Enllaç directe a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs aquesta setmana
us proposo escoltar els darrers treballs acabats de publicar per la discogràfica americana, la
dirigida per l’amic John Bishop, Origin
Records, i per això a la caràtula del programa he posat això, “I al principi hi hagué l’Origen”. Escoltarem
el sextet liderat per Jordan Vanhemert,
“Deep in the Soil” i dues Big Bands,
la Geoff Stradling & StradBand, “Nimble
Digits” i la Ben Patterson Jazz
Orchestra, “Groove Junkies” i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Abans però deixeu-me
que us parli d’un parell de Festivals que es faran aquests dies, i posteriors. El
dissabte 1 de juny comença la 12ena edició de l’Estival De Jazz – Igualada 2024 amb una “Jam de Swing” amb l’Enric Peidró Swintet a l’Escorxador a partir de les 21h.
I també comença la 13ena edició del Cicle
de Jazz – Ametlla del Vallès el dissabte 1 de juny a les 20:00
hores a l’escenari Jardins
de la Residència Millet Park amb Eva Fernán-dez, saxofonista, cantant i
compositora, que proposarà un viatge sonor per alguns dels temes que
l’acompanyen durant els darrers anys.
I ja començarem el
programa amb el
Jordan Vanhemert i
disc anomenat
“Deep in the Soil”, publicat
el 26 d’abril i enregistrat el maig de 2023, mesclat i masteritzat per
Corey DeRushia als
Troubadour Recording Studios, East Lansing, MI. Ajudant de
producció:
Andrew Kim. Fotos de
portada de
SWAK Photography. Foto de
la banda de
Chris Hovan. Disseny i
maquetació de la portada fets per
John
Bishop. Produït per
Michael Dease i
Jordan VanHemert. Amb
Terell Stafford, trompeta; Michael Dease,
trombó; Jordan VanHemert, saxo alt; Helen Sung, piano; Rodney Whitaker,
contrabaix, Lewis Nash, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu
l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82892.
Amb una banda
d'estrelles i un monumental swing al remolc, el saxofonista Jordan VanHemert torna a les seves
arrels a “Deep in the Soil”, deixant
de banda el seu saxo tenor habitual, passant a l'alt, i revisant els sons i la
força vital de Charlie Parker, la
música del qual primer va donar forma a la seva manera de tocar. Amb els seus
socis a la primera línia —el trompetista Terell
Stafford i el trombonista/coproductor Michael
Dease— i la secció de ritme del trio a de Helen Sung, Rodney Whitaker i Lewis Nash, VanHemert explota amb un
conjunt d'originals de jazz modern, composts per ell mateix, Dease, Stafford, Jimmy Heath i Sharel
Cassity, juntament amb un arranjament efervescent de "Superwoman"
de l’Stevie Wonder.
I sí que hi tenim a Charlie Parker, sí, cosa que podem
notar tot i escoltant la preciosa balada composta pel líder Jordan VanHemert i anomenada....
1.4.- Everything Changes,
Everything Stays the Same (J. VanHemert) 7:42.
I ja veieu de quina
dolça manera hem començat el programa d’avui, amb una balada amb tots els aires
de Bird, de Parker. I és curiós que el líder, essent com és un saxo tenor,
s’hagi volgut involucrar en el seu món, i esclar que per això ha agafat el saxo
alt en aquest projecte. Un tema fet a quartet de saxo, piano, contrabaix i
bateria, amb una melodia d’una bellesa remarcable, després de la qual ell mateix
ha encetat la seva improvisació feta amb igual sentiment. Se’ns ha mostrat com
a molt bon solista, també pel so “parkerià” que n’obté, que és força proper al
del nostre gran geni. Sí que el trio liderat per la pianista Helen Sung l’ha acompanyat des del
principi, seguint ella amb la seva delicada improvisació. Ens ha agradat també
el seu “pianíssim”, ens ha acaronat, sí. Tema de nou i final, ideal composició
del líder Jordan VanHemert per
començar-los a escoltar.
