Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs el programa
d’avui anirà d’una part del Jazz que es fa ara mateix a casa nostra a Catalunya amb dos treballs publicats
per The Changes, el d’Irene Reig – The Bop Collective, “Coratge i
Decisió” i el “Bud in Green” del
Luismi Segurado Quintet, però també
el darrer del Fredrik Carlquist, “Cool
Jazz with Fred”, aquest darrer autoproduït.
I començarem el
programa molt delicadament a tot “Cool
Jazz with Fred” amb l’amic Fredrik
Carlquist en formació de quartet. Enregistrat a Barcelona l'11 de novembre de 2023. Enregistrat i produït per Fredrik Carlquist. Foto de portada de Noa Lundgren. Amb Fredrik Carlquist, clarinet; Jaume Llombart, guitarra; Marc Cuevas,
contrabaix, Carlos Falanga, bateria.
El clarinetista Fredrik Carlquist publica un nou àlbum
celebrant el Gran Cançoner americà, el The
Great American Songbook. L'àlbum es va gravar en directe a l'estudi en una
sessió seguint la tradició de la gran era del jazz. El quartet reuneix alguns
dels millors intèrprets barcelonins de l'escena jazzística catalana actual.
L'estil de la música saluda una barreja dels enregistraments fets per Capitol de Benny Goodman i els enregistraments del quartet del saxofonista
alt Paul Desmond amb el guitarrista Jim Hall, algunes de les principals
influències de Carlquist. El
repertori ofereix una selecció de jazz de primera classe que no s'escolta avui
dia juntament amb la “Samba Cantina” original de Paul Desmond. Fredrik Carlquist s'ha guanyat el reconeixement com a
excel·lent intèrpret de la West Cool
Jazz Coast en àlbums anteriors i aquí continua en aquesta línia juntament
amb tres intèrprets de jazz molt ben articulats i compenetrats, no endebades en
el trio de Llombart hi ha Cuevas i Falanga.
I ja els començarem
escoltant en el tema compost per Whiting i Chase, el preciós...
1.1.- My Ideal
(Richard A. Whiting/Newell Chase) 5:20.
I què bonic el “My
Ideal” i què bé l’han interpretat. Fredrik
primer amb melodia i posterior improvisació on ens ha deixat clares les
intencions en aquest projecte, sonoritat de clarinet per temes i per so Cool,
ell que n’és un gran intèrpret. Una improvisació que ha seguit l’estela de
l’harmonia ben a prop, car aquí no es tracta de marxar-ne gaire lluny. Calidesa
de so i llenguatge més o menys com el del Jaume
a la guitarra, ell que és un altre mestre en això d’explicar històries
delicades solejant i acompanyant-se amb acords. I Marc ens ha acaronat amb el so dels seus més greus, amb una
improvisació marca de la casa, ell que domina la “Berra” d’una dolça manera. I
recuperant la melodia amb el clarinet del líder han acabat aquest preciós tema,
ideal per començar-los a escoltar.
I resulta que aquesta
cançó va ser gravada per primera vegada el 15 d’agost de 1930 per Maurice Chevalier pe a la pel·lícula “Playboy of Paris”. Posteriorment el
1944 per la Jimmy Dorsey Orchestra,
per Chet Baker l’octubre de 1956, Sonny Rollins Quartet el 1958, sempre
amb algú cantant-la, i de manera instrumental ja el 1944 amb en Coleman Howkins with Leonard Feather’s All Stars, Erroll Garner
Trio el 1956, etc.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem
delicadament amb el també molt bonic tema de Victor Herbert i anomenat..
2.5.- Indian Summer
(Victor Hebert) 3:59.
I quina altra
preciositat de cançó acabem d’escoltar, amb aquest “Indian Summer”. La veritat
que la gràcia de tot plegat, de projectes com aquest i en general de qualsevol,
rau en la selecció del repertori. I en això Fredrik l’ha clavat. El disc parla de Cool Jazz, sí, aquell que es va parir a la Costa Oest, el West Coast Jazz, tot i ser aquest
darrer derivat o sorgit del Hard Bop però
més orquestrat i sense massa Gospel
ni Blues. El Cool Jazz de Lester Young
i demés i que Miles també acabà
utilitzant i desenvolupant. I el tema és una delícia per melodia, pel seu ritme
i tempo mèdium, on la base rítmica de Marc
i Carlos fan una gran feina i també
amb els acords de Jaume. Si Fredrik l’ha començat amb la molt
bonica melodia, ha estat Jaume qui
primer n’ha iniciat les improvisacions. Ell ens ha tornat a acaronar per com
l’ha feta. Va creant línies melòdiques, l’una darrera l’altra, amb una
facilitat aparent magistral. També és un mestre dels vents el líder, i així ens
ho ha tornat a mostrar en la seva bonica improvisació on desgrana sentit
musical i un gust exquisit. I el tema l’ha acabat delicadament ell mateix i de
nou amb la melodia.
