skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
I abans de començar
el programa, dir-vos que aquest dissabte comencem la 14a edició del Festival de Jam Sessions a SVdH 2023, i
ho farem amb dos combos de les escoles ESEM
Taller de Músics i ESMUC. Serà a
la Plaça de Joan Prats i Escala a
partir de les 20h i fins les 23h. Us hi esperem.
I ja parlant del
programa d’avui, el primer dels quatre que queden per cloure aquesta 14a
temporada del Jazz Club de Nit,
dir-vos que el dedicarem a la nostra estimada editorial Fresh Sound New Talent i a quatre CDs, amb el “The Magical Forest Tour” de Jan
Domènech; “Dream Band” de l’Alex Hitchcock; “Who Owns The Sky?” de Ronan
Perrett Trio i l’”Split Feelings”
de Sébastien Joulie Group.
I el primer en sonar
serà el de Jan Domènech, “The Magical
Forest Tour”, publicat el 2022 per FSNT.
Enregistrat i dissenyat per Roger Rodes als
Medusa Studio, els dies 25 i 26 de
juny de 2021. Produït per Joan Lozano i
Jan Domènech. Tots els discos d’avui els ha produït de manera executiva Jordi
Pujol per a Blue Moon Produccions
Discogràfiques S.L. Amb Jan Domènech
(piano), Víctor Carrascosa (trompeta), Marçal Perramon (saxo tenor), Juan
Pastor (contrabaix), Enric Fuster (bateria). Convidats especials: Dani Pérez
(guitarra #2,4,5 i 6), Joan Martí (flauta #6), Andrea Motis (veu #5). Tots
els temes escrits per Jan Domènech.
I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/jan-domenech-albums/55307-the-magical-forest-tour.html.
I ja començarem a
escoltar-los en el preciós tema anomenat....
1.5.- The Storyteller
in the Forest Clearing (J. Domènech) 4m51s.
I en aquest tema tan
maco hi ha col·laborat l’Andrea Motis a
la veu, fent un duet de la melodia amb la guitarra de Dani Pérez, ell que la toca en tres temes més. Dolçor de les dues
veus i preciosa melodia composta pel líder. I ja heu pogut escoltar el solo a
contrabaix del Juan Pastor, què
bonic, com també el del magistral guitarrista i preciosa sonoritat de la seva
guitarra. Si l’un s’ha passejat per les profunditats, l’altre ha volat pel cel
musical. Una base rítmica ben compensada també amb la bateria del mallorquí Enric Fuster i esclar, amb el piano del
líder, el qual, en aquest tema s’ha limitat a acompanyar-los a bon port. Molt
bonic tema per començar-los a escoltar.
I seguim
escoltant-los en el tema...
2.3.- Avui (J.
Domènech) 5m51s.
Doncs aquest és un
altre tema molt bonic de melodia, però amb l’afegitó d’una bona rítmica, tempo
i Swing, força ben trenat tot plegat. I la Intro a la melodia comença però amb
una rítmica trencada, o sigui ternària, car, quan els dos vents la fan, ja ens han
fet pujar al carro del Swing gràcies a la base rítmica. I quina gran
improvisació ens ha fet Víctor
Carrascosa a la trompeta, amb un molt bon fraseig i llenguatge, ell que és
un altre dels joves que destaca, i més que ho farà, en això del metall més
daurat. Jan al piano ens ha corprès
per com de contingut ha estat el seu solo, delicat, però també amb unes escales
inversemblants, la qual cosa ens ha mostrat les seves habilitats solistes, que
en són moltes, alhora que el gust exquisit en fer-ho. Bonic tema de Domènech, i encara n’hi ha més, si
n’adquiriu el seu CD a la web de FSNT.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema que titula el disc i anomenat...
3.4.- The Magical
Forest Tour (J. Domènech) 7m14s.
I quin tema més xulu
pel que fa a la qüestió rítmica, primer amb els copets al canto de la caixa de
la bateria de Fuster, vitals, i per
contra, de quina manera més delicada l’han acabat. I això és el que passa quan
el compositor veu més enllà d’uns principis rítmics i vitals de tempo, coses
que han passat ja molt avançat el tema, ben bé a la meitat, car en els inicis,
i després de la curta melodia, ja hem pogut escoltar el saxo tenor de Marçal Perramon. I què bé ho ha fet,
ell com en Jan, crescuts musicalment
parlant amb el mestre Joan Chamorro.