I seguirem ara amb un
altre d’aquests grans temes, a tot Funk en el tema que ens recorda als que feia
Cannonball Adderley amb Joe Zawinul al piano...i és el compost
per Terell Stafford el magnífic...
2.8.- Blues For JT
(Terell Stafford) 6:23.
Eps, amb aquest tema
ens hem posat a tope, un Blues amb una trempera brutal, a tot Funk, coses que
ens ha marcat la base rítmica. I aquí sí que hem escoltat més vents, sí perquè
hem escoltat un quintet. Jordan l’ha
començat amb melodia, curteta com totes les dels Blues, per després fer la seva
increïble improvisació. Ha demostrat domini del llenguatge del Blues alhora que
ha sabut conjuminar-lo amb d’altres línies melòdiques. Terell Stafford amb la trompeta ens ha enlluernat per la seva
brillantor en el registre agut de l’instrument fent també un gran solo, tècnic,
sí, però també melòdic. I de fons el “Merci Merci Merci” de Joe Zawinul pels acords de la pianista,
això sí, a un tempo més vital. Ella mateixa ha seguit la tanda de solos, i de
nou ens ha impressionat la seva mestria alhora que interpretat amb elegància.
També el baixista ha fet una bona tasca solista en aquest “Blues for JT”, que
no sabem de qui són les inicials de J. i T. ell que és Rodney Whitaker, contrabaix, sense oblidar a Lewis Nash, a la bateria. I de nou els dos vents han
recuperat la curteta melodia d’aquest Blues per acabar-lo de cop. Brutal.
L'ofici de músic, de
líder, és ajustat, la sensació és refrescant, el so és ràpid i precís, fent que
les veus individuals dels músics esdevinguin en un col·lectiu. Robin James, All About Jazz.
I encara els
escoltarem en el tema a tot Swing compost per Michael Dease i anomenat...
3.7.- ST in the House
(Michael Dease) 5:11.
I doncs quin brutal
tema que acabem d’escoltar. És un sextet, però peten com si fossin una Big
Band, que sí, aquestes ja vindran després. Una melodia inicialment entretallada
en les As i més lligada en la B del tema, on la base rítmica ha marcat els
tempos. Un tema amb una empenta impressionant on la base rítmica ens ha portat
a tot Swing, de manera particular amb el “Walking” del baixista Rodney Whitaker, i els copets als plats
del baterista Lewis Nash, sense
oblidar els acords de la pianista Helen
Sung. De solos n’hem escoltat una colla i tots magnífics començant pel
brillant per so i registre del trompetista Stafford,
per després fer-lo el líder amb un so un pèl més baix que el del trompetista,
però amb igual llenguatge de lo més jazzero, fraseig increïble i històries
explicades. En les seves improvisacions s’ha allunyat de les línies melòdiques
de Parker fent les pròpies, com és
normal. La pianista Sung ha fet el
seu, amb bon marcatge rítmic, arpegis inversemblants i digitació precisa,
alhora que llenguatge. També Whitaker
al contrabaix ens ha clavat una molt bona improvisació, melòdica alhora molt
tècnica i afinació perfecte. I després, tots ells han deixat pas a uns
“quatres” primer i després solo sencer del baterista Nash per ja recuperar la melodia del tema i acabar-lo
magistralment.
"Creatiu,
fonamentat i sorprenentment apassionat". Jazz Sensibilities.
I no deixaré de dir-vos
que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar amb el tema més vital i primer track compost per Sharel Cassity anomenat...
4.1.- Call to Order
(Sharel Cassity) 6:16.
I vaja quin tros de
temarro que ens acaben de fer, a tot Swing i a un tempo frenètic impressionant,
i abans de recuperar la melodia, hem pogut gaudir amb un llarg i brutal solo
del baterista Lewis Nash, quina
passada de solo, increïble. I la melodia l’han compartit els dos vents, saxo
alt i trompeta, Jordan VanHemert i Terell Stafford, no haven escoltat el
trombó de Michael Dease en cap dels temes seleccionats, què hi farem.
