Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja parlant del
programa d’avui dir-vos que anirà de nou d’una part del Jazz que es fa a Itàlia de la mà de tres discogràfiques
amigues com són A.MA Records, Notami
Jazz i Gleam Records. De l'Antonio
Martino tenim el projecte de Jazz Balcànic amb els Shljuka Quintet i "Octave
Up". Del Toto Cicco, una
delícia de projecte a tot Brasil amb l'Elio
Tatti Quartet, "Saudade do Brasil", i de Gleam al Gianmarco Ferri featu. David Kikoski i
el seu "On The Scene", i
de nou amb un micro conte de Carme de la
Fuente.
I començarem amb el
preciós treball dedicat a les músiques de Brasil
amb l’Elio Tatti Quartet, “Saudade do
Brasil” publicat aquest 2024 per Notami
Jazz de l’amic Toto Cicco. Enregistrat
i mesclat a Realtimestudios a Bracciano per Fabrizio Scarrafoni i a Millenium
Audio Recording per Fabio Ferri.
Masteritzat per Fabio Ferri a Millenium Mastering. Produït per Notami Jazz. I Elio Tatti Quartet meets Stark Quartet són: Elio Tatti, baix elèctric i composicions, Antonello Vannucchi, piano,
Fender Rhodes; Giampaolo Ascolese, bateria i percussió; Michele ascolese, guitarra
elèctrica i acústica; Antonio Fraioli, clarinet i arranjaments, Simone
Saccoccio, Vinibaldo Baccarig, Sauro Bert, clarinet; Sergio Brusclaret, clarinet baix; Francesco
Lento, trompeta; Maurizio Zazzarini, saxo tenor; Filiberto Palermini, saxo alt; Francesco
Carlesi, teclats i Gerardo Iacoucci, arranjaments.
I aquest és un
preciós projecte fet amb molta gràcia i calidesa musical. Res nou sota el sol,
car ja sabem quines i com són aquestes músiques amb els seus diferents ritmes.
Una cosa que sí és nova és l’enfocament musical basat amb la instrumentació,
combinant diferents instruments i per això hi ha dos quartets, el del líder,
més o menys estàndard, i un quartet de clarinets, els Stark Quartet. Si a més considerem que hi ha convidats prou
il·lustres, doncs tot plegat fa d’aquesta ”Saudade
do Brasil” una vertadera joia. La sonoritat dels clarinets, i potser més la
del clarinet baix, conjuminada amb guitarra, teclat, baix i percussions i
demés, fa de tot plegat una delícia musical. A tot això li podem afegir la
qualitat de les composicions pròpies del líder Elio Tatti a més dels estàndards brasilers ja coneguts com són:
“One Note Samba”, “Triste”, “Desafinado” i “Corcovado” l’Antonio Carlos Jobim, tot i que en la caràtula posterior fan
referència a Joao Gilberto en les
dues darreres, potser pel fet ser qui primer les va enregistrar. Les del líder tenen també ritmes
similars i títols prou evocadors com són: “Belem”, “Latino”, “Astrud”, “Slow
Bossa”, “Recife” i “Guaraná”. Segur que les gaudireu com jo ho he fet tot i
escoltant-les i seleccionant les que posaré, cosa sempre complicada. Per cert,
els tempos són tots molt tranquilets, adequats per aquestes músiques, o sigui
que relaxeu-vos i a gaudir.
I una de les molt
boniques i delicades del líder és...
1.6.- Slow Bossa
(Elio Tatti) 4:54.
Doncs ja heu pogut
escoltar de quina manera més dolça hem començat el programa d’avui. Un tema del
líder i baixista amb aires del Brasil
sí, però no només. El ritme sí que ho és i també alguna part de la melodia. I
jo suposo que la magnífica sonoritat i improvisació al clarinet ha estat la de Antonio Fraioli, car ell és qui n’ha
fet alguns dels arranjaments d’aquest disc. També hem escoltat al solista fent
un curtet solo al baix elèctric, el bo de Elio
Tatti. La composició té una gran bellesa i es nota el respecte i amor vers
la música del Brasil. Ell mateix ha
compartit una part de la melodia amb el clarinet de l’Antonio. La base rítmica ha acompanyat amb delicadesa als solistes,
concretament el baterista Giampaolo.