I aquest "Indian
Summer" és un estàndard de Jazz escrit originalment com a peça per a piano
pel prolífic compositor Victor Herbert.
Al Dubin va escriure la lletra de la melodia el 1939, vint anys després que
Herbert escrivís la melodia. Herbert va compondre la melodia l'any
1919, però no es va convertir en un estàndard fins molt més tard, després
d'afegir-hi la lletra.
I amb un punt més de
tempo i a tot Samba, els escoltarem en el tema de Paul Desmond i anomenat...
3.3.- Samba Cantina
(Paul Desmond) 5:25.
I quina “Samba
Cantina” més maca, també. Un tema de Desmond
no massa conegut pel gran públic. El tempo és un pèl més viu i Carlos ens ha marcat el ritme amb els
copets al canto de la caixa, alhora que Marc
amb les notes i línia de baixos a mode de contrapunt amb el baterista. I de nou
la melodia l’ha feta el líder al clarinet amb un so ara un pèl més brillant per
pujar una mica de registre i també per com és el propi tema. Jaume ha completat la tasca harmònica
amb els seus acords. I Fred ha
passat a la improvisació quasi sense adonar-nos-en, tan suau ho ha fet. Quina
impressionant improvisació ens ha fet de nou, ara quasi que amb més recursos
harmònics, a base d’arpegis i escales inversemblants alhora que bonica
sonoritat. Jaume l’ha seguit primer
amb acords i ja després amb tasca solista immensa, ell que també ens ha
acaronat amb alguna línia melòdica de d’altres temes en l’ona brasilera,
fent-nos en definitiva un solo brutal.
I resulta que Paul Desmond va fer un àlbum el 1965
anomenat “Bossa Antigua” on hi hagué
Jim Hall, Eugene Wright i Connie Kay.
Un disc dedicat a aquestes músiques i ritmes tan càlids on hi hagué el “Samba
Cantina”. Stan Getz va arribar al
punt més alt de popularitat i va fer arribar-hi també la Bossa Nova en el seu
disc “Jazz Samba” el 1962. Desmond fa un joc de paraules amb la
“Bossa Nova” o “New Thing” en anglès i la seva “Bossa Antigua”, que seria el “Old
Thing”. També saxofonistes com Zoot
Sims, Coleman Hawkins, Gene Ammons, Cannonball Adderley, van gravar discos
dedicats a la Bossa Nova.
I ja els acabarem
d’escoltar en el vital tema dels germans Gershwin
tot i ser instrumental i anomenat...
4.4.- Soon (George
& Ira Gershwin) 5:51.
I ves per on que "Soon"
és una cançó de 1927 composta per George
Gershwin, amb lletra d'Ira Gershwin.
Va ser introduïda per Margaret Schilling
i Jerry Goff en la revisió de
1930 del musical “Strike Up the Band”.
I un altre tema molt
maco, i ara a tot Swing i tempo força viu. Fredrik
de nou amb melodia primer i posterior solo al clarinet, i de quina manera l’ha
fet, magistral per vivaç, per bon gust melòdic. I com ha entrat el Swing vital
amb el “Walking” de Marc al contrabaix
i els copets al plat de Carlos, ells
dos que acompanyaran a Toni Saigi i Jaume Ferrer en el concert que farem el 14 de juny al Jazz Club la Vicentina. I si Fredrik ens ha noquejat per la seva
excel·lència interpretativa, també ho ha fet Jaume a la guitarra. Un solo precís carregat de contingut melòdic i
amb clares referències a l’harmonia del tema, interpretat amb elegància i
pulcritud, alhora que amb una gran mostra de la seva tècnica. I el darrer en
improvisar ha estat Marc qui de nou
ha fet una gran tasca solista. I el líder ha recuperat la melodia del tema
acabant-lo amb un llarg “Turn Around” on de nou han fet tasques d’improvisació
i on la feina de la base rítmica ha estat remarcable. I l’han acabat d’aquella
manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i
músics, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Fredrik Carlquist, Jaume Llombart, Marc
Cuevas i Carlos Falanga.
