skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
I parlant del
programa d’avui, dir-vos que anirà de nou de projectes on la veu femenina n’és
quasi la total protagonista, alhora que discogràfiques del país com és Segell Microscopi i la molt propera Errabal Jazz. I sí, perquè de la
primera podreu escoltar a Paula Barranco
& Jan Domènech, “When Love is Around” i el “INTROSPECCIÓ” de l’Èlia
Lucas Quartet, mentre que de l’editorial basca, escoltarem a Mónica Matabuena i el seu “Matabuenapura”, i aquesta setmana amb
un micro conte de Carme de la Fuente.
Serà un programa
bastant íntim, sobretot en la primera part dels dos discos de l’editorial
catalana, i també en la darrera part. I el començaré amb el duet que vam veure
al Jamboree Jazz Club el 6 de juny
passat, el de Paula Barranco & Jan
Domènech, “When Love is Around”, publicat aquest 2023 per Segell Microscopi. Enregistrat per Toni París a 44.1 Estudi de
Gravació (Aiguaviva, Girona) el 12 de juliol de 2022. Mesclat i masteritzat
per ell mateix, amb Quim Rom,
assistència en producció. Clara Ruiz,
fotografia. Paula Barranco i Adrià
Martínez, disseny de portada. Amb Paula
Barranco, veu i Jan Domènech, piano. I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.microscopi.cat/product-page/when-love-is-around.
Paula
Barranco i Jan Domènech s'uneixen en aquest
primer àlbum a duo, "When Love Is
Around", per explorar les diferents fases de l'amor. A través
d'estàndards de Jazz i cançons brasileres ens porten de la mà per un camí que recorre
en cercle una història d'amor: des del primer moment que apareix el sentiment
d'estimar, passant per la reciprocitat, la consolidació de la relació i la
devoció cap a la persona estimada, a la foscor del desamor, la desesperació i
la suau tristesa. El cercle és tanca, finalment amb la promesa d'un nou amor. Aquest
àlbum ens reafirma que l'amor existeix amb infinitat de formes i colors, que
pot durar per sempre o es pot esvair abans d'haver començat, però que, malgrat
tot, l'amor sempre torna i apareix quan menys ho esperes i fa que la història
torni a començar. Inspirant-se en altres duos del panorama internacional i
nacional com ara Cécile McLorin i
Sullivan Fortner, Fleurine i Brad Mehldau i Carme Canela i Joan Monné; Paula
Barranco i Jan Domènech arrisquen amb tendresa, mantenen l'originalitat i
el seu toc personal.
I hi ha tanta delícia
emmagatzemada en aquest disc que se’m fa difícil escollir quina ha de ser la
primera bellesa que escoltareu, car hi ha temes tan preciosos com “Tenderly”,
“What Are You Doing The Rest of Your Life?”, “Never Let me Go”, estàndards
ells, havent-hi també el “Atrás Da Porta” de Chico Buarque, tots ells tan i tan delicats que et deixen en un
total estat de pau i amor. Els escoltarem però en el tema menys conegut i força
impressionant compost per Dori Caymmi,
Tracy Mann i Gilson Peranzzetta..i
anomenat....
1.8.- Obsession
(Caymmi, Mann i Peranzzetta) 4m05s.
I sí, aquest tema no
és un “estàndard de Jazz” d’aquells típics, no. I no ho és pel fet de ser un
tema relativament recent, i tot i haver-lo cantat la gran Sarah Vaughan el 1987, pocs anys abans de marxar definitivament. La
versió que ens han fet els nostres herois ha estat a un tempo més lent, més
slow que el de la gran diva del Jazz, però també una mica més agut. La
delicadesa ha estat però total, car el tema ja ho té això, per melodia i també
per canvis en el pont o la B del tema amb els moments inicials que quasi és una
recitació poètica musicada. Hem pogut escoltar la veu de Paula, molt maca, amb una afinació perfecte i ampli registre, coses
que ella ens ha mostrat arribant allà
dalt de tot amb total solvència. Jan també
ens ha mostrat les seves dues virtuts pianístiques, la d’acompanyar a la
cantant, bàsica, però també la de la seva posterior improvisació, on la
presència dels acords i arpegis ha estat fonamental per donar suport a la seva
mà dreta solista. Preciós i no massa conegut tema per començar-los a escoltar.