I ens estarem una estoneta escoltant aquestes delicades composicions, del líder
però també de Jobim i Gilberto
Saudade
do Brasil,
el títol de l'última obra musical d'Elio
Tatti, és sens dubte apte per expressar el sentiment del compositor cap a
aquest gran país, el Brasil, que
segueix afectat per la seva "Saudade".
Ha estat diverses vegades al Brasil
i cada cop que havia de marxar de nou va sentir dins seu un fort sentiment de pena.
Com que la seva feina és ser músic i la seva feina és posar els seus sentiments
a la música, va ben pensar que fer un disc dedicat al Brasil potser podria ser l'únic antídot per combatre aquesta "Malaltia". Per fer-ho va
comptar amb l'ajuda de grans músics com Giampaolo
Ascolese, Michele Ascolese i Antonello Vannucchi, i el quartet de clarinets
"Stark Quartet", Antonio
Fraioli, Simone Saccoccio, Vinibaldo Baccari i Sergio Brusca. L'obra
s'enriqueix encara més amb la presència d'alguns "Convidats especials":
Maurizio Zazzarini, Francesco Lento,
Filiberto Palermini, Francesco Carlesi, Sauro Berti i Gerardo Iacoucci.
L'autor espera poder transmetre emocions agradables a aquells que estaran
disposats a escoltar aquest disc, potser fent-los viatjar, si ho desitgen, amb
l'ús de la seva imaginació i música, dins d'aquest país immens i fascinant
anomenat ”Brasil”.
I n’hi ha més de
precioses d’ell, del líder Elio Tatti com
és..
2.2.- Latino (Elio
Tatti) 4:02.
I ja heu pogut
escoltar quina altra preciositat de cançó de l’Elio Tatti, i ves per on que aquí també hi ha espurnes de la música
de l’Argentina, car haureu reconegut
unes frases que al menys a mi, m’han recordat el “Libertango” de l’Astor Piazzola, i segur que a
vosaltres, oïdores i oïdors també. Però de quina manera comença el tema, amb el
clarinet baix fent el motiu principal, i resta de clarinets fent-ne la melodia
ells que són el Stark Quartet.
Posterior a aquesta “Intro” han aparegut d’altres companys, els de la secció
rítmica, omplint encara més la melodia. El primer i molt reeixit solo ha estat
el del teclista Carlesi el qual ens
ha captivat per les seves delicades maneres. De la mateixa manera ens ha
captivat el líder amb el baix elèctric i improvisació farcida de melodia i
delicadesa. I quins copets rítmics del percussionista Giampaolo. Un llarg solo del líder que ha deixat pas de nou a la
melodia interpretada pel quartet de clarinets i final sobtat d’un altre tema
preciós.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Enllaços que trobareu
al blog.
I encara els
escoltarem amb el conegut...
3.7.- Desafinado
(A.C. Jobim) 4:29.
I segur que heu
gaudit amb aquesta interpretació d’aquest clàssic que Jobim va fer a finals dels 50, i Gilberto va enregistrar el 1958. Coleman Hawkins, Stan Getz & Charlie Byrd el 1962, etc, etc. Un
tema preciós i també per la sonoritat del quartet de clarinets, els Stark Quartet, i melodia feta per un d’ells,
suposo que Antonio Fraioli, compartint-la
amb un dels companys. I què bé quan tots quatre han fet les diferents veus, i
el pont amb el clarinet baix primer i després amb la resta del quartet de
canyes. I molt bé la secció rítmica de teclats el Fender Rhodes, guitarra, baix i bateria i percussions, ells que són
Antonello Vannucchi, Michele Ascolese, Elio Tatti i Giampaolo Ascolese.
I la part solista del tema l’han fet primer els Stark Quartet que han fet un “Soli” preciós, que ja sabeu que és
una part que una secció de vents toca, llegint partitura on hi ha escrita una
nova línia melòdica, a mode d’improvisació col·lectiva composta prèviament.
