Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb un programa dedicat a les dolces guitarres en els dos primers projectes,
per després situar-nos en el context d’un quartet a dos vents i sense piano,
tal i com el de l’Ornette Coleman,
tot i que no tant en aquesta ona free. Amb les guitarres gaudirem primer amb el
projecte del Luis Casado Trio, “Tiempo
Presente”, disc editat per Blue
Asteroid. Després seguirem amb la dolçor de la del Rai Paz Quartet, “Plays Gipsy”, editat per FSNT de la sèrie 1000, per acabar amb el quartet Kind Folk i el seu projecte “Why Not”, editat també per FSNT, i aquesta setmana amb un micro
conte de Carme de la Fuente.
Dir-vos que les
músiques del programa són diverses de la mateixa manera que els estils, car
primer començarem de la més delicada manera amb el projecte de Luís Casado, amb música pròpia un tan
minimalista, per seguir amb el treball de Rai
Paz basat amb el musical de finals dels 50s Gipsy amb balades i swing a dojo. Acabarem de la manera més
contemporània possible amb el quartet de dos vents sense piano, com he dit
abans segons Ornette Coleman, i tot
i que les músiques no seran Free Jazz, sí que seran properes a l’ona
Avant-Garde.
I es va apropant la
data del concert de febrer al Jazz Club
La Vicentina. El 21 de febrer tindrem el projecte dedicat a George Gershwin, a càrrec del Gabriel Amargant Quartet, amb Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix
i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat des
de l’ajuntament de SVdH i organitzat
des del JCLV. Us hi esperem a la Sala Xica el 21 de febrer a partir de les 22h.
I ja ens podem
centrar amb les músiques del programa d’avui, i tal i com he comentat a
l’inici, escoltarem primer el treball del guitarrista sevillà Luís Casado...
“TIEMPO
PRESENTE”
Luís
Casado Trio
Edita
el 2019 Factoria Jazz per a Blues Asteroid
Enregistrat
per José Gómez el 3 i 4 de gener als Mikima Records
Mesclat
per Curro Ureba als Trafalgar Estudios
Masteritzat
per Miguel Ángel González als Black Box Mastering
Produït
per Luís Casado
Luís
Casado, guitarra
Joan
Masana, contrabaix
Manu
Pinzón, bateria
Totes les
composicions són de Luís Casado
mentre que els arranjaments són de tot el trio.
Estem davant d’un
projecte de 40 minuts amb 8 temes i diversitat de tempos, aquests però situats
al 50% entre els més delicats, els de les 4 balades que hi ha, i la resta amb
tempos més vius, tot i que no massa. Diria que el tarannà global és força
tranquil. De precioses balades tenim la del 3er track “Volver” iniciada amb
arpegis del líder, tema a un tempo súper slow. Amb una mica més de tempo tenim
el 5è track “Solitude under no moon” amb una melodia preciosa on es va repetint
plàcidament el motiu principal. Amb la mateixa sensibilitat escoltem el 7è
track, delicat com els altres, amb notes soltes que van trenant la melodia del
tema. I el darrer dels delicats temes és el 8è track “Siempre conmigo”, amb tot
un reguitzell d’arpegis delicats a la intro, esdevenint majestuós
posteriorment. Els quatre restants tenen una major vitalitat tot i que no n’hi
ha cap a tempo súper fast. De fet, tots quatre respiren tempo medium fast, i
així doncs el 1er track “Evolución” ja comença amb el motiu principal repetit
un parell de vegades per després seguir amb el pont i posteriorment tornar a la
A per després iniciar les improvisacions. El 2n track “Alicia” l’inicia el
contrabaixista amb el motiu principal, afegint-s’hi el líder a base d’arpegis
per seguir amb la melodia. El blues del projecte és el 4rt track “Historia”. I
ves per on que si tingués un tempo fast, l’ubicaríem en el millor
rock-and-roll, car el so de la guitarra del líder, una més que probable
“Strato”, se l’hi escau la mar de bé. I ja finalment, el 6è track “En el sótano”
és el més viu, marcant la bateria el context rítmic del tema i amb aires quasi
beats. Tot i aquests inicis, poc podrem esperar els posteriors, uns curtets
canvis farcits de swing i diversitat rítmica posterior.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina del Facebook
de l’editorial Blue Asteroid:
I per començar el seu
projecte he seleccionat la balada...
