skip to main |
skip to sidebar
Àudio del programa:
Molt bona nit a
tothom benvinguts al Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquest és un programa de
Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz dedicat al nostre mestre, a Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per a
les amigues i amics, vosaltres, nosaltres, o sigui que un petó ben gran Cifu. M’escoltareu a mi, Miquel Tuset i Mallol presentant
discos, comentant temes i parlant dels músics, i per tant havent fet la
selecció de la música que escoltareu, i com sempre amb les novetats de les editorials amigues i dels propis músics, a
vegades ells mateixos productors executius dels seus treballs. Un programa que
forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.
I en aquest tercer
programa de la 16a temporada repassarem tres treballs de músics de la perifèria
del país, concretament Galicia i
València tot i que el País Basc
té també alguna cosa veure. I és que ells són Carlos Medina Quartet, “El salt del cavall”, Hilario Rodeiro Quinteto,
“Pausa” i Baldo Martínez Sexteto,
“Música Imaginaria”. I de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Començarem el
programa amb “El salt del cavall”, de
Carlos Medina Quartet, publicat el 4
d’abril de 2024 per Sedajazz Records.
El disc el va gravar Sebastián Laverde
els dies 26, 27 i 28 d'octubre del 2023 a Jazztone
Studios (València), i va ser mesclat i masteritzat per David Darlington i Brian Seeger a Bass Hit Studios (New York). Disseny i fotografia d´Ana Beltrán. Amb Carlos Medina - guitarra, Víctor
Jiménez - saxo alt, ewi, Garry Jackson
- baix
elèctric i Tico Porcar - bateria i
les col·laboracions de l’Albert Sanz
- piano i Jesús Gallardo, percussions.
Totes les composicions són de Carlos
Medina. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp
del disc i també la web de Sedajazz:
https://carlosmedina1.bandcamp.com/album/el-salt-del-cavall.
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=251.
Aquest és un disc amb
11 temes una bona colla dels quals té un tarannà força delicat, cosa que ens
parla de la sensibilitat del jove líder, ell que també és professor de guitarra
Jazz a Sedajazz Col·lectiu de Músics.
“On estava” és molt suau i dolç primer
amb uns preciosos arpegis donant suport a la melodia feta també per ell, tema
interpretat a guitarra sol. “Amazònia” té uns inicis tranquils a guitarra sol a
mode d’intro, per després aparèixer la melodia amb el saxo alt de Víctor. S’albira un pèl de tempo i
ritme, coses que es veuran més clares amb baixista i baterista, esdevenint
també una bonica baladeta. El “Exercici 8” també el comença a guitarra solo per
ja aparèixer la melodia amb el saxo alt de Víctor,
tema que agafarà més presència amb el solo del líder, també a tempo slow i
encara més amb el del saxo alt. I “Un Lloc per als Comiats” és també dolç i
melancòlica la seva melodia que fa Víctor
al saxo alt, tema que esdevindrà quelcom mes de potent en les improvisacions. I
ja amb el “Salt del cavall” tenim un puntet més de ritme, tema que té un
tarannà un tant Gospel en alguns moments. A moments és força potent, enèrgic,
no de tempo i si de contundència interpretativa. El tema “l’Estrena” té un
tarannà alegre i mediterrani, m’ha semblat. I sí que amb la melodia feta a duet
de guitarra i saxo alt ho percebem encara més, sí. Un tema on es pot escoltar
el piano de l’Albert Sanz. Encara
més vital és el “Malcha Colta”, i encara més alegre, que ja va bé, i també amb
ritme calent del Carib. I el tema més curtet és “Deixar anar Part II”, a tota
samba, on de nou el solo de Víctor
ens deixa estabornits i també ho fa el líder amb la seva guitarra, cosa de 2
minutets i un pico, de tema.
Doncs ja els
escoltarem en la que Carlos anomena
balada...
1.5.- Deixar anar
Part I (Carlos Medina) 6:15.
I quina molt bonica
balada acabem d’escoltar, ideal per començar el programa d’avui. Una Intro a
piano quasi sol que ha donat pas a la melodia, que ens ha acaronat feta a duet
de guitarra de Carlos i saxo alt de Víctor, dos sons diferents i que es complementen
la mar de bé. I el piano de l’Albert,
sempre amb les millors notes soltes posades al seu lloc. I ell ha estat qui
primer ha improvisat. Delicadesa emprada, arpegis inversemblants i molta
dolçor. Un tema que ha estat això, i no poca cosa per com sembla de senzill,
que no ho és. Dos chorus de melodia, improvisació de Sanz, un chorus de melodia i un final a piano sol de lo més
entranyable, el de l’Albert Sanz.
Preciós tema per ja començar-los a escoltar.
El salt del cavall és
el primer disc del guitarrista valencià Carlos
Medina com a líder. Anteriorment, ha col·laborat amb diferents músics de
l'escena musical valenciana. Cal destacar entre aquestes col·laboracions la
realitzada amb la Big Band de Clasijazz
juntament amb músics com Ramon Cardo,
el projecte del pianista Albert Sanz
juntament amb la Big Band de Sedajazz,
o el projecte YeiYi&Co del
baterista castellonenc Jesús Gallardo,
projecte que ja ha sonat en el Jazz Club
de Nit de temporades passades.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I els seguirem
escoltant en el tema anomenat...
2.10.- Cel Clar
(Carlos Medina) 6:30.
I sí que hem
experimentat el canvi rítmic a tota Bossa, la d’aquest bonic tema “Cel
Clar”, amb una melodia feta pel saxo alt
de Víctor, mentre els companys
l’acompanyen servint-se d’una base rítmica consistent alhora que delicades han
estat les seves sonoritats. Els copets suaus al canto de la caixa del baterista
Tico, les notes precises del baix de
Garry i els acords del líder a la
guitarra, en Carlos. El bo de Víctor ens ha clavat una improvisació brutal, per
velocitat d’execució, per llenguatge, alhora que amb un so preciós, el del seu
saxo. Si primer l’ha iniciat amb una certa dolçor, de mica en mica l’ha anat
desenvolupant amb mestria i originalitat, sobretot en la B del pont, on s’ha
notat el canvi harmònic. I ell tocant una carretada de notes, i totes molt ben
posades. L’entrada del líder a la guitarra ha apaivagat els nostres ànims, per
la dolçor emprada. Ell però, també ha estirat el fil i l’ha desenvolupat amb
desimboltura i gràcia. Ens ha acaronat amb el seu so un tant fosc i càlid i hem
gaudit amb la seva interpretació, de fet de tots dos. I Víctor ha entrat en la B del tema, m’ha semblat, per ja tornar a la
A i melodia principal i encarar el final del tema, al qual hi han arribat amb
una mena de “Turn Around” on el saxofonista s’ha esplaiat la mar de bé fins
arribar al definitiu final. Gran tema, aquest “Cel Clar” que ha acabat com
sempre us disc, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics.
Carlos
Medina, L’Alcora (Castelló) 1987. Graduat en l’especialitat de guitarra
jazz pel Conservatori Superior de
València (2014). Amb formació jazzística, ha tingut la oportunitat de tocar
amb Ramon Cardo, Víctor Jiménez, Víctor
Colomer, YeiYi & Co, Clasijazz Big band i Kenny Werner i Lee Konitz, Miho
Hazama, Mike Gibbs, Albert Sanz i Sedajazz Big band, entre altres.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema vital i alegre anomenat...
3.9.- El Joc de l’U
(Carlos Medina) 5:14.
I 10-n’hi-do de tema
impressionant per com de vital ha anat, per com el baixista Jackson ha fet el seu “Walking” fent-nos
anar a tot ràpid swing, també per com ha fet la seva tasca el baterista Tico. I sí que els acords de la
guitarra del líder han estat al seu costat, sí. Un tema amb una alegre melodia,
interpretada pel saxo alt de Víctor,
i suport de la resta de companys. D’entrada, el Swing ha estat quasi com
“velat”, en segon terme, però sí que l’hem notat més en la més que brutal
improvisació de Víctor. La veritat
és que ens ha captivat aquest jove músic, sobretot pel seu so i llenguatge
desenvolupat. Carlos a la guitarra
de nou ens ha acaronat pel so fosc i profund de la seva guitarra de caixa com
si de Wes Montgomery es tractés. Per
descomptat que també hem gaudit amb la seva improvisació, que la situaríem per
modernitat, en la de músics actuals com la primera etapa de John Scofield, Pat Metheny quan encara
seguien la “tradició”, que no vol dir ser carques ni arcaics. Hem pogut
escoltar també uns “vuits” compassos improvisant el baterista Porcar compartint-los amb Carlos i Víctor, abans de recuperar el motiu principal i encarar el final
del tema. Brutal tema per ja acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois
Carlos Medina, Víctor Jiménez, Garry
Jackson, Tico Porcar, Albert Sanz i Jesús Gallardo.
Ha realitzat
gravacions amb: Big Band UJI (5 anys
de Big Band UJI, 2010), Víctor Jiménez
and Friends (2015), etc... Ha participat en diversos festivals de jazz com
el de València, Málaga, Roquetas de Mar,
Almería, Sevilla i Copenhagen. Compagina la seua tasca artística amb la
docent a Sedajazz i al Conservatori Professional d’Ontinyent.
Ha impartit classes en el Seminari de
Jazz de València els anys 2022 i 2023.
I després d’aquest
primer i delicat projecte de Carles
Medina, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Benvinguda de nou Carme després de les teves merescudes
vacances, i gràcies sempre per com ens ho dius, per com ens ho recites, de
manera musical, la d’aquest programa.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ara seguirem amb el
darrer disc de l’Hilario Rodeiro,
“Pausa”, fent un canvi estilístic bastant heavy, el qual ens portarà ja
fins al final del programa i entremig, el darrer disc de Baldo Martínez. Disc d’Hilario
publicat per Errabal Jazz el 26 de juny de 2024. Enregistrat als estudis Pottoko de Beasain amb Fredi Peláez
a l'enregistrament, mescla i producció, aquesta última, juntament amb el mateix
Rodeiro, “Pausa” pren forma després d'un llarg procés de maduració, producte
de diverses experiències anteriors i amb l'obligada influència d'artistes com Paul Motian, Bobo Stenson o Paul Bley. I
aquí hi tenim a: Juan de Diego, trompeta
i fiscorn; Eneko Diéguez, saxo alt ;Julen Izarra, saxo tenor i soprano; Kike
Arza, contrabaix i Hilario Rodeiro, bateria i composicions. I al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc i també la del músic: https://hotsak.eus/es/product/pausa/.
http://www.hilariorodeiro.com/p/quinteto-pausa.html. i també a
la seva biografia:
http://www.hilariorodeiro.com/2023/12/bio-2.html.
I la descripció dels
tempos dels temes la podreu llegir al blog...
Aquest és un disc amb
11 temes, la majoria d’ells encabits en un Jazz que ben bé es podria situar en
el Jazz d’Avantguarda. Tot i això,
hi ha també alguns temes curtets i molt melòdics que ens recorden els orígens
del líder, la seva Galicia natal.
Aquests temes són “....con Mary”, “Si me tuvieras cariño, pausa para mirar
fóra”, “No espello” i “Pausa para mirar dentro dun”. També té un tarannà
similar “Para ti”, aquest però ja de més de 7 minuts i més contingut en l’àmbit
modern de la música, també a tempo Slow. Segueix així de tranquil el tema
“Atopeite” però amb melodies més agosarades i certes dissonàncies melòdiques i
moments d’improvisacions col·lectives. Amb “As miñas alboradas”, segueix amb
l’ona avantguardista del Jazz i sons estratosfèrics conjunts de la banda i
certa contundència del líder Rodeiro
ja a la meitat del tema i fins el final. I si “Escoitar” comença amb un saxo,
ben bé podria ser una gaita, car la seva música recupera les arrels populars.
Ell però, amb la bateria, no para de crear i crear en un tema que tindrà un
canvi posterior molt interessant. I a les improvisacions, ja ens oblidem de la
tradició galega, car estem en l’avantguarda del Jazz, tot plegat a un tempo mèdium.
I hi ha dues versions del tema “Perdoa”, una de 7m i una altre ampliada a 13
on, a la meitat del tema barreja el tema “As miñas alboradas”. I sí que hi ha
un altre tema curtet iniciat per Juan de
Diego encabit en la més estricta modernitat, per concepte i
interpretacions. I podríem dir que el tema més potent, a ritme beat en els
inicis és “Pausa para un paseo pola tarde”, però també amb aires de modernitat
agosarada.
“Pausa” és un
al·legat a la calma interior, al silenci intern. Una invitació a aturar-se
assossegadament i observar el món que discorre al voltant per quedar suspès en
un espai sense mapes ni coordenades. Un treball des de dins cap a fora que ens
descobreix un autor determinat, a través de la profunda emocionalitat de les
seves composicions, a indagar a la coreografia de l'instant. El moment subtil i
el llenguatge rítmic.
Doncs crec que ja els
podem començar a escoltar en el tema anomenat...
4.6.- Para ti
(Hilario Rodeiro) 7:12.
I sí que aquesta
música que acabem d’escoltar és un al·legat a la calma interior, sí. La qüestió
melòdica i harmònica, però, no segueixen camins trillats, ans al contrari, car
ens han situat en un espai aliè a les banalitats. I és que el tema l’han
iniciat els vents amb notes soltes tot i esperant les escombretes del líder. Un
projecte amb absència d’instruments harmònics, ni piano ni guitarra, i per això el so tan net, algú
dirà que buit, que no ho és. Primera part melòdica del saxo tenor de Julen, una mica, per ja afegir-s’hi la
resta de vents, que aquí en són tres. Kike
al contrabaix ha estat qui ens ha portat més clarament el ritme i tempo,
car les escombretes hi són però molt delicades. Primera i moderníssima
improvisació del saxo alt d’Eneko
Diéguez, magnífic ell per so i per llenguatge encabit de modernitat encara
no gaire agosarada, que ja vindrà. Quins moments més càlids, els dels sons del
saxo i contrabaix. Quina delicadesa les escombretes del líder Hilario. Quin final més impressionant,
potent, i després calmat, acabant el tema en suspensió. Interessant tema per
començar-los a escoltar.
Deu peces plenes
d'improvisació de gran importància emocional signades per Rodeiro al llarg del 2023 i inspirades en els diferents moments del
dia, en subtils instants i en la percepció del que observa. Composicions que bé
podrien emmarcar-se en l'anomenat Free Jazz o Jazz experimental però que a més
de comptar amb molt variades influències que van des del pop al jazz, la música
de cambra o el folklore tradicional, substancialment, estan enfocades més a la
trobada amb la poesia interpretativa que al virtuosisme instrumental. I més
coses que podreu llegir al blog..
I també els
escoltarem en el tema més vital i molt bonic de melodia anomenat..
5.2.- Perdoa (Hilario
Rodeiro) 7:15.
I quin altre tema més
sorprenent, per com ha anat, per com ha estat la melodia, per com la qüestió
rítmica s’ha anat imposant ja des de l’inici. Quins canvis melòdics, amb notes
soltes, alhora que fetes per tots tres, els vents que bufen. Juan ha estat qui primer ha sonat en la
seva improvisació força càlida, alhora que amb el so que li reconeixem. La seva
improvisació sovint minimalista ha seguit el tarannà de la rítmica del tema,
alhora que amb el punt de modernitat. Eneko
al saxo alt ha tornat a brillar per com ha exposat de vital la seva
improvisació, amb les notes de més curta durada encabides en un compàs, amb el
so també preciós. I després d’ells ja havent recuperat el motiu principal i ja
acabar amb un “pedal”. Bonic aquest “Perdoa”.
Hilario
Rodeiro
ens dispensa a “Pausa” per mirar
dins d’un, un començament iniciàtic, introspectiu, i inspirat en el tradicional
so de l’Alboka. El concepte de temps
com a element inspirador ens porta la deliciosa “Perdoa”, un fotograma que
captura una vivència passada plena de desenvolupaments harmònics i transicions.
A més a més, multifacètica i viva, pren elements del folklore gallec per
permetre la interactuació entre els diferents membres de la banda. Mostra de la
gran poesia interpretativa que recull aquest treball són “Atopeite” i “…con
Mary”. El buit com a element rítmic a “Para ti” i la cadència melòdica de la
música tradicional gallega en una transició cap al jazz d'”Escoitar” són
l'espai perfecte per a la improvisació com a element fonamental i integrador. Rodeiro ens convida a una mirada
interior a través dels passatges de No espello, indagant en nous patrons
rítmics a la dinàmica “Pausa para un paseo pola tarde” i malbaratant novament
poesia interpretativa a “Si me tuvieras cariño, pausa para mirar fóra”. La
calma interior, el silenci de què observa l'esdevenir dels dies, instants
immortalitzats amb un subtil llenguatge rítmic queden suspesos en un espai
sense mapes, ni coordenades, sense temps, des de dins cap a fora, des del
silenci, la tranquil·litat, la pausa .
I ja els deixarem
d’escoltar en el tema més potent i anomenat...
6.9.- Pausa para un
paseo pola tarde (Hilario Rodeireo) 6:58.
I sí que ha estat el
tema més vital, sí. Tot i el ritme “beat” el tema no és gens trillat, car les
melodies fetes pels vents així ens ho han mostrat. I kike al contrabaix s’ha passejat pel mànec de la seva berra amb una
gran solvència, alhora que perfecte afinació. I Juan a la trompeta s’hi ha tornat a posar i ara sí amb una bona
carretada de notes i pujades brillants al registre més agut. Ens ha mostrat com
de bé domina la improvisació més atrevida, en un projecte com aquest que beu
del Jazz Contemporani, a un pèl del Jazz d’Avantguarda. I sí que hem pogut
escoltar la improvisació potent del saxo tenor amb Julen. Ha volat pels núvols, així de vital l’ha feta, i també
enlairant-se al registre més agut. I sempre la base de dos, de Kike al contrabaix i d’Hilario a la bateria. De fet després
d’ell, el líder s’ha pogut esplaiar amb un bon solo, tot i que curtet, on l’hem
escoltat fent la molt bona feina que ha fet. I quin final més delicat han fet
els vents, allunyant-se de mica en mica. Preciós final i tema, per ja
deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Juan de Diego, Eneko Diéguez, Julen Izarra, Kike Arza i Hilario Rodeiro.
Hilario
Rodeiro
no només posseeix una extensa trajectòria com a col·laborador juntament amb
artistes com Gordon Lee, Sabine Kühlich,
Chris Kase, Bob Sands, Deborah Carter, sinó que a més, aquest baterista, productor
i compositor gallec establert al País
Basc, ha format part de reconeguts projectes com Pamplona Jazz Orquestra, R.S. Faktor, CiTriC, Els Wachisneis. La
seva extensa tasca discogràfica l'ha portat a fer innombrables sessions
d'enregistrament al llarg del temps, destacant els seus treballs com a líder; Transoceànica (2017), Respira (2022), Cosmic Latte (2018) i Lila
no Ceo (2020) aquests dos últims sota el pseudònim de Tnuk i Anosmic. Compositor a l'àmbit de la dansa contemporània, ha
creat les músiques d'espectacles com Orígenes,
Elektrical Body i Transoceànica (Dínamo Dansa) o Nikola (Atalak). Una
trajectòria coronada amb els premis BBK
al millor disc (R.S.Faktor, 2012), V
Concurs de Jazz de Barcelona (Citric, 2009) o Acadèmia de la Música (Mama Cabra, 2006).
I ja encarem el final
del programa amb el projecte encara més agosarat, el del baixista també gallec,
Baldo Martínez, “Música Imaginaria”
publicat per Karonte. Enregistrat el març de 2024 per Pablo Baselga als Infinity Estudios, Madrid, havent també les mescles i masterització. Els temes 3 i 8
enregistrats en directe a Vitòria i
Oviedo. Produït per Baldo Martínez.
I aquí hi tenim a Julián Sánchez,
trompeta i fiscorn; Juan Saiz, flauta, saxo tenor i soprano; João Barradas,
acordió; Andrés Coll, vibràfon i marimba; Baldo Martínez, contrabaix i
composicions i Lucía Martínez, bateria i objectes sonors diversos i veu. I
sí que al blog hi trobreu l’enllaç a la pàgina web de https://baldomartinez.com.
I si voleu saber com
van els tempos i ritmes dels temes, us recomano que ho mireu al blog del
programa....
Aquest és un projecte
molt generós, per la llargària dels temes i per la durada total propera a una
hora d’una música extraordinària. Un d’aquells discos on se’m fa molt difícil
la selecció dels temes que hauré de deixar fora del programa. I sí que el tema
més curtet i delicat és el que van enregistrar en el concert que van fer a Oviedo on s’escolta la veu de Lucía la flauta de Juan i la berra fregada per Baldo.
I un altre tema en viu és el “Ruliña” de més de 10 minuts, amb tota la formació
i iniciat dolçament pel vibràfon i marimba d’Andrés Coll. Una posterior entrada dels dos vents, ampliarà el
context musical fent-lo més majestuós. Després del solo de Joao a l’acordió, ell sol, hi haurà un canvi de tempo i el ritme es
farà un pèl més marcat, amb sons eteris de la flauta, de la trompeta, de
l’acordió, en fi una delícia que devien gaudir el públic assistent. I jo diria
que “Gaia” és un dels temes més avantguardistes del disc. Tema llarg de més de
9 minuts iniciat per vents i bateria quasi amb una absència total de tempo, o
molt lent. Les notes profundes del contrabaix de Baldo ens situaran en un
context més melòdic i quasi folklòric. I ja després la rítmica agosarada
apareixerà alhora que els sons dels vents tot plegat amb un tempo més vital i
màxima avantguarda. I sí que “Todos Fuera” és el tema més rítmic amb marcatge
persistent del baterista quasi a tot “beat”. Tot i això, el context és també
contemporani, avantguardista, car, hi haurà posteriors “breaks” rítmics on els
solistes, primer Julián, després Joao, s’esplaiaran a cos de rei, tema
també de lo més avantguardista. En fi, un projecte brutal que espero
pugueu aconseguir.
Sí que té un preciós
tema a tempo slow anomenat “Luz de marzo”, potser la llum que els va il·luminar
quan l’enregistraren. I ja els escoltarem en aquesta...
7.6.- Luz de marzo
(Baldo Martínez) 9:43.
I quin tema més
impressionant acabem d’escoltar, quasi majestuós en la seva delicada
eloqüència. Llarg, de quasi 10 minuts, però que ens ha passat quasi que volant,
per com l’hem anat seguint, per com ens han agradat els canvis, per com les
melodies, i la primera amb el líder Baldo
i amb l’arc fregant la berra. Després, el motiu principal que ja no ens ha
abandonat. Melodia a càrrec dels vents, de Julián
a la trompeta i demés companys, Juan, João
i Andrés. De fet ha estat Juliàn qui n’ha iniciat les
improvisacions amb el fiscorn, així ha sonat de càlid. Amb la seva musicalitat,
encara no hem entrat en el Jazz
d’Avantguarda, que ja vindrà, i sí en el més Contemporani. Un solo espaterrant i molt sentit, de sentiment. Andrés al vibràfon ens ha enlluernat
per com ha brillat en el seu solo, tocant les làmines més agudes, i amb quina
velocitat d’execució, amb un contrast total amb la lenta base rítmica de dos,
de contrabaix i bateria, que podrien ser pare i filla. I ja acabant-la, ha
aparegut la melodia a càrrec bàsicament
de Juliàn tot i haver-hi
també la resta de companys. Què maco i inquietant aquest llarg tema de Baldo, ideal per ja començar-los a
escoltar.
El contrabaixista
gallec Baldo Martínez és un dels
músics més representatius del jazz contemporani fet a Espanya, molt a la línia del Jazz europeu actual alterna la seva
activitat musical entre el Jazz i la música lliure improvisada. Entre els seus
projectes més recents és de destacar el Projecto
Miño, un dels més atrevits i innovadors que dirigeix Baldo Martínez, el disc del qual va estar considerat per la revista
francesa Jazz Magazine “com un dels
10 millors disc del mes al gener 2008”, Millor disc de l'any 2008 per la
revista Cuadernos de Jazz i nominat
com a millor disc de Jazz als Premis de
la Música. El 2005 va ser cridat pel llegendari pianista alemany Joachim Kuhn per formar part del seu
projecte, “Iberia Trio”, amb el qual
es van estrenar a la 41a edició del festival de Jazz de Sant Sebastià, amb el clarinetista baix, Louis Sclavis com a convidat. El primer
disc de Baldo Martínez, “No país dos
ananos”, va ser rebut amb les crítiques més positives, sent considerat per
la revista Cuadernos de Jazz com a
segon millor disc de l'any 1996. Dos anys després, Baldo Martínez presenta amb el seu grup “Juego de niños” considerat com un dels cinc millors del 1998.
Realitza un any després la seva presentació a França, al Festival
Internacional de Perpinyà, on obté una gran acollida: “Un cas a part dins
del jazz espanyol, Baldo Martínez
impregna amb gran elegància i creativitat els camins del jazz europeu”, deia
una crítica. També Babelia, el
suplement de cultura d'El País,
esmentava Baldo Martínez com un dels
músics més destacats al panorama del jazz europeu.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els
escoltarem en el tema....
8.1.- A través del
muro (Baldo Martínez) 6:00.
I sí que ens hem
situat una passa endavant vers el Jazz
d’Avantguarda amb aquest tema, sí. Una melodia força “amelodia”, o sigui
que ben entremaliada i no per la dificultat interpretativa, i sí per com n’és,
ella mateixa amb intervals amplis. Així ha estat en l’inici, car, quan ha
aparegut la rítmica, les notes llargues han format part d’aquesta melodia. I
després, quina entrada de Juan al
saxo tenor en la seva brutal improvisació. Els intervals han aparegut per art
d’encanteri, la seva persistència, la seva velocitat d’execució, el so un tant
estripat, tot de símbols del llenguatge del Jazz Avantgarde. I quin “break” entremig més brutal. Manca de
tempo? De ritme? So únic de la trompeta de Julián,
tots ells amb sons unisons, notes llargues a l’inici, d’ell, per ja després
desenvolupar-lo amb més profusió de notes. I de nou el “tema”, la melodia
“amelodia” per ja acabar-lo delicadament. Què brutal aquest tema de Baldo, de nou, ens ha impactat.
Baldo
Martínez
ha portat la seva música per gran quantitat de festivals (Sant Sebastià, Madrid, Matosinhos, París, Lisboa, Rabat, Casablanca,
Munic, Colònia, Perpinyà, Faro, etc...). L'abril del 2002 va participar amb
el seu grup al Festival Eurojazz a Ciutat de Mèxic, on anualment se
celebra aquesta convocatòria de jazz europeu i es mostren els projectes més
interessants de l'any procedents del Vell Continent. “El quintet de Baldo Martínez ha aconseguit
desmitificar la idea del Jazz Flamenc
i enriquir-lo amb la influència de la música popular per crear un llenguatge
personal: una música esquitxada de tonalitats ètniques amb apunts contemporanis”
(El Heraldo de Mèxic El, abril del
2002). En aquest festival presentà el seu Cd “Nai” (Karonte Records), elegit també per la revista Cuadernos de Jazz com a segon millor
disc de l'any 2001.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema que titula el disc i
força vital anomenat...
9.5.- Música Imaginaria
(Baldo Martínez) 6:01:
I sí que per acabar
el programa d’avui aquest tema ha estat brutal, sí. De fet el projecte de Baldo Martínez és una obra mestre de la
modernitat més agosarada. Ell ja ens té acostumats a viatjar per aquests espais
lliures, per on hi circula amb total llibertat. Quin tros de tema i quin final
més brutal. Res a veure per com l’han començat, car ha estat Juan amb la seva flauta, escoltant-lo
esbufegar i gaudir amb els sons extrets. Una Intro esclatant, magnífica per
obrir el tema que titula el disc, “Música Imaginaria”. I com ha entrat el tempo
i ritme amb els dos de la base, Lucía i
Baldo, i la melodia, amb ells, una
melodia punyent. I com de modern ha sonat l’acordió de João, increïble. I com Baldo
i Lucía li han estat fotent tota
l’estona. I quin solo ens ha clavat Julián
a la trompeta, allà, al registre més agut, brillant. Mestria d’improvisació, i
dificultat extrema la de fer intervals amplis amb la trompeta. I el retorn a la
melodia amb vibràfon i flauta, què brutal, com van, tots dos, i ja per arribar
al sobtat i brutal final. Grandíssim tema i projecte ideal per ja deixar-los
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi
agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Julián Sánchez, Juan Saiz, João Barradas, Andrés Coll, Baldo Martínez i
Lucía Martínez.
El 2006 juntament amb
Ramón Lopez i Agustí Fernandez formen el grup Triez, amb el seu debut al festival Jazz i Colors de París, un trio del qual la crítica francesa ha
dit: “Des del primer moment de l'actuació queda clara la confabulació entre els
músics i el “triàleg” es converteix en apassionant”. Amb aquest trio ha
participat en diversos festivals a França,
Polònia, al Festival de Jazz de Madrid, Barcelo, Sant Sebastià, Berlín. A l'octubre de 2016 es publica el CD amb la
música del nou projecte de Baldo Martínez Grupo, “Vientos Cruzados”, i està tenint una gran acollida. Amb el seu
projecte Baldo Martínez, Cuarteto Europa
el vam veure al Festival de Terrassa.
En l'actualitat ha
estrenat el seu nou projecte "Música
Imaginaria", com a "carta blanca" atorgada pel Festival de Jazz de Vitòria el 2023,
amb ell ha realitzat diversos concerts després de la seva estrena a Vitòria, entre els quals cal destacar
la seva presentació a l'Auditori
Nacional de Madrid. Al final d'aquesta primavera publicà el nou àlbum amb
aquesta música. A més, manté la seva activitat amb el Cuarteto Europa i amb el seu grup amb la nova formació "Edición Especial", i també
el duet Sons-Nús que comparteix amb
la cantant Maite Dono i el trio Fràgil Gigante d'autoria compartida amb
Juan Saiz i Lucía Martínez que l’any
2020 han publicaren el seu disc homònim.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
fins l’octubre amb en Ramón Díaz Quartet
en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina. Us hi esperem.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