També el guitarrista Michele ens ha
acaronat amb la seva guitarra, per ja després fer-ho el baixista i líder del
projecte, Elio, i ja recuperar la
melodia pel quartet de vents. Res nou sota el sol, però sí les delicades maneres
i sonoritats de tota la formació.
I ja els acabarem
d’escoltar amb la coneguda
4.3.- One Note Samba
(A. C. Jobim) 3:56.
I què bonic també
aquest tema de Jobim, i de nou amb
el quartet de clarinets essent-ne ells els protagonistes solistes. Què maco en
el pont el so del clarinet baix, en general, en tot el tema. Un primer i
magnífic solo amb el Fender Rhodes de
Antonello Vannucchi i recolzament
dels vents, i també un d’ells en el pont del tema. De nou un altre “Soli” del
quartet de vents magnífic i reeixida improvisació del líder al baix elèctric,
ell que és l’Elio Tatti. I de nou
una gran tasca de la secció rítmica de
guitarra, bateria, i esclar que el teclat i baix elèctric en un tema ideal per
ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Elio Tatti, Antonello Vannucchi, Giampaolo Ascolese, Michele Ascolese, Antonio Fraioli, Simone Saccoccio, Vinibaldo
Baccarig, Sauro Bert, Sergio Brusclaret, Francesco Lento, Maurizio Zazzarini, Filiberto
Palermini, Francesco Carlesi i Gerardo
Iacoucci.
I després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor poètica amb
les músiques del programa sempre al teu costat.
I ara seguirem amb el
projecte de Jazz Balcànic amb els Shljuka
Quintet i “Octave Up", publicat el 3 de maig de 2024 per A.MA Records de l’amic Antonio Martino. Enregistrat per Danijel Vukovic al Future Nature Sound Studio, mesclat i masteritzat per Aleksandar Jovanović. I aquí hi tenim
a: Aleksandar Jovanović “Šljuka”, piano;
Ivan Radivojevic, trompeta; Rastko Obradović, saxo alt i soprano; Milan
Pavković, contrabaix i Aleksandar Cvetković, bateria. Tota la música d'Aleksandar Jovanović ©&℗ A.MA
Edizioni.
I aquest és un
projecte amb 8 temes, 6 dels quals sobrepassen els 7 minuts, mentre que els
altres 2, passen dels 5 minuts, essent doncs un treball musical generós. De
tempos anem també bastant suaus, havent-n’hi de vitals, tot i que no massa. Explora
conceptualment la tradició i la importància de la tradició en la innovació,
concretament, les semblances i diferències entre les dues tradicions, el jazz i
la música dels Balcans. En la seva
expressió musical, Sljuka incorpora
l'herència balcànica en forma de frases melòdiques, progressions harmòniques i
ritmes, barrejant-ho tot amb el llenguatge del jazz, la improvisació i el so
contemporani. Les composicions reflecteixen impressions personals i una
perspectiva única sobre els paral·lelismes emocionals i musicals entre la
música dels Balcans i les diferents
èpoques del Jazz. També s'inspiren
en l'atmosfera de certes obres literàries d'escriptors serbis, l'entorn local i
la natura. La individualitat i la llibertat d'expressió de cada músic tenen un
paper important en la creació d'aquest àlbum en el seu conjunt. I això ha creat
el pianista, compositor i arranjador Aleksandar
Jovanović, actuant sota el sobrenom, o més aviat nom artístic - Sljuka, on ha reunit alguns dels
millors músics serbis en el seu nou quintet amb qui va gravar aquest àlbum "Octave Up", que consta de vuit composicions originals.
El títol "Octave Up"
representa simbòlicament una nova etapa en el treball creatiu de l'autor i una
nova perspectiva del jazz balcànic.
Doncs els escoltarem
en el darrer track i tema anomenat...
5.8.- Wich Way (Aleksandar
Jovanović) 7:15.
