Programa 609 - Italy Jazz: Daniele Vettori 4tet featu. Max Ionata, Katarina Kochetova i Bruno Montrone, dimecres 9 d'octubre de 2024.
Áudio del programa:
Molt bona nit
a tothom benvinguts al Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de
Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per a
les amigues i amics, vosaltres, nosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant
discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la
selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les editorials amigues i dels propis músics, a
vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que
forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.
I ja hi tornem
amb un altre "programa especial" i ara dedicat al Jazz que publiquen
les editorials italianes, enregistrats a Itàlia o a Àustria. I sí perquè hi ha dos CDs de A.MA Records
de l'amic Antonio Martino, els
de la pianista Katarina Kochetova, "Beyond Motion" fet a Àustria
i el del també pianista Bruno Montrone, "Unaware Beauty" fet a
Itàlia com també el del guitarrista Daniele Vettori 4tet featu. Max
Ionata, "Sincerely Mine", de Dodiciliune
de l’amic Maurizio Bizzochetti. I de nou amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
"Sincerely Mine" va néixer en un període
particular de la meva vida, en el qual els estímuls externs i els meus estats
emocionals em van portar a compondre nombroses cançons en un curt període de
temps. Després d'haver gravat molts àlbums, fins i tot de diferents gèneres, he
arribat a la personal conclusió que les
millors composicions són les escrites amb total sinceritat envers un mateix i
en la recerca de la pròpia personalitat artística; lliure de trampes
estilístiques de gènere i lliure d'expectatives inherents a qualsevol forma de
tecnicisme. Personalment, considero fonamental que les composicions
reflecteixin no només el que l'autor vol transmetre, sinó també el què és
l'autor, tant musicalment com humanament, en aquell moment concret. El
leitmotiv d'aquesta obra està lligat a aquest tipus d'aproximació a
l'escriptura que, no ho nego, s'ha mostrat a vegades difícil i
desestabilitzador: la recerca de la pròpia personalitat artística porta
inevitablement a moments de conflicte, en els quals, per ser realment sincer
amb un mateix i posar-se al nu, despullar-se, es perden totes les certeses
madurades al llarg dels anys. Espero que l'oient sigui capaç d'entendre aquesta
filosofia, que va prevaldre en els meus processos creatius, i l'autenticitat
amb què vaig abordar l'escriptura d'aquest disc. (Daniele Vettori).
I tot i haver-hi
el molt delicat tema de Ralph Towner, "Celestial", els
escoltarem en el canviant i preciós tema anomenat "Killer Joe", que
no té res a veure amb el del malaguanyat i estimat Benny Golson....
1.5.- Killer Joe
(Daniele Vettori) 6:41.
Un tema a tempo
mèdium iniciat pel contrabaix de Guido
i ja algunes notes del piano de Leonardo
i ja la melodia a càrrec del saxo tenor de Max
Iionata, fetes amb una certa delicadesa, i ja la improvisació del líder i
jove guitarrista italià Daniele Vettori.
I sí que ens ha agradat com ha gestionat el seu discurs, amb un so net, amb un
bon llenguatge a tot Jazz, tot i escoltar alguns moments amb espurnes bluesy.
Bona tècnica i digitació prístina. I després de l’Interludi curtet ha aparegut
el so del saxo tenor de Ionata, amb
un so fresc, primer de manera calmada per després arribar a uns moments de creació
impressionants per la seva qualitat. També han estat molt maques les seves
línies creades. Bon tema per començar-los a escoltar.
Dono les gràcies
a tots els músics que van participar en la realització del disc: Max,
Leonardo, Guido i Francesco, per la seva disponibilitat i la seva aportació
artística humana; A Francesco Cherubini pel magnífic treball realitzat
durant la mescla i el mastering; la Sala del Rosso Fiorentino, en la persona de
Francesco Rubenni, per haver posat a la meva disposició un esplèndid estudi
d'enregistrament i les eines tècniques per a la creació del disc; Emanuele
Braca per la seva aportació fonamental en la part tècnica de l'enregistrament
d'àudio; Andrea De Donato pel rodatge del vídeo i el llibre de fotografies,
però sobretot pel suport moral durant la fase de pre i postgravació. Un
agraïment especial a Hope Custom Lab en la persona d'Andrea Guasti i a
Cornerstone Music Gear en la persona d'Emilio Massari.
