Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs ja tenim a punt el concert del 16 de desembre a la Sala Xica de la Vicentina, on tindrem a l’Eddie Mejia Quartet, amb ell mateix guitarra i composicions; Gianni Gagliardi, saxo tenor; David Mengual, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per tant amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem.
I el programa d’avui
serà temàtic i dedicat a la guitarra de Jazz. Us presentaré tres projectes de
guitarristes actuals, el de l’italià resident a casa nostra, Terenzio de Cristofaro, “Sunday in
Barcelona” autoproduït, mentre que els altres dos que Fresh Sound Records ha editat aquest 2022 en la seva sèrie 5000 són
en Linus Olsson, “Wes we can” i el
de Yuval Amihai, “My 90s Summer”.
I començarem endinsant-nos en el món de Fresh Sound Records amb el disc del guitarrista israelià resident a Nova York, Yuval Amihai i projecte “My 90s Summer” editat aquest 2022. Enregistrat per Chris Benham als Big Orange Sheep Studios, Brooklyn, Nova York, 24 de juny de 2021. Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito. Notes interiors i produït per Yuval Amihai. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Amb: Yuval Amihai (guitarra), David Kikoski (Fender Rhodes, piano), Eric Wheeler (contrabaix), Jeremy Dutton (bateria). Convidats: Itai Kriss (flauta als #1,2 i 6), Julieta Eugenio (saxo tenor als #1,6), Wayne Tucker (trompeta als #2 i 6). Tots els temes estan composts i arranjats per Yuval Amihai. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/yuval-amihai-albums/55288-my-90s-summer-digipack.html.
I ja els escoltarem de manera delicada car així són algunes de les seves composicions, com és ara aquesta i anomenada...
1.2.- MEDB (Yuval Amihai) 6m51s.
Doncs acabem d’escoltar-los en un tema molt delicat, alhora que divers per la qüestió rítmica. La melodia té així com uns aires follklòrics, i els moments a duet de guitarra i teclat, són molt bonics. Ens han exposat el tema sencer per ja començar amb les improvisacions. El líder Yuval Amihai, ha estat qui primer les ha fet, i us haig de dir que m’ha agradat força la seva subtilesa, la seva dolçor interpretativa i llenguatge. Mentre, la base rítmica de dos, baix i bateria, l’han recolzat i més consistent el darrer, en Jeremy Dutton i profund l’Eric Wheeler al contrabaix. També hi ha hagut colors musicals dels dos vents, així com en mode “background”. David Kikoski amb el Fender Rhodes l’ha seguit amb igual subtilesa. Gran mestre que hem tingut ocasió de veure algunes vegades al Jamboree Jazz Club. La nitidesa de la seva exposició solista alhora que elegància, ens ha meravellat. El contrast entre els seus sons i els dels dos de la base, més els del baterista, han estat evidents. Segur que aquesta déu ser la gràcia i el perquè hi ha qui hi ha en aquest disc. Un tema molt bonic per començar-los a escoltar, que ben aviat les coses canviaran.
Yuval
Amihai
és un guitarrista, compositor i educador de jazz nascut a Israel i resident a Nova York. Yuval es va traslladar d'Israel a París, França als 24 anys i ràpidament es va convertir en una veu
líder en l'escena del jazz francès; va guanyar diversos premis de prestigi,
entre els quals el 1r Premi al concurs Jazz-A-Saint-Germain,
el Gran Premi del Concurs Nacional de
Jazz de La Defense, així com el Premi
al Millor Compositor. Amihai va fer gires internacionals i va publicar tres
discos aclamats per la crítica com a líder: "Yuval Amihai Ensemble" (2012), "Longing" (2015) i
"Ain't Got Nothin' But the Blues" (2018). El seu treball va ser
elogiat per la crítica i va ser anomenat "A
master of melody" (FIP), "Virtuoso guitar player" (La Dépêche du
Midi), "A rare delicacy" (Paris Capitale), "A Gem" (Jazz
News Magazine). ), “Un músic de jazz excel·lent” (Haaretz) i “Fa cantar la seva
guitarra” (Les Dernières Nouvelles du Jazz).
