Enllaç directe a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I després del
programa de la setmana passada dedicat a FSNT
el d’aquesta anirà de músics de casa com són Lucas Martínez i Pere
Arguimbau i d’un que s’està a casa nostra com és Benjamín García, ell acabant un màster al Conservatori del Liceu, i aquesta setmana de nou amb un micro conte
de Carme de la Fuente.
I començarem el
programa amb el disc que em va cedir Cèsar
Martínez al “FemJazz” de Banyoles, on també hi vam anar, el del
seu fill Lucas Martínez, “ecos del
tiempo”. Disc autoproduït i publicat aquest 2024. Enregistrat per Marc Piña el juliol de 2023 a El Local,
Girona. Mescla prèvia a càrrec de Vernau
Mier. Mesclat i masteritzat per Ferran
Conangla. Disseny i fotografia de Inés
Queirós. Produït per Lucas Martínez.
Amb Lucas Martínez, saxo tenor i
composicions, #1,2,4,8,10; Isabel Membrilla, piano i composicions, #2,5,6,7,9;
Toni Pujol, contrabaix i Cèsar Martínez, bateria, i convidades Alba Careta, veu #5 i Song Yi Jeon, veu #10.
I aquest és un
treball llarg, amb 10 temes i quasi 45m de música. El tarannà de molts dels
temes és així com melancòlic, tendre, com després ell ens explicarà tot i
parlant del per què del disc. Hi ha dos temes cantats, “Who Am I?” molt lent i
bonic amb la veu de Song Yi Jeon i
“Oda a los peces”, amb la veu d’Alba
Careta, tema amb una “intro” a contrabaix sol, molt profunda. També és molt
bonica la balada “Aunque no te lo diga” amb un dolç saxo tenor de Lucas. I el tema “The Lost Song” també
té una calidesa molt remarcable.
I un pèl més viu de
tempo és el tema que titula el disc “Ecos del tiempo” amb un tarannà
melancòlic, el del piano d’Isabel,
tema que esdevindrà quelcom més en les improvisacions coses que ara mateix
escoltarem, tema de Lucas Martínez...
1.9.- Ecos del tiempo
(Lucas Martínez) 7:19.
I sí que aquesta ha
estat una molt bonica composició de Lucas.
Iniciada dolçament per les notes més greus del contrabaix de Toni i ja la melodia a càrrec del piano
d’Isabel. El jove compositor apareix
en el pont o la B del tema, i segueix ell mateix acabant la melodia del tema i
ja iniciar la seva reeixida improvisació. Un tema a ritme de boleret, més o
menys, tot i que un pèl més viu dels habituals dels boleros. Aquest “Ecos del
tiempo” d’en Lucas ens l’ha mostrat
també com a bon compositor, car, com a solista, ja heu pogut escoltar quina
gran talla que té. Isabel al piano,
ha seguit amb les improvisacions, ella que l’ha feta amb un gust exquisit i
delicades maneres. Tema de nou i final del tema que titula el disc, el que ens
resumeix una mica de què anirà tot plegat, coses que ara mateix escoltarem.
Molt bonic tema per començar-los a escoltar.
I més o menys així és el 3r track “Yo hablo
con el viento”, de dolç, de melancòlic, de bonic. I on es nota un canvi és en
el 4r “Danzando con la luna”, per tempo, per ritmes, i tot i això, seguim sota
l’influx de les experiències viscudes, dels records, d’algunes melancolies. Escoltem-lo
doncs aquest tema compost també pel Lucas..
2.4.- Danzando con la
luna (Lucas Martínez) 3:27.
I doncs quina altre
meravella de tema d’en Lucas,
melancòlic, sí un punt, però ja amb una vitalitat de tempo que albira
esperances. El ritme és així com trencat, m’ha semblat que ha anat a 5*4, 123,
12; 123, 12, etc...La melodia ha estat també molt bonica, molt ben aconseguida,
una melodia que no s’atura, que no té un moment de respir, coses que indiquen
que hi ha presa per tirar endavant, que no ens podem aturar per aconseguir el
futur, que hem de continuar ballant amb la lluna. Lucas mateix n’ha seguit la improvisació, la única del curtet tema
de 3 minuts i mig, coses que en un directe segurament serien diferents, car ja
heu pogut notar que l’han acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en un
directe s’allargassaria segons públic i músics. I m’ha agradat el punt de
reverberació aplicat al saxo en uns moments de la seva improvisació. Maco, aquest
“Danzando con la Luna”.