I si la improvisació del tenorista ha estat brutal, la que ha fet en Dani Pérez a la guitarra ens ha fet
volar vers els sons del Jazz-Rock, o
la Fusió, per com ha fet sonar la
seva guitarra. I si la sonoritat era aquesta, les línies creades han estat
magnífiques, així com la seva velocitat d’execució. El suport de la base
rítmica ha estat incommensurable, per precís. I quin “break” ens ha fet
aparèixer el líder, primer amb la improvisació delicada de Juan Pastor al contrabaix, acompanyat quasi només pel pianista,
fent ells dos un duet d’una gran dolçor. Hem escoltat com de mica en mica s’hi
afegia Fuster a la bateria, mentre Jan executava una altra gran improvisació.
Arribant al final amb els vents de recolzament, i ell creixent, creixent i
final delicadíssim. Un tema sorprenent pels canvis ideal per ja deixar-los
d’escoltar.
I després d’aquest
magnífic primer treball de Jan Domènech
com a líder, car com a co-líder el vam escoltar la setmana passada amb Paula Barranco, seguiré amb una altra
d’aquestes bones propostes que Jordi
Pujol va saber valorar en el seu moment, i així doncs escoltarem una
selecció de temes del disc de l’Alex
Hitchcock, “Dream Band”, publicat el 2021 per FSNT. Enregistrat per Sonny
Johns a Fish Factory, Londres,
del 10 al 12 de maig de 2021. Mesclat per ell mateix. Produït per Alex Hitchcock. Alex Hitchcock saxo tenor: temes
#1 i 10: Deschanel Gordon, piano; Will Sach, contrabaix; Jas Kayser, bateria i
amb Midori Jaeger, veu i violoncel. Midori Jaeger, violoncel en el #8. temes #2, 7, 9 i 11: Noah Stoneman, piano (excepte al #9); Ferg Ireland, contrabaix;
Jason Brown, bateria; Luisito Quintero, percussió (afegit a #7). temes #3, 4, 5, 6 i 12: Will Barry, piano; Joe
Downard, contrabaix; Shane Forbes, bateria; Cherise Adams-Burnett, veu (#4, 6);
David Adewumi, trompeta (#6); Chris Cheek, saxo tenor (afegit a #6). Totes
les cançons escrites per Alex Hitchcock,
excepte la lletra del #8 de Duke Ellington i la lletra #1 de Midori Jaeger. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu
l’enllaç a la pàgina web del disc:
4.8.- Azalea (Duke
Ellington) 4m13s.
Azalea és una cançó
de jazz escrita per Duke Ellington i
interpretada per Ellington i Louis Armstrong durant la seva
col·laboració de gravació d'estudi de 1961. I la veritat, no l’havia escoltat
massa, no. Us haig de dir que és molt maca la melodia, i que la seva versió és
d’una total exquisidesa, primer amb la melodia feta pel líder Hitchcock al saxo tenor amb un suport
que pot ser del violoncel de la mateixa cantant. I és que el so del tenor dolç
se li escau la mar de bé, i després encara ha crescut d’intensitat emocional
amb la veu de Midori Jaeger. I quina
veu més intensa, quasi amb un trèmolo que la fa encara més emocionant. Un molt
bonic tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
És una pregunta que
ha absorbit els líders de la banda durant molts anys: qui són els músics
perfectes per donar vida a la meva música? Tal com suggereix el seu proper
àlbum Dream Band, el virtuós
saxofonista londinenc Alex Hitchcock té
moltes idees sobre el tema. En el seu segon disc
publicat amb el llegendari segell barceloní Fresh Sounds New Talent, el gran líder reuneix un grup de 15 músics
d'ambdós costats de l'Atlàntic per
donar vida a un conjunt de música avançada. Els hiters de Nova York, Chris Cheek (Bill Frisell, Charlie Haden), Jason Brown (Kurt
Rosenwinkel, Monty Alexander) i David Adewumi (Dave Douglas) s'alineen al
costat d'un “who's who”, “Qui és qui” de l'escena del jazz de Londres, inclòs el vocalista de Jazz FM, Cherise Adams Burnett, jove
músic de jazz de l'any de la BBC, Deschanel
Gordon i la violoncel·lista i vocalista multigènere Midori Jaeger.
