10ena Temporada. Programa 334: Mantequilla y su conjunto i Nits de Jazz al Jamboree, dimecres 12 de setembre de 2018.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem una temporada més, i ja és la desena, que deu n’hi
do. Espero que hàgiu passat unes bones vacances i que tingueu ganes de
seguir-nos i escoltar les nostres i variades propostes. Seguirem amb la mateixa
dinàmica, la que fem any darrera any i que consisteix en posar-vos la música
més actual, la dels músics de casa nostra que ens fan arribar els seus
projectes, alhora que la música de les editorials que ens donen suport i que en
són ja unes quantes i també amb els micro contes a càrrec de Teresa Tuset i Carme de la Fuente. Per
aquest programa, les nostres “cuentistes” tenen molt “cuento” i diuen que bé,
que serà la setmana vinent. Ha. Farem un repàs de les editorials. Fresh Sound New Talent, Quadrant Records,
Temps Record, Youkali Music, Errabal Jazz, Moonjune Records, i també donem
suport a Discordian Records i a Underpool.
Començarem la temporada però amb dos discos recentment reeditats per la
discogràfica Wah Wah Records, discos
que em va cedir l’amic entranyable Òscar
de Pombo una de les ànimes que fan rutllar el Jamboree Jazz Club i en aquests moments també, encarregant-se de
coordinar les Jam Sessions dels dilluns. Òscar
em va fer un magnífic regal i aquest van ser els discos “Mantequilla y su conjunto” i “Nits
de Jazz al Jamboree”. Vinils que un servidor s’ha encarregat de
digitalitzar en primera escolta, o sigui que no haurien de sortir “cracs”,
“cracs”. Ambdós discos relacionats amb la nostra estimada cova cava, la de la Plaça Reialla Carme qui s’encarrega
de confeccionar la programació conjuntament amb el Joan i per descomptat que dedicat a tu, amic, Óscar de Pombo sense oblidar-me de la gent que hi ha a la taquilla
i als qui es preocupen que no passem set mentre escoltem la música. Una menció
especial va pels amics fotògrafs com l’Antonio
Narváez, Josep Tomàs, Joan Carles Abelenda, Joan Cortès, Sergio Sabrini, Oliver
Adell, Quim Cabeza, Dani Alvarez i segur que me’n deixo algun més.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem doncs amb el primer disc de la nit i que serà....
“MANTEQUILLA Y SU CONJUNTO”
Vinil reeditat per Wah Wah
Records compilació de tres EPs editats els anys 1961, 1963 i 1965.
Vinil amb dotze temes extrets dels tres EPs on haurem de fer una acurada
selecció. El típic so de la costa Oest, el West
Coast Sound és el característic so del líder de la formació, Mantequilla mentre que de la resta de
músics, cadascú té les seves predileccions, la qual cosa escoltarem ben aviat.
Dels dotze temes, 10 són composicions pròpies del líder de la formació, Mantequilla. Del primer disc EP del 1961 editat per Belter i
músics...
Salvador Font “Mantequilla”,
saxo tenor
Manolo Mercedes, trompeta
Pere Ferré, piano
Rafael Lizandra, contrabaix
Rafael Verdura, bateria
Comencem com és habitual amb una baladeta, i de les dues que hi ha, podeu
escoltar ara mateix el tema dedicat a Manolo
Mercedes anomenat...
A6.- Azul trompeta (S.
Font) 2m35s
Una preciosa balada per començar amb un lirisme remarcable el del
trompetista Mercedes el qual
gestiona sobre seu la totalitat del tema. La melodia és preciosa i com que aleshores els temes no podien ésser
massa llargs car no hi cabien, en aquests 2minuts i mig, aquest magnífic
trompetista ens ha acaronat, també amb el suport del líder en segon terme, i
sense cap solo, hem pogut gaudir d’una delicada melodia, la que ens ha ofert Manolo Mercedes i la seva trompeta.
Dir-vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim amb la mateixa formació i EP del 1961 i ara ho farem amb el tema
també de Font anomenat....