I ens diu Lucas què:
“Aquest disc és un
passeig nostàlgic pels records, una recerca de la màgia de les primeres
vegades, quan cada nota i acords eren una novetat i què, amb el temps, s’han
tornat familiars. És una tornada a la casella de sortida, una pausa per
respirar i reflexionar al voltant del camí recorregut. És com tornar a aquella
habitació on vam fer els primers assajos, on les notes inicials ressonaren
quasi fa ja dues dècades. Una conversa humil i serena entre persones estimades.
Per aconseguir-ho m’he rodejat de família, el grup amb qui vaig compartir
música, els meus pares i Toni. Amb
ells vaig aprendre que la improvisació és un llenguatge que abans de tocar s’ha
d’escoltar i que s’ha d’expressar. Aquest disc és un reflex on es mostra lo que
som i s’intueix lo que vàrem ser, alhora que un cant a la continuïtat i a la
bellesa de la música com un testimoni del nostre viatge al llarg del temps”.
I sí que canvia el
tarannà i esdevé més vital tot i mirant el futur en el tema “Qualsevol dia....”,
compost per Isabel Membrilla..
3.6.- Qualsevol
dia...(Isabel Membrilla) 4:06.
I què maco aquest
tema d’Isabel, ja amb un tarannà més
vital i deixant endarrere les melancolies. Una melodia positiva, amb una
primera part molt bonica i tema iniciat pel Lucas amb una curta “Intro” per ja entrar en la melodia. El ritme
també és així com un pèl trencat, ideal per encabir-hi el missatge
encoratjador. El tempo és més viu, on hem pogut constatar de nou la mestria del
jove intèrpret en la seva brutal i molt melòdica improvisació. Un tema on la
base rítmica ha estat incommensurable, per com de bé han fet córrer la màquina
rítmica, coses d’en Toni Pujol i Cèsar Martínez, sense oblidar Isabel, ella que al piano, a banda
d’acompanyar, ha iniciat les improvisacions. De nou ha brillat amb elegància,
pulcritud, amb les notes adequades i totes molt ben posades. Lucas ens ha deixat clavats a la cadira
per la seva capacitat d’imaginar melodies i executar-les en la seva
inversemblant improvisació, què bé, tots dos, què bé tots quatre.
I he notat un tarannà
més modern en dos temes, el primer el 7è track “De soslayo”, on la qüestió
rítmica i les improvisacions, la de Lucas
esdevé quasi de Jazz Contemporani i
ves per on, que també apareix el Swing en la impro d’Isabel, a tot Blues.
I no deixaré de dir-vos
que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara seguirem amb
el modern tema d’Isabel Membrilla
anomenat...
4.7.- De soslayo
(Isabel Membrilla) 3:48.
I quin canvi
estilístic acabem d’escoltar, oi? I a banda de la modernitat, el tema ha
resultat ser un Blues ja una vegada iniciat, i sobretot s’ha notat en les
brutals improvisacions d’Isabel i Lucas. Ell mateix l’ha iniciat amb una
llarga “Intro”, i la veritat és que no he notat l’entrada de la melodia del
tema, si és que en té alguna. I al cap d’una miqueta ja hem pogut escoltar com
apareixia el Swing gràcies al “Walking” de Toni
Pujol i els copets als plats de Cèsar.
I Lucas ha deixat el pas a Isabel i la seva brillant i delicada
improvisació a tot Swing, a tot Blues. I què bo ha estat quan han incrementat
el tempo del tema de mica en mica, i sí que ja per aparèixer la melodia del
tema, la qual ha aparegut al final del tema, i ves per on que amb un segon
“Chorus” on saxo tenor i piano sonaven així com si estiguessin fora de to l’un
respecte l’altre, coses de la pròpia modernitat del tema d’Isabel. Brutal tema pels diferents canvis encabits en ell, i per
com l’han desenvolupat i final sobtat. Increïble.
I ja per acabar amb
el resum del comentari dels temes, dir-vos que el 1r track és francament de Jazz Contemporani i no tant per la
melodia del saxo, i sí per com Cèsar
a la bateria l’acompanya, en un tema doncs a duet de saxo i bateria, en els
primers inicis. Després escoltarem com el saxo sona doblat, omplint molt més
l’espai musical, coses que escoltarem ara mateix, tema de Lucas Martínez i ja per deixar-los d’escoltar.