I bé, quin canvi estilístic
que acabem de notar i també amb un tema força maco i interessant. M’ha sorprès
de la manera com l’han acabat i començat, amb un so així com d’èpoques
anteriors, quasi que telefònic. Una molt bona composició del líder Jovanovic i bonica melodia. Els vents n’han
fet el motiu principal, repetit diverses vegades, la A del tema i única part de
l’estructura. Amb una base harmònica senzilla però, en Rastko Obradović ens ha sorprès i captivat per la seva molt
reeixida improvisació al saxo alt i amb quin so vintage ens l’ha feta. Tècnica
a dojo i bon gust melòdic. El líder al piano ens ha acaronat dolçament en els
seus inicis solistes. Ha seguit així, tot delicat , ben acompanyat pels dos de
la base rítmica, Milan Pavković, contrabaix
i Aleksandar Cvetković, bateria.
Encara hem gaudit pel canvi de color sonor amb la improvisació del trompetista Ivan Radivojevic el qual també ens ha
impressionat molt gratament. Quins trossos de músics que acabem d’escoltar en
un tema molt senzill d’estructura i melodia, ideal per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Enllaços que trobareu
al blog.
I seguim amb un altre
tema d’aquest disc anomenat...
6.6.- Impure Blue (Aleksandar
Jovanović) 7:14.
Bon tema aquest que
acabem d’escoltar, ja amb un bon tempo, bona composició del líder Jovanović. Una melodia feta pels vents
tots plegats i amb la trompeta amb sordina en tot el tema, la de Radivojevic, ell i Obradović al saxo alt, fent aquesta feina melòdica inicial. La base
rítmica ha estat fent un bon marcatge, o sigui el baterista i el baixista, i
acords puntuals del líder al piano. Aquest, ha estat el primer en improvisar.
Bona feina solista amb una mà dreta viva i una esquerra fent acords. Un solo
bastant percussiu, per com n’és el tema, també. I molt bona la impro del
trompetista, amb un so un tan apagat, sí, per la sordina però també per com ha
estat el seu volum general. Un que no encara no havíem escoltat en cap solo és
el baixista Pavković que ens ha
deixat de pasta de moniato per la seva gran tasca. I després d’aquestes
intervencions han recuperat el tema, la melodia amb els vens plegats, acabant-lo
d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons
públic i músics.
I encara un altre
tema interessant és..
7.3.- What if...way (Aleksandar
Jovanović) 7:09.
I en aquest tema ens
ha sorprès la qüestió rítmica inicial, sí, però la general durant tot el tema.
I sí perquè ben bé sembla que els ritmes autòctons seus, els balcànics, han
estat els protagonistes. Ja és això aquest projecte com heu pogut escoltar o
llegir al blog. De nou, i ara en aquest tema, el tempo no és massa viu, no. El
tema ha començat amb la mà esquerra del pianista i el baixista fent a duet el
motiu principal que ha servit per cavalcar-hi la melodia. Moments de calma a l’inici
del solo del trompetista Radivojevic,
ara sense la sordina. Obté un so força càlid del seu instrument, alhora que ens
ha mostrat de nou la seva gran tècnica. També puja al registre més agut on
sembla que li agrada estar-s’hi. Al cap d’una estona de tema, te n’adones que
el ritme “beat” té referències occidentals. El líder al piano ha tornat a fer
una bona tasca solista, on de nou brillen els seus acords, arpegis i escales
inversemblants. Se’ns ha mostrat de nou un bon solista, car de bon compositor,
ja veiem que ho és. I ara Obradović ha
agafat el saxo soprano per fer la seva brutal improvisació. Un magnífic so i
afinació, alhora que una molt més que reeixida improvisació, la que ens ha fet
ell. I ja arribant al final hem escoltat una bona tasca feta pel baterista Cvetković per ja recuperar melodia i
acabar-lo delicadament.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat...
8.5.- Eleven Changes
(Aleksandar Jovanović) 5:38.
I sí que aquest tema
ens ha semblat el més Jazzista, des del punt de vista de la
melodia. I és que els dos vents han fet a duet una melodia déu-n’hi-do de lo
entremaliada. I ha resultat que el pont l’ha fet el líder al piano, car, els
dos vents l’han acabat de nou amb la melodia, de la qual n’han fet una segona
lectura, vaja que l’han canviat. I després d’uns moments al piano, Radivojevic a la trompeta ha fet una
altra intervenció amb la sordina i brutal improvisació. El suport dels tres de
la base rítmica ha estat imprecindible, el pianista amb acords, el baixista amb
la seva línia de baixos i el baterista marcant el ritme trencat i tempo mèdium.