B3.- La Tuna Club
I quin magnífic tema acabem d’escoltar, farcit de swing amb una melodia
principal força ben trobada i ara sí, amb els solos adequats de músics de casa
nostra, dels primers jazzmen que havien escoltat el jazz de la post guerra, la
nostra, la més incivil de totes, i també el de la segona guerra mundial. Músics
de gran talent, els quals sense els recursos que ara tenim, varen escoltar i
transcriure com van poder els solos dels seus mestres, que també encara són els
nostres. El tema l’han interpretat els dos vents alhora, essent el líder “Mantequilla” qui primer ha
desenvolupat el seu solo, tot i recordant-nos per so a temps llunyans i al gran
Coleman Hawkin i pel seu fraseig ja
més proper al de la west coast. Mercedes ha fet el seu de manera
magnífica. La tècnica emprada per aquest músic aleshores crec jo que està a un
gran nivell, considerant els impediments per estudiar jazz a l’època. El nostre
estimat, encara viu i que per molts anys Pere
Ferré ha mostrat el seu domini del llenguatge jazzístic aportant el seu gra
de sorra.
El següent tema va dedicat al Jamboree
però perquè es diu així mateix...
A4.- Jamboree (S.
Font) 3m35s
El tema l’han començat amb els darrers acords a base d’introducció ideal
per a escoltar la melodia interpretada pels dos vents. De nou Font ha iniciat la roda de solos amb el
seu so fosc, característic de Hawkins però
amb fraseig personal. El net so de la trompeta de Mercedes contrasta amb el més fosc del líder, i aquesta devia ésser
la gràcia dels projectes d’ambdós músics. El solo del trompetista és
remarcable, el d’aquest músic que escoltà als grans del moment, mort ja Clifford Brown però ja amb els joves Miles Davis, Freddie Hubbard, Lee Morgan,
etc. Per sonoritat i fraseig està però més a prop d’altres trompetistes com Art Farmer i Roy
Eldridge.
Seguim ara amb el següent......EP
1963 editat per Belter amb els músics...
Salvador Font “Mantequilla”,
saxo tenor
Manolo Mercedes, trompeta
Pere Ferré, piano
Manel Gas, piano i vibràfon
Rafael Lizandra, contrabaix
Josep Farreras, bateria
Escoltem un tema emblemàtic i que va ser símbol dels Art Blakey & Jazz Messengers
compost pel pianista de la banda Bobby
Timmons i anomenat...
A1.- Moanin (B.
Timmons) 2m45s
Aquest va ésser un magnífic tema i encara ara el toquem a les Jam
Sessions, tot i que ja no el podem escoltar en discos actuals, la qual cosa no
vol dir rés més que, els músics actuals el que volen fer és crear la seva
música i no tant fer “covers” d’estàndards. Segur que haureu reconegut melodia
i tema, car, aquest és un d’aquells temes que no s’oblida mai. Interpretat com
cal, primer amb piano a la intro i després amb els vents, el varen brodar. El
solo de Salvador Font està súper ben
trenat i l’ha fet també força melòdic. Ara bé, qui s’emporta la palma de
melodies i delicadesa és el trompetista Mercedes
el qual ha estat superb. Tingueu en compte que estem escoltant temes boppers no
tant bebopper i més en l’ona de la transició cap el Hard Bop, amb tota la
modernitat que això implicà en el moment de l’enregistrament.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
Seguim ara amb el tema dedicat al Blue
Note, club de jazz i discogràfica, tema de Mantequilla...
A5.- Blue Note (S.
Font) 3m02s
Tota una declaració d’intencions de Mantequilla
tot i fent menció a Blue Note car,
en aquells temps s’havia de fer proselitisme i mostrar als aficionats de casa
nostra editorials i clubs de Jazz, com aquest i abans el Jamboree. Un altre tema farcit de swing iniciat pel pianista Gas, amb la melodia a cor pels dos
vents, una molt bona melodia. Salvador
Font havia afegit un punt d’agressivitat en el seu fraseig des del seu
anterior treball, recordant-nos en aquest EP i tema del 1963 a Benny Golson. Té un so ample, robust i
el seu fraseig segueix fil per randa l’estructura harmònica, cosa que sovint
agraïm els aficionats, tot i entendre perfectament que la música ha d’evolucionar
i la creativitat dels músics també, i prou que ho sabeu, els qui em seguiu en
aquest programa. Mercedes i la seva
trompeta segueixen acaronant-nos amb el seu lirisme i el seu so. Què bons que
eren aquests músics fent aquesta música allà pels anys 60s, quan The Beatles i demés grups de pop
iniciaven els seus camins amb músiques força més senzilles i essent encara uns
músics força mediocres pel que fa a la interpretació solista. El so del piano
ha canviat, car ara és Manuel Gas
qui l’ha tocat, i prou que s’ha notat amb sonoritat una mica més plena i un
solo i fraseig diferent del nostre amic Pere
Ferré.