8.- Siempre conmigo (L. Casado) 5m05s
Doncs ja
veieu de quina manera més tranquil·la i un punt de majestuosa hem començat, amb
aquesta preciosa balada del líder, guitarrista i compositor Luís Casado. Els canvis harmònics, la
cadència dels acords moltes vegades, per no dir sempre, són la gràcia d’un
tema. En aquesta composició de Casado
encara es nota més, car, la bellesa de l’esmentada cadència és evident,
fent-nos gaudir alhora també amb la pròpia melodia. El delicat final ens
recorda que l’inici encara ha estat més delicat, amb uns acords suaus i notes
també amb el contrabaix, en la intro del tema. La melodia entra per la porta
gran, majestuosament, i també el ritme i tempo de la mà també del baterista Pinzón, i tots tres encarrilen l’espai
vers les improvisacions, la del líder primer, tot i mostrant-nos el seu refinat
gust interpretatiu, on la respiració, silencis, en són la clau de volta. Un
curtet solo de Masana al contrabaix
ens ha retrobat amb la melodia d’aquest “Siempre conmigo” de Casado, i per extensió de tots tres, car de tots tres en són els
arranjaments. Preciós tema per començar el programa d’avui.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I seguirem amb el
primer track del disc, ara ja més vitals...
1.- Evolución (L. Casado) 3m43s
I tot i els inicis
d’aquest tema amb el motiu principal, ha esdevingut quelcom tranquil també. El
Groove hi és, allò que fa que camini el tema tot i semblar-nos que no, que és
força delicat, fins i tot lent. Però no, aquest tema es va desenvolupant també,
i en la magnífica improvisació del líder arriba a moments intensos que
destaquen per sobre de la dinàmica global d’aquest “Evolución”. Potser el títol
ja ens parla d’aquesta i segur que de la seva evolució. Un primer solo l’hem
tingut amb el contrabaix de Masana
amb un so potent i rítmic, alhora que amb precioses referències melòdiques, les
que ell ha trobat relacionades amb l’harmonia. I el solo del líder iniciat
dolçament, ha esdevingut quelcom més a mode de crescendo d’intensitat
emocional, també gràcies a la col·laboració del baterista Pinzón. El delicat so del líder està acompanyat d’una molt bona
tècnica i fraseig, però per sobre de tot domina el control sobre els silencis,
la tendència a deixar “respirar” els temes, la qual cosa s’agraeix, car, la
interpretació pausada, tranquil·la, fa que sovint gaudim més els oients del
plaer de l’escolta.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió
I encara amb més temes
d’aquest molt delicat guitarrista amb el tema..
4.- Historia (L. Casado) 6m28s
Doncs com ja havíem
dit en la presentació, aquest és un tema farcit de Rock&Roll tot i que
suau, com és tot el projecte. Un Blues més o menys clàssic, rítmic, amb so
delicat per escombretes bàsicament, però també per la sonoritat de tots ells. I
sinó, imagineu-vos el tema a cop de caixa, bombo, timbales, plats i tot a un
bon volum; seria tota una altra cosa. Aquests estris però hi apareixen
posteriorment però amb aquesta contenció sonora. Tot i això que us comento,
contrabaixista i baterista han fet ben al final uns “quatres” però igualment
delicats. La melodia se’ns enganxa ja des de l’inici, i així la gaudim i fins i
tot la podríem situar en aquella època daurada del R&Roll amb el típic so
de la “Strato”, que crec jo deu ser la guitarra, o potser una “Tele”. El solo
de Luís a la guitarra ens l’ha
mostrat de nou en tot el seu esplendor. Delicada digitació, so nítid i clar,
fins i tot amb acords, i silencis, molts silencis i gran tècnica i fraseig. Masana al contrabaix ha seguit el
perfil del tema, ell també amb un magnífic so situat a la part alta del seu
mànec, però no només, i amb molt bona pulsió rítmica. El retorn al tema, ens ha
apropat al final d’aquesta “Història” del Blues i R&Roll. Algú va dir que
el R&Roll no era sinó Blues interpretat més ràpid i amb l’ànim de fer
ballar, i això ho dic jo.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també
s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I ja per acabar el
projecte del Luís Casado escoltarem
el tema...