Paula
Barranco
(Cardedeu, 1995). Graduada en
l’especialitat d’interpretació de cant jazz i música moderna al Conservatori del Liceu (2021), ha
estudiat amb grans referents del jazz com Carme
Canela, Celeste Alías i Juliane
Heinemann. Forma part del BLAM
Collective (2021) dirigit per Michael
League (líder i baixista de Snarky
Puppy). Ha enregistrat en 8 discos entre els quals destaca el seu EP "Out Loud" (2021).
Actualment, dirigeix el seu propi quartet de jazz i codirigeix el duo amb Jan Domènech (veu i piano) i el duo amb
Sergio Jaubert (veu i guitarra).
Arranja i dirigeix la seva pròpia Big Band, amb repertori dedicat a Billie Holiday estrenat al 50è Festival Nits amb Jazz a Cardedeu (2021).
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records:
www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record:
https://tempsrecord.cat,
Youkali Music:
http://youkalimusic.com,
Origin Records:
https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool:
https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem així de
dolços amb el preciós tema compost per Tadd
Dameron i Carl Sigman el
conegut....
2.9.- If You Could
See Me Now (Dameron & Sigman) 5m11s.
"If You Could
See Me Now" és un estàndard de jazz del 1946, compost per Tadd Dameron. El va escriure
especialment per a Sarah Vaughan,
una col·laboradora freqüent. Les lletres van ser escrites per Carl Sigman i es va convertir en una de
les seves cançons d'autor, incorporada al Saló de la Fama dels Grammy el 1998.
El mateix Dameron va incloure una
versió cantada per Barbara Winfield
al seu àlbum de 1962 “The Magic Touch”.
I ves per on que Paula ens ha tornat a “frapar” per la
calidesa de la seva veu, alhora que per la seva afinació i bon gust. Un tema
relativament llarg de més de 5 minuts si considerem que només hi ha dos músics,
cosa que ens parla de la feina ben feta, car hi ha afegit una “Intro” a piano
que ha donat pas a la veu de la cantant. També el tempo slow fa que el temps
vagi passant, vagi passant dolçament. Una gran interpretació de Barranco on, de nou, en la B del tema,
hem tornat a gaudir d’allò més pel preciós canvi tonal. Jan ha fet també una altra molt bonica improvisació, delicada,
precisa, càlida. Domènech ha
improvisat en les dues “A” entrant de nou la cantant en el pont o la “B”, i de
nou recuperar-ne la melodia inicial i acabar-lo tots dos delicadament. Molt bonic
tema i millors interpretacions de tots dos.
Jan
Domènech
(Barcelona, 1996). Graduat en
l’especialitat d’interpretació de piano jazz i música moderna al Conservatori del Liceu (2020). Actualment,
cursa un màster al Royal Conservatory
The Hague (Holanda), durant el qual s'ha traslladat a la USC Thornton School of Music de Los Angeles (EUA) per seguir
formant-se. Al llarg dels seus estudis l’han tutoritzat importantíssims
pianistes nacionals i internacionals com Alan
Pascua, Albert Bover, Marco Mezquida, Rob van Bavel, Ignasi Terraza, Wolfert
Brederode i Jozef Dumoulin; ha rebut diverses beques de la Sociedad de Artistas, Intérpretes o
Ejecutantes (AIE). Ha format part de la Sant Andreu Jazz Band, “la Màgia de la Veu”, Rik Mol’s Aspire Band,
George Povey Ensemble, Íñigo Peña Quintet, Big Ensemble del Conservatori del
Liceu. Ha enregistrat més de 15 àlbums inclòs el seu disc de presentació de
la mà de Joan Chamorro, "Joan
Chamorro presenta Jan Domènech" (2020) i el seu primer disc liderant
el seu projecte amb composicions pròpies "The
Magical Forest Tour" (2022). Ha compartit escenaris arreu del món amb
intèrprets de jazz com Scott Robinson,
Dick Oatts, Scott Hamilton, Joel Frahm, Luigi Grasso, Perico Sambeat, Chris
Cheek, Yo-Yo Ma i Joe Magnarelli.
I un altre preciós
estàndard i versió de Matt Dennis i Earl Brent és el conegut..
3.5.- Angel Eyes
(Matt Dennis & Earl Brent) 3m46s.
"Angel
Eyes" és una cançó popular de 1946 composta per Matt Dennis, amb lletra d'Earl
Brent. Es va presentar a la pel·lícula “Jennifer”
de 1953. A la pel·lícula, Matt Dennis
canta la cançó i s'acompanya al piano, mentre que Ida Lupino i Howard Duff,
entre d'altres, la ballen. Va esdevenir un “estàndard de Jazz” interpretat per
cantants, dones i homes, però també interpretat de manera instrumental.
