Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I aquest és el primer Especial Festes Nadalenques 2022, car espero poder fer un altre programa que serà un Especial Reis 2023, abans de seguir amb la temporada estable. El dedicaré a la meva estimada editorial, la de Fresh Sound Records on repassarem tres maneres de tocar els Estàndards de Jazz de la mà de tres trios, els de l'Ari Hoenig Trio "Golden Treasures", de Fresh Sound New Talent, el del Sergi Sirvent Trio "Stairway to the Stars" i el de Klemens Marktl Trio "Live in Austria", aquests dos de la sèrie 5100 de Fresh Sound Records. Un pianista i dos bateristes, són els líders d’aquets projectes.

 

Comencem doncs amb el disc de Sergi Sirvent Trio "Stairway to the Stars", editat aquest 2022 per FSR sèrie 5100 però enregistrat ja fa temps, abans de morir-se en Miquel. Enregistrat per Miquel Roger a l’estudi L’Auditori, Jafre, Girona, el 8 de març de 2015, i mesclat i masteritzat per ell mateix, que en pau descansi. Fotos de Dani Álvarez. Produït per Sergi Sirvent. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. I ells són: Sergi Sirvent (piano), Horacio Fumero (contrabaix), David Xirgu (bateria). I com sempre dir-vos que entreu a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/sergi-sirvent-albums/55343-stairway-to-the-stars-digipack.html. 

Tocar i interactuar amb aquests dos grans músics i intèrprets —Horacio Fumero i David Xirgu— és sempre un honor i un plaer. Em defineixo no només com a jazzman, sinó també com a creador. M'encanta crear diferents tipus de música, sempre busco noves formes, noves emocions. En altres paraules, noves maneres d'expressar experiències vitals, a través del so. Però, certament, el jazz ha estat —i serà en molts altres— la primera música que em va donar l'impuls i un context clar per fer-ho: l'art de la improvisació. Això ens ha dit Sergi Sirvent  i més coses que dirà, però ara escoltem-los fent el seu homenatge als “estàndards de Jazz”. 

Hi ha un parell de baladetes precioses com són el “You’ve Changed” i el tema que titula el disc, “Stairway to the Stars”, però els escoltarem en el tema compost per Neil Moret i Richard Whiting que té un Swing delicat i arrastradet, anomenat.... 

1.10.- She’s Funny That Way (Moret & Whiting) 5m55s. 

I aquest tema el va cantar i enregistrar també Billie Holiday el 1937, i hi ha una versió on el fan a un tempo més viu i a tot Swing de guitarra rítmica quasi a tot Gipsy Jazz.  I el tema que acabem d’escoltar té una intenció rítmica i profunditat melòdica impressionant. Tendresa amb un delicat Swing de la melodia que ha seguit amb la improvisació del líder i pianista Sergi Sirvent, feta també seguint clarament l’harmonia, i per tant podent-la seguir i apreciar encara més. Hem pogut escoltar la improvisació d’un dels pianistes més eclèctics que tenim, ell que també toca la trompeta i té projectes on el Free o la Lliure Concepció de la música és força evident. Preciós tema per començar el programa d’avui. 

I segueix dient-nos què: Crec que va passar així perquè aquesta música realment vol anar endavant, ser capdavantera,  barrejant-se sempre lliurement amb qualsevol altra música i estètica. És realment un llenguatge obert i sobretot es tracta d'escoltar-nos (a nosaltres mateixos quan toquem). És amb aquest sentiment profund que toco Jazz i em sento honrat de fer-ho amb Horacio i David, pel seu enorme talent, les seves pròpies experiències musicals i pel respecte que tinc pels improvisadors i músics de temes.

 

I els seguirem escoltant ja amb més tempo en el tema de Sammy Fain i Paul Francis Webster anomenat.. 

2.1.- Secret Love (Fain & Webster) 5m26s. 

I aquest tema va ser el principal de la pel·lícula del 1953 “Calamity Jane”  interpretada per Doris Day, una de les seves primeres aparicions cinematogràfiques. Moltes i molts més el van interpretar i varen ser gent com: Ahmad Jamal (1958), Count Basie (1959), Dinah Washington (1961), Art Blakey & Keith Jarrett (1966), Brad Mehldau (2000), etc, etc. I els nostres herois ho han fet amb una gran solvència i mestria, primer fent el tema per després les improvisacions, la primera la Sirvent. Ell mateix em va comentar lo bé que s’ho va passar tocant el magnífic piano de llarga cua que hi havia a l’estudi, un magnífic Steinway & Sons, suposo. Roger Mas em va fer el mateix comentari parlant d’un dels discos que hi va enregistrar. Piano, estudi i tècnic, Miquel Roger, tot, una meravella. Horacio ha fet també una magnífica tasca en el seu solo, marcant-lo de manera rítmica, alhora que aconseguint trobar una preciosa melodia. I sempre, sempre hi tenim a David Xirgu al comandament de la màquina rítmica que fa que tot vagi així de bé, mostrant-nos un domini esclatant a les escombretes, tot plegat a tot Swing. 

I segueix dient-nos què: Així que vull donar les gràcies a aquests dos "mestres" per compartir el seu art i saviesa amb mi. Aprenc molt tocant amb vosaltres. Després del nostre àlbum del 2011 "Live at the Jamboree Jazz Club in Barcelona", tenia moltes ganes de saber com de bé sonaria aquest trio en una gravació d'estudi. La sessió d'enregistrament va tenir lloc l'any 2015. Després d'aquests 7 anys, me n'alegro que finalment es publiqui el disc, després del Covid 19 i així poder anar fent. Vull donar les gràcies a Jordi Pujol —un cop més— per fer-ho realitat i donar suport al meu treball com a artista.

 

I encara els seguirem escoltant en un altre dels magnífics estàndards que varen escollir, i serà el compost per Sammy Cahn & Jule Styne anomenat.. 

3.2.- It Is You or No One (Cahn & Styne) 8m19s. 

I una de les versions més boppers és la que va fer el bo de Dexter Gordon en el disc de 1961 “Doin’ Allright”. L’acompanyaren Freddie Hubbard, Horace Parlan, George Tucker i Al Harewood. I aquí Sergi  ens ha fet una llarga i magnífica “Introducció” al tema, on l’hem pogut gaudir en tot el seu esplendor. I el tempo és un pèl més lent que el que va fer Gordon. I després de la melodia, ja hem escoltar la profunditat de so d’aquest Gran Piano en el registre del mig, cosa però que s’amplia a la resta de l’instrument. Si a la sonoritat li afegim el bon gust de l’intèrpret i moderna creativitat, doncs el resultat és incontestable. Un tema llarg de més de 8 minuts on Sergi s’esplaia abastament improvisant, gràcies també a la base rítmica que li dóna tot el seu suport. Horacio de nou ens ha acaronat amb la seva manera melòdica de solejar, amb un so també força profund i pulsió rítmica. I bon gust, bon gust musical de tots tres. Xirgu ens ha mostrat el control sobre el so dels seus plats, timbales i caixa, i sempre el bombo i el xarles marcant el tempo. Un Swing espaterrant en un tema que ben bé podria ser el tema d’un directe, car han improvisat tots tres, coses que passen en els directes. 

Aquest disc està dedicat a la memòria de Miquel Roger Casamada (1954-2017), l'enginyer de gravació d'aquest disc. Quin so increïble i quin gran ambient gravant amb tu al teu estudi de Jafre de Ter (Girona), tot va ser fàcil i divertit. Tots ens ajuntarem allà dalt a les estrelles algun dia. —Sergi Sirvent Escué 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz:

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital del disc, per així copsar de quina manera fan els temes a tempo ràpid, tempo Fast que diem. I el tema és el compost per Jerome Kern & Dorothy Fields anomenat... 

4.5.- The Way You Look Tonight (Kern & Fields) 6m48s. 

I aquest tema, Jerome Kern el va fer el 1936 per a la pel·lícula “Swing Time” amb Fred Astaire cantant i ballant, per descomptat. Va ser la millor cançó d’aquell any als EEUU i posteriorment va esdevenir un Estàndard de Jazz gràcies a la feina dels músics de Jazz que la van readaptar a les seves inquietuds musicals i rítmiques. Teddy Wilson va fer que Billie Holiday la cantés i enregistrés amb ell i un petit combo amb només 21 anys, 10 setmanes després que s’estrenés la peli. De nou Sergi ens ha fet una altra “Introducció” al tema, ara però amb el suport dels companys. El Swing apareix en el pont del tema, la B, i per descomptat en alguns moments de les improvisacions. Un tema que té un arranjament rítmic important on la qüestió del ritme trencat apareix força en els primers moments, per esdevenir un magnífic Swing al final de la impro del líder. Posteriorment, en els quatres fets per Horacio i David improvisant tots dos a mode de pregunta-resposta, el ritme també ha estat força trencat. Improvisacions a piano, contrabaix i bateria d’aquests tres mestres Sirvent, Fumero i Xirgu els quals ens han acaronat tota aquesta primera estona de programa. Magnífic disc enregistrat el 2015 però que l’escoltem amb la frescor actual, com si s’acabés d’enregistrar fa quatre dies. Bravo nois.

 

I ara seguiré amb les propostes dels trios d’avui, tot i que el següent té un convidat en dos temes que miraré de posar. Escoltarem el projecte de l'Ari Hoenig Trio "Golden Treasures", editat per FSNT aquest 2022. Enregistrat per Michael Perez a Big Orange Sheep Studios, 18 de juliol de 2021. Mesclat per Eric Perlmutter. Masteritzat per Pieter de Wagter a Equus Studio, Bèlgica. Produït per: Ari Hoenig. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. Amb Ari Hoenig (bateria), Gadi Lehavi (piano), Ben Tiberio (contrabaix). Convidat especial: Yoav Eshed (guitarra, als #2 i 5). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/ari-hoenig-albums/55320-golden-treasures-digipack.html. 

I l’Ari Hoenig ens diu què: Mentre revisava els fitxers antics de notes de veu, em vaig trobar amb un en particular, on em trobava jo improvisant i desenvolupant una cançó al piano. Simultàniament, la cançó en si estava sent interrompuda i una mica eclipsada pels nens que entraven, cantant i colpejant el piano, clarament desitjant una part de l'acció per a ells mateixos. I per això he volgut començar amb el tema propi anomenat... 

5.1.- Golden Schätze (Ari Hoenig) 6m45s. 

Doncs ja hem pogut escoltar les veus dels nens de l’Ari Hoenig cosa que us acabo de comentar tot i llegint el seu text. I aquest és un tema amb una determinada energia rítmica allunyada de les balades. I és que aquest disc és força així d’enèrgic. Té un parell de baladetes, això sí, cosa que us comentaré o llegireu al bloc. Un tema propi del líder i baterista interpretat però melòdicament pel pianista Gadi Lehavi d’una magistral manera. La qüestió rítmica també és important, car va agafant embranzida partint d’un Swing delicat inicial tot i escoltant la melodia a càrrec del pianista. La seva interpretació ha estat subtil alhora que amb un determinat contingut rítmic. El solo del contrabaixista ha estat suau amb els altres dos quasi silents. Ben Tiberio ha fet una improvisació on la melodia ha estat present i amb una sonoritat profunda, també. Lehavi al piano ens ha mostrat, en dos estadis de la seva ànima, les diverses maneres que té d’improvisar, l’una més enèrgica i l’altre subtil i delicada, al final de la seva interpretació solista. Encara hem tingut moments més potents donant peu a la impro del líder i baterista, tot això abans d’escoltar de nou als seus fills. 

I va dient què: Era un signe dels temps. Es van cancel·lar concerts i gires i, com tothom, em vaig veure obligat a revalorar les coses i la situació. Vaig utilitzar part d'aquest temps lliure per tornar enrere i escoltar alguns esbossos de cançons que gairebé arribaven a la pàgina impresa: cançons que encara no havien estat provades per un grup, possiblement a causa d'algun tipus d'interrupció en el procés de composició. I els podríem escoltar en aquesta balada, “In a Sentimental Mood” de Duke Ellington i un sorprenent “Cherokee” tocat a tempo slow, cosa mai escoltada, però serà un dels temes on hi col·labora el guitarrista Yoav Eshed, compost per Richard Rodgers i anomenat...

 

6.2.- It Might As Well Be Spring (Rodgers & Hammerstein II) 6m12s. 

I sí, aquest tema ha estat instrumental, però en la versió original hi hagué lletra, la de l’Oscar Hammerstein II car es va fer per a la pel·lícula del 1954 “State Fair”. Una versió força delicada d’aquest tema la va fer l’inefable Bill Evans Trio el 1962 en el seu disc “Moon Beams” amb Paul Motion  i Chuck Israels. Aquest darrer es va estrenar en aquest trio després de la mort de l’Scott LaFaro el mateix any, cosa que va trasbalsar d’allò més al ja introspectiu Evans. De fet, tots els temes d’aquest disc d’Evans són íntims i de ben segur interpretats amb una gran tristor. Els nostres herois però han girat la truita i l’han fet amb un contingut rítmic més potent, cosa que hem escoltat més endavant, i en els inicis en l’ona rítmica que Keith Jarrett emprà en alguns dels seus temes, i no precisament aquest, que el toca com Bill Evans, Jarrett a duet amb Charlie Haden. La incursió de la guitarra de Yoav Eshed li dóna també un tarannà sonor diferent. Una llarga introducció ens va acostant a la melodia del tema, encara amb moments delicats tot i recordant als mestres comentats. Magnífica improvisació del pianista Lehavi, i crescendo rítmic i no només, que es va fent patent de mica en mica fins arribar de nou a recuperar el tema a càrrec del guitarrista. I en els moments finals han recuperat tota la delicadesa, acabant-lo però de cop. Gran arranjament d’aquest estàndard que ens ha fet l’Ari Hoenig. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records:

www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I com a delicatessen proposo que l’escoltem a ell sol a bateria solo en el curtet tema de Sonny Rollins, anomenat.... 

7.9.- Doxy (Sonny Rollins) 2m45s. 

I segur que els que coneixeu el tema de Rollins n’heu pogut seguir la melodia feta pel baterista i líder d’aquest trio, l’Ari Hoenig. Després ha fet la seva tasca improvisant, on l’afinació de les diferents timbales, caixa, goliat i bombo és clau per a la consecució de tot plegat, evidentment que també en la melodia del conegut “Doxy”. 

I ara els seguirem escoltant en un tema de George Shearing anomenat...

 

8.6.- Conception (George Shearing) 4m36s. 

I aquest és un tema que George Shearing, pianista i compositor britànic, va compondre el 1950 a tot Be Bop. Ell mateix va escriure més de 300 temes entre els quals el conegut “Lullaby of Birdland”. Tema complex, en tonalitat de Db i amb una seqüència descendent d’acords. Miles va fer-ne una reharmonització la qual va enregistrar en el seu primer disc al seu nom del 1951 anomenat “The New Songs” on hi hagué Sonny Rollins, Walter Bishop Jr., Tommy Potter i Art Blakey tocant aquest tema. I els nostres herois l’han fet a tot tempo Bopper i també amb un arranjament on els canvis rítmics tenen una importància cabdal, cosa que hem constatat ben aviat. Melodia i ja de manera immediata la improvisació del pianista Lehavi, brutal. I quin Swing ha aparegut per “walking” de baixista i copets i xarles del baterista i líder, magnífic baterista. I ell mateix ens ha mostrat de nou la seva gran solvència en això de remenar els estris de la seva bateria. Tros de solo de Hoenig. I al final, ja amb els canvis rítmics encabits en l’arranjament que ell mateix ha fet d’aquest gran tema de Shearing. 

Després d'escoltar i donar-li valor a l'antiga nota de veu, n'he extret la cançó i la vaig anomenar encertadament "Bratty Kids". M'hi vaig referir com a tal per a les etapes inicials de l'existència de la cançó. No obstant això, em vaig sentir una mica culpable de mantenir aquest títol com a títol, perquè els meus fills en realitat són qualsevol cosa menys maldestres. Així que vaig canviar el nom de la cançó fent servir el plural del que em deia la meva àvia, "Oma". Em va anomenar “Goldener Schatz”, en alemany “Golden Treasure” en anglès, així que el nom de la cançó es va convertir en Goldene Schätze, fent referència als meus dos Tresors d'Or, els meus fills. —Ari Hoenig

 

I ja els acabarem d’escoltar en un altre dels temes ràpids del disc, compost per ell mateix i que també fa referència als seus fills, i anomenat... 

9.3.- Child’s Prey (Ari Hoenig) 5m12s. 

I ja per acabar amb aquest projecte del baterista Ari Hoenig m’ha semblat que aquest tema propi era impressionant. Els inicis també han estat marcats per una “Intro” amb el ritme trencat. Ara bé, el tempo Fast i el Swing han aparegut en la reeixida improvisació del pianista Lehavi, brutal que ha estat ell. Solo de Ben Tiberio al contrabaix curtet i impro del líder a la bateria, de nou espaterrant, per precís, per contundent. Melodia del tema i final amb un llarg “vamp” on de nou el baterista desgrana saviesa solista en aquest un seu gran tema, ideal per cloure el seu projecte “Golden Treasures”. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. 

23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas:

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I ja encarem el final del programa, primer Especial Nadal amb el projecte de Klemens Marktl Trio, “Live in Àustria” també de la sèrie 5100 de FSR. Enregistrat en directe per Georg Croll i Robert Falkner a l'O2 Rossstall Lambach, Àustria, el 22 de març de 2019 i també mesclat per ells dos. Masteritzat per Pieter de Wagter a Equus Studio, Brussel·les, Bèlgica. Notes interiors: Klemens Marktl, Dave Kikoski, Boris Kozlov i Georg Croll. Produït per Klemens Marktl. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. David Kikoski (piano), Boris Kozlov (contrabaix) i Klemens Marktl (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/klemens-marktl-albums/54797-live-in-austria-digipack.html. 

I ell ens diu què: El meu somni musical de molt de temps es va fer realitat quan Sepp Grabmaier, un entusiasta del jazz d'Àustria i organitzador d'un dels festivals més coneguts d'Àustria anomenat Snow Jazz Gastein, em va convidar a actuar amb l’extraordinari pianista Dave Kikoski en un escenari i a trio com a gran final del seu Festival. He estat seguint la carrera i la discografia d'aquest veterà del piano des dels meus primers estudis de Jazz als anys 90 i per tant estava preparat per al so i la música de Mr. Kikoski. Immediatament em va venir al cap el meu estimat amic i gran baixista Boris Kozlov de Nova York per completar aquest emocionant Trio. He actuat amb Boris a Nova York i també en gires per Europa amb el pianista John Di Martino i va ser amor musical i social des de la primera nota. 

Doncs podríem escoltar la llarga i magnífica balada “My One and Only Love”, però anem ja a comprovar totes aquestes notes amoroses escoltant-los en el primer llarg tema de Dave Kikoski, i anomenat.... 

10.2.- Winnie’s Garden (Dave Kikoski) 16m11s. 

I de Dave Kikoski dir-vos que va aprendre a tocar el piano de son pare i que quan era un xaval tocava amb ell pels bars. Que va estudiar a la Berklee School of Music de Boston i que va començar a enregistrar discos el 1989 amb el “Presage” amb Eddie Gomez i Al Foster. Que la primera vegada que va tocar amb el baixista Boris Kozlov va ser en el seu disc del 2001 ”Confortable Strange” on hi hagué també Jeff “Tain” Watts. I que aquest tema “Winnie’s Garden” apareix en el seu disc “Inner Trust” del 1998 on l’acompanyaren Ed Howard i Leon Parker. I dir-vos que el tema que hem escoltat l’han tocat a un tempo més viu que el de l’original, el del disc esmentat.

Un tema força complex, gens trillat i on sembla que cada músic vagi a la seva bola. Els moments de Swing hi són, sobretot en la improvisació del pianista Kikoski, a base de “walking” de Kozlov i copets a plats i xarles de la bateria del líder. Llarg i magnífic solo del pianista, amb moments també de “tempo doblat” i seguin amb el Swing, car un tema en directe té moltes vicissituds, i més aquest que ha durat més de 16 minuts. El baixista Boris també ha fet la seva improvisació i ben aviat ens ha fet unes línies a lo “Blue Monk” per després seguir desenvolupant el solo magistralment. I com sempre sol passar, ens han fet uns “Quatres” amb el líder i baterista, per després baixar als “Dosos” i ja finalment recuperar la melodia i acabar-lo entre els molts aplaudiments. 

I segueix dient què: Tocar a trio amb Dave i Boris et fa sentir una llibertat musical total des d'estàndards a tot Swing, balades subtils fins a originals més enèrgics amb un toc modern. Tot i així, has d'estar preparat per a sorpreses que poden obrir noves portes musicals. El Trio és una de les meves preferides formacions per fer Jazz i sobretot amb aquests dos gegants, on vaig tenir el plaer d'experimentar la total llibertat musical i la interacció dins del llenguatge del Jazz. Amb Boris Kozlov al meu costat, tinc veritablement un baixista que manega tots els estils de música alhora que és súper rítmic, flexible i groovy, al mateix temps. Construïm les bases i el suport per a les línies amb Swing i les idees imaginatives de Kikoski per expressar el que esteu escoltant en aquest, el "NOSTRE" trio! 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina:

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I encara els escoltarem en el tema de Thelonious Monk anomenat... 

11.6.- Trinkle Tinkle (Thelonious Monk) 10m43. 

I d’aquest tema dir-vos que té una estructura de 32 compassos de la forma AABA i que és conegut per la seva difícil melodia. Monk el va enregistrar per primera vegada el 18 de desembre de 1952 per al seu àlbum Thelonious Monk Trio, i més tard apareix a l'àlbum Thelonious Monk With John Coltrane i al Monk's Blues. Hi ha dues històries sobre l'origen del títol, la primera explica que el productor Ira Gitler no va entendre a Monk quan aquest va dir el títol de la cançó a l'estudi; Gitler va dir que Monk podia haver dit "Trinkle, Tinkle, like a star" en lloc de "Twinkle, Twinkle, like a Star". També es creu que el títol és una corrupció del terme "Tickler", que era com solien anomenar-se entre ells els antics pianistes de l’ Stride piano. I el tema l’han començat amb l’entremaliada melodia amb les dues As per després escoltar clarament el pont o la B i després la darrera A. I “La Pantera Rossa” és la primera melodia que fa el baixista en la seva improvisació. Després en fa moltes més, i totes molt ben trobades, desenvolupant un gran solo. Gran baixista en Boris Kozlov. I Kikoski ens ha tornat a “Frapar” per com de precís és i per com de nítida és la seva digitació. Contundent, sí, però controlat. Una mà esquerra ferma ajudant sempre de manera harmònica la dreta que ha volat  lleugera i gràcil en una llarga i magnífica improvisació. I aquestes, les improvisacions acaben amb la del líder Klemens Markl, brutal, magistral, llarga feina per cloure-les i recuperar de nou la melodia. Brutal tema de Monk i millors interpretacions de tots tres. 

I el líder i baterista Klemens Marktl ens acaba dient què: Vam començar la nostra gira de 15 dies a la ciutat alemanya de tres rius de Passau i vam acabar en un petit poble prop de la meva ciutat natal que es diu Hüttenberg. Els tres havíem estat tocant junts com a secció rítmica del meu sextet en el meu compromís amb el Smalls Jazz club de Nova York, però quan ens vam reunir com a trio, recordo que no vam poder deixar de tocar durant un parell d'hores perquè vam tocar "apagats” des del principi! Durant tota aquesta gira per Àustria, Georg Croll, un autèntic entusiasta del jazz de Salzburg, ens va seguir per un parell de concerts i es va enamorar totalment de la nostra música! Va decidir espontàniament enregistrar la nostra actuació EN DIRECTE a Rossstall Lambach i aquí teniu la prova documentada en aquesta gravació! Entre la càlida acollida del personal del club i un públic molt atent, d'alguna manera aquest concert va resultar màgic i agraeixo als estimats amics Georg & Robert el seu entusiasme per enregistrar-nos. Gràcies de nou Dave i Boris per fer que aquests moments musicals siguin màgics i la vostra energia i suport dins i fora de l'escenari! Sentint-se beneït. —Klemens Marktl

 

I ara ja els acabarem d’escoltar a ells, i nosaltres el primer Especial Nadal 2022 en el tema de Charlie Parker anomenat.... 

12.1.- Moose The Mooche (Charlie Parker) 8m24s. 

I dir-vos què: "Moose the Mooche" és una composició bebop escrita per Charlie Parker l'any 1946. Va ser escrita poc després que el seu amic i company musical de molt de temps Dizzy Gillespie el deixés a Los Angeles per tornar a la ciutat de Nova York. Parker feia molt de temps que era addicte a l'heroïna i alguns historiadors suggereixen que la cançó portava el nom del narcotraficant, Emry "Moose the Mooche" Byrd, que li va vendre drogues durant diversos anys abans de ser arrestat. Parker el va enregistrar a Los Angeles per a Dial Records el 28 de març de 1946, com a Charlie Parker Septet, acompanyat per Miles Davis, Lucky Thompson i Dodo Marmarosa, que actuaven amb Parker al “Finale Club”, a més de Vic McMillan (que va ser portat a la darrera hora quan el baixista original, Red Callender, va renunciar), Arvin Garrison i Roy Porter. I del tema dir-vos que està basat en el “I Got Rhythm” de Gerhswin utilitzant seqüències II-V-I abastament. I que els nostres herois l’han tocat amb una gran mestria en aquest magnífic concert en directe que van fer a Àustria al “O2 Rostall Lambach” el 22 de març de 2019.

El tema ha començat ja amb la coneguda melodia de Parker i ben aviat han començat les improvisacions, i la primera i molt reeixida la de Dave Kikoski al qual veurem al Jamboree ben aviat començat el 2023. Llarga tasca improvisant a tot Swing per “Walking” del baixista i els copets swingats a la bateria del líder. Essent un Rh&Ch i no un Blues, les línies blueseres ben bé que les hi hem escoltat alhora que la modernitat. I resulta que Kikoski ha estat l’únic protagonista solista d’aquest tema, car se l’ha menjat ell sol, exceptuant-ne els moments finals on el líder ha fet uns curts redobles. Gran tema per acabar amb ells i nosaltres el programa d’avui. 

Doncs ja hem acabat el primer programa Especial Nadal 2022, que com sempre espero que us hagi agradat. I us recordo que hem escoltat a Sergi Sirvent Trio, "Stairway to the Stars", l'Ari Hoenig Trio, "Golden Treasures", i el de Klemens Marktl Trio "Live in Austria”. 

Doncs també us vull desitjar que tingueu un bon dia dels Innocents, i un bon final d’aquest 2022 marcat per múltiples desgràcies, i sort que no només, i que tingueu un molt bon Cap d’Any. Salut per a tothom i els meus millors desitjos. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.