6.- En el sótano (L. Casado) 4m58s
Doncs amb aquest tema
hem fet una passa endavant, rítmica i potser un pèl més potent, tot i que no
massa. El tema té una primera part marcada pel motiu principal repetit i el
ritme així com trencat, per canviar al swing en el curtet pont, i jo que l’he
trobat massa curta aquesta intervenció solista a tot swing, ha. El tema l’ha
iniciat Masana al contrabaix amb la
línia base del tema per després afegir-s’hi tots tres, ja amb tota l’energia
del món. El solo del líder sobre la A a ritme trencat (a vegades no sé pas com
dir-ho) però sí quasi “beat” amb dos acords de base que el baixista ens mostra
clarament, ens l’ha mostrat de nou brillant. I és que aquest guitarrista domina
clarament el seu instrument, sobretot tot domina el seu so i llenguatge nítid i
clar, gens embrutat, alhora que per descomptat domina la tècnica. Un solo de
remarcable bellesa que ha anat creixent fins l’inici del solo del baterista Pinzón. A aquest l’han recolzat els dos
companys amb notes soltes en el seu magnífic solo, per després tots plegats
retrobar el tema, la A, al mateix ritme i tempo i el curtet pont amb swing, de
nou la A i així acabar el tema així com en suspensió. Magnífic tema per acabar
aquest projecte del Luís Casado Trio.
I després d’aquest
projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
.....................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en el bell
mig d’algun dels projectes del programa.
I nosaltres seguirem,
però abans...
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I sí, seguirem amb
les guitarres i ara serà la de l’amic Rai
Paz de Casacuberta i el seu...
“PLAYS
GIPSY” (By Jule Styne & Stephen Sondheim)
Rai
Paz Quartet
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT1015
Enregistrat
per Sergi Felipe el 17 i 18 d’agost de 2017 a l’Underpool Studio, Esplugues de
Llobregat.
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla
Produït
per Rai Paz, Assumpte de Casacuberta i Lisard Paz
Productor
executiu, Jordi Pujol
Rai
Paz, guitarra
Toni
Saigi, piano
Pau
Sala, contrabaix
Andreu
Pitarch, bateria
I la col·laboració de
Mayte Alguacil en el #11
Totes les
composicions són de Jule Styne amb
lletra de Stephen Sondheim.
I és que estem davant
d’un projecte on en Rai Paz Quartet
repassen els temes d’un dels més importants musicals de Broadway, anomenat “Gipsy”.
En el llibret interior del disc, en Federico
Bada,”Colbran” ens explica els ets i uts de la història a partir de la qual
va sorgir aquest magnífic musical, o sigui que lo seu seria que adquiríssiu
aquest disc entrant a la web que us posaré al blog del programa:
Estem doncs davant d’un
projecte de quasi una hora de les millors peces d’aquest magnífic musical “Gipsy”, 13 per ser més concrets. Els
ritmes i tempos varien segons les escenes i històries del musical, havent-hi
balades precioses i temes més vius. Els dos primers temes són vius de tempo,
molt més el segon, mentre que el 3er trak és una preciosa balada. I parlem per
l’ordre comentat de “May we entertain you”, “Some People” i “Small World”. A
“Mr Goldstone”, I love You, a l’original, hi tenim un swing magnífic a
medium/high, mentre que la més dolça i delicada és “Little Lamb”. El swing
torna amb “You’ll never get away from me”, mentre que els valsos els ballarem
amb “If mama was married”, també amb momentets de swing. I encara amb dos temes
del primer acte com són “All I need is the girl”, també swingat delicadament
des dels inicis. Mentre que l’himne dels musicals “Everything’s coming up
Roses” va a tot tempo fast i swing a tope, també, melodia que segurament
reconeixerem. El segon acte comença en aquest disc amb el “Together”, també amb
un bon swing alhora que breaks els de l’arranjament, com quan el líder ens fa
una magnífica interpretació a guitarra ell solet. I amb “You gotta have a
Gimmick”, el swing hi és, tot i que més relaxat de tempo. I sembla que estem
davant d’un Blues per tempo arrastradet però no ho és, i aquest és “Let me
entertain you”, una magnífica balada amb tot el so càlid de la guitarra de Rai. I potser el més vital del projecte
és el darrer cantat per Mayte,
“Rose’s Turn”. Ella li dóna la millor presència i potència al tema, cantat amb
frescor i desimboltura, la “poca wertgonya” de la mare, on acaba explicant,
trista i sentint-se inútil, com sempre s’ha aprofitat de les filles. Magnífic
treball dels quatre més una, al final.
Doncs us proposo
escoltar els temes partint del primer acte i seguint amb el segon, o sigui que
aquesta és la balada....