Escoltem ara un altre magnífic tema de Font, ell ara amb el violí i Manuel
Gas vibràfon i la resta de companys en el tema anomenat...
B5.- Full de ases (S.
Font) 2m07s
Tema farcit de swing i encetat melòdicament per violí i vibràfon, i que
ben aviat ens ha captivat amb el nítid i perfecte so del violí a les mans
d’aquest gran músic i
multiinstrumentista que va ser Salvador
Font “Mantequilla”. Havia crescut escoltant Stephane Grapelli i així ens ho ha mostrat en el seu magnífic i
massa curt solo. Gas al vibràfon
també ens ha mostrat la seva classe amb un estil proper a Lionel Hampton, més clàssic que el posterior Milt Jackson, però farcit de bon gust i bon fraseig. També el
nostre estimat Pere Ferré ha deixat
anar espurnes de la seva qualitat, ell que ens va acompanyar en un concert que
vam fer al Jazz Club La Vicentina ja fa
algun temps, però que podeu escoltar cada dilluns el vespre al club Jazzman del carrer Roger de Flor.
Encarem ja el final d’aquest projecte i ho farem amb algun tema del
darrer.........
EP 1965 editat per Discophon amb la formació...
Salvador Font “Mantequilla”,
saxo tenor
Manolo Mercedes, trompeta
Ricard Mirallas, piano
Enric Ponsa, contrabaix
Josep Farreras, bateria
I d’aquest EP del 1965 escoltarem un altre tema de Mantequilla....anomenat...
B4.- Atmosfera (S.
Font) 2m45s
Doncs en aquesta formació ja heu pogut veure que hi ha el Ricard Mirallas, pianista que va
acompanyar a Serrat en els seus
inicis i l’Enric Ponsa, piano i
contrabaix respectivament. Un tema força maco de Salvador Font del qual n’hem vist avui diverses facetes i totes a
un gran nivell, la de compositor, saxofonista i violinista. Amb aquest tema,
també farcit de swing i blues, o sigui en l’ona del primer Hard Bop com he
comentat abans que circula aquest projecte, el compositor ha mostrat el domini
que tenia de la composició i harmonia alhora que el seu domini instrumental,
amb un solo al saxo tenor força interessant, amb recursos tècnics i gust
interpretatiu. Manolo Mercedes no ha
parat de sorprendren’s pel seu acurat so i llenguatge i domini de l’instrument,
tot i tocar-lo en el registre mig-alt i no en els súper aguts a l’estil de Dizzy Gillespie. Mirallas ens ha deixat mostra de com ho pelava, amb no massa notes
però molt ben posades.
I ara sí, escoltem per acabar aquest magnífic vinil reeditat aquest 2018
de grans músics de casa nostra i que van fer història, el blues.....
A3.- Blues 3/4 (S.
Font) 2m57s
I amb aquest Blues a 3x4, a ritme de vals, hem acabat aquest projecte
havent escoltat una bona colla dels 12 temes que hi ha. Un bon blues, i com
quasi tots, amb una melodia força senzilla encabida en els compassos. Mercedes ha iniciat els solos i ho ha
fet amb un encabit en dos chorus del tema. I si no he comptat malament m’ha
semblat que és de 32 compassos doblats, o sigui que deu ser de 16 compassos. Mantequilla primer i Mirallas després han reeixit amb les
seves interpretacions, el primer amb molt bon tempo i swing en el fraseig, i el
segon seguint amb l’ona de poques notes, tot i que ara n’hi ha cabut unes
quantes més. Deu n’hi do el Mirallas.
