Programa 332: Albert Sanz Trio, Francis Posé & Daniel Amat i Or Bareket, dimecres 11 de juliol de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs després d’haver passat un magnífic cap de setmana, un dels més
complets que jo recordo, amb el divendres assistint a la inauguració del Sabadell ViJazz Penedès 2018 amb un
magnífic Charles Lloyd i resta de
grandíssims músics, haver passejat per Vilafranca
tot i tastant els seus magnífics caldos i amb la millor companyia, la dels meus
amics i bojos aficionats al Jazz com jo mateix, el dissabte vam inaugurar el 9è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç
dels Horts amb els combos de l’Esmuc
i Conservatori del Liceu, i el diumenge vam anar a Santa Maria de Mirallas a Ca
la Mary Gumàla Mary
organitza a casa seva amb tota una colla de músics professionals consagrats com
el Aldo Caviglia, Pau Bombardó, Josep Ma
Farràs i d’altres molt més joves i magnífics com l’Òscar Latorre i algun d’aficionat com jo mateix. Esdeveniment
gratuït on el públic dels pobles del voltant porta menges i beures per berenar
tots plegats després de la primera hora de música. En fi, si us dic que vaig
quedar esgotat és ben poc. Esgotat però ple de Jazz.
I parlant del 9è Festival de Jam
Sessions dir-vos que aquest dissabte 14 de juliol hi tornarem i ho farem
amb el combo de G.S. del Taller de
Músics ESEM i els joves del Musical
de Bellaterra amb l’Eladio Reynón,
Marian Barahona, Jordi Gaspar, Jordi Martínez, Adrian Mateo i amb els
músics que vulgueu venir a tocar a la posterior Jam Session
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
Doncs ara ja ens podem centrar en el programa d’avui el qual torna a ser
temàtic i el dedicarem a dos projectes a trio tot i haver-hi col·laboradors
diversos. El primer que escoltareu me’l va cedir Jordi Rossy, com sempre fa quan l’anem a veure als seus concerts, i
és el de l’Albert Sanz Trio disc
auto editat i produït pel mateix Albert.
Després podreu escoltar el darrer treball de Francis Posé contrabaixista editat per Quadrant Produccions i que em va enviar el Josep Ramon Jové a casa. I acabarem el programa amb el darrer
treball del contrabaixista Or Bareket
disc editat per FSNT en formació
base de quartet tot i haver-hi diversos col·laboradors i que s’allunyarà una
mica de les músiques primer escoltades. Un disc anomenat OB1 que si ho dieu en anglès seria Oveone i seguiríeu amb Kenobi,
ha. I com sempre amb un micro conte, i també per Carme de la Fuente
car la Teresa s’ha agafat vacances, ha.
Som-hi doncs amb aquest delicat projecte d’aquest magnífic pianista
valencià anomenat Albert Sanz, al
qual hem vist algunes vegades al Jamboree.....
“LIVE AT THE BIRD’S EYE”
Albert Sanz Trio
Auto editat
Enregistrat en directe per
Andre Fritzsche el març de 2015 i el gener de 2017 al Bird’s Eye Jazzclub a
Bassel, Suïssa.
Mesclat i masteritzat per Jorge
Pérez
Produït per Albert Sanz
Albert Sanz, piano
Larry Grenadier, contrabaix
Jordi Rossy, bateria i vibràfon
Aquest és un projecte on l’Albert
ret homenatge a compositors americans com Cole
Porter, Gil Evans i Bud Powell però que també al seu amic i nostre, Perico Sambeat alhora que a Kristos Leontis en el seu tema “Carta a
l’exili” tot i afegint-hi un tema propi de l’Albert dedicat a aquest emblemàtic club de Jazz suís, el “Bird’s
Eye”.
Comencem doncs amb les músiques i ho farem amb el tema compost pel líder
i anomenat...
5.- Bird’s Eye (A.