3.- Small World (J. Steyne & S. Sondheim) 4m29s
Rose i les seves
dues filles, Baby June i Louise, fan varietés al circuit de
vaudeville pels Estats Units a
principis dels anys vint. Rose,
l’arquetip d’una dona de teatre, d’escena, és una mare agressiva i dominadora, la
qual empeny les filles a actuar. Mentre que June és una estrella infantil extrovertida i amb talent, la jove Louise, és tímida. L’acte primer té una
primera cançó, "May We Entertain You", que canten una i altra vegada,
amb June sempre com a eix central i Louise sovint com un dels
"nois" ("Baby June & Her Newsboys"). Rose té grans somnis per a les noies,
però troba contratemps econòmics, per això intenta demanar diners al seu pare,
sense aconseguir-ho ("Some people"). No queda clar si demana calers
al pare de les noies o al seu. Quan Rose
es troba amb un agent, Herbie, aquesta
el persuadeix perquè es converteixi en el seu mànager utilitzant les seves seductores
i femenines arts ("Small World") de la manera que hem escoltat.
I quin swing més
delicat ens han fet els nostres herois en aquest tema ple de seducció; la
pròpia melodia així ens ho sembla. En Rai
l’ha començat amb una intro molt dolça a guitarra sol, per ja escoltar-los
interpretant el tema i melodia principal seguidament. Quina calidesa la de la
guitarra del líder en l’exposició del tema i per descomptat que també la del
solo del Toni al piano. Aquest ha
remarcat amb notes i silencis el swing implícit, i desenvolupat una delicada
improvisació per després tots plegats recuperar el tema i acabar-lo
delicadament.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns,
dimarts, dimecres i divendres podeu anar a Casa
Fígari a Gràcia on en aquests
dies s’hi fant concerts primer i després jam session.
I seguim amb el
delicat swing del tema...
6.- You’ll never get
away from me (J. Steyne & S.
Sondheim) 4m37s
Les noies creixen i June, ara com a Dainty
June, té l'oportunitat d'actuar per al Sr.
Goldstone del Circuit Orpheum
("Mr. Goldstone, I Love You"). Mentrestant, Louise celebra el seu aniversari sola i demana el seu regal
d'aniversari, un petit xai, com l'edat que ella té llavors ("Little
Lamb"). Després que Rose
rebutgi la proposta de matrimoni d’Herbie,
ell fa com si marxés, però ella li assegura que mai no es podrà allunyar d’ella
("You'll Never Get Away From Me"). I piano i contrabaix han iniciat
amb acords descendents la intro d’aquest tema. La melodia ha aparegut amb la
guitarra delicada del líder Rai Paz
i compilador de tot plegat. Ell mateix ha iniciat i desenvolupat el seu solo
farcit de delicat gust amb mestria demostrada i mesurada, plàcida i melòdica
interpretació. Toni ha liderat el
trio base amb un solo percussiu i farcit de swing amb el suport d’en Pau Sala i Andreu Pitarch, aquest darrer gaudint d’allò més per com ha omplert
els espais. El pianíssim del Toni ha
estat rítmic però també un tan minimalista per silencis. Pau ha desenvolupat un curtet solo melòdic, amb calidesa també i
ple de tècnica. El retorn al tema, ens l’ha acostat al final, acabant-lo de
cop, amb acords descendents de la mateixa manera que l’han començat.
Aquest musical
sorgeix però de les memòries de Gipsy
Rose Lee, la més famosa “stripper” que s’hagi dedicat mai al “Burlesque”.
La història parteix d’una mare, Madame
Rose, autoritària i frustrada que va voler projectar-se mitjançant les
seves filles, tractant-les de la pitjor manera i manllevant-les l’educació
adequada i la seva infantesa i primera joventut. Les va obligar a ser artistes
amb grans dosis de crueltat explotant-les també. Les dues filles la van deixar,
i els seus èxits posteriors varen fer que la mare castradora se sentís inútil.
De fet, ella mateixa s’hi va sentir, car ningú la va obligar i així quedà palès
en el darrer tema “Rose’s Turn”, el que canta Mayte Alguacil. Un musical que es va estrenar el 1959 on la mateixa
Rose Lee hi va assistir acompanyada
de fill i marit. Sembla que el nen li va preguntar: “Ma, how do you feel?”
(Mare, com et sents?) i ella va respondre curt i ras “Home”, (a casa). I és que
el seu home va ser el gran director de cinema Otto Preminger. Posteriorment es van fer d’altres realitzacions com
la pel·lícula el 1962.
I acabarem el primer
acte amb el vital tema....
9.- Everything’s
coming up Roses (J. Steyne & S.
Sondheim) 4m54s
I seguint amb la
història...