I encara els
escoltarem en el tema anomenat....
5.2.- Yeshaya (Alex
Hitchcock) 6m04s.
I aquest tema ja és
una altra cosa, per com ha començat ja marcant un determinat ritme, ternari a
tot vals, però també per la trempera melòdica, la del saxo tenor del líder Alex Hitchcock aquesta vegada
acompanyat de Noah Stoneman, piano; Ferg
Ireland, contrabaix; Jason Brown, bateria i Luisito Quintero, percussió.
Tema començat per acords vitals del piano, per ja ben aviat escoltar la melodia
a duet de saxo tenor i diria que del piano o potser un teclat. Melodia
entremaliada que se t’emporta irremissiblement. I com ha aparegut el contrabaix
i la rítmica bateria tot just abans del solo de Stoneman al piano, que per cert ha estat brutal, també per
l’acompanyament que ha tingut dels de la base rítmica, ara també amb les
percussions de Luisito. I al final
del solo del pianista, ja ha aparegut el saxo tenor del líder, tot i
preparant-se per iniciar la seva improvisació. Certament que ens ha tornat a impressionar molt gratament per
l’energia, pel seu discurs modern i farcit de tècnica. Veloç, com el raig
alhora que ple de llenguatge jazzístic. I de nou el riff de la base rítmica per
obrir-li la porta al solo del baterista Brown,
moments del pianista, i acabant el tema d’aquella manera que sempre us dic, que
en un directe s’allargassaria segons públic i músics.
La música es va gravar
en tres sessions d'estudi a Londres
a la primavera del 2021, amb una configuració diferent de músics cada dia. El
resultat és una selecció de 12 cançons originals que van des d'un duet delicat
(amb la sensacional Midori Jaeger al
violoncel i veu) fins a una àmplia sortida de 7 peces amb les estrelles
convidades Chris Cheek i David Adewumi. Però tot i que gestionar
un grup tan gran i variat de músics per a un àlbum pot semblar un repte en si
mateix, Hitchcock mostra el seu
pedigrí tant com a líder de banda i arranjador, en convertir un conjunt de
cançons colorit però ben afinat en un tot coherent.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat...
6.11.- Simulacra
(Alex Hitchcock) 6m46s.
I quin darrer i
brutal tema acabem d’escoltar. Vitalitat rítmica i amb un Swing que s’ha
clarificat en les improvisacions i no tant en els inicis, car tot semblava anar
a ritme més o menys trencat com sempre us dic. I l’inici ha estat brutal amb el
més que “walking” del baixista i la bateria potent. I en aquest tema hi tenim
els mateixos acompanyants del tema anterior, o sigui: Noah Stoneman, piano; Ferg Ireland, contrabaix; Jason Brown, bateria i
Luisito Quintero, percussió. I quina base rítmica més competent, més
contundent. I el líder s’ha esplaiat fent la melodia del tema, també una mica
entremaliada. I el primer “break” ha aparegut tot just abans de l’inici de la
improvisació del pianista Stoneman.
I quin Swing més increïble quan s’hi ha posat i durant tota l’estona. Gran
pianista amb un pianíssim vital i decidit, present i brillant, alhora que
farcit de tècnica i llenguatge. I quin suport dels dos de la base, brutals. El
segon “break” ha aparegut en l‘inici de la improvisació de Hitchcock al saxo tenor. De fet ha tingut uns moments així com molt
delicat tot plegat, el seu discurs, l’energia, coses que han anat pujant
d’emocions intenses de mica en mica. I ell, fent alhora una altra gran
improvisació, brutal improvisació, tècnica i precisa i amb el seu gran so.
Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Alex Hitchcock, felicitats noia i nois.
All
About Jazz
va assenyalar "la trajectòria estratosfèrica" del grup d'Hitchcock el 2018, Jazzwise el va nomenar "un per tenir en compte", “One for
Look” el 2019, mentre que la seva publicació del 2020 a Edition Records va ser aclamada com "un èxit directe" per
la revista alemanya Jazzthing. I el
2021, Dream Band i Fresh Sound New Talent van presentar
el cas més convincent d'Hitchcock
fins ara, sobre per què ell i els seus grups acuradament comissariats es troben
cada cop més demanats en clubs i festivals de l'escena internacional de jazz. .
