb potència i passejant-se pel registre agut a moments, i diria que amb un discurs més agosarat que el del líder. I sí que hem pogut gaudir molt de nou amb el solo de Bruce al piano, després d’uns moments recuperant la melodia, i ell acabant el tema a mode de “Coda final”...gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Eric Jacobson, Geof Bradfield, Bruce Barth, Dennis Carroll i George Fludas. Abrera...i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. 

I ja per acabar aquest especial dedicat a Origin Records i filial OA2 Records ho farem amb el disc del també trompetista David Weiss Sextet, “Auteur”. Enregistrat per Chris Benham el 23 i 24 de gener de 2023 a Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York. Ajudant: Cat Evers. Enregistrament i edició addicionals: David Turk. Mesclat per Katherine Miller. Masteritzat per Fred Kevorkian a Kevorkian Mastering, Brooklyn, Nova York. Foto de portada de Vincent Soyez. Foto de la banda de Chris Benham. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Amb: David Weiss - trompeta, Myron Walden - saxo alt, Nicole Glover - saxo tenor, David Bryant - piano, Eric Wheeler - contrabaix i E.J. Strickland - bateria. 

"Les harmonies canvien en patrons inestables; els temes, per bells que siguin, treballen amb els seus problemes amb frases llargues i sovint complicades; i els solistes també presenten el seu virtuosisme a la recerca d'un lloc, esquivant el que puguin anomenar, casa... Les melodies són precioses". DownBeat. 

"...innovant tot aprofitant la tradició... creant una força potent i propulsora". JazzTimes. 

I comencem escoltant-los en el tema anomenat.... 

10.5.- The Mirror (David Weiss) 9:15. 

I sí que amb aquest tema, i projecte, hem fet una passa endavant vers la modernitat, vers la contemporaneïtat pel que fa a músiques, a improvisacions. Ja la melodia ens ha donat algunes pistes, per com de rebuscada, i ben trobada, ha estat. L’harmonia segueix els seus passos, car quan hi ha melodies així d’entremaliades, hi ha els seus acords i cadències d’acords relacionats amb aquesta. De fet, ho hem copsat abastament amb el primer solo, el del saxo tenor el d’ella, la Nicole Glover. Déu-n’hi-do quina lliçó ens ha donat de post-modernitat. So potent, molt present, melodies creades inversemblants, jazz del més contemporani, quasi que d’avantguarda. En els primers moments del solo del líder David Weiss semblava que seria més ortodox, més clàssic, per dir-ho d’alguna manera, però no, ben aviat se n’ha anat per les branques, escalant posicions vers la post-modernitat. Quin fraseig el d’ambdós solistes, què brutals. I en David Bryant al piano ha estirat del fil i ha anat teixint noves línies melòdiques sí, però ben a prop de la “a-melodia”, l’absència d’aquesta, coses que passen en el Jazz d’Avantguarda. I sempre hi ha hagut una sòlida base rítmica de dos, Eric Wheeler - contrabaix i E.J. Strickland - bateria. Molt interessant i llarg tema, per ja començar-los a escoltar. 

Com a compositor i líder de banda, el trompetista David Weiss es dedica a la proposta de cercar noves històries per explicar, des de la tradició del bebop. Les diverses bandes col·laboratives que ha encapçalat durant les últimes tres dècades, inclosa la superbanda, The Cookers, són exemples impressionants, però cap més personal per a la seva veu que aquest Sextet que escoltem. Amb col·laboradors de llarga trajectòria com el saxofonista Myron Walden i el baterista EJ Strickland, i socis musicals més nous com la saxofonista tenor Nicole Glover i el pianista David Bryant, Weiss crea marcs harmònics i rítmics expansius perquè el grup pugui explorar i assolir el cim. Melodies intrigants i solos virtuosos destaquen en aquest conjunt de cinc originals, juntament amb composicions de Freddie Hubbard i Slide Hampton. 

I aquest és un disc amb temes llargs, i també molt interessants, o sigui que els escoltarem en el llarg tema anomenat... 

