Enllaç directe a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ves per on que ja
hem arribat al Programa 600. Qui m’ho havia de dir 15 anys abans quan vam
començar que hi arribaria. No m’ho hauria cregut pas. El primer any, amb en Joaquim Rabassa amb qui ho vam començar
tot, el Jazz Club la Vicentina i el Jazz Club de Nit. Al cap d’un any va
plegar de tot, i jo, que també podia haver plegat, vaig decidir tirar endavant
sol. També hi va haver el Carles Guillem
una temporada, crec, i després també se’n va cansar. Es veu que s’ha de tenir
no sé què, per tirar endavant els projectes. Crec que només cal tenir moltes
ganes de fer coses, per fer-les. En fi, seguirem mentre el cos aguanti.
I avui faré un
programa especial. El dedico a Jordi
Lliuret, a qui no vaig tenir el plaer de conèixer. Malauradament ens va
deixar ja fa uns anyets, i ves per on que la seva cosina Marta Sugrañes em va lliurar quasi la totalitat dels CDs del seu
cosí, la majoria de Jazz. Va pensar en el Miquel
del Jazz. Li he dedicat programes anteriors, ja fa un cert temps, i també
posava temes dels seus discos, un, a mode de “bonus track” al final dels meus
programes, cosa que vaig deixar de fer encara no sé el perquè. Potser per tenir
recopilat tan material com rebo de músics i editorials. En fi. Avui el programa
serà per a ell, la seva mare, i la cosina Marta, esclar. Teníem gustos
similars; tenia bon gust, vaja. I per això, i com que a mi també m’agrada
l’editorial alemanya de Manfred Eicher,
ECM, vaig pensar en posar algun dels seus CDs d’aquesta editorial i jo en
posar uns quants dels meus vinils també, comprats als anys 70s, tot i que també
n’hi haurà algun que no serà de ECM,
sinó d'Atlantic. Així doncs el
programa anirà d’això. No parlo dels músics i discos, ara tots de cop, sinó que
els anireu escoltant de mica en mica; el que sí faré és posar-los per ordre
cronològic i començant pel 1972 i acabant el 1977; entre mig, 9 discos, o sigui
que el programa complet serà llarg podent-lo escoltar a l’ivoox del programa
que trobareu al blog https://jazzclubdenit.blogspot.com.
També dir-vos que faré curtets comentaris dels temes, car, seria massa llarg i
feixuc comentar-los com sempre faig, repassant el tema de dalt a baix.
Començarem amb el “Birth” de Keith Jarrett, car també és un programa dedicat a la seva figura,
ara que ja fa massa que està impossibilitat per tocar el piano pels vessaments
cerebrals que va tenir fa dos anys. És un disc enregistrar el 1972 i publicat
el mateix any per Atlantic Recording
Corporation. Imprès als USA, o sigui que el devia comprar a Andorra. Aquí tenim a Keith Jarrett, piano, saxo soprano, steel
drum, banjo i veu; Dewey Redman, saxo tenor i clarinet; Charlie Haden,
contrabaix i Paul Motian, bateria. Tots els temes són de Keith Jarrett.
I ja els començarem
escoltant en el tema que titula el disc...
1.A1.- Birth (Keith
Jarrett) 6:15.
I hem començat molt
delicadament amb aquest “Birth” de l’estimat Keith Jarrett, coses que canviaran ben aviat. Un Dewey Redman que en aquest tema no ha
desenvolupat tota la seva modernitat, que en d’altres sí que ho fa. I què gran Keith improvisant, sempre expressant
molt més del què és habitual.
I seguirem amb un
tema amb els aires melòdics de Jarrett,
car li reconeixem aquestes melodies. No oblidem no, que en aquesta època ell
feia i venia de la Fusió, la que
endegà Miles Davis, seguí Weather Report, Chick Corea “Return to
Forever”, etc....
2.B2.- Forget your
Memories (Keith Jarrett) 6:58.
Brutal tema amb un
ritme trencat, res relacionat amb el Swing, i sí amb les coses que feren també Ornette Coleman. Redman ens ha situat també en l’ona del Jazz Avantgarde, del Free Jazz,
no endebades també hi tenim a l’estimat Charlie
Haden, que al Cel sigui.
Seguirem amb el “TRIPTYKON” amb Jan Garbarek, saxo tenor,
soprano, baríton i flauta; Arild Andersen, contrabaix i Edward Vesala,
percussions. Un record molt gran pels dos darrers, que ja no hi són. Disc
enregistrat també el 1972 i publicat per ECM
el 1973, i CD de Jordi lliuret.
Dels set temes n’he
escollit un parell, i no seran els que duren 10:34 i 12:42, no, seran els que ara mateix
escoltareu.
3.7.- Bruremarsj
(vella cançó folklòrica noruega) 4:12.
I el bo de Jan Garbarek també fou, i és encara, un
dels puntals del so ECM. I en aquest
tema antic i folklòric, alhora que renovat i recuperat amb tota la modernitat, els
hem pogut escoltar i situar-nos en aquells aventurers anys 70s, que tant m’agradaven,
i encara m’agraden.
I ara els escoltarem
en un sorprenent tema, i ell, amb el saxo soprano, que quasi sona com un
sopranino, instrument que Garbarek
ha utilitzat moltes vegades.
4.3.- J.E.V.
(Garbareck, Andersen, Vesala) 7:31.
I de nou modernitat,
aventura, cerca de sonoritats desconegudes, de melodies agosarades, i amb una
rítmica, la de Vesala, del tot
trencada. Arild Andersen i Edward Vesala, foren també uns monstres
de l’entorn ECM.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
Seguirem amb un vinil
meu enregistrat el 1974, l’abril, i publicat per ECM el mateix any és el “Belonging”
de Keith Jarrett, piano; Jan Garbarek,
saxo tenor i soprano; Palle Danielsson, contrabaix i Jon Christensen, bateria.
Un disc que vaig comprar a Amsterdam.
Tots els temes són de Keith Jarrett.
I ara ens situarem en
l’ona Keith Jarrett, la de la seva
primera col·laboració amb ECM, que jo tingui en vinil i que so sàpiga, musicalment
parlant, i per tant amb un canvi respecte al disc de Jan Garbarek, disc primer de les futures col·laboracions d’ells
dos, Jarrett i Garbarek. Escoltem-los en el tercer track de la cara A.
5.A3.- Long as you
know...(Keith Jarrett) 6:10.
I sí que ha estat
molt més calmada la rítmica i musicalitat del tema, al menys en els inicis, car
després amb el solo de Garbarek,
també s’ha desmadrat, ell. Una melodia molt maca feta a duet de piano i saxo
soprano. I Jarrett no ha fet un solo
convencional, no, un de molt curtet i ja quasi al final, amb el baixista.
I el primer tema de
la cara A és el magnífic...
6.A1.- Spiral Dance
(Keith Jarrett) 4:08
I un altre tema amb l’esperit
de Jarrett, el de la seva gestió
rítmica, el de les seves melodies. Iniciat amb una llarga Intro on ja hi teníem
tot, ritme i tempo. I la melodia, de nou, sublim, típica d’ell, i feta de nou a
duet de saxo i piano. I aquí hem escoltat al malauradament desaparegut Palle Danielsson i magnífic
contrabaixista, fent el seu inversemblant solo. I quina gran feina de John Christensen a la bateria. I vés
per on que ni Jarrett ni Garbarek han fet cap improvisació,
bravo.
I un altre disc enregistrat
el 1974, coses que podreu veure a la contraportada del disc. És el “Timeless” de John Abercrombie publicat per ECM
el 1975 i disc que vaig comprar a la botiga HMV de Londres. Em va
costar 3 lliures i 65 penics. Aquí hi tenim a John Abercrombie, guitarra; Jan Hammer, piano, orgue i sintetitzador i
Jack de Johnette, bateria.
Aquí també hi ha
temes llargs, com el “Lungs” i el que titula el disc, “Timeless” ambdós de 12
minuts. Com que no tenim tan temps, podreu escoltar..
7.A3.- Ralph’s piano
Waltz (John Abercrombie) 4:50.
I després de la
gosadia de Keith Jarret, Jan Garbarek i demés, una mica de calidesa
musical, la del gran i malauradament desaparegut John Abercrombie. Aquest programa també va dedicat a ell. Apareix
de nou el baterista, Jack de Johnette que serà, i encara és,
una ànima viva del Jazz més contemporani. Etern acompanyant que serà a partir d’aquestes
dates, de Keith Jarrett. Quin goig d’orgue
amb Jan Hammer i delicada sonoritat
de la guitarra d’Abercrombie.
I seguim amb un altre
tema...
8.B1.- Red and Orange
(Jan Hammer) 5:17.
Déu-n’hi-do de brutal
tema. I ves per on que m’ha sonat a moments a Yes, l’orgue de Hammer,
a Rick Wakeman. Un tema increïble,
amb una potència descomunal. Des de l’inici ja amb els més greus de l’orgue,
marcant tempo. Els solos d’ells dos, incommensurables, Abercrombie, genial, elèctric, estratosfèric. Hammer, aeri. Increïble tema de Jan Hammer.
Un altre vinil meu i
enregistrat el 1975 és el “Gateway”
amb John Abercrombie, guitarra; Dave
Holland, contrabaix i Jack DeJohnnete,
bateria i publicat per ECM el 1975. Disc que vaig comprar a Stuttgart i que em va costar 16 marcs amb 90.
Hi ha també un parell
de temes llargs, el “May Dance” i “Sorcery I” d’11 minutetes, o sigui que us
posaré...
9.A1.- Back – Woods
Song (Dave Holland) 7:49.
I quin canvi de nou,
amb la subtilesa de la guitarra de Abercrombie
i no pel darrer tema escoltat amb Jan
Hammer, i sí en el primer d’ells, “Ralph’s piano Waltz”. I de nou amb Jack DeJohnette, ell incommensurable
sempre. Iniciat amb una “Intro” llarga i ja melodia curteta i brutal
improvisació de John a la guitarra.
I esclar que tenim a un altre dels “mostrus” de l’època, d’un que també va
passar pel sedàs de la Fusió de Miles, ell, que encara està en actiu, el
magnífic Dave Holland, un anglès
fora d’òrbita, al contrabaix, que ens ha clavat una gran improvisació. Un trio
d’”Asos”, de lo més gran, com són tots els músics que estant sonant i sonaran
en aquest programa especial dedicat bàsicament a ECM.
I un altre de brutal,
per tempo, per sonoritats és aquest increïble...
10.B1.- Unshielded
Desire (Abercrombie & DeJohnnette) 4:45.
I sí, heu escoltat un
tema compost per Abercombie i DeJohnette, que ben bé ha semblat que
va ser una improvisació endegada per ells dos, que es va convertir en tema. No
he pogut esbrinar-ne la melodia, no. Ha estat una bogeria des de l’inici fins
el final. I el Jordi Lliuret va
adquirir la majoria de discos de la ECM
situats a partir dels anys 80s i fins uns de Keith Jarrett del 2004, i per això no sonen en aquest programa
dedicat a la música d’aquesta editorial, la que feren als anys 70s. N’he posat,
un, sí, el del 1973 que ja ha sonat, el TRIPTYKON”
amb Jan Garbarek i demés.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I un altre vinil meu
enregistrat el 1975 i publicat per ECM el
1976 és el “Cloud Dance” de Collin Walcott. I vés per on que hi ha
els mateixos músics a més a més del líder Collin
Walcott, probablement, aquell març s’hi van trobar tots i van fer diverses
sessions d’on van sortir diferents discos. O sigui que com que ja sabeu què
toquen els tres d’abans, dir-vos que Collin
Walcott toca el sitar i la tabla indú. Comprat també a Stuttgart per 14 marcs amb 90.
Us he seleccionat el
que titula el disc...
11.B5.- Cloud Dance
(Collin Walcott) 5:47.
I l’aparició de Collin Walcott aquella època, recordo
que em va copsar, impressionar. La seva delicadesa, el seu sentit espiritual de
fer la música, tocar el sitar, la tabla, instruments allunyats del món del
Jazz. El so global és força esotèric. La rítmica marcada per Jack DeJohnette i Dave Holland, i sempre la subtil guitarra de John Abercombie. Quins moments, ell i el líder a duet, improvisant,
dansant.
I un altre gran tema
d’aquest disc és el que comença amb el so de la tabla que el líder Walcott toca, també amb Dave Holland al contrabaix, per seguir
de manera brutal i només ells dos...
12.A2.- Prancing
(Collin Walcott) 3:24.
Quin inici més
impressionant amb contrabaix i tabla, el d’aquest “Prancing”, i com l’han
seguit interpretant ells dos sols, amb una brutal improvisació de Holland que podríem dir ha durat tota l’estona.
I ara he seleccionat el
“Sargasso Sea” a dos guitarres, les
de John Abercrombie i Ralph Towner,
i disc enregistrat el maig del 1976 i publicat per ECM el mateix any. També comprat a Stuttgart per 14 marcs amb 90. Especificaré els instruments, car John Abercrombie toca la guitarra
acústica i l’elèctrica, mentre que Ralph
Towner toca piano, guitarra clàssica i la de 12 cordes.
Podreu escoltar-los
en el tema....
13.B2.- Staircase
(Ralph Towner) 6:24.
I quina meravella de
sonoritats les de les dues guitarres d’aquests dos grans “mostrus” de l’instrument.
I aquest és un altre d’aquests mítics vinils que esteu escoltant publicats per ECM, les “Editions of Contemporary Music”, “Edicions de música contemporània”,
també, “The Music Next to Silence”, “La
música més propera al Silenci”. I si John
ens ha impressionat amb la seva guitarra elèctrica, Ralph ho ha fet amb la seva guitarra clàssica, m’ha semblat que
era. I què dir de la composició d’aquest darrer, una preciositat. Una música
atemporal que es pot escoltar les vegades que vulguis, i fixeu-vos que tot el
programa es basa en música dels anys 70s del segle passat.
I seguirem amb un
altre preciós tema, ara de John
Abercrombie..
14.A2.- Avenue (John
Abercrombie) 5:19.
I sí que ha estat
preciós sí. Quina gran parella musical que varen fer aquests dos mestres de les
sonoritats etèries. Tema vital, temes vitals els que hem escoltat, on la
mestria d’ambdós músics s’ha pogut escoltar en les seves sengles
improvisacions, primera la de John
al canal dret, i la posterior de Ralph pel
canal esquerre. Brutals tots dos. I què macos els moments finals on tots dos
han compartit moments solistes, tot just abans de recuperar la melodia del
tema. Preciós.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html .
I un altre dels meus
vinils és el “Tales of Another” de Gary Peacock, contrabaix amb Keith Jarrett i Jack DeJohnette, els
mateixos membres del que seria el trio de Keith
Jarrett aquí però amb les composicions de Peaocok. Disc enregistrat el febrer de 1977 i publicat per ECM el mateix any. Aquest disc el vaig
comprar, com tants altres, a la desapareguda botiga de discos Transbord, d’Andorra.
D’aquest disc us
posaré....
15.A3.- Major Major
(Gary Peacock) 8:54.
I esclar que si les
composicions són del líder i baixista, ell mateix ha estat qui l’ha iniciat amb
una “Intro” inversemblant, per ja aparèixer el motiu principal, el rítmic i de
tempo. I què celestials els sons del piano de l’estimat Keith. I ben aviat s’ha posat a cantar, a la seva manera, la seva
improvisació. Què subtils els tocs a la bateria del també estimat Jack DeJohnette. Recordeu que ells
tocarien molts anys junts formant part del trio de Jarrett. De fet ho van fer fins el trist moment que Keith va patir els vessaments
cerebrals. Una gran pena, per a ell i per a totes i tots nosaltres. I aquest ha
estat un tema llarg de 9 minuts, i també d’una gran bellesa, on hem pogut
constatar la mestria de tots tres, les subtileses musicals i rítmiques, les
típiques d’aquest trio increïble.
I encara els
escoltarem en un altre tema del líder i baixista...
16.B2.- Trilogy II
(Gary Peacock) 9:42.
I en el disc de Gary Peacock, hi ha tres parts d’aquest
“Trilogy”, les que ocupen tota la segona cara del vinil. I m’ha semblat que
aquesta segona és la més adequada. Primer amb una llarga “Intro” per després ja
heu pogut comprovar quin canvi a tot Swing, pel “Walking” del baixista i pels
subtils copets al plat “ride” de DeJohnette
a la seva bateria. I què increïble de nou Jarrett
en la seva llarga i increïble improvisació. I ja al final, també un gran solo
del líder i màster del contrabaix, Gary
Peacock.
I per acabar el
programa d’avui, escoltarem algun tema d’un vinil comprat a Comando Import, d’Andorra (Les Escaldes)
és el “My Song” de Keith Jarrett, piano; Jan Garbarek, saxo
tenor i soprano; Palle Daniellson, contrabaix i Jon Christensen, bateria,
disc enregistrat el novembre del 1977 i publicat per ECM el 1978. Aquí, tots els temes són de Keith Jarrett.
I escoltarem el
tema.....
17.A1.- Questar
(Keith Jarrett) 9:11
I quantes vegades
vaig escoltar aquesta meravella de tema de Jarrett,
i esclar que amb la magnífica sonoritat del saxo soprano de Garbareck. El so que n’obté del soprano
és molt personal, un so quasi propi, també per les melodies, seves i de Jarrett. La improvisació de Keith ha estat de nou genial, ell, a
qui hem seguit quasi que durant tota la seva vida musical, tot i que al final
potser no tant. Ja sabíem i coneixíem les seves grans virtuts. I encara Garbareck ens ha fet la seva magnífica
improvisació, ell que ha estat i encara és el màxim referent del Jazz, de la
música contemporània dels països nòrdics, on també hi ha encara, per sort, una
colla més com per exemple Terje Rypdal, Aril
Andersen i alguns més.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja hem acabat la 15a temporada al Jazz
Club la Vicentina i com cada any, pel juliol, farem el que serà el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH amb
els combos de les millors escoles de música de casa nostra, amb ESMUC, Conservatori del Liceu, ESEM Taller
de Músics, ESM Jam Session, El Musical de Bellaterra i com sempre amb el Geni Barry Septet, el 6 i 13 a la Sala Xica i el 20, en plena Festa
Major d’Estiu, al pati jardí de Can
Comamala, sempre a partir de les 20h
del vespre i fins les 23h, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
i organitzat des del Jazz Club la
Vicentina. Us hi esperem.
I ja acabarem aquest
especial del Programa 600 que ha
resultat dedicat a Jordi Lliuret, Keith
Jarrett, John Abercrombie i a ECM amb el tema..
18.B2.- Mandala
(Keith Jarrett) 8:18.
I no podíem haver
acabat millor aquest especial Programa 600, car aquest tema i disc de Jarrett, casa molt bé, per modernitats
musicals, amb el segon tema que he posat, també d’ell, “Forget Your Memories” i
primer disc d’avui publicat el 1972, també en aquesta ona. Mai va deixar la
seva modernitat, la seva contemporaneïtat musical, tot i que en els darrers
anys es volcà en recuperar els estàndards interpretats però a la seva peculiar
manera, amb les seves modificacions melòdiques i improvisacions personals. I el
tema ha començat amb la melodia força agosarada i entremaliada. I més ho ha
estat la improvisació de Jarrett el qual
ens ha clavat un llarguíssim i increïble solo, marca de la casa. I aquest vinil
va sonar tantes i tantes vegades que potser haureu escoltat algun crac, què hi
farem. I també Garbareck ha fet un
brutal solo al saxo soprano ja a les acaballes del tema. En fi, un gran tema
per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar aquest magnífic i especial Programa
600, crec jo, que espero us hagi agradat tant com a mi. Gràcies per escoltar-lo.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
