Programa 399: Ander Garcia Trio, Dr. Bobô, Jorge Vera i Pere Foved 4tet, dimecres 26 de febrer de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs abans de
començar el programa, dir-vos que aquest divendres passat vam poder gaudir d’un
altre concert extraordinari a la Sala
Xica retrobant-nos amb el nostre amic Gabriel
Amargant al qual ja trobàvem a faltar després d’haver-lo tingut diverses
vegades en concerts també a l’Auditori
del Molí dels Frares. La veritat és que va ser un concert extraordinari amb
una Sala Xica plena d’aficionades i
aficionats, els quals van gaudir com ho vaig fer jo mateix. Va ser un concert
especial, no sé el perquè, potser el mateix Gabriel i amics ens van voler regalar quelcom més de lo habitual.
Gràcies nois.
Doncs avui hi tornem
amb un programa temàtic per ritmes més o menys a tot funk de projectes de
quatre discogràfiques com són Errabal
Jazz, Karonte, Youkali Music i FSNT sèrie 1000. I és que els projectes són “Amahiru” de l’Ander Garcia Trio, el “El Impostor”
de Dr. Bobô, el “My Impromptu” de Jorge
Vera i “Flowing Rhythm” del Pere Foved Quartet i aquesta setmana
amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I com no podia ser de
cap més manera.... i també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaç a a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
El projecte d’aquesta
editorial és doncs:
“AMAHIRU”
Ander
García Trio
Editat
per Errabal Jazz ER 116
Enregistrat
per Juanan Ros del 18 al 20 d’octubre de 2019 a El Cantón de la Soledad,
Gasteiz.
Mesclat
i masteritzat per Juanan Ros.
Produït
per Ander García
Productors
executius Errabal Jazz
Ander
García, kontrabaxua eta boza, contrabaix
Jorge
Castañeda, pianoa, piano
Mikel
Urretagoiena, bateria
Totes les
composicions són de l’Ander García.
I estem davant d’un
projecte curtet de poc més de mitja hora de música i 9 temes personals encabits
en el folklore basc alhora que també en el Jazz per improvisacions i demés
meravelles que escoltarem. Tot i haver dit que el programa d’avui serà força
funk, en aquest projecte priven més les melodies i ritmes autòctons tot i també
haver-hi tempos diversos. De balades n’hi ha tres i són la més delicada i lenta
“Amatxo Maite”, cantada per l’Ander,
intueixo. El 7è track “Ene itzar Maitea”, marcada per la melodia a càrrec de
piano. El 9è track, “Agurra”, és una cançó molt majestuosa per melodia i
harmonia. Les tres però tenen una característica comuna i és la seva bellesa. 8
temes i mitja hora llarga vol dir que n’hi ha d’haver de curtets, com és el cas
del 1er track iniciat a piano amb un ritme i melodia que ens recorda alguna
cançó relacionada amb algun ball del País Basc. Un altre que té una maca
melodia que sona autòctona és la del 3er track “San Juan Zortzikoa”, cançó
curteta amb un pèl més de tempo que l’anterior i amb canvi rítmic interior en
la improvisació del piano. La cançó del 6è track és “Parisko Kale Bateam”
iniciada a un tempo viu en la melodia inicial tot i entrar en un break ben
aviat. El 2n track “Binako” comença a tot redoble de bateria situant-nos també
en les músiques de balls diversos. El líder serà qui primer improvisarà. I el
que és força repetitiu per piano bàsicament és el que titula el disc “Amahiru”
i 4rt track. I finalment, el 8è track “Makil Dantza”, l’ha iniciat el líder a
contrabaix solo i ben aviat se l’hi afegiran piano i bateria, esdevenint
quelcom més amb la inclusió de la resta de companys. El funk no hi serà ni
massa ni gens en aquest projecte, que aquest ja vindrà ens els posteriors, però
tot i això, els tempos animats hi són i sonaran.
Doncs dir-vos que al
blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder del projecte: http://www.andergarcia.net/
I sí, començaré com
sempre que puc amb els temes més dolços i delicats, i dels tres que hi ha, he
optat per posar-vos-en un parell de seguits, i aquests seran:
5.- Amatxo Maite (Ander García) 2m34s
9.- Agurra (Ander García) 1m54s
I dels temes que us he
posat, n’he extret els comentaris que el mateix Ander ha fet i escrit en el llibre interior. I començant per
aquestes dues cançons, dir-vos que.....”i de la primera cançó ens diu que ja
l’havia interpretat de manera instrumental en el seu anterior treball “Hiru” que va sonar en aquest programa fa alguns dies, però que aquí la
canta dedicada a la seva estimada mare acompanyat pel piano del Jorge el qual ha improvisat un
“zortziko” en el seu solo. I del darrer només ens diu que és un ball solemne,
el més icònic de les danses basques”.
