Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. Doncs ja encarant el concert del 28 d’octubre amb Benny Sharoni Quartet al qual no hi podeu faltar, apunteu-vos-ho a la vostra agenda. 

I avui amb un programa amb músics del país i els seus projectes, com són els del jove guitarrista Rai Paz Quartet, “RETURN”, editat per Underpool. També de casa nostra és el Roger Mas i el seu “TRANSPARENT”, editat per FSNT. De més cap el sud és el “TENORISM” de l’Enrique Oliver & Daniel Torres, aquest editat per Sedajazz Records.

 

Doncs començaré el programa amb el treball que Rai Paz li va dedicar a Sean Levitt anomenat “RETURN” editat per Underpool. Ho va enregistrar i mesclar Sergi Felipe al seu estudi d’Esplugues de Llobregat. I aquí hi tenim a Rai Paz, guitarra; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Moll, bateria. Tots els temes són de Sean Levitt excepte el “From Paris With Love”, què és de l’Stella Levitt i on hi col·labora Carme Canela, veu. I com sempre dir-vos que el blog hi trobareu la pàgina web del disc:

https://www.underpool.org/releases/return-the-music-of-sean-levitt/.. 

Aquest és un magnífic projecte i sobretot record al gran guitarrista americà que tanta empremta va deixar a casa nostra, en Sean Levitt. M’atreviria a dir que déu ser la primera vegada que un músic i guitarrista li fa un homenatge tan sentit, de sentiment. Dels 9 temes n’hi ha dos que són així com baladetes i la que més la que canta Carme, “From Paris With Love”. També ho és així de delicada “Sinti” tot i que amb un pèl més de tempo. El delicat Swing apareix ja amb el “Deep In Your Eyes”, tema a tempo mèdium. Més o menys al mateix tempo i Swing tenim també el primer track del disc, “November Song”. A partir d’aquí, la resta de temes tenen ja un tempo més viu sense deixar mai el Swing. El blues apareix amb el “Blues At Yesterdays”, i el tempo creix amb “Nina (Lady Miau)”, segur dedicat a la que devia ser la seva gateta, la de Levitt. Més vius encara són la resta de temes com és el que Levitt li devia dedicar a Joe Henderson, “Mr. Henderson”. El que titula el disc de Rai, “Return”, també té aquesta trempera. I encara més vitals són “Stop Me Now!” i  el darrer “Tenochtitlan”. Un magnífic projecte i record al Sean Levitt. 

I ja que tenim a la Carme amb la seva càlida veu, l’escoltarem a ella i a ells en el tema compost per l’Stella Levitt i anomenat... 

1.10.- “From Paris With Love” (Stella Levitt) 5m29s. 

Doncs ja heu pogut escoltat la dolça veu de la nostra estimada amiga Carme Canela, en aquest, el darrer tema del projecte i compost per la que n’era la parella i dona de Sean Levitt. Una preciosa balada per començar el programa d’avui, que en Rai Paz i el seu quartet base s’han encarregat de continuar, i ell amb una magnífica improvisació. Rai és un dels joves guitarristes que ha seguit l’ona dels mestres com Joe Pass, per exemple. El so de la seva guitarra de caixa, que no una Gibson i sí una que semblen haver-li fet a mida, és càlid, fosc de bonic i profund. El llenguatge jazzístic del guitarrista és aclaparador, i la seva tècnica i delicada pulsió ens el fan escoltar detingudament. Tingueu-lo en compte, Rai Paz, guitarrista de Jazz alhora que compositor, coses que es poden escoltar en un altre disc que van enregistrar en la mateixa sessió i anomenat “Dedicatòria”.   

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

Els seguirem escoltant en el magnífic tema de Sean Levitt, com ho la resta, i anomenat.. 

2.8.- Deep In Your Eyes (Sean Levitt) 4m19s. 

I amb quin Swing hem seguit amb la música de Sean Levitt. Un tema d’estructura de 32 compassos i de la forma clàssica AABA, coses que segur que haureu copsat, sobretot per com el pont té el corresponent canvi tonal. La melodia en les As és força enganxosa i ben aviat la copsem i així han començat el tema, amb la guitarra del líder fent-la. Els seus companys de la base rítmica li donen tot el Swing adequat, i ells són en Pau Sala i Joan Moll, baixista i baterista, sense oblidar les harmonies i acords d’en Toni Saigi, al piano. Rai ha estat qui primer ens ha acaronat amb la seva improvisació, i ja heu constatat el seu exquisit bon gust i fraseig ple de Jazz. Toni Saigi l’ha seguit al piano, ell amb el seu tarannà personal imbuït de l’estela de Monk, tot i que se’l reconeix cada vegada més. Els acords i dissonàncies provocades per la utilització d’intervals més amplis, són alguns dels seus elements personals. Melodia de nou i final. Un gran tema de Levitt.

 

I encara els escoltarem en el tema dedicat a la seva gateta anomenada... 

3.2.- Nina (Lady Miau) (Sean Levitt) 4m21s. 

I quin tema més viu de tempo va “parir” en Sean Levitt, alhora que melodia entremaliada, gens trillada però també amb una gràcia innata. Tema d’estructura i forma típica dels estàndards de Jazz. Tempo viu i Swing brutal a càrrec del “walking” del contrabaix de Pau Sala i els copets als plats i xarles de la bateria de Joan Moll. Rai ha estat de nou qui primer ha improvisat, i de quina manera ho ha fet. En els temes de tempo viu com aquest és on també podem comprovar les més virtuts dels músics, car la tècnica del músic es veu posada sobra la “picota”. El fraseig s’ha d’escoltar de manera nítida, sense entrebancs, i per descomptat així ho hem escoltat, car aquests joves són ja uns mestres. La seva digitació és precisa, arribant els dits de la mà esquerra abans que la pua de la dreta. De nou Toni l’ha seguit amb la seva improvisació marcada per aquelles dissonàncies tan seves. La qüestió de la rítmica, així com trencada a moments, també ens el recorda a ell i a Monk. La juguesca de les dues mans ha estat brutal. Bravo Toni. Melodia i final, i aquesta vegada amb una mena de “Vamp” que ha allargassat el tema lo adequat. 

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I ja els acabarem d’escoltar en un dels temes més vitals i anomenat... 

4.6.- Tenochtitlan (Sean Levitt) 3m50s. 

I encara més vital ha estat aquest tema, i és el que més ho és dels temes de Levitt escollits per Rai. La melodia és també un pèl entremaliada on també hem notat els seus moments de rítmica trencada als inicis, car després, el Swing se’ns emporta de manera irremissible. Gran tema de Sean Levitt i millors interpretacions de tots quatre. Rai ha tornat a brillar en la seva improvisació, i aquesta vegada amb més vitalitat de tempo. La sonoritat de la seva guitarra sempre ens acosta a la dels grans mestres, i també notem què bé ha après les seves implícites lliçons. Toni al piano hi ha tornat amb la mateixa empremta personal i indiscutible tècnica. El que sí he trobat a faltar ha estat les improvisacions dels altres dos de la base rítmica. Un solo de Pau Sala no l’he escoltat, al menys en els temes escollits, i tampoc cap solo de Joan Moll a la bateria. En fi, això és “pecata minuta”, car el projecte té una empenta brutal. Felicitats Rai Paz i companys. Bravo pel treball dedicat a Sean Levitt.

 

Doncs després d’aquest magnífic projecte d’en Rai Paz, ara proposo que escoltem alguns temes del disc del gran pianista, compositor i amic, en Roger Mas, “TRANSPARENT”, editat per FSNT. Enregistrat a Oido Studios, Barcelona. Tots els temes són d’en Roger Mas. Produït per Roger Mas i productor executiu, en Jordi Pujol. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/roger-mas-albums/55344-transparent.html?search_query=roger+mas&results=98. 

I aquest és un projecte amb 11 temes i per tant podem dir que en Roger s’ho ha “currat” força. Des del punt de vista rítmic hi ha diversitat també, havent-hi tres precioses balades, la més, la que titula el disc, “11. Transparent”. També ho és “8. Musical Ratios” i el 3er track, “3. Beyond Loneliness”, precioses les tres. Encara delicades són aquestes: “4. Dear Masters”, “7. El Salvatore”, aquesta amb un aspecte rítmic molt interessant i també “6. California Sunset”. Més vitals són “1. Las Llanuras del Tránsito”, “5. Bruno’s Rhythm”, “2. Sorra i Escuma” i “9. Blues for a While” i la molt potent “10. El Señor del Caos”. De fet, aquesta darrera és la que té més trempera rítmica i de tempo, no havent-n’hi cap d’aquelles súper fast. 

Els escoltarem per començar amb una de les balades per veure com s’ho maneguen a tempos slows, cosa gens fàcil. Una de les més boniques és aquesta.... 

5.3.- Beyond Loneliness (Roger Mas) 6m44s. 

I després dels joves cracs, ara ens toca escoltar als que devien ser els seus mestres, d’alguna manera. I ja heu pogut escoltar quina preciosa balada ens ha fet en Roger Mas. El seu projecte és totalment personal, on tots els temes li són propis, i aquest és una bella mostra. La Intro a piano sol ens ha situat en la molt bonica melodia, i amb quina dolçor l’ha interpretat el líder al piano. Jaume a la guitarra també l’ha feta, delicadament, i també amb un so de guitarra de caixa, la seva que tampoc és una Gibson, i amb el so fosc tot i que no tant com la d’en Rai. Ell i el líder s’han passejat per la melodia coses que al final han desembocat en la primera improvisació, la del gran guitarrista igualadí. La seva calidesa interpretativa és esglaiadora per bonica. La melodia creada preciosa. Roger l’ha seguit a tempo doblat en la seva improvisació, si la comparem amb la d’en Jaume. Quina molt bonica improvisació la d’en Roger Mas per després recuperar la melodia, i acabar-lo tal i com l’ha començat, a piano sol. Preciós tema per començar-los a escoltar. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz...

23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/, 

I els seguirem escoltant en el tema on hi col·labora Santi de la Rubia al saxo tenor i anomenat... 

6.5.- Bruno’s Rhythm (Roger Mas) 7m55s. 

I ja veieu quin canvi de posicions, melòdico-rítmiques. Aquest tema fa una recerca de qüestions rítmiques alhora que melòdiques, i així ho podem copsar per com el baix i la bateria gestionen el ritme, el darrer amb copets al canto de la caixa de la seva bateria. I és que a la base hi tenim a Bori Albero, contrabaix i Jordi Rossy, bateria, no gens menys, ni més ni menys. Però esclar que al saxo tenor hi tenim a un dels més punters i moderns del país, en Santi de la Rubia, ell valencià que s’està entre nosaltres de fa una bona colla d’anys. I quin solo que ens ha clavat més impressionant. El so del seu tenor és d’aquells d’època, el d’un Balanced Action de Selmer. El seu ràpid i lligat fraseig ens el mostren com el que és, un dels grans saxos tenors de casa nostra. Un llenguatge jazzístic impressionant alhora que delicadesa melòdica, què més podem demanar. Roger al piano, s’ha quedat liderant el trio base, i ells dos amb la mateixa rítmica trencada, ara encara més evident. S’ha clavat una improvisació marcada també per la qüestió rítmica quan ha fet els acords. La mà dreta ha volat lleugera i gràcil en la seva part melòdica i de nou han recuperat la bonica melodia principal on també hi hem escoltat a Santi fent duet amb el líder i pianista. Al final també a duet amb la guitarra de Jaume. I què bonic ha estat el tema, Roger. 

I ell mateix ens diu això: Per a aquest àlbum, he enregistrat algunes de les meves composicions més complexes i completes pel que fa a concepte, estil i música. He intentat passar una bona estona amb els meus companys de viatge, i en això, almenys, ho he aconseguit. També vaig intentar fluir amb claredat i intensitat. Això és per a mi una confirmació de tot allò que em motiva i em mou, tot el que busco a la música i a la vida. — Roger Mas. 

I encara els seguirem escoltant en el tema.... 

7.1.- Las Lágrimas del Tránsito (Roger Mas) 6m22s. 

I ara encara més vitals de tempo i amb un altre tema on la qüestió rítmica s’allunya de lo més trillat i busca i troba nous camins. També la melodia no és gens trillada, la qual cosa el fa força excepcional. I què maca la melodia feta a duet amb en Jaume.  I ell mateix, en Jaume, ens ha clavat una improvisació increïble, i ara amb un so més brillant, tot just passat per sedassos electrònics força meditats i gens exagerats. L’hem pogut escoltar en una altre faceta estilística, una més de les moltes més que ell domina. Roger al piano ha tornat a brillar com els sons del seu piano, els de la mà dreta allà a dalt de tot del registre. L’esquerra mai ha abandonat la dreta, ans al contrari, l’ha recolzat harmònicament en tot moment. I sí, hem pogut escoltar a Bori Albero en algunes soltes i curtes notes, tot un goig tenir-lo a ell remenant els més baixos. I quin tema més impressionat d’en Roger Mas, el qual ens ha tornat a mostrar que la seva faceta de compositor és tan reeixida com la d’intèrpret al piano. 

I ara sí que els acabarem d’escoltar en el tema anomenat... 

8.10.- El Señor del Caos (Roger Mas) 6m16s. 

I en aquest tema on també hi col·labora en Santi de la Rubia hem tornat a flipar. La melodia l’han feta guitarra i saxo tenor a duet, i aquest darrer ha estat l’instrument que primer hem escoltat improvisant, a càrrec del gran Santi de la Rubia. Quin domini de l’instrument, quina gran tècnica alhora que gust interpretatiu i llenguatge modern, el del seu Jazz. El tema té la B on el Swing és més evident, tot i que segueix essent un tema on els ritmes trencats hi apareixen clarament. Deu ser el “motiu principal” del disc d’en Roger, la dels ritmes gens trillats. Jaume hi ha tornat amb el seu so més brillant i de nou amb una magnífica improvisació on ens ha mostrat de nou la seva mestria. En Roger els ha seguit improvisant ell i de quina manera ho ha tornat a fer més magistral. La mà esquerra ens situa sempre en el context rítmic i harmònic en les As, car sembla jugar amb un parell d’acords, coses que s’amplien en el pont o la B del tema on també hi apareix el Swing. La dreta però ens ha acaronat sí, i també amb unes línies melòdiques creades força modernes, amb digitació prístina i pura. Amb el motiu principal melòdic i trencat de ritme i posterior Swing, ens han apropat al final d’aquest gran tema d’en Roger Mas, el darrer dels que he pogut escollir. Gran projecte d’aquest nostre estimat amic, compositor i pianista, ell qui em va cedir aquest disc, a mi i al Joan Recolons, el dia del concert que Mary Gumà organitzà a Santa Maria de Miralles el 3 de setembre passat. 

I més espais on es fa Jazz...

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

Etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I ara sí que encarem el final del programa amb el darrer projecte d’avui, el “TENORISM” de l’Enrique Oliver & Daniel Torres Quintet (featu. Rick Margitza). Disc editat per Sedajazz Records el 2021 i presentat a casa nostra al Jamboree, què és on ells me’l van cedir; gràcies nois. Es va enregistrar a estudi, PuertoRecords i en viu a MvA, a Màlaga el 2020. I ells són: Enrique Oliver, Daniel Torres, saxo tenor; Jose Carra, piano; Bori Albero, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Hi ha la col·laboració de Rick Margitza, saxo tenor en el tema “3. Tenorism” i del Jaume Llombart, guitarra  en el tema “1. The Last Journey”. Les composicions les comparteixen els dos líders excepte la preciosa balada “The Gipsy” què és de Billy Reid. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=228. 

I també aquest disc té diversitat rítmica alhora que de tempos, havent-hi dues baladetes molt maques, i aquestes són “4. Compás de la Victória” i “7. The Gipsy”. El tema “5. Hope and Heartache” té un tempo un pèl més viu, tot i que no massa i una bonica melodia. Més enèrgic d’entrada és el “1. The Last Journey” també a un tempo delicat on hi tenim a Jaume Llombart a la guitarra. Més viu és el tema dedicat a Jaume Llombart ,”8. Jaume’s Rhythm”, un Rh&Ch que està implícit en el propi títol. Encara més vital és el “2. ¿Que pasa con tu rollo?” amb una melodia entremaliada. I de ritmes trencats és el “6. April in August” i amb un Swing brutal. I el “3. Tenorism” és on hi participa el convidat especial Rick Margitza de ritmes trencats en la melodia i Swing en les improvisacions i tempo vital. I el més canyero de tots és el darrer track, “9. Tati”, que ja amb la llarga Intro ens impressiona i més que ho farà en escoltar-lo sencer. 

Doncs proposo que comencem ja amb una mica de canya amb el primer track del disc on hi tenim a Jaume Llombart de convidat a la guitarra i tema de Daniel Torres... 

9.1.- The Last Journey (Daniel Torres) 9m05s. 

Doncs ja heu vist que ens em situat en un altre context melòdic, ara de la mà d’aquests dos monstres malaguenys del saxo tenor, Enrique Oliver i Daniel Torres. I de quina manera han començat el tema, amb una Intro majestuosa a càrrec d’ells dos. I ves per on que també hem escoltat la guitarra del Jaume i ara amb un so un pèl diferent de l’escoltat en el projecte anterior de Roger Mas. Ell ha seguit fent una roda solista abans de començar el tema pels dos saxos, i també els ha acompanyat en la seva exposició melòdica. El canvi tonal del pont és molt maco alhora que evidencia la diferència amb la melodia inicial. Un tema llarg de 9 minuts on hem pogut gaudir de la improvisació compartida, la dels dos líders del projecte, Oliver i Torres. Ells dos han fet una gran tasca solista, amb moments molt “heavis” alhora que farcits de modernitat. I sempre la base repetint la càdencia harmònica per on ells dos han volat, literalment. I quin canvi musical hem viscut quan Jose Carra ha aparegut amb el piano. Els tres s’han quedat sols, i el pianista ens ha acaronat amb aires clàssics també, alhora que una clara modernitat. Molt bonica la seva interpretació. I després d’ell, ells amb la melodia i final súper delicat, preciós tema per començar-los a escoltar. I amb aquests sons de monjos budistes també van acabar aquest tema quan els vam veure al Jamboree. Impressionant tema de Daniel Torres. 

I seguirem amb aquesta modernitat i amb més tempo i a tot Swing en el tema compost per l’Enrique Oliver anomenat... 

10.2.- ¿Que pasa con tu rollo? (Enrique Oliver) 4m21s. 

I quin Swing ja d’entrada a càrrec de les escombretes de l’amic Ramon Prats a la bateria. I la melodia de nou a duet dels dos saxos tenors ens ha impressionat per com l’han feta. I ells dos han aparegut fent la improvisació a mode de pregunta-resposta i primer amb quatre compassos cadascun, després cada dos, i ja finalment ells dos a la vegada a mode de col·lectiva de dos, brutals de nou. Carra al piano ens ha situat en un context de piano improvisat, el dels anys 30s per la seva sonoritat però també per com és el tema. La seva digitació clara i delicada ens el mostra com ell és, un pianista amb un gran estil i classe. Un tema que no és que duri poc, no, però que sí ens ha passat volant segur que pel tempo viu. Ells dos s’han tornat a trobar al final i han repetit la seqüència melòdica a la vegada. Una melodia i fraseig lligat tot plegat força entremaliat i que ens els mostra amb tota la seva mestria. Un gran tema de l’Enrique.

 

I si hi tenim a Rick Margitza doncs l’hem d’escoltar i ho farem amb el tema de Daniel Torres, el que titula el disc... 

11.3.- Tenorism (Daniel Torres) 11m46s. 

I Rick Margitza només hi és en aquest tema; sort que al Jamboree va venir des de Paris per tocar-ne alguns més. I aquest tema de Torres és també molt interessant on l’aspecte de la rítmica trencada hi és força evident en l’exposició de la melodia del tema, melodia també entremaliada. I jo diria que qui primer ha iniciat les improvisacions és el compositor Torres. Com que tenen instruments diferents, diferent n’és el so que n’extreuen. No el coneixíem gaire a Daniel, i ja en directe i al Jamboree ens va impressionar clarament. Cadascú té una personalitat i per tant una manera diferent d’improvisar, de frasejar, de crear les seves línies melòdiques. Tots ells però seguint l’harmonia del tema, coses aquestes que fan que les possibilitats siguin infinites. Aquí hem escoltat a tres saxos tenors, cadascun amb el seu so. En entrar l’Enrique l’hem escoltat un pèl més fosc, car el seu és un instrument encara més vintage del de Daniel. Ens ha clavat també un brutal solo, com també ho ha fet el saxo tenor americà establert a Paris, Rick Margitza. Tres saxos tenors, tres sons. Tres intèrprets, tres interpretacions, tots però amb una tècnica magistral. Un tema de més d’11 minuts amb tres llargues improvisacions dels tenors, però també la molt reeixida que ens ha fet Jose Carra al piano, i sempre amb un Swing brutal, el de la base rítmica de dos, Bori Albero i Ramon Prats, l’un amb el “Walking” i l’altre amb els copets a plats i xarles. Al final tots tres han fet un “chorus” sencer improvisant primer l’un i després l’altre, i després els “quatres”, i és que aquest tema té l’estructura del Blues de 12 compassos, cosa que es nota més en les improvisacions i no tant en el tema. Una meravella de tema. 

I acabarem projecte i programa amb el tema de l’Enrique Oliver, anomenat... 

12.9.- Tati (Enrique Oliver) 9m52s. 

I ves per on que aquest tema és encara més viu de tempo, que ja és dir. Una llarga Intro ens ha situat posteriorment en la melodia del tema, de poques notes, sí, però amb una estructura de 16 compassos, cosa evident en les improvisacions, i la magnífica i primera a càrrec del compositor Oliver, brutal per fraseig lligat. Igualment d’increïble ha estat la que ha fet Torres seguint l’estela del primer i amb tot el suport de la base rítmica, la de dos a tot Swing i amb el pianista recolzant-lo harmònicament. Quin “Walking” més brutal el de Bori Albero i quin Swing el de Ramon a la bateria. Brutal solo de Torres que m’ha semblat que s’ha esplaiat abastament, com també ho ha tornat a fer l’Enrique després. I m’ha semblat escoltar una aplaudiments en acabar els solos d’ells, la qual cosa ens recorda que alguns d’aquests temes es van enregistrar en viu i va ser al local MvA, a Màlaga i el 2020. Carra al piano els ha seguit amb una mà esquerra recurrent amb els acords i una dreta lleugera i gràcil recorrent el piano amb la seva línia melòdica creada. Quin tema més brutal per acabar-los d’escoltar i quins llargs aplaudiments del públic. Felicitats nois. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, vosaltres i jo, i com sempre, espero que us hagi agradat tan com a mi. I recordo que hem escoltat a Rai Paz Quartet, “RETURN”, a Roger Mas i el seu “TRANSPARENT”, i aquest darrer, “TENORISM” de l’Enrique Oliver & Daniel Torres, amb en Rick Margitza i Jaume Llombart de convidats. 

Us recordo que el 28 d’octubre tindrem un gran concert de Jazz a la Sala Xica a càrrec del saxo tenor de Boston, Benny Sharoni qui vindrà acompanyat de Txema Riera, Horacio Fumero i Roger Gutiérrez, i ja ho sabeu, organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’ajuntament de SVdH i per tant amb l’entrada gratuïta. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.