Sanz) 9m05s
Doncs d’entrada el que primer capta la nostra atenció en tenir el disc a
les mans és la durada dels temes, d’entre 7 i 10 minuts. Un se n’adona que és
lo normal si considerem que es va enregistrar en directe al Bird’s Eye Jazzclub tot i no ser-ho
tant considerant que “només” i ho poso entre cometes, són tres músics. En
aquest tema hem pogut escoltar la combinació que més li agrada a Geni Barry, ell, un dels millors
vibrafonistes, i és la de vibràfon, piano i contrabaix. Hem de considerar que
el piano i el vibràfon són alhora instruments melòdics, harmònics i rítmics,
per tant no sembla imprescindible la inclusió d’un bateria. Hem escoltat un
molt bon tema de l’Albert amb un Larry Grenadier magnífic acompanyant
amb notes guia, les adequades, mentre Jordi
i Albert han desenvolupat els seus solos. Rossy està creixent a passes de gegant com a vibrafonista i el dir
“créixer” només vol dir que ha evolucionat i après a manegar-lo i ara ja ho fa
com un mestre. El toca a dues masses, per la qual cosa els acords de dues notes
no són tan rics com els de quatre, amb les quatre masses. No obstant això, el
seu concepte melòdic i harmònic en les improvisacions supera en escreix aquest petit
handicap. Jordi és un dels millors
músics que tenim, i en tenim alguns més, i no para de sorprendre’ns a cada
concert que el veiem. Aquest disc (i un altre) m’el va donar al Nota 79 després de veure’l amb Billy Hart, Javier Vercher, Marco Mezquida
i Masa Kamaguchi. Mare de 10 quin concert, i mare de 10 quin tema hem
escoltat per a començar.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb el primer track del disc, tema de Cole Porter anomenat...
1.- I concentrate on you C. Porter) 8m44s
"I Concentrate on You" és una cançó escrita per Cole Porter per a la pel·lícula Broadway Melody de 1940 on va ser
cantada per Douglas McPhail. Aquest
és un tema fet per a ésser cantat, com la majoria de musicals, havent-ho fet
gent com Frank Sinatra, Lena Horan, Ella Fitzgerald, Tony Bennet, Carmen McRae
i una llarga llista, però que també ha estat interpretat de manera instrumental
com acabem d’escoltar amb gent com Oscar
Peterson, Russell Malone. Els nostres herois ho van fer en aquest directe
de manera exquisida amb una perfecció a l’abast dels mestres i ara en el format
de trio típic de piano, contrabaix i bateria, en la concepció emprada pel gran Bill Evans on cadascun dels membres del
trio són els protagonistes. Amb un tema d’estructura típica AABC de 32
compassos, i desenvolupat sencer pel trio, l’Albert ha iniciat els seus “chorus” en el seu solo, tot i
acompanyat amb la màxima delicadesa pel Jordi
que sembla toqui la bateria amb les mans, i pel gran contrabaixista Grenadier sí, sí, aquell que acompanyà
a Brad Meldhau amb el Jordi durant quasi 10 anys. La
compenetració de Grenadier i Rossy
és per tant la més sòlida possible i així és que ho anem constatant a cada
tema. El magnífic solo que ha realitzat aquest mestre del contrabaix ha estat
igualment esclatant, mostrant-nos el domini del tempo constantment, alhora que
la seva tècnica i bon gust en la seva interpretació solista.
I acabarem aquest projecte de llargs temes enregistrats en directe amb
el tema de Bud Powell anomenat....
6.- The Fruit (B.