Els seguirem escoltant en el tema anomenat...
2.3.- Gwen’s Groove (Yuval Amihai) 5m18s.
I sí, per descomptat que hem notat el Groove, força evident en el tema. Dutton a la bateria segueix destacant per les seves “maneres”, mentre que Wheeler al contrabaix fa una bona tasca de suport. De fet el tema ha començat amb una “Intro” curta amb roda d’acords del teclista i la qüestió rítmica a càrrec de baix i baterista, per aparèixer la melodia després. La melodia té una determinada bellesa, semblant a vegades a línies d’una improvisació, sobretot en el “Pont” o la B del tema. Incidir de nou amb la sonoritat de la guitarra del líder Amihai. Un so fosc i càlid de les guitarres de Jazz de caixa, com són les Gibson. I el Groove ha continuat en la improvisació de Kikoski al Fender Rhodes i el seu so tan característic. Una meravella que ens ha fet aquest màster, amb tot de notes que ens han acaronat les oïdes. Els tres de la base han funcionat la mar de bé, amb els acords també del líder. La seva improvisació ha estat també d’un gran nivell, estil i tradició han anat de la mà, alhora que ens ha presentat el seu nou “punt de vista”. Al final, hem pogut escoltar al baterista Dutto fent un curtet solo, que ha estat quasi una ampliació del seu esperit rítmic acabant el tema de cop.
El 2018 es va
traslladar a la ciutat de Nova York
i va començar a actuar en molts dels clubs i sales de jazz de la ciutat,
treballant amb alguns dels millors músics de l'escena, com ara David Kikoski, Peter Bernstein, Eric
Wheeler, Jason Brown, Rick Rosato, Jared Gold, Jonathan Barber, etc, Jeremy Dutton, Anwar Marshall, Daniel Dor,
Curtis Nowosad, Benny Benack III, Neal Caine, Endrea Owens, Charles Goold i
Kush Abadey.
I encara els escoltarem en el tema anomenat...
3.5.- Smiles (Yuval Amihai) 8m14s.
I d’aquest tema ens ha agradat com ha tingut uns aspectes de rítmica trencada ja en la seva primera exposició melòdica feta pel líder i guitarrista. Té uns canvis remarcables on el baterista hi té una gran presència. La melodia, a vegades és un tant entremaliada, pels canvis que fa, cosa que ens parla de les “maneres” compositives del líder. Kikoski al piano ara, ens ha tornat a impressionar per la consistència del seu discurs melòdic i harmònic. Dutton a la bateria, sempre molt present i fent un marcatge rítmic potent. Wheeler al contrabaix, subtil, també. Yuval Amihai ha fet una vegada més una gran tasca solista, improvisant amb un llenguatge jazzístic remarcable, amb una gran tècnica que s’escolta de manera clara en les seves ràpides línies melòdiques creades. I sí, en aquest tema hem pogut escoltar un magnífic i llarg solo del baterista Dutton, que ens ha deixat bocabadats. Després d’ell han recuperat la melodia gens trillada i sí d’una certa complexitat, i ja per acabar el tema, aquest altre bon tema.
Aquest és el meu
treball més personal fins ara. Vaig créixer al sud d'Israel, en un petit poble situat al desert del Nèguev. Seguint la meva passió pel jazz, viatjava regularment
llargues distàncies fins a Tel Aviv,
el centre cultural d'Israel, buscant
aprendre dels millors professors i intèrprets del país, assistint a concerts i
tocant a molts dels locals de la ciutat amb les bandes locals que vaig formar
al llarg del camí. Al final de cada estiu, viatjaria encara més per assistir al
festival internacional de jazz més gran d'Israel
a la llunyana ciutat d'Eilat. Tot el
que volia era absorbir tot el que pogués sobre aquesta música. La música
finalment em va portar a viatjar des del meu país d'origen, primer
traslladant-me a París, França i,
finalment, a la capital mundial del jazz, Nova
York. Aquest disc, fruit de la meva segona col·laboració amb Fresh Sound Records (després de “I
Ain’t Got Nothin’ but the Blues” publicat el 2018), és una col·lecció de 8
composicions originals. Vaig escriure aquestes cançons mentre viatjava entre
els diferents llocs, però mai les havia enregistrat abans. Reflecteixen la
diversitat de cultures, llocs, sons i persones que m'havia anat trobant al
llarg dels anys, a les diferents estacions de la meva vida. I tot va començar al
“My 90s Summer”, o sigui als meus estius dels 90s.
I ja els acabarem escoltant en el tema a tot Swing i anomenat....
4.7.- Coming Through (Yuval Amihai) 6m52s.
I ja heu pogut constatar que en aquest projecte no hi ha massa canvis rítmics ni de tempo. Tot i això, en aquest tema hem gaudit d’un magnífic Swing en les improvisacions, això sí. El tema però ha començat amb una línia melòdica trencada rítmicament, coses aquestes que semblen agradar-li al líder. Kikoski al piano ha tornat a brillar per la seva improvisació, ben recolzada pel “Walking” del baixista Wheeler i copets als plats i xarles del baterista Dutton. Aquest és un altre molt bon tema compost pel líder, on ha deixat espais pels altres músics on poder establir-s’hi. La seva improvisació segueix marcada pel seu segell tan personal i sonoritat ja reconeguda per sempre més. Una bona tècnica que s’evidencia en les línies ràpides interpretades amb aquesta seva solvència. Hi ha moments per respirar però no gaires, donada la seva gestió del tempo. També hem pogut escoltar una molt bona improvisació del baixista Wheeler que en tots els temes ha fet la magnífica tasca d’acompanyar. El seu solo ha estat també força ben fet, amb gust, de manera melòdica, alhora que la pulsió rítmica, la més adequada. I tots ells han recuperat la melodia, i ja per acabar el tema delicadament. Un gran tema per ja deixar-los d’escoltar i seguir nosaltres amb la resta de projectes.
I ens acaba dient: Un
agraïment especial a Jordi Pujol de Fresh Sound Records, i a la meva parella
de vida Elza Rechtman per creure
sempre en mi i donar suport al meu viatge musical al llarg del camí. I el més
important: gràcies, estimats oients, per triar acompanyar-me en aquest viatge.
M'alegro que en formeu part, espero que gaudiu del viatge. —Yuval Amihai.
Doncs ara deixarem el món de FSR i seguirem amb el del guitarrista italià establert a casa nostra, en Terenzio de Cristofaro, “Sunday in Barcelona” autoproduït i enregistrat per Guille Pérez Jove a l’Estudi Bonsò de la Vila de Gràcia. Aquí hi tenim a Terenzio de Cristofaro, guitarra i composicions; Andrea Nuzzo, Hammond, Gonzalo del Val, bateria i Luca Tondena, saxo tenor en alguns temes. I ja els escoltarem, a trio, en la preciosa balada anomenada...
5.4.- The Mountain (Terenzio de Cristofaro) 6m24s.
Doncs acabem d’escoltar una composició molt bonica d’aquest guitarrista italià establert a casa nostra, en Terenzio de Cristofaro. Ha aparegut un instrument que ja no ens abandonarà en la resta del programa, l’orgue Hammond. I ves per on que el tristament desaparegut Pat Martino va tenir un trio de guitarra, orgue i bateria, tal i com acabem d’escoltar als nostres herois. Un tema on ja cap el final hem pogut escoltar com Gonzalo s’esplaiava delicadament, però. La composició té un delicat Groove marcat suaument per les escombretes i notes soltes, les més baixes que ha fet l’organista, ells, que fan aquestes diverses tasques. I l’han començat amb la melodia a càrrec del líder i guitarrista, tot molt delicat i suau. I així ha estat la seva improvisació, de suau, de delicada, la del guitarrista i la seva guitarra, el so de la qual no és aquell tan fosc que li hem escoltat abans a Yuval Amihai, coses aquestes de les seves diferents guitarres. Andrea Nuzzo al Hammond, l’ha seguit amb la mateixa sensibilitat i delicadesa, l’apropiada a un tema preciós, un tan melancòlic, però molt bonic. Baladeta càlida per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
I seguirem a tot delicat Swing i també a trio de guitarra, orgue i bateria amb el tema..
6.3.- Havana (Terenzio de Cristofaro) 4m13s.
I ves per on que aquest tema parteix de l’harmonia del “Softly as in a Morning Sunrise”; ell però ha fet una melodia diferent. Hi ha també la diferència rítmica, car el “Softly..” va més o menys a Latin a les As i a tot Swing a la B, al menys en algunes interpretacions que jo he escoltat on s’accentua el Swing a la B o “pont” del tema. Versions però com la que fa Wynton Kelly Trio van a Swing durant tot el tema i a un tempo més viu. La versió que ens han fet els nostres herois, el nostre heroi Terenzio, va a un tempo molt més delicat que les comentades, alhora que a un ritme Bossa i/o similars de l’entorn Latin. El tema comença amb una “Intro” de 8 compassos i ja per iniciar-ne la melodia creada, que té certament una gran i senzilla bellesa. El ritme es manté durant tota l’execució de cada “Chorus”. Nuzzo a l’orgue ens ha fet una improvisació molt reeixida, molt ben feta, vaja. La gestió dels silencis, perfecte. El pont, magnífic. El Swing en la seva interpretació, magnífic. Se’ns està mostrant com a bon organista que és. Terenzio l’ha seguit amb un magnífic gust musical tot i improvisant. I què maco li ha quedat la “impro” en el pont del tema. I després els hem pogut escoltar fent uns “quatres” amb el baterista Gonzalo en les dues As del tema. Una magnífica composició “contrafact” que es diu, quan fas un tema o melodia nova, partint de l’harmonia d’un altre anterior, com ha estat el cas.
Terenzio
De Cristofaro
guitarrista de jazz italià, estudià al conservatori de Roma. Allà començà a tocar amb diversos músics de jazz de l'escena
italiana. El 2018 es mudà a Barcelona
per estudiar un Màster de Jazz al Conservatori del Liceu. Al març 2022
gravà el seu primer àlbum com a solista "Sunday in Barcelona", que és
aquest que esteu escoltant amb Luca
Tondena, Andrea Nuzzo i Gonzalo del Val. El disc té totes les composicions
originals que es mouen entre el Hard-bop i el Jazz Modern. Terenzio ha tocat amb Bill
Mchenry, Gonzálo del Val, Horacio Fumero, Luca Tondena, Nazzareno Brischeto, Marc
Miralta, Mauro Battisti i altres músics de l'escena del Jazz de Barcelona.
I encara els escoltarem amb més tempo i magnífic Swing i ara a quartet amb en Luca Tondena al saxo tenor i tema..
7.2.- Blue Dexter (Terenzio de Cristofaro) 6m42s.
I aquest tema, Terenzio li ha dedicat al bo de Dexter Gordon. I quin goig poder escoltar a l’amic Luca al saxo tenor, ell que va ser qui va inaugurar el Jazz Club la Vicentina amb el seu quartet, un llunyà juny de 2009. El Swing ens ha acompanyat durant tot el tema, el fet pel “walking” dels més greus de l’organista Andrea Nuzzo i el xarles i “ride” del baterista Gonzalo del Val. I el tema l’han començat a duet guitarrista i saxo tenor en les As, mentre que la B del tema, el Pont, l’ha fet el líder i compositor. Ell mateix ha iniciat les improvisacions amb uns motius recurrents a les As. El pont, ah, el pont, sempre és diferent, on ha quallat unes frases molt ben trobades passant-lo, el pont. Ha fet diversos “chorus” i en algun d’ells recordant-nos frases d’altres temes i músics, tot plegat molt ben trobat. Luca per fi Luca escoltant-lo improvisant amb el seu so “robust”, “ple”, “consistent” el del seu saxo tenor. Més improvisacions ens han fet amb l’organista Nuzzo que ens ha tornat a “frapar” per com de bé i delicat ho fa. A vegades sembla que sigui fàcil de fer, per com de senzill i fàcil ho fan ells, però no, no ens equivoquem, que això que fan aquests grans músics és molt i molt complicat i gens fàcil. Al final, uns “quatres” amb el Gonzalo i ja per acabar el magnífic tema de Terenzio de Cristofaro.
El disc és una
autoproducció i ha esta enregistrat a l'Estudi
Bonsò de Guille Pérez Jove, a la
Vila de Gràcia. La qualitat sonora
de l'àlbum és molt neta gràcies a la bona feina del tècnic de so Guille Pérez Jove. Això i les altres
coses que us he comentat me les va fer arribar Terenzio de Cristofaro. Gràcies noi.
I ja els acabarem d’escoltar en el també tema vital i anomenat...
8.8.- Contrafact (Terenzio de Cristofaro) 3m54s.
I ves per on que aquest tema anomenat “Contrafact”, no ho és de cap dels temes que jo conec. És un original del líder, i res més. I si els havíem escoltat a tot Swing, doncs en aquest tema encara ho hem fet més. El tempo també és més viu, i tot plegat fa que el tema tingui una “marxeta” d’allò més “guai”. Un tema, l’harmonia del qual també ens ha agradat força, on els canvis relacionats amb les seves diferents parts, es perceben i aprecien la mar de bé, i sempre, ho estic dient en aquest programa i crec que més o menys ho dic sempre, que a les Bs, al ponts, hi ha canvis harmònics i a vegades també rítmics. I de nou l’han començat a duet de saxo tenor i guitarra, fent-ne ells dos la melodia sencera. Luca Tondena ha estat qui primer ha improvisat i de nou hem constatat la potència sonora alhora que el seu llenguatge “jazzero”. A ell el podeu veure cada divendres al Big Bang del barri del Raval, on lidera un trio i coordina la Jam posterior. Bon fraseig el de l’amic Luca, i tècnica a dojo. El líder a la guitarra ens ha tornat a meravellar per la seva qualitat interpretativa. Els silencis els gestiona la mar de bé, encabits ells en el propi Swing del tema. Llargs solos que ens han fet tots dos, i què ben executats, bravo. Al final, com sol passar, han recuperat la melodia principal i l’han acabat delicadament. La feina de l’Andrea Nuzzo a l’orgue ha estat de suport fonamental a la resta de companys que han improvisat, o sigui que bravo Andrea. Per descomptat que també un bravo ben gran pel líder, guitarrista i compositor que es va posar en contacte amb mi.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://crurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ara ja encarem el
final del programa amb l’altre guitarrista de l’ona FSR, Linus Olsson i disc “Wes
We Can”, editat aquest 2022. Enregistrat per Nicolas Charlier a l’Studio
des Egreffins, Videlles, 27 i 28 d'octubre de 2020. Mesclat i masteritzat
per Nicolas Charlier. Produït per Linus Olsson. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Amb: Linus Olsson (guitarra), Stéphane Guillaume (saxo tenor, flauta),
Damien Argentieri (orgue Hammond), Antoine Paganotti (bateria). Tots els
temes composts per Linus Olsson. I
com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/linus-olsson-albums/55224-wes-we-can-digipack.html.
I ell ens diu.... Vaig començar a compondre quan era adolescent al mateix temps que vaig començar a somiar amb una vida musical. Des de llavors, escriure les meves pròpies cançons sempre ha estat com una part natural del fet de ser músic. Amb el temps i amb l'experiència crec que he après a centrar-me més en lo més essencial de les meves composicions. Un amic músic em va dir una vegada que les meves melodies semblaven poder-se "tocar per si soles". Per a mi és important que els músics expressin la seva personalitat i també vull deixar molt espai per a la interacció entre els membres de la banda. D'aquesta manera ens divertim a l'escenari i emocionem la gent del públic que hi va a passar una bona estona amb nosaltres i amb la música. Per a mi aquesta és l'essència del jazz!
Escoltem-los ja en el primer tema anomenat...
9.7.- Kabalevski (Linus Olsson) 6m02s.
I ves per on que hem començat aquest preciós tema de Linus Olsson també amb el Hammond de Damien Argentieri el qual ens ha fet una “Intro” molt bonica i posterior entrada al tema. El líder Olsson n’ha iniciat la melodia que us haig de dir que també ha estat molt maca. Té un canvi harmònic en el pont o la B, que és molt maco. I la guitarra d’Olsson sona a Blues, per les seves línies melòdiques i perquè el tema té també aquests aires bluseros. Ens ha agradat força la seva subtilesa interpretativa, i per descomptat el seu fraseig jazzístic tan evident. Argentieri a l’orgue ha fet també una magnífica tasca solista seguint també els aires del Blues d’aquest magnífic “Kabalevski” de Linus Olsson. I ara hem escoltat la melodia feta a duet de guitarra de Linus Olsson i amb Stéphane Guillaume al saxo tenor, essent aquest darrer qui s’ha posat a improvisar. I quin espatarrant solo ens ha fet l’Stéphane, ell amb un so no tan potent com el de l’amic Luca, però amb les mateixes “bones maneres”. De fet ens ha sorprès per com de bopper ens l’ha fet. Un gran tema per començar-los a escoltar.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Festival Mas i Mas:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
10.5.- Around the Block (Linus Olsson) 6m52s.
I quina altra magnífica composició ens ha fet en Linus Olsson i ens han interpretat aquests herois nostres. El so de la seva guitarra és més proper al de Terenzio que al de Yuval Amihai, més fosc aquest darrer. I el tema l’han iniciat amb una “Intro” per ben aviat aparèixer la melodia a càrrec del líder i compositor. En la segona passejada, en Guillaume l’ha acompanyat fent-la els dos músics a duet. Això mateix ha passat en les As del tema. El tema té un canvi tonal i rítmic en la B que ha estat magnífic. El líder ens ha tornat a fer una magnífica improvisació en aquest seu tema “Around the Block”, amb un gust i delicadeses ben paleses en la seva interpretació. Molt bon guitarrista també en Linus Olsson, suec ell però potser estant-se a París on hi déu haver una “moguda” musical que a ell li agrada i li va molt bé. Stéphane Guillaume l’ha seguit amb una magnífica improvisació i millor llenguatge i fraseig, lleuger i gràcil, el qual ens mostra la seva gran tècnica. Un llenguatge modern i sonoritat increïblement jazzística. Damien Argentieri ha fet també una gran tasca, ell que també acompanya amb acords i els més baixos de l’acord. La seva improvisació ha estat increïble, tot i que no massa llarga. I com sempre, han recuperat el tema i l’han acabat dolçament amb el so del Hammond.
Durant els últims anys he tingut l'oportunitat de treballar a Niça, París i Nova York amb molts músics i molt bons. El novembre de 2019 vaig fer dos concerts a París amb Stéphane Guillaume, un saxofonista i flautista ple d'energia i creativitat, Damien Argentieri, un organista d'orelles i oïdes enormes i un intèrpret d’equip, de grup molt sòlid i Antoine Paganotti, un bateria molt dinàmic i musical. Una química tan gran a la banda que vaig pensar per mi mateix que era hora d’enregistrar un nou disc amb les meves composicions recents i esclar que havia de fer-ho amb aquests músics!
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
etc, etc....al blog hi
trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els escoltarem en el tema....
11.1.- Wes We Can (Linus Olsson) 5m40s.
I el tema ja ha començat amb el líder arrencant-lo amb una Intro i posterior melodia. Posteriorment, i a duet de saxo tenor i guitarrista l’han tornat a fer per ja iniciar-ne les improvisacions. De nou ens hem trobat amb un tema a tot Blues car així m’han semblat els seus “flaires”. La rítmica ja és una altra cosa, car no és un tema a 4x4 típic i habitual i m’ha semblat que és un ritme ternari complex a 11x4, gens habitual. De nou el canvi tonal del Pont ha estat impressionant. Olsson ha fet la primera improvisació on el llenguatge del Blues-Jazz hi és de totes, totes. Ens ha clavat una magnifica improvisació executada amb mestria i bon gust, el mateix que ens ha mostrat l’Stéphane Guillaume del qual n’he pogut trobar aquesta ressenya a la web de Selmer France.
“Expert en el paper de músic de partitura a vista –i com a tal, un dels més sol·licitats de l’escena parisenca–, la versatilitat de Stéphane Guillaume el converteix en un soci preferit. Si la seva tècnica és impressionant, al músic, que és molt profund ja des de petit, no li falta ànima. Com aquells músics que assetjaven la West Coast, Stéphane Guillaume porta flautes, saxos i clarinets a l'espatlla. A la seva manera, ell interpreta com un autèntic políglota, com si la música, aquest llenguatge universal en constant metamorfosi, trobés en ell expressió en diferents dialectes, en diferents veus, que sempre tornen a la mateixa història. Diversitat de sons, correspondència de timbres, associació de respiracions, el seu repertori és una meravella d'invent i testimonia les seves qualitats també com a compositor”.
M’ha semblat que podíem saber alguna cosa més d’aquest crac francès. I és que aquest saxofonista francès té un “savoir faire” jazzero excepcional. El seu so és també increïblement jazzero i més encara ho han estat les seves frases i melodies creades, tot fet amb una velocitat de bopper. L’organista Damien Argentieri ens ha tornat també a meravellar per com ha fet el seu solo, ell en l’ona dels mestre i tristament desaparegut Joey DeFrancesco. I després d’ell, melodia i final d’aquest gran tema de Linus Olsson.
Aquest repertori reflecteix moltes de les meves inspiracions musicals diferents, jazz, blues, bebop, ritmes llatins, etc. Hi ha la cançó principal, "Wes We Can", que vaig compondre pensant en Wes Montgomery, una altra melodia que vaig escriure per a John Scofield anomenada "Johnny". B Sco”, que fa un gest cap a la música brasilera, que també m'encanta. Espero sincerament que gaudiu escoltant aquesta música tant com jo i els meus companys músics gaudim tocant-la! — Linus Olsson, Niça, França, agost de 2021.
I ja acabarem el programa d’avui amb el tema anomenat....
12.6.- Austerology (Linus Olsson) 5m05s.
I aquest tema és el
més bopper de tots, iniciat a duet dels dos solistes, saxo tenor i guitarrista
i líder. I és a més a més, o a mi m’ho sembla, un Rh&CH d’aquells que varen
sorgir del “I Got Rhythm” de Georges
Gershwin i sinó, se li sembla molt. L’aspecte rítmic és força interessant,
car, l’organista va a tot “walking” i per tant també a tot Swing, i el
baterista, pel “xarles”, alhora que colpeja la caixa de la seva bateria creant línies
rítmiques de manera permanent. Les improvisacions han estat molt remarcables,
la primera la del líder Linus Olsson,
magnífic, lleuger i gràcil. L’Stéphane
Guillaume ha estat qui l’ha seguit, fent-ho de nou de magistral manera.
M’ha agradat molt aquest jove saxofonista francès, com també l’organista Damien Argentieri, el qual ha tornat a
brillar executant una improvisació genial. Al final han fet uns “quatres” amb
el brillant baterista Antoine Paganotti,
guitarrista, organista i saxofonista, arribant ja al final d’aquest magnífic
tema del guitarrista suec establert a París,
sembla ser, en Linus Olsson.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui que ha estat molt maco, al menys a mi m’ho ha semblat, i com
sempre, espero que també us hagi agradat a vosaltres. Recordem que hem escotat
a tres guitarristes i els seus darrers projectes, primer amb en Yuval Amihai, “My 90s Summers” per
després el “Sunday in Barcelona” de Terenzio de Cristofaro i acabar com ho
hem fet amb en Linus Olsson i el seu
“Wes we Can”, el de Terenzio autoproduït, mentre que els
altres dos, de la nostra editorial amiga Fresh
Sound Records de la seva Sèrie 5000.
Acabaré recordant-vos el proper concert del divendres 16 de desembre que anirà a càrrec del jove guitarrista mexicà establert a casa nostra, Eddie Mejía, guitarra, el qual ens presentarà el seu projecte a quartet amb temes propis i estàndards, acompanyat de Gianni Gagliardi, saxo tenor; David Mengual, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament SVdH i per tant amb l’entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