Doncs quina
preciositat de cançons, la primera amb una melodia molt bella i cantada molt bé
pel mateix Ander el qual ha estat
acompanyat pel Jorge Castañeda al
piano, ell amb una curta improvisació. La següent, té una majestuositat
remarcable, la dels himnes, ja ho diu ell que “Agurra” és un ball solemne, i
també dic jo que té una gran bellesa. Em sona a moments més o menys com el
“Ball de l’Àliga” de La Patum, i no
per melodies i una mica sí pel ritme i majestuositat.
Ander
García,
es llicencia en Enginyeria Informàtica
a la Universitat de Deusto el 2001 i
posteriorment inicia els estudis de jazz al Centre Superior de Música del País Basc, MUSIKENE, obtenint la
llicenciatura en 2008. El seu grup CITRIC,
format a les aules del prestigiós centre, és seleccionat per l'INJUVE, que el porta a tocar en els
festivals de jazz d'Eivissa, Getxo, Sant
Sebastià, Madrid i Brussel·les, entre d'altres. Amb Citric guanya el Concurs de
Jazz Ciutat de Barcelona 2009, consistent en l'enregistrament del seu disc
"Mandra".
Seguirem ara ja
francament més vitals de tempos amb la preciosa cançó....
6.- Parisko Kale
Bateam (Ander Garcia) 5m19s
I ens diu el líder
què...”aquesta és la nostra versió d’un tema fantàstic dels Oskorri. Hem volgut fer-la sense que es
perdi la melodia, l’harmonia i l’ànima de la cançó original”.
Doncs ja hem entrat en
el tempo viu i ritme força potent amb aquest tema de l’Ander. Un tema que també té un break entremig amb la participació
del baterista Mikel Urretagoiena on
també ens mostra més o menys el ball de bastons, cançó amb una melodia molt
vital, la que interpreta Castañeda
al piano. I ves per on que en algun moment em recorda coses de Genesis, així molt de passada. Ander ha fet una primera incursió
solista mostrant-nos la seva delicada pulsió alhora que profunda i rítmica, ben
acompanyat pels cops dels bastons del Mikel.
Castañeda l’ha seguit amb un molt
bon solo, també molt delicat i melòdic alhora que amb pulsió rítmica i
demostració de tècnica a dojo, i per sota, els altres dos de la base rítmica.
L’hem escoltat cantar el solo, sense pensar en l’afinació, i després els
bastons diversos del baterista. Recuperant la melodia ens hem trobat amb el
final. Preciós tema.
El 2008 es trasllada
a Madrid, on treballa com a director
musical de Sheilah Cuffy Project i a
l'obra multidisciplinària LONDON, de
la companyia Cre.Art. A la ciutat es
consolida com contrabaixista, acompanyant a músics de prestigi com Jeff Berlin, Rodney Kendrick i Rhonda Ross,
Jorge Pardo, Perico Sambeat, Chris Kase, Javier Paxariño, Moisés P. Sánchez,
Bob Sands, Chema Sáiz, Victor de Diego, Román Filiu, Marc Collado, Verónica
Ferreiro, Noa Lur, Borja Barrueta, Marc Miralta, Carlos Carli, Martin Andersen
i un llarg etc. Des de llavors Ander
ha tocat en festivals internacionals a països com Mèxic, Guatemala, República Dominicana, Costa Rica, Qatar, Holanda,
Itàlia, Romania, Croàcia, Irlanda, Alemanya etc.
I acabarem aquest
projecte amb el tema....
4.- Amahiru (Ander García) 5m18s
I ja ens acaba dient
que...”Aquest és un tema original on el ritme de zortziko conviu amb una nova clau rítmica (13/8 agrupada en
3-3-2-3-2) la qual cosa ens permet improvisar en un llenguatge contemporani.
Aquesta clau fa possible la subdivisió convivint d’aquesta manera el ritme
tradicional del tamboril i la bateria moderna”.
I amb aquest darrer
tema ens hem tornat a trobar amb una molt maca melodia tradicional arranjada en
clau moderna, per ritmes i demés interaccions relacionades amb el Jazz com són
les improvisacions, on el ritme i tempos són força vitals. La intervenció
solista del líder, amb pulsió potent i rítmica, alhora que seguint fil per
randa l’harmonia ens ha permès seguir-lo força bé gràcies a la concepció
melòdica del seu solo. Jorge Castañeda
ha fet el seu, magistral també, on se li veu creativitat i modernitat en la
seva intervenció. La melodia de nou amb la mà dreta i amb l’esquerra marcant
els acords rítmicament han deixat pas a la veu del líder tot cantussant aquest
“Amahiru”, per després ésser Mikel
qui ens ha fet la seva reeixida intervenció i ja ens ho han dit, amb una nova
clau rítmica tot plegat del 13/8 seguint doncs amb la clau d’investigar sobre
la tradició i aportar-ne modernitat. Bravo nois.
I després d’aquest
molt bon projecte de l’Ander García Trio
sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente
......................................
Gràcies Carme per sempre encabir les teves
històries en el context musical del programa...
I nosaltres seguirem
amb més projectes, i el següent és l’anomenat...
“EL
IMPOSTOR”
Dr
Bobô
Editat
per Karonte KAR 7877
Enregistrat
per Javier López el 22 i 29 de novembre de 2018 als estudis Vumeter, de Cabezón
de la Sal, Cantabria.
Producció
de Dr. Bobô per a Karonte
Juan
Saiz, flauta, flautín, saxos tenor i soprano
Anthony
de Cruz, baix elèctric
Pedro
Terán, bateria i percussió.
Totes les
composicions són de Juan Saiz
excepte el #3 que és de Pedro Terán.
Aquest és un projecte
sorprenent per diversos motius entre els quals la barreja estilística encabida en
les seves músiques. I és que des de la balada als temes més vius, passant pels
més abstractes, tot rau al voltant del jazz més contemporani. El funk o
similars ritmes potents del qual en parlàvem als inicis, el trobarem en algun
dels seus temes. I tornem a tenir un projecte no massa llarg, de prop de 39
minuts i 8 temes farcits de modernitat on fins i tot la que podria ser la
balada del projecte, el 1er track “Obertura Dr. Bobô”, no ho acaba essent tot i
el tempo. I és que el baterista Terón
fa una demostració de com es toquen les percussions de manera contemporània. Al
3er track “Egeo: conflictos, XY” li passa més o menys el mateix, tot i no ser
cap balada. El tempo és suau, el Groove se’ns emporta, la flauta és molt dolça,
però noi, les percussions i baix elèctric fan que tot sigui d’una altra manera,
inclosos els sons estratosfèrics de la flauta del líder tot i començar
delicadament la seva sonoritat. I el 5è track “No me dejéis solo”, és un dels
farcits de música contemporània, amb tot de sons de més enllà de la nostra
Galàxia. Al 7è track li passa el mateix, és un altre tema d’aquells que et
deixen bocabadat per com van les seves sonoritats. Un tema sense un tempo
marcat però sí d’alguna manera inherent, tot i que el que flipa és l’interacció
entre tots tres. El 8è track “Bebé (la sangre continua)” segueix el mateix
format esotèric inicialment per platerets i flauta i posteriors
desenvolupaments on a mig tema, el tempo esdevé brutal. Els temes consistents,
moderns i rítmicament potents són els tres que queden, com és ara el 2n track
“El impostor”. Si no és funk se li acosta, i així ens ho recorda el baix
elèctric i bateria i ara el líder amb el saxo soprano. I el 6è “Urgrund, el
abismo sin fondo”, l’inicia el líder a la flauta i ja de seguida estem ficats
en el ritme persistent i potent dels dos de la base, amb un baix elèctric i
bateria imponents. I no sé si el més viu, crec que sí, és el 4rt track tocat
ara amb el saxo tenor i ja iniciat a tota hòstia però sense oblidar la
concepció contemporània dels solos del líder. Magnífic projecte contemporani on
hi ha més o menys de tot lo bo d’aquest concepte musical.
Doncs a veure si
trobo algun enllaç d’aquests nois i el poso al blog:
Bé, per començar us
proposo escoltar la curta però consistent “balada”, i ho poso entre cometes
seguida d’un altre increïble tema......
1.- Obertura Dr Bobô (Juan
Saiz) 2m14s
8.- Bebé (la sangre
continua) (Juan Saiz) 5m26s
Doncs ja veieu que
estem en una ona relativament diferent, tot i comprovar més endavant la nostra
persistència rítmica del programa d’avui. En l’”Obertura Dr Bobô”, ens han
situat en un àmbit un tant majestuós, per després seguir també igual amb la
melodia a càrrec de saxo tenor i líder, Juanjo
Saiz i ja heu vist de quina manera més “free” l’ha acompanyat el baterista Pedro Terán, una mena de mà dreta del
líder. En el següent tema “Bebé (la sangre continua)”, de títol tristament
actual per totes les desgràcies relacionades amb guerres i refugiats i com els
més petits pateixen els seus efectes moltes vegades amb la seva mort. De fet,
la flauta del líder “crida” a tots vents aquesta desgràcia, primer però
començant el tema amb platerets de l’Est i la seva flauta “ploranera”. Aquesta
situació es va desenvolupant, afegint-s’hi puntualment el baixista da Cruz, i també canviant el missatge
del flautista. Ja a la meitat del tema la rítmica apareix primer amb el
baixista i després el baterista, i donant pas al líder, ara amb el saxo tenor
en un tema que sembla haver canviat, però no. El seu solo oriental, trist
també, ens va apropant al final on també escoltem la flauta al final, recuperant l’inici a mode
de temps per pensar.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara al mes vinent, aneu reservant
la data del 20 de març, divendres a les 22h, on tindrem el combo que obre les
Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval
de Barcelona. Una formació que ens
oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al
voltant del Jazz Clàssic liderada
per Samuel Marthe, trombó i Tom savage,
guitarra i veu amb Xavi Mèrida,
piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska,veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
I encara amb més
música d’aquest projecte, ara amb el tema....
2.- El impostor (Juan Saiz) 5m15s
I quin altre tema més
potent, ara el líder amb el saxo soprano, iniciant-lo primer amb el baix i
bateria marcant el tempo i ritme. Juanjo
Saiz al soprano ha tornat a fer una demostració de potència i energia
cinètica, que no potencial, durant tot el tema. La melodia del tema l’hem
reconegut ja a l’inici de la seva intervenció fins el break, i després també
sembla haver-la fet, al menys una estoneta. La seva improvisació brutal també,
ha seguit l’estela de les harmonies del Sud agermanades amb el flamenc. I és
que aquest tema respira Sud, respira Oriental, per com es desplaça
harmònicament en el seu solo al soprano. Després d’ell, uns riffs de saxo i
baix per donar suport al baterista Terón
en la seva reeixida improvisació, crac també aquest músic, professor i artista.
El retrobament amb la melodia principal, i sempre el recurrent motiu del baix
elèctric, ens ha apropat al final del tema acabant-lo més o menys de cop.
I aquest trio varen
tocar al Jamboree un dia que no hi
vaig poder anar....i de la pàgina web de MasiMas
ens en deien...
El flautista Juanjo Saiz, líder del quartet Pindio i acompanyant de Baldo Martínez, entre d'altres, el
percussionista Pedro Terán professor
i compositor, també d'òpera, i el baixista Sergio
di Finizio, col·laborador dels flamencs més destacats, són Dr. Bobô, un dels grups més suggerents
de l'escena peninsular del jazz d'avantguarda. Saiz, Terán i di Finizio
ens proposen un recorregut oníric des de la subtilesa, l'exploració tímbrica,
les polirítmies, l'energia sempre, i un conjunt d'influències que inclouen des
de referents de la música clàssica de segle XX fins a mestres de l'heterodòxia
jazzística. Aquest any el prestigiós segell Karonte publicarà el seu primer disc. Abans, l'escoltarem en
primícia al Jamboree. Això ens deien
abans que sortís el disc que esteu escoltant..
I ja acabarem aquest
projecte i ho farem amb...
6.- Urgrund, el
abismo sin fondo (Juan Saiz) 3m35s
I amb aquest tema tan
impressionant ens han tornat a sorprendre per energia inabastable i imparable,
ara amb el flautín del líder i els altres dos de la base donant-li el suport
rítmic i harmònic. Aquest darrer no es
desplaça gaire del centre tonal o sigui que més o menys quasi tot està en un o
dos acords. La gràcia de tot plegat rau en saber improvisar amb aquests
recursos harmònics limitats i fer-ho bé, com ho fa aquest jove mestre de les
canyes. El suport de baix i bateria és imprescindible en tots els projectes i
en aquest més encara, car el “concepte general” del projecte és així de rítmic.
El líder ens demostra les seves habilitats en el domini de flautes i saxos,
havent-lo escoltat al llarg del programa tocant els quatre instruments, flauta,
flautín, saxo tenor i soprano, i fen-t’ho la mar de bé amb els quatre
instruments.
Deixem doncs aquest
rítmic i potent projecte, per seguir ara
amb els ritmes més funks, i així és quasi tot aquest projecte del
pianista i teclista Jorge Vera, però
abans..
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu
extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas
la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
“MY
IMPROMPTU”
Jorge
Vera
Editat
per Youkali Music S.L. el 2019 Youkali
171
Enregistrat
per Pedro Baselga i Pablo Baselga el 2018 als Infinity Studios, Madrid.
Mesclat
i masteritzat per Sergio Fernández.
Produït
per Youkali Music.
Jorge
Vera, piano, Rhodes i Sintetitzador en tots els temes
Víctor
Cisternas, baix elèctric (#1, 2, 4, 6, 10
i 11)
Sergio
Fernández, baix elèctric (#3, 5, 8 i 9)
Roberto
Trujillo, baix elèctric (#7)
Damien
Schmitt, bateria (tots excepte #3 i 7)
José
Manuel Vera, bateria (#3)
Miguel
Lamas, bateria (#7)
Jorge
Pérez, percussió (tots excepte #3 i 7)
I les col·laboracions
de:
Inoidel
González, saxo tenor (#5)
Eduardo
Vera, guitarra (#7)
Jesús
Molina, mini Moog (#7)
Totes les
composicions són de Jorge Vera
excepte els temes de Paul Desmond “Take
Five”, John Coltrane “Giant Steps” i Sonny Rollins “Oleo”. Per descomptat
que d’aquests temes sí n’ha fet el Jorge
els arranjaments.
Des de la pàgina web
del disc ens diuen de manera resumida què...
"My
Impromptu" és una obra basada en tota l'energia de la carrera de Jorge Vera. Creada a partir
d'improvisació, treball i idees per aconseguir un so molt de tipus Fusió fent
homenatge a Chick Corea, Yellow Jackets
i Dave Weckl Band entre d'altres.
Veiem doncs com són els temes i van els tempos i ritmes del projecte d’aquest
pianista xilè establert a Madrid, Jorge
Vera.
I aquest sí un
projecte Fusió i funky com fa estona que vaig dient, i més de 50 minuts de
músiques potents amb 13 temes. I tot i això hi ha un parell de temes una mica
més dolços, comparats amb la resta, perquè de balades no en tenim ni una. Així
és que el tema més tranquil, tot i els seus inicis és el 8è track “Artistri”,
el qual ha començat de manera persistent amb acords de sintetitzador repetitius
per després derivar més dolçament amb el piano, ambdós interpretats per tots
dos. A partir d’aquí tot respira molta Fusió i tempo. El 9è track, encara a
ritme marcat però no fast és el “Chaquetas amarillas” iniciat però
esotèricament fins l’entrada del baterista i líder al teclat. Una mica en la
mateixa ona està el 3er track “Drummer Vera”, iniciat ja amb el marcatge del
baterista el qual tindrà força més protagonisme entre les ràfegues de teclats i
baix elèctric. Quasi de la mateixa manera per tempo, tenim el 5è track “The
Great People” ara amb saxo tenor i demés companys de la base. Els redobles de
la bateria obren l’11è track “I Love Porcaro”, també potent a un ritme marcat i
no massa ràpid. El 4rt track “Giant Steps” de Coltrane és una petita meravella per l’arranjament i sonoritat
delicada del teclat, i hauria de ser el Rhodes. És un tema “net” en comparació
als comentats abans, i ho dic pels espais sonors i musicals que s’hi troba en
el tema, gens carregat de concepte rítmic persistent i potent. A un tempo no
massa viu i sí reiteratiu per ritme de bateria, baix i sintetitzador tenim el
1er track “Rock Impromptu”, a tot tren amb un solo de baixista força
interessant. El 6è track “Mantra” segueix l’esperit de ritmes marcats i tempo
no massa fast de la majoria de temes del projecte, on el líder s’esplaia amb el
sintetitzador i els seus magnífics sons. El tempo i ritme es tornen més vitals
en el tema de Desmond “Take Five”,
en la mateixa ona de delicada sonoritat que el tema de Coltrane. El 7è track “Lamas drumming”, tot i ésser iniciat a ritme
marcat i a bon tempo, esdevindrà quelcom més també i sobretot en el solo del
mini Moog. I el més viu sembla ser el tema de Rollins “Oleo”, 10è track, on el líder segueix amb teclats, el baix
fa un “walking” bestial, i igualment és la intervenció del baterista. I res,
que us recomano que l’adquiriu a la pàgina web...
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc perquè el pugeu
adquirir:
Doncs per començar us
proposo escoltar el tema més proper a lo que en podríem dir balada, o més aviat
un tema a tempo no massa fast, en aquest cas d’absència de balades a l’ús....
8.- Artistri (Jorge Vera) 5m38s
I ja heu comprovat
que avui anem a tota Fusió i majorment a tot Funk, a pesar que aquest tema hagi
estat força suau, que ben aviat canviarà tot. Suau sí, però amb un Groove
permanent tot i el tempo no massa viu. I ja veieu de quina persistent manera
l’han començat amb el líder als sintetitzadors. Ben aviat hem escoltat el
diàleg encetat amb el baixista i pianista, i sempre per sota una màquina
rítmica ternària i compacta. Els
“colors” canviants per les sonoritats diverses de piano i sintetitzador, hi són
també pel so del baixista Fernandez.
I recordem que en aquest tema hi tenim al baterista “principal”, Damien Schmitt. La riquesa del tema la
constatem mica a mica que l’anem escoltant i notant els canvis de sonoritats,
perquè el tempo més o menys es manté, havent-hi però moments càlids on es
rebaixa la tensió rítmica. La clau de tot plegat és però la riquesa sonora on
es constata un bon procés d’enregistrament, mescles i màstering. Segur que
escoltant-lo més vegades podríem ampliar-ne les nostres impressions, però això
us ho deixo per a vosaltres, una vegada hàgiu pogut aconseguir el disc entrant
a la web de Youkali Music.
Seguim a tot funk amb
el tema més llarg del projecte, el darrer track del disc anomenat...
11.- I Love Porcaro (Jorge Vera) 8m24s
I hem seguit amb la
persistència rítmica, que d’això va majorment aquest projecte. I amb el bateria
han començat, tot i afegir-s’hi teclat, el líder Vera i el baixista ara en Víctor
Cisternas. I després de la introducció i tema amb el potent Groove
inherent, ja hem pogut escoltar una aproximació solista del líder al Rhodes i
sintes diversos. Cisternas s’ha
quedat quasi sol en un improvisació sòlida, consistent i melòdica, amb les
notes més agudes del seu baix primer, per després recuperar les profunditats,
moment en el qual hem pogut escoltar un solo d’escombretes i percussions primer
amb Schmitt i després amb Jorge Pérez, aquest darrer present en
quasi tots els temes. El baterista ha fet un solo força impressionant, de
redobles diversos, i sempre amb el suport del teclat del líder amb una
seqüència d’acords determinada pujant, fins arribar al més agut i tornar a
baixar i seguir la seqüència, fent una mena de roda. I quasi sense
adonar-nos-en, el líder i el seu teclat l’ha substituït ara fent ell el seu
solo i seqüència harmònica, amb el baterista a tot beat. Al final però s’ha
quedat sol el líder i teclista, afegint-s’hi baterista i baix i anar seguint la
seqüència fins arribar al final d’aquest tema tan reiteratiu i persistent, que
d’això va aquest programa.
I acabarem aquest
projecte potent amb el tema de Sonny
Rollins arranjat pel Jorge...
4.- Oleo (S. Rollins & J. Vera) 2m25s
I dels tres
estàndards que hi ha en aquest projecte, i tots tres amb el mateix tarannà
sonor i rítmic, no tant beat aquest darrer com en els temes escoltats, us he
volgut posar el més “fast” de tots tres, i aquest és l’“Oleo” de Rollins, un R&Ch, que de manera més
o menys normal es nota, i que amb l’arranjament del líder i teclista, doncs
això quasi que no s’ha notat. De fet l’ha començat el baixista, ara Víctor Cisternas, amb el baterista a
tot tren, en Damien Schmitt. I ha
estat tot plegat una improvisació ja des de l’inici, recuperant la melodia del
tema just abans d’acabar-lo. Solos de tots tres, més o menys sols, és el que
hem escoltat tot plegat a un tempo endimoniat. I ja deixem aquest potent projecte...
i ara ja encarem el
final del programa, i ho farem amb el projecte de FSNT, però abans..
....deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I el projecte de FSNT és el....
“FLOWING
RHTYHM”
Pere
Foved Quartet
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1020
Enregistrat
per Juanjo Alba els dies 20 i 21 de febrer de 2019 a Medusa Estudio, Barcelona,
Mesclat
per Juanjo Alba
Masteritzat
per Greg Calbi a Sterling Sound, Nova York
Produït
per Pere Foved
Productor
executiu: Jordi Pujol
BlueMoon
Producciones Discograficas S.L.
Pere
Foved, bateria
Gabriel
Amargant, saxo tenor i soprano
Joan
Vinyals, guitarra
Tom
Warburton, contrabaix
Convidat:
David Pastor (trompeta al número 5).
Doncs aquest és un
projecte de prop de 36 minuts amb 10 temes amb el senyal d’identitat del líder
i baterista Pere Foved. Ell ha
volgut deixar la seva empremta amb barreja de temes propis i el que en podem
dir estàndards de Jazz fets però a la “seva rítmica manera”, per això el disc
es diu “Flowing Rhythm”, o sigui amb
“Ritme fluït”, més o menys. Els tempos són tots prou vius, si exceptuem el
darrer i 10è track, que seria una balada i que sí, encara ho és tot i el
marcatge rítmic del Pere, un tema
preciós de Buddy Johnson, “Save Your
Love For Me”. I seguint amb el “Ritme fluït” tenim els temes del Pere, com són el 1er track i que titula
l’àlbum, “Flowing Rhythm”. Aquest i el 6è track “Culini Beat”, són amb els
companys i són una recreació rítmico-melòdica, havent-n’hi un parell que són
estrictament una recreació rítmica del Pere
i que són el 4rt track “Drumelastic” i el 9è “Matisos”. A partir d’aquí, a tot
funk, a tot ritme amb temes on “normalment” els tempos i ritmes no tenen aquest
tarannà que el Pere els hi ha volgut
donar. Un d’aquests temes és el 3r track “Beatrice” de Sam Rivers, tocat a un tempo força viu i a tot funk. La versió que
fa del “Get Back”, 8è track, de Lennon
& McCartney té també aquesta empremta. També té aquest fluir rítmic,
tot i que més suau el tema de Rodgers
& Hammersteim II i 7è track “It might as well be spring”. I més vius de
tempo són els dos temes que queden com
el 2n track i tema del
desaparegut Jimmy Heath, un R&Ch
anomenat “CTA”, i ja per acabar el tema de Harry
Woods i 5è track “What a Little Moonlight Can Do”, viu sí però també
delicat i amb un swing fast, tant que quasi no es percep, tot i el “runnig” més
que “walking” del contrabaix. Doncs espero que us serveixi aquesta revisió
rítmica dels temes que tenen un “Ritme Fluït”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/pere-foved-albums/47796-flowing-rhythm.html
Doncs per començar us
proposo escoltar el tema de Buddy
Johnson arranjat pel Pere Foved....
10.- Save Your Love
For Me (B. Johnson)
I després de la
“canya” del darrer tema de Rollins &
Vera, segurament necessitàvem aquests moments de relax. I és que tot i
tenir un “beat”, el del baterista, la melodia i calidesa del so del saxo tenor
del Gabriel Amargant ha mantingut el
tema en el format de balada, o quasi balada. Ell mateix ha seguit amb la improvisació,
que per cert ha estat superlativa, per delicada i tècnica alhora, com quan ha
arribat als súper aguts i no només, car en tota la seva exposició ha brillat a
parts iguales la delicadesa i la tècnica. El solo melòdic, ens ha ajudat a
seguir-lo durant la seva exposició, i aquestes són les virtuts dels músics que
ho saben fer així de bé. Després d’ell, el solo de Joan Vinyals, brillant, nítid i clar, i també curtet, ha deixat pas
de nou a la melodia d’aquest tema que tant s’havia escoltat en les discoteques,
cantat per Etta James, i no per això
exempt de qualitat i bellesa, que ja heu vist de quin nivell han estat ambdues.
Eliane Elias el cantava i tocava al
piano al tempo original de balada en el seu “Around the City” del 2006, una vertadera bellesa, també.
I després d’aquesta
petita meravella us proposo escoltar tres dels temes del Pere tots seguits, partint del que comparteix amb la resta del
quartet fins els que toca ell sol..
1.- Flowing Rhythm (Pere Foved) 1m49s
4.- Drumelastic (Pere Foved) 1m08s
9.- Matisos (Pere Foved) 2m02s
I ja hi tornem amb el
ritme i així ho hem escoltat en el primer tema, el que titula el disc “Flowing
Rhythm” amb en Gabriel Amargant al
saxo soprano i el Pere fotent-li
marcant el tempo i gaudint fent el ritme i en Vinyals donant-los suport. I els solos que ha fet el Pere, primer amb la caixa amb el bordó
posat i després sense, oferint-nos doncs les diverses sonoritats de la caixa i
demés estris de la seva bateria, en el segon també amb absència de plats.
Pere
Foved (Esplugues de Llobregat, 1977) és un baterista i músic català de
jazz. Va començar els seus estudis de piano musical i va fer solfeig al Conservatori de Badalona, anys després
va escollir la bateria com a instrument principal i va completar els seus estudis
a l'Aula de Música Moderna i Jazz del
Liceu. Va ampliar els seus coneixements al Drummers Collective de la ciutat de Nova York. Ha publicat diversos àlbums i el llibre, Estudis de Caixa, amb Dinsic Publicacions Musicals. També
treballa amb diversos artistes com: Juan
Perro, Mónica Green, David Pastor, Gnaposs, Laura Simó, Pedro Javier
Hermosilla, Charlie Wood, Joan Vinyals, Cece Giannotti i un llarg etc.
I seguim amb la seva
versió del tema de Lennon &
McCartney....
8.- Get Back (Lennon & McCartney) 4m03s
I quina “canya” de
tema dels Beatles ja originàriament,
i ves per on com l’han transformat. Clau important és la participació de Vinyals, que amb la guitarra va marcant
el ritme discotequer que tant s’havia ballat allà pels 80s, sense oblidar el
contrabaix del Tom que està immens,
fent la melodia el Gabriel al saxo
tenor des de l’inici, en un chorus. Vinyals
ha deixat el “pedal” posat al ritme i s’ha dedicat al solo que ha resultat
magnífic fet amb aquella sonoritat “rocker-bluesy” dels 60s. Gabriel l’ha seguit de manera magistral
per fer-lo al tempo proposat, però també per fer-lo encabit en l’àmbit de Funky
adequat al projecte, considerant també el seu aspecte rítmic. Melodia de nou al
saxo tenor i posterior “vamp” per anar-lo acabant mica a mica, en una seqüència
que es va diluint tot i indicant-nos que
en el directe del Jamboree es devia
allargassar adequadament a les expectatives del públic i ànim dels músics, com
sempre passa en els directes.
I acabarem projecte i
programa amb el tema on hi col·labora David
Pastor, tema de Harry Woods anomenat...
5.- What a little
moonlight can do (Harry Woods) 4m51s
"What a little
moonlight can do" és una cançó escrita el 1934 per Harry M. Woods i enregistrada per Billie Holiday acompanyada per Teddy
Wilson & His Orchestra, el 1935 al començament de la seva carrera, tema
ja inicialment escrit a tempo fast, més o menys com el que acabem d’escoltar
amb els nostres herois. Un tema de Jazz
Clàssic però que també es pot tocar de manera moderna i que ells han fet de la manera més actual, la del Pere Foved. El tema té una estructura
“ABCD” de 16 compassos cadascuna de les parts, o sigui, gens típic dels
estàndards moderns i potser sí dels del Jazz Clàssic. L’han començat la base
rítmica fent-ne les parts “AB” amb el Tom
a tot “walking”, quasi “running”, la bateria del Pere que no la colpeja a mode “swing”, i en Vinyals fent-ne els acords, tot plegat a mode introductori a la melodia
feta amb notes llargues a càrrec de saxo tenor i trompeta, del Gabriel i ara amb el David Pastor, els quals s’hi han passejat
una vegada. Ell mateix ha fet el seu primer solo, magnífic com sempre que
l’escoltem. Del tema n’ha fet un sol chorus, ja de per sí llarg, de 64
compassos a tot drap. La seva mestria i velocitat interpretativa també en el
registre més agut, cosa difícil parlant de la trompeta, és cosa de ben pocs
entre els quals el David Pastor. Per
cert, que el vam veure al Jamboree
tocant un projecte dedicat a Dizzy
Gillespie, un monstre i Màster dels més grans de la música i de
l’instrument, acompanyat també pel Gabriel
Amargant per parlar només dels que escoltem avui. En Gabriel ha fet també una sola passejada pel tema, al tempo
súperfast que ells han encetat, crec que més ràpid que l’original, i esclar que
fer un solo amb el saxo tenor a aquesta velocitat només és cosa de pocs, entre
els quals també el Gabriel. Aquell
dia del Jamboree van fer un “Donna
Lee” a 300 la negra i els solos de tots dos van ser realment increïbles.
Després del solo del Gabriel han fet
uns “vuits” ells dos, arribant al darrer tots plegats i deixant pas de nou a la
melodia aquesta súper vital tema acabant-lo amb una mena de “vamp” amb el
líder i baterista fent ell el final a cop de plat.
Doncs ja hem
acabat el programa d’avui i recordeu els projectes que hem escoltat. Primer el
de l’Ander Garcia Trio, “Amahiru”,
d’Errabal Jazz; el de Dr. Bobô editat per Karonte; el del Jorge Vera, “My Impromptu”, disc de Youkali Music i aquest darrer del Pere Foved, “Flowing Rhythm”, disc de FSNT sèrie 1000, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