11.3.- The Other Side of The Mountain (David Weiss) 10:59. 

I un altre tema llarg de prop d’11 minuts, aquest el de “l’altre cantó de la muntanya”. I el tema té uns inicis força delicats, sí, tot i la gestió del baterista, bastant contundent. La “Intro” ja ho heu escoltat, ha estat marcada per les notes llargues. I tot comença a caminar, amb dolçor, amb la melodia del tema a càrrec del líder i trompetista David Weiss. De mica en mica s’enlaira tot plegat degut als propis canvis que hi ha en el tema. I ves per on que apareix el Swing en el primer solo, el del saxo tenor d’ella, de Nicole Glover, i de nou amb una mestria desbordant. I sí que el solo de la trompeta del líder ha estat impressionant, silencis ben posats,  anades al registre més agut, brillantor en el seu discurs. I també  hem gaudit amb el so alt, el de Myron Walden. De nou el llenguatge, de nou el discurs, de nou els sons se’n van, marxen vers la llibertat expressiva. Un tercer solista fent tots tres un front-line de vents d’allò més potent. La delicadesa del pianista Bryant ha contrastat amb tota la música escoltada fins llavors, però tot i això, hi ha cabut la mar de bé. Gran tema del líder i interpretacions de tots plegats, i gran feina també dels dos de la base Eric Wheeler - contrabaix i E.J. Strickland – bateria, en tot el tema. I l’han acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina:

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 18 d’octubre que podrem gaudir amb la música original de Ramón Díaz  a partir de diverses composicions de Chopin i per tant amb les “Conversaciones con Chopin”. Tindrem a Jeppe Rasmussen, saxo tenor i soprano; guitarra; contrabaix i a Ramón Díaz, bateria i composicions en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h. 

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el potent i canviant tema anomenat.... 

12.7.- One For Bu (David Weiss) 8:08. 

I ja heu pogut escoltar quin tros de tema que acabem d’escoltar, fast, ràpid de tempo, i amb una rítmica complexa, i ritme trencat, al menys en els inicis, car ja en les improvisacions, i la primera la del pianista, ha aparegut el Swing, tot i que no sempre; no ha estat un Swing permanent. Una “Intro” impressionant, per ja aparèixer la més que entremaliada melodia amb tots els vents fent un “Front-Line” de lo més potent. I la base de piano, contrabaix i bateria, impressionants. De fet el pianista Bryant ens ha tornat a enlluernar per la seva exposició solista, per les seves maneres 10-n’hi-do de modernes. La mà esquerra ha fet com feia el bo de l’Horace Silver, sobretot quan el tema repeteix una cadència d’acords. El Swing ha aparegut en el que podria ser el Pont, o la B del tema. I carall què impressionant ha estat de nou la saxo tenor Nicole Glover, brutal. El seu és un fraseig súper modern, amb un so un tant estripat, a voluntat, i energies que semblen no aturar-se mai. I sí que la trompeta del líder Weiss ha tornat a volar per sobre les harmonies dels tres de la base rítmica. Brillant, executant melodies amb intervals amplis, difícils de tocar, amb un llenguatge ratllant el Jazz de Vantguarda. Una base rítmica potent, consistent, que els ha portat a tots on han volgut anar. Quins “Riffs” han fet la resta de companys, vents, quan el líder feia la seva magnífica feina. La mateixa que ha fet el saxo alt Walden ha estat inversemblant, sí. De nou un llenguatge i sonoritat trencadors, velocitat d’execució, inventiva. I què bé que hem pogut escoltar un solo del baterista Strickland, car ho trobàvem a faltar, ell que ha fet tan bona tasca acompanyant, doncs ha pogut realitzar el seu somni, fer un solo al final del meu programa...heee. I quin final més impressionant en un altre tema de lo més brutal, ideal per deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois David Weiss, Myron Walden, Nicole Glover, David Bryant, Eric Wheeler i E.J. Strickland. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.