Actualment com
"Dainty June and Her Farmboys", actuen finalment al Circuit Orpheum ("Dainty June and
Her Farmboys"). June s’ofereix
a una escola d’arts escèniques després d’una audició. Tanmateix, Rose ho rebutja, negant-se a trencar
les actuacions. Louise i June
fantasiegen per com seria seva la vida si Rose
es casés i acabés amb els espectacles ("If Momma Was Married"). Uns
mesos després, encara d’espectacle en espectacle, Tulsa, un dels nois que hi actua, confia a Louise que ha estat treballant en el seu propi llibret-guió
("All I Need Is the Girl"), i Louise
fantasieja de nou que ella i ell podrien fer-ho junts. Poc després, June es troba a faltar, i en una nota
explica que s’ha emmalaltit per culpa de la seva mare i de la gira sense fi, i
s’ha escapat amb Tulsa, i diu que
representaran l’obra del noi. Rose
està ferida, però jura de manera optimista que farà de Louise una estrella, proclamant que "Everything’s coming up
Roses, Tot va a sortir de Roses".
I aquest tema té una
vitalitat i positivitat increïbles tal i com diu el títol. L’han començat amb
una intro que ben aviat s’ha desenvolupat amb el tema ple de tempo, ritme i
swing. Rai mateix ha desenvolupat el
seu solo d’una manera excelsa amb algunes referències musicals creuades, bon
tempo, Groove, gust en la improvisació i bona tècnica. Toni l’ha seguit de la mateixa manera, improvisant de manera
percussiva amb energia, la d’ell i la de la base rítmica, amb el “walking” d’en
Pau i el “swing” per xarles, ride i
demés estris de la bateria de l’Andreu.
El nostre pianista ens ha mostrat el perquè és un dels joves pianistes que més
en forma està i a qui veiem més en concerts i Jams. Després d’ell, recuperació
de tema i final clamorós i delicat allargament.
Rai
Paz,
com a responsable primer de tot plegat, ha concentrat en aquest CD quasi totes
les músiques de la partitura de Styne,
si n’exceptuem en el primer acte “L’Overture”, ”Baby June and her newboys”,
“Dainty June an her Farmboys” i “Broadway”, mentre que del segon acte no
escoltarem “l’Entreacte” i “Madame Rose’s Toreadorables”, havent-hi algunes
repeticions en l’obra d’algunes de les cançons que ells evidentment no han fet.
I ja en el segon acte
us proposo escoltar...
10.- Together (J. Steyne & S. Sondheim) 4m12s
Louise és ara una
jove, i Rose ha construït per a ella
una imitació pàl·lida com a Dainty June.
Utilitzant les dues noies, Rose i Herbie
intenten de valent vendre l’espectacle "Madame Rose's Toreadorables"
a una indústria de vaudeville esvaïda i paupèrrima. Tot i això, continuen junts
("Together, wherever you go”, “Junts, allà on anem"). I la història
segueix i us animo a cercar-la i acabar-la de llegir per seguir més i millor
aquesta música.
Doncs amb aquest tema
també farcit de swing ens han acaronat amb la melodia i les seves
interpretacions. Iniciat per guitarra i bateria amb la melodia principal, la de
la A, per després escoltar-los en el pont i finalment en la C, modificació de
la A. Les improvisacions han aparegut pel líder Rai després d’un primer tros a guitarra sol, com també ha fet
després el Toni a piano sol. Ells
dos han estat genials, com en els temes anteriors, i també el molt bon solo de
l’Andreu a la bateria, per després
de tots tres aparèixer el tema i acabar-lo delicadament.
I acabant amb els
comentaris...
Sembla que és una de
les millors partitures teatrals composta per un geni anomenat Jule Styne autor ell mateix d’una
llarga llista d’espectacles com són “Gentleman prefer blondes”, “Funny Girl”, i
un llarg etc. En aquest musical, hi ha una de les millors composicions,
considerat un dels himnes del “American Musical Theatre” la que clou el primer
acte “Everything’s coming up Roses”. Qui va fer de Rose Lee va ser la millor que hagi trepitjat un escenari, Ethel Merman. Una gran artista amb un
veu plena i potent que va protagonitzar innombrables musicals com varen ser “Girl Carzy”, de George Gershwin, “Anything Goes” de Cole Porter, “Call me madam”, d’Irving Berlin i molts més. Els nostres herois han fet un treball
extraordinari en extreure lo millor de les partitures de June Styne adaptades al món del Jazz, amb tot el swing quan aquest
ha estat requerit i necessitat alhora amb unes magnífiques interpretacions de
tots quatre més una, en el darrer tema.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I per acabar
projecte, per descomptat que l’hem d’acabar com realment s’acaba el musical i
també projecte, i serà amb el tema on hi col·labora Mayte Alguacil...