La versió que ens han
fet els nostres herois és força sorprenent i més encara si ens situem en els
moments on Jan ha improvisat. També
per com n’ha fet la “Intro” del tema, ell a piano sol. El tema l’han començat
dolçament per la veu de Paula, tot i
que ja s’albiren les “mogudes” rítmiques del pianista. Aquestes apareixen
clarament en la B del tema cantada per Barranco.
El Swing hi és de totes, totes, tot i ser-hi a moments de manera velada. La
seva improvisació ens ha tornat a impressionar, sobretot quan ha afegit la
rítmica amb els acords de la mà esquerra, a tot Swing, mentre la dreta ha volat
literalment. I com ha canviat el tema quan Paula
l’ha tornat a recuperar, car encara hi hagué la rítmica del pianista, res a
veure per com han estat els inicis. Un gran tema i magnífic arranjament per tot
plegat. Ella ens ha tornat a impressionar súper positivament per com l’ha
cantat, car, en el pont, és un pèl complicada la pujada harmònica. Un altre
magnífic tema per a gaudi de totes i tots nosaltres.
I encara seguirem
escoltant-los en un tema brasiler no gaire conegut, i ara del genial Antonio Carlos Jobim i Newton Mendonça l’anomenat...
4.10.- Caminhos
Cruzados (A. C. Jobim i N. Mendonça) 4m33s.
I aquest preciós tema
del 1958 el va cantar Sylvia Telles i Maysa el mateix any. El genial
compositor ho va fer més tard, el 1992, amb Gal Costa. I la versió que ens han fet va un pèl més viva de tempo
que la de Gal Costa. Aquest plus de
vitalitat la fa més positiva, tot i parlar la lletra de problemes on la tristor
hi és força present. La veu de Paula
ha aparegut en la primera passejada pel tema, i ja ben aviat hem pogut escoltar
la bona improvisació de Jan al
piano. La qüestió rítmica ha estat força present per la mà esquerra, però també
amb una dreta incisiva i rítmica, alhora que molt melòdica. I de nou, hem notat l’increment de potència
sonora i de sentiment quan ella ha tornat a reprendre el tema després de la
improvisació d’aquell. El final ha estat també potent, amb la veu en Scat de Paula, en un tema que ha acabat
d’aquella manera que sempre us dic, car en un directe s’allargassaria segons
públic i músics.
I ja els acabarem
d’escoltar amb dos temes seguits i anomenats...
5.2.- Fools Rush In
(Rube Bloom & Johnny Mercer) 2m14s.
6.1.- I Just Found
About Love (Harold Adamson & Jimmy McHugh) 3m11s.
I el primer tema té
un títol ampliat que diu això: Fools Rush In (on els àngels tenen por de
trepitjar). Un tema del 1940 interpretat per gent com Billy Eckstine, aquest però el 1947, entre molts d’altres. No és
massa conegut, al menys per qui us parla, i tampoc per no escoltar-se massa ni
en Jam Sessions ni en projectes actuals, fora d’aquest. Els nostres herois han
volgut retre un homenatge a l’època daurada del Swing, el de les Big Bands dels
anys 30-40s. Un tema curtet, que per això han anat tots dos juntets, que ens
obre el ventall musical d’aquests dos joves cracs. La calidesa de la veu de Paula ens acarona a cada cançó que ella
ens regala. El Swing del tema és delicat, com també ho ha estat en la
improvisació del pianista, i final de tema cantat per ella. I el darrer ha
estat un pèl més viu de tempo, ideal per copsar-los en diferents registres de
tempo.
I aquest "I Just
Found Out About Love" és una cançó popular composta per Jimmy McHugh, amb lletra de Harold Adamson per al musical de curta
durada “Strip for Action”. Després
de diverses proves prèvies a Broadway,
l'espectacle va arribar finalment a Boston
l'abril de 1956, on "va caure completament". Les autoritats de la
ciutat van intentar prohibir-lo per la nuesa gratuïta, a causa d'una escena que
involucrava dues noies amb mitges corporals de color carn que posaven
discretament dalt de l'escenari. El programa, l’espectacle va tancar aviat i
mai va arribar a Broadway.