Powell) 10m14s
El disc “The Genius of Bud Powell”, originalment anomenat “Bud Powell’s
Moods” és un àlbum d'estudi del pianista Bud
Powell, es va editar el 1956 per Mercury
/ Clef, amb dues sessions que Powell
va gravar el 1950 i 1951. L'àlbum va ser reeditat en CD per Verve el 1992, amb dues preses addicionals de "Te for
Two". Aquestes sessions també apareixen en el box editat “The Complete Bud
Powell on Verve” del 1994. En aquestes sessions Powell va anar acompanyat de Ray
Brown i Buddy Rich com és el nostre cas, amb l’Albert, Larry i Jordi. Un tema en el més que evident BeBop style,
on Powell mostrà la seva vena com a
compositor però també com a solista, un dels grans. Aquí l’Albert fa de Powell
salvant-ne les distàncies temporals que no estilístiques, car el nostre heroi,
tot i estar immiscit en la concepció més actual i moderna del jazz que es fa
avui dia, no ha oblidat en cap cas el concepte de la “tradició” que no el “jazz
tradicional” que això és una cosa. Sanz
es mostra exquisit i ric en idees tot i situant-nos en el Minton’s dels anys 50s del segle passat en plena ebullició Bopper.
La veritat és que ha realitzat un magnífic solo, com també magnífics han estat
els solos que hem escoltat i com varen ésser tots els de cadascun dels temes
interpretats en el Bird’s Eye. El
“walking” de Grenadier mentre l’Albert solejava, l’ha permès volar literalment amb la seguretat del suport rítmic
del contrabaixista però també del nostre estimat amic Jordi Rossy. Aquest, finalment ha fet els seus “vuits”, o sigui
crec que vuit compassos del tema fent solo a la bateria, per després ser Sanz qui també ha fet els seus vuit
compassos. Sovint, de vuit passen a quatre i a vegades a dos, acabant la roda i
tornar al tema. En aquest cas, acabats els “vuits” han tornat al “tema” i l’han
acabat amb els aplaudiments del públic assistent.
Deixem doncs aquest magnífic projecte però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I crec que ara pot ser el moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.. ..
...................
Gràcies Carme per la teva
sempre clara i dolça exposició de les teves impressions..
I nosaltres seguim amb el treball anomenat...
“HERMANO”
Francis Posé – Daniel Amat
Editat per Quadrant Produccions
Enregistrat per Manolo Toro a
Estudio Puerto Records, Málaga.
Mesclat i masteritzat per
Manolo Toro
Produït per Francis Posé i
Daniel Amat per a Quadrant Records
Daniel Amat, piano
Francis Posé, contrabaix
Andrés Litwin, bateria
I la col·laboració de
Yamila Terry, veu
Bárbaro Pimienta “Barbi”,
percussions
Andrés Litwin i Francis Posé,
cors
Aquest és un projecte personal amb tot de temes dels dos líders si
n’exceptuem un de Margarita Lecuona.
De Francis Posé li vaig posar el seu
projecte a trio anomenat Maria
editat també per Quadrant essent
potser aquest el seu primer fet a duet i col·laboradors diversos. Som-hi doncs
amb aquestes també delicades músiques amb el quart track del disc, tema compost
per Daniel Amat i anomenat....
4.- El Kito no quiere a nadie (D. Amat) 8m59s
Doncs sí, una de les característiques d’alguns dels temes d’aquest
projecte és la de començar-los delicadament i esdevenir després carregats plens
de ritmes, llatins o no, com heu pogut comprovar en aquest primer tema llarg de
9 minuts. Daniel al piano, ha
iniciat amb dolçor i tendresa una música que poc ens podíem imaginar com seria
el seu futur. Han calgut alguns minuts per què es produís el canvi, amb la
incorporació prèvia i puntual de Francis
amb l’arc, interpretant la preciosa melodia de “El Kito no quiere a nadie”,
pobret. El compositor ha omplert de calidesa l’espai i tot d’una, les
percussions de Barbi i algun crit de
“ritmo” han aparegut i ja no han desaparegut. La compenetració de contrabaixista
i pianista és total, tot just amb el solo de Posé, magistral per cert, melòdic i farcit de tècnica i velocitat
interpretativa. Gran solo de Francis
Posé que ha donat peu al del compositor cubà, tot plegat a “tot ritme
latin” amb el suport del jove baterista Andrés
Litwin. Daniel Amat no és per a
nosaltres un pianista massa conegut, o sigui que la sorpresa ha està majúscula,
per les seves idees, pel seu ritme i melodies en aquest el seu primer tema.