I de nou uns solos inversemblants i el primer i increïble, el del trompetista Terell Stafford, ell de nou tocant allà
a dalt de tot del registre agut i amb una perfecta afinació. Ja ni en parlem
del llenguatge jazzísric, de la tècnica, de res, que ja ho he dit tot d’ell. És
un dels mestres de la trompeta d’ara mateix. I de la pianista Helen Sung què voleu que us digui, de
nou ella ha estat increïble. El so del seu piano és ple, consistent, tocant al
registre del mig, amb una destresa increïble, velocitat de digitació, tot això
de la mà dreta, mentre que l’esquerra l’ha acompanyat amb diversos acords i
sovint amb les notes més greus. I la base rítmica de Rodney Whitaker, contrabaix i
Lewis Nash, bateria, han estat brutals tots dos. I sí que també el líder Jordan VanHemert els ha seguit amb una
altra magistral improvisació amb un so personal, consistent i ple, i amb una
tècnica esfereïdora, llenguatge i bon gust de lo més jazzero. I sí que després,
solo brutal del baterista, melodia del tema i final feliç, magnífic i vital
tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Terell Stafford, Michael Dease, Jordan
VanHemert, Helen Sung, Rodney Whitaker i Lewis Nash.
I seguirem amb Geoff Stradling & The StradBand, “Nimble
Digits” publicat el 26 d’abril i enregistrat el 20 i 21 de juliol de 2023
per Ben Burget a l'EastWest Studio 1, Los Angeles, CA. Assistent de gravació: Logan Taylor. Teclats gravats per Geoff Stradling a StradMan Music, juliol - octubre de 2023. Enregistrament
addicional de Glen Berger, Jeff
Driskill, Kye Palmer, Aaron Janik, Stan Martin, Barbara Laronga i Cooper
Appelt. Mesclat per Ben Burget a
206 Studios, Van Nuys, CA. Masteritzat
per Dave Donnelly a DNA Mastering, Woodland Hills, CA. Tècnic
de piano: Teri Meredyth. Fotos de Curt Sletten. Fotografia addicional de Ben Burget, Geoff Stradling. Portada de
Clive Watts. Disseny i maquetació de
la portada per John Bishop. Produït
per Geoff Stradling. Productors
executius: Rick i Enid Wood. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
A la StradBand hi ha
molta colla, i per això els podreu veure al blog, però ja parlaré dels solistes
i base rítmica tot i comentant els temes...
VENTS DE FUSTA: Alex Budman, Phil Feather, Kirsten Edkins,
Tim McKay, Jeff Driskill, Dan Kaneyuki, Tom Luer, Glen Berger.
TROMPETA /
FLUGELHORN: Javier Gonzalez, Kye Palmer,
Barbara Laronga, Matt Fronke, Stan Martin, Rob Schaer, Aaron Janik.
TROMBONS: Dave Richards, Erm Navarro, Lori Stuntz,
Juliane Gralle, Ryan Dragon, Erik Hughes, Francisco Torres, Scott Whitfield.
BASE RÍTMICA: Geoff Stradling, Bruce Lett, Cooper Appelt,
Ross Schodek, Adam Alesi, Kristin Olson, Michael Spiro, Joey De Leon, Nate
Werth.
Totes les
composicions i arranjaments són de Geoff
Stradling, excepte “Poinciana”, composta per Buddy Bernier i Nat Simon.
El compositor,
arranjador i teclista de Los Angeles,
Geoff Stradling, ha passat la major part de la seva carrera de dècades
centrada en l'èxit de pel·lícules, programes de televisió i àlbums d'altres
persones amb què ha estat associat, inclosos molts anys com a director musical
dels Globus d'Or. Durant tot el
temps, la seva StradBand va actuar
com un taller dels seus conceptes i un projecte col·lectiu per a molts dels
seus companys. Amb “Nimble Digits”, la
banda pren el protagonisme, destacant l'àmplia amplitud de l'orquestra de jazz
modern, des dels estils originats per Gil
Evans, fins a la fusió post-Miles,
passant per influències afrocubanes i afrobrasileres. Manega el seu grup de
músics de la manera que sempre ho fan els millors líders de banda, jugant amb
les fortaleses dels músics individuals alhora que manté una temàtica harmònica,
contrapuntística i textural forta i personal. El grup de músics talentosos de L.A. té dotzenes de valors a cada
cadira de cada músic, i moltes de les seves estrelles més brillants són aquí,
amb trenta-un músics que donen vida a la música de Stradling.
I tot i que hi ha una
baladeta anomenada “Here in Spirit”, ja els començarem escoltant en el tema
dedicat a la memòria del gran Michael
Brecker i anomenat...
5.2.- Brecker Sketch
(Geoff Stradling) 7:42.
I sí que les músiques
seguiran amb aquesta majestuositat, la de les Big Bands com aquesta. I el tema
l’he volgut posar perquè és força maco i perquè li han dedicat al genial Michael Brecker, que ja fa massa que
ens va deixar. I aquí hem escoltat un magnífic solo al saxo tenor a càrrec de Glen Berger, ell honorant a Brecker. També ens l’ha fet el baixista
Bruce Left amb el seu contrabaix i
posteriorment, i amb el trombó, en Ryan
Dragon. Un tema on hi ha hagut també “Solis” de la secció de vents, ells
que han estat una colla i que podreu llegir al blog del programa. La melodia ha
estat molt maca, i en els moments inicials, encara amb molt calma rítmica i so
força contingut, i també ha començat delicadament la improvisació de Berger al saxo tenor. La secció de
vents l’ha acompanyat fent uns “licks”, frases de suport, quasi de manera
permanent. I sí que cal parlar de la secció rítmica, amb un baterista força
consistent amb el marcatge a la caixa, ell que ha estat Adam Alesi, sense oblidar a Kristin
Olson a les percussions, que també hi ha estat, i esclar que el líder Geoff Stradling al piano, ell que n’és
a més el compositor del tema, dels temes. Al final, els “Solis” dels vents han
fet créixer la intensitat emocional del tema tot i recuperant a Berger al tenor, acabant el tema amb
una seva gran improvisació i final delicat, tema ideal per començar-los a
escoltar.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I un altre tema
magnífic és el compost per Buddy Bernier
i Nat Simon, el conegut...
6.3.- Poinciana (B.
Bernier & N. Simon) 6:27.
I quina magnífica
versió ens han fet d’aquest “Poinciana” que el gran Ahmad Jamal es va encarregar de popularitzar arreu del món. Un tema
on la secció rítmica de nou està superba amb la bateria d’Alesi, els baixos fets per Left
i els acords del líder Stradling al
piano. I en aquest tema hi ha hagut també les percussions de Kristin Olson, Michael Spyro i Joey de Leon,
amb les congues, bongos i timbales, de fet, ja els hem escoltat d’entrada, als
primers compassos, tot i acompanyant la resta de músics. I uns moments de la
melodia l’ha feta la trompeta Stan
Martin per després en Tom Luer
al saxo alt, ell que també n’ha iniciat les improvisacions. Han estat uns
moments increïbles els del seu solo, per la seva interpretació però també per
com l’han acompanyat la resta de companys, a tot Latin Jazz. Molt bonic ha
estat també el solo de Stan Martin a
la trompeta, molt melòdic i alhora amb unes frases inversemblants amb el suport
de la resta de vents, i després amb el llarg “Soli” que ens han fet, brutal. I
el Latin ha seguit amb el piano del líder, el bo d’en Geoff Stradler el qual, molt amablement em va fer arribar des de Califòrnia tota la informació que li
vaig demanar, via Internet, esclar, ell que ha començat el tema amb els acords
del tema, ell i els percussionistes. Un preciós “Poinciana”.
I encara seguirem
escoltant-los en un altre magnífic tema del líder a tot Swing i anomenat...
7.7.- Don't shoot the
messenger (Geoff Stradling) 6:41
I un altre gran tema
del líder que s’ha anat desenvolupant de mica en mica augmentant-ne les
intensitats sonores i emotives. Tema iniciat per la base rítmica i les
percussions de nou, amb els acords del líder i notes guia del baixista. Melodia
feta per trombó i saxo tenor, i ja ben aviat la primera improvisació, la
brillant i brutal del trompetista Kye
Palmer, ell que ha pujat al registre alt, i allà a dalt de tot, encara ens
ha impressionat més. I la resta de companys apareixent per darrera
recolzant-lo. També el trombonista Francisco
Torres ens ha deixat estabornits i clavats a la cadira per com ha fet la
seva. I sempre, sempre la base rítmica amb tota la seva potència, alhora que la
resta de companys, els vents, canyes i metalls fent els seus “Solis”, que han
estat brutals. També hem escoltat el solo increïble del saxo tenor d’en Kirsten Edkins. Una Big Band amb uns
solistes increïbles, i en aquest tema, també amb les percussions solistes de Kristin Olson a les congues, al final
del tema, tot just abans de recuperar-ne la melodia per trombó i saxo tenor, jo
diria i acabar-lo amb un preciós i potent final.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema que titula el disc, també del líder i anomenat...
8.4.- Nimble Digits
(Geoff Stradling) 5:16.
I quin brutal i vital
tema que acabem d’escoltar, ideal per ja deixar-los d’escoltar, en un tema on
hi ha hagut uns solistes magnífics, “Solis” dels vents ja cap al final. Melodia
feta per tots els vents a tota marxa, la que ha imposat la secció rítmica. I
tota la Big Band ha sonat fent improvisacions escrites, els “Solis” tot i
conjuminant-los amb la melodia. I de solistes n’hem tingut alguns, el primer
d’ells i al trombó el bo d’en Scott
Withfield, qui ens ha mostrat també les seves qualitats, moltes, entre les
quals la velocitat del fraseig i llenguatge. També hem escoltat la trompeta de Kye Palmer, potser el “primer” trompeta
de la seva secció de metalls, que hem escoltat també fent solos en un altre
tema, el “Don't shoot the messenger”. I al saxo soprano hem escoltat a Alex Budman, ell que l’ha començat
després d’un curtet “break” introductori i que l’ha fet també brutal, com també
han estat de brutals tota la secció de vents fent de nou un altre increïble
“Soli”. I quin final més brutal amb el solo del baterista Adam Alesi i ja acabar el tema a tot vent, què brutal, què brutals
tots els temes i músics, o sigui que felicitats noies i nois, i sobretot al
líder Geoff Stradling.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni
Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos
Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç
dels Horts i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina. Us hi esperem.
I després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com ens ho expliques sempre,
amb la teva dolçor musicada per les músiques dels artistes d’avui.
I ja per anar
encarant el final del programa d’avui seguirem amb l’altre Big Band, la Ben Patterson Jazz Orchestra, “Groove
Junkies”, publicat el 17 de maig i enregistrat i mesclat per Bob Dawson del 20 al 21 de novembre i
l'1 de desembre de 2023. Enginyeria addicional
de Brian Jacobs al BIAS Studios, Springfield, VA. Masteritzat
per Mike Monseur a Axis Studios, Nashville, TN. Fotos de Kevin Burns. Disseny i maquetació de la
portada per John Bishop. Produït per Ben Patterson, Rich Sigler i Bob Dawson.
I la Ben Patterson Jazz Orchestra són una
llarga colla que podreu llegir al blog. Jo us en parlaré dels solistes de cada
tema i alguna vegada de la base rítmica i per descomptat que també del líder Ben Patterson i el seu trombó.