I els nostres herois
ens han fet gaudir d’allò més amb la seva proposta, la d’aquest divertit i
“fresc tema”, però també amb els temes d’aquest CD. Hem escoltat de nou Paula Barranco amb la seva bonica i
afinada veu, alhora que també amb la seva molt reeixida improvisació en Scat, i
de nou, amb un gran acompanyament de Jan
Domènech en un tema on només ha fet aquesta magnífica tasca, havent-lo
escoltat improvisant en els anteriors temes i lo bé que ho fet, ell i ella.
Felicitats Paula i Jan.
I després d’aquesta
delícia de temes i CD de Paula i Jan, sembla un bon moment per escoltar
el micro conte de Carme de la Fuente.
Gràcies Carme per la teva dolçor
interpretativa i sempre embolcallada per les músiques del programa.
I seguirem amb un
plus d’introspecció de la mà de l’Èlia
Lucas Quartet, “INTROSPECCIÓ”, publicat aquest 2023 per Segell Microscopi, però tingueu en
compte que les “coses” canviaran. Enregistrat per Marc Piña els dies 14, 15 i 16 de setembre de 2022 a El Local Estudi. Mesclat per ell mateix
i masteritzat per Marc Usano. I aquí
hi tenim a Èlia Lucas, piano i
composicions; Edu Pons, saxo contralt i soprano; Tomàs Pujol, contrabaix i Kike
Pérez, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la
pàgina web del disc: https://www.microscopi.cat/product-page/introspeccio.
“Introspecció" és el primer
disc d'Èlia Lucas Quartet. Amb
l'expressió del so personal com a prioritat en la música, Èlia Lucas aposta per un projecte propi i apassionat amb una sèrie
de composicions íntimes, buscades de la senzillesa, intuïció. i honestedat. Els
temes ofereixen un viatge a través de dinàmiques, textures i melodies, donant
la màxima expressió a la sensibilitat de cada músic. Al llarg dels darrers anys
les cançons han crescut amb els quatre membres del grup, músics joves amb una
manera comuna d'entendre la música col·lectiva: Edu Pons als saxos, Tomàs
Pujol al contrabaix, Kike Pérez
a la bateria i Èlia Lucas al piano. Les
influències musicals que s'hi poden apreciar van des de la música clàssica,
passant pel pop i el soul, fins al jazz dels 70, 80 i 90. I apunteu-vos-ho a
l’agenda, que el concert de presentació serà el 12 de juliol al Jamboree Jazz Club de Barcelona.
I ja els començarem
escoltant en el tema anomenat...
7.7.- Natural (Èlia
Lucas) 5m39s.
Doncs ja heu pogut
escoltar quin canvi acabem de fer, des del punt de vista musical global, el
melòdic, rítmic i de tempo. Aquest és un projecte instrumental, coses que hem
pogut escoltar amb el preciós so del saxo soprano de l’Edu Pons. L’ha iniciat ell dolçament amb una “Intro” a soprano solo
que ens ha deixat bocabadats. La reverberació li ha donat un plus de sentiment,
com també l’aparició del piano de la líder, encara tot plegat sense un
“determinat” ritme, coses que han canviat amb la melodia i escombretes de Kike. La melodia té uns moments àlgids
ben impressionants, amb l’Edu ja amb
tasques de la improvisació. I què bé ho ha fet, i què sentida la seva tasca
solista. Èlia ha fet també uns
moments preciosos melòdics, i sempre amb el suport de la base de dos,
contrabaix i bateria, Pujol i Pérez. I al final, han recuperat la
melodia amb el soprano de Pons,
acabant-lo delicadament.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
Èlia
Lucas
(Vilafranca del Penedès, 1996).
Pianista i compositora. Llicenciada en el grau superior d’interpretació de Jazz al Taller de Músics ESEM de Barcelona,
on resideix actualment i on també és docent a diverses escoles de música. Ha
estat becada tres anys consecutius per SGAE.
La seva formació com a pianista segueix al CMMB,
a l'actualitat, cursa els estudis de Grau
Professional de música clàssica. Com a intèrpret a hores d'ara lidera el
seu quartet i forma part de formacions ben diverses com Cristina Amils 4et (jazz clàssic i modern), Gardenias (boleros), Funky
Souls (versions), Matilda (indie
pop), Kike Pérez Quintet (jazz
original) i és la pianista de la Micaela
Chalmeta Big Band (dir. David
Pastor). Ha actuat en diversos festivals com el 12 Hores de Jazz a la Ronda, Els Set Inferns, festival Connexions, NB
Fest de Pamplona, Festival de Jazz de València, i també en sales com el Jamboree, l'Apolo, l'Ateneu Harmonia, Casa
Figari, sala Mutuo, Jove Teatre Regina, El Forat Del Pany i La Cúpula,
entre d'altres.
