Programa 333: Rossy, Landolf & Beck; Jamie Reynolds i The Bop Collective, dimecres 18 de juliol de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ves per on que encarem la setmana del final del 9è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç
dels Horts, i que serà el 21 de juliol, en plena Festa Major d’Estiu. Serà
a la mateixa hora, de 19h a 22h però a la plaça de la
Vila VellaLa
Vicentina.
També acabarem la temporada 2017-2018 del Jazz Club de Nit, amb 333 programes a Ràdio Sant Vicenç i nou anys d’emissions, 79 programes a Ràdio Abrera i dos anys d’emissions, i
44 programes a Ràdio Molins després
del primer any en antena. Deu n’hi do tot plegat. Agrair la confiança a les
tres emissores de part de qui aquest programa realitza, o sigui jo mateix, i
desitjar que també us hagin agradat a tots vosaltres les meves diverses
propostes. Mentre tinguem bateries, el motor elèctric no pararà. Gràcies per la
vostra confiança.
I ja posats en el programa d’avui, el darrer en antena amb les tres
emissores, però sense descartar penjar-ne algun directament al meu blog sempre
i quant hi hagi càrrega a les bateries, dir-vos que avui podreu escoltar tres magnífics
treballs essent el primer el que em va donar el Jordi Rossy i del qual ja us n’havia parlat i és el realitzat a
trio amb ell mateix al vibràfon i marimba, Domenic
Landolf saxo tenor i clarinet baix i Michael
Beck piano i vibràfon en un tema, disc editat a Suïssa per Unit-Records.
Seguirem amb el disc de Fresh Sound New
Talent darrer de la temporada, disc de Jamie
Reynolds anomenat “Grey Mirror”, i acabarem el programa
amb el darrer disc de The Bop Collective
amb tot de temes de Irene Reig
excepte tres, un d’ells de Coltrane
en un disc editat per Discmedi ”, i també amb el darrer micro conte de
Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs som-hi ja amb els darrers projectes d’aquesta temporada 2017-2018,
i ho farem amb el molt íntim treball anomenat
“CHROMOPHILIA”
Beck, Landolf & Rossy
Editat per Unit Records UTR 4842
Enregistrat per Adrian Mateo el
9 d’abril de 2018 a l’Estudi Bon Repos, Begues.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Jordi Rossy, vibràfon i marimba
Domenic Landolf, sax tenor i
clarinet baix
Michael Beck, piano i vibràfon
en #3
Aquest és un dels projectes més íntims que he escoltat darrerament, amb
tot un farcit de precioses composicions on el món clàssic s’apropa al del Jazz.
Diversos “Interludis”, tals com tres i d’altres temes delicats ens apropen a
aquesta proposta on l’amor pels diferents “colors” hi és evident, i no només
pel títol del projecte i també per les seves músiques. La selecció que jo us
faré anirà més en l’ona jazzísitica, o sigui que així podreu escoltar l’altre
gamma de colors i diversitats musicals, les que ens ofereixen aquests tres
mestres en els 15 temes de l’àlbum.
Al blog us posaré la pàgina web d’aquest disc de Unit Records, editorial discogràfica Suïssa.
Comencem amb les músiques i ho farem amb el primer tall del disc en el
tema compost per Landolf i
anomenat..
1.- What happens in Begues (D. Landolf) 3m25s
Doncs ben bé sabem el que passa a Begues
i tot el que hi passa, o quasi tot, gira al voltant de Jordi Rossy. I dic quasi tot, perquè també el Juli Casado hi fa activitats musicals mitjançant la seva escola de
música o espai artístic general i des d’on va sorgir la Begues Bigla Sala Xica
El trio d’aquests mestres, liderat col·lectivament, es va formar el 2013 i ha realitzat concerts tant a Suïssa com a Barcelona. El març de 2014 es va enregistrar el primer àlbum a Begues, Espanya i aparegué el 2015 editat
per Unit Records. Beck, Landolf i Rossy interpreten una
varietat de jazz modern, antidogmàtic, però melòdic i emocionalment autèntic, i
sempre buscant el nucli de la melodia i seguint la intuïció del moment. El
conjunt de temes, poc comú i desafiant, es presta a una gran varietat de colors
i estructures des d'una hipotètica càmera de música, com la transparència fins
a la densitat gairebé orquestral, deixant espai per a la interacció espontània.