5.1.- ¿Sabes qué?
(Lucas Martínez) 4:05.
I sí que ha estat
impressionant aquest tema també. Una llarga “Intro” amb Cèsar a la bateria, ell fent un brutal solo on hem pogut constatar
la seva mestria alhora que delicadesa en colpejar els seus estris. La posterior
entrada, melòdica primer i després ja
improvisada, de Lucas al saxo tenor,
acompanyant a son pare, pare i fill, ha estat impressionant. Els moments on
s’ha doblat ell mateix, escoltant un saxo fent melodia, i un altre improvisant,
han estat magnífics. També Isabel ha
aparegut com també Toni, ells quatre
arribant a uns moments esplendorosos, majestuosos, i ja amb un final molt
delicat. Un projecte on també mare i fill han compartit moments solistes, com
aquest inici amb pare i fill, quin goig de família, inclòs també Toni, ella i ells una família. Un tema
molt emotiu per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Isabel, Lucas, Cèsar i Toni.
I després d’aquest
magnífic treball de Lucas i família,
sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme
per acaronar-nos amb la teva dolça veu i sempre amb històries al voltant dels
nostres músics, dels que sonen avui.
I seguirem amb el “Ullastres” de Pere Arguimbau Trio, disc autoproduït amb la col·laboració de
l’ajuntament d’Alaior i publicat el
2021. Enregistrat per Fel Casanovas
els dies 20 i 27 de març de 2021 als estudis Acústic Menorca. Mesclat i masteritzat per Jose Aladid a Aladid Studios.
Disseny i maquetació de Dani Arguimbau.
Amb Pere Arguimbau, guitarra; Lluís
Gener, contrabaix i Guillem Pons, bateria. Totes les composicions són de Pere Arguimbau excepte “Love for Sale”
de Cole Porter i “Sa Clau” de Lluís Gener.
I aquest és un
magnífic treball d’aquest amic i gran guitarrista menorquí, Pere Arguimbau, el qual em va cedir
aquest ”Ullastres” i un CD del 2023
a duet de guitarra i contrabaix anomenat “Nuages”
personalment, un dijous plujós a Ciutadella
no fa pas massa dies, no, per l’abril. Tenim 40 minuts d’una música molt
delicada amb temes propis preciosos i de tempo “slow” com és “Es pati de sa
lluna”, una balada molt bonica. I molt bonica és l’”Havanera de Lô”, amb uns
sons de la base rítmica a base del “cajón” peruà i gran feina del baixista acompanyant
al líder tots dos. També és així de dolça la composició que titula el disc,
“Ullastres”, la qual després de la seva “Intro” agafa un pèl més de tempo i a
tot preciós vals.
I doncs ja els
començarem escoltant en el tema que titula el disc...
6.4.- Ullastres (Pere
Arguimbau) 6:15.
Doncs sí que hem fet
un canvi de sonoritats, sí. Ens estarem una estoneta sota l’influx de guitarra,
contrabaix i bateria. Delicadeses diverses les escoltarem però també temes
vitals, que ja vindran. Haureu notat també com el tema, tot i haver començat
molt suau, de mica en mica ha anat derivant vers moments amb un preciós Swing,
quan el líder, Pere Arguimbau ha fet
la seva reeixida improvisació. Ha començat però amb una “Intro” preciosa a
guitarra solo, posterior entrades de plats i contrabaix fregat amb l’arc, i ja
la melodia amb Pere a la guitarra,
que ves per on, em recorda unes frases d’un estàndard, tot i que només a
l’inici. També hi ha hagut uns moments on Lluís
al contrabaix a fet un curtet tros melòdic. Pere ha fet una gran tasca solista, ell que n’és un estilista
delicat, precís, i amb un gust musical exquisit. I esclar que els dos de la
base l’han acompanyat la mar de bé durant la seva improvisació. El baixista Gener també ha fet una bona
improvisació, profunda, i ja per recuperar el tema, preciós per començar-los a
escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I a partir del “Blues de Sant Diego” les coses
comencen a canviar. Un tema a un tempo mèdium i Swing brutal a càrrec del
“Walking” del baixista i els copets als plats del baterista. I ja sabeu que si
en un disc hi ha un Blues, vaig i el poso, o sigui que som-hi amb el
7.5.- Blues de Sant
Diego (Pere Arguimbau) 4:41.