I seguim ara amb el
tema de líder anomenat....
8.2.- Cercles (Èlia
Lucas) 7m47s.
I quin canvi de tema,
rítmic sí, tot i que no massa vital de tempo. El so, ara del saxo contralt de Pons, ens ha acaronat de nou. La
qüestió rítmica està molt ben marcada per Lucas,
Pujol i Pérez. I després de la
curta melodia del tema, ja hem pogut escoltar la improvisació del contrabaix de
Pujol. L’ha fet força melòdica,
alhora que amb una determinada pulsió rítmica sobre les cordes de la berra. Un
tema llarg de quasi 8 minuts, amb improvisacions de la líder al piano, ella,
molt concisa i com el títol, amb total “introspecció”. La seva tasca solista ha
estat continguda, sòbria, precisa, càlida, melòdica, seguint amb una certa
claredat l’harmonia del tema. Semblava escoltar-la fent-ne la melodia, si més
no, una preciosa melodia creada del tot, que no, del no res. I el break
posterior ha deixat pas a un altre moment subtil, al mateix tempo tan ben
marcat pels dos de la base rítmica. I com ha aparegut el so del saxo contralt
de Pons i ja per afegir un plus d’intensitat
sonora i emotiva per ja acabar el tema delicadament.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
Edu
Pons
(Saragossa, 1989). Saxofonista i
compositor. Els seus viatges han anat des del jazz fins al folk, des de la
música clàssica a la improvisació lliure. Amb
la transmissió de sentiments com a màxima, té els seus orígens al soul i
R&B més agressiu de Saragossa
per després d'establir-se a Barcelona,
fundar els seus propis projectes i estudiar al Taller de Músics. Desenvolupa una veu personal que orbita entre els
xiuxiuejos onírics i els brams salvatges. Ha tocat en formacions com Omar Sosa & Taller de Músics Ensemble
i en el projecte de la contrabaixista Giulia
Valle “Carlos Cano en Clave de Jazz”. També és fundador dels grups In Roots, Hulm i Lidia Facerías & Edu
Pons.
Kike
Pérez
(La Seu d'Urgell, 1993). Graduat a
l’ESEM Taller de Músics de Barcelona, on
rep també nombroses masterclasses de la mà de Jorge Rossy, Eliot Zigmund, Chano Domínguez, Pat Martino, Steve Bailey,
Jorge Pardo o Carles Benavent entre
d’altres. La
seva versatilitat l'ha portat a treballar en projectes sobretot jazzístics,
però també ha actuat i gravat en projectes de música tradicional, Hip Hop, o
flamenco. Guardonat per les Juventudes
Musicales de España dins el Festival
de Jazz Voll Damm Barcelona 2020, és becat per la ACE (Acción Cultural Española) i viatja a Itàlia on participa en
seminaris a escala europea i on queda finalista als FARA JAZZ AWARDS 2019 com a segon millor grup de jazz en viu, encabit
ell en el Pablo Martín Trio.
Actualment, està sota el patrocini d'Anatolian
Cymbals i compta amb l'experiència d'haver actuat amb diferents formacions
a gran part de clubs i festivals de jazz del país i part d'Europa.
I encara els
escoltarem en un altre tema força subtil en els inicis i anomenat....
9.5.- Germana (Èlia
Lucas) 7m25s.
I tot i començar molt
dolçament, aquest “Germana” ha tingut uns moments força intensos, els del saxo
soprano de l’Edu Pons, després de la
primera part melòdica. I sí, perquè els inicis han estat així de bonics i
delicats. El pont del tema, té un canvi tonal preciós. I ell, seguint amb la
melodia ben acompanyat per la base rítmica de tres, piano, contrabaix i
bateria. I la intensitat ha pujat “enters” en la seva part final. La
improvisació de la líder al piano ha estat força reeixida, amb fort contingut
rítmic de la mà esquerra, alhora que melodies de la dreta. Moments de pausa, de
pau, amb la seva tasca solista tan mesurada i continguda, tot i que posteriorment
va agafant més força rítmica i de sentiments. Un break posterior ha obert la
porta a la dolça improvisació a càrrec del baixista Pujol, i ves per on que l’ha feta molt melòdica, com la melodia que
ha recuperat Pons al saxo soprano i
posterior improvisació d’ell i increment d’intensitat sonora i emotiva de nou
amb un final súper delicat. Ha recuperat el saxo contralt per acabar el tema,
coses que el fan més emotiu i intens, si cap, per la seva més fosca sonoritat,
acabant el tema delicadament.
