Programa 331: Fresh Sound New Talent - Wilfried Wilden Quintet i Primitive London, dimecres 4 de juliol de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs abans de parlar de les músiques que escoltarem m’agradaria
recordar-vos i convidar-vos a venir al primer dia del 9è Festival de Jam Sessions de Sant
Vicenç dels Horts que farem el 7 de juliol a la plaça Joan Prats i Escala, al barri del Serral on comptarem amb dos combos d’alumnes de l’ESMUC i Conservatori del Liceu. Ja
sabeu que primer tocarà un combo, després l’altre i després començarà la
Jam Session
Una altra convocatòria que us proposo és la del Banc Sabadell Vijazz Penedès 2018 que es fa
cada any a Vilafranca del Penedès el
primer cap de setmana de juliol, concretament els dies 6, 7 i 8. La inauguració
anirà a càrrec de Charles Lloyd &
The Marvels una formació amb Charles
Lloyd , saxo tenor; Bill Frisell, guitarra; Greg Leisz, steel guitar; Reuben
Rogers, contrabaix i Eric Harland, bateria els quals actuaran el 6 de
juliol a partir de les 22h30. Pel
dissabte 7 de juliol hi haurà concert doble primer i a les 21h amb el magnífic
trompetista Avishai Cohen Big Vicious amb Avishai Cohen, trompeta; Yonatan Albalak,
guitarra elèctrica; Uzi Ramírez, guitarra elèctrica / baix; Aviv Cohen i Ziv
Ravitz, bateries. Després, i a les 23h podrem escoltar al magnífic Kenny Garret Quintet amb Kenny Garrett, saxo alto; Vernell Brown,
piano; Corcoran Holt, baix, Marcus Baylor, bateria i Rudy Bird, percussió. I
per acabar-ho d’adobar, el fi de festa serà el diumenge amb una de les icones
actuals del Jazz, el gran Ron Carter Golden Striker
Trio amb Ron Carter,
contrabaix; Russell Malone, guitarra i Donald Vega, piano. Un Festival que
inclou actuacions com cada any del projecte Elles i el Jazz amb actuacions de Eva Fernàndez Trio, Myriam Swanson Magnolia i Saphie Wells & The
Swing Cats. A més a més, tasts de vins i caves, i tot en un magnífic entorn
com són els espais que l’ajuntament de Vilafranca
ha preparat com cada any amb la millor disposició.
Ara sí que toca parlar de la música
que sonarà en el programa d’avui i que estarà dedicat a la discogràfica Fresh Sound New Talent. Els dos
projectes que escoltarem seran els de Wilfred
Wilde Quintet, anomenat “Oscilenscope”
i el de Antoine Berjaut Primitive London
anomenat “Planet Savage”. Trobareu
algunes diferències estilístiques entre ambdós projectes partint d’un Jazz
modern, sense oblidar la tradició, el del quintet de Wilfried Wilde per acabar amb un concepte més contemporani del Jazz
amb determinades mixtures d’estils, amb el Primitive
London i com sempre amb un micro
conte i aquesta setmana a càrrec de Carme
de la Fuente.
Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs comencem amb les músiques i
fem-ho amb el projecte anomenat...
“OSCILENSCOPE”
Wilfried Wilde Quintet
Editat pre Fresh Sound New Talent FSNT 526
Enregistrat per Andrés Caputi i Michi Castro els dies 27 i 28 de juliol
de 2015 a l'Auditori de Cangas, Espanya.
Produït per Wilfried Wilde
Productor executiu: Jordi Pujol
Wilfried Wilde, guitarra
Charley Rose, saxo alt
Xan Campos, piano
Demian Cabaud, contrabaix
Iago Fernández, bateria
Tota la música composta i arranjada
per Wilfried Wilde.
I com sempre dir-vos que al blog
posaré l’enllaç a la pàgina web de Fresh
Sound New Talent d’aquest disc i
així podreu adquirir-lo:
Comencem ja escoltant el primer tema
de la nit, darrer track del disc anomenat...