I què bé aquest tema
a tot Blues, a tot Swing. Un trio de companys, d’amics, que sona la mar de
conjuntat, constatant la tasca que porten fent de fa anys a Menorca. Un so també molt net, el que
estem escoltant, alhora que projecte molt ben enregistrat. Un tema i melodia
curteta com ho són totes les dels Blues, i ja Pere amb la seva improvisació. Ell ha tornat a posar-nos sobre la
taula la seva tècnica, la seva mestria, la seva digitació, el bon gust musical
que té. El Swing ha aparegut pel “Walking” del baixista Gener però també els copets als plats i xarles, els de la bateria
de Guillem. Un solo increïble de Pere on a més de la seva velocitat
d’execució ha desenvolupat un molt bon llenguatge. Han seguit les
improvisacions amb la del baixista Gener
el qual l’ha fet també increïble, amb pulsió rítmica, alhora que també força
melòdica. I ja com a cirereta, també Guillem
a la bateria ha fet la seva, brutal i delicada, per ja aparèixer la melodia de
nou a càrrec del líder Arguimbau.
Bravo per a tots tres.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I el tema de Gener, “Sa Clau”, tot i començar a duet
de baix i guitarra amb una melodia un tant entremaliada, hi tornaran amb el
Swing en les improvisacions, la primera la del líder. I aquest tema del
baixista serà el que escoltareu...
8.6.- Sa Clau (Lluís
Gener) 5:32.
I quin tema més bo
d’en Lluís i que ha resultat ser un
“contrafact” del “I Got Rhythm” de Gershwin
o sigui que un “Rh&Ch” com tants i tants altres temes s’han fet seguint
aquesta estructura d’acords, possiblement la més vegades utilitzada en la
història del Jazz. I la melodia un tan entremaliada l’han fet a duet de
contrabaix i guitarra, i ja iniciar les improvisacions el líder a la guitarra.
I de nou el líder Arguimbau ens ha
mostrat el seu talent, la seva tècnica, el seu bon gust. Un so nítid i clar com
una patena, i un llenguatge subtil, tot plegat molt ben acompanyat pel
“Walking” del baixista, i els copets clars als plats de la bateria de Guillem. El compositor s’ha introduït
de ple en el tema tot i executant una gran improvisació, amb pulsió rítmica,
moments amb molta melodia, moments amb acords, improvisació vertical i
horitzontal, brutal. També Guillem
ha aparegut fent uns “quatres” compassos improvisant amb el líder a la guitarra
per ja encarar el final del tema amb la melodia
duet de guitarra i contrabaix. Gran tema de Lluís Gener.
I sí que els dos
temes restants són els més vitals, sí; i tot i que el “Love for Sale” comença a
tot funk en les As, el Swing apareixerà en la B del tema de Cole Porter, cosa que seguirà en les
improvisacions, la primera de Pere,
i també en el pont per ja no desaparèixer. I el darrer “For Lee”, dedicat a Lee Konitz té també uns inicis a ritme
trencat, amb la melodia del tema i canvi a Swing en la B o el pont i així
seguiran en les improvisacions. I serà amb aquest tema que ja els deixarem
d’escoltar..
9.1.- For Lee (Pere
Arguimbau) 5:27.
I amb aquest magnífic
tema dedicat a Lee Konitz els hem
acabat d’escoltar. Un gran tema de Pere
Arguimbau on de nou els tres han brillat de manera solista. L’han iniciat
també a duet de contrabaix i guitarra fent-ne els primers moments melòdics. Pere ens ha clavat una magnífica
improvisació, marca de la casa, executada magistralment, amb tota la seva
tècnica i bon gust. També Lluís al
contrabaix ha fet la seva, molt reeixida. I quin plaer descobrir a aquest
músic, com també a Guillem, car d’en
Pere ja en sabíem les seves genialitats. Bon solo
del baixista, i també els “vuits” compassos improvisant el baterista amb el
líder, on ens ha mostrat les seves habilitats, que han estat moltes. Tema a
duet de nou i ja per acabar-lo, i nosaltres deixar-los d’escoltar. En definitiva un disc molt ben aconseguit, ben interpretat, amb
balades, una havanera, temes a tot Swing i melodies força maques, o sigui que
felicitats nois, Pere Arguimbau, Lluís
Gener i Guillem Pons.