Tomàs
Pujol
(Banyoles, 1995). Baixista i
contrabaixista amb una trajectòria musical molt present on hi apareixen
diferents estils de la música moderna, neo-soul, pop, rock i jazz entre
d’altres. Premiat per la revista Enderrock
en la categoria d’Artista revelació́
2018 amb el grup La Folie i
premiat també per l’enderrock per el millor disc de música familiar 2019, amb
el grup Pot Petit. Recentment ha
estat seleccionat per un jurat del Taller
de Músics de Barcelona i el virtuós pianista Chano Domínguez per a formar part del projecte “Chano Domínguez & Taller De Músics
Ensemble”. Ha rebut classes de diferents professors com ara Martin Léiton, Manel Fortià i Miquel Angel Cordero.
I ja els acabarem d’escoltar
en el.....
10.4.- Bach
Inspiration (Èlia Lucas) 6m56s.
I quin sorprenent
tema per ja acabar-los d’escoltar, amb tot el món de Bach passat pel sedàs de la líder, compositora i pianista. I de
quina manera l’han començat ells dos a duet de saxo i piano. Les evolucions del
saxofonista “casen” la mar de bé amb les de la pianista a tot Bach. I ara és el so més fosc del saxo
contralt de l’Edu és el més indicat
per aquestes sonoritats i emocions. I
amb quina rítmica potent ha aparegut el que seria el pont del tema, i amb quina
intensitat sonora i de sentiments. El canvi harmònic ha estat preciós, i també
la qüestió rítmica tan ben marcada per contrabaix i bateria. I el tema va
evolucionant melòdicament amb el saxo de Pons
alhora que la seva qüestió rítmica. La seva improvisació ha estat també molt
bonica, reeixida, càlida, melòdica. I de nou amb un tema llarg de prop de 7
minuts, coses que també ens parlen de les seves inquietuds, car, semblaria això
un enregistrament com si fos d’un directe. La posterior improvisació de la
líder ha partit d’un “break” d’ella a piano sol, més o menys com els moments
solistes del baixista. El saxofonista ha recuperat l’entremaliada melodia i ja
baixista i baterista amb la líder al piano, executant la darrera i molt reeixida
improvisació, i ja per acabar el tema amb tota la rítmica possible, la de la
base i la sonoritat del saxofonista. Quin final més impressionant. Brutal, per
acabar-los d’escoltar. Felicitats Èlia,
felicitats nois.
I després d’aquest
altre magnífic disc publicat per Segell
Microscopi, ara ens endinsarem en la música que ve del País Basc, la de Mónica
Matabuena, i el seu “MATABUENAPURA”,
publicat aquest 2023 per Errabal Jazz.
Enregistrat als Camaleón Music Studio,
Madrid. Mesclat i masteritzat per Mariano
Míguez a Ideo Music, Buenos Aires,
Argentina. I aquí hi tenim a: Mónica
Matabuena, veu i composicions (1,2,4,6,8), arranjaments (3,5,7) i lletres
(2,4,5,6,8); Marco Martínez, guitarra i idees de producció (1,3,5,6); Ander
García, contrabaix i baix elèctric; Miguel Benito, bateria; Jorge Castañeda,
Fender Rhodes (1,2) i Chris Kase, fiscorn (5). I com sempre, dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.hotsak.com/tienda/matabuenapura.
Després de tots
aquests anys de lenta maduració, Mónica
ha trobat el moment adequat per publicar el seu disc de debut. És ja
propietària d'una veu pròpia que us permetrà navegar entre composicions
originals i versions molt particulars de estàndards, amb arrabassadora
elegància. Una veu càlida i serena com un capvespre a la platja. Una veu que
enamora i encanta, però mai no s'imposa. És llum i és guia de tots els temes,
però mai no enlluerna i deixa espai als instruments que l'acompanyen per
respirar, perquè notes i textures dialoguin, s'obrin per gaudir en juganeres
improvisacions i es fonen en un discurs sonor que beu de fonts plenament
reconeixibles i reconegudes, però es torna únic i personal a les seves mans. Hi
ha ressons de Maria Joao, Camil·la Meza,
Bill Frissell o Paul Motian. Hi
ha jazz modal amb aires de soleà, una balada folk escocesa, i fins i tot un
majestuós homenatge a la cançó espanyola a “Ojos verdes”. Hi ha saviesa i respecte per les
arrels, barrejades amb una enorme capacitat de reinvenció i de sorpresa.
