Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
I avui el programa
anirà de tres maneres d’entendre la música, el Jazz, de tres dones, de tres
músics. Tindrem a Belén Bandera i el
seu “BAMBOO, Nature's Calligraphy”,
de Segell Microscopi; a Maria Gil i el seu "VEYE", editat per Sedajazz
Col·lectiu de Músics i a Viktorija
Pilatovic featu. Petros Klampanis
i el seu “SKYBRIDGES”, editat per ΠΚmusic & Inner Circle Music, i hi
haurà un micro conte de Carme de la
Fuente.
I començarem el
programa amb el nou projecte, el seu segon de Belén Bandera, “BAMBOO, Nature's Calligraphy”, editat aquest 2023
per Segell Microscopi. Enregistrat,
mesclat i masteritzat a l'Espai Sonor
Montoliu per David Casamitjana els
dies 26 de febrer i 10, 23, 24, 28 i 29 de març de 2023. Disseny per Bernat Gómez
Lucas a partir d’una idea original de Belén
Bandera. Belén Bandera - veu, lletres, composicions, arranjaments i producció.
Pablo Selnik - flautes C & G, veu. Oscar Latorre - trompeta, fiscorn. Santi
de la Rubia - saxos tenor & soprano. Jordi Guasp - trompa. Rita Payés -
trombó, veu. Pau Domènech - clarinet baix. Carlos Monfort i Ana Fernández -
violí. Miquel Córdoba - viola. Marçal Ayats - violoncel. Jaume Llombart -
guitarres. Carla Motis - guitarra convidada a "Postal". Albert Bover - piano. David Mengual -
contrabaix i Joe Smith - bateria. I com sempre, dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc de Belén Bandera: https://www.microscopi.cat/product-page/bamboo.
I si voleu saber de
què va aquest disc, us recomano que us mireu al blog el meu comentari global,
el de tots els temes, tempos i ritmes: https://jazzclubdenit.blogspot.com.
Doncs
aquest és un treball molt sorprenent, i increïble, per la diversitat melòdica i
rítmica que hi ha. Alhora, en cadascuna de les seves parts diferenciades, es
noten concepcions musicals també diverses. D’”Obertures” n’hi ha dues, i la
primera “El pozo de los deseos”, és inquietant si més no, amb unes cordes
fregades que et posen els pèls de punt. A la segona, “El viento canta y el mar
nos llama” la comença Albert amb una
“intro” delicada de piano, (i també l’acabarà ell) i ja ben aviat els vents
fent-ne una primera part de la melodia, i ja no tant inquietant, i com la primera,
amb la veu de Belén entonant algunes
parts del tema, cantussejant sense text, i tema a un tempo mèdium i ritme
ternari preciós tot plegat. Diferents són els dos actes d’”Arbre, Acte 1 i Acte
2”, el primer iniciat amb les notes soltes d’un violoncel, sembla, i amb uns
aires dramàtics que ens recorden la seva situació al planeta. Belén canta i també Pablo, i el violoncel fregat que ens
esglaiarà l’ànima. Més vital és l’Acte 2, amb aires medievals per la melodia de
Latorre al fiscorn i la resta de
companys. S’hi respira esperança, també amb el tempo i ritme, de nou ternari,
amb un posterior i preciós solo de Selnik
a la flauta. Segueix “Bamboo – Ni besos ni dramas”, amb aires medievals i també
esperançador, i aquí Belén cantant
en castellà i tema més llarg del disc, de més de 5 minuts amb solos al soprano
de Santi de la Rubia i final amb tot
l’ensemble. I seguidament hi ha quatre moviments de “The Landscape of Fear”,
amb un “Mov I. The predator” que et posa la pell de gallina, amb un aire
d’avantgarde iniciat pel contrabaix de Mengual
i sons de la bateria de Smith i més
sons tenebrosos que hi sonaran. Res a veure amb el segon “Mov II. In and Out”
on les cordes fregades tenen una total preponderància amb la melodia un tant
melancòlica. El “Mov III. Trophos” té un altre caire, tema rítmic iniciat per Mengual amb el motiu principal i
posterior melodia per vents, amb un Smith
potent. I finalment, el “Mon IV. Hic et nunc” l’inicia Bover a piano solo i ben aviat s’albira l’aspecte rítmic en la seva
“intro”. Belén el canta en castellà,
i ben aviat Jaume farà el seu solo a
la guitarra i ells dos dialogaran llargament. Un ritme i tempo mèdium et
portarà de cap, i també amb la impro de Domènceh
al clarinet baix. I arribem al tema 10è, “El pou etern”, que d’entrada et deixa
astorat per la profunditat de tot plegat. Sons d’ultra tomba, que no
estratosfèrics, que aquí va de lo que li passa a la terra i animals. Diferents
són els tres moviments de “La línea de Karmán”, i el “Mov I. Postal”, és un
diàleg de dues guitarres, tocades per Jaume,
que a companya a Carla pel canal
dret, fent-ne ella la molt bonica melodia. El “Mov II. Milonga de fuego”
l’inicia Bover a piano solo i ja amb
la rítmica incorporada i tempo mèdium; Belén
el canta dolçament amb una base rítmica precisa i suau i pizzicato de Jaume. Rita al trombó farà una magnífica improvisació, amb un final també
amb cordes fregades, i tema també esperançador. I l’Albert inicia el “Mov III. El espacio exterior” a piano solo, i ja
al final amb la melodia o amb el tempo viu i el soprano de Santi i d’altres companys, alhora que amb una rítmica magnífica de
la base rítmica. Les cordes fregades ompliran l’espai acaronant-nos les oïdes i
l’ànima. I hi ha tres moviments de “Aedes Aegypti” i el “Mov I. Flirtation” va
a càrrec d’alguns dels vents, amb notes llargues i melodia inquietant i
melangiosa i tempo molt suau. “Mov II. Them” comença amb pizzicattos suaus de
cordes diverses i la veu de Belén
que s’enlaira dolçament, dient-nos-ho tot i res. I l’Albert comença el “Mov III. We are Eros” a piano solo ja ben aviat
amb el motiu principal i Belén també
amb el motiu de curta lletra cantada en anglès. En la B apareixerà la guitarra
de Llombart que doblarà amb ella, i
posterior impro de Bover al piano, a
un tempo mèdium slow i final amb el de Santi
al saxo tenor. I el darrer és el final del principi, o sigui “The end of the
beginning”, molt curtet amb només la veu de Belén i percussions subterrànies d’Smith, tot plegat et deixa amb una equació - pregunta sense
resoldre - respondre.
Doncs tinc el costum
de posar els temes segons tempo, començant pels més lents i anant pujant de
tempo amb els altres, però aquest projecte és tota una suite, o sigui que aniré
per ordre, i a veure si en podeu copsar tota la seva magnitud, cosa que
m’agradaria molt. Així doncs comencem-la a escoltar-la a ella i a ells en el
tema...
1.2.- Obertura – El
viento canta y el mar nos llama (Belén Bandera) 5m15s.
D’”Obertures” n’hi ha
dues, i la primera “El pozo de los deseos”, és inquietant si més no, amb unes
cordes fregades que et posen els pèls de punt. A la segona, aquesta, “El viento
canta y el mar nos llama” la comença Albert
amb una “intro” delicada de piano, (i també l’acabarà ell) i ja ben aviat els
vents fent-ne una primera part de la melodia, i ja no tant inquietant, i com la
primera, amb la veu de Belén
entonant algunes parts del tema, cantussejant sense text, i tema a un tempo
mèdium i ritme ternari preciós tot plegat. Melodia molt maca amb un pont també
força bonic amb la trompeta fent una frase repetitiva. El solo de Latorre al fiscorn és d’allò més maco i
dolç, per després una mica l’Albert
acompanyat dels vents i final d’ell mateix a piano solo. Preciós tema per
començar-los a escoltar a ella i a ells.
"BAMBOO,
Nature's Calligraphy", és un concert per a tu, amb veu i ensemble orquestral. Una
obertura i cinc paisatges sonors inspirats en la natura que ens recorden la
fortalesa de continuar somniant i lluitant pel que realment importa. La segona carta de presentació de la
jove cantant i compositora Belén Bandera
ve carregada amb el mateix segell indòmit que va caracteritzar la primera.
En aquest segon disc ens presenta disset composicions originals agrupades en
sis paisatges sonors inspirats en la natura i diversos fenòmens de la biologia
per a veu i ensemble orquestral de vint-i-un instruments. Cançons en català,
castellà i anglès que parteixen del llenguatge jazzístic i viatgen per la cançó
d’autor interpretades per un elenc de luxe format per músics consagrats i
reconeguts, tant a l’escena nacional com internacional. Una proposta molt
conceptual i creativa que no deixa indiferent a mesura que aprofundeix en el
seu viatge sonor.
Seguim escoltant-los
en el tema que titula el disc...
2.5.- Bamboo – Ni
besos ni dramas (Belén Bandera) 5m11s.
I aquest “Bamboo – Ni
besos ni dramas”, i també esperançador, té una aires medievals on Belén canta en castellà i tema més
llarg del disc, de més de 5 minuts. “Histórias que acaban mal” diu ella entre
moltes altres coses profundes. Belén
ha fet una gran passa endavant respecte al seu primer disc, per la qüestió
musical i temàtica, però també perquè ara està acompanyada de lo “millor” del
Jazz de casa nostra, alguns, els que varen ser els seus professors al Liceu. I el solo al soprano de Santi de la Rubia ha estat preciós, dolça
la seva sonoritat amb tot un seguit de precioses frases alhora que gust immens
el del músic valencià ja quasi català pel temps que porta entre nosaltres. I
els vents fan el motiu principal amb ella cantussejant-lo i final molt bonic amb
tot l’ensemble. Un altre bonic tema de Belén
on ella exposa el seu ideari filosòfic, els seus pensaments amb una música molt
ben trobada.
Durant l’any 2021, Belén Bandera es va dedicar a escriure
una cançó al dia durant 7 mesos com a projecte i repte compositiu; de les més
de dues-centes cançons resultants (moltes d'elles inspirades pels estudis del
neurobiòleg vegetal Stefano Mancuso)
va néixer, durant 2022, la creació dels sis paisatges sonors orquestrals que
integren el disc, compostos i arranjats per la mateixa Belén Bandera, ànima creativa i inquieta que busca portar
l'experimentació i la curiositat a una nova dimensió.
I no deixaré de dir-vos
que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
I encara seguim amb
un altre tema de Belén Bandera i
anomenat....
3.9.- Landscape of
Fear – Mov IV Hic et Nunc (Belén Bandera) 4m55s.
I el darrer dels
moviments d’aquest “Landscape of Fear“ el “Mov IV. Hic et nunc” l’inicia Bover a piano solo i ben aviat s’albira
l’aspecte rítmic en la seva “intro”. Belén
el canta en castellà, i ben aviat Jaume
farà el seu solo a la guitarra i ells dos dialogaran llargament. Un diàleg molt
bonic entre ells dos que amb aquest ritme i tempo mèdium et porta de cap. I és
que la secció rítmica amb un “beat” ben
assenyalat fa córrer el tema la mar de bé, i ells són David Mengual, contrabaix i
Joe Smith, bateria. Després, amb la impro de Domènceh al clarinet baix, amb el seu
profund i característic so, ell, què és un dels millors en això de fer-lo
sonar. I també dialogaran ells dos mentre ella va cantant i ell explicant les
seves coses. Al final, un “soli” dels vents fent una frase repetitiva molt
bonica també i ja arribar al final d’aquest bonic tema de Belén.
I ara seran un parell
de temes seguits de “La línea de Karmán”...
4.12.- Mov II.
Milonga de fuego (Belén Bandera) 3m01s
5.13.- Mov III. El
espacio exterior (Belén Bandera) 2m04s.
I aquest “Mov II.
Milonga de fuego” l’ha iniciat Bover
a piano solo i ja amb la rítmica incorporada i tempo mèdium; Belén el canta dolçament amb una base
rítmica precisa i suau i pizzicato de Jaume.
Rita al trombó ha fet una magnífica
improvisació, molt dolça també, alhora que feta amb sensibilitat. Les cordes
fregades acaben d’omplir l’espectre sonor, i ella l’ha seguit cantant, i tema
també esperançador. I l’Albert ha iniciat
el “Mov III. El espacio exterior” a piano solo, i ja al final amb la melodia o
amb el tempo viu i el soprano de Santi
i d’altres companys, alhora que amb una rítmica magnífica de la base rítmica.
Les cordes fregades han omplert l’espai acaronant-nos les oïdes i l’ànima. Un
altre tema amb esperit esperançador, vital, un dels temes més curtets, però
preciós.
I ara sí que
l’acabarem d’escoltar a ella i a ells, recuperant la calma rítmica i de tempo
més dolç en el preciós tema del seu “Aedes Aegypti” i anomenat...
6.16.- Mov III. We
are Eros (Belén Bandera) 4m46s.
I l’Albert ha començat aquest “Mov III. We
are Eros” a piano solo i ja ben aviat amb el motiu principal, i Belén també amb el motiu de curta
lletra cantada en anglès. També el saxo tenor ha aparegut amb el motiu
principal i posterior i curta frase embellint-ho tot plegat. En la B ha
aparegut la guitarra de Llombart que
ha doblat amb ella i posterior i preciosa improvisació de Bover al piano, a un tempo mèdium slow, amb un ritme soft-beat
preciós. Albert ens ha acaronat dolçament,
ell sempre tan subtil, alhora que mostrant-nos que estem davant d’un dels
millors en això de tocar el piano fent Jazz. Santi al saxo tenor ens ha fet unes altres de les seves precioses
melodies a partir de les harmonies del tema, ell també, un dels “pilars” del
saxo tenor. Cordes fregades i ella cantant el final d’aquest bonic tema. Felicitats
Belén per aquest projecte tan
immens, felicitats nois i noies, del
Ensemble. Encara recordo la presentació que Belén va fer al Jamboree
Jazz només amb l’Albert al piano,
interpretant ells dos alguns dels temes d’aquest treball. Brutals.
I després d’aquests
magnífics temes del disc de Belén
Bandera, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per fer-ho sempre tan dolçament
embolcallant-nos amb les músiques del programa.
I seguirem amb el
primer treball de la flautista valenciana establerta a casa nostra, Maria Gil, “VEYE” publicat aquest 2023
per SedaJazz Col·lectiu de Músics.
Enregistrat a Millenia Estudios per Vicente Sabater, mesclat i masteritzat
per ell mateix. Produït per Maria Gil. Amb
Maria Gil, flauta, veu i composicions;
Baptiste Bailly, piano, Rhodes; Mariano Steimberg, bateria i percussions i
amb Martin Meléndez, violoncel a
tres temes. I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina
web del disc:
I també, si voleu
saber de què va tot plegat us recomano mirar-ho al blog del programa: https://jazzclubdenit.blogspot.com.
I
aquest és un projecte molt subtil i delicat, però també vital i fins i tot
divertit per com són alguns temes. Té també diversitat de ritmes i tempos i
així li passa a la “Intro Somni” a flauta solo de Maria, tema que anirà creixent de tempo implícit en la melodia per
després empalmar-lo amb el tema “Somni”. Ara bé, el més delicat és “Veye”, que
titula el disc, amb una preciosa melodia i iniciada a flauta i piano i tema
instrumental. Després apareixeran piano i percussions omplint-ho tot. Tema amb
diversos “breaks”, el primer amb el piano de Bailly. Un altre tema delicat, inicialment, és el que Maria canta en castellà, “Flores”.
iniciat per veu i piano així com molt majestuós. Més ho serà la melodia i
improvisació de Meléndez al
violoncel. Un tema amb una rítmica i tempo delicat i mèdium slow, coses
marcades suaument per Steimberg a
les percussions. Un solo increïble de Maria
l’enlairarà i també el del pianista Bailly.
Més o menys al mateix tempo és el tema cantat en valencià, “Petita cançó
d’amor”, amb una preciosa melodia que creix en el pont o la B del tema, i canvi
tonal, on també el ritme càlid es nota més i més i magnífica impro posterior
del pianista i la líder després a la flauta. Una mica més viu de tempo és
“Ningú no pot saber”, iniciat amb el Rhodes de Bailly i rítmica ben controlada per Mariano amb un so de tabla preciós i demés; tema simpàtic, un tan alegre, que ja va bé,
amb improvisació del teclista i magnífic so del seu Rhodes, on la líder ha
deixat la flauta al calaix. I més o menys igual viu de tempo és el primer track
“Sakí”, amb arranjament de Bailly,
instrumental, on ella l’inicia ja fent-ne la melodia, que també és força
agradable, esperançadora. Un tema on Maria
fa una magnífica improvisació i després Bailly
també al piano. “No tan Frágil” comença amb Melendez al violoncel marcant les notes del motiu principal
acompanyat pel Rhodes i percussions, per després Maria amb la flauta fer-ne la melodia. L’aspecte “funk” del ritme
és la “mare dels ous” del tema, coses que “quadra” Mariano la mar de bé. El solo de la líder a la flauta és de “traca
i mocador”, molt bonic i jazzístic amb aires de Bossa a moments. Bailly ens farà un solo magnífic amb el
Rhodes i sempre, sempre, el violoncel i percussions de background. Un pèl més
vital és “Cançó d’ahir” arranjat per Bailly
amb ella a la flauta i tema amb uns moments aràbics preciosos. Un tema que
tindrà uns moments molt potents ja cap
al final. I “Somni” és un dels més vius de tempo, i tot i començar dolçament
amb el violoncel de Meléndez i
flauta de Gil, ja incorpora de
manera velada el tempo, el qual es percebrà clarament en la melodia feta per la
líder. Les improvisacions de Bailly
al piano i rítmica nítida del violoncelista i percussionista, la de Meléndez després, profunda per com el
frega, i sentida la de la líder a la flauta, magnífica. I ja finalment, el més
vital és el choro “Chorinho pra no dormir”, iniciat ja amb la melodia, ritme i
tempo evident, per després ella fer una llarga i gran improvisació a la flauta.
I al final serà Mariano qui sonarà
sol amb les seves percussions, i tots ells recuperar la melodia. Aquest és el
primer treball a nom de Maria Gil i
s’ha de dir que és una delícia de tot plegat, melodies, ritmes diversos i un
tempo que no és massa viu, en els que ho són més. Bravo Maria.
I ella ha fet la
lletra de tres temes que també canta, però resulta que “VEYE” és vigília. “Quan
la majoria de la gent dorm, les ments que encara no ho fan ideen sons
entrellaçats que més tard esdevindran melodies, que ben cosides, seran cançons.
La vigília és també la nit prèvia a les nits de festa, un moment d’alegria
continguda, d’espera, d’il·lusió. Quants somnis que prenen forma. Quanta bellesa
i quanta llum en el camí. Quanta gent formosa i generosa, ben a prop. Gràcies
per acompanyar-me”.
I ja escoltem-la a
ella i companys en el tema que titula el disc i anomenat..
7.6.- Veye (Maria
Gil) 4m15s.
I aquest “Veye” és el
més delicat, amb una preciosa melodia i iniciada a flauta i piano i tema
instrumental, car n’hi ha que Maria
canta. Després han aparegut el piano i les
percussions omplint-ho tot. La B del tema és increïblement bonica, delicada en
extrem, subtil, preciosa. Recuperen de nou la A i melodia i motiu principal, i
de nou l’inici a piano dolç, una mena de “breaks”, i sempre amb el piano de Bailly. I ella ens ha fet la improvisació
d’aquest tema. Maria amb la flauta
acarona per la dolçor del seu so i delicat llenguatge, no endebades Pablo Selnik n’ha estat el seu mestre,
i amic. Una improvisació que ha estat tot melodia, amb un fons d’arpegis del
piano i Mariano a les percussions,
mantenint aquest subtil tempo i ritme. I el final, diluint-se en el silenci,
quina meravella. Molt bonic tema per començar-la a escoltar a ella i a ells.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem
escoltant-la en el darrer track i preciosa...
8.10.- Petita cançó
d’amor (Maria Gil) 5m30s.
I amb una mica més de
tempo és el tema cantat en valencià, “Petita cançó d’amor”, amb una preciosa
melodia que creix d’intensitat emotiva en el pont o la B del tema, i canvi
tonal, on també el ritme càlid es nota més i més. La subtilesa de Mariano a les percussions, al cajón i
demés elements, és fonamental. La improvisació de Bailly al piano ha estat delicada, bonica i ben trenada, com ha fet
després Maria a la flauta, on de nou
ens ha impressionat el subtil concepte melòdic que té ella a l’hora d’improvisar.
I ha tornat ha entrar el pont i canvi tonal alhora que rítmic. I sí, a més a
més d’haver-hi uns “breaks” preciosos a duet de veu i piano, que et deixen
bocabadat, com ha estat el del final. Quin gust escoltar-la cantant en valencià
en aquest tema.
I encara més amb ella
i ells i tema funky i anomenat....
9.9.- No tan frágil
(Maria Gil) 4m58s.
I aquest “No tan
Frágil” ha començat amb Melendez al
violoncel marcant les notes del motiu principal acompanyat pel Rhodes i
percussions, per després Maria amb
la flauta fer-ne ja la melodia. L’aspecte “funk” del ritme és la “mare dels
ous” del tema, coses que “quadra” Mariano
la mar de bé. El solo de la líder a la flauta és de “traca i mocador”, molt
bonic i jazzístic amb aires de Bossa a moments. Maria ens sorprèn a cada improvisació que fa, car el seu llenguatge
jazzístic està increïblement ben assumit i integrat en el seu “jo musical”.
Deprés Bailly ens ha fet un solo
magnífic amb el Rhodes i sempre, sempre, el violoncel i percussions de
background. I ja sabeu que m’agrada molt el so d’aquest piano elèctric tan
escoltat en l’època de la primera fusió del Jazz amb el Rock, amb mestres com Chick Corea, Keith Jarrett i demés. I
aquí Bailly ho clava, amb la seva mà
dreta protagonista, i amb l’esquerra recolzant la dreta amb acords puntuals. I
han recuperat la melodia principal amb la flauta, una melodia per cert també
molt ben aconseguida.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres aquest
16 de juny amb ”Víctor de Diego on Trane – The Music of John Coltrane”, a partir
de les 10 de la nit i entrada gratuïta.
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara un altre
tema per a totes i tots vosaltres...
10.5.- Cançó d’ahir
(Maria Gil) 5m09s.
I un pèl més vital de
tempo ha estat aquesta “Cançó d’ahir” arranjada per Bailly amb ella a la flauta i tema amb uns moments aràbics
preciosos. Té diversos moments el tema, amb canvis i intervencions solistes
melòdiques del pianista, tot això abans de les improvisacions, però abans, ells
dos han fet el motiu principal a piano i flauta. I Bailly les ha iniciat, i de quina manera ho ha fet més delicada
també, amb en Mariano sempre portant
de manera subtil el ritme i tempo. El pianista ha fet la seva improvisació molt
relacionada amb la melodia principal. Maria
a la flauta ha iniciat la seva amb un fons calmat i un tan inquietant amb
pianista i percussionista. De mica en mica ha crescut la seva improvisació, de
registre però també d’emoció. Maria
ens ha tornat a impressionar per com s’ha enlairat allà dalt de tots els
sentiments en la seva gran tasca solista. Al final, un break delicat amb el
piano de Bailly, melòdic, com el de Maria. Però després, quina trempera de
tema amb les notes del piano de fons, i després tots dos fent-les abans del
preciós final. Un tema que ha tingut uns
moments molt potents ja cap al final.
I ja l’acabarem
d’escoltar a ella i a ells en el preciós tema on hi col·labora el nostre amic Martín Meléndez i anomenat..
11.3.- Somni (Maria
Gil) 4m25s.
I aquest “Somni” és
un dels més vius de tempo tot i haver començat amb les percussions de Mariano i posteriors acords de Bailly al piano, i dolçament amb el
violoncel de Meléndez el qual ens ha
fet la primera part de la melodia del tema. També la flauta de Gil n’ha fet una part. El tempo s’ha notat
de manera velada encara i aquest s’ha percebut clarament en la segona part de
la melodia feta per la líder. El ritme ha estat marcat clarament per les
percussions de Steimberg alhora que
pel piano de Bailly mentre ella la
feia a la flauta. Un ritme vital, encoratjador i que dóna ànims. Bailly al piano n’ha fet la primera
improvisació amb una digitació prístina
i precisa. Un break rítmic per després la
improvisació de Meléndez, profunda
per com el frega. I la líder a la flauta n’ha fet la seva amb tot el sentiment
del món, magnífica. I després d’ella, hem pogut escoltar uns moments amb en Mariano fent de les seves a les
percussions, ell que és un dels grans en això de la bateria i percussions. I
ves per on que han recuperat el tema per ja acabar-lo de cop. Un molt bon tema
de Maria Gil com ho són tots els d’aquest
el seu primer disc al seu nom, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Maria felicitats nois.
I ja acabarem el
programa amb el darrer de la cantant lituana establerta a la Comunitat Valenciana, de fet, dóna classes al Berklee College of Music de València,
Viktorija Pilatovic featu. Petros Klampanis i “SKYBRIDGES”, Publicat el 31 de març de 2023 per ΠΚmusic & Inner Circle Music.
Enregistrat als estudis El Spot,
València. Enginyer de gravació i mescles Pablo Schuller. Enregistrament addicional a l'estudi de gravació Hive, València. Enginyer de mastering Mario G. Alberni a Kadifonia Mastering. Produït per Petros Klampanis i Viktorija
Pilatovic. Captivadora col·laboració de Viktorija Pilatovic, veu, synthe i composicions, amb Petros Klampanis (contrabaix, coproductor,
percussió), Albert Palau (piano), Quique Ramírez (bateria), Jorge Pardo
(flauta, #3) i James Copus (trompeta, #4). Totes les composicions són de Viktorija Pilatovic.
"Skybridges" [#5] composta parcialment per Petros Klampanis. Lletra “Why not try” de Ganavya Doraiswamy, la resta de les lletres en col·laboració amb Malena Rose Marcase. I com sempre
dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de la cantant: https://www.viktorijapilatovic.com/music.
I també podreu
accedir a l’enllaç del seu bandcamp:
https://viktorijapilatovic.bandcamp.com/album/skybridges.
I de nou, si en voleu
saber totes les coses relatives als temes i projecte, us recomano que us ho
mireu al blog: https://jazzclubdenit.blogspot.com.
El
tema que dóna títol al disc, “Skybridges”, és una suite amb la part central
coescrita per Petros Klampanis i només
un interludi de piano improvisat per Albert
Palau. Aquesta cançó també permet a Quique
Ramírez brillar i mostrar-se, no només com a intèrpret altament tècnic, sinó
com a pintor a la bateria. Junts, Quique,
Albert i Petros completen la secció rítmica d'aquest àlbum amb el seu
excepcional tempo, tècnica, imaginació i dedicació a la música de Viktorija. "July" és el
primer tema que compta amb un convidat especial, l'aclamat
saxofonista/flautista de flamenc jazz Jorge
Pardo. Amb la flauta, Jorge doblega
la melodia de la veu i el contrabaix amb el seu so autèntic i intuïtiu. A
continuació, es llança a un inspirador i potent solo de flauta, amb les
harmonies vocals de Viktorija
flotant per sota. El quart tema de l'àlbum, “Secrets Unknown”, compta amb la
participació de James Copus,
destacat trompetista i compositor londinenc que ha treballat, sobretot, amb Jacob Collier. A més de les set noves i
impressionants composicions de Viktorija,
Viktorija i Petros van gravar “Why
Not Try”, un solo de scat en què Viktorija
exhibeix el seu ampli repertori i en què destaca el increïble mestratge de Petros al contrabaix. Aquest duet de
swing contundent inclou lletra de Ganavya
Doraiswamy, mentre que la majoria de les altres cançons van ser escrites,
juntament amb la cantautora nord-americana Malena
Marcase. Sobre aquesta col·laboració, Viktorija
diu: "Amb l'ajuda de Malena,
els pensaments complexos i abstractes de la meva ment es van convertir en
lletres sobre una pàgina bellament expressades." Amb aquest projecte, Viktorija segueix explorant i descobrint
la seva veu única com a compositora. A través del poder de la música, les
lletres i la improvisació, “Skybridges”
pretén inspirar els oients perquè somiïn, sentin i difonguin amor, mentre
gaudeixen de la profunditat de l’escolta activa.
Però vaja, que aquest
nou projecte de la nostra amiga Victòria
fa una passa endavant pel que fa a la concepció de les músiques, melodies i
harmonies, algunes d’elles amb aires clàssics i d’altres d’un neo-pop molt ben
construït. De fet em recorda les melodies que va fer el bo de Robert Wyatt en el seu “Rock Bottom”. Trobarem el Jazz en les
improvisacions, no ens els ritmes ni melodies. Ritmes suaus, alguns, i dolços
com és “Hymn” i ella amb una impro a Scat preciosa. També els dos temes
relacionats amb la botànica, “Botanic Mood” i “Post Botanic”, el primer
sobretot, comença dolçament amb ella i piano, i el segon, també a tempo slow,
inclou una melodia molt maca i posterior solo de Petros al contrabaix. I un tema sorprenent és “Why Not Try” a duet
de veu i contrabaix de Victòria i Petros, i melodia inclassificable per
estil, i de nou un Scat brutal d’ella. I el tema que titula el disc “Skybridges”
te també la mateixa concepció melòdica esmentada en l’ona del soft-rock de “Canterbury” i posterior solo de Klampanis. I ja els temes restants
tenen més vitalitat com és el cas de “Waltz”, a ritme ternari magnífic. També “July”
té el mateix ritme i tempo similar, iniciat amb arpegis de Palau al piano i trio melòdic de veu, contrabaix i flauta, la d’ella
i la del convidat Jorge Pardo. I el
tema igual de vital que els dos anteriors compta amb la col·laboració del trompetista James Copus i melodies en la mateixa
ona creativa, la de Viktorija Pilatovic.
Afegiré que totes han
estat molt contentes de participar en aquest programa i juntes. Maria va dir a Instagram: “Pero bueno, pero bueno, y estas mujeres?”. I a mi em va
dir que estava molt contenta car, Viktorija
havia estat la seva primera professora de cant allà a València. Victòria va posar una pila d’emoticones aplaudint el
meu post, i Belén crec que va dir
alguna cosa, també, de molt contenta que estava.
I comencem a
escoltar-la a ella i a ells en el tema a duet...
12.8.- Why Not Try
(Viktorija Pilatovik) 4m21s.
I quin canvi hem fet
de músiques, de veu, ara amb aquesta màster en això de cantar, i també
compondre. I aquest tema l’han fet ella i ell, o sigui Viktorija i Petros, a
duet de veu i contrabaix. Molt interessant aquesta col·laboració amb el contrabaixista
grec al qual hem vist al Jamboree en
projectes personals o formant part del projecte de Lluís Capdevila. Una melodia on els intervals ens la situen lluny
de les “més trillades” i que a mi m’han recordat les que feu Robert Wyatt per parlar només d’un. Viktorija és també una mestre en això d’improvisar
en “Scat”, la qual cosa hem pogut escoltar després de la melodia. I com ha
aparegut un delicat i una mica “velat swing” en aquests moments. No tan sols
domina la tècnica vocal, sinó que també la d’improvisar i fer-ho amb una
perfecta afinació. Petros ha fet la
seva improvisació, ell més sol que la “una”, cosa gens fàcil, car no tens cap
suport harmònic. Melodia de nou i final
d’aquest tema tan “especial” que ens han fet tots dos, ideal per començar-los a
escoltar.
Després dels seus
tres anteriors àlbums, “The Only Light”,
“Stories” i “Nica's Blues”, la cantant i compositora Viktorija Pilatovic crea “Skybridges”,
un dels seus treballs més cuidats fins ara. Es tracta del seu quart àlbum com a
líder, coproduït per l'aclamat baixista i compositor Petros Klampanis. Per a Pilatovic,
és una col·laboració especial, ja que ha seguit la carrera musical de Petros durant anys. "El corrent de
la consciència i el poder de la inspiració", diu. "Volia expressar la
meva admiració per la natura, la humanitat, l'amor, l'infinit i el contrast
entre la immensitat de l'univers i la nostra vida quotidiana". Tot i la
vulnerabilitat i les emocions que sovint contenen les seves cançons, Pilatovic és capaç d'aportar un sentit
d'esperança i de positivitat a la seva música. Viktorija és una autèntica mestra a connectar amb el seu món
interior i portar-lo al paper. A través de la seva música, és capaç de
compartir els seus pensaments i emocions més profundes amb el món i, en fer-ho,
és capaç de crear un so veritablement únic i poderós.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I seguirem amb el
tema que titula el disc, anomenat...
13.5.- Skybridges
(Viktorija Pilatovic & Petros Klampanis) 6m43s.
I de quina manera han
començat aquest tema, amb la seva veu i acords del piano. Després ja amb la
melodia, la qual segueix aquest tarannà gens trillat i sí, força interessant,
allunyada de trivialitats. Una melodia que s’enlaira al registre agut i amb
ella, la veu de Viktorija. I quin
canvi més sorprenent ens han fet amb el marcatge rítmic permanent de Quique a la bateria, del piano de Palau, i amb les notes del baixista Klampanis. Ell n’ha fet la primera i de
nou reeixida improvisació, amb la seva característica i profunda sonoritat. El
seu fraseig ha estat ràpid i precís, amb una afinació perfecta. Albert al piano s’ha quedat sol en uns
moments molt delicats, ell amb arpegis i notes soltes que ens han acaronat. I
després d’aquests increïbles moments instrumentals, ha aparegut de nou la
magnífica veu de la cantant, compositora i líder del projecte, tot i haver-hi
un co-líder que és el baixista grec. I el tema ha acabat de manera subtil i
delicada.
I un altre tema molt
interessant és...
14.1.- Waltz
(Viktorija Pilatovic) 5m17s.
I quin altre tema més
increïble que hem acabat d’escoltar. L’han començat amb el piano de l’Albert i ja la melodia amb la veu de Viktorija, una melodia que ha tornat ha
ser de lo més increïble. El contrabaix i escombretes de Petros i Quique els han
acompanyat en un altre tema impressionant i ara a tot ritme ternari, a tot vals,
que per això es diu “Waltz”. I s’han escoltat uns sons que podrien estar fets
amb el sintetitzador de la cantant, en els moments previs a les improvisacions.
I aquestes han estat compartides a “vuit compassos” entre el contrabaixista i pianista,
ambdós fent una tasca solista increïble. Si la digitació de Palau ha estat precisa i prístina, la
pulsió del baixista ha estat consistent, i ambdós creant unes línies melòdiques
inversemblants, les d’un tema que també ho és, d’inversemblant, i sempre amb la
subtilesa de Quique a la bateria. I
així han estat tots tres una bona estona enlluernant-nos per la seva mestria. I
quin il·lusió em fa escoltar al jove crac Quique
Ramírez, ell acompanyant a aquests màsters. I la veu de Viktorija ha aparegut de nou amb la
seva potència, presència. I què maco el moment on ella s’ha doblat en una
cadència descendent. I quin final més delicat i bonic. Quin gran tema de Pilatovic.
Des dels alts cims de
les muntanyes fins al fons del mar, i des de la comoditat de les nostres sales
d'estar fins a les brillants llums de la ciutat, “Skybridges” condueix l'oient per un viatge a través de la bellesa
i la complexitat del món. Les cançons d'aquest àlbum són oníriques i etèries i
creen una sensació de bellesa eterna. Hi ha màgia a la veu clara i inquietant
de Viktorija Pilatovic i a les capes
d'un altre món de les harmonies vocals al llarg de “Skybridges”.
I com que ens agraden
aquestes músiques, la escoltarem a ella i ells en el tema...
15.3.- July
(Viktorija Pilatovic) 4m17s.
I ves per on que
aquest tema ha estat també increïble. L’ha iniciat Palau amb uns subtils arpegis al piano, i ja ben aviat el motiu
principal a veu, flauta i contrabaix, i sí, perquè en aquest tema hi col·labora
el grandíssim Jorge Pardo a la
flauta. Què interessants han estat aquests moments i quin canvi tonal han tingut
després més increïble tot just abans de la primera improvisació. I Jorge ha fet la única improvisació del
tema a la flauta com només ho sap fer ell. A vegades l’escup fent que soni
així, tant present. Jorge a la
flauta ha estat tot un goig, amb una improvisació personal, la del seu so i
també la del seu propi llenguatge on barreja el Jazz amb d’altres aires, i en
aquesta han estat els aires harmònics d’aquest tema tan increïble de Viktorija. I de fons el piano, el
contrabaix fregat, la bateria i el sintetitzador de la líder, al final, amb uns
moments mols intensos. I després d’ell, ella i ells han recuperat el motiu
principal tan potent i increïble. Brutal tema que ha acabat així com en
suspensió. Ella, Viktorija Pilatovic
i grans intervencions de tots ells Jorge
Pardo, Petros Klampanis, Albert
Palau i Quique Ramírez.
I ja l’acabarem d’escoltar
a ella i a ells en el tema....
16.5.- Secrets
Unknown (Viktorija Pilatovic) 5m53s.
I quin tema per
acabar-los d’escoltar més increïble. I l’ha començat Quique a la bateria ja marcant-nos ritme i tempo amb una “Intro”
magnífica. Palau al piano i Klampanis a duet n’han fet el motiu
principal, amb una consistència continguda. I quin canvi tonal que té el pont o
la B més increïble i també hem escoltat la trompeta del convidat James Copus abans de la veu de la
cantant. I ella, cantant-lo de la seva personal manera, en un tema que també s’allunya
de lo més trillat. I quina delicadesa amb la improvisació d’aquest gran
trompetista. Ens ha fet una molt bona improvisació, subtil i amb un gust
exquisit. Fraseig jazzístic de primera classe alhora que sonoritat neta, la de
la seva trompeta. Palau al piano ens
ha fet potser la més llarga i millor improvisació d’aquest disc, ell que n’és
un dels més bons en això de les 88 tecles. I ella i ells recuperen aquest motiu
principal tan consistent i impressionant, ella Viktorija Pilatovic i disc coliderat amb Petros Klampanis on la cantant lituana ha fet una passa endavant en
el seu camí com a compositora i cantant. Bravo Viktorija bravo nois.
I amb aquest magnífic
tema ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat
tan com a mi. Avui ha anat de nou dedicat a les dones músics, cantants i
instrumentistes i sobretot, compositores, primer amb Belén Bandera, després amb Maria
Gil i finalment amb Viktorija
Pilatovic amb Petros Klampanis, havent
escoltat un micro conte de Carme de la
Fuente.
I us recordo que
aquest divendres 16 de juny tindrem un gran concert de Jazz amb ”Víctor de Diego On Trane – The Music of
John Coltrane”. A partir de les 22h de la nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.