I ja encararem el
final del programa amb un canvi estilístic, el de les músiques del mexicà Benjamín García, “Cíclico”, disc que em
va cedir al Jamboree tot i
presentant un seu nou projecte a quartet amb Víctor Carrascosa, Santi de la Rubia i Gonzalo del Val, tot de companys del Conservatori del Liceu. Aquest és un disc del 2018 publicat a Mèxic i produït pel Colectivo Noon. Enregistrat per Martín Rivera el 31 de juliol del 2017
a Estudio 13, Ciutat de Mèxic.
Mesclat i masteritzat per Dave
Darlington al Bass Hit, Nova York.
Amb Jacob Wick, trompeta; Diego Franco,
saxo tenor; Brian Allen, trombó; Benjamín García, contrabaix i baix elèctric i
Gustavo Nandayapa, bateria. Tots els temes són del líder Ben García excepte dos que són de Gustavo i Diego.
I aquest és un
projecte llarg, amb 8 temes i prop d’una hora de música encabida en el Jazz Contemporani. Els tempos però són
diversos havent-hi temes a tempo de balada, tot i no ser cap d’ells una balada
“in stricto sense”. I un dels tranquilets és el 5è track “Sangre, suero, grasa
y cebo”, amb uns moments de frases a duet de baix i saxo tenor i solo del
baterista, tot plegat molt modern, etc..També el tema que titula el disc
“Cíclico” va així de suau tot i haver-hi canvis. Aquí però la melodia és més
“normal” entre cometes, feta pels vents i amb una certa delicadesa. Un altre
tema amb aquest tarannà és el que comencen a duet trompeta i saxo tenor, “Licht
Lacht” i amb el baixista amb un fons de notes llargues i soltes a mode de
“saeta”, quasi.
I ja els escoltarem
en aquest preciós tema...
10.4.- Licht Lacht
(Benjamín García) 7:47.
Doncs sí que hem
gaudit amb aquest canvi estilístic, sí. Un tema a tempo lent, i tot i això, ben
marcat per la bateria de Gustavo, i
com he dit, com si d’una “Saeta” es tractés. La profunda melodia l’han fet els
dos vents, trompeta i saxo tenor, i els de la base, contrabaix del líder i
bateria, portant el ritme i tempo. Un tema que et posa els pèls de punta per
com n’és de profund. És també una mena de marxa fúnebre. Jacob ha iniciat les improvisacions amb la seva trompeta, fent-nos
tremolar també per les emocions desbordades, aparegudes. El trombó de Brian també ha ressonat profund, amb
les notes llargues i soltes introduïdes. Els dos de la base, contrabaix i
bateria, i quasi que més el darrer, ha crescut en intensitat sonora i
presència. Ben al contrabaix ha
estat també molt profund, molt present, fent-nos una brutal improvisació,
sentida. I la melodia a duet dels dos vents ha aparegut de nou, i ja per
acabar-lo delicadament, profund tema per començar-los a escoltar.
I aquest projecte ha
estat un magnífic descobriment, coses de la casualitat, d’anar a concerts, de
parlar amb els músics, de conèixer als seus companys, de dir-li al Ben que feia un programa de ràdio. Només
això i ja me’l va lliurar. Esclar que també vaig filmar el concert. A veure
quan penjo algun dels temes que em va dir. I ja amb un canvi per
ritme i tempo, tot i que no massa, és el darrer track “Nog”, aquest amb un
tarannà un tant melancòlic. I amb més marcatge rítmic és el tema “Move” iniciat
pel trombó a mode d’”intro” i posterior melodia i improvisacions. I més vital i
súper entremaliat és el tema anomenat “Aphex”, tema com tots els altres, farcit
de canvis rítmics i demés vicissituds..
Escoltem-los doncs en
aquest darrer encabit també en lo més del Jazz
Contemprani i compost per Gustavo
Nandayapa...
11.3.- Aphex (Gustavo
Nandayapa) 6:05.
I quin brutal i
interessant tema del baterista Gustavo.