Doncs ja la
escoltarem a ella i a ells en l’increïble tema de Davis-Evans encabit en el “Kind
of Blue” i anomenat...
11.3.- Blue in Green
(Miles-Bill) 7m50s.
Doncs sí, sembla que Miles va decidir que només ell n’era l’autor.
El mateix Bill Evans va deixar dit
que havia estat ell l’autor d’aquesta preciosa balada, una de les dues que hi
ha en el disc, i l’altre, “Sketches of Spain”. Una balada que els nostres
herois i Mónica i companys han
decidit fer a aquest tempo i ritme relativament vital. S’ha de dir que l’arranjament
és magnífic i el resultat, sorprenent. Tema llarg, de prop de 8 minuts, on les
improvisacions en Scat de la cantant ens la mostren imbuïda de Jazz. El tema
comença amb espurnes de la seva veu i posteriors arpegis de la guitarra i notes
soltes del contrabaix. Els moments inicials a veu fent la melodia i companys,
són d’una subtilesa esglaiadora, delicats moments amb unes escombretes suaus. I
després del tema, les improvisacions, i la primera la d’ella a tot magnífic Scat.
Un quartet de luxe amb les qüestions harmòniques estrictes les del guitarrista,
Marco Martínez, que per cert també
ha sonat al Jazz Club de Nit. Un
solo precís i delicat també, amb un gust exquisit i delicadeses, moltes. I ella
de nou, amb la preciosa melodia del “Blue in Green” que tantes vegades hem
escoltat, oi? Preciós tema per començar-la a escoltar a ella i a ells. I quin
final més impressionant.
Titulada
Superior de Música pel Conservatori
Superior de Música de Madrid (Centre Superior Música Creativa), a
l'especialitat “Interpretació - Itinerari de Jazz”, la getxotarra Mónica Matabuena porta formant-se més
d'una dècada en el coneixement de la veu en diversos projectes com CINEMA, JOAO o LES NEGRES DEL 45 a més
de ser Professora Certificada per l'Institute for Vocal Advancement i
dirigir el seu propi centre dedicat a la formació integral per a cantants.
I seguirem
escoltant-la en el tema propi on hi col·labora Jorge Castañeda al Fender
Rhodes i anomenat....
12.2.- Nora (M.
Matabuena) 5m14s.
I aquest és un tema
de Matabuena, i s’ha de dir que està
força ben “arranjat”, força ben “trenat”, i parlo de l’harmonia, dels canvis
que hi incorpora. Ella l’ha cantat en castellà, que el Jazz no només s’ha de
cantar en anglès. I és força interessant, tan la melodia com ho han estat les
improvisacions que han fet. Iniciat per un motiu a càrrec del baixista Ander i també arpegis de guitarra i
ara, el so del Fender Rhodes a
càrrec de Castañeda, que també ha
sonat a Jazz Club de Nit. I després
de la presentació del tema per la cantant ja hem pogut escoltar de nou, la
subtilesa solista de Martínez a la
guitarra, car ens ha fet una exquisida improvisació. També García ens ha captivat en el seu solo al contrabaix, ell, que és un
referent en això dels més greus del País
Basc. I la melodia, amb aires infantils, “Niña juega” ha tornat a sonar.
Però no ens enganyem, no; el tema té una estructura jazzística evident, alhora
que melodia força acurada i subtilment cantada per Mónica. El so del Fender
Rhodes ens ha acaronat, tot i no haver escoltat a Castañeda improvisant, ell que també ho fa tan bé.
Marco
Martínez,
titulat en guitarra clàssica pel Conservatori Superior de Música del Principat
d'Astúries i en estudis superiors de Jazz per Musikene, és professor de
l'Escola de Música Moderna i Jazz d'Oviedo i director pedagògic del Seminari
d'Improvisació de Siero des del 2005, a més de posseir una extensa trajectòria
professional en projectes com Quatro Jazz Quartet, Cinema, Groovelation, Marco
Martínez Special Trio, Connexió 4tet o Eladio Díaz Control Z.
Miguel
Benito,
polifacètic i versàtil bateria amb una dilatada experiència professional de més
de 30 anys, com a freelance amb músics de jazz nacionals i internacionals com Bob
Sands, Antonio Serrano, Daniel Juárez, Chris Kase, Jerry González o Deborah
Carter al món del jazz i Xoel López, Andy Chango, Mercedes Ferrer o Coque Malla
al terreny del pop.
I encara els
escoltarem en un altre magnífic tema i anomenat...
13.4.- Ahora mismo
(M. Matabuena) 5m05s.
I quin altre tema més
interessant que ens ha fet Mónica,
amb un final magnífic i solo del baterista Benito
i “palmes” vitals. El tema l’ha començat ella amb la seva delicada veu. I l’harmonia
està també molt ben trenada. Hi ha canvis diversos, i el ritme és així com
ternari i jo diria que és un 5x4, com el “Take Five”, perquè en tingueu un
referent conegut. I després de la melodia, Marco
a la guitarra ens ha tornat a deixar unes línies solistes precises i delicades.
Una improvisació molt bonica la del guitarrista, alhora que amb un suport bàsic
de contrabaix i bateria; i quina feina que fan ells dos. I de nou Mónica amb la sva veu recupera el tema;
i de nou les “palmes”, i la seva veu acaronant-nos les oïdes, per després fer
una “juguesca” de veu i guitarra, i baix, tot plegat per “vestir” el solo del
baterista Benito.
L’Ander Garcia, és sens dubte, un dels
contrabaixistes més sol·licitats a l'escena actual, i acompanyant de músics
de prestigi com Jeff Berlin, Rodney Kendrick i Rhonda Ross, Jorge Pardo o
Perico Sambeat, amb una inesgotable inquietud musical que l'ha portat a
implicar-se en grups de fusió de jazz i música llatinoamericana (Lucia Rey
Trio,), R&B i Hip-Hop (Soul Commanders), Rock (Sonica, Àngel Celada, Jose
Bruno), Pop (Gato Charro), a més de projectes propis on porta sons del folklore
basc al terreny del jazz.
Al
magnífic colofó final, Chris Kase
aporta el seu delicat fiscorn a “Ae fond Kiss”. Un gran petó, que rebem
encantats com a dolç comiat d'un bell paisatge escocès al qual ja volem tornar.
Matabuenapura és Mónica Matabuena en estat pur per a això no podia estar millor
acompanyada.
I ja els acabarem d’escoltar
i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat....
14.1.- Delfines
volando (M. Matabuena) 5m54s.
I ja fa estona que us
volia relacionar aquest disc amb un altre, o més aviat amb unes “maneres” de
cantar i fer música. I és que en aquest tema és evident que Mónica ret un homenatge a Flora Purim i el Return to Forever del sempre enyorat Chick Corea. Aquest tema n’és tot un record per com Mónica improvisa, però també pel so del
Fender Rhodes de Castañeda. El ritme és força “trencat”
i entremaliat. Els canvis i breaks del final, increïbles. Tema que comença amb
el motiu principal a càrrec del baixista, acords del teclista, i ja la veu de
la líder fent-ne la melodia, sense cap lletra, en “Scat”, a duet amb el
guitarrista Martínez. I la secció
rítmica, impressionant, la del baixista i baterista. I el guitarrista i la
cantant han seguit desenvolupant fins aparèixer el preciós so del Fender Rhodes a càrrec de Castañeda, el qual ens ha deixat
clavats a la cadira tot i escoltant-lo improvisant, ell fent de Corea i ella fent de Purim, de nou recuperant la melodia del
tema. I quin final el del bateria i baixista, ells dos ben recolzats pel “Riff”
de teclista i guitarrista. I la veu de Mónica
omplint-ne l’espai i ja per arribar al brutal final d’aquest magnífic tema de
la líder, cantant i compositora Mónica
Matabuena, ideal per acabar-los d’escoltar, felicitats Mónica, felicitats nois.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja
no farem concerts a la Sala Xica fins el 15 de setembre, quan inaugurarem la
15a temporada. Abans però, i durant tres caps de setmana, els dissabtes 8, 15 i
22 de juliol que farem el 14è Festival
de Jam Sessions a SVdH, 2023 amb combos de les escoles de música: ESMUC, ESEM Taller de Músics, el 8; Conservatori del Liceu i Conservatori de
Bellaterra, el 15 i Escola Superior
Jam Session i el Geni Barry Septet.
Doncs això, esteu atents a les xarxes.
I amb aquest gran
tema hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat
tan com a mi. I us recordo que hem escoltat a Paula Barranco & Jan Domènech, a Èlia Lucas Quartet i a Mónica
Matabuena i companys, i també hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