9.- Lynel (W. W.) 5m01s
I doncs ja heu pogut escoltar quina
meravella de música, delicada i moderna, i magníficament interpretada per tots
els membres del quintet. Ressalta la sonoritat i solemnitat del piano i saxo
alto, a mode de introducció melòdica del tema. El solo del líder Wilfred a la guitarra, també delicat i
farcit de sensibilitat i bon gust s’enlaira gràcies a una sòlida base rítmica,
però el clímax creix amb el solo del saxo alto, amb més força musical de la
base rítmica, en crescendo, arribant al final però havent aterrat suaument.
Preciós tema per començar el programa d’avui.
Fred Grand de Jazz
Journal Magazine ens comentà el setembre de 2017...
La pintura una mica apocalíptica de la portada del disc pot donar la
impressió enganyosa que la música de Wilde
enviarà el vostre sistema d'àudio a una fusió ràpida i perillosa. Amb un to
suau de Metheny-esque i una
apreciació pictòrica del color i la forma que necessita més a Cézanne que Dali, potser Wilfred encara no sigui un gran
innovador, però hi ha una certa frescor a la seva escriptura que fa una forta
primera impressió. Va ser destinatari del premi holandès "Keep An Eye" el 2011 i ja es va poder sentir en una
edició també de Fresh Sound del
bateria Iago Fernández (Brisa, 2016),
disc que vam posar en aquest programa. Fernández
forma part d'un cercle de col·laboradors amb els quals el guitarrista francès
ha connectat des de la seva mudança a Galícia,
i els múltiples beneficis de pertànyer a una unitat de treball habitual són
evidents aquí en cadascun dels temes. Xan
Campos és un altre dels col·laboradors habituals, per cert, i que va venir
al Jazz Club La Vicentina ara ja fa
uns anys.
Seguim amb la mateixa solemnitat però ara una mica més viva de tempo amb
el tema anomenat...
2.- Nerve Vibrations (W.
W.) 5m55s
I de quina manera han començat aquest tema, amb una intro a saxo alto a
mode de solo avançat, però no, només ha estat una magnífica introducció a un
dels temes a ritme mig que conté aquest projecte. Un treball contemplatiu amb
quatre temes slow a tempo de balada, tres més a tempo mig entre els quals
aquest i tres més de més vitals. Tota una declaració d’intencions que s’anirà
fent palesa a mida que els anireu escoltant, quan tingueu el disc a casa. Les
vibracions nervioses que hem escoltat han estat farcides de complexitats
rítmiques diverses alhora que de magnífiques sonoritats solistes, les del saxo
alto Charley Rose, principal
protagonista. La composició relaciona el món modern amb quelcom que m’ha
recordat el món del tango, el de Piazola,
com a punt de connexió melòdic, però també algun retall del món clàssic, i això
en els moments on la melodia la fan plegats, saxo, piano i contrabaix. La
delicadesa de Xan al piano ha estat
justa i precisa, amb una mena de tete a tete amb el saxofonista. La reconducció
i retorn als inicis ha aparegut al final per recordar-nos que sovint, tot acaba
com comença.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Wilfried Wilde, és un guitarrista francès diplomat pel
centre MUSIKENE establert a Galícia, que lidera aquest projecte
iniciat el 2015 juntament amb altres companys del conservatori. El format de
quintet els permet concretar amb eficiència les seves ambicions musicals:
interpretar temes originals combinant la força rítmica del jazz, les harmonies
subtils de la música impressionista i el desenvolupament dramàtic de les bandes
sonores. El seu repertori condueix al públic a experimentar un paisatge sonor
caracteritzat per melodies oníriques, harmonies refinades i formes peculiars.
Seguim amb un altre tema un pèl més vital, l’anomenat...
8.- Le cri de l’Oiseau (W. W.) 7m33s
I quin tros de tema i com l’han començat, amb un ritme així com trencat,
per després reposar tot i re-considerant la manera de re-conduir-lo, la qual
cosa ha esdevingut després de interpretar la melodia a duet de guitarra i saxo
alto. El crit de l’ocell, ha aparegut després d’aquests primers minuts i ha
estat el saxo alto l’encarregat de fer-lo. El ritme trencat marcat per la mà
esquerra del piano i contrabaix vesteixen la base per què el baterista voli al
seu aire, mentre guitarrista emmudeix deixant al saxo alto la preponderància
sonora. L’espai per la calma ha vingut de nou de la mà del guitarrista, el qual
sembla gaudir d’allò més en aquests moments de delicades melodies. De nou,
guitarrista i saxo alto, s’han unit per finalment deixar pas a les notes clares
i prístines de Xan Campos al piano.