I de nou el saxofonista Obradović
ens ha tornat a noquejar per la seva inversemblant improvisació ara al saxo
alt, del qual li extreu una magnífica sonoritat alhora que ens ha mostrat la
seva brutal tècnica. I encara hem pogut escoltar el solo del líder al piano,
ell, molt elegant, sobri, i precís. En aquests moments, el Trio base al màxim
esplendor. Recuperació del tema, la melodia del tema i final d’un altre molt
interessant tema i composició del líder Aleksandar
Jovanović, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Aleksandar Jovanović “Šljuka”, Ivan
Radivojevic, Rastko Obradović, Milan Pavković
i Aleksandar Cvetković.
I ja encarem el final
del programa amb el projecte del jove guitarrista italià Gianmarco Ferri featu. David Kikoski, "On The Scene",
publicat el 19 d’abril de 2024 per Gleam
Records. Enregistrat per Enrico
Furzi, mesclat i masteritzat a Recording
Studio La Strada, Roma (Itàlia). Produït per GleAM Records. I el trio base del líder són: Gianmarco Ferri, guitarra elèctrica; Stefano Battaglia, contrabaix i
Luca Santaniello, bateria i convidats
David Kikoski, piano i Marcello Allulli, saxo tenor (#4).
"On
the Scene" representa una col·laboració emocionant entre el jove i
talentós guitarrista Gianmarco Ferri,
estrella en ascens de l'escena del jazz italià i el reconegut pianista
nord-americà David Kikoski, autèntic
mestre del jazz contemporani que va contribuir significativament al projecte,
aportant el seu domini del piano i la seva sensibilitat musical per afegir
profunditat i complexitat als temes. El líder seleccionà 4 composicions
originals i 3 reinterpretacions d'estàndards per a aquesta sessió, destacant la
seva consolidada relació amb la tradició del jazz i la seva mirada cap endavant
amb una escriptura amb colors marcadament postbop. El seu és un jazz que
combina recerca harmònica, originalitat melòdica dins del llenguatge bop i un
plantejament rítmic alegre i ple de dinamisme. La seva idea del swing, de fet,
encarna el desig ardent d'expressar-se i connectar amb els altres a través del
poder unificador de la música i el moviment.
I hi ha baladetes
precioses com és "So Close", on després de la magistral introducció
de Kikoski en què el cantabile es
combina amb un ampli i aventurer espectre harmònic, l'oient es transporta en un
viatge emocional que condueix al tema, impregnat d'una aura crepuscular i
exposat pel saxo tenor de Marcello
Allulli en la A del tema i Gianmarco
Ferri en la B o el pont. Un tema de rara bellesa que posa de manifest la
maduresa compositiva del líder malgrat la seva joventut. I ja els escoltarem en
aquest preciós tema del jove líder...
9.4.- So Close
(Gianmarco Ferri) 6:07.
I sí que ha estat una
delícia de tema, i compost pel jove líder. I ara hem gaudit amb el so del saxo
tenor de Marcello en la melodia primer
i després el líder a la guitarra, per deixar pas a la primera improvisació a
càrrec del gran pianista David Kikoski,
i posterior la de saxo tenor. La recuperació de la melodia a càrrec del jove guitarrista
i final, preciós tema per ja començar-los a escoltar.
I Hi ha temes a mig
tempo com el molt conegut tema “They Say It's Wonderful”, d'Irving Berlin, interpretat pel grup d'una manera essencial,
destacant la bellesa i l'essència de la mateixa melodia. Una oportunitat per
explorar i apreciar plenament la força del tema i la capacitat de comunicar
emocions sense necessitat d'elements decoratius addicionals.
I el tema “Mirage"
és un Blues amb colors marcadament moderns i un Groove a 12/8. L'estat d'ànim
resultant és metropolità i funk. Un cop acabada l'exposició del tema, Ferri i Kikoski construeixen les
seves pròpies improvisacions en la mateixa atmosfera misteriosa i palpitant que
ofereix el “vamp”, preparant gradualment el terreny per alliberar el seu
fraseig en una explosió de swing liderada per la secció rítmica de Battaglia i Santaniello fent els
"quatres", aportant així varietat i dinamisme a l'actuació.
