Programa 259: Afro Blue, Tony Martin, Albert Vila i Libera (Giulia Valle), dimecres 19 d'octubre de 2016
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada a Ràdio Sant Vicenç recordant-lo
i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó
Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa nou, fresc, amb quatre projectes
nous, acabats de coure a l’olla amb les millors músiques. Quatre projectes amb
el denominador comú de la qualitat amb treballs personals, música pròpia amb
uns intèrprets extraordinaris, els acompanyants, i quatre magnífics líders al
capdavant, coincidint també en el fet que potenciem les nostres editorials, les
que ens ajuden per fer aquest programa.
Començarem amb el El darrer dels Afro-Blue,
"La Traça Infinita", (Quadrant Produccions, Josep Ramon Jové). Seguirem amb el primer projecte de l'amic Tony Martin, "Mind Trick"
(Little Red Corvette), el darrer disc de l'Albert
Vila "The Unquiet Sky", (Fresh Sound New Talent, Jordi Pujol). i acabarem amb el darrer
de Giulia Valle-Libera,
"Libera" de Temps Record (Josep
Roig).
Amb tota una molt bona colla d'amics músics...
Paula Grande, Enric Peinado,
Giampaolo Laurentaci, Quim Castelló, Aaron Parks, Doug Weiss, Jeff Ballard,
Xavier Figuerola, Gabriel Amargant, Xavier Algans, Pepo Domènech, Ricard Grau,
David Pastor, Edurne Arizu, David Soler, Pablo Selnik, Rusó Sala i Oriol Roca.
Recordar-vos però que per aquest divendres 21 d’octubre tindrem la
oportunitat d’escoltar i veure en directe el magnífic projecte de l’Albert Vila amb un quartet de luxe. Ens
presentarà el “Unquiet Sky” amb en Xavi
Torres, piano; Rai Ferrer, contrabaix i David Xirgu, bateria. Aquest
divendres a la Sala Xica de La Vicentina
a partir de les 22h.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el primer projecte de la nit amb el treball
“LA TRAÇA INFINITA”
Afro Blue
Editat per Quadrant Produccions
Q00070J
Enregistrat per David
Casamitjana el 19 i 20 de febrer de 2016 a l’Auditori Pau Casals del Vendrell.
Mesclat i masteritzat pel David
i Afro Blue a l’Espai Sonor Montoliu.
Gabriel Amargant, saxo alto
Xavier Figuerola, saxo tenor
Xavier Algans, piano
Pepo Domènech, baix elèctric
Ricard Grau, bateria
Començarem amb la primera balada de la nit, que ja tocava, i és que és
un preciós tema del Xavi Algans i el
que dóna títol al disc....
3. – La traça infinita (X. Algans) 6m59s
Doncs amb aquesta delicada obra d’art melòdica i melancòlica hem
començat el caminar amb els amics d’Afro
Blue. Una llarga intro del mateix compositor ens ha situat al final en la
melodia compartida pels dos vents, en Xavier
Figuerola i el nouvingut al club dels Afro
Blue el magnífic Gabriel Amargant.
La seva incorporació afegeix un canvi estilístic en la formació, una de les
deganes de l’escena catalana. El solo del Biel
és senzillament esclatant. Recordo encara la presentació del projecte al Jamboree i com ell va ser el primer en
iniciar els solos en cadascun dels temes. Em va semblar una deferència amb molt
de gust i delicadesa per part de la resta de la formació, vers una de les joves
veus amb més prestigi del Jazz actual. Xapó nois. Ho vaig dir aquell dia i ho
repeteixo ara mateix. El seu mestre, en Figuerola
el segueix en una magnífica intervenció i so del seu magnífic tenor. I no
oblidem que el mateix Gabriel és
bàsicament un mestre al tenor i soprano i ja ho vegeu, també a l’alto.
Vegem què ens diu en Josep Ramon
Jové des la web de Quadrant ..
“Afro Blue, una de les
formacions veteranes de l’escena del jazz catalana, torna a l’actualitat
discogràfica amb La Traça Infinita, un disc que, a més de presentar el
saxofonista Gabriel Amargant com a nou membre del quintet, suposa un canvi de
rumb musical pel que fa a propostes anteriors. A través de set tracks (sis de
manufactura pròpia i una versió de How Deep Is Your Love dels Bee Gees), Afro
Blue presenta sonoritats que, bevent de la tradició del jazz modern, ens
arriben carregades d’accents contemporanis, profunda expressivitat i encertats
apropaments a altres estils de la música popular afroamericana.”
Seguim doncs amb un altre tema ja una mica més viu, tot i notar realment
el canvi d’estil de la formació, ara no tant amb els aires festius de la música
calenta del carib i sí molt més melòdics sense oblidar el component rítmic en
un altre tema del Xavi Algans,
anomenat....
2.- L’hora extraviada (X.
