Àudio del Programa: 


Molt bona nit a tothom, benvinguts de nou a la ja 16a temporada del Jazz Club de Nit la corresponent al 2024-2025 aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, per a amigues i amics, vosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les  editorials amigues i dels propis músics, a vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.

Començarem aquest programa repassant tres treballs, dos treballs, editats pel nostre estimat Jordi Pujol, i publicats per FSNT el 2023. Els de Jonny Wickham, “Terra Boa”; Tom Ollendorf, “Open House” i el de Simon Moullier Trio, “Inception”. Un programa amb diversitat de les seves músiques, des de les que tenen un esperit i ritmes brasilers, les que escoltarem a “Terra Boa” de Wickham, passant per les  del “Open House” de Ollendorf, algunes delicades i d’altres més vitals, fins arribar a les que ho són més i també enèrgiques les del “Inception” de Moullier.
 Per a aquests discos tenim com a Productor Executiu a Jordi Pujol. Aquesta gravació sonora © 2023 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.


 I el programa començarà amb el disc de Jonny Wickham, “Terra Boa”. Enregistrat a Livingston Studio 2, Basement 10 Studio, Harness 7 studio, a l’estudi Hutch i a casa, el juny de 2021. Enregistrat mesclat i masteritzat per Alex Killpartrick. Assistit i editat per Tris Ellis. Sobre doblatges dissenyats per Alex i Lloyd Haines. Art de l'àlbum de Daisy Newdick. Disseny de Pedro Velasco. Produït per Jonny Wickham. Amb: Jonny Wickham (baix elèctric, guitarra, percussió, mandolina), Ben Brown (bateria, percussió), Greg Sanders (guitarres, cavaco), Lyle Barton (teclats), Jeremy Shaverin (percussió, cavaco), Irini Arabatzi (veu), Tom Barford (vents fusta), James Copus (flugelhorn), Rosie Bergonzi (handpan), Jonny Mansfield (vibràfon), Tom Hutchison (percussió). Tota la música composta per Jonny Wickahm. I sí que al blog hi trobareu l'enllaç a la pàgina web del disc:
 
I sí que podríem escoltar la preciosa i delicada balada “Mono No Aware”, iniciada amb una delicada “Intro” a guitarra i posterior entrada del saxo tenor i demés companys i esclar que després amb la veu d’Irini Arabatzi, però els escoltarem en la molt bonica bossa anomenada ”Neon Muse” amb la delicada veu d’Irini Arabatzi com si fos ella Flora Purim, sí, la que va aparèixer en el primer disc i formació de Chick Corea, “Return to Forever”. La presentació del tema el fa ella mateixa acompanyada de la base rítmica per ja aparèixer el saxo tenor amb notes soltes i llargues a mode de notes guia i després la seva molt delicada improvisació ell que és Tom Barford. Un suport consistent de Jonny Wickham, contrabaix; Ben Brown, bateria;  Lyle Barton, teclats; Jeremy Shaverin i Tom Hutchison, percussió. Irini recuperarà la melodia i tema per ja arribar al final delicat, que de ben segur el gaudireu; som-hi doncs amb...
 
1.3.- Neon Muse (Jonny Wickham) 6:03.
 
I sí que ens ha agradat força aquest primer tema per començar programa i temporada, sí.
 
I ell ens diu algunes coses del per què de tot plegat, que si no ho escolteu, ho podreu llegir al blog del programa:
 
Les meves influències per a la música d'aquest disc van ser tan extenses, que hi havia d'haver alguns elements (a part de la meva brillant banda) per mantenir-ho tot unit com un so cohesionat. Així, fonamentalment, aquesta és la meva carta d'amor als molts bells ritmes afrobrasilers que he estudiat durant els últims anys.
 