Escoltem-lo..
10.3.- Mirage
(Gianmarco Ferri) 4:52.
I sí que ens ha
impressionat el tema de Gianmarco.
Bona improvisació del jove líder amb un so que em recorda el de Patt Martino tot i que ell té una gran
reverència per Wes Montgomery. Gran
solo del jove líder a tot Swing i posterior la del genial pianista Kikoski amb una gran classe i
majestuositat, per després gaudir amb el Swing de tots tres.
I el tema "New
Hope" és una altra composició original, basada en el groove de la famosa
cançó “Poinciana” de Nat Simone,
molt famosa en la versió d'Ahmad Jamal.
La melodia de "New Hope" és viva i alegre i evoca una sensació
d'optimisme. El pont de la cançó, però, es caracteritza per un canvi
d'atmosfera amb una qualitat més bluesy.
I El disc s'obre amb
"Kiko's Delight", un exemple de tema bop que destaca pel caràcter
orgànic de la seva melodia, tocada a l'uníson pel piano i la guitarra. La cançó
es basa en l'harmonia de la famosa cançó de Tadd Dameron ''Tadd's Delight'' i es mou en una pulsació de swing
mitjà sostinguda en la qual se succeeixen les enèrgiques improvisacions de Kikoski i Ferri que de seguida mostra la seva maduresa i relaxació del seu
discurs. A continuació, intercanvis entre
Battaglia al contrabaix i Santaniello
a la bateria abans del retorn al tema. Escoltem-los ja.
11.1.- Kiko's Delight
(Gianmarco Ferri) 5:42.
I de nou hem escoltat
un brutal tema del jove Gianmarco, i
amb quin Swing ens ho han fet, brutal tema.
I un dels bons temes
és el compost pel famós baixista Sam
Jones, “Unit Seven“, homenatge personal del líder al llegendari guitarrista
de jazz Wes Montgomery, del qual
incorpora algunes de les principals característiques estilístiques i
d'arranjament. La qüestió rítmica és viva i fluïda alternant aquí i allà amb Swing
i canvis d'humor on flueixen les improvisacions del líder, Kikoski i Battaglia.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en un tema compost per Jermoe Kern, "The Song is
You", tema clàssic del repertori jazzístic que, interpretat a duo amb
piano i guitarra, adquireix una elegància i una intimitat extraordinàries. La
combinació del piano, amb la seva capacitat harmònica i melòdica, i la
guitarra, amb la seva versatilitat rítmica i d'improvisació, ofereix una
interpretació atractiva i sofisticada. La delicadesa de les harmonies i la sensibilitat melòdica del piano, creen una
experiència musical atractiva i emocionant. En aquesta actuació, la complicitat
i la interacció entre els dos instruments es tradueix en una actuació
convincent i inoblidable, que celebra magníficament l'encant atemporal del jazz
clàssic. Gaudim-ne ja per acabar-los d’escoltar.
12.7.- The Song is
You (J. Kern, O. Hammerstein) 5:40.
I aquesta és una
cançó del musical de Broadway, Music in the Air, que es va estrenar a l'Alvin Theatre el 8 de novembre de
1932, essent la darrera representació el 16 de setembre de 1933, després de 342
funcions. Aquells anys 30s eren anys de llibertat gràcies a la tasca de Franklin Delano Roosevelt i el seu New Deal per lluitar contra la Gran
Depressió ocorreguda el 1929. De nou el jove guitarrista ens ha
impressionat molt gratament, ell que en el seu disc hi ha la majoria de temes
propis, però que també hi ha el record i respecte pels grans temes, estàndards
creats pels genials compositors d’aquella època. Kikoski ens ha captivat per la seva brillantor d’idees i sonoritat
pel fet de fer-ho en el registre agut, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar
i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat
tant com a mi.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni
Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga,
bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
i organitzat des del Jazz Club la
Vicentina. Us hi esperem.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
%20Front.png)
%20Back.png)
%20Inside.png)