Els tres actors assumeixen el paper de la secció solista, acompanyant i de
ritme, aprofitant la seva vasta experiència com a instrumentistes, líders de
bandes i compositors. El repertori es compon principalment de composicions
originals amb l'addició de composicions seleccionades de Monk, Mingus, Weill i
altres, cosa que passa en els directes i no en el disc.
Seguirem amb calidesa ara amb un tema de Jordi Rossy anomenat...
2.- Sleepin’ In (J.
Rossy) 5m36s
Amb una mica més de tempo i evidentment amb un Swing emmascarat potser
per la no existència de la bateria, Jordi
ens ha ofert una de les seves magnífiques composicions. Tingueu per descomptat
que els “colors” sonors que estem escoltant, delicats i càlids, no serien els
mateixos havent-hi una bateria. Serien diferents, i per descomptat que també
magnífics. Així han volgut que soni tot plegat, delicat i amb el ritme
bàsicament a les mans del pianista, que també a les del vibrafonista tot i que
no tant, car, ja us ho vaig dir la setmana passada en el disc de l’Albert Sanz on també vàrem escoltar a Rossy en algun tema al vibràfon, que
aquest grandíssim músic toca el vibràfon a dues masses, i per tant més solista
que acompanyant, que també però no tant. Landolf
i Rossy han encetat la melodia a
duet d’aquest preciós “Sleepin’ In”, mentre Beck acompanya amb acords i ritmes als seus companys. El compositor
ha encetat el seu solo només acompanyat pel pianista amb una clara demostració
de les intencions del projecte, immiscint-nos en una atmosfera càlida per les
melodies i harmonies d’aquest preciós tema. Beck a piano solo ens ha captivat igualment per la seva
improvisació i pulsió nítida. Ell mateix ha servit de base rítmica pel reeixit
solo de Landolf ara al saxo tenor,
captivant-nos també per la calidesa obtinguda, fent que cadascuna de les
cançons estigui sota una òrbita melòdica determinada per la concepció general
del projecte, si voleu, un tant melancòlic, però igualment preciós.
Seguirem....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Escoltem ara un tema compost a duet per Rossy & Beck, que hauria d’ésser un Blues segons el títol, però
que serà el que escoltareu ara mateix...
6.- Blues 400 (Beck
& Rossy) 4m40s
Doncs la melodia inicial no ens aclareix si escoltarem un Blues, però sí
que hem escoltat clares connotacions bluseres en el solo del pianista Beck. Magnífic i delicat solo del
pianista Michael Beck. Més encara les hem escoltat en
l’exposició solista de Rossy, al
vibràfon i aconseguint captivar-nos de nou amb la seva creativitat i
sensibilitat. De fet, ells dos
semblen haver-nos volgut mostrar la diversitat i àmplies mires musicals en
qualsevol dels estils musicals. Aquest “Blues 400” ha començat a duet de saxo
tenor i vibràfon en l’exposició melòdica del tema i com sempre, Beck, acompanyant-los rítmica i
harmònicament. Ell mateix ha encetat els solos i com ja hem comentat amb
espurnes bluseres en un altre tema on la calidesa hi és present alhora que un
punt de melancolia. Jordi ha deixat
pas al preciós solo de Landolf al
tenor, acompanyat per les harmonies de Beck
al piano, gaudint nosaltres per la seva delicadesa interpretativa en el seu
solo al tenor. Sense adonar-nos-en, ens han situat a la melodia inicial, tot i
acompanyant-nos a un càlid final.
i Jordi Rossy ens diu
"Crec que hi ha una profunda afinitat estètica en aquest trio.
Sinó, seria difícil d'explicar lo còmodes que ens sentim tocant les melodies
dels altres. També la instrumentació és poc convencional i que ens ajuda a
alliberar les nostres ments i les nostres oïdes. Estem desitjant explorat el so
d’aquest trio, d'aquesta unitat, deixant-la desenvolupar de manera natural en
cada actuació ".
I nosaltres acabarem ja aquest projecte delicat amb un dels temes més
vius del projecte compost per Michael
Beck i anomenat....
9.- New Toy (M.
Beck) 4m12s
Amb el ritme i harmonies marcades pel piano i clarinet baix, i volant
per sobre les melodies de piano i vibràfon, ens han presentat aquest tema
rítmicament ben marcat tot i que suau i delicat. El Groove hi és de manera
evident amb un ritme aparentment ternari, segons qui això diu. Magnífic tema
sobre el qual cadascun dels solistes, quan ho són, ens ha meravellat per la
seva solidesa i ganes d’explorar els possibles sons, com diu el Jordi Rossy. La funció d’acompanyar se
la van tornant essent compartides també les experiències solistes com han fet
en els temes que hem escoltat i com fan en la resta, i ja sabeu, fins arribar a
15 magnífiques composicions. Jordi inicia
el solos en aquest tema marcat pel concepte rítmic i per descomptat també
harmònic. Cada vegada que l’escoltem tocant el vibràfon podríem dir que
al·lucinem. Ha esdevingut, passat el no massa temps que fa que el toca,
darrerament, car sembla que l’havia tocat de jovenet, un mestre de l’instrument
a dues masses, i per tant bàsicament solista. Les seves improvisacions són
inversemblants, les d’un mestre total, en qualsevol dels instruments que tingui
a l’abast. Beck també ens ha
enlluernat en aquest tema i solo, que per això és de la seva autoria. Magnífica
exposició harmònica del tema i solo del compositor, el qual ah donat pas al de Landolf ara al clarinet baix. I com ens
agrada el so d’aquest instrument, càlid i profund com el que més. I ves per on
que sempre ens recorda al nostre estimat Eric
Dolphy, salvant-ne les distàncies, car Dolphy
és per a mi el millor instrumentista del clarinet baix. Landolf l’ha fet sonar també magníficament, per descomptat, i al
final tots plegats l’han acabat de cop tot i dient-nos adéu siau.
Deixem doncs aquest projecte i ara seria el moment per a escoltar el
micro conte de Carme de la Fuente.. .....
..........
Gràcies Carme, per la teva
calidesa. Ens tornarem a veure el setembre? Nosaltres hi començarem la propera
temporada i potser estiguis tu de vacances, o sigui que ja ens diràs. Un
petonet.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguirem el programa d’avui amb el projecte del pianista Jamie Reynolds anomenat...
“GREY MIRROR”
Jamie Reynolds
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 528
Enregistrat a The Clubhouse,
Rhinebeck, Nova York, els dies 1 i 2 de desembre de 2015
Enregistrament addicional a The
Bunker Studio, Brooklyn, Nova York, 5 de gener de 2016
Mesclat i editat per Pete Rende
Edició addicional de Zach Brown
Masteritzat per Nate Wood
Produït per Matthew Stevens i
Jamie Reynolds
Productor executiu: Jordi Pujol
Jamie Reynolds, piano Wurlitzer
200A
Matthew Stevens, guitarra
Orlando LeFleming, contrabaix
Eric Doob, bateria.
I la col·laboració de The
Westerlies [ # 1,8,11,13 & 15]:
Andy Clausen i Willem de Koch,
trombons
Zubin Hensler i Riley
Mulherkar, trompetes.
Totes les composicions són de
Jamie Reynolds
Temes # 1,6,9,11 i 13 arranjats
per Andy Clausen i Jamie Reynolds
Al blog us posaré la pàgina web del disc de FSNT.
I el mateix Jamie Reynolds
ens diu....
La idea d'aquest disc em va arribar fa uns anys. Em preguntava com
transmetre l'energia i la realitat particular de certes emocions i pensaments
que tinc. Em vaig adonar que alguns d'ells estaven lligats al so de la
guitarra: aquell so gran, dinàmic, rítmic, vibrador que tots coneixem i estimem.
Uns altres estaven relacionats amb els sons càlids i brillants dels conjunts de
llautó, dels metalls, amb els quals vaig créixer, escoltant i tocant (vaig
tocar la trompeta a l'escola secundària). La pregunta va sorgir doncs: com
aprofitar el so de la guitarra i els dels metalls per al meu pròxim disc? La
resposta: utilitzar la guitarra i un conjunt de metalls. Simple. El teclat Wurlitzer 200A és un instrument
significatiu per a mi ... sembla que el seu so és similar al de l'interior del
meu cap. Així és que també està en el disc, de vegades solitari amb la banda i
altres vegades posat al capdavant.
Us proposo escoltar per a començar, un tema on els metalls en són els
protagonistes amb la formació The
Westerlies en l’anomenat...
6.- Lake Cycle (J.
Reynolds) 4m05s
Doncs d’aquesta manera hem donat veu a la part íntima del líder i
compositor Reynolds amb els metalls
d’aquesta magnífica formació The
Westerlies amb els trombons de Andy
Clausen i Willem de Koch i les trompetes de Zubin Hensler i Riley Mulherkar. Reynolds ha compost aquest tema com a transmissor de les seves
primerenques emocions, quan ell tocà la trompeta d’adolescent. Ha deixat però
que fossin aquests mestres, músics de cambra amb metalls, els quals l’han
ajudat a encaminar les esmentades emocions. Preciós tema per a començar un
projecte molt divers, amb temes com aquest, a metalls, però amb d’altres on el
piano de cua i el Wurlitzer 200A tenen
tot el protagonisme. Dels 14 temes d’aquest sorprenent projecte, cinc estan
interpretats exclusivament pels metalls. En d’altres, el piano hi participa a
solo o acompanyat per la base rítmica, mentre que també hi ha els magnífics i
vibrants temes on hi participa la guitarra elèctrica de Matthew Stevens.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
Us proposo escoltar ara dos temes seguits, curtets, on el piano té tot
el protagonisme, i també la resta de companys de la base rítmica amb sons també
de la guitarra de Stevens. Els temes
són:
8.- Green Wood (J. Reynolds) 2m17s
10.- Untitled Interlude (J.
Reynolds) 2m00s
Doncs ja heu pogut escoltar quin diversitat musical la d’aquest projecte
de Jamie Reynolds, amb el primer
tema de metalls, i ara aquests dos, amb el primer tema súper delicat,
reiterativa composició a piano i guitarra, en una mena de permanent motiu
melòdic i rítmic el qual no ens abandonarà, tot i afegint-s’hi el so brillant
també de la guitarra. Ideal per a enllaçar-hi “l’Interludi sense títol”, amb
força més consistència rítmica. En aquest tema, també hem pogut escoltar el
motiu melòdic principal per la mà esquerra del pianista i notes del
contrabaixista, en una reiterativa seqüència ascendent que van repetint des de
l’nici fins el final del tema. El líder ens acarona amb els sons de la seva mà
dreta, en un solo rítmicament potent, i percusiva la seva manera de tocar el
piano de cua. Persistència, insistència i reiteració a la vegada que bon gust
en les composicions i interpretacions, ens han acompanyat fins ara. Veiem què
seguirà.
I Jamie Reynolds ens continua
dient....
Matthew Stevens (jo li dic Matt Stevens) i jo vàrem créixer tocant música junts a Toronto. Ens vam conèixer als 8 o 9
anys, i un dels nostres primers treballs musicals va ser interpretar l’"Ave
Maria" de Bach-Gounod en un recital fet a la sala d'estar de casa meva. Ho recordo amb
tanta claredat ... Matt s'ha
convertit en una veu única de l'instrument, de la guitarra. Sé que el seu so és
molt bo i que és molt diferent al que jo faig, tot i que sempre m'he sentit
totalment còmode i feliç quan toquem junts. Matt també té una gran oïda musical i pot pensar ràpidament i
trobar les maneres d'apropar-se a les coses que fem d'una manera diferent i
resoldre determinats problemes, per la qual cosa va ser una opció òbvia per
ajudar a produir aquest disc.
Seguim ara amb el tema que dóna títol al disc, on comptarem amb la
guitarra del seu amic Matt Stevens
en el tema anomenat...
4.- Grey Mirror (J.
Reynolds) 7m10s
Magnífic tema que acabem d’escoltar on la guitarra de Stevens te força protagonisme. Molt bon
tema, amb una melodia força maca i agradable alhora que bons els canvis rítmics
inclosos. El so del piano Wurlitzer 200A
que tan li agrada l’hem pogut escoltar abastament en aquest magnífic tema. Una
melodia inicial tocada a duet de piano i guitarra que ha deixat pas al solo del
líder, solo que ha estat força reeixit. El so a Fender Rhodes del Wurlitzer
200A és magnífic i càlid a la vegada. La creativitat del líder en la seva
exposició solista ens els fa veure com un gran músic i instrumentista que és,
alhora que molt bon compositor i creador. La base rítmica del contrabaix Orlando
LeFleming, i la bateria de Eric Doob,
han estat superbs des del principi al final. Matt Stevens ha reafirmat amb el seu so i solo tot el que ens ha
dit el líder del seu amic, que te un grandíssim so i que és un gran solista. Orlando ens ha demostrat la seva vàlua
amb un magnífic solo al contrabaix, alhora melòdic i rítmic i d’una bellesa
remarcable. Així ho ha pogut fer gràcies a la persistència del seu “soci” a la
bateria, Eric Doob. Després, tots
plegats tornant als inicis però encara amb un espai perquè Eric insisteixi amb els seus redobles, tot i acabant aquest
magnífic tema.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I nosaltres seguirem amb dos temes seguits on la guitarra, piano i
teclat tornen a tenir la significació més important, en els anomenats...
2.- Sleep (J. Reynolds) 2m19s
3.- Good Help (J. Reynolds) 5m34s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera més reiterativa han començat
el “Sleep” marcat el ritme per baterista però com a motiu melòdic i rítmic pel
piano del líder. Els sons estratosfèrics del guitarrista han aparegut com si
d’estels fogasses es tractessin. Un altre tema curtet però insistent i
reiteratiu, marca de la casa. El “Good Help”, o bona ajuda, s’ha enllaçat la
mar de bé amb l’anterior, i tot i no ésser tant persistent com l’anterior, ha
seguit l’estela rítmica ben marcada pel baterista. El so del Wurlitzer A200 a Rhodes és remarcable i la seva interpretació força reeixida amb
molts moments d’harmonies i melodies disminuïdes. Un magnífic solo del líder,
com tots els que ha fet, i que ens el mostra com a magnífic intèrpret, solista,
acompanyant i compositor, alhora que molt bon líder de banda. Després d’ell, Orlando ens ha acaronat amb el seu solo
al contrabaix, magnífic també, per tornar després d’ell al motiu potent
principal i així anar acabant aquest magnífic tema de Jamie Reynolds. Deixem-lo però abans...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Us proposo escoltar per acabar-ho d’arrodonir i com a plat fort per
acabar aquesta 9ena temporada, el darrer treball dels The Bop Collective amb Irene
Reig al cap davant....
“THE BOP COLLECTIVE”
The Bop Collective
Editat per Discmedi Blau
Enregistrat el febrer de 2018 al
Lex Tanger de CvA Studio, Amsterdam, Holanda
Mesclat i masteritzat per Quim
Puigtó “Kato”
Produït per Irene Reig
Irene Reig, saxo alto
Joan Mar Sauqué, trompeta
Hector Floria, saxo tenor
Alba Pujals, trombó
Miguel Rodríguez, piano
Giuseppe Campisi, contrabaix
Joan Casares, bateria
I la col·laboració de:
Marta Garrett, veu en #2 i #7
Fuensanta Méndez, veu en #4
Totes les composicions són de Irene
Reig excepte #1 de John Coltrane,
#2 de Victor Schertzinger i #7 de Adoniran Barbosa. Aquest és un disc
dedicat a Abel Pàmies i Viola del Rio.
Doncs potser ja ho he dit alguna vegada en aquest programa però ho
tornaré a dir. Ja fa alguns anys, dos o tres, concretament el 29 de maig de
2015, quan encara aquests nois estudiaven a l’Esmuc i concretament la Irene Reigla Imma Prat
Doncs us proposo escoltar una composició pròpia en record a l’1
d’octubre de Barcelona, lletra i
música de la Irenan i cantada en català per Marta Garrett....
4.- Barcelona 1 d’octubre (Irene Reig) 5m50s
“veus com la teva gent cau per aquells racons....” Serà la primera
vegada que posi la lletra d’una cançó al blog, així és que la escanejaré. Una
de les úniques cançons dedicades al què va passar aquell 1 d’octubre de 2017 a Barcelona des del món del Jazz, no en
tinc cap dubte, o sigui que gràcies Irene.
Una melodia melancòlica interpretada però lluny de dramatismes i com a record
trist del què va passar. Llarga exposició del tema sencer per ja iniciar els
solos i ho fa primer el contrabaixista italià company d’ells en el Conservatorium Van Amstredam, Giuseppe Campisi per després escoltar
el preciós i melòdic solo d’Alba Pujals
al trombó. Amb una lletra llarga i plena de tristor, han retrobat de nou la
melodia, fer de nou el tema sencer per així acabar el tema amb un “turn
around”, magnífica i primera composició dels nois i noies de The Bop Collective.
Irene Reig neix a Barcelona
l'any 1993. Gràcies al seu interès per la música, comença a rebre classes de
piano clàssic passant per conservatoris com l'Oriol Martorell o el Conservatori
Municipal de Música de Barcelona. Paral·lelament, als 11 anys, comença a
tocar el saxo alt, però no serà fins als 15 que s'endinsarà en el món del jazz
i la música afroamericana. Al 2011 inicia el seu pas per l'ESMUC on tindrà com a professors principals l'Eladio Reinón, en Gorka
Benítez i en Xavi Figuerola i,
més endavant a Ferdinand Povel, Simon
Rigter i Jasper Blom al Conservatorium van Amsterdam.
Fem un canvi estilístic i rítmic amb el tema també de la líder anomenat...
3.- San Saor (Irene
Reig) 6m43s
I quin tema més sorprenent si ens atenem al concepte rítmic podríem dir
com una mica trencat. La mà esquerra del pianista alhora que el baterista, han
començat l’exposició d’un tema d’una certa complexitat melòdica i sobretot
rítmica, obra i gràcia de la líder de la formació, Irene Reig. Si això passa a la
A del tema, a la B ,
les coses tenen un caire més seguit de ritme. El solo de la líder amb el seu
saxo alto ens situa en la seva sonoritat i excel·lència en la interpretació i
creativitat. Alba Pujals omple de
metalls l’espai amb el seu trombó, amb un magnífic so i reeixit solo, que això
del trombó de vares, és un instrument no gens fàcil i per això que té molt de
mèrit. Després d’ella hi han tornat amb el tema sencer, amb totes les seves i
diverses variants, i al final, amb un espai pel Joan Casares i el seu magnífic i curtet solo.
Entre 2008 i 2011 va ser membre oficial de la
Sant Andreu Jazz
Band, dirigida per en Joan Chamorro
i amb la qual ha enregistrat diversos Cds. També va ser part de la Star
Wood Band fins
el 2015, formació dirigida per en Pau
Casares. Estar en aquestes bandes l'ha portat a compartir escenaris amb Perico Sambeat, Dick Oatts, Jesse Davis,
Josep Mº Farràs, entre d'altres. Paral·lelament, ha col·laborat amb
projectes com Lluís Vidal Sextet, Joan
Casares Sextet, Esmuc Dab, Fluid Collective i l'Esmuc Jazz Project Univers Keith Jarret, del qual s’està editant
el seu primer disc.
Seguim a tot swing, a tot Hard Bop, amb el tema icona d’aquesta formació,
jo diria, i és l’anomenat....
6.- Miss Stromboli (Irene
Reig) 7m59s
Doncs jo diria que aquest és un dels temes que més m’han frapat dels
composts per l’Irene però és que el
Hard Bop torna a ser-hi de manera plenipotencial. La melodia i swing són brutals,
alhora que els arranjaments fets per la líder i que cada músic ha de tocar. La
llibertat la tindran quan exposin les seves idees en els respectius solos, però
si hi ha coses escrites, s’han de llegir i tocar tal qual. És una magnífica
composició a un tempo magníficament marcat per la base rítmica amb el Joan Casares a les mans de la màquina
rítmica. Piano i contrabaix recolzen al baterista i tots ells han donat el
suport necessari a la líder en el seu reeixit solo, amb un magnífic so, el del
seu saxo alto i millors improvisacions. Joan
Mar, nova incorporació com a trompetista on en els inicis hi haver l’Oriol Vallès, ara ell molt embolicat en
els seus projectes d’aquí i de fora d’aquí. Magnífic en Joan Mar que d’ençà no gaire ha fet una passa de gegant, potser
després del seu primer disc amb Joan
Chamorro presenta Joan Mar Sauqué, o perquè el seu nivell d’estudis a l’ESMUC ha assolit el tope, que crec que
sí, que enguany serà el seu darrer en aquesta prestigiosa Universitat de
Música. El solo de Rodríguez al
piano, substitut d’en Jöel González,
ha estat magnífic, arrodonint la feina de la resta de companys i amics. Un gran
septet amb col·laboracions de dues veus femenines, tot un projecte amb
majúscules.
Durant el segon any del seu Màster a Àmsterdam, es traslladà a Philadelphia
per viure-hi i estudiar amb Dick Oatts
a la Temple University
durant mig any. És allà on enregistrà el seu primer disc com a lider, VIEWS, que també ha sonat en aquest
programa, on hi apareix John Swana,
un dels trompetistes més reconeguts a nivell internacional. Irene resideix a Àmsterdam on treballa en diferents projectes com aquest The Bop Collective el qual va
enregistrar el seu primer disc a finals de febrer.
Escoltem doncs per acabar el tema de John Coltrane anomenat....
1.- Moments Notice (John
Coltrane) 4m30s
Coltrane mai va registrar "Moment's Notice"
després de la versió que va fer a “Blue Train”. Però altres solistes
l’han tractat com un estàndard, especialment des de la dècada de 1970. Ha estat
gravat per artistes com McCoy Tyner
(a “Supertrios” 1977), Harry Connick, Jr., Dexter Gordon (a “Manhattan Symphonie” 1978), George Coleman (a “Playing Changes”, 1979), Fred
Hersch (a “Fred Hersch Plays”
... 1994), Mark Turner (a “Yam
Yam” 1994), Arturo Sandoval (a “Swingin'”, 1996), i Billy Hart (a “On Quartet”, de 2005).
Després d’aquesta llarga exposició de qui l’ha tocat, el que més m’ha
sobtat en la exposició dels nostres herois és l’arranjament de la líder, amb
ritmes trencats de nou, o així ho entenc jo i espero que també vosaltres. I no
només aquestes estructures rítmiques canviants i sí, i de nou, l’excel·lència
interpretativa d’aquests joves músics, noies i nois de vint i tants, els
coneguts, car els altres no ho tinc tan clar. Un magnífic tema de Coltrane i tan ben interpretat crec que
és la cirereta del pastís i així espero que hagi estat per a totes i tots
vosaltres. I quins músics que tenim tan bons. Ja sabeu que li podeu enviar un
mail a la Irene Reig
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres ja hem acabat el darrer programa de la 9ena temporada a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i estem parlant
del Programa 333, poca broma
companyes i companys, que en són uns quants, i ho hem fet amb tres magnífics
projectes primer amb el dels mestres Beck,
Landolf i Rossy i el seu “Chromophilia”,
per seguir amb el sorprenent “Grey
Mirror” de Jamie Reynolds, i acabar amb aquest magnífic treball dels The Bop Collective primer disc com a
grup després de diverses i reeixides actuacions com la que van fer al JCLV el 2015 i també per descomptat amb
el conte de Carme de la Fuente.
Espero que hàgiu gaudit aquesta temporada amb la diversitat de músiques
que us he seleccionat, crec també que totes d’altíssima qualitat. També vàrem
incorporar a mitja temporada o més endavant, a Carme de la Fuente
i Teresa Tuset les quals ens han
acompanyat amb els seus contes, una setmana una i una setmana, l’altre.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la temporada vinent a la segona setmana de
setembre, si podeu, voleu i en teniu ganes. Que passeu totes i tots unes molt
bones vacances. Llibertat als nostres presos polítics i retorn a casa dels
exiliats polítics i cantants, tot i reclamant la llibertat d’expressió. Us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de
nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