—Jazzfuel.com.
I
després d’aquest treball de l’Alex
Hitchcock tan interessant, ens endinsarem en un projecte que també respira
modernitat, i ara amb el trio sense instrument harmònic, el de Ronan Perrett Trio, “Who Owns The Sky?”.
Publicat el 2022 per FSNT. Enregistrat
per Benedic Lamdin a la Fish Factory, Londres, el 18 de maig de
2021. Mesclat per Alex Bonney.
Masteritzat per Alec Killpartrick
(setembre de 2021). Produït per Ronan
Perrett. The Ronan Perrett Trio són: Ronan Perrett (saxo contralt), i de nou Ferg
Ireland (contrabaix), James Maddren (bateria). Tots els temes composts per Ronan Perrett. I com sempre dir-vos que
al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/ronan-perrett-albums/55305-who-owns-the-sky-digipack.html.
I ell ens diu això: "A
l'hora de fer aquest disc, estava escoltant un munt de trios increïbles: Chris Speed, Tim Berne, Andrew D'Angelo,
Julius Hemphill, Sonny Simmons, Eric Dolphy, Anthony Braxton, Albert Ayler,
Ornette Coleman, Happy Apple, Aka Moon. Tota aquesta bella música va girar
al meu cap i van sortir aquestes noves cançons. La música està arrelada a la
tradició del trio de saxo, filtrada a través de les meves experiències i
inspiracions personals". —Ronan
Perrett.
I els començarem
escoltant amb dos temes seguits, tot i situant-nos en un entorn de Jazz més
d’avantguarda, com n’és tot el disc, i temes anomenats...
7.1.9.-
Quiet Phantoms (Ronan Perrett) 3m39s.
7.2.7.-
The Rest is Silence (Ronan Perrett) 3m45s.
I amb aquestes
músiques en l’ona de l’avantguarda jazzera i de la música contemporània,
encetem el que seria la segona part del programa. I és que ja ens ho ha dit
ell, que va escoltar-se molts trios de saxo, contrabaix i bateria, i esclar que
si hi hagué l’estimat Eric Dolphy,
doncs al menys havien de sonar com acabem d’escoltar. I el primer tema “Quiet
Phantoms“ l’ha iniciat dolçament el baterista James Maddren amb unes escombretes molt rítmiques, per ben aviat
aparèixer el so del saxo contralt del líder i compositor Ronan Perrett. Modernitat en la seva exposició melòdica i en la
seva improvisació, coses que hem pogut constatar. Ha tocat bastant en el
registre agut, allunyat dels més greus, i fent malabarismes diversos. Ferg Ireland ha estat també quasi que
improvisant tota l’estona, que per això l’esperit del trio és així de lliure, i
ell mateix ha acabat el primer tema, de la mateixa manera que l’ha començat. I
el “The Rest is Silence” ha començat amb les notes soltes de baix i saxo, apareixent
una possible melodia quasi que “amelòdica”. Moments tranquils de tots tres
interpretant aquest tema, coses que han canviat al cap d’una estona, en la
improvisació del líder. Compenetració amb el baixista mostrada en una sèrie
d’arpegis ascendents, i més moments solistes del líder, però també dels dos de
la base rítmica.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I
encara els podrem escoltar amb un altre tema força interessant anomenat...
8.1.-
All The Time Engaged in Fantasy (Ronan Perrett) 4m30s.
I com ha canviat
aquest tema, ja d’entrada amb una bateria a tot “beat”. I la melodia a càrrec
del saxo contralt del líder ha aparegut ben aviat, i sembla que el baixista
l’ha seguit la mar de bé. El baterista ha estat consistent, rítmic i precís. I
si la melodia ha estat entremaliada, gens trillada ni fàcil, així també ha
estat la improvisació del líder al saxo contralt. Precís en el seu llenguatge
més que modern. So un tant “Cool” el del íder. Gust exquisit en la seva
improvisació. So despert, en diria jo. I Ferg
Ireland al contrabaix ha fet una tasca solista remarcable, potent, polsant,
ben marcada, alhora que amb una afinació perfecte. El líder ha recuperat la
melodia del tema i això ens ha apropat al final d’aquest altre gran tema de Ronan Perrett.
I
acabarem d’escoltar-los amb dos temes seguits i anomenats...
9.1.5.-
Ten Futures (Ronan Perrett) 3m55s.
9.2.6.-
Phantoms (Ronan Perrett) 2m38s.
I ja heu comprovat
que les músiques s’han tornat un pèl feréstegues i ja en el primer tema “Ten
Futures”, “10 futurs” diuen ells que hi ha. I és que tot i la delicadesa en
començar-lo a saxo solo, després, i amb la incorporació dels dos de la base
rítmica, la potència ha aparegut per art d’encanteri. I sí, perquè ells dos són
Ferg Ireland (contrabaix), James Maddren (bateria) i quina
trempera han tingut. La melodia del saxofonista ha sonat com si estigués
allunyada dels fets, de la presència d’ells dos. En la seva improvisació però,
ha volat més lluny que els companys. Modernitat més que demostrada, per so i
llenguatge, un i tal, que ja semblem reconèixer-lo cada vegada que l’escoltem.
I encara més “heavy” ha estat el “Phantoms” per potència rítmica però també per
com n’ha estat la sonoritat escardada del saxo contralt. Uns grans moments
solistes del Ronan Perrett,
increïble la seva perseverança, insistència amelòdica, avantguardista, i per
sota, els dos rítmics esbojarrats com el líder, en un tema d’allò de lo més
brutal, ideal per ja acabar-los d’escoltar. Magnífic Ronan Perrett, felicitats nois.
I ara ja per acabar
el programa podreu escoltar el darrer treball del guitarrista Sébastien Joulie Group, “Split Feelings”
publicat el 2021 per FSNT. Enregistrat
i mesclat per Stéphane Piot a Les Studios de l'Hacienda, Château de Sainte Colombe, octubre de 2020.
Masteritzat per Pieter de Wagter a Equus Studio, Brussel·les, Bèlgica.
Produït per Sébastien Joulie. Amb Sébastien Joulie (guitarra), Stéphane
Moutot (saxo tenor i soprano), Etienne Deconfin (piano, Fender Rhodes),
François-Régis Gallix (contrabaix), Charles Clayette (bateria). Tots els
arranjaments de Sébastien Joulie. I
com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/sebastien-joulie-albums/54733-split-feelings-digipack.html.
I com que hi ha un
tema del molt estimat Wayne Shorter,
doncs l’escoltarem, i aquest és el preciós...
10.8.- Dance
Cadaverous (Wayne Shorter) 7m39s.
I "Dance
Cadaveous" està dins del Speak No
Evil, sisè disc de Wayne Shorter.
Va ser publicat el juny de 1966 per Blue
Note Records. La música combina elements del hard bop i el jazz modal, i
compta amb Shorter al saxo tenor, Freddie Hubbard a la trompeta, Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Elvin Jones a la bateria. A la foto de
portada hi ha ell i la seva primera dona, Teruko
(Irene) Nakagami, a qui va conèixer el 1961.
I els nostres herois
ens n’han fet una versió i arranjament molt aproximat a l’original de Shorter. I d’entrada ja ens n’hem
adonat que el ritme és un ternari complex a 5x4. I aquest és un dels temes
“modals” del disc, com haureu pogut comprovar. I tot i començar la base rítmica
molt suaument, ben aviat ha aparegut la melodia a càrrec del saxo tenor Stéphane Moutot i també amb la guitarra
del líder Sébastien Joulie. I han
fet el tema que sembla de la forma ABAB amb una “intro” inicial. I el saxo
tenor francès ha estat qui primer ha improvisat, i de quina manera ho ha fet,
brutal. Un so una mica més potent i “aspre” que el del músic anglès Hitchcok però també amb una gran
tècnica i discurs jazzístic. Més subtil ha estat el líder a la guitarra, el bo
de Sébastien Joulie, el qual ens ha
mostrat calidesa interpretativa i bon gust alhora que bellesa en les seves
línies melòdiques. Més rítmic pels acords ha estat el pianista Etienne Deconfin tot i fer-ho de manera
brillant en els moments on la mà dreta ha volat literalment i s’ha enlairat
vers els espais lliures. I la qüestió rítmica
l’han dut la mar de bé François-Régis
Gallix (contrabaix), i Charles
Clayette (bateria). Un deliciós tema del nostre estimat Wayne Shorter interpretat la mar de bé
pels nostres darrers herois, ideal per començar-los a escoltar.
I seguim amb un altre
gran tema arranjat pel guitarrista i compost per Claude Debussy i anomenat...
11.2.- Danseuses de
Felphies / Épilogue (C. Debussy & S. Joulie) 7m17s.
I quin altre magnífic
i vibrant tema ens acaben de fer Joulie
i els seus. Ha començat però més delicadament que l’han acabat. I també la
qüestió rítmica inicial és així com trencada, ternària, tot i haver-hi uns
moments força estranys, rítmicament parlant, tot plegat motivat per la melodia
del tema i arranjaments. El saxofonista ara ens ha captivat amb el so del seu
saxo soprano, i ell ja sabeu que és Stéphane
Moutot, el qual ha tornat a brillar per la seva creativitat melòdica i
rítmica, alhora que per la seva bella sonoritat. Llenguatge, Jazz, bon gust i
creativitat a dojo. I semblava aparèixer la impro del líder a la guitarra, però
no, Moutot ha agafat el saxo tenor
per fer uns moments previs al posterior i brillant solo del líder a la
guitarra. Magnífica improvisació del líder Sébastien
Joulie i amb tot el Swing del món, dels qui l’han acompanyat, els dos de la
base rítmica. I quina delicadesa en la seva digitació alhora que bon gust. Etienne Deconfin al piano l’ha seguit i
de nou amb la mateixa energia i digitació percusiva, prístina i pura, tot
plegat amb una mà dreta brillant i una esquerra recolzant-la amb acords
puntuals. Què bons aquests nois, aquest combo liderat per Sébastien Joulie.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja
no farem concerts a la Sala Xica fins el 15 de setembre, quan inaugurarem la
15a temporada. Abans però, i durant tres caps de setmana, els dissabtes 8, 15 i
22 de juliol farem el 14è Festival de
Jam Sessions a SVdH, 2023 amb combos de les escoles de música: ESMUC, ESEM Taller de Músics, el 8; Conservatori del Liceu i Conservatori de
Bellaterra, el 15 i Escola Superior
Jam Session i el Geni Barry Septet
el 22. Doncs això, esteu atents a les xarxes. Us hi esperem.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
12.1.- Flack Out !!!
(Sébastien Joulie) 8m20s.
I ja us n’haureu
adonat que els temes d’aquest disc són llargs, i aquest el que més, car ha
durat quasi 9 minuts de gaudi, de Jazz del més actual. Un altre tema on la
qüestió rítmica no és gens trillada, car hi ha moments inicials on sembla
“trencar-se tot”. Els contratemps semblen ser la mare dels ous del tema, car
res “entra” al temps 1. El motiu principal, el que fa el baixista, amb les
notes que ell fa, i així l’han començat. El baterista segueix amb la seva
presència rítmica recolzant-lo, recolzant-los a tots, fent que la màquina
rítmica corri, corri. La melodia l’han fet saxo tenor i guitarra, a duet
magnífic, i una melodia entremaliada també. En el pont o la B, s’ha pogut
percebre el canvi tonal i rítmic, coses que ens ha mostrat el líder a la
guitarra. Posterior al tema Stéphane
Moutot al saxo tenor, ens ha tornat a “clavar” una altra gran improvisació,
i de nou amb una modernitat força agosarada i tècnica a dojo. I sempre els dos
de la base rítmica, amb el seu “balanceig rítmic” magnífic. Què bo aquest músic
i quin so més present que n’obté del seu instrument. I de nou la subtilesa del
guitarrista, per sonoritat però també per les notes creades, farcides d’arpegis
i escales inversemblants, alhora que “motius” repetitius, rítmics i melòdics.
Gust exquisit i tècnica, què més podem desitjar. I després d’ell, un retorn a
l’inici amb només els dos de la base rítmica, donant l’entrada de nou al tema i
ja per acabar-lo de cop i així com en suspensió. Magnífic tema, magnífic disc Sébastien Joulie, felicitats nois. I amb quin tema hem
acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a
mi.
I us recordo que hem
escoltat a Jan Domènech, Alex Hitchcock,
Ronan Perrett Trio i aquest darrer de Sébastien
Joulie Group.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