13.- Rose’s Turn (J. Steyne& S. Sondheim) 4m17s
I ja finalment, Louise es converteix en una estrella del
burlesc important i ja no necessita la seva mare. Rose i Louise, que s'ha
convertit en el sofisticat espectacle "Gypsy Rose Lee", té un amarg
argument. Rose, trista, inútil i
amargada, revela que la veritable motivació de totes les seves accions ha estat
viure vicàriament a través de les seves filles, perseguir l’estrellat que volia
per a ella mateixa, i no per les seves filles ("Rose's Turn").
I aquí Mayte ho “clava” cantant enèrgicament,
amb una veu potent i extrovertida, una veu que es projecte vers l’espai, amb
una perfecte afinació; i d’ella i de les seves demés virtuts en sabem força. I
de quina manera més vital comença, i de quina manera segueix desenvolupant el
tema on Rose se suposa que confessa
tots els seus pecats. Un tema no gens fàcil de cantar amb una estructura
complexa, això sembla aparentment, amb canvis diversos, també de ritme, amb un
swing magnífic i on ella es veu impel·lida també a parlar quasi a tot crit. El
swing magnífic del tros on se la sent dir repetidament de “Mamma”. Després...
un break increïble entremig amb guitarra i veu és el canvi més important del
tema, com si d’un nou tema es tractés. Moments posteriors aparents de
creixement de tempo amb l’Andreu a
tot ritme, i sí de clímax, i de nou el swing ha aparegut al final per
apropar-nos al final del tema a tot crit “for me, for me” que diu Mayte. Deixem doncs aquest magnífic
treball d’investigació que ha fet en Rai
Paz de Casacuberta, dedicat a aquest musical i per extensió al “Burlesque”
en general. Magnífic treball Rai,
teu i de tots i de Mayte en aquest
darrer tema.
Doncs ja acabarem el
programa d’avui i ara fent una altre canvi estilístic, aquest força evident, amb
el magnífic treball anomenat
“WHY
NOT”
Kind
Folk
Editat
per FSNT 557
Enregistrat
per Michael Perez-Cisneros el 19 de novembre de 2017 als Big Orange Sheep
Studios, Brooklyn, Nova York,
Mesclat
i masteritzat per Dave Darlington
Produït
per John Raymond
Productor
executiu: Jordi Pujol
John
Raymond, trompeta, flugelhorn
Alex
LoRe, saxo alt
Noam
Wiesenberg, contrabaix
Colin
Stranahan, bateria
Doncs excepte el
primer tema, d’on han agafat el nom del quartet, “Kind Folk”, que és de Kenny Wheeler, i el darrer, “Silence”
de Charlie Haden, la resta són dels
diferents membres del quartet.
I sí que estem davant
un disc innovador per composicions i manera d’interpretar-les, projecte amb
quasi ¾ d’hora de música i 10 magnífics temes. El tempo també és divers
havent-hi balades, temes amb un modern swing i d’altres on es fa difícil
precisar els seus ritmes. Les balades o temes slow, són el 2n track “Capricorn
Lady” iniciat pel motiu principal a càrrec del contrabaix. El curtet 6è track
“Future Self” l’interpreten només els dos vents, mentre que el tema de Haden, “Silence”, s’arrastra com ho fan
les escombretes iniciat també amb la melancòlica melodia del contrabaix, per
després afegir-s’hi els dos vents. Hi ha dos temes curtets on ens mostren la
seva vena més Free i que són el 8è track de 41 segons “Glimmer” a saxo alto i
bateria, mentre que l’altre és el 3er “Break” a trompeta i bateria. El 4rt
track “#14” l’inicien els dos vents amb una melodia quasi dissonant i així
seguiran a un tempo mèdium i ritmes diversos no identificats. El 7è “Motion
Sickness”, l’inicia el baterista amb una intro trencadora per després
afegir-s’hi els vents, també amb un ritme complicat de discernir, però amb una
mena de Groove persistent que no ens deixa impassibles. El 1er track, el de Wheeler “Kind Folk” té un ritme marcat
pel motiu principal a càrrec del contrabaixista, afegint-s’hi els dos vents
posteriorment amb la melodia i tempo prou viu. Un tema avant-garde de totes,
totes, és el 9è track “Waiting for the open door”, tot i els canvis
estructurals posteriors de tot tipus, melòdics, rítmics i harmònics. I ja per
acabar, el 5è track és on trobarem el millor i contemporani swing, tot i que
primer ens trobarem amb una intro a dos vents i baterista, i mica a mica el
contrabaix per arribar als solos i el preciós swing, tema anomenat “Landmarks”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/kind-folk-albums/6722-why-not-digipack.html, I també del
grup: http://kindfolkband.com/.