Un tema iniciat amb la melodia a càrrec del trompetista Jacob Wick per ja afegir-s’hi saxo tenor, baix i amb el baterista
molt present, fent i desfent. El trombonista Brian Allen també ha fet unes espurnes amb el seu instrument. I
aquí hem pogut escoltar al líder amb el baix elèctric, el qual ens ha deixat de
pasta de moniato, per improvisació i per sons apareguts. Un llarg i brutal solo
on ens ha situat en el seu entorn musical, el de la modernitat més agosarada. Gustavo a la bateria ha brillat amb
contundència solista, com també ho ha
fet la trompeta de Jacob.
El trompetista ha
estat de nou brutal, contemporani el seu discurs, el de tots cinc. Impressionant
aquest projecte del 2018 que ens parla de la “atemporalitat” de la música. I la
trompeta de Jacob ha recuperat la
melodia per apropar-nos al final del tema on ens hem trobat la resta de
companys, entre els quals el compositor i la seva present bateria, i ja acabar-lo de cop!
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni
Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos
Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç
dels Horts i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina. Us hi esperem.
I dels dos temes que
queden per comentar, dir-vos que tenen un tarannà força vital. “Nevado” és el
primer track i és del líder Benjamín
García, o sigui que anirà molt bé poder-lo escoltar....
12.1.- Nevado
(Benjamín García) 6:05.
Carall, i quin altre
tema més impressionant acabem d’escoltar, i aquest, compost pel líder i
baixista, el bo de Benjamín, Ben García.
Interessant la qüestió rítmica marcada per ell mateix amb notes repetitives i
per la rítmica inclosa, alhora que per la insistència del baterista Gustavo. I quin goig haver escoltat el
saxo tenor de Diego Franco, el qual
ens ha clavat un brutal solo, i encara amb la persistència rítmica de baix i
bateria. Però resulta que això ha canviat en la intervenció solista del
trompetista Jacob Wick, car en els
inicis de la seva improvisació ha aparegut una mena de “break”, a trompeta,
baix i bateria, coses que després han canviat una mica, anant creixent en
intensitat sonora i emocional. Un solo brutal, intens també per com l’han
desenvolupat els companys. I la melodia ha aparegut de nou amb tots els vents i
persistència rítmica de les notes del líder al contrabaix, energia fins arribar
al delicat final, acabant-lo així com en suspensió. Brutal tema de Ben García.
El 13è Cicle de Jazz de l’Ametlla del Vallès
arriba al seu equador. Aquest dissabte 15 de juny estrena un nou escenari, el del Santuari de la Mare de Déu del Puiggraciós. I aquest honor recaurà
en el músic Alfons Bertrán que
vindrà a interpretar el seu disc “Babela”
amb el seu Alfons Bertran Trio. “Babela”, és el seu particular
homenatge a la seva mare, Isabel Ramon
Puig. Amb aquesta idea, Bertran
va decidir enregistrar la música en directe, sense assaig previ i en un sol
dia, sempre amb el mínim d’indicacions als músics a fi de mantenir al màxim l’espontaneïtat
en la música i deixar que aquesta els portés allà on volgués. Influenciat pels
músics Paul Motion, Maylin Crispell,
Keith Jarret, el gòspel, el swing, la música contemporània, però també del
jazz europeu contemporani i d’avantguarda, Alfons
Bertran vindrà acompanyat d’una
formació poc habitual i sorprenent, el pianista Roger Mas i el saxofonista Martí
Serra. Tots tres aconsegueixen un so únic i personal que permet recollir
tots aquests elements citats anteriorment per crear-ne un de nou.
I ja per acabar-los
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, ho farem amb el tema compost per Diego Franco i anomenat...
13.6.- Jack (Diego
Franco) 4:46.
I déu-n’hi-do de tema
del saxo tenor Diego Franco, què
brutal i com l’han desenvolupat. El tema parteix d’una curta melodia a partir
de la qual canvia tot, el ritme, el tempo, tot amb la magnífica improvisació
del trompetista Jacob Wick, què
impressionant, i amb quin Swing per “Walking” del baixista, i no tant pels
copets a la bateria, la de Gustavo.
I esclar que la improvisació del trombonista Brian Allen ens ha deixat bocabadats, estabornits. Increïble. Més
encara ens ha deixat noquejats la del baterista Gustavo tot i recolzat per la persistència de les notes del líder
al contrabaix. I entre tots han recuperat la curteta melodia d’aquest increïble
tema de Diego Franco, saxo tenor que
no ha fet cap improvisació, devia estar-los dirigint, conduint. Un brutal tema
per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com
sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