Us recordo també
que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club,
Girona:
i al blog hi
trobareu l’enllaç a la seva programació.
2.2.- JK (Daniele
Vettori) 6:01.
I quin tema més
interessant que acabem d’escoltar, aquest “JK” del Daniele. Una melodia molt ben aconseguida i també per com els
acords repetitius del piano ens han remarcat aquest, el motiu principal. Saxo
tenor i guitarra han fet la melodia a duet, ells dos ben acompanyats pel
marcatge al canto de la caixa del baterista Francesco, també per la bona tasca del baixista Guido, i els acords marcats del piano
de Leonardo. I ja d’entrada la
primera improvisació a càrrec del guitarrista i líder Daniele Vettori, el qual, molt amablement ha accedit a enviar-me el
seu treball via Internet. Ens ha tornat a impressionar molt gratament per com
ha fet el seu solo, amb uns moments molt intensos, gran tècnica i sonoritat i
digitació lleugera i gràcil. Ben cert que el tindrem en compte per nous
projectes, a Daniele. El so del saxo
tenor de Max Ionata i la seva gestió
solista ha estat de traca i mocador per la seva solvència i consistència.
Velocitat de fraseig i un so robust alhora que creativitat. I encara hem pogut
gaudir amb el solo de Francesco a la
bateria, amb un fons de les notes del contrabaix i acords del piano, alhora que
melodia a càrrec del líder a la guitarra, brutal solo del baterista, que ens ha
portat a la melodia i al final sobtat d’aquest altre gran tema de Daniele Vettori.
3.1.- Garden
Island (Daniele Vettori) 6:18.
I què
impressionant aquest darrer tema de Daniele
i de quina manera l’han interpretat tots plegats. De nou la bateria de Francesco ha estat protagonista durant
tot el tema, alhora que amb el suport de Guido
al contrabaix, i els acords de Leonardo
al piano, un trio base magnífic. Ara bé la part melòdica l’han fet de nou el
duet de guitarra i saxo tenor, els de Daniele
i Max, alhora que també amb les
seves improvisacions. Una melodia molt ben aconseguida, imbuïda de la qüestió
rítmica, tot plegat per donar suport a les improvisacions posteriors. I de
quina manera ha entrat Max amb el
seu tenor, de quina manera ha desenvolupat la seva improvisació, brutal. Una
tècnica fora de dubtes, un llenguatge personal i personal manera de “llegir” la
part harmònica del tema. I el líder Daniele
l’ha seguit i de nou amb una altra demostració de tècnica i bon gust. Les seves
passejades pel mànec de la seva guitarra amunt i avall ens han captivat, com
també la seva creativitat, el fluir de les seves idees melòdiques partint de
l’harmonia del tema. I ves per on que en aquest tema no hi ha hagut cap més
solo, només els que ells dos ens han fet. I recuperant el motiu principal i
melodia del tema, l’han acabat quasi que de manera delicada, ideal tema per ja
deixar-los d’escoltar i ja acabar
dient-los, felicitats nois Daniele Vettori, guitarra; Max Ionata, saxo
tenor; Leonardo Volo, piano; Guido Zorn, contrabaix i Francesco Cherubini,
bateria.
I després
d'aquest magnífic projecte de Daniele
Vettori, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la
Fuente. Gràcies Carme per la teva poètica dolçor i sempre seguint la
línia musical del programa.
I els podríem
escoltar en la preciosa "Ballad For Natasha", però ho farem ja
d'entrada amb un puntet de tempo en el tema anomenat.....
4.9.- Eternal
Goodbyes (K. Kochetova) 6:08.