Després, igualment hem pogut gaudir d’allò més amb el solo del baterista Letwin, magnífic, llarg i molt ben
executat també amb el suport de la base de piano i contrabaix, ambdós executant
un “riff” repetitiu i amb tot això poder encarar el final sobtat del tema.
Seguim ara amb un “boleret” compost pels dos líders, Daniel Amat i Francis Posé anomenat....
3.- Hermano (Amat
& Posé) 6m24s
I quina delícia que acabem d’escoltar, oi? I resulta que hem escoltat
molts i molts boleros al llarg de les nostres vides, i semblava que ja s’havia
dit tot relacionat amb ells, i ja heu vist, heu escoltat que no, que ara mateix
ens han acabat d’explicar una història diferent a ritme de bolero, el qual ha
anat creixent en força a mida que ha anat vivint el tema. La melodia iniciada
pel delicat piano de Daniel Amat ens
ha situat en un espai i temps relativament llunyà, però sí que estem rodejats
d’aigües clares al mig del Carib. Ben aviat ha encetat el seu precís i reeixit
solo, seguint fil per randa l’harmonia del bolero, però amb una elegància
magistral. El sentit rítmic de tot plegat ha anat creixent, també amb alguns
“riffs” rítmics reconeguts, i ell, mentrestant, ha crescut, i nosaltres amb
ells. I quin mestre què és aquest pianista cubà anomenat Daniel Amat, del qual
n’haurem de seguir-ne la evolució. Tot i fer aquest un llarg solo, Francis Posé ha tingut uns moments
magistrals per a desenvolupar el seu, curtet, però a un nivell extraordinari.
Melodia del bolero, delicada per així encarar el final del tema del
contrabaixista malagueny Posé.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I veiem què ens diu Josep Ramon
Jové d’aquest projecte.....
De la unió en un projecte comú de dos músics com el contrabaixista
malagueny Francis Posé i el pianista
cubà Daniel Amat, només podien sorgir fruits interessants. Una afirmació com
aquesta no es basa tan sols en l’evidència de dues trajectòries impecables,
sorgeix també de la seva habilitat dels dos instrumentistes i compositors a
l’hora de submergir-se en un parell de tradicions musicals, l’espanyola i la
caribenya, que ells coneixen molt bé i amb les que, com era d’esperar, han
volgut relacionar utilitzant el jazz com a denominador comú.
Doncs ja seguirem després amb els savis comentaris del Josep Ramon però ara hi tornarem amb un
altre tema de contingut latin, compost pel Daniel
Amat anomenat...
6.- Mi Guajira (D.
Amat) 5m05s
I quina altra demostració d’excel·lència ens han fet aquests dos
mestres, tan ben acompanyats pel jove baterista Letwin. Una excel·lència relacionada amb el desenvolupament dels
temes alhora que per les seves magnífiques intervencions. Sembla ésser el senyal
d’identitat el de començar-los amb la màxima dolçor i anar-ne incrementant la
vitalitat arribant a cotes molt altes de clímax, d’èxtasi. Després de fer
l’exposició del tema, Francis Posé
ha tornat a brillar amb un solo potent, melòdic, carregat de força lírica,
tècnica i velocitat. Han fet uns “quarts” entre ells dos, pianista i
contrabaixista, mostrant-nos la capacitat de compenetració, mentre baterista
els ha acompanyat de manera sòlida. Un Daniel
Amat que haurà begut de la saviesa de Bebo
Valdés i amb el seu fill Chucho
mestre i fill de màster, i tant és així que no deu haver-hi cap pianista cubà
que no hi hagi begut, i no només cubà, esclar. Al final ens hem trobat de nou
amb el tema i així l’han acabat. I el Josep
Ramon Jové ens segueix explicant.....