I seguirem amb el
treball de la gran saxo alt, compositora, docent i líder de banda, na Irene Reig – The Bop Collective, “Coratge i
Decisió” publicat per The Changes
el 17 de novembre de 2023. Gravat per Marc
Pinya al Local Estudi el 29 i 30
August 2023. Edició d'àudio i Master: Jan Valls. Diseny: Joan Casares. Notes de folre: Verónica
Nieto. Pintures i dibuixos de Maria
Fuster i Julia Bueno. Amb Irene Reig,
composicions i arranjaments, saxo alt, saxo soprano i flauta; Marta Garrett,
veu (#1, #2, #3, #4, #8); Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué, trompeta;
Alba Pujals, trombó; Joan Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix & Joan
Casares, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al
Bandcamp del disc:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/decisi-i-coratge.
Com es fa música amb
la literatura... com ho fa Irene Reig.
Em passo la vida intentant imitar la música amb la literatura, buscant que
l'escriptura soni i frasegi i sigui veloç i sempre precisa. Escolto “Decisió i Coratge” i imagino que el
teu disc fa el mateix que busco jo però al revés. Usar la precisió de la teva
música per dir coses que frasegen i sincopen. És clar que la música diu coses
musicals perquè té el seu propi llenguatge, però tot llenguatge sempre acaba
comunicant. Aleshores imagino que el teu disc explica una història que arrenca
amablement. “Decisió i Coratge” és anhel deliciós; “Ginesta” és un matí
assolellat. Decideixo que “Alfareros” desgrana enginy Cool. Enveja em dóna la
música que aconsegueix comunicar-se amb l'emoció sense intermediaris i que ja
comença a acomodar-se en aquesta zona del plexe solar amb “Carinhoso”. Remeno
el cap perquè ara sí la sorpresa d'“Entendre't”, i la curiositat em serpenteja
i es va ficant entre el blau que hi ha a la meva ment. Podria parlar d’un ham
amb esquer, de fascinació. Aleshores prenc aire, somric, perquè tot torna a
cremar amb ironia a “Camí Romeu”. Arriba “Kirs” i quelcom lleument inquietant
conté la respiració. Hi ha urgència per dir-ho tot, encara que faci mal. Aquí
s'acaba el disc i també les coses que el teu disc em va explicar, Irene Reig. Verónica Nieto.
I res més a dir per
mi després d’aquest preciós text de Verónica
Nieto, o sigui que ja els escoltarem delicadament en el tema compost per Pixinguinha i anomenat...
5.4.- Carinhoso
(Pixinguinha) 5:11.
Quina cançó més maca
acabem d’escoltar, i sí, també escoltarem a Marta cantant amb aquesta veu tan dolça, ella que s’està entre
nosaltres de fa alguns anys. La melodia és una preciositat, i esclar que la
improvisació d’Irene al saxo
soprano, sí, soprano, potser la primera vegada que l’ha he escoltat amb el
soprano, i què brutal que ho ha fet. So brillant i característic el d’aquest
instrument més agut en registre que el saxo alt, el seu més habitual. Quan un
músic, home o dona, sap tocar un vent, em sembla que els pot saber tocar tots,
estudiant-los, esclar. Ha fet un llarg i impressionant solo, d’un gran nivell
tècnic. Dir-vos que la base rítmica amb Joan
Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix
& Joan Casares, bateria, han
estat sobris i precisos, fent que tot vagi la mar de quadrat. Hem escoltat els
altres vents acompanyant-los també, a moments puntuals, ells que són Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué, trompeta i Alba Pujals, trombó, i també una
flauta, la d’Irene. Preciós tema per
començar-los a escoltar.
I ves per on que “Carinhoso”
és una de les obres més importants de la música popular brasilera. Va ser
composta per Pixinguinha entre 1916
i 1917, però gravada per primera vegada l'any 1928, només amb la part
instrumental. Més tard, “Carinhoso” va ser reeditat amb lletra de João de Barro i cantada per Orlando Silva el 1937, i va tenir un
gran èxit comercial.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I amb una mica més de
tempo l’escoltarem a ella i a ells en el tema propi i a tot delicat Swing i
anomenat....
6.3.- Alfareros
(Irene Reig) 6:59.