Algans) 8m12s
Doncs aquesta hora extraviada és una magnífica composició del Xavi, amb canvis rítmics que ens situen
en diversos estats anímics. Ben aviat hem gaudit amb la interpretació del Biel al saxo alto en un tema delicat
inicialment que es va imbuint de vitalitat mica a mica. Un tema minimalista per
secció rítmica cosa que aprofita Biel
per desenvolupar el seu magnífic solo. El seu mestre e l’Esmuc, Xavi Figuerola el
segueix amb el seu característic i potent so a lo Sonny Rollins en un increïble solo, imaginatiu i amb una mostra de
recursos tècnics, riffs i demés virgueries que el situen on ja hi és, a dalt de
tot dels músics de casa nostra, acompanyat d’altres companys. Ricard Grau també ens mostra el seu
complet domini de la bateria i els seus elements percudius més del món calent
del carib.
Com deia abans, els vaig anar a veure el 20 de setembre al Jamboree i aquesta era la presentació
que en va fer el mestre Pere Pons..
“Afroblue torna a la càrrega
amb un nou disc farcit de noves sensacions i la voluntat decidida d’assolir un
espai propi en el mercat del jazz nacional. Per aquest motiu ha invertit el
concepte del que fins ara havien estat les seves propostes i són les
composicions d’autoria pròpia les que predominen per damunt de les versions. De
les set peces que conté l’enregistrament quatre tenen la signatura d’Algans i
dues de Domènech. Tan sols han fet la concessió d’incloure una versió, “How
Deep Is Your Love” dels Bee Gees, amb els arranjaments del propi Algans.
Aquells que els coneixen saben que els Afroblue en directe són irresistibles i
els que no, millor que no s’ho perdin.”
I no ens ho vam perdre, no....i seguirem amb el tema de Xavi Algans, anomenat....
7.- Requeteblues (X.
Algans) 8m49s
Doncs amb el canvi de rumb d’aquesta formació, amb el tempo més
contingut, temes propis i composicions complexes i arranjaments increïbles, ens
anem situant en el seu univers musical, on l’espai sembla més obert i propici
per a les improvisacions individuals i així ho hem pogut constatar amb el
magnífic solo del mestre Figuerola.
Un so personal, característic i intensitat sonora a la vegada que rítmica
l’identifiquen a la primera. Màster, de màsters. El tema, iniciat delicadament
s’ha anat desenvolupant fins arribar a una “trempera” increïble, partint d’un
motiu repetitiu força enganxós. El solo del mestre de mestres amb el seu tenor,
seguint la tònica de minimalisme rítmic, ens permet escoltar-lo amb total
claredat, com si no hi hagués piano, tan poc intervé. Baix i bateria van a
mínims deixant el característic espai sonor pels solistes. Després d’uns
minuts, i en el final del solo del tenor, l’eufòria col·lectiva s’ha desfermat.
Minimalisme sonor i rítmic permeten al compositor desenvolupar el seu solo,
també minimal per arribar a les mateixes cotes sonores en finalitzar-lo. De nou
el riff o motiu principal ens belluga de la cadira arribant al solo del bateria
Ricard Grau per acabar en una mena
d’èxtasi sonor amb tota la formació totalment desbocada i el motiu principal
del tema i final sobtat. Yeah.
Acabarem el projecte dels nostres amics amb el tema d’en Xavi Algans anomenat....
4.- Laverdaque Blues (X.
Algans) 5m21s
I seguint amb la seva característica sonoritat, la d’aquest projecte on
l’anima de l’Algans sembla omplir-ho
tot, hem acabat aquest projecte amb un tema amb els aires més càlids en un tema
tornem a escoltar la mestria del més jove de tots ells i el seu solo al saxo
alto, i parlem del mestre Gabriel
Amargant. Una composició on la calidesa del so del baix del Pepo i percussions diverses del Ricard caracteritza el tema en el latin
jazz, més ponderat que el dels seus projectes anteriors. El solo potent del
saxo tenor ha deixat pas al del bateria i percussionista Grau per després i amb els característics i personals canvis
rítmics, acaben el tema i nosaltres el seu projecte.
Fem un canvi d’estil en el programa, cosa que serà habitual amb el
projecte de Tony Martin...
“MIND TRICK”
Tony Martin Quintet
Editat per Little Red Corvette LRC043
Enregistrat, mesclat i
masteritzat als estudis Musiclan d’Avignonet de Puigventós, Girona.
Regidor i assistent de
gravació, José Martin del Toro
Realització i gravació dels
audiovisuals, l’Aarón Barreiro
Tony Martin, piano i teclats
Paula Grande, veu
Enric Peinado, guitarra
Giampaolo Laurentacci,
contrabaix
Quim Castelló, bateria
Totes les composicions són del Tony
Martin i les lletres són de Paula
Grande.
Dels 8 temes del disc n’he seleccionat quatre amb el ben entès que mireu
d’aconseguir-lo per poder escoltar els altres quatre. Comencem amb el tema...
6.- No Worries (T.