El disc presenta també a Andrés
Litwick, un dels bateries més originals de l’escena espanyola actual i un
percussionista totalment idoni per a un projecte on el modern i el contemporani
es barregen amb singularitat i atreviment. La música del disc, amb temes
signats al cinquanta per cent i una composició compartida (“Hermano”, que van
gravar a duo per al projecte), intenta també ser un reflex de diverses
experiències, individuals o comuns, viscudes per Posé i Amat. Es tracta
doncs d’una feina que li posa so i música a la vida, al pas dels dies i la
interpretació de com i què s’ha viscut. Un exercici, al meu entendre molt ben
resolt, que en cap moment deixa d’evidenciar la germanor entre dues formes de
fer i entendre la música que ells ens fan arribar amb el seu art carregat de
bellesa i intensitat.
Acabem el projecte d’aquests dos mestres amb el tema més vital del disc,
compost també per Francis Posé
anomenat....
2.- Aquí sí sale el sol (F. Posé) 7m44s
Doncs aquí també surt el sol cada dia, i aquesta és la música alegre que
ens el fa rebre, tot i que nosaltres voldríem compartir aquesta alegria amb els
nostres presos i exiliats polítics, alhora que amb els rappers imputats com a
terroristes per dir quatre veritats dalt d’un escenari. En fi, des d’aquí un
clam per a la llibertat d’expressió i reclamar la llibertat dels empresonats i
retorn a casa dels exiliats. I un tema aquest que ha començat a tot tren amb un
riff persistent del contrabaixista amb suport melòdic del pianista i amb un
baterista controlant a la perfecció la màquina rítmica. Daniel ens ha tornat a impressionar amb la seva mestria i potser
encara més en aquest tema tan vital, tot i mostrant-nos les seves i diverses
virtuts. Suposo que haureu captat el motiu principal del tema, el que fan el
pianista amb la mà esquerra i el propi contrabaixista. Motiu a partir del qual
semblen haver desenvolupat tot el tema. De nou Francis al contrabaix ha brillat amb el seu solo ràpid i precís
alhora que farcit de ritme, melodia i harmonia, ha, més o menys com són tots
els solos. El motiu principal marcat per piano i contrabaix ha servit al
baterista per a fer-nos una altra demostració de control tècnic, rítmiques
diverses, i precisió milimètrica. Al final, entre Posé i Amat han calmat
les aigües i hi ha tornat de nou per a situar-se ja al final d’aquest magnífic
i vital tema i així nosaltres acabar aquest projecte.
Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim i ho fem amb el treball d’un altre gran
contrabaixista anomenat Or Bareket
del qual estrenem disc editat per Fresh
Sound New Talent el seu primer i sí que n’hi hem posat del seu germà Eden Bareket concretament en el
Programa 275, o sigui que som-hi doncs amb el primer disc de Or Bareket editat al seu nom i per
tant...
“OB1”
Or Bareket
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 527
Enregistrat per Luis Bacque els
dies 21 i 22 de desembre de 2015 a Bacque Recording, Roselle, NJ.
Mesclat i masteritzat per Ziv
Ravitz
Produït per Or Bareket
Productor executiu: Jordi Pujol
Or Bareket, contrabaix
Shachar Elnatan, guitarra
Gadi Lehavi, piano
Ziv Ravitz, bateria
Convidats:
Vitor Gonçalves, acordió
Keita Ogawa, percussió
Totes les cançons compostes per Or Bareket, excepte # 8 per Carlos Aguirre, i # 9 per Shalom Hanoch.
Dir-vos, que a aquest mestre del contrabaix el vam poder veure a un pam
de nas al Jamboree tot i acompanyant
a algun crac americà del qual ara mateix no en recordo el seu nom, coses
d’haver-ne vist uns quants, i de l’edat que no perdona.
I com sempre dir-vos que al blog hi penjaré la pàgina web d’aquest disc
de FSNT:
Disposem-nos doncs a escoltar un projecte allunyat dels dos anteriors,
amb una proposta delicada gràcies a les composicions del líder Or Bareket però també a la inclusió de
la guitarra etèria de Elnatan sonant
a lo Metheny en un projecte on la
modernitat hi és i el Jazz també en improvisacions i harmonies que per això Fresh Sound Records té la seva filial New Talent, pels nous talents i
projectes diversos, tots emparats sota la tutela del mestre i director Jordi Pujol Baulenas qui se’ls escolta
tots abans, els aprova i en verifica la seva gravació escoltant-los una vegada
editats per a donar-los el vist i plau. Feinada ingent considerant la producció
d’aquesta nostra editorial de casa nostra, crec que la més potent, ara per ara,
sense desmerèixer-ne cap ni una altra.
Som-hi doncs amb les seves músiques i primer començarem amb el tema més
delicat, d’un projecte força vital, tema anomenat...
6.- Misdronoth (Or
Bareket) 5m57s
Doncs ja heu pogut escoltar el salt estilístic realitzat, amb una música
delicada, per les composicions però també pel so de la guitarra de Shachar Elnatan. Un quartet de músics
israelians, si ens atenem als seus noms, i segurament residents tots a la
ciutat mundial del Jazz, New York.
Després de la presentació del tema hem pogut escoltar al líder Bareket amb el seu delicat i magnífic
solo de contrabaix, i de nou tornar a la melodia principal de la mà de
contrabaix i guitarra mentre el pianista Lehavi
acaronava les tecles tot i encarant tots plegats el final. Preciosa melodia
d’aquest projecte delicat del qual en posarem d’altres temes amb alguna
diversitat però sempre amb quelcom que els identificarà al projecte global.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Veiem què en va dir Roger Farbey,
de Jazz_Journal_Magazine el novembre de 2017:
"Or Bareket va néixer a Jerusalem, es va criar a Buenos Aires i Tel Aviv, però està
establert a la ciutat de Nova York
des del 2011 i en aquest any va obtenir el primer premi en el concurs de jazz
de la Societat
Internacional de Baixistes. Ha tocat i enregistrat amb músics
com Ari Hoenig, Leon Parker, Aaron
Goldberg, Sam Yahel, Rodney Green, Fred Nardin, Camila Meza, Dan Tepfer, Ziv Ravitz, Shai Maestro, Cyrille
Aimee i molts alters, i a les seves composicions s’inclouen elements del
folklore mediterrani, sud-americà i nord-africà i amb inclusions modernes pel
seu profund coneixement del jazz. OB1 és
el disc debut de Or Bareket.
Seguim ara amb un tema preciós amb una mica més de tempo i igual
delicadesa amb el també tema del líder, anomenat....
3.- Snosh (Or
Bareket) 6m16s
I quina delicada composició de Bareket
on ens ha captivat el so i els seus ritmes mediterranis, en un tema amb un
motiu principal melòdic interpretat pel guitarrista Elnatan el qual ens recorda el primer Larry Coryell i que ha servit per a fer-ne la introducció. Ben
aviat ha estat el líder qui ha desenvolupat un magnífic solo reeixit i d’una
gran tècnica alhora que melòdic. Després d’ell, i amb un riff repetitiu hem
pogut escoltar al baterista Ravitz
fent una demostració de control rítmic i de percussions diverses a càrrec de Keita Ogawa. El pianista Lehavi també ha brillat en la seva
exposició del tema, amb molt bones maneres i gust musical. Al final, i tots
plegats dirigits pel líder, ens han retornat a les melodies primigènies tot i
servint-les per a gaudi del baterista, el qual s’ha esplaiat a dojo en una
demostració de tècnica, acabant però suaument aquest preciós i melòdic tema
anomenat “Snosh”.
La música està principalment, però no exclusivament, dominada pel
guitarrista Shachar Elnatan que interpreta
en un estil fluid i glitzant a l’estil de Pat
Metheny. Però aquí també hi ha un altre virtuós en forma de pianista i què
és Gadi Lehavi qui va ser descobert
per Ravi Coltrane i el va convidar a
tocar al Village Vanguard i a Birdland. El contrabaix ressonant de Bareket proporciona un recolzament
sòlid a tots els temes, aportant-ne també uns sòlids i magnífics solos.
I nosaltres encara seguirem amb un parell de temes més d’aquest magnífic
contrabaixista i també, ho estem escoltant, magnífic compositor de temes on el
folklore està relligat per les concepcions del jazz, i ho farem amb més
trempera rítmica amb el tema i primer track del disc amb aires a Jimi Hendrix un tema anomenat...
1.- Patience (Or
Bareket) 6m03s
I no em digueu que no us ha recordat a Jimi Hendrix perquè no m’ho crec. Quasi diria jo que ben bé en
podria ser un homenatge, car el motiu principal que es va repetint ben bé ens
ho recorda. Tot i això els diversos breaks rítmics fan d’aquest tema una
meravella de composició on sembla cabre-hi tot. Com ha passat amb els altres,
després de la presentació del tema a càrrec bàsicament del guitarrista, el
líder ha desenvolupat de nou un grandíssim i potent solo després del qual
guitarrista i pianista han fet un tete a tete magnífic tot i recolzats per la
potent base rítmica de contrabaix i bateria. El tempo s’ha disparat amb ells
però de nou s’ha calmat arribant al final i tot i abans de tornar a escoltar el
motiu principal, primer pel líder i després pel guitarrista en un tema que es
va acabant amb els sons de les percussions de Keita Ogawa.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabarem ja aquest programa d’avui amb el
7.- Joaquin (Or
Bareket) 5m20s
Un tema viu iniciat pel líder marcant el ritme i ja ràpidament escoltant
el motiu principal de la mà del sempitern so del guitarrista Elnatan. Després d’entendre com aniria
tot plegat, amb melodies i harmonies, ha estat el líder qui de nou ens ha
meravellat amb la seva potent intervenció en el seu solo profund, per sonoritat
i conceptes. El guitarrista l’ha seguit amb el seu, tot i mostrant-nos de nou
la seva versatilitat i sonoritat, la qual no ha canviat en tot el projecte, amb
aquest so aeri i delicat, el so d’una estratocaster probablement, no ben bé una
guitarra de jazz. Amb una calma momentània ha aparegut el pianista Lehavi amb el seu esclatant solo ben
recolzat per contrabaixista i baterista, ambdós, una magnífica i sòlida base
rítmica amb qui han arribat al final del tema conjuntament amb les notes del
guitarrista. Final de tema, projecte i programa d’avui.
Doncs sí, ja l’hem acabat i probablement sigui el penúltim d’aquesta
temporada 2017-2018, 9ena a Ràdio Sant
Vicenç, 2na a Ràdio Abrera i
1era a Ràdio Molins de Rei. Si us ha
agradat la proposta ja ho sabeu, ens tornarem a trobar el setembre a partir de
la segona setmana. I recordeu que avui hem escoltat a l’Albert Sanz Trio, Francis
Posé i Daniel Amat havent acabat
el programa amb el darrer treball del contrabaixista Or Bareket i amb el micro conte de Carme de la Fuente
car la Teresa s’ha agafat vacances, ha.
I de nou recordar-vos que el 9è
Festival de Jam Sessions segueix aquest dissabte 14 de juliol i que el
farem amb el combo de G.S. del Taller de
Músics ESEM i els joves del Musical
de Bellaterra acompanyats dels mestres Eladio
Reynón, Marian Barahona, Jordi Gaspar, Jordi Martínez, Adrian Mateo i amb
els músics que vulgueu venir a tocar a la posterior Jam Session.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