'Terra Boa' és com es diu en portuguès 'Good Earth', 'Terra Bona', respecte al paisatge musical vibrant i fèrtil del Brasil. Bona terra que va nodrir el creixement de les meves branques musicals úniques des d'arrels fortes i profundes. Els grooves estan fortament influenciats per les tradicions rítmiques afrobrasileres, que juntament amb l'harmonia i la improvisació del jazz contemporani formen la columna vertebral de la música.


I seguirem amb aquestes músiques d’arrels brasileres, i ara amb un altre tema interessant per les rítmiques implicades com és l’”Uncanny Valley” primer amb una “Intro” delicada per després aparèixer ja el tema...
 
2.1.4.- Uncanny Valley Intro (Jonny Wickham) 0:54.
2.2.5.- Uncanny Valley (Jonny Wickham) 6:44.
 
I ja heu pogut escoltar que la “Intro” inicial ha estat de lo més suau, dolç i delicat. I com ha entrat el tema amb la veu d’Irini ara cantant la melodia sense lletra i ja la cosa rítmica incorporada amb tota la contundència, la més adequada. Maco el “break” després de la presentació melòdica, amb els companys esplaiant-se durant uns moments per ja aparèixer el vibràfon i fer la seva improvisació, amb la secció rítmica força potent, pel baix elèctric del líder, la bateria i percussions acompanyant-lo, en uns moments força consistents on sembla que arribin a una mena de clímax, i ja de nou amb la veu d’Irini recuperant la melodia, el tema i acabar amb un final feliç a càrrec del baterista Ben Brown i seu solo, acabant-lo de cop, brutal.
                                                                           
I segueix explicant-nos unes coses molt interessants....
La unificació conceptual de la música de l'àlbum es va derivar del concepte estètic japonès de Wabi-Sabi. En l'estètica tradicional japonesa, Wabi-Sabi és una visió del món centrada en l'acceptació de la fugacitat i la imperfecció i l'apreciació de la integritat ingènua dels objectes i processos naturals. Així ho exemplifica Enso, un cercle que es dibuixa a mà amb una o dues pinzellades sense inhibició amb tinta per expressar un moment en què la ment és lliure de deixar que el cos creï. Aquestes set dimensions de Wabi-Sabi, Fukinsei (asimetria; irregularitat), Kanso (simplicitat), Koko (bàsic; resistent), Shizen (sense pretensió; natural), Yugen (gràcia subtilment profunda), Datsuzoku (llibertat) i Seijaku (tranquil·litat), em van donar una idea d'equilibri a l'hora de compondre els set temes d'estudi [...] Jonny Wickham (Fragment de les notes interiors).


I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic tema anomenat  “Millennium Seagall”
 
3.8.- Millennium Seagall (Jonny Wickham) 7:25.
 
10 n’hi do de tema que acabem d’escoltar on la rítmica ha estat de nou la mare dels ous de tot plegat, primer amb uns moments impressionants, i ja després de manera més calmada tot i acompanyant la veu d’Irini ella de nou cantant-ne la melodia. Quin goig haver escoltar el càlid so del flugel i improvisació feta per James Copus, el qual ens ha deixat clavats a la cadira per com de bé l’ha feta. I esclar que el suport de la resta de companys ha estat imprescindible havent escoltat a: Jonny Wickham (baix elèctric, guitarra, percussió, mandolina), Ben Brown (bateria, percussió), Greg Sanders (guitarres, cavaco), Lyle Barton (teclats), Irini Arabatzi (veu), Tom Barford (saxo tenor), James Copus (flugelhorn), Rosie Bergonzi (handpan), Jonny Mansfield (vibràfon) i quin final més brutal amb les percussions de, Jeremy Shaverin i Tom Hutchison i ja per Irini recuperar la melodia amb canvi tonal inclòs, com a pas previ a un llarg motiu i repetitiu final,  nou amb els sons del flugel de Copus, i guitarra de Greg Sanders amb el qual arriben al sí definitiu final acabant-lo d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Magnífic i potent tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Jonny Wickham i resta de companys, que en són una bona colla.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem amb el disc de Tom Ellendorf, “Open House”. I tornem a tenir a l’Alex Killpartrick enregistrant-lo als estudis Livingstone, Londres, el 26 i 27 de novembre de 2022. Imatge de portada: Lee Madgwick. Produït per Tom Ollendorff. Amb: Tom Ollendorff (guitarra), Conor Chaplin (contrabaix), Marc Michel (bateria) i Ben Wendel (saxo tenor als números 1, 3, 6 i 7). Totes les composicions són de Tom Ollendorff, excepte on s'indica.
I l'enllaç a la pàgina web és: 
https://www.freshsoundrecords.com/tom-ollendorff-albums/56564-open-house.html.
 
I sí que són molt boniques les balades, però també ho és el seu....
 
4.4.- Carnival (Tom Ollendorff) 4:53.
 
I vet aquí que la majoria de temes són del líder, quasi tots ells baladetes precioses com són “Istanbul Coda”, “Hollywood”, “Passing Ships” i una mica més viva de tempo aquest “Carnival” que acabem d’escoltar. Hi ha més balades com la preciosa “My Foolish Heath” de Victor Young. O sigui que dels 9 temes, 5 són a tempo dolç i suau, cosa que ens parla de la seva sensibilitat. Dels quatre temes més vius del disc, 2 són d’ell, “Three Bridges” i “Istanbul”, mentre que els altres dos són de Charlie Parker, “Bongo Beep” i l’”Airegin” de Sonny Rollins.
 
I aquest “Carnival” ha començat molt delicadament amb ell a la guitarra fent-ne la melodia, amb unes escombretes quasi imperceptibles de Marc Michel  i els més greus del contrabaix d’en Conor Chaplin, i esclar que la guitarra de Tom. Ja ben aviat ha aparegut el solo del contrabaixista Chaplin ell només subtilment acompanyat per la delicadesa de Michel. El tema ha agafat embranzida en la improvisació de Tom. El seu discurs melòdic ha estat molt reeixit, aconseguint transportar-nos al seu univers musical, a les seves maneres estilístiques on hi ha barreja de tradició i la seva modernitat. Uns moments solistes que s’han vist engrandits per la consistència rítmica dels dos companys l’un al contrabaix i l’altre a la bateria. Recuperació de tema i final feliç i delicat. Una delícia per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ara escoltarem un altre tema propi on hi participa Ben Wendel al saxo tenor i tema anomenat...
 
5.6.- Istanbul (Tom Ollendorff) 7:42.
 
I ves per on que la melodia d’aquest tema té un tarannà un tant Pop, si se’m permet, coses però que han desaparegut en les seves improvisacions, la primera la del convidat i saxo tenor, el bo de Ben Wendell. De fet el seu és un so potent alhora que amb un llenguatge de lo més jazzero. La seva tècnica i control de l’instrument ha estat més que evident. El seu discurs, coherent, amb tot el sentit harmònic del tema alhora que amb el sentit rítmic. Per cert, parlant de la rítmica, dir-vos que la tasca de Conor Chaplin, contrabaix i sobretot Marc Michel  a la bateria ha estat brutal, increïble. De fet, el tema té un arranjament on l’aspecte rítmic hi és molt present, pels canvis que hi hem pogut copsar. Una improvisació força entremaliada per com ha fet evolucionar la melodia creada. Ha deixat pas però a la del líder i compositor, ell ric en arpegis, brillantor en la sonoritat i bones idees. M’ha semblat que el seu solo ha estat un pèl curtet, car ben aviat han recuperat la melodia amb el saxo tenor de Wendell, acabant el tema amb un bon solo i moments estel·lars del baterista Michel.


I decidir quin tema posar per ja deixar-los d’escoltar ha estat una tasca difícil, i parlo de si l’”Airegin” o si el “Bongo Beep”. I tot i que el conegut tema de Rollins és brutal, m’he decidit pel no tan conegut de Parker i també perquè va força viu de tempo i així podrem esbrinar lo bé que s’ho remena el bo de Tom Ollendorf, o sigui que escoltem-los per darrera vegada amb el súper vital tema de Charlie Parker, a trio, com també fa amb el de Rollins...
 