Doncs 10-n’hi-do
de quina manera seguim el programa d’avui, amb una energia desbordant. El tema
però, ha començat amb una certa delicadesa, amb el Matheus i els copets delicats a la bateria, i ja la resta del trio
base i el motiu principal del tema a mode d’Intro. Ben aviat ha aparegut el
gran Jure Pukl al saxo tenor fent la
gens trillada melodia, rica amb canvis diversos. Katarina n’ha iniciat les improvisacions cosa que ha fet amb
solvència, tranquil·litat, amb silencis molt ben posats i de manera pausada,
com si res. I el tema és sorprenent, per les seves variacions, i ja amb el solo
de Pukl al tenor, ben bé que ens ha
deixat impressionats per les seves inversemblants evolucions, i també en el
registre agut, a vegades estripant el seu so. Brutal. Quina intensitat, com
creixen les emocions escoltant-los a tots quatre. I després, final d’aquest
magnífic “Eternal Goodbyes”, ideal per començar-los a escoltar.
Explorant els
límits del jazz modern: presentant "Beyond
Motion".
Conegut per
superar els límits del jazz modern, l'últim projecte de Katarina Kochetova "Beyond Motion" promet captivar el
públic amb el seu so innovador i la seva formació estel·lar. L'àlbum, que va
sortir el 21 de juny de 2024, inclou una barreja eclèctica de composicions
originals, que mostra la sinergia dinàmica de Kochetova
al piano, amb Hugo Löf al
contrabaix i Matheus Jardim a la
bateria. "Beyond Motion"
no és només un àlbum; és un viatge pels paisatges vibrants del jazz
contemporani. Inspirant-se en l'energia palpitant de l'escena del jazz de Nova York, cada tema teixeix melodies i
ritmes intricats, convidant els oients a un món d'exploració musical. Afegint
més profunditat al conjunt hi ha dos artistes convidats excepcionals, Jure Pukl al saxo tenor i Joander Cruz al saxo alt. El seu
virtuosisme i habilitat creativa donen a l'àlbum un sabor diferent, elevant
l'experiència d'escolta a noves altures.
5.3.- UntitEled#4
(K. Kochetova) 5:51.
I de nou ens han
sorprès en un tema canviant, havent-lo acabat més o menys com l’han començat.
Els inicis de nou han estat marcats per els canvis melòdics i rítmics en la
pròpia melodia feta pel saxo alt de l’altre convidat, Joander Cruz . Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i primer
de manera pausada, però ai las com s’ha anat estirant tot plegat de mica en
mica. I sí, perquè els de la base rítmica, baix i baterista l’han seguit i
intuït què s’havia de fer. Ells han arribat a uns límits energètics i emotius
molt intensos, i també amb la líder al piano que ha fet els corresponents
acords. Ella mateixa ha iniciat la seva impro, i sí que ben aviat ha agafat ja
una determinada trempera, la dels dos de la base rítmica, concretament, el
baterista Jardim està força potent,
ho ha estat durant tot el tema, i fins i tot el final que ens ha fet un brutal
solo a la bateria. Gran tema de nou de Katarina
Kochetova.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Origin Records: https://originarts.com
Errabal Jazz:
UnderPool: https://www.underpool.org
enllaços que
trobareu al blog.
Coneix els visionaris
darrere de "Beyond Motion":
- Katarina Kochetova - Música
polifacètica procedent de Kíev, el domini del piano i la composició de Kochetova brilla a través de les seves
actuacions. Amb una rica formació en piano clàssic i una passió pel jazz, aporta
una combinació única de tradició i innovació al conjunt.
- Hugo Löf - Emergent com una estrella en
ascens a l'escena del jazz suec, la destresa de Löf al contrabaix afegeix profunditat i groove a cada nota. La seva
sensibilitat i musicalitat, juntament amb una varietat d'influències, el
converteixen en una part indispensable del conjunt.
- Matheus Jardim - Nascut al Brasil i nodrit de les riques
tradicions musicals de la seva terra natal, la destresa rítmica de Jardim a la bateria afegeix una dimensió
dinàmica al conjunt. Amb una carrera que abasta col·laboracions amb artistes de
classe mundial, les seves contribucions a "Beyond
Motion" són ni més ni menys que fascinants.
6.8.- Beyond
Motion (K. Kochetova) 5:18.
