skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Abans de començar res
sobre el programa, deixeu que us digui que el concert del passat divendres amb
els N.E.C. Organ Trio va ser
extraordinari. Óscar, Gilles i Robert
ens van fer tremolar i vibrar amb el seu Organ Jazz amb una trempera
incommensurable. Gràcies nois, Ajuntament de SVdH i al públic assistent.
I avui el programa
anirà de músics i discos que han passat pel Jamboree de Barcelona, la
Nova Jazz Cava de Terrassa i la
Jazz Cava de Vic. Un s’ha enregistrat al Jamboree, com és el cas del “Live
in Jamboree” de l’Álvaro Torres
Quartet, de FSNT. També al Jamboree vam poder veure a Jérémy Dumont Quintet – featu. Goodwin
Louis que presentà el seu disc “ERETZ”,
de Jazz4you, el qual em va cedir. I a
les dues caves vam poder veure a Mathias
Van den Brande Trio, “Three Sides of Coin”, disc que em va cedir a Terrassa.
I us proposo començar
el programa amb el disc del Mathias Van
den Brande Trio, “Three Sides of Coin”. Dades completes de l’enregistrament
a la caràtula interior del disc que trobareu al blog. I aquí tenim a Mathias Van den Brande, saxos tenor i
soprano; Tus Klaassen, contrabaix i Wouter Kühne, bateria. Tots els temes
són de Mathias Van den Brande
excepte “Chelsea Bridge” què és de Billy
Strayhorn. I com sempre dir-vos que en podeu saber més coses d’ell, d’ells,
entrant a la seva pàgina web, enllaç que trobareu al blog: https://matthiasvandenbrande.be.
El seu és un trio que
segueix les línies directrius que va aconsellar el grandíssim Sonny Rollins, el de saxo, contrabaix i
bateria, sense instrument harmònic, ni piano ni guitarra. Inclou un tema
enregistrat en viu, la preciosa balada “Chelsea Bridge” gravada al Roode Bioscoop, (Amsterdam); la resta
de temes gravats a l’estudi. I sí que aquesta és una versió increïble iniciada
amb el contrabaix fregat amb l’arc i a continuació el saxo del líder, etc, etc,
però us proposo escoltar el tema propi a tot vals i anomenat..
1.7.- Le Bohémien (Matthias
Van den Brande) 7:43.
Doncs què maco aquest
tema a tot vals. Molt tendre, melòdicament parlant i amb una rítmica
controlada, suau, per les notes i línia de baixos alhora que la subtilesa del
baterista, ells dos Tus Klaassen i Wouter Kühne. El líder ens ha acaronat
amb el so del seu tenor, també molt controlat i fet amb delicadesa. Un tema que
ha començat el baixista amb una “Intro” i motiu principal on ja hi ha la
rítmica incorporada. La melodia primer i després la seva improvisació, la del
líder i saxo tenor Mathias Van den
Brande. Una tasca solista farcida de sentiment, calidesa, i un so profund,
alhora que fraseig magnífic amb anades amunt i avall del registre del seu
instrument. El baixista Klaassen
l’ha seguit en la seva improvisació que ha estat també molt melòdica, feta amb
una afinació clavada i una molt bona tècnica, mostra de la qual ha estat el
recorregut per tot el mànec de la seva “Berra”, preciosos solos, els de tots
dos. I en Wouter els ha portat a bon
port amb la seva rítmica i tempo. Preciós tema propi del líder per començar-los
a escoltar.
I sí que vam tenir el
goig de veure’ls a la Nova Jazz Cava on
els vam descobrir. Allà hi vam ser amb el Joan
Recolons conjuntament amb la Rosa
Galbany, Josep Mestres, Jordi Pujol i esclar que la Susanna Carmona i més que n’érem. Vam flipar, per descomptat i en
acabar el concert vaig anar a felicitar al líder, primer, i als dos companys. A
ell li vaig explicar què feia i em va cedir el seu disc. Tant ens va agradar
que a l’endemà vam anar-los a veure a la Jazz
Cava de Vic on vaig poder filmar
tot el concert. Alguns dels vídeos els podeu trobar al meu canal, el del Jazz Club la Vicentina al Youtube.
https://www.youtube.com/channel/UCal3PtuEE19CnB4EmIN1xXA.