Antonio
Orta - saxo alt i soprano, Mike Cemprola - saxo alt, flauta, clarinet, Tedd
Baker - saxo tenor, flauta, clarinet, Xavier Pérez - saxo tenor, flauta,
clarinet, Doug Morgan - saxo bari, flauta, clarinet baix, Bill Mulligan -
piccolo (1), flauta (3). Brian MacDonald - trompeta principal, Kevin Burns -
trompeta (principal a “Stank Face”), Luke Brandon i Alec Aldred – trompeta. Ben Patterson - trombó
principal, Kevin Cerovich i Dave Perkel – trombó, Ben Polk - trombó baix. Shawn
Purcell – guitarra, Chris Ziemba - piano, Fender Rhodes, teclats, Paul Henry -
baix elèctric, Todd Harrison - bateria, percussió, Fran Vielma - congues,
percussió (#3,4,6). Totes les composicions i els arranjaments són de Ben Patterson, Pro Jazz Charts (ASCAP), excepte
"Exclamation", composta per
Chris Potter, Chris Potter Music (BMI). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
Entre l'avantguarda
dels compositors i arranjadors de grans bandes actuals, el trombonista Ben Patterson i la seva banda amb seu a
Washington, DC, ofereixen aquest
conjunt de funk electrificat que és brutal. La seva música és còmoda alhora que
potent aprofitant el poder de la secció de metalls tradicional de big band amb
la barreja de l'electrònica per aconseguir una visió singular i complexa.
Envoltat per la secció rítmica d'elit del pianista Chris Ziemba, el guitarrista Shawn
Purcell, el baixista Paul Henry i
el bateria Todd Harrison, Patterson
modela una profunda màgia musical al voltant dels seus grooves.
I com a primera
mostra, un botó amb l’interessant tema anomenat...
9.2.- Stank Face (Ben
Patterson) 6:15
I què bo aquest tema
i nova Big Band, ara amb més Funk que Swing, un projecte també amb molt de
Latin Jazz, com aviat escoltareu. Aquest és un projecte amb sonoritats més agosarades
i ritmes més matxucons, marcats pel baterista Todd Harrison, el percussionita
Fran Vielma a les congues i resta de
la base rítmica, amb en Paul Henry
baix elèctric i Chris Ziemba als
diversos teclats. Les electròniques hi són pel fet d’aparèixer sons dels teclats
i els de la guitarra de Shawn Purcell.
I la melodia l’han fet tots plegats amb una potència brutal. I els solos els ha
començat la trompeta de Luke Brandon,
aquest amb un so més situat en el registre del mig, tot i pujar en algun moment
puntual al registre més agut. Ha estat un solo força melòdic i bonic. El que
ens ha sorprès ha estat el de la guitarra de Purcell, que sembla que l’hagi fet passar per un sintetitzador de
sons, per com ha sonat. Què brutal. I de nou els vents fent les tasques de la
melodia tot just abans del solo del Xavier
Pérez al saxo tenor, qui també ens ha impressionat molt gratament, per
sonoritat i pel seu llenguatge més Funk. I quina trempera la resta de companys
donant-li el seu suport, amb uns moments brutals fets a base de “vuits” amb ell
i el líder Ben Patterson i la resta
de trombonistes Kevin Cerovich, Dave Perkel i Ben
Polk, al trombó baix, i amb un final increïble i brusc, ideal per
començar-los a escoltar.
Ben
Patterson
mai decep, i aquestes noves composicions i arranjaments per a Big Band a tot "Groove" són brutals...escriu
de manera creativa amb girs i girs tant en les partitures com amb el seu
trombó... Super hip! Randy Brecker.
I seguim a tot Latin
Jazz i tema anomenat...
10.6.- Espíritu
Valiente (Ben Patterson) 6:01.
I quin altre tema més
brutal i ara sí que a tot Latin Jazz on les percussions i base rítmica tenen
una importància preponderant. De fet el tema ha començat amb un so de
percussions força present, les de Fran
Vielma a les congues. Els acords del pianista també l’han acompanyat, ell
que és Chris Ziemba. Un tema i
melodia que han fet tots els vents i base rítmica per ja aparèixer el primer
solo, el del trombonista Kevin Cerovich,
ell que ens ha tornat a captivar per sonoritat i llenguatge. Gran solo d’en Kevin amb tots els aires llatins. I què
potents els de la base rítmica, marcant el ritme i tempo i fent-nos ballar a
totes i a tots, i on més s’ha notat ha estat en la “B”, el pont del tema. I
després del solo del trombonista, hem escoltat uns moments de relax i ja ben
aviat, el “Soli” dels vents fent la seva aportació. Qui n’ha seguit les
improvisacions solistes ha estat en al saxo alt Antonio Orta, ell que ha brillat per so “vintage” i llenguatge de
lo més jazzero. I per sota de nou els companys de la secció de vents
recolzant-lo. Magnífic també aquest solista. Recuperació de la melodia per tots
els vents, i ja per acabar-lo de cop. Què brutal.
"...Patterson aprofundeix en oferir una
mica d'art elegant i seriosament intel·ligent... un disc de festa brillant, que
és alhora sofisticat i accessible". All
About Jazz.
I una mica de Groove
també i percussions i tema anomenat...
11.3.- The Way of the
Groove (Ben Patterson) 7:17.
I quina marxa també amb
aquest brutal tema del líder, com ho són tots. Uns inicis de tota la secció de
vents fent la melodia, secció rítmica portant-los a bon port. Moments també de
sonoritats inversemblants a càrrec del teclista amb els seus efectes
estrambòtics. Ara hem escoltat a Alec
Aldred en la seva molt bona improvisació, ell molt en el registre del mig,
però amb un bon llenguatge. El líder ens ha deixat clavats a la cadira per com
de reeixida ha estat la seva improvisació, el gran Ben Patterson, que ens ha fet un llarg i brutal solo, amb una gran velocitat
bellugant la “vara” del seu trombó. En Chris
Ziemba l’ha seguit amb un so del seu teclat passat per sedassos electrònics
increïbles, on de nou la secció de vents de la Big Band ha fet unes línies de
suport magnífiques i posterior “Soli” que han fet. Han seguit així també en la
improvisació del guitarrista Shawn
Purcell, el qual ha tornat a estar brutal, i ara potser amb un so més terrenal,
però amb una gran tècnica, recuperació de la melodia per tots els vents per ja
acabar el magnífic tema de Ben Patterson
i fer-ho també de cop.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema més vital i brutal compost per Chris Potter i anomenat...
12.1.- Exclamation
(Chris Potter) 6:57.
Doncs què
impressionant aquest tema de Chris
Potter, ell que el va incloure en el seu disc “Circuits” amb gent com en James
Francies, Linley Marth i Eric
Harland publicat el 22 de febrer del 2019 amb 9 temes increïbles i
enregistrat dos anys abans. I la versió que ens ha fet aquesta magnífica Big
Band ha estat força fidel al tema original, també per tempo, que és el mateix
emprat per Potter en el seu disc.
Una melodia súper entremaliada i vital que ha deixat pas a la primera
improvisació, primer amb uns moments d’una certa tranquil·litat. Tedd Baker n’ha estat el protagonista,
ell que ha fet de Potter amb molta fermesa,
amb molta versemblança, en fi que ha fet un més que brutal solo per tècnic i
per velocitat de fraseig. I qui l’ha seguit ha estat el teclista Chris Ziemba, ell també amb uns inicis
més calmats per manca de sons dels de la Big Band. El seu teclat l’ha passat
per sedassos electrònics aconseguint una sonoritat molt propera a aquella que
feien els mestres d’aquest instruments en aquells anys del Jazz Fusió,
diguem-ne que un tal Herbie Hancock,
Chick Corea i d’altres aventurers. Un brutal solo al qual s’hi ha afegit la
resta de companys de la Big Band, amb una tremprera increïble per un tema súper
increïble de Chris Potter i que la
gent d’aquesta magnífica Big Band han executat de manera increïble, tema ideal
per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com
sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noies
i nois, i esclar que felicitar sobretot al líder, compositor de tots menys
aquest, el bo d’en Ben Patterson.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