I sí que amb
aquest tema que titula el disc ens han agradat força, sí. De nou hem escoltat
les evolucions inversemblants que ha fet el saxo alt de Joander Cruz. I el tema l’ha començat el baixista amb el motiu
principal, i ja la melodia a càrrec de Cruz
i el seu alto. I el seu solo l’ha iniciat pausadament però ja ben aviat s’ha
enlairat vers les altures de la interpretació arribant de nou a cotes emotives
i estilístiques inversemblants, mostrant-nos la seva impecable tècnica i
sonoritat alhora que llenguatge. Katarina
l’ha seguit amb energies renovades per com han anat les seves evolucions
amb les dues mans. No m’oblido no dels dos de la base rítmica amb el baixista
suec i el baterista brasiler, ells dos que han estat brutals, Hugo Lof i Matheus Jardim. I amb la recuperació
de la melodia l’han acabat quasi que de cop, magnífic tema per ja acabar-los
d’escoltar, o sigui que felicitats Katarina, Hugo, Matheus, Jure i Joander.
- Jure Pukl - Procedent d'Eslovènia, les emotives interpretacions
del saxo tenor de Pukl li han valgut
el reconeixement a tot el món. Amb un bagatge impregnat d'educació clàssica i
jazz, les seves col·laboracions amb artistes llegendaris afegeixen un toc de
màgia a l'àlbum.
- Joander Cruz - Saxofonista i compositor
del Brasil, la veu distintiva de Cruz al saxo alt aporta una nova
perspectiva a "Beyond Motion".
El seu viatge musical eclèctic, que abasta continents i gèneres, dota l'àlbum
d'una sensació de ressonància global. Amb "Beyond
Motion", Katarina Kochetova i el seu conjunt conviden els oients a una
odissea musical transcendent, empenyent els límits del jazz i redefinint
l'essència de la innovació sonora. Katarina
Kochetova.
I ja els
escoltarem en el tema...
7.8.- With Malice
Toward None (Bruno Montrone) 7:23.
Doncs sí que ha
estat preciós aquest primer tema fet a trio amb el Bruno, Giulio i Joe, piano, contrabaix i bateria. Un delicat swing
ens ha acaronat ja des dels inicis, sobretot per les escombretes de Joe
Farnsworth i també per les notes
soltes i swingades del baixista Giulio Scianatico, ells dos acompanyant
la melodia feta pel jove líder al piano, el bo de Bruno Montrone. El
baixista n’ha iniciat les improvisacions, i la seva l’ha fet amb una gran
solvència, notes molt ben posades, sense escarafalls, poques i al seu lloc,
seguint el tarannà melòdic del tema. I el líder m’ha agradat com ha entrat en
la seva tasca solista, amb una mena d’arpegi molt bonic i melòdic, que ha
repetit alguna altra vegada. La seva ha estat una digitació delicada, prístina
i pura, precisa, continguda, amb una improvisació marcada per la gestió de la mà
dreta en una primera part, per després ja fer-ho amb les dues mans, enriquint
encara més el contingut. Preciós tema per començar-los a escoltar.
La producció de
jazz d'alta qualitat d'A.MA Records continua amb "Unaware Beauty",
el nou àlbum del Bruno Montrone Trio. Un àlbum que fusiona jazz directe
amb noves interpretacions dels estàndards i les composicions originals de Montrone
que a "Unaware Beauty"
uneixen fils teixint un drap molt fi. Una col·laboració
italo-nord-americana dels músics Bruno Montrone al piano, Giulio
Scianatico al contrabaix i gairebé el llegendari Joe Farnsworth a la
bateria. Potser és aquest darrer nom el que us sonarà molt més, pels seus treballs anteriors, els del novaiorquès Joe,
fent gires amb músics com Horace Silver, Lou Donaldson, McCoy Tyner i
Pharaoh Sanders, ell, un veterà amb més de 100 enregistraments com a líder
i sideman. Per cert, músic que va sonar la setmana passada en l'especial
dedicat a Origin Records.
Bruno Montrone és un jove pianista, una mica un jove prodigi amb un currículum d'actuacins i gravacions que desmenteix la seva joventut. De la mateixa manera, Giulio Scianatico s'ha construït una gran reputació en el jazz italià, sobretot amb la seva interpretació a l'àlbum "Social Music" d'Enrico Le Noce també publicat per A.MA. Amb les convidades, la novaiorquesa Sarah Hanahan, llicenciada al Jackie McLean Institute i a la Juilliard School of Music, al saxo alt, i na Sarah Grittani a la veu, "Unaware Beauty" és un àlbum que es pot entendre millor en el context de les seves improvisacions atrevides, swing impecable i barreja de Jazz Contemporani amb pinzellades als grans que van venir abans, a la "tradició". Això es pot veure al tema que titula el disc "Unaware Beauty", amb la veu inquietant de Sarah Grittani i la innovadora interpretació d'"Edward Lee" d'Harold Mabern, al qual se li dóna una nova i estimulant veu, sobretot amb els impressionants solos del saxo alt de Sarah Hanahan.