Martin) 4m47s
Un tema suau, instrumental, magnífic i delicat que per començar el
programa crec que ha estat d’allò més bé. Aquesta serà la música que
escoltareu, la d’aquest malagueny que va estudiar entre nosaltres i va
aconseguir la seva titulació de Grau Superior amb mestres com l’Albert Bover, Joan Díaz, Iñaki Sandoval,
etc, etc....Una melodia, motiu principal preciós que dóna pas al solo del líder
al teclat. Amb una base rítmica de contrabaix i bateria força sòlida i súper
ben compensada i assemblada. Així sí que es pot volar i volar. El mateix Giampaolo Laurentacci ens mostra el seu
domini del contrabaix en el seu curt però gran solo. Després hi tornen amb el
motiu principal en un tema que ens situa en una mena de Smooth Jazz.
Tony Martin és originari de Plasencia i és un xaval magnífic, amable i força empàtic. Vaig
tenir la ocasió de veure’l força vegades a les WTF del Jamboree quan les vivia cada dilluns i amb quina
intensitat. Sempre que venia ell, l’Aurelio
Santos el cridava a participar-hi al piano. L’Aurelio va això amb tots els músics que hi van, per descomptat,
però amb el Tony, tenien molt bon
rotllo.
Seguim ara amb el tercer tall del disc anomenat....
3.- Embarrased (T.
Martin) 5m10s
Aquest és un tema amb una melodia que em recorda el jazz fusió tipus Return to Forever i de manera
particular a Flora Purim i demés
relacionades. Amb la delicada veu de la Paula
seguint la melodia, d’una certa dificultat, per les seves giragonses, i que tan
bé ha sabut desenvolupar el seu compositor. Un magnífic arranjament súper ben
acompanyat per la guitarra etèria de l’Enric
Peinado i ell mateix també al piano.
Tony Martin, ara per ara, el tenim donant classes al Conservatorio Superior de la seva
pàtria xica, a la vegada que també donarà classes tipus e-learning a la
prestigiosa Sociedad Liszt Kodály
formant professors de parla hispana, castellà, vaja, amb crèdits ECTS força
importants.
Seguim amb un tema anomenat Blues i aclarirem si es tracta d’un
Blues o no....
2.- Blues (T.
Martin) 4m36s
Doncs sí, sembla que ha estat un Blues. Tema curtet i ja la magnífica
guitarra delicadament distorsionada de l’Enric.
Un gran solo, amb molt gust interpretatiu, cosa evident pels qui el coneixem.
Ficat ell en multitud de projectes, l’hem vist en molts escenaris i projectes i
d’alguns d’ells han sonat aquí les seves músiques. El líder ara s’hi fica amb
el seu Nord, teclat, on s’hi troba la mar de còmode i s’esplaia i gaudeix i ens
fa gaudir. Un tema senzill que no menor,
i sí molt ben composat i arranjat.
El Tony va fer una màster
class de la mateixa manera que jo havia fet un programa de ràdio dedicat al Blues en el Jazz. Ves per on quina
casualitat. Aquest màster el va fer el juny en el Soberao Jazz a Dos Hermanas, Sevilla. Que segueixi així que li
anirà força bé, segur. Una abraçada Tony.
I ja acabem el projecte del Tony
Martin amb el tema anomenat
7.- Thug (T.
Martin) 7m10s
Ja vegeu que la intenció és que no us adormiu ni un bri, ni un segon.
Per això sonen aquestes músiques. Un tema amb el mateix esperit de l’anterior.
Fusió amb molt de gust. Aquí la Paula
Grande s’hi fica també seguint i cantant la melodia, tan rítmica. La guitarra
prístina de l’Enric ens enlaira de
manera delicada, mentrestant la secció rítmica amb el Giampaolo i Quim no para, no para. Ritme sí, però molt delicat.
L’enregistrament trobo que està força ben fet i el primer pla dels solistes
destaca sobre el fons rítmic. Aquí el líder s’hi fica amb el teclat, i de quina
manera ho controla. Encara recordo unes Jams que van fer a un garito de la
Plaça Sant Jaume amb el Tony, Paula, Tom
Warburton i en Quim. Van durar alguns mesos fent-les cada dijous, crec, i
jo mateix que hi havia anat a veure el què. Segur que varen anar parint el que
seria aquest disc.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I nosaltres seguim ara amb el projecte que escoltarem en directe al Jazz Club La Vicentina amb l’Albert Vila anomenat...
“THE UNQUIET SKY”
Albert Vila
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 497
Enregistat per Michael Brorby
el 4 i 5 de maig de 2014 als Acoustic Sound, Brooklyn, New York.
Els temes 8 i 13 però, es van
enregistrar el 18 de juny de 2014 al Room Bcn.
Produït per Albert Vila
Productor Executiu Jordi Pujol
Albert Vila, guitarra elèctrica
Aaron Parks, piano
Doug Weiss, contrabaix
Jeff Ballard, bateria
Totes les composicions són de l’Albert
Vila.
Doncs dels 14 temes us n’he seleccionat cinc de vitals on podrem gaudir
amb la música d’aquest gran guitarrista. Comencem ja amb el primer tema del
disc anomenat....
3.- New Deal (A.
Vila) 5m13s
Doncs amb aquest tema ens hem situat en el seu món més íntim, el de les
seves composicions a la vegada que amb
la seva interpretació, ell, ara per ara un dels més reconeguts guitarristes peninsulars,
fins i tot europeus. Els mestres americans que l’