6.2.- Bongo Beep (Charlie Parker) 5:43.
 
I Charlie Parker va enregistrar aquest tema en una de les sessions que va fer per Dial on hi hagué Charlie Parker, Miles Davis, J.J. Johnson, Duke Jordan, Tommy Potter, Max Roach als WOR Studios, Nova York, 17 de desembre de 1947. D’altres temes d’aquella sessió varen ser “Quasimodo”, “Charlie’s Wig” i “Crazeology”. El tempo emprat per Tom i el seu trio ha estat  brutal, més ràpid que el que va emprar el genial Parker. De fet és un Blues de 12 compassos que han repetit crec que tres vegades, tan curtet és pel tempo súper fast emprat. I sí que hem constatat que la mestria del líder ha estat més refermada per aquesta demostració de tècnica, fraseig i so força clar i nítid, escoltant cadascuna de les notes. Per descomptat que ha quallat una improvisació brutal, farcida de llenguatge jazzístic i bon gust interpretatiu. També el baixista Conor Chaplin ha fet una bona tasca solista com la que ha fet el baterista Marc Michel fent diversos “Chorus” del tema compartits amb el líder. I quin tros de tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois,  Tom Ollendorff, Conor Chaplin, Marc Michel i Ben Wendell.


I ja per acabar el primer programa de la 16a temporada del Jazz Club de Nit, escoltarem el trio d’un dels joves portents, talents del vibràfon modern, en Simon Moulier Trio i el seu “Inception”. Enregistrat per Jeremy Loucas al Sear Sound Recording Studio, Nova York, els dies 11 i 12 d'octubre de 2022. Mesclat per Jeremy Loucas. Masteritzat per David Darlington. Fotògraf: Adrien H. Tillmann. Fotos de Polaroid a l'interior: Anna Yatskevich. Produït per Simon Moullier. Amb Simon Moullier (vibràfon), Luca Alemanno (contrabaix), Jongkuk Kim (bateria). I ja ho sabeu que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/simon-moullier-albums/56944-inception-digipack.html.
 
I aquest darrer treball d’aquest jove “mostru” el dedica quasi que totalment a una sèrie “d’estàndards”. Car dels 9 temes del disc, només un, el darrer track “RC” és propi d’ell. I sí que li agraden els tempos vius, com ja hem constatat en els concerts que l’hem vist en directe al Jamboree. En aquest “Inception” hi ha però temes força suaus, no masses, com són el que fa a vibràfon solo, el preciós “Lush Life” de Billie Strayhorn. Un pèl més viu de tempo és el bonic tema de Wayne Shorter, “Lost”. Segueix l’ordre de tempos el “Desafinado” de Jobim. Fins i tot el preciós “You Must Believe in Spring” de Michel Legrand és un tema a tempo mèdium, lluny d’una balada típica d’aquest tema peliculero. Un tema no massa conegut de l’Horace Silver també a tempo mèdium és el “Ecaroh”. Amb el tema de Charles Mingus, “Peggy's Blue Skylight” ens situem un pèl amunt. I una mica més amb el “Pfrancing de Miles Davis, i arribant als dos més potents de tempo, el seu “RC” i acabant amb el de McCoy Tiner que titula el disc “Inception”. En definitiva un disc per a gaudi dels amants del vibràfon i d’aquest jove crac, un dels referents actuals d’aquest instrument d’aquest món mundial.
 
I com sempre, la decisió de quin tema poses o no és la més difícil. Al final he optat per començar amb el tema de Wayne Shorter, el preciós...
 
7.7.- Lost (Wayne Shorter) 5:21.
 