Doncs us proposo
escoltar els temes més vius del projecte, tot i que no ho són massa, i serà el
del baterista Colin Stranahan.....
7.- Motion Sickness (C. Stranahan) 5m03s
I el mateix
compositor i baterista ha començat aquest tema farcit de melancolia per la
melodia de notes llargues dels vents que no per com el baterista l’interpreta. Wiesenberg al contrabaix també va a la
seva bola, amb l’Stranahan a mode
d’improvisació permanent i col·lectiva de tots dos. Els altres dos, els vents,
faran el mateix tot i alternant melodia i improvisació, tots quatre en l’ona
contemporània per concepció que no tant per sonoritats, que tot ja vindrà. Una
melodia primer iniciada pel flugel de Raymond
i després pel saxo alto de Lore, i
posteriors improvisacions de tots dos també amb notes llargues i melancòliques.
Una bon introducció al canvi estilístic que més endavant es desenvoluparà.
Quan els músics de Kind Folk van tocar per primera vegada
junts en un petit apartament de Brooklyn
el 2014, hi va haver una sinergia immediata. Passaren els mesos abans de tornar
a tocar junts, però quan van tornar a unir-se, la mateixa connexió encara hi era.
Quatre anys més tard, després d’un bon grapat d’altres sessions i fins i tot un
primer concert fallit, el grup treu el primer àlbum de debut, "Why Not", amb Fresh Sound New Talent al setembre del
2018, aquest que esteu escoltant.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
Seguirem amb el
primer track del disc i tema de Kenny
Wheeler...
1.- Kind Folk (K. Wheeler) 7m02s
I aquest és el tema
que Kenny Wheeler va fer el 2000
enregistrat en directe al Birdland a
quartet amb Lee Konitz, Gunnar Plümer
i Frank Wunsch. D’aquest tema han
agafat el nom, o sigui que aquest quartet es diuen “Kind Folk”, “gent amable”.
I parlant de Kenny Wheeler...
Nascut a Toronto el 1930, però amb seu al Regne Unit des de 1952, Kenny Wheeler era a finals dels anys
seixanta una figura molt apreciada de l'escena londinenca, vivint una mena de
doble vida, com a trompetista i intèrpret de fiscorn post-bopper inspirat en Clifford Brown i l'Art Farmer i com a intèrpret pioner de Free que es trasllada a un
territori inexplorat al costat d’improvisadors com John Stevens, Evan Parker, Dave Holland i Derek Bailey. La tradició
del jazz i l'experimentació lliure s'entrellaçaran en la paleta de Wheeler com a actor i compositor.
Segons ell va dir, "la manera Free de tocar va relaxar la meva manera de
tocar convencional i això va donar forma als meus solos Free", i les idees
descobertes per improvisar, especialment l'afició als grans salts d’intervals,
van ser desplegades posteriorment a les seves composicions. Va citar a Duke Ellington, Gil Evans i Stan Kenton com a influències
formatives en la seva forma d’escriure, però també va escoltar de prop la
composició clàssica i contemporània; Paul
Hindemith va ser una altra influència clau. La “melodia” era el nucli de la
seva pròpia escriptura, i sempre trobava noves maneres d’emmarcar-la,
harmònicament i rítmicament. Pel que fa a l'atmosfera emocional, va trobar animes
melancòliques. "La música trista em fa sentir feliç", va dir.
"Els meus preferits en el jazz són els que semblen una mica tristos. Billie Holiday, Miles Davis."
I aquest tema de Wheeler jo diria que l’han fet a un
tempo més viu que l’original del malaguanyat trompetista. La melodia és la
mateixa, no es pot canviar, tampoc l’estructura, però sí el tempo i ritmes. En
la pulsió del contrabaixista Wiesenberg
hi ha implícit el tempo d’una determinada persistència, mentre que Stranahan continua anant de per lliure.
Ells dos fan però que el tema camini, per descomptat. Els dos vents solistes
han fet les seves improvisacions, i primer ha estat en Raymond ara a la trompeta. Un so càlid en el registre mig i baix,
encara amb notes llargues, i alguns fraseigs magnífics en el registre més agut
i farcits d’arpegis inversemblants per dificultat, també amb notables salts
d’intervals amplis. El canvi sonor posterior en escoltar l’alto en el registre
baix evidencia la recerca de sonoritats extremes. La mestria d’aquest se’ns ha
fet palesa també amb moments brillants i fraseigs lligats tot i la velocitat
d’execució, també interpretats amb un exquisit gust. Gran tècnica dels dos
vents, i també la dels dos de la base rítmica. Recuperen el tema i ja ens
apropen al final, també amb les notes del contrabaixista, les primeres que hem
escoltat, i les darreres.
I seguirem de la
manera més contemporània possible amb el 9è track, tema del trompetista Raymond....
9.- Waiting for the
open door (J. Raymond) 7m34s
I més
contemporaneïtat hem escoltat en aquest tema iniciat pels dos vents i baterista
amb una increïble intro. El tema pròpiament dit apareixerà de manera melòdica
ja amb tots quatre, amb un pont a càrrec del compositor i trompetista, tot ser
manifestament difícil reconèixer-ne l’estructura. A banda d’alguns curtets
moments, el ritme és d’un 3x4, el típic del vals, ideal per aquesta composició.
Sí que sabem quan el compositor ha
iniciat el seu solo a trio i que ho ha fet amb una sonoritat contemporània la
de la seva trompeta, alhora que també li veiem reflectit l’estil per com
desenvolupa el seu fraseig. I és que la infinitud de la música ens la fa
estimar per com cadascun dels músics sap trobar nous i bells, amb b alta, bells
camins. Els amplis intervals i quasi dissonàncies ens apropen també a la
sonoritat més avant-garde com és questa, tot i ser-ho amb un tarannà amable, no
massa trencador. Gran solo de tots dos, cadascun amb la seva personal manera
d’entendre-ho i d’explicar-ho, i clara compenetració en el projecte col·lectiu
de tots quatre. Al final, semblen haver recuperat el tema i motiu principal per
acabar-lo a ritme de vals, com ha estat fet tot el tema.
El grup inclou el
trompetista / flugelhornist John Raymond,
el saxofonista alto Alex LoRe, el contrabaixista
Noam Wiesenberg i el baterista Colin Stranahan. De manera individual,
cadascun dels músics s’ha desenvolupat per la seva pròpia vàlua i ha anat aconseguit
reconeixement en ascens com a músic. Després d'haver publicat nombrosos àlbums cadascun
d’ells en solitari de la seva pròpia música, han obtingut elogis de fonts com
el New York Times, la revista Downbeat, JazzTimes i d’altres. És
indubtable que cadascú s’ha establert com a veu important en el panorama
mundial del jazz.
I acabarem amb el
tema també de Raymond anomenat...
5.- Landmarks (J. Raymond) 4m57s
I amb aquest tema,
també iniciat per baterista ara a escombretes, i ambdós vents fent la melodia,
hem acabat el projecte dels Kind Folk
i programa d’aquesta setmana. Remarcable el duet a dos vents fent la melodia
interpretat a l’uniso i amb moments amb clara variació tonal de l’un vers
l’altre. Un tema que posteriorment ha tingut tot el Swing que no ha aparegut en
els temes anteriors. I és curiós com mica a mica el baterista hi va
participant, primer quasi gens i després a tot sac, considerant que el
“walking” del contrabaixista ha aparegut ja des de l’inici de les
improvisacions. Un tema magnífic amb un Swing evident i d’una modernitat sense
cap mena de dubtes, amb uns solos dels dos solistes de gran nivell i
contemporaneïtat. Tècnica a dojo és el que fa falta per poder interpretar
d’aquesta manera, i anys i panys d’estudis de tot tipus, alhora que milers
d’hores de classes, d’escolta musical de referents de cadascun d’ells. Els
“vuits” de contrabaix i baterista ja al final, han acabat d’arrodonir aquest
magnífic tema que ha acabat amb l’uniso dels dos vents fent la melodia i
acabant-lo delicadament.
Tanmateix,
col·lectivament, el conjunt és superior a la suma de les seves parts. Kind Folk presenta principalment
composicions originals escrites per cadascun dels músics, i cadascun dels quals
aporta el seu estil compositiu personal al grup per formar finalment un so de
quartet únic, propi. El grup també inclou material seleccionat de músics com Kenny Wheeler, Charlie Haden, Ornette
Coleman i altres, tot i que en aquest disc, els dos primers són els autors de
dos dels temes. Per tot plegat, no hi ha dubte que "Why Not" és només
el principi d’un gran futur per a aquest grup de músics amb idees semblants que
s’aniran desenvolupant en el temps.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el febrer, aneu reservant la
data del 21 de febrer, divendres a les
22h, on tindrem el projecte de Gabriel
Amargant Quartet dedicat a la música de George Gershwin, amb Roger
Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