I què dir-vos d’aquest
tema on hem pogut escoltar un llarg, brillant i impressionant solo del Joan Mar a la trompeta, ell què és un
dels millors exponents d’aquest instrument actualment, conjuntament amb alguns
més, joves també com ell. També l’Héctor
Floría ha fet un gran solo al saxo tenor, ell que també està entre els bons
d’aquest instrument. Un tema on els vents han pres protagonisme, i la primera
part encara sense la líder, car, després dels dos nois hem pogut escoltar com
la noia del trombó, l’Alba Pujals n’ha
seguit l’estela dels dos primers fent també una molt bona improvisació. I el
tema té també uns moments on els vents, tots plegats, fan “Solis”, que ja sabeu
que són moments que toquen junts una línia melòdica escrita a mode de solo. Un
tema que ha començat amb veu i vents fent un primer tros amb el ritme trencat,
per ja aparèixer el Swing suposo que en la B del tema. Un tema on la líder s’ha
abstingut de fer cap improvisació, si n’exceptuem la de la part escrita dels “Solis”,
que sí déu haver tocat el saxo alt. Magnífica composició pròpia d’Irene Reig.
I encara escoltarem
un altre magnífic tema d’aquest projecte compost per Irene Reig i anomenat..
7.6.- Camí Romeu
(Irene Reig) 7:18.
I déu-n’hi-do de tema
propi d’Irene, què bo, i quins
canvis rítmics hi ha incorporat. Un tema que ha anat també amb un bon Swing,
sobretot en les improvisacions, i on hem pogut escoltar a solistes fent tasques
impressionants, el darrer en fer-ho, Joan
Casares a la bateria. Ell ens ha fet una magnífica tasca solista, ha fet un
molt bon solo, però m’ha sorprès la delicadesa emprada, amb un control sobre
els plats i finor precisa i preciosa. Després ens ha acaronat amb el colpeix a
les timbales i caixa, fent redobles inversemblants, tot plegat amb un bon gust.
I el tema ha començat amb tots els vents fent-ne la melodia, tot a partir dels
arranjaments de la líder. Uns vents han fet les As del tema i els altres la B o
el pont. I Joan Mar ha tornat a
fer-nos tremolar per la seva increïble interpretació, amb un so net, polit i a
vegades potent alhora que afinació perfecta. L’altre Joan ens ha fet una bona improvisació al piano, ell que n’ha estat
el seu mestre a l’Esmuc. El trio s’ha
quedat sol i el Swing l’han fet Giuseppe
i Joan, contrabaix i bateria. I
després del pianista, de nou el “Soli” dels vents on tots ells han brillat per
la seva interpretació col·lectiva. En fi, un gran tema i grans interpretacions
de tots ells i elles.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el potent i vital tema d’Irene
Reig i anomenat...
8.5.- Entendre’t
(Irene Reig) 9:21.
I quina brutalitat de
tema, i de quina manera l’han acabat, de nou amb Joan Casares fent un solo final i brutal. Però esclar que també l’ha
començat ell amb tocs delicats als plats i demés estris de la seva bateria. I
no sé pas si el trosset inicial que ha fet la líder ha estat la melodia, potser sí. El que ella ha fet ha estat
iniciar una llarga i súper brutal improvisació, a duet de saxo alt i bateria, Irene i Joan, Joan i Irene. I després d’aquests moments amb
aquesta brutal “Intro”, hem escoltat els vents fent-ne ara sí la melodia. El
pianista de Molins de Rei ha fet una
gran tasca solista, ell que n’és el més ganàpia del grup, el “mestre” de quasi
totes elles i ells. Bon gust interpretatiu el de Monné, ell pianista habitual en les formacions d’aquesta colla de noies
i nois. I ja teníem ganes de tornar a escoltar la líder al saxo al fent una
brutal improvisació amb un so increïble, vintage, alhora que fraseig i
llenguatge inversemblants. I a moments intermedis de la seva tasca solista, la
resta de vents també han fet una bona feina per ja després recuperar la melodia
i anar encarant el final del tema en un tema llarg de més de 9 minuts, i amb el
gran solo de Joan a la bateria, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, o
sigui que felicitats noies i nois,
Irene
Reig, Marta Garrett, Héctor Floría, Joan Mar Sauqué, Alba Pujals, Joan Monné, Giuseppe
Campisi i Joan Casares.
I ja per acabar el programa
escoltarem el darrer disc de Luismi
Segurado Quintet, “Bud in Green” publicat per The Changes el 3 de maig de 2024. Gravat per l'Alberto Pérez el 6 de març de 2024 a Sol De Sants Studios i mesclat per Jordi Vidal. Il·lustracions de Luismi
Segurado. Fotografia: Nil Mujal.
Disseny gràfic: Joan Casares. Amb Luismi Segurado, piano i composicions;
Adrian Cunningham, saxo tenor; Oriol Vallès, trompeta, Marc Cuevas, contrabaix;
Joan Casares, bateria amb Fede
Álvarez, saxo alt #3. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç
al seu Bandcamp:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/bud-in-green.
En Luismi és un autèntic melòman. El seu
coneixement de la música alimenta la seva creativitat i les seves composicions
ho reflecteixen, estant dedicades als seus grans herois. “Bud in Green”, que
dóna nom al disc, és un homenatge al seu ídol Bud Powell. El també tema “Strayhorn”, també de referència directa,
recorda les balades del gran escuder del cèlebre Duke Ellington. El “Timo del Capellán” és una doble dedicatòria, per un costat a un
altre dels seus referents, Bobby
Timmons, i també al seu antic professor i amic Francesc Capella. Al més pur estil dels Jazz Messengers, “Lee” està dedicada al trompetista Lee Morgan. “Don Zángano” va dedicada a
Jordi Pujol Baulenas, qui ha confiat
en la seva música i ha produït els seus discs a trio. “Corvo”, peça animada en
l’estil d’Horace Silver, està
dedicada al seu primer professor, Chema
Corvo. “Lambicus”, per tancar el disc, va dedicada al seu bon amic Cesítar. Totes aquestes peces han estat
escrites amb el so del clàssic quintet de Hard
Bop en ment, essent les més recents de tan sols fa uns mesos, mentre que
les altres ja tenen més de tres anys. En Luismi
ha esperat pacientment a encaixar les peces que conformen aquest grup. “Bud in Green” n’és el resultat, espero
que ho gaudiu. Joan Casares.
I després de tot això
que ens ha dit el Joan, res més puc
dir jo, o sigui que els escoltarem delicadament i així sabrem com fan les balades,
amb la molt preciosa composta pel líder, com ho són tots els temes, la dedicada
a Billy Strayhorn i anomenada...
9.2.- Strayhorn
(Luismi Segurado) 5:55.
Carall, què bonic
aquest tema, aquesta baladeta “Strayhorn”, dedicada a Billy Srayhorn. I aquí ens ha acaronat el dolç so del saxo tenor de
l’australià Adrian Cunningham, i és
que nosaltres que l’hem vist manta vegades, en som uns fans. Ell mateix ha
acabat el tema i amb la mateixa sensibilitat que l’ha començat, ell que ens ha
fet tota la melodia. Un tema a quartet de saxo, piano, contrabaix i bateria, on
ves per on tenim a Marc Cuevas i de
nou a Joan Casares. I l’Adrian ens n’ha iniciat les
improvisacions al tenor, i de quina subtil manera ens l’ha feta. Una línia
melòdica creada preciosa, interpretada amb tot el sentiment del món i
delicadesa, bravo. I és que el tema és així de bonic, que “totes li ponen”. I
el líder Luismi Segurado ha fet
també una improvisació també molt bonica i sentida, amb arpegis i escales
delicades, tot plegat amb molt bon gust. Preciós tema per començar-los a
escoltar.
I ara els escoltarem
a tot Swing en el tema dedicat a Lee
Morgan i anomenat...
10.4.- Lee (Luismi
Segurado) 6:49.
I quina trempera de
tema que acabem d’escoltar, per la melodia, però també pel seu aspecte rítmic.
I sí que està dedicat a Lee Morgan i
a ritme de “marxa”, no endebades Lee va formar part dels llegendaris Jazz Messengers amb l’Art Blakey al capdavant de tots ells.
Aleshores Lee formava part del front
line de vents amb l’encara viu Benny
Golson. I ves per on que un dels temes emblemàtics de la banda havia estat
el “Blue March” de Golson, i abans també
el “Moanin’” de Timmons. I aquest “Lee”
de Luismi ben bé podria estar entre
aquests dos anteriors, car té totes les virtuts que ha de tenir un tema a tot Hard Bop com és aquest. Una melodia
enganxosa; un ritme a tota marxa; Uns moments de Swing en les improvisacions,
tot i el ritme de marxa. I ara hem escoltat l’altre exponent del metall més
daurat, la trompeta amb l’Oriol Vallès.
Ell ens ha mostrat també les seves virtuts, que en són moltes. Un so més ple,
fraseig inversemblant, velocitat d’execució, línies melòdiques i un llenguatge
jazzero com el tenen tots ells, i elles en l’anterior treball d’Irene. Adrian al tenor ha fet de nou una feina brutal, veloç com el raig,
brillant per so un tan estripat a moments i a voluntat. Frases increïbles,
lligades i també arribant al registre més agut, allà a dalt de tot, esclatant l’instrument.
I encara Luismi ha fet el seu, tot i
començant a base d’acords una bona estona, cercant els més inversemblants, els
invertits, els més complexos. I ja tots ells fent-ne la melodia, potent en la A
del tema, i més delicada en la B, i ja acabar-lo de manera brutal i de cop.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni
Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos
Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç
dels Horts i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina. Us hi esperem.
I encara els
escoltarem en un altre magnífic tema de l’amic Luismi Segurado el dedicat a Bobby
Timmons, i també al seu antic professor i amic Francesc Capella i
anomenat...
11.3.- El Timo del
capellán (Luismi Segurado) 7:32.
I de nou ens han
deixat clavats a la cadira, i és que aquest tema té una melodia que els dos
vents han fet i que ha resultat molt entremaliada. Què bé ho han fet. El tema l’ha
començat la base rítmica a mode d’Intro amb alguns compassos. Tema d’estructura
gens típica de 64 compassos i de la forma AB AB, cadascuna de 16 compassos, essent
la part B el que seria el pont, i a tot vals. I Luismi ha estat el primer en improvisar, i de nou fent gal·la del
domini dels acords a la part final del seu solo, mentre que a l’inici l’hem
pogut escoltar amb una mà dreta força lleugera i gràcil, amb uns arpegis
inversemblants i línies melòdiques farcides de bon gust. I aquí hem pogut
escoltar a un saxo alt argentí, en Fede
Álvarez, ell que el vam veure per primera vegada al Big Bang Bar Barcelona a les Jams que allà s’hi fan els divendres,
ell, i també els dissabtes amb Joseph
Derteano. Fede ha decidit quedar-se entre nosaltres, i tot i que fa quatre
dies que va arribar, ja s’ha fet el seu lloc. I és que és increïble aquest noi,
també. Vallès també ens ha
impressionat pel vibrato que ha fet, i no només, car, tot i seguin els acords
ha fet fet unes línies precioses per so i per contingut, per missatge. I esclar
que Cunningham ha tornat a deixar-nos
bocabadats per com de nou ha fet la seva inversemblant improvisació, ell que va
decidir deixar-se caure pel nostre país, i on hi viu, tot i que va sempre per
tot el món, fent bolos per tot arreu. I tots ells, els tres vents, han
recuperat la melodia i l’han acabat amb una impro col·lectiva brutal, d’un
brutal tema de Luismi Segurado.
I ara ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital, el dedicat a Bud Powell i anomenat..
12.1.- Bud in Green
(Luismi Segurado) 6:27.
I quin brutal tema de
nou que acabem d’escoltar de l’amic Luismi
Segurado amb tot els aires ara del Bop, que per això és el que ha dedicat a
Bud Powell, el seu guia espiritual,
sembla ser. El tempo és endimoniat, i es nota per com de boig per ràpid va el
Walking de Marc Cuevas, ell que no
ens ha fet cap improvisació en aquests temes que hem escoltat. També Joan Casares va a tota hòstia fent el
seu Swing quan no Latin, i amb una gran compenetració amb en Marc. Un tema amb solos de l’Oriol Vallès, primer, i brutal que l’ha
fet de nou amb tots els aires de Brown;
de l’Adrian, que ha anat a tot drap,
a tot tren, seguint l’estela del trio de la base rítmica; de Luismi que ha anat un pèl més
tranquilet per melodia creada, tot i volar el baixista, literalment; solo també
del Joan Casares, ara força llarg i
també brutal pels canvis encabits, pel control de les dinàmiques. I ja després
d’ell, amb els dos vents recuperant-ne l’endimoniada melodia a tot Bop, a tot Bud Powell. I el títol vol fer un joc
de paraules amb el “Blue in Green” de Bill
Evans i per això, enlloc de Bill
és Bud in Green, per Bud Powell, brutal tema per ja
deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que
us hagi agradat tan com a mi.
Doncs ara sí, ho deixem
aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