I un altre tema
brutal és l'anomenat....
8.6.- Phrygian
Sound Connotation (Bruno Montrone) 8:09.
I en aquet tema
relativament llarg de 8 minuts, hem pogut escoltar la sonoritat del saxo alt de
Sara, què brutal ha estat ella. El
tema però l’han començat delicadament a trio base de piano, contrabaix i
bateria, fent els dos primers el motiu principal, i ja aparèixer el saxo fent
part de la melodia. El ritme i Swing ha aparegut a moments, on també el
baterista americà Joe Farnsworth
ha tingut una tasca molt rellevant. Un so del saxo molt punyent i que m’ha
sonat molt contemporani. Ha estat però el líder al piano qui primer ha
improvisat, i d’entrada amb una mà dreta vital, mentre l’esquerra ha fet acords
i algunes notes guia dels més baixos. La tasca dels dos de la base rítmica ha
estat impressionant, amb el Walking del baixista i la tasca immensa del
baterista americà, ell tot una referència. Bruno ha estat genial, per
les seves idees exposades i per la manera com les ha interpretat. Sara
ens ha deixat bocabadats pel so, per l’energia, pel llenguatge, per les línies
que ens ha fet del “A Love Supreme” de Coltrane. Quina mestria la
d’aquesta saxofonista, que per cert i també amb en Joe vam veure al Jamboree
en un concert impressionant. Un tema on ella és la que brilla amb la màxima
excel·lència, sense oblidar al mestre Farnsworth. Un altre brutal tema
de Bruno Montrone i amb quin final més delicat.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
enllaços que
trobareu al blog.
9.4.- The
Hodgepodge (Bruno Montrone) 4:54.
I 10-n’hi-do de
tema impressionant que acabem d’escoltar, per la seva vitalitat rítmica però
també per la seva qüestió melòdica i rítmica. Esclar que tots els implicats ens
han deixat bocabadats per com d’excelses han estat les seves intervencions. I
un tema a trio, car no sembla que necessitin a ningú més, no. L’ha començat el
llegendari baterista americà Joe Farnsworth amb una Intro marca de la casa i ja d’entrada la melodia del tema a
càrrec del magnífic pianista italià, a qui hem descobert avui gràcies a aquest
enregistrament produït per l’amic Antonio Martino. Brutal i llarga
improvisació de Bruno en un tema on ha estat sense cap mena de dubtes el
nostre heroi. Què impressionant, quin gran pianista i amb quina velocitat i
mestria que ha tocat el piano. Al final del tema han get uns “vuits”, després
passats a “quatres” compassos improvisant baterista i pianista per ja arribar
al final d’aquest brutal tema de Bruno Montrone, i nosaltres ja deixar
d’escoltar-los, o sigui que felicitats nois i noies, a la cantant Serena,
ves per on que no l’hem pogut escoltar: Bruno Montrone, Piano - Giulio
Scianatico, Contrabaix - Joe Farnsworth, Bateria amb convidats especials:
Serena Grittani Vocals (Pistes 3,5) & Sarah Hanahan Alto Saxophone (Pistes
1,6) i nosaltres acabar el programa d’avui, un altre especial i avui
dedicat al Jazz que es fa a Itàlia,
i gràcies a Antonio Martino de A.MA Records i a Maurizio
Bizzochetti de Dodicilune, i
a Daniele per enviar-me el seu disc.
Us recordo també
que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nova Jazz Cava:
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com, i nosaltres fins el 18 d’octubre amb en Ramón Díaz Quartet presentant
el seu “Conversaciones con Chopin” en un esdeveniment patrocinat per
l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la
Vicentina. Us hi esperem.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels
descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us
espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt
bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