I hi ha més temes
delicats com és l’anomenat “Try It”, i també l’”Approaching the Present”,
aquest una mica més viu. I un de sorprenent és el que ara mateix escoltareu i
anomenat...
2.9.- The Sailor
(Matthias Van den Brande) 5:38.
I us he volgut posar
aquest tema, car, és el que s’allunya més dels altres i ortodoxes jazzeros. Una
seqüència repetitiva marcada pel baixista, la qual ens ha acompanyat des del
principi del tema. I en aquest tema toca el baix elèctric. També sembla
haver-se doblat, car hem escoltat com també ha fregat la “Berra”. El líder al
soprano també ho ha fet, car sonen sons de soprano en diversos moments i l’un
sobre l’altre. El baterista Wouter
sembla haver acaronat la caixa de la seva bateria amb les mans. I la creació i
improvisació del líder amb el soprano ha estat brutal. I com només partint
d’una frase i motiu principal prou simple, desenvolupen ells tota una palestra
de colors musicals. Un tema que ens mostra també les seves mires musicals,
obertes a qualsevulla de les vessants estilístiques. Això ens fa pensar que els
seus posteriors projectes puguin anar en direccions semblants. Bravo per ells.
Matthias
Van den Brande és un jove saxofonista, compositor i arranjador amb una
història ja interessant. Després d'haver viscut i estudiat a diversos racons
del món, des del seu país natal Bèlgica
fins als Països Baixos (Amsterdam) i
els Estats Units (Filadelfia), va
desenvolupar una forta veu i personalitat en el llenguatge del jazz i més
enllà. Recentment, Matthias ha tocat
i gravat com a solista amb la Brussels
Jazz Orchestra per al projecte ‘The
Future Is Now’. El 2018, va publicar el seu àlbum debut com a líder
anomenat 'Opus #1', combinant un
quintet de vents clàssic i un quartet de jazz a través de les seves pròpies
composicions i arranjaments originals. Actualment, Matthias actua amb el seu trio premiat diverses vegades, amb alguns
dels músics més prolífics d'Europa.
I hi ha més temes
sorprenents com és “On The Edge” iniciat delicadament amb aires molt
contemporanis i que a la meitat canvien les tornes esdevenint quelcom més, ara
amb la màxima potència. A “Nostalgia” li passa més o menys el mateix, essent a
tempo mèdium una gran part del tema amb un gran solo del contrabaixista pujant
de nivell emocional amb el del saxo líder a saxo tenor. I per això els
escoltarem en el tema anomenat...
3.2.- Heads or Tails
(Matthias Van den Brande) 4:19.
Eps, i quin tros de
tema ens acaben de fer aquest trio d’asos. Jazz Contemporani d’alta volada per
com n’ha estat la melodia i les improvisacions. El ritme és així com trencat,
força indefinit. Coses aquestes de la modernitat i de la feina magnífica del
baterista Wouter, sense oblidar al
seu company en això de les tasques de la base rítmica, el baixista Tus. I què podem dir de la feina feta
pel líder al saxo tenor, primer amb la melodia força entremaliada, gens
trillada, i després per la seva brutal improvisació. La seva tasca solista ha
estat “de traca i mocador”. Potent, inversemblant, creativa, amb un canvi de ritme
i tempo entremig acollonant. La del baixista també ha estat brutal. Tots tres
ens van impressionar els dos dies que els vàrem veure, l’un darrere de l’altre,
a Terrassa i a Vic. En Tus té un
control absolut sobre la seva “Berra”, per l’afinació però també pel seu
llenguatge jazzero al 100%, com tots tres tenen. Brutal tema de nou.
