Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs ja hi tornem amb un programa dedicat a les músiques que es fan en aquesta pell de Brau. I sí, perquè el primer que escoltareu serà el de l’editorial Karonte i disc del saxofonista Josetxo Goia-Aribe i projecte anomenat “SARASATEANDO”. També el del pianista Iñigo Ruiz de Gordejuela i disc de l’editorial “RARA AVIS” anomenat “MOVE”, I finalment el de l’editorial CRU Records i disc del guitarrista que ha crescut a l’ombra i aixopluc del Taller de Músics, Álvaro Imperial anomenat “CALIMA”. I de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Abans de començar us voldria recordar que el 28 d’octubre tindrem un magnífi concert de Jazz a la Sala Xica de La Vicentina, seu del Jazz Club la Vicentina, on tindrem al gran saxo tenor vingut de Boston per fer tres únics concerts al país, en Benny Sharoni. L’acompanyaran Txema Riera, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. A les 22h i amb l’entrada gratuïta, que per això ho patrocina l’Ajuntament de SVdH.

  

 

Començaré el programa amb el disc de Karonte el del saxofonista basc Josetxo Goia-Aribe i projecte anomenat “SARASATEANDO”. Enregistrat i mesclat al País Basc. Aquí hi tenim a Josetxo Goia-Aribe, saxo tenor; Javier Olabarrieta, piano; Josemi Garzón, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria. Al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del músic: http://www.josetxogoia-aribe.com/principal.php?idi=cas. 

"Sarasateando". La irreverència feta música. A partir d'un estudi detallat sobre la vida i l'obra del compositor i violinista pamplonès Pablo Sarasate (1844-1908) s’han agafat 8 de les seves composicions més populars per fer i crear una lectura contemporània amb una clara voluntat transgressora i irreverent artísticament parlant. Tradició i modernitat es donen la mà en una estètica que sorprendrà orelles decimonòniques. 

Escoltem-los doncs en el vuitè track anomenat... 

1.8.- Les Adieux (P. Sarasate & J. G-A.) 3m27s. 

I amb aquests “Els adéus” de Sarasate hem començat el programa d’avui, i amb aquests aires populars passats pel sedàs del Jazz. Remarcable el treball de recuperació del folklore del país a càrrec del líder i saxo tenor, al qual no coneixíem, no. Bon arranjament d’aquesta cançó, que també té uns aires un tan gitanos, tot i que només en algunes frases de la melodia, no endebades una  de les seves obres va ser “Aires Gitanos”. I resulta que estem parlant de la música del violinista i compositor navarrès Pablo de Sarasate, que va morir a Biarritz el 1908 amb 64 anys. També hem escoltat la subtil improvisació del líder del projecte, Josetxo Goia-Aribe, i moments de piano i contrabaix, tot plegat “vestint” aquest arranjament de “Les adieux”.

 

I seguirem amb el tercer track i tema anomenat... 

2.3.- Miramar  (P. Sarasate & J. G-A.) 3m32s. 

Doncs aquesta melodia de “Miramar” és força bonica, i ells li donen el toc musical més modern amb els seus instruments. Un tema a ritme de 5x4 com és el “Take Five” de Desmond, entre d’altres. La cançó té també una estructura similar a les dels estàndards de Jazz i de la forma AABA, amb la B de pont on el canvi tonal és força evident i bonic. Josetxo s’ha posat a improvisar seguint fent-ho en la zona de les As amb uns acords repetitius del piano i notes guia del contrabaix. Se’ns ha mostrat amb una gran tècnica de l’instrument i bon coneixedor del llenguatge jazzístic, ell que no segueix ben bé per aquests camins de manera habitual. Una cançó de Sarasate reconvertida a la modernitat de sons i ritmes. 

I del líder Josetxo ens han dit coses i ho han fet d’aquesta manera:

Josetxo Goia-Aribe eleva la música a alçades poètiques davant dels nostres sorpresos ulls i orelles. El navarrès ha viatjat a l'entranya de la terra per tornar-nos la nostra joventut convertida en cançó, neta de pols i caspa. Amb dos parells. Chema Garcia (El País). 

"La música de Josetxo Goia-Aribe s'emmarca en un treball d'autèntica creació". Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”. (RTVE).

 

I encara seguirem amb un tema anomenat... 

3.9.- Zapateando (P. Sarasate & J. G-A.) 3m58s. 

I de quina manera ha començat aquesta cançó, ja am tot el Swing del món, el del “walking” del baixista. La presentació del tema ha estat així, efectivament, coses però que han canviat en el moment d’iniciar el líder la seva improvisació, car llavors hi ha hagut una mena de “break” i canvi rítmic. Ell s’ha embrancat improvisant i sí, de nou amb dos acords repetitius de piano i notes de contrabaix. Fins i tot l’hem escoltat en l’inici del tema de Sonny Rollins a tot “Calypso”, el del seu “Saint Thomas”. Té un so força personal, un tan fosquet alhora que dolç. Les seves línies creades tenen melodia, tot i utilitzar motius repetitius i frases populars. En fi, és un gran músic que a més conjumina lo antic amb lo modern. Al final hem pogut escoltar també un bon solo del baterista i amic Gonzalo del Val.

 

I acabarem amb aquest projecte amb el tema anomenat... 

4.7.- Peteneras (P. Sarasate & J. G-A.) 2m51s. 

I amb aquest curtet tema hem acabat d’escoltar-los. Crec que ha estat una bona mostra de lo que és aquest projecte. Potser aquest tema és el més jazzero, per melodia, per com canvia de to entremig del tema però més encara per com el contrabaixista Josemi Garzón ha fet la seva bona improvisació. Però qui més ens ha impressionat ha estat de nou el líder, el qual ens ha clavat una molt bona improvisació. Tema curtet que m’ha agradat per la peculiar harmonia i canvi tonal seguint sempre la mateixa i curteta melodia. A vegades amb motius senzills i canvis harmònics s’aconsegueixen resultats sonors força reeixits. Aquest ha estat el cas. Bon tema per deixar-los ja d’escoltar. I si us ha agradat, ja sabeu que el podeu cercar a les pàgines web de Karonte Distribuciones i a la del músic que ja us he posat abans. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es, 

Doncs després d’aquest primer projecte “Irreverent” que ha barrejat la música popular amb el Jazz, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre estar en sintonia amb les músiques del programa i fer-ho amb la teva dolçor.

 

I nosaltres seguirem amb el projecte del pianista també basc Iñigo Ruiz de Gordejuela i disc de l’editorial “RARA AVIS” anomenat “MOVE”. Disc enregistrat també al País Basc, “Sala Kulturunea” de la Fundación Vital Fundazioa. I aquí hi tenim a: Iñigo Ruiz de Gordejuela, piano; Alberto Arteta, saxo tenor i soprano; Javier Callén, contrabaix i Borja Barrueta, bateria. I les composicions les comparteixen Iñigo Ruiz de Gordejuela, Alberto Arteta i Javier Callén. 

Començarem escoltant-los en el tema compost per Iñigo Ruiz de Gordejuela i anomenat.. 

5.6.- Nadia (I. R. de Gordejuela) 5m02s. 

Doncs ja heu vist que el canvi entre aquesta música i les anteriors tampoc és que sigui massa gran. He volgut posar aquest tema car és el més delicat i bonic, i sí que té un tarannà popular similar al concepte global del disc anterior. Hi ha un “classicisme implícit” en  aquesta bonica melodia del pianista Iñigo Ruiz de Gordejuela, qui em va enviar aquest projecte. Els seus acords, arpegis i melodia han iniciat la bonica cançó. Ben aviat ha aparegut el saxo soprano d’Arteta, fent la melodia a duet amb uns moments preciosos. Els dos companys, baix i baterista els recolzen subtilment. De mica en mica, tots plegats van agafant més presència. Iñigo ha obert la porta a la improvisació d’Arteta, la qual ha estat magnífica i sí, amb tot el llenguatge jazzístic del món. I aquesta mena d’himne sí, ens ha arribat ben bé al cor. 

“Nadia” és una oda a la innocència, a la bellesa natural incontestable, al naixement d'un nou ésser humà. Melodies senzilles, que no simples, desemboquen en un himne final que perdura a la ment, amb el so del soprano representant el constant canvi i l'entropia. 

I seguirem una mica més vius de tempo en el tema de Javier Callén anomenat... 

6.8.- Dance de Bujaraloz (Javier Callén) 8m25s. 

I ara ja hem fet una passa més endavant tot i escoltar càntics populars també. El saxo tenor d’Arteta fent la melodia, el baterista fent percussions alhora que també el baixista marcant la línia mestre dels més baixos, tot plegat com una amalgama sonora que ens ha situat en el context del llarg i divers tema. Moments de calma posteriors amb les notes llargues a càrrec del saxo tenor d’Arteta. I el tema s’ha anat desenvolupant amb un rerefons rítmic contingut, coses que han canviat quan Iñigo s’ha posat a improvisar al piano. Llavors és quan realment hem fet la passa endavant que deia a l’inici. També amb la improvisació d’Arteta, on ja el tempo i ritme han crescut de manera clara, amb un gran solo que ell ens ha fet, on arriba quasi a un “clímax” on sembla que tot s’aturi, i per tant amb el seu corresponent canvi rítmic, moment que ens indica que hem arribat al final d’aquest complex i gran tema de Callén. 

I això ens diuen ells d’aquet tema.....

Un arranjament sobre la melodia tradicional "Dance de la Gaita de Bujaraloz". Bujaraloz és un important poble de la desèrtica zona aragonesa dels Monegros. I ell, en Javier Callén,  ens proposa un viatge estilístic on s'escolten reminiscències de la música afrocubana, el jazz del nord d'Europa o el disc “Crescent” de John Coltrane.

 

I sí, encara els escoltarem en el tema on el pianista Iñigo Ruiz de Gordejuela ha fet un arranjament de l’Etude 4/Fanfare de Giorgy Ligeti anomenat...

 7.8.- Millennial Fanfare (G. Ligeti & I. R. de Gordejuela) 5m26s. 

I si “l’Etude 4/Fanfare” de Giorgy Ligeti té un tempo molt més viu, aquest arranjament ens ha situat en un de més tranquil·let. De fet, us posaré un enllaç a un vídeo d’una jove i gran pianista Alice Burla on la veiem interpretar aquest estudi d’on han partit els nostres herois:

https://www.youtube.com/watch?v=aAdLf86vMSo..

Déu n’hi do la imaginació i creativitat de l’Iñigo per reconvertir “L’Etude 4/Fanfare” en aquest gran tema. Ligeti va ser una eminència de la música contemporània, o sigui que el resultat aconseguit és així mateix de contemporani. La melodia l’hem escoltat inicialment a càrrec de saxo tenor i piano, per ben aviat aparèixer el primer i reeixit solo del contrabaixista Callén, amb els dos de la base rítmica que els han recolzat abastament. Gran solo del Javier a qui vam tenir a la Plaça de la Vila acompanyant a Jon Robles i a Gonzalo del Val en un concert de Sant Jordi, crec recordar. L’arranjador i pianista ens ha clavat una magnífica improvisació amb motius percussius i melodies creades allunyades de lo plàcid i fàcil. Arteta s’hi ha ficat amb el tenor, i seguint també amb l’aspecte rítmic creat per Barrueta a quasi tot Funk. Gran solo d’Arteta i posterior de Barrueta a la bateria i ja per acabar aquesta magnífica recreació d’un estudi, el 4/Fanfare de Ligeti. 

Basat en una harmonia d'un estudi per a piano del compositor hongarès Giorgy Ligeti fusionat amb elements rítmics de New Orleans, “Millennial Fanfare” és una composició oberta que dóna peu a l'exploració, la interacció i la recerca de noves idees en la interpretació.

 

I ja acabarem aquest projecte amb el tema del baixista Javier Callén i anomenat.... 

8.2.- Del rigor en la ciencia (Javier Callén) 5m14s. 

I amb aquest tema tan potent hem acabat el seu projecte. De nou amb un tema del baixista Callén, car m’ha semblat un molt bon tema. El tema té uns inicis amb el ritme trencat on hem començat a escoltar la melodia a càrrec del saxo tenor. Les coses però han canviat en la improvisació d’Arteta, car ja hem escoltat amb quin bon tempo i swing s’hi han posat tots ells. El seu solo ha estat magnífic, car d’ell, vaja de tots ells ja en sabem les virtuts. Un solo a tot Jazz, brutal, amb una tècnica esfereïdora i un discurs magnífic. La base rítmica li ha donat tot el seu suport, per descomptat. Callén al contrabaix ha reeixit en la seva improvisació ràpida, lleugera, anant amunt i avall del mànec de la seva “Berra”, i creant unes línies melòdico-rítmiques magnífiques. Després d’ell han recuperat el “tema” que en diem, o sigui la melodia, però encara ha tingut temps el baterista Barrueta per fer els seus moments de glòria. Gran i relativament complex tema per acabar-los d’escoltar. Bravo, nois. 

I ens en diuen ells què: El tema està format per una estructura A-B-C-D i es torna a exposar a la inversa, D-C-B-A. El títol fa referència a una paradoxa en un petit text de Borges on uns cartògrafs dissenyen un mapa del seu territori tan gran com el propi territori. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: 

www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 

I ja encarem el final del programa d’avui amb el projecte del guitarrista de casa nostra Álvaro Imperial, editat per CRU Records i anomenat “CALIMA”. Enregistrat a Catalunya, Sol de Sants. I aquí hi tenim a: Txema Riera (piano), Héctor Tejedo (contrabaix), Ancor Miranda (bateria), i la col·laboració especial de Perico Sambeat (saxo contralt) tot un referent del jazz internacional i d'aquest treball i la guitarra i composicions d’Álvaro Imperial. Al blog hi trobareu l’enllaç al bandcamp del disc: https://alvaroimperial.bandcamp.com/album/calima. 

“Calima” és suspensió, densitat, una sensació que s'enganxa als cossos. És color taronja a l'horitzó. És el sud. Al seu disc de debut el guitarrista Álvaro Imperial ha plasmat la seva manera d'entendre el jazz els darrers anys, acollint formes que condueixen de Berlín a Barcelona i que busquen mirar més enllà, els seus propis orígens musicals, al temps de la Calima. 

I tot i que el projecte està farcit de temes potents, m’ha agradat molt aquesta preciosa balada i darrer track del disc on ens acarona Perico Sambeat amb el seu dolç so del seu saxo contralt, i anomenada... 

9.7.- Les traces del silenci (Álvaro Imperial) 6m51s. 

Doncs sí, la majoria dels temes són potents excepte aquest què és una preciosa balada. La melodia és molt bonica i més que ens la fa el gran Perico Sambeat. El seu so un tan fosc, el del seu saxo magnífic, antic i icònic contralt, ens ha acaronat ja des de l’inici. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, i de quina manera magistral ho ha fet. Dolç, melòdic alhora que tècnic, creador, delicat, tot això és el nostre estimat Perico. Ell ha obert el camí i el jove líder i guitarrista l’ha seguit. Vam tenir la sort de veure’l i escoltar-lo durant el 13è Festival de Jam Sessions a SVdH encabit ell en el Combo del Taller de Músics, i música del baterista Denis Suárez. Ha fet també una bona improvisació, també seguint l’estela melòdica de Sambeat. La tècnica emprada del jove guitarrista i llenguatge melòdic ha estat molt reeixida. Una bonica improvisació d’ells dos per vestir de luxe aquesta bonica balada de l’Álvaro Imperial. Bon tema per començar-los a escoltar. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz...

23 Robadors: 

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas: 

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Campari Milano:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

 

I seguirem escoltant la col·laboració de Sambeat en el tema d’Imperial a tot Blues i anomenat... 

10.2.- Cu-Cu (Álvaro Imperial) 7m17s. 

Doncs també amb aquest tema l’Álvaro se’ns ha mostrat com a magnífic compositor. Un tema que té uns canvis substancials alhora que una melodia molt enganxosa i molt ben trobada. El tema l’ha iniciat piano i bateria a mode d’intro i després el contrabaix, i recordem que hi tenim a Txema Riera, Héctor Tejedo i Ancor Miranda a càrrec de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria. I sí, el tema l’han fet a duet la guitarra del líder i el saxo del mestre. El ritme trencat inicial ha esdevingut però quelcom de diferent en la improvisació del líder a la guitarra. El Swing ha aparegut en el segon “chorus” d’aquest, vestint encara més la seva reeixida improvisació amb tots els aires del Blues. Aquest Swing l’hem palpat encara més quan Txema s’ha posat a improvisar, car el “walking” de l’Héctor ha estat brutal, alhora que els copets als plats de Miranda. Perico ha fet la seva increïble improvisació i de nou amb el ritme així com una mica trencat durant tota l’estona que l’ha fet. Miranda ens ha clavat un solo brutal i només recolzat per Tejedo al baix. Tema i final. Gran tema del líder i guitarrista Álvaro Imperial. 

Les composicions dialoguen entre la tradició i l'experimentació i busquen posar a un espai protagonista l'interacció de la música en viu, el lloc excels per al jazz. Per això s'ofereix una formació a quartet i quintet que explora des de diferents tons i sonoritats la creació d'una música que s'enganxa als cossos i fusiona influències i formes diverses.

 

I seguim amb el tema que titula el disc i també amb la col·laboració de l’amic Perico Sambeat... 

11.1.- Calima (Álvaro Imperial) 5m29s. 

I aquest és el tema que dóna títol al projecte. I quin goig de poder tenir a Sambeat en un projecte. Ell i el líder ens l’han presentat amb la melodia, també força entremaliada, complexa alhora que bella, que una “cosa no quita l’altra”. El líder n’ha començat les improvisacions i la qüestió rítmica sembla haver-se aturat però no. Sí però que s’ha calmat tot plegat, com la “Calima”. Imperial ens ha tornat a mostrar el seu bon gust tot i creant una línia melòdica preciosa, i sempre al voltant de l’harmonia. Aquesta manera d’improvisar ens permet seguir-lo en les seves evolucions, car ens recorda i situa clarament en el tema. Sambeat ens ha tornat a impressionar per la seva sonoritat, mestria, tècnica i bon gust alhora d’imaginar i crear les línies melòdiques. Toca maco, per simplificar-ho, i també ho fa el líder. N’ha après. 

I més pàgines webs de locals on es fa Jazz....

Nota 79: 

https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: 

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

Etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I ja acabem el programa d’avui, ara ja a quartet base, amb el tema anomenat.. 

12.6.- Posh World (Álvaro Imperial) 5m12s. 

Doncs carall quin altre magnífic tema ens ha fet l’Álvaro Imperial amb un gran Swing a dojo en les improvisacions, car així ho hem copsat pel “walking” de Tejedo. El tema però té uns inicis ben diferents amb canvis rítmics diversos en els moments on la melodia ens ha acaronat. El líder n’ha iniciat les improvisacions i de quina magistral manera ens l’ha tornat a fer. Imperial té un camí ja treballat i el que té per davant de ben segur estarà farcit d’èxits car la seva qualitat com a compositor i instrumentista així ens ho diu. Txema al piano ens ha acaronat també mostrant-nos la seva altra faceta com a músic, car a ell el veiem sovint a les mans del seu Hammond B3. Tindrem la sort de veure’l el proper 28 d’octubre tocant el piano, ell formant part del Benny Sharoni Quartet i també amb l’Horacio Fumero i Roger Gutiérrez en el concert que farem a la Sala Xica i amb l’entrada gratuïta, car és un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. I he volgut escolar-los a quartet per veure com s’ho manegaven sense Perico Sambeat, i ja heu pogut constatar que ho han fet de manera magistral. El Swing no ens ha abandonat en cap dels moments de les improvisacions, i sí en el tema, car aquest té aquests diversos canvis, coses aquestes gràcies a la creativitat del jove líder i compositor. Felicitats Álvaro Imperial. 

I sí, ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I us recordo que hem escoltat tres magnífics projectes, diferents entre si, sí, però farcits d’una inqüestionable qualitat. I han estat els  del saxofonista Josetxo Goia-Aribe, “SARASATEANDO”. També el del pianista Iñigo Ruiz de Gordejuela anomenat “MOVE”, I finalment el del guitarrista que ha crescut a l’ombra i aixopluc del Taller de Músics, Álvaro Imperial anomenat “CALIMA”. I de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.