El solo d’aquest pianista gallec és càlid com la imatge del vol d’un ocell,
d’un gran ocell, d’una àguila planejant. El final ha passat de nou pels ritmes
trencats de la mà esquerra del piano i resta de companys, i acabar aquest gran
tema, El Crit de l’Ocell.
Nosaltres seguim abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I acabarem aquest projecte amb el magnífic i punyent tema, anomenat....
5.- La
Valse a huite temps (W.
W.) 6m31s
Doncs el líder ha encetat aquest vals a vuit temps, que inicialment un
podria imaginar que seria un 6x8 en lloc d’un 3x4, però que després
d’escoltar-lo un encara no té clar com anem de temps, car, entremig hi ha
aparegut diverses interrupcions i a un se li fa difícil esbrinar-ne el
resultat. No sé si vosaltres heu tingut més sort. Un tema on finalment ha
aparegut el líder amb un solo cristal·lí i nítid com una patena, amb
reminiscències de mestres com Joe Pass
per sonoritat nítida, mentre que el fraseig s’acosta més als més moderns com Rosenwinkel.
Un magnífic solo el d’aquest músic francès establert a Galícia de fa alguns anys, i tan ben acompanyat pels seus companys,
anteriorment estudiants de Musikene.
En un dels breaks del tema, on ha aparegut l’arc del contrabaix, aquest, ha
donat pas al reeixit solo del magnífic saxo alto Charley Rose, el qual ens ha tornat a meravellar pel seu fraseig i
sonoritat càlida. Al final, el final delicat i dolç. I per acabar dir-vos que, Wilfried Wilde és una promesa madura, i
“Oscilenscope” és un debut sòlid de lideratge que atraurà als més exigents
fanàtics de la guitarra contemporània de jazz.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I ara sembla el moment pel micro conte de Carme de la Fuente
...........................
Gràcies Carme per la teva
visió i comentari sempre poètic i dolç.
Doncs nosaltres acabarem el programa d’avui fent una passa estilística
endavant amb l’altre projecte de Fresh
Sound New Talent anomenat....
“PLANET SAVAGE”
Primitive London
Enregistrat a l’Studio
Condorcet, 31 de gener de 2016; excepte #1 gravat en directe a Musiques au
Comptoir (94), el 29 de gener de 2016
Mesclat per Olivier Cussac a
Studio Condorcet, Tolosa, França
Masteritzat per Hubert Salou al
Kashemere Studio, París
Produït per Primitive London
Productor executiu: Jordi Pujol
Antoine Berjeaut, trompeta
Robin Fincker, saxo tenor i
clarinet
Kit Downes, òrgan Hammond B3,
teclats
Jim Hart, bateria.
Temes #2,3,5,7,9 d'Antoine
Berjeaut, #4,6,8 de Robin Fincker,
#11 de Kit Downes, #10 de Jim Hart. Temes #1 i 2 de Primitive London, inspirats en el tema d'Alain Goraguer de la pel·lícula
d'animació Fantastic Planet.
I ja sabeu que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT.
Les cròniques de Hiko, del 29 de setembre 2017 ens diuen què.....
"El quartet franco-britànic Primitive
London ens lliure a través de Fresh
Sound New Talent, el seu àlbum ”Planet
Savage”, una col·lecció de 12 temes de jazz amb sons psicodèlics homenatge
a l'enorme catàleg de la
English Library Music, on hi ha els sons de fons de
tot tipus de reportatges, notícies, anuncis de la televisió o simplement sons
que varen servir com interludis en les emissions de ràdio dels primers anys de
la televisió i ràdio del segle passat.
Estem a punt d’escoltar quelcom que mai s’ha realitzat, i ja ho heu
escoltat que és agafar sons i músiques diverses que s’havien utilitzat per a
omplir reportatges de ràdio i televisió, i a partir d’una escrupolosa selecció,
afegir-hi els sons actuals. Comencem doncs amb el tema compost per Jim Hart anomenat....
10.- Le débrouillard (J.
Hart) 6m36s
Doncs ja heu pogut escoltar que hem fet un salt endavant cap a una altra
dimensió, i una mica allunyada de la de les músiques del guitarrista francès Wilfried Wilde i ho hem fet amb les
músiques d’una formació franco britànica amb ritmes més marcats, allunyats dels
swings i grooves jazzístics però no exempts d’una determinada gràcia per la
seva creativitat tan agosarada, però que tan agradable ens ha paregut, al menys
a mi. Amb una base rítmica simple a base de l’orga Hammond i bateria i amb un
ritme ternari complex, saxo tenor i trompeta marquen unes línies melòdiques
d’aparent senzillesa que es van repetint al llarg del tema, fins arribar a un
break rítmic aprofitat per l’organista per afegir-hi un substrat harmònic ideal
per què el Robin introdueixi el so
del clarinet, desenvolupant-se una mena de clímax entre tots plegats amb el
qual arriben al final del tema.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb més temes d’aquest projecte trencador i ara amb una
composició d’un dels líders, l’Antoine
Berjaut amb la veu de Diane Sorel anomenada...
7.- Car Wash (A.
Berjaut) 3m13s
I més sorpreses, i ara mateix havent escoltat aquet tema amb un ritme
quasi beat, marcat, amb la veu obscura de Diane
Sorel, mentre que els dos vents han anat desenvolupant melodies diverses
també arribant a estratus emocionals potents. Sembla ben bé la mecànica d’un
túnel de rentat de cotxes, sobretot quan escoltem a Diane amb la bateria marcant el tempo. Els dos vents han arribat a
cotes altes, sobretot amb els aguts del trompetista i co-líder Antoine Berjaut conjuntament amb el
clarinetista Robin Fincker. Si algú
dels qui ens escolta va escoltar el programa de la setmana passada, caurà de
cul per la gran diversitat entre les músiques dolces de les tres cantants i la
música que escoltem avui, perquè aquesta
és la idiosincràsia d’aquest programa.
Reservat als professionals de la imatge i el so, aquestes joies musicals
dels anys 60 i 70, que estaven oblidades i es van mantenir confidencials,
esdevenen una font gairebé inesgotable d'inspiració per als nostres joves 4
lladres, els quals han pogut desenvolupar una successió d'escenes amb textures
de jazz sorprenents i impredictibles, barrejant hàbilment els mons del pop, el
free jazz, la música electrònica i l'art. Liderat pel trompetista i
productor Antoine Berjeaut i el saxofonista Robin Fincker, a la formació hi ha els anglesos Jim Hart a la bateria i Kit Downes al piano i teclats, units en
3 temes amb el poeta i rapper Juice
Aleem de Birmingham i amb el
cantant d’origen irlandès Diane Sorel en
el sublim "Car Wash". "
I encara ara amb un altre tema de Berjaut
i amb un títol que d’entrada ens fot una mica, i que es diu...
5.- Not Jazz (A.
Berjaut) 4m05s
I no, sí què és Jazz això que hem acabat d’escoltar, i tant. I ja heu
vist que l’han començat amb uns sons estratosfèrics amb orgue i demés, a tempo
slow, molt slow i que originalment els havien situat entremig del tema. M’ha
semblat que tallava massa el desenvolupament rítmic del tema i és per això que
l’he posat al principi. Fins i tot a mi m’ha agradat aquesta modificació. El
tema ha fluït més lleuger rítmicament sense notar-se massa les dues parts del
tema, la primera més punyent amb melodies modernes de trompeta i saxo. L’orgue
amb el baterista fan caminar el tema amb el Groove adequat i el solo posterior
del saxofonista, tot i que curtet, s’enllaça a la perfecció amb la segona part
del tema ara ja escoltant la trompeta de Berjaut,
i amb la base rítmica igualment impactant. Doblant el tempo amb els baixos del
Hammond i seguit pel baterista Hart
l’organista Kit Downes ha realitzat
un magnífic solo a “tot drap” que sovint diem, arribant ben aviat al final del
tema amb els dos vents plegats.
I seguint amb un altre tema de l’Antoine
anomenat..
3.- Soixante Quatre (A.
Brejaut) 5m36s
Doncs aquests 64 han estat impressionants. La barreja de ritmes hi ha
estat evident en un tema iniciat per l’orgue Hammond de Kit Downes i seguit pel mateix baix de l’orgue i bateria amb un
ritme d’una vitalitat evident alhora que disgregació rítmica entre baterista i
teclista. Els dos vents han seguit la melodia iniciada per Downes enriquint encara més el concepte melòdic. El solo del
teclista, alhora fent els baixos és de suposar que amb els pedals, i seguit de
manera imparable pel baterista, ha estat força reeixit. Un so una mica ofegat i
unes línies harmòniques que s’endinsen en l’avantgarde més actual. Sorprenents
són aquests quatre músics, en cadascuna de les seves interpretacions i més
encara amb el propi projecte, agosarat com el que més. Al final, amb break
rítmic inclòs, ells dos han fet una mena de tete a tete mentre tot plegat s’ha
calmat de ritmes acostant-nos a un final força dolç.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I com que n’estem enamorats us posaré encara un tema més de Berjaut anomenat...
9.- Bass & Drums (A.
Berjaut) 2m28s
Doncs ja esteu escoltant la diversitat de temes i imaginació d’aquests
quatre mestres, i potser més la dels seus dos líders, trompeta i saxo tenor, Antoine Berjaut i Robin Fincker,
magnífics. I quin tema més brutal, i com s’ha anat desenvolupant partint d’un
inici amb sons de hammond i plats diversos, així com aconseguint un so
espacial. Els redobles del baterista Jim
Hart ens han situat en el context rítmic del tema, mentre el teclista omple
l’espai amb notes llargues. De nou els dos vents han aparegut com si de crits
de socors es tractés entremig de la imparable voràgine rítmica. Un tema que en
un directe hauria durat força més estona, allargassant-se d’allò més amb els
solos respectius. Magnífic curtet tema.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
I ara sí que acabarem el projecte d’aquest quartet franco britànic amb
un tema de tot el quartet, un dels temes inspirats en el tema d'Alain Goraguer de la pel·lícula
d'animació Fantastic Planet, en
l’anomenat...
2.- Not a Boogie (Primitive
London) 2m29s
Si abans hem escoltat un tema que no era Jazz, “Not a Jazz”, ara hem
escoltat el tema que no és Boogie, “Not a Boogie”. Si no és Boogie, que no és
un Boogie-Boogie, el que sí què és un d’un Groove impressionant marcat ja des
dels inicis per la base rítmica de l’orgue amb una increïble línia de baixos,
acords i la sempiterna bateria a tot drap. La presència dels vents, senzilla
però incidint en una línia melòdica que és a més el motiu principal del tema,
s’ha vist ampliada per les seves modernes intervencions en diversos moments de
quasi ruptura rítmica més o menys al mig del tema i després en el final d’un
altre tema curtet del qual em reitero en el mateix comentat abans d’allargar-se
en un directe. Dir-vos que aquest és un disc que m’ha atrapat ja des dels
inicis per diversos motius, com són la concepció rítmica, la magnífica feina de
l’organista Kit Downes amb les dues
mans i també amb els pedals aconseguint emportar-nos ritme amunt gràcies als
seus peus. El baterista Jim Hart, ha
estat un perfecte partenaire del teclista, ambdós els dos anglesos del grup.
Les idees primigènies del projecte semblen venir però dels dos líders, els dos
francòfons, el trompetista Antoine
Berjaut i al saxo tenor en Robin
Fickner, i no han estat només les seves idees, car també ens han sorprès en
cadascuna de les seves improvisacions i línies melòdiques sovint a duet.
Doncs res, que ja hem acabat el programa d’avui i que espero us hagi
agradat i sorprès, com m’ha succeït a mi. Hem escoltat primer el quintet de Wilfried Wilde projecte parit a Galícia tot i ser ell un gran
guitarrista francès. I ves per on que hem acabat amb el projecte
franco-britànic dels Primitive London,
amb una magnífica demostració de creativitat i modernitat.
Recordar-vos que aquest cap de setmana comencem el 9è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts amb els combos
d’alumnes de G. S. del Conservatori del
Liceu i ESMUC, el dissabte 7 a la plaça Joan Prats i Escala a partir de les 19h, i que el 6, 7 i 8 potser
podríeu anar al Sabadell ViJazz Penedès
2018 a Vilafranca del Penedès.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