El retorn al “tema”, la melodia, ens ha situat en un final acabat a base d’un
acord en pla “vamp”, jo diria. Comentar també que la base rítmica dels tres
projectes amb gent com Pere Ferré, Manel
Gas i Ricard Mirallas, piano; Rafael Lizandra i Enric Ponsa, contrabaix i
Rafael Verdura i Josep Farreras, bateria estan magnífics, fent una gran
feina.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb l’altre projecte, l’altre vinil editat per Wah Wah Records i que és
“NITS DE JAZZ AL JAMBOREE”
Enregistrat i editat per Edigsa
el 1968 excepte el “bonus track” Solar
Ricard Roda, saxo alto i flauta
Ricard Mirallas, piano
Enric Ponsa, contrabaix
Joan Josep Tuduri, bateria
I doncs hem acabat el projecte anterior amb un Blues a 3x4 i començarem
aquest també amb un Blues però a 4x4 amb Roda
a la flauta....
B1.- Kelly Blue (Wynton
Kelly) 4m33s
Doncs per seguir a tot “swing” ho hem fet amb un magnífic Blues del gran
pianista Wynton Kelly. No oblidarem
mai el seu solo en el “Freddy Freeloader” del A Kind of Blue de Miles.
Però és que l’hem escoltat en tants projectes què és un dels nostres pianistes
favorits, d’una llarguíssima llista, esclar. Un tema que Ricard Roda va clavar amb la flauta. Una primera “intro” dels
darrers compassos ha servit per iniciar el tema amb Roda com a solista en dos chorus del tema per després iniciar el
seu magnífic solo, igualment en dos chorus. I quin tros de músic que va ésser Ricard Roda, amb vents com el saxo alto
i la flauta. Mirallas, que també hem
escoltat en l’anterior projecte de Mantequilla
està sobri, elegant, i eficient en la seva interpretació en els seus també dos
chorus del solo. Ponsa al contrabaix
segueix amb el gran nivell d’aquesta formació en el seu solo, i també de dos
chorus. Roda ha fet una passejada
solista per un choru del tema per després tornar-hi amb la melodia i acabarlo, aquest
magnífic de Wynton Kelly. Un tema
que va enregistrar per Riverside el
1959 amb músics com Nat Adderley, Bobby
Jaspar, Benny Golson, Paul Chambers i Jimmy Cobb, mateix any que el A Kind Of Blue.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Seguim ara amb un altre magnífic tema, i que per casualitat també va
incloure Wynton Kelly en el seu disc
comentat, el magnífic...
A2.- On Green Dolphin Street (Kaper & Washington) 4m21s
"On Green Dolphin Street" (originalment anomenat "Green
Dolphin Street") és una cançó popular de 1947 composta per Bronisław Kaper amb lletra de Ned Washington. La cançó, composta per
la pel·lícula Green Dolphin Street (que es va basar en una novel·la de
1944 del mateix nom d'Elizabeth Goudge),
es va convertir en un estàndard de jazz després de ser gravada per Miles Davis el 1958. Kelly la va enregistrar un any després
i els nostres herois, 10 anys després de Miles.
I quina magnífica interpretació de Roda
i també sonoritat la del seu saxo alto. Un mestre que va desaparèixer massa
aviat de casa nostra i que va demostrar-nos a tots el seu gran nivell. Ell
però, mentre viure, va tocar amb tothom, fos del Jazz, del Pop de la
Nova Cançó
I seguim amb el “bonus track” tema de Miles anometa....
B4.- Solar (M.
Davis) 3m04s
Aquest és un tema que Miles
va incloure en el seu “Walkin’” el
1954 i que els nostres herois han executat de manera impecable a la melodia i
solos en un tema a trio afegit posteriorment com a bonus track. Mirallas aquí ens acaba de mostrar i
demostrar el per què va estar tan ben considerat en aquells els primers anys de
la música moderna de casa nostra. Molt bona interpretació del tema, súper ben
acompanyat per Ponsa i Tudurí, contrabaix i bateria
respectivament. A la contraportada del vinil hi ha tota una magnífica
explicació de Daniel Carbonell,
primer de com era el Jamboree, el
“Sancta Sanctorum” del Jazz a Barcelona. De com eren les nits al Jamboree, els músics que hi tocaven,
com Lou Benet i Bill Coleman, sense
esmentar a Tete Montoliu, cosa
estranya, però sí parlant de com era la nostra estimada cova cava, i com eren
les Jam Sessions que s’ho feien, com ara s’hi fan els dilluns, i com també hi
havia una programació regular. Comenta
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim encara amb més temes d’aquest magnífic treball reeditat per Wah Wah Records que es ve enregistrar
el 1968 i editar per Edigsa i ho
farem amb el magnífic tema de Jimmy
Heath i no de Charlie Parker com
posa a la contraportada del disc.
B3.- C.T.A. (J.
Heath) 3m51s
Doncs quin gran tema va composar Jimmy
Heath, oi? Doncs no ben bé perquè és un R&Ch derivat com tots del I Got Rhthym de George Gershwin. El va composar Heath, el saxofonista dels germans Heath però sembla que qui primer el va enregistrar va ésser Miles Davis el 1953 en plena
efervescència Bop. De fet els temes anomenats “contrafacts” són els que tenen
la mateixa progressió d’acords d’un primigeni tem original. O sigui que C.T.A.
és un “contrafacts”: ja sabem una cosa més. Davis el va enregistrar l’abril de 1953 i es va editar en un LP de
10” amb tres temes per cara i un total de prop de 22 minuts. Una segona versió,
per dir-ho d’alguna manera es editat el 1956, ja en format LP de 12” amb 12
temes i un total de 45 minuts. Els nostres herois han fet un gran treball
executant aquest tema al mateix tempo bopper original i concretament Ricard Roda va estar (i parlo en passat
per recordar primer que ja no està entre nosaltres i que el van enregistrar el
1968) i repeteixo, Roda va estar
magnífic, com en cadascun dels temes que avui l’hem escoltat. Però és que la
secció rítmica igualment va estar magnífica, amb un magnífic swing del
“walking” d’Enric Ponsa i el del
drummer Tuduri. El solo de Roda senzillament és de llibre per la perfecció
harmònica i rítmica, alhora que per la seva creativitat. Mirallas segueix igualment l’ona de mestria de Roda i executa igualment un gran solo, seguint clarament la
seqüència harmònica del R&Ch. Al final, fan uns “quatres” amb el baterista Tuduri i després encaren de nou el
tema, magnífica melodia de Jimmy Heath.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabarem el primer programa de la temporada 2018-2019, la desena a Ràdio Sant Vicenç amb el tema de Mirallas anomenat...
A1.- Asterics (R.
Mirallas) 4m06s
Doncs amb aquest molt bon tema de
Ricard Mirallas hem acomiadat el
primer programa de la 10ena temporada de Jazz
Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç.
Un tema amb una bona melodia i harmonies, tema a bon tempo també, seguint amb
l’esperit bopper del projecte. Tot i això, la B , o el pont, té un to molt més delicat que les
As, que tenen la trempera adequada. Roda
així ens ho ha continuat mostrant amb un magnífic solo i sonoritat. Magnífic
fraseig que tenia aquest mestre, alhora que una gran tècnica. Bones idees i
creativitat en cadascun dels temes que ha tota, on ha improvisat. Mirallas torna a la seva més delicada
manera de tocar, podríem dir, no tant agressiva com la del saxo alto. Tot i
això, Mirallas ha desenvolupat un
molt bon solo, i potser li faltà una mica d’amplificació al piano, car el
contrast amb el saxo alto és molt notable. Contrast de volums, que quedi clar.
Després del solo del pianista, hi ha tornat amb la melodia principal i així
l’han acabat.
Doncs ja hem acabat el Programa 334 i avui, i de manera excepcional m’ha
semblat que fer un programa recordant al Jamboree
i a les Jams que s’hi feien alhora que concerts, igualment com passa ara, era
una molt bona idea. I tot gràcies al regal que em va fer l’Òscar de Pombo, aquests dos vinils reeditats per Wah Wah Records i que podeu trobar a
les botigues de Barcelona.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