Matthias també és un
col·laborador freqüent en diversos grups com el Tijs Klaassen Quintet, Mo van der Does Motet, Saxkartel, Marit van der
Lei Nextet, Basile Rahola Quartet, ... Llocs on potser l'hauràs vist tocar
inclouen el Bimhuis (NL), Bozar (BE),
Lantarenvenster (NL), North Sea Jazz Festival (NL), Gent Jazz Festival (BE),
deSingel (BE), Jazz Middelheim (BE), ... Premis per a Matthias Van den Brande Trio - 'Grand Prix
Du Jury' - Tremplin Jazz 'Concours Européen' Avignon (2022), 'Premi al millor
instrumentista' - Tremplin Jazz 'Concours Européen' Avignon (2022) i B-Jazz
Contest 'Grand Albert Premi Michiels'
(2022).
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema prou evident i Blues anomenat..
4.5.- Covid Blues
(Matthias Van den Brande) 5:40.
I he volgut acabar
amb aquest tema per diversos motius. El primer de tots és que si és un Blues,
vaig i el poso. El segon és el relatiu al títol, i esclar tema o temes del disc
que va composar en aquella època de clausura imposada per la classe dominant,
que també quasi que obligà a vacunar-se a la gent. Avui parles amb gent i ja et
diuen que, cap més vacuna si us plau, que ja en porto 3, o 4. El tema no és ben
bé un Blues d’aquells típics, ni per melodies ni per Swing en la melodia i sí
en les improvisacions, i tampoc m’ho ha semblat per l’estructura. Una altre
demostració de les seves mires contemporànies. I ves per on que quan ens ha
semblat un Blues ha estat en les improvisacions, la primera i de nou brutal, la
del líder al tenor. Matthias ha
tornat a mostrar-nos la seva qualitat interpretativa, la seva creativitat, la
seva modernitat, i tot això bastit amb un gust exquisit. El mateix gust musical
ha tingut el baterista Wouter en el
seu solo. Contingut, sense escarafalls, sense picar massa fort, i això ho dic
pel fet d’haver-lo vist dues vegades i seguides. És un paio que fot quasi 2
metres, 1m90, 1m80, tan és. Podria tocar molt i molt fort, i res de res.
Tècnic, precís, contingut, controlador de les dinàmiques, en fi un crac, com ho
són tots tres, en aquest gran tema que ha estat ideal per ja deixar-los
d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Mathias
Van den Brande, Tus klaassen i Wouter Kühne.
El Matthias Van den Brande Trio va ser
creat pel seu líder i saxofonista el 2021 i compta amb dos dels seus músics
preferits: Tijs Klaassen (contrabaix) i
Wouter Kühne (bateria). Aquest entorn íntim del trio els ofereix la
llibertat d'explorar el material acabat de compondre pel Matthias mateix. La seva amistat mútua i la seva forta connexió musical
són la veritable base d'aquest sensacional trio.
I seguim ara amb els
projectes que tenen al Jamboree com
a referència, i el primer el de l’amic Álvaro
Torres Quartet, “Live at Jamboree” acabat de publicar ara mateix per FSNT. Enregistrat en directe al Jamboree, Barcelona, el 25 d'agost de
2023. Enginyeria de so i mescles de Sergi
Felipe. Masteritzat per Pieter de
Wagter. Fotos: Hal Masonberg.
Produït per Álvaro Torres. Productor
executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació
de so © 2024 per Fresh Sound Records.
Blue Moon Produccions Discograficas, S.L. Amb Álvaro Torres (piano), Tony Malaby (saxo tenor), Masa Kamaguchi
(contrabaix), Kresten Osgood (bateria). Totes les composicions d'Álvaro Torres. I com sempre, dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/alvaro-torres-albums/57332-live-in-barcelona.html.
I com que aquest és
un directe, doncs els temes són llargs, coses habituals amb solos llargs, etc.
També hi tocaren baladetes, un parell, i una amb aires clàssics, dedicada a la
seva estimada profe Fe del Campo
anomenada “Echoes”. L’altra amb un pèl més de bit i ritme arrossegat preciós és
el tema que ara mateix escoltareu, i esclar que compost per l’Álvaro, i anomenat...
5.6.- Lullaby (Álvaro
Torres) 8:46.
Doncs quina preciosa
baladeta a tempo mèdium slow ens acaben de fer aquest magnífic quartet. Un
ritme arrastradet preciós. Un concert que vam poder veure, com no podia ser d’una
altra manera. Quin luxe pel jove i ja molt reconegut pianista i músic, l’Álvaro Torres, haver pogut fer aquest
bolo, concert i disc al Jamboree
rodejat d’aquests cracs, en Tony Malaby
i Masa Kamaguchi, car en Kresten Osgood és un baterista amb el
qual hi col·labora de fa temps. Un tema molt maco on ens ha sorprès la seva
capacitat melòdica, la de la pròpia melodia feta pel tenor, però també per la
seva molt bonica improvisació, farcida de calidesa, de sentiments, de bon gust,
alhora que amb una digitació prístina i pura, un preciós “pianíssim” que en
diem. La seva evolució com a músic, com a pianista no para de créixer. Quin
goig, molt content per ell, que s’està fent un “nom” internacional ja força
reconegut. La improvisació de Malaby
ha estat també preciosa, càlida la seva sonoritat. Les seves evolucions
melòdiques han seguit un tarannà modern, seguint però fil per randa l’harmonia
del tema i volant més enllà; la seva tècnica és de totis reconeguda, la
d’aquest crac americà, un dels millors exponents del saxo tenor a nivell mundial. Preciós tema de l’Álvaro per començar-los a escoltar.
I l’Álvaro ens diu això: Reunir en un
escenari Tony Malaby, Kresten Osgood i
Massa Kamaguchi era una cosa amb què venia somiant des de fa temps. L'agost
del 2023 aquest quartet va tocar cinc concerts a Espanya, per als quals jo havia preparat temes diversos: alguns amb
una forma flexible i orientats a la improvisació, i d'altres més estructurats.
Aquestes noves composicions m'han acostat a parts del meu passat que havien
estat oblidades i amb les quals m'estic reconciliant des de la meva arribada a Nova York. Una és la meva relació amb
la música clàssica. El tema “Echoes” indaga en aquesta direcció i està dedicat
a la meva professora de piano Fe del
Campo, en agraïment per tants anys cuidant-me i creient en mi. Un altre
aspecte és la meva interpretació del folklore espanyol, inspirat en alguns
cantaors flamencs i que humilment intento plasmar en el tema “Calabosito”. Tony, Masa i Kresten han donat suport a
aquesta visió i el somni ha arribat molt més lluny gràcies a ells. La seva
creativitat i el respecte per la música són una inspiració. Només calia
deixar-se portar mentre els temes evolucionaven i prenien forma a cada concert.
Gràcies al Festival Mas i Mas per
fer-ho possible i a Fresh Sound Records pel
suport. Ha estat un regal poder ajuntar aquests referents i presentar aquesta
música a casa.
I després d’aquesta
preciosa baladeta proposo que els escoltem en un dels temes de Jazz Contemporani
que van tocar, coses aquestes que li agraden força a l’Álvaro Torres, tema anomenat...
6.2.- Siresmi (Álvaro
Torres) 5:05.
I carall quin canvi
més substancial. Aquí la contemporaneïtat hi és ja d’entrada amb la curteta
melodia, que quasi sigui un trosset o frase improvisada. Sembla ben bé que tot
plegat sigui una improvisació amb les mires musicals més avançades, les de tots
quatre, i esclar que més les del compositor, pianista i líder de la banda. Si Malaby ha volat més enllà, ell també ho
ha fet. El suport imprescindible dels dos de la base, contrabaix Masa i baterista Kresten és fonamental. Un tema amb tots els aires de l’Ornette Coleman, tot i que aquest obvià
els instruments harmònics, piano i guitarra. Els aplaudiments dels públic i
exclamacions admiratives evidencien la qualitat del tema, del concert, de les
seves interpretacions. He trobat magnífica la precisió d’ambdues mans i la
digitació tan clara. El seu fraseig en aquest tema és avançat i tècnicament
d’un alt nivell. Recuperació de la melodia, diríem que “amelodia” i final del
brutal tema.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
Encara els escoltarem
amb les seves músiques i interpretacions tan singulars, les d’un directe al Jamboree quin goig poder-lo gravar, i
tema que comença delicadament amb una “Intro” a piano sol a càrrec del líder
però que després tindrà els corresponents canvis interessants tot plegat a un
tempo més o menys viu, amb els aires del flamenc passat pel seu sedàs i
anomenat...
7.3.- Calabosito
(Álvaro Torres) 10:33.
I ja ens ha dit ell
que ha volgut retre un homenatge al folklore flamenc, als seus cantaors i demés
perles, i per això va fer aquet tema. Els aires hi són però tot plegat està
embolcallat per la modernitat de la proposta. Els ritmes hi són, sí. També es
reconeixen els moments per l’escala emprada en el flamenc, concretament la
Frígia. Un tema llarg de més de 10 minuts, que per això va ser un directe.
Potent, per la rítmica, pel tempo vital. Tota la gent del Jamboree vam flipar de valent per les evolucions dels músics,
primer amb la improvisació de l’Álvaro
i després per la de Tony al tenor.
Iniciat amb una llarga i delicada “Intro” a piano sol per l’Álvaro, i ja ben aviat el motiu
principal i rítmic a tempo prou viu, i la melodia a duet de piano i saxo tenor.
Una melodia amb un final on es percep un “break” rítmic i ja les
improvisacions. Álvaro ha estat de
nou brutal, precís en la digitació. Percussiu, car la insistència, la
persistència en el fet de prémer les tecles del piano, així ens l’han mostrat.
Creatiu, ràpid en el fraseig, i també amb una bona feina de la mà esquerra. La
dreta, magistral. Malaby l’ha seguit
i de nou amb la seva genialitat. Quin canvi rítmic fet pels dos de la base en
la seva improvisació. Què brutal la improvisació d’aquest màster del tenor.
Vitalitat, velocitat, tècnica, modernitat a dojo, i tot plegat amb un suport
dels dos de la base rítmica, en Masa
i Kresten. Brutal tema de l’Álvaro Torres.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: Barcelona.
https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina: Sant Vicenç dels Horts.
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 14 de juny on tindrem el projecte anomenat “TRONIK” amb el Toni Saigi
Quartet, amb ell mateix piano i composicions, Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga,
bateria. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina. Entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 22h.
I ja els acabarem
d’escoltar en un dels temes més vitals envoltat també de modernitat, la més
contemporània i tema anomenat...
8.5.- You Dig (Álvaro
Torres) 10:03.
I quina brutalitat de
tema per ja deixar-los d’escoltar. Tema encabit en el Jazz Contemporani amb una
melodia força curteta interpretada a duet de piano i tenor i també amb un pont
i canvi tonal, i ja les improvisacions, la primera la del líder , compositor i
pianista Álvaro Torres.
Inversemblant solo del jove pianista que va fer el seu Grau Superior de piano
Jazz al Conservatori Superior del Liceu,
època on ens els trobàvem a tot arreu on hi havia un piano i una Jam. Qui ens
havia de dir llavors que ara estaríem davant d’un Súper crac. Què bé. Quina
improvisació ens ha fet i amb força moments a duet melòdic de les dues mans,
inversemblants moments. I ja tocava escoltar un solo de l’estimat Masa Kamaguchi. I ell ens l’ha fet amb
la seva particular i única manera de fer-lo, com ningú més fa. Abraçant la
“Berra”, anant amunt i avall del seu mànec, tocant unes notes que sembla només
escolta ell. I per la manera percussiva que les toca. En Masa és únic. Quin goig haver-lo tingut al Jazz Club la Vicentina. I només falta en Kresten per fer un solo, car en Tony Malaby l’ha fet i de nou de manera magistral. El ritme és
brutal, un Swing pel “Walking” de Masa
que és tan viu que més aviat “corren” que “caminen”. Increïble solo de Malaby en un altre llarg tema de 10
minuts. I sí que hem escoltat al final uns “quatres” compassos improvisant el
baterista Kresten tot i que no gens
massa, en un tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats
nois, Álvaro Torres, Tony Malaby, Masa
Kamaguchi i Kresten Osgood.
I ja encarem el final
del programa amb el darrer projecte de la nit, el del pianista belga,
compositor i líder de banda Jérémy
Dumont Quintet – featu. Goodwin Louis i projecte anomenat “ERETZ” publicat per Jazz4you en seu a Bèlgica. Enregistrat per Angelica
Roca al Jet Studio de Brussel·les. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington, al Bass Hit de Nova York. I aquí hi tenim a Goodwin
Louis, saxo alt; Jean-Paul Estiévenart, trompeta; Jérémy Dumont, piano; Damien
Varaillon, contrabaix i Armando Luongo, bateria. Tots els temes són del
líder Dumont excepte “Darn that
Dream”, de Jimmy Van-Heusen i el
bonus track “Tenderly”, enregistrat en viu al Studio Microclimat de Epinal,
França, compost per Walter Gross.
I en aquest projecte
hi ha balades, estàndards de Jazz, ja ho acabeu d’escoltar, i dues de molt
maques. Però també n’hi ha un parell compostes pel líder, una força delicada i
anomenada “Aaron” i una altra un pèl més viva de tempo anomenada “Through Your
Eyes”, “A través dels teus ulls”. Quatre temes lents, dolços, cosa que ens
parla també del tarannà del músic. Hi ha també un tema a tempo mèdium slow i
ritme així com trencat anomenat “Even You”, tema força interessant que serà el
que us proposo escoltar..
9.2.- Even You
(Jérémy Dumont) 9:14.
I vet aquí que ara
estem amb un quintet. Hem començat amb un trio, seguit amb un quartet i ara el
quintet, això però en el programa complet que podeu trobar al blog del
programa. Vaig tenir la sort de poder-los veure al Jamboree on el líder Jérémy
Dumont em va cedir aquest disc després de gaudir força escoltant-los. I és
que ja heu escoltat que hi ha dos solistes de vents de primer nivell, l’americà
Goodwin Louis, saxo alt i Jean-Paul Estiévenart, trompeta. El trio base liderat pel líder és
força consistent, amb el baixista Varaillon
dibuixant la línia de baixos i el baterista marcant el ritme i tempo amb els
seus copets al canto de la caixa i demés, l’Armando Luongo. Una melodia feta a duet pels dos vents amb la qual
han acabat el tema, igualment com l’han començat després d’uns primers compassos
d’Intro de la base rítmica. Tema llarg de més de 9 minuts on els hem gaudit d’allò
més. Una primera improvisació a càrrec del líder i pianista i també amb una
digitació força precisa, segura, persistent i percussiva, alhora amb una magnífica història explicada.
Idees li’n sobren i la tècnica ja ens l’ha mostrat. El trompetista Jean-Paul ha seguit amb les
improvisacions i igualment ens ha captivat per la seva velocitat de fraseig i
de llenguatge jazzero. Goodwin Louis
ens ha noquejat com va fer al Jamboree
el dia del concert. Un magistral solo al saxo alt amb un so “vintage” del seu
instrument i llenguatge de lo més jazzero. Ideal tema per ja començar-los a
escoltar.
I hi ha força temes
interessants com l’”Eretz Tzion” iniciat a piano solo, d’entrada sembla que
vagi delicat però no, té un tarannà rítmic interessant i melodies un tant
israelianes, folklòriques, passades pel sedàs del Jazz. Després de la seva presentació,
el líder iniciarà una improvisació marcada per l’aspecte rítmic.
I els seguirem
escoltant en el tema iniciat delicadament però que ben aviat esdevindrà quelcom
més, l’anomenat...
10.4.- Strange
Feeling (Jérémy Dumont) 7:23.
I déu n’hi do de tema
d’aquest pianista belga. Si la formació és compacte i potent, els temes són el
camí per on van tots ells, un camí ideal, on desenvolupar la seva imaginació en
les improvisacions. Aquest “Sentiment estrany” l’ha iniciat el líder i base
rítmica a mode d’Intro, per ja aparèixer la melodia amb tots els seus canvis
haguts a l’estructura. Un tema llarg, la seva melodia, a partir de la qual hem
escoltat ja la primera improvisació a càrrec del líder al piano. De nou una
digitació prístina i pura, força present i llenguatge jazzero. Línies
melòdiques riques en imaginació. Es nota ben bé com es passeja per l’harmonia
del tema, ajudant-se per la mà esquerra i
acords. El trompetista Jean-Paul
l’ha seguit amb una mestria sense cap mena de dubtes. Un so net, un fraseig
segur, ràpid i lligat, més o menys com el del saxo alt americà, ell, tot un
crac, així és que el líder el presenta al costat del seu nom i quintet featu. Goodwin Louis. Una tècnica abassegadora
que també en directe vam poder constatar. Improvisació inversemblant d’ell, per
després seguir els dos vents fent una mena de diàleg, també improvisant, per ja
recuperar la melodia del tema. Brutal.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I un altre tema força
potent és el que ara mateix escoltarem i anomenat...
11.6.- Nieuwport Day
(Jérémy Dumont) 5:45.
I tot i ser el tema
més curtet, o un dels més curtets, també ens ha captivat i ara pels seus
moments a tot Swing, una mica velat en els inicis, sí, o sigui que ho podem
deixar en un Groove aquest sí més evident, car el tema camina abastament. El
Swing ha aparegut posteriorment en les improvisacions, això sí. Una melodia de
nou interpretada pel front line dels dos vents i ja aparèixer les
improvisacions a càrrec del líder Dumont.
Un altre tema on el líder brilla en diversos àmbits, en el de la composició i
també en el de la improvisació. Quin “Soli” que fan els dos vents, un solo
escrit brutal que ha deixat pas al trompetista enlairar-se vers el registre
agut i brillar a dalt de tot. De fet brilla on sigui, com el saxo alt americà,
que en aquest cas i amb un so força dolç, ha seguit amb unes evolucions
solistes del més alt nivell, amb un gust exquisit. Quins cracs, els dos vents,
i esclar que els tres de la base rítmica. I quin final més xulo que ens han
fet.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital, l’anomenat...
12.1.- Tough But Fair
(Jérémy Dumont) 6:01.
I per descomptat que
amb aquest magnífic tema ha estat ideal acabar el programa d’avui. El més vital
i amb un Swing increïble ja des de l’inici, tot i haver alguns canvis rítmics
entremig. Aquest Swing sí ha fet volar a Goodwin
Louis en la seva improvisació brutal, amb unes frases d’una carretada de
notes tocades a una velocitat inversemblant, alhora que amb un llenguatge
jazzero de lo més increïble. Jean-Paul
a la trompeta ha seguit l’estela de l’americà a un nivell similar. De fet, el programa
d’avui ens ha fet descobrir uns músics increïbles, primer amb els holandesos
liderats per Matthias Van den Brande
i ara amb aquest quintet liderat pel pianista belga Jérémy Dumont. I ell s’ha embrancat en una altre inversemblant improvisació
per com ha remenat ambdues mans, l’una solista i l’altre fent tasques d’acompanyant.
Primer un goig de trio, després un goig de quartet, i ara de quintet, o sigui
que felicitats nois Goodwin Louis, Jean-Paul
Estiévenart, Damien Varaillon, Armando Luongo i esclar que Jérémy Dumont el seu líder, i tema
ideal per ja deixar-los d’escoltar i acabar el programa d’avui que com sempre
espero que us hagi agradat tan com a mi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