I aquest tema, Shorter el va encabí en el seu “The Soothsayer”, disc del 1965 publicat per Blue Note on hi hagué Freddie Hubbard - trompeta, James Spaulding - saxo alt, Wayne Shorter - saxo tenor, McCoy Tyner - piano, Ron Carter - contrabaix i Tony Williams - bateria. I ja heu pogut escoltar de quina manera tan peculiar Simon toca el vibràfon, sempre cantant-ne les notes que toca, sigui en la melodia o en les improvisacions. El tema és una meravella del post Bop formant part de l’univers musical que es va inventar Shorter. La interpretació que ens n’han fet és d’allò més remarcable, primer ja amb el repàs a la coneguda i inquietant melodia de Wayne i després per la brutal improvisació de Simon, on ens ha mostrat el seu gran talent i domini de l’instrument, amb totes les notes posades al seu lloc. Gran inventiva, velocitat d’execució, precisió, vaja, tot el que cal tenir per a ser un gran mestre. També ens ha agradat el solo del contrabaix de Luca Alemanno, el qual també ha brillat per com ha fet la seva improvisació. L’ha situat en la part alta del mànec de la seva “berra” amb un so precís de cada nota i afinació. I de nou melodia i final amb un “Turn Around”, magnífic tema per començar-los a escoltar,
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I com que m’agrada molt el cascarràbies que va ser, totalment justificades les ràbies de Charles Mingus, els escoltarem en el seu tema anomenat...
 
8.4.- Peggy's Blue Skylight (Charles Mingus) 6:31.
 
I aquest tema Mingus l’encabí en el seu disc “Tonight at Noon”, enregistrats alguns temes el març de 1957 i d’altres el novembre de 1961 i publicat el 1964, coses que no s’acaben d’entendre, que de ben segur hi hagué un motiu. El tempo del tema original és tranquilet a tot Swing pel seu marcat “walking”, coses que en el tema que acabem d’escoltar han canviat de manera radical, i no ho dic pel Swing, perquè també n’hi ha hagut. El tempo però, ai las, això ja és una altra cosa companyes i companys. De nou Simon ha tornat a interpretar magistralment però ara amb una més que certa vitalitat, amb un tempo no massa viu, però sí per com ell ha l’ha doblat en la seva improvisació les més de les vegades introduint-hi les notes de més curta durada i on n’hi caben unes quantes per compàs. Luca Alemanno ha estat de nou artífex d’una magistral improvisació, amb afinació i precisió alhora que bon gust. Uns “vuit” compassos improvisant el baterista Jongkuk Kim amb el líder, ens han mostrat la compenetració d’aquest trio de joves cracs, liderats pel més jove i més crac, en Simon Moulier. Gran tema de Mingus i interpretació de tots tres.


I sí que són fantàstics els temes restants, els més vitals, sí, però els acabarem escoltant i nosaltres també el primer programa d’aquesta 16a temporada, en el tema del líder anomenat...
 
9.9.- RC (Simon Moullier) 4:18.
 
I què bèstia és aquest noi que tot just déu estar per la trentena. Ens acaba de fer un tema on la melodia ha brillat per la seva absència, car ha estat tan curta que quasi ni l’hem reconegut. Aquest tema però és un RH&CH, o sigui tema derivat del “I Got Rhythm” de Gershwing cosa que es nota quan passen pel “pont” del tema. És increïble com de veloç toca el vibràfon i amb quina insultant precisió alhora que improvisant amb notes increïbles i tan ben posades. El break ha aparegut en el solo del baterista fet amb les escombretes, i amb quin bon gust l’ha executat. Una mostra més de la mestria d’aquest trio d’asos. I el final ha estat sobtat, després d’haver recuperat la curtíssima melodia del tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el primer programa d’aquesta temporada 2024-2025, la 16a de Jazz Club de Nit. O sigui que felicitats nois  Simon Moullier, Luca Alemanno i Jongkuk Kim.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres començarem la 16a temporada també del Jazz Club la Vicentina el 13 de setembre amb el Martí Carrasco Trio, amb Martí Carrasco, saxo tenor; David Mengual, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |