Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs abans de començar a parlar del programa d’avui, recordar-vos que aquest divendres 21 de febrer tindrem concert a la Sala Xica amb el projecte dedicat a George Gershwin a càrrec del Gabriel Amargant Quartet amb en  Gabriel, saxo tenor i clarinet, Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

I avui farem un programa dedicat a dues Big Bands de casa nostra, amb estils musicals diferents però encabides en el mateix “paquet musical” pel fet d’haver-hi un dels grans arranjadors de formats grans, en Sergi Vergés, arranjador en els dos projectes. També per donar suport a l’Albert Bello, creador ja des fa una colla d’anys de l’única escola de música en tota la península dedicada al Gipsy Jazz, Manouche o com li vulgueu dir.

I al blog podreu llegir una mica més sobre  els músics arranjadors que es dediquen al gran format, Big Bands encabides en escoles, i hi tenim també l’Esmuc Jazz Project, la OJO Taller de Músics, la mateixa Big Band Conservatori del Liceu, que també dirigeix en Sergi, sense oblidar la Big Band de Begues relacionada amb l’escola de música de Begues al menys pel fet que hi ha en Juli Casado, ànima de tot plegat. També tenim al Vicens Martín, gran arranjador com és també l’Alfons Carrascosa, Joan Monné, ells dos treballant amb la Sant Andreu Jazz Band, big band de joves músics, elles i ells dirigida i creada pel Joan Chamorro, inicialment sorgida de l’escola i darrerament ja amb vida pròpia. I no per no parlar-vos de tots els que faltin, oblidar-los, més aviat comminar-vos a vosaltres a cercar-los.

Doncs els dos discos que escoltarem són el “Beatus Ille”, de la Rufaka Folk Jazz Orquestra, obra i gràcia del Sèrgi Vergés, editat per Seed Music. I acabarem amb The Django Orquestra, amb l’Albert Bello com ànima sempiterna i en Sergi amb arranjaments. La llista de músics és prou llarga per comentar-la després. I aquesta setmana escoltarem un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs comencem amb el projecte creat pel Sergi Vergés....



“BEATUS ILLE”
Rufaka Folk Jazz Orquestra

Editat per Seed Music S.C.P.
Enregistrat en directe amb unitat mòbil per David Casamitjana el 9 de gener de 2016 i el 8 i 9 de desembre de 2016 a l’Auditori Pau Casals del Vendrell (Tarragona).
Mesclat i masteritzat per David Casamitjana i Sergi Vergés a l’Espai
sonor Montoliu (Montoliu de Segarra, Lleida).
Producció executiva: Rut Martínez per a ADEP

Sergi Vergés, arranjaments i direcció
Joana Gomila, veu
Ivan Garriga, violí, tamborí de cordes a 5
Liv Hallum, acordió diatònic
Ivan Caro, flabiol sec i tamborí, gralla dolça, ocarina, caramella, pandereta
Gabriel Amargant, alto (lead), soprano, clarinet
Joan Mas, alto, soprano, flauta
Lluc Casares, tenor, clarinet, flauta
César del Val, tenor, flauta
Marcel·lí Bayer, baríton, clarinet baix
Pep Garau, trompeta (lead), flugel
Joan Mar Sauqué, trompeta (lead), flugel a 7, 8
Jaume Peña, Pol Omedes i Òscar Latorre trompeta, flugel
Albert Costa, trombó (lead), sac de gemecs a 1, 5
Josep Tutusaus “Tutu”, trombó (lead) a 1, 4
Joan Codina, Edgar Gómez trombó
Darío García, trombó baix, tuba
Iago Aguado, guitarra
Joan Claver, piano
Pau Sala, contrabaix
Pedro Campos, contrabaix a 1, 4
Roger Gutiérrez, bateria, gong a 8
Arnau Obiols, bateria, surdo, gran
bombo, pandero quadrat, canya esquerdada
José Carlos Cubas, percussió

Doncs tot semblen ser composicions del folklore de la zona, essent doncs el màster Sergi Vergés qui n’ha fet tots els arranjaments que en questa cas es tot una obra seva. I aquest és un projecte de gran envergadura per diversos motius. D’aquests n’hi ha diversos com per exemple la gran feinada que va fer en Sergi Vergés tot i recopilant material folklòric de la zona on ell va anar a viure. Una vegada recopilat, llavors es tracta de fer una selecció. A partir d’aquí més feinada en parir els arranjaments per a tota la Big Band. També devia tenir ell al seu cap quins havien de ser els músics participants, i per tant, fer-los adequats a cadascun dels membres. Feina hercúlia que només gent com ell, que afortunadament n’hi ha poden fer (alguns d’ells comentats abans en la presentació del programa). Al final, l’envergadura també es fa palesa en la llargària dels temes i projecte general. Així doncs tenim més d’una hora i quart de músiques barreja de folklore i jazz, amb unes interpretacions magnífiques, totes elles encabides en 8 temes bàsics.

Pocs temes i tanta estona vol dir que n’hi ha d’haver de llargs com per exemple “La Suite Pirenenca” de més de 17m on hi tenim diversitat de tempos i ritmes i composta per les següents cançons: “Intro flabiol”, “Cascabillo”, “Lo verd d’antan”, “Muntanhes araneses”, “La polleta d’aigua”, “La maire Antoène”, “Una filheta de Lion” i les “Corrandes”. Quatre dels temes depassen els 9 minuts, com per exemple el més delicat “Lliri d’aigua” iniciat amb una intro delicada de cordes fregades. El preciós “Cant de la sibil·la”, està en el mateix context de l’anterior, és a dir, tempo suau (no sempre) i durada, alhora que amb diversitat emocional pels seus canvis rítmics i de tempo, iniciat per la gralla de l’Ivan Caro i posterior veu de Joana Gomila. El “Pasdoble de Tosquiets”, té també més de 9 minuts, i és un dels més vius del projecte amb canvis rítmics que van del que ens diu el títol al swing passant per el de “marxing band” en el solo del Gabriel al clarinet. El primer tema que obre el projecte “La gata i el belitre” de prop de 8 minuts l’inicien a mode d’intro percussions diverses per després afegir-s’hi la gralla i pandereta. Després ja podrem escoltar l’acordió, el tempo prou viu també, el ritme marcat i tota la resta de músics. El 3er track “Jo en tinc un oncle que és a l’Havana”, proper als 7 minuts, l’ha iniciat Hallum a l’acordió, després Gomila fent ja la melodia i amb tots els altres, ja a tot ritme càlid del Carib. I finalment, i amb més o menys la mateixa durada el tema a tot “jota”, “Jotes de Tuixén”, fet a un tempo prou vital.

I és clar que amb tot aquest material, a un se li fa difícil seleccionar què sonarà i què no. Seguirem la dinàmica del programa i això en ho facilitarà força, així doncs us proposo escoltar la preciosa cançó...

4.- Lliri d’aigua  (Tradicional & Sergi Vergés)    9m41s

I què en podem dir d’aquesta cançó? No n'hem trobat l'autoria. Serafí Pitarra, (Frederic Soler i Hubert) estrenava l'any 1886 "Lo lliri d'aigua - balada en tres actes i en prosa" que contenia una cançó amb una primera estrofa molt semblant a aquesta però que no hi apareix l'última que presentem. I per que quedi clar, aquesta fa referència a la cançó cantada per Maria Gironès i Sala nascuda a Salt el 1923 i que podeu trobar en l’enllaç que us posaré al blog:
 El compositor de sardanes Josep Saderra i Puigferrer té una sardana titulada "El lliri d'aigua", amb la mateixa lletra de Pitarra. També sense la darrera estrofa la recull Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Saldes (Berguedà), l'any 2000.

I parlant dels nostres herois, doncs reconèixer el mèrit als instrumentistes i a la veu solista. La intro de l’Ivan Garriga al violí ha estat preciosa i delicada, preparant l’entrada de Joana Gomila cantant les primeres estrofes i després amb alguns de la Rufaka. La cançó va seguint, cantada per Joana i ja per omplir-se de sonoritats amb tota la Big Band. La baixada final ha donat peu al magnífic solo del Lluc Casares iniciat primer delicadament amb sons de percussions i guitarra per poc després arribar a un clímax impressionant que ha durat una bona estona i ja al final amb la resta de companys de la Rufaka. Immens aquest final, amb la mateixa baixada harmònica fins retrobar la veu de Joana i retrobar la delicadesa inicial, a moments amb la potència de tota l’orquestra. El final va dient “què és la cançó d’una noia que el promès la va deixar, què és la cançó d’una noia que el riu se la va emportar”. Preciosa cançó per començar el projecte del Sergi.

L’agost de 2015 me’n vaig anar a viure a Arsèguel, al Baridà, amb la idea de Rufaca al cap. La idea rebia aleshores el nom genèric de “Projecte Cadí” i havia nascut de les meves classes amb l’Ivan Garriga els tres anys anteriors al Superior del Liceu. La idea seminal consistia a portar a la formació de big band estàndard la música tradicional del Pirineu, i ja vaig sospitar que no seria un projecte qualsevol: seria el meu primer projecte personal, l’estiu que feia 50 i després de dues dècades llargues d’escriure per encàrrec música per a big band. No vaig saber calibrar, però, la magnitud del viatge que estava a punt d’encetar: amb quina força aquestes tonades s’introduirien a la meva vida, els centenars de quilòmetres que passejaria per la comarca amb elles al cap, o els que faria en cercles al menjador de casa, com una fera engabiada, al caliu de la llar de foc.

Seguirem amb la música tradicional en clau de Jazz amb la cançó..

2.- Si tu te’n fas (Tradicional & S. Vergés)  9m46s

Aquesta és una melodia a la qual se li ha ficat diferents lletres segons els llocs on les cantaven. Maria del Mar Bonet la cantava amb lletra diferent i titulada “Enamorat i al·lota”, cantada més o menys igual que ho ha fet Joana. També la podem trobar com a “Si tu te’n fas la lluna. Cançó de les transformacions” (ells mateixos la sots titulen “transformacions”), tot i que amb canvis en la melodia alhora que també en la lletra. Sembla que partint de la base de les estrofes se n’han fet diverses lletres i melodies.

La versió del Sergi té una mena de groove amb un tempo un tan viu que se’t va emportant mica a mica, partint de la calma inicial primer amb la veu de Joana per després, i ja una vegada acabades les primeres estrofes, encabir-hi un canvi rítmic i de tempos  vivaç, fins el precís moment del “break”, moment en el qual ens hem retrobat amb la calma i el magnífic solo de l’Òscar Latorre a la trompeta. Tot plegat ha anat derivant vers moments intensos pel seu solo però també per l’afegitó dels membres de la Rufaka tot plegat amb una energia immensa. Al final, un altre break amb un “lick” dels membres de l’orquestra donant suport al solo a les congues de José Carlos Cubas. Break posterior per així escoltar de nou a Joana cantant sobre “truites de riu i monges”, i així anar encarrilant el final amb cantarella d’ella i acordió, tot farcit d’un bon ritme i tempo per anar arribant al final d’aquesta cançó amb tantes variables, recuperant però els plàcids inicis. 



La inspiració, en cas d’existir, no és més que compulsió, ja ho deia bé Gil de Biedma. No vaig calibrar el munt de dies de frustració absoluta ni els dies (menys) d’eufòria gairebé estupefaent; els llibres, discos i concerts amb què em nodriria i, sobretot, els paisatges i les persones que havien d’arribar i que ara em conformen per sempre. El resultat del viatge gairebé homèric és el que ara teniu a les mans. Tot sentint-lo, penso, com Cortázar, que aquests arranjaments mereixen estar plegats perquè del desencant de cadascun d’ells va créixer la voluntat del següent. I també penso en aquell home de qui parlava Borges, que es proposa la tasca de dibuixar el món i un dia descobreix que aquell pacient laberint de línies traça la imatge de la seva cara. Reconec la meva cara en tota aquesta música: els meus referents, les meves obsessions, les coses que m’enamoren. No sé si tot plegat és jazz o és folk, la taxonomia musical m’interessa més aviat poc: és només un punt de vista sobre el món musical que ara m’envolta, una mirada subjectiva però apassionada. Em passo la vida ensenyant que la passió és l’única aproximació honesta al meu ofici, i que tota la que hi aboques acaba impregnant la música i, d’una manera o altra, aconsegueix transmetre’s. Espero no anar errat i que aquest disc aboni la meva tesi.
Sergi Vergés

I ara he fet una selecció de tres cançons de la seva Suite Pirinenca, que escoltareu seguides....

5.- Suite pirinenca   (Tradicional & S. Vergés)  7m10s
5.3.- Lo verd d’antan
5.6.- La Maire Antoène
5.8.- Corrandes

I com he dit abans, m’he permès extreure tres de les cançons de “La Suite Pirinenca” que recordem està composta per les següents cançons: “Intro flabiol”, “Cascabillo”, “Lo verd d’antan”, “Muntanhes araneses”, “La polleta d’aigua”, “La maire Antoène”, “Una filheta de Lion” i les “Corrandes”.

I de “Lo Verd d’antan” en podem trobar referències a la Gascunya, Gasconha en occità-gascó. Poques coses he pogut trobar de “Lo verd d’antan”, o sigui que feina hercúlia de recerca la que va haver de fer el Sergi. Primer Joana l’ha cantat, en occità-gascò, intueixo, ben recolzada per la Rufaka i els arranjaments del Sergi per després, i ja amb més calma, escoltar el magnífic i dolç solo i so del Joan Mas al saxo alto. Magnífica interpretació la del músic manresà amb tot l’esplendor i mica a mica amb més potència, la dels seus companys de l’orquestra. El final, recuperat amb les percussions, el so d’una tabla sembla del José Carlos Cubas i la veu de Joana.

I de la segona cançó “La Maire Antoène” no he trobat res de res, haig de dir per Internet, la qual cosa em fa pensar que la recerca d’en Sergi devia ser per les biblioteques dels pobles del seu entorn pirinenc. Bravo de nou, Sergi. Sí que la melodia em recorda un musical americà però només a les primeres estrofes cantades i tampoc no calcades. Em refereixo al “If I were a rich man” del Mary Poppins. La mestria de l’arranjador s’ha fet palesa en la cadència posterior amb tota la Rufaka tocant junts la melodia, sí la que primer ha fet l’acordió de Liv Hallum. Escoltar-los a tots ells i elles en aquest final i a aquest tempo realment fa trempar. I recordeu que el tema ha començat a plateret i bombo, i després la veu de Joana, acordió i la resta de músics. Tema vital i enèrgicament magnífic.

I sobre les “Corrandes” he pogut trobar on s’explica com i quan les ballaven. Parlo de l’Aplec de Talló. Ens hem de situar a Bellver de Cerdanya i que del Talló va néixer una font, després que una ovella rasqués i rasqués el terra fins trobar una imatge de la marededeú. Cada dilluns de Pàsqua fan doncs aquest aplec a la font del Talló, ballant-hi les corrandes i  en rotllanes acabant a la plaça del Portal dels camps de Monterròs. Encara es ballen i s’ensenyen a les escoles, cosa que he pogut veure en un vídeo que córrer pel núvol. La lletra, l’incansable cercador l’ha hagut de trobar a les biblioteques. I en el seu arranjament hi ha barrejat canvis rítmics quan se sent “El tabal” i a ràfegues la resta de músics. Ha començat però amb les cordes fregades i ja intuint el ritme posterior, amb la melodia del flaviol i la resta de vents ja per obra i gràcia de l’arranjador. I Joana cantant que si “les noies de Cerdanya no tenen molt bon color no és per l’aigua de la plana.....” i ja no acabo d’entendre. I les corrandes segueixen cantades i més plàcides, fins el moment del ball amb el “tra la ra la ra la ra”, i el “tabal” i els vents comentats a l’inici. I més “tra la ra la ra” fins el final amb el flaviol, tabal i vents.

I acabarem el projecte de la Rufaka Folk Jazz Orquestra amb arranjaments i direcció a càrrec de l’incansable Sergi Vergés, i ho farem amb el....

8.- Pasdoble de Tosquiets (Tradicional & S. Vergés)  9m07s

I aquest “Pasdoble de Tosquiets” curiosament l’he pogut escoltar gràcies a un jubilat saragossà Alfonso Sanchez que el toca amb el seu acordió diatònic. L’home té una pàgina web dedicada a la seva afició, la música amb l’acordió diatònic. Se’l veu a ell i a un jove, tocant-la en una trobada d’acordionistes a Saragossa.

En Sergi ha volgut que comencessin piano i violí, amb Joan Claver i Ivan Garriga, per seguir amb la melodia a càrrec d’acordió, diatònic, i flaviol, amb Liv Hallum i Ivan Caro, per seguir tota la Rufaka. Els redobles de l’Arnau Obiols han encetat el canvi rítmic també amb la tuba d’en Darío García, i ja la veu de Joana cantant sense lletra, acompanyada per vents diversos. I ja el magnífic solo de Gabriel Amargant  al clarinet, desenvolupant totes les seves arts que en són moltes. Però és que després li ha tocat al jove crac de la trompeta, en Joan Mar Sauqué, el qual també ho ha brodat, ells dos i tots plegats tot a ritme de “Marxing Band”. El Swing delicat ha aparegut en el solo al saxo tenor de César del Val i ja amb incursions dels vents dels seus companys. El final, amb flaviol i redobles ens ha situat recuperant la melodia, ara a ritme de pasdoble, com els inicis, acabant-lo de manera magistral i amb uns arranjaments amb inclusions de melodies diverses, swing també i demés meravelles, acabant de manera majestuosa, de cop.

I en Sergi dedica unes lletres a fer agraïments a diversa gent que l’ha acompanyat en aquest projecte i que ja us posaré al blog...

Agraïments...
A l’Arnau Obiols, la Liv Hallum, la Cati Plana, el Marc Figuerola i la Cristina Boixadera, per donar-me tot de música per explorar i il·luminar-me sobre la idiosincràsia dels instruments tradicionals. A l’Artur Blasco, savi folklorista i veí amabilíssim, els llibres del qual m’han servit d’inspiració impagable durant tot el procés. A l’Auditori Pau Casals del Vendrell, per les facilitats i el tracte impecable. Al Jan Tomàs i el Boris Pi, per les imatges i el bon rotllo. A la Rut Martínez, per orientar-me i recolzar el projecte. Estic en deute vitalici amb l’Escola Folk del Pirineu i el seus capitans, el Tito Peláez i la Martine Lambregts, per les facilitats, l’hospitalitat i l’amistat generosa amb què m’han obsequiat des que vaig aterrar a Arsèguel, sense les quals la meva feina hagués estat infinitament més feixuga i la meva estada molt més grisa. Al meu vell amic David Casamitjana, un dels grans del seu ofici, que va creure en el projecte des del seu inici i el va recolzar de mil maneres i sense reserves, per fer-ho sonar tot tan bé, tan ràpid i amb tanta alegria.

I acaba comentant que......
Si acosto l’orella als cents de pàgines d’scores, (de partitures) no sona pas res. Tampoc sona res per més que mogui els braços com si dirigís. La música no sona, i el que és pitjor, no transmet cap emoció, fins que no la toca un músic, i jo tinc la fortuna de comptar amb una banda de gent jove amb un talent poc comú que m’han donat l’empenta i el suport incondicional i necessari per no defallir. Estic honrat i orgullós de treballar amb tots ells. De manera especial, als Ivans, els meus dos fillols: l’Ivan Caro, una d’aquelles ànimes bessones que de vegades et topes a la vida, per acompanyar la meva ciclotímia creativa amb paciència i carinyo; i l’Ivan Garriga, l’instigador de tot plegat i la meva mà dreta en aquest projecte, per acollir-me al seu territori i a la seva família i per embarcar-se en mil peripècies amb confiança i afecte filial. Quan cercava repertori pel projecte i vaig arribar a La gata i el belitre, em va venir el record de la meva iaia cantant-la amb la seva veu fineta. Segur que mon pare es va cansar de sentir-la dels seus llavis quan era un vailet. Aquest disc està dedicat a la memòria de tots dos, la Rosalia i el Josep Maria.
Sergi Vergés

I després d’aquest magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
..........................
Gràcies Teresa per la teva vitalitat i frescor.

I acabarem el programa d’avui amb el projecte de l’Alfred Bello, ànima farcida de swing-manouche, el del Django Reinhardt, responsable de la secció de Manouche-Gipsy de l’EMMCA, Escola Municipal de Música Centre de les Arts de l’Hospitalet, i ideòleg del projecte de la The Django Orquestra, amb el Sergi Vergés de nou amb els arranjaments.


“THE DJANGO ORQUESTRA”
The Django Orquestra

Editat per Audiovisuals Sarrià, Barcelona
Gravat per David Casamitjana i Natxo Nogueras el novembre de 2018 a l’estudi OIDO de Barcelona, excepte els solos d’un parell d’instruments.
Edició digital de David Casamitjana i Albert Bello
Mesclat per David Casamitjana a l'Espai Sonor Montoliu Studio, Montoliu de Segarra
Masteritzat per Alex Wharton el juliol de 2019 a Abbey Road Studios, Londres
Productors: Albert Bello i Sergi Vergés
Productor executiu: Albert Bello

Sergi Vergés, director d'orquestra
Albert Bello, guitarra solista
Oriol Saña, violí solista
Elisenda Julià, veu
César Del Val, saxo alt, clarinet i flauta
Joan Mas, saxo alt i flauta
Albert Carrique, saxo tenor, clarinet i flauta
Pol Prats, saxo tenor i soprano
Andreu Domènech, saxo baríton i clarinet baix
Pep Garau i Òscar Latorre, trompeta
Joan Mar Sauqué i Pol Omedes, trompeta i flugelhorn
Albert Costa, Samuel Marthe, Pablo Martín, trombó
Joan Codina, trombó baix
Francisco Palazón i David Flores, violí
Pere Nolasc, viola
John Cottle, violoncel
Rémi Oswald, Claudi Làzaro i Camil Arcarazo, guitarra rítmica
Joan Motera, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria

Al novembre del 2018 The Django Orchestra entrava als estudis OIDO de Barcelona per gravar el seu primer CD. Al juliol del 2019 es masteritzaba en els estudis Abbey Road de Londres, finalitzant així el procés de producció. El 16 d'agost es presentava en directe. Ara, ja està disponible per a tots vosaltres. Esperem que el gaudiu escoltant tant com nosaltres hem gaudit fent-ho!

I així, d’aquesta manera tan resumida, ens expliquen ells dos una tasca que també ha portat una pila d’hores de feina. Tal i com em va dir el mateix Sergi, autor de tots els arrengaments, “Mira que n’hi ha d’hores posades a tots dos discos”.

I estem davant un projecte de més de 55 minuts de quasi tot de temes de Django Reinhardt i dic quasi perquè un que no, és el “Tea for Two”, tema de Vincent Youmans del 1922. La resta són composicions de Django tot i haver-hi un suite, “Blues en mineur: Suite”, que podria ser un treball de composició i compilació dels dos caps del projecte. I és que la balada del projecte és la preciosa composició del genial guitarrista anomenada “Vamp”. Una mica més viu de tempo és el 7è track “Fleur denuit”, iniciada amb pizicattos de guitarres. I el preciós tema “Tea For Two”, el canta Elisenda Julià, iniciant-lo delicadament per esdevenir quelcom de més, posteriorment ja a tot delicat swing. Una mica més viu de tempo i a tot swing és el 2n track “Vipers Dream”, tema que no tindrà cap canvi, ni de tempo ni de ritme. I el “Blues en Mi menor: Suite”, supera els 10 minuts, on hi ha diversitat de tempos i ritmes. I el 4rt track “Webster” és un altre dels temes de Django. I el 9è track “Minor Swing” és un dels més emblemàtics de Django. I el primer tema que obre el disc, “Babik”, és el més bopper de tots, a un tempo endimoniadament ràpid. I encara més ràpid de tempo és el 8è track “Impromptu”, interpretat però no tant ràpid com ho feia el gran guitarrista.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç, en el cas d’avui, al bandcamp del projecte on el podreu adquirir de manera digital:

I tinc el mateix problema que amb l’anterior projecte, la selecció que és també una eliminació. Us proposo escoltar el preciós tema, música de Vincent Youmans i lletra de Irving Caesar, el conegut...

6.- Tea for Two       (V. Youmans & I. Caesar)           6m35s

Aquesta és una cançó del 1925 del musical No, No, Nanette amb música de Vincent Youmans i lletres de Irving Caesar. Consisteix en un duet interpretat per Nanette i Tom en el segon acte i la lectura que descriu el futur que imaginen junts. La cançó conté canvis de tonalitat entre el Ab major i C major. La cançó consisteix majoritàriament de negres i corxeres amb punt. Alec Wilder descriu aquestes característiques com a inusuals en les grans peces teatrals però reconeixent que la cançó obtingué un gran èxit a pesar d’això.

I els nostres herois n’han fet una versió preciosa, delicada pel swing de les guitarres manouche. La càlida veu d’Elisenda Julià s’hi escau la mar de bé, ella, fent-ho amb una perfecte entonació i swing. La intro que ha fet ella i la guitarra de l’Albert Bello ha estat la porta per on ha entrat el tema, el swing amb les guitarres, el violí de l’Oriol Saña i companys i ja alguns dels vents de l’orquestra. El solo a trompeta amb sordina em sona que sigui del Joan Mar Sauqué, el qual repeteix projecte conjuntament amb d’altres músics. Suau i delicat el solo del Joan que ha deixat pas al duet de veu i guitarra d’Elisanda i Albert, acompanyats pel swing de les guitarres i contrabaix d’en Joan Motera. La melodia i arranjament ha aparegut amb els vents entremig del solo de la cantant. I la melodia recuperada ens ha apropat al final, acabant-lo delicadament. Preciós tema que vam poder veure, com tots els altres, el dia de la seva estrena al Teatre Joventut de l’Hospitalet el novembre de 2018.

I per parlar una mica de l’Albert Bello...
Des de la seva incursió en el jazz manouche, Albert Bello s'ha convertit en el màxim representant de l'estil a Espanya. Graduat a l'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu de Barcelona i llicenciat a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), no ha deixat d'ampliar la seva formació realitzant diferents cursos, tallers i masterclass.

I seguim amb un altre tema, ara amb un swing molt delicat, i ja tema de Django, anomenat...

2.- Vipers Dream  (D. Reinhardt)   8m03s

Un tema que van fer Django Reinhardt i Stéphane Grappelli & Quintet del Hot Club de França amb Stéphane Grappelli (violí); Django Reinhardt (guitarrista solista); Joseph Reinhardt i  Eugène Vées (guitarra rítmica) i Louis Yola (contrabaix), el 25 de novembre de 1937 a París.

I aquest és un dels temes típics de Django Reinhardt amb un swing delicat, un pèl arrastradet, amb la melodia a càrrec de l’Albert a la guitarra, melodia curta després acompanyada per cordes fregades i vents diversos. El solo al trombó ara a càrrec de Samuel Marthe, que us recordo tindrem el 20 de març a la Sala Xica, ha estat brutal, també per com n’obté el so així com “cascat”. La delicadesa segueix i el swing que no pot parar, amb la guitarra de l’Albert acompanyat pels saxos i la resposta dels trombons, després afegint-s’hi les trompetes, en un magnífic arranjament. El solo de l’Oriol Saña al violí ens ha acaronat també per la seva dolçor a registre mig-baix, inicialment, i també amb el “riff” dels saxos i trombons. Magnífic tempo i swing que mica a mica et va fent bellugar si és que no ho has fet ja des de l’inici. I el solo de l’Oriol segueix fins arribar a una sèrie de canvis harmònics evidents, ja amb la Django Orquestra a “tot cos”, amb tots plegats seguint les directrius del genial arranjador Sergi Vergés. Al final han recuperat la melodia del tema per així acabar-lo també dolçament.

I seguim parlant de l’Albert....
Com a intèrpret destaca el seu treball amb Folkincats, Albert Bello & Oriol Saña Experiment, Shine i Albert Bello Trio, amb els quals ha actuat en més de 20 països d'Europa i Amèrica. La seva trajectòria en el jazz manouche li ha permès compartir escenari amb moltes de les grans figures de l'estil, com Tchavolo Schmitt, Sébastien Giniaux, Noé Reinhardt, Paulus Schäfer, Robin Nolan, Gwen Cahué, Fiona Monbet, Samy Daussat, entre molts altres.

I encara seguirem amb més música, i ara ho farem escoltant la Suite Blues en menor...

3.- Blues en mineur: Suite   (Reinhardt & Bello)  10m55s

Tot i que es tracta d’una melodia clàssica de jam, si n’hi hagué alguna, hi ha algunes coses que poden fer que Django, i els “Blues menors” (o “Blues en Mineur”) siguin una mica complicats de seguir. Una cosa que pot fer que la melodia sigui una mica complicada és que Django la va enregistrar diverses vegades, interpretant l’inici de manera diferent cada vegada.

I per tal com l’han començat poc podríem pensar que hi hauria el canvi de tempo a tot tren i swing fast. I la melodia l’ha començat l’Oriol Saña al violí acompanyat del combo de guitarres i contrabaix. I el canvi ha aparegut amb els trombons, vents diversos i disbauxa generalitzada de tots plegats, tot just abans de trobar-nos amb el tema a càrrec dels metalls i vents i a tot swing. Al solo del Joan Codina al trombó baix, crec jo, li ha seguit els de la resta de trombons, amb en Albert Costa, Samuel Marthe i Pablo Martín, suposo. Han seguit els solos de tots els trompetistes, o sigui Pep Garau, Òscar Latorre, Joan Mar Sauqué i Pol Omedes. Després dels metalls, totes les canyes primer amb el saxo soprano d’en Pol Prats, per després tenor, alto, tenor de nou, baríton, clarinet, tenor, en fi, tota una magnífica roda de solos de les canyes que realment fa flipar, i més que ho va fer en directe, la primera vegada que ho escoltàvem. I després d’aqueta voràgine i disbauxa magnífica dels solistes, un break, relax, i el solo de l’Albert  a la guitarra i els acompanyants Rémi Oswald, Claudi Làzaro i Camil Arcarazo, guitarra rítmica, Joan Motera, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. El relax però ha durat poc i mica a mica la intensitat de tot tipus ha anat pujant, fins el moment de l’entrada dels vents, llavors arribant a un clímax total. Un break de nou a càrrec dels vents, ells sols, i després han encarat el tema fins el final, amb una altra magnífica demostració del què vol dir fer un arranjament. La melodia recuperada ens ha dit que això s’acabava, com efectivament així ha estat.

I com que només tenim dos projectes, haurem d’aprofitar-nos i extreure’n encara més músiques...i ara també amb el conegut tema de Django...

9.- Minor Swing  (Django Reinhardt)  4m35s

Aquesta és una melodia gitana de jazz composada per Django Reinhardt i Stéphane Grappelli. Va ser gravada per The Quintet del Hot Club de França el 1937. Va ser gravat cinc vegades més al llarg de la carrera de Reinhardt i es considera que va ser una de les seves composicions més emblemàtiques. “Minor Swing” es va estrenar com a single a 78 rpm per Swing el 1937 amb Django Reinhardt i Stéphane Grappelli i el Quintette du Hot Club de France.

I qui no ha escoltat mai aquesta melodia de Django..pocs crec jo. L’han començat l’Albert i l’Oriol i contrabaix del Joan, ja començant amb el swing i tempo típics d’aquests temes. El solo de l’Albert ha estat força impressionant per com l’ha confegit, per velocitat i fraseig típic del “manouche”. Així mateix l’ha seguit l’Oriol primer delicadament, i mica a mica entrant en velocitat d’execució, no endebades ell és un dels referents en això del violí jazz, sinó el referent, a seques. El swing a càrrec de guitarres rítmiques i contrabaix és impertorbable, magnífic, fins el moment d’aparèixer bateria i la resta de la Django Orquestra, fent els vents i demés un “soli” i després una espurna de melodia. Al final, en Roger Gutièrrez ha fet un magnífic solo, recolzat també per la resta de companys, acabant el tema però, de cop. Darrer tema del concert que van fer al Teatre Joventut.

I l’Albert Bello ..
Com a docent, és el creador i coordinador del Departament de Jazz Manouche de l’EMMCA, única escola de tot el món amb un programa d'estudis dedicat al jazz manouche per a nens, joves i adults. Ha creat i publicat material pedagògic propi, tant llibres d'iniciació com partitures de combo i llibres de tècnica i improvisació. Durant anys dirigeix ​​el cicle de masterclass "Entre les Cordes", on s'han realitzat més de 50 activitats i en el qual han tocat els músics més importants de l'estil. Durant aquests anys imparteix nombroses masterclass i tallers de jazz manouche i improvisació en festivals, escoles i conservatoris de tot Espanya, així com als Estats Units (Berklee College Of Music), Dinamarca, Bèlgica, Argentina, i seguiríem parlant d’ell llargament, sense oblidar-nos del seu amic Oriol Saña. Però d’ells dos ja en vaig comentar els ets i uts en un programa anterior dedicat al projecte que van compartir.

I ja acabarem projecte i programa, amb un altre gran tema de Django Reinhardt anomenat....

4.- Webster  (D. Reinhardt)         5m51s

Aquesta la van fer Django Reinhardt i Stéphane Grappelli, amb Django Reinhardt (guitarra); Stéphane Grappelli (violí); Gianni Safred (piano); Marco Pecori (contrabaix); Aurelio de Carolis (bateria), enregistrat el gener-febrer del 1949 als estudis de la RAI, Roma.

I tot i ser el “Minor Swing” el darrer tema, com que aquest té un punt més de tempo, us l’he volgut posar per acabar el projecte i programa d’avui. I és que aquest “Webster” és impressionant pel swing que no s’ha aturat en cap moment. Un primer solo a càrrec de l’Oriol magnífic, fet amb calidesa fins i tot en els aguts, ha deixat pas al del seu amic, l’Albert a la guitarra. I sempre el suport de les guitarres rítmiques, contrabaix i bateria, també, car la resta de la Django Orquestra l’han començat donant-los suport de manera puntual amb “Riffs” diversos a base de preguntes i respostes. Un altre “Soli” dels vents ha seguit les intervencions solistes dels dos amics, i tot amb una marxa i swing increïbles. En Joan Motera al contrabaix ha fet també la seva aportació solista en aquest tema per seguir després tots plegats ja reconduint-nos al final del tema amb la melodia de violins, acabant-lo tots plegats magníficament, com si fos el final de la peli.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, magnífic crec jo, i altre vegada dedicat a les Big Bands, primer la Rufaka Folk Jazz Orquestra i la The Django Orquestra. Aquesta vegada però amb dos protagonistes principals, en Sergi Vergés, arranjador de tots els temes que heu escoltat en aquest programa, i l’Albert Bello creador i ideòleg d’aquest darrer magnífic projecte, The Django Orquestra, alhora que totes les coses boniques que he dit d’ell,  qui va pensar en Sergi perquè se’n fes càrrec de quasi tot plegat.

I us recordo que aquest divendres 21 de febrer tindrem concert a la Sala Xica amb el projecte dedicat a George Gershwin a càrrec del Gabriel Amargant Quartet amb en  Gabriel, saxo tenor i clarinet, Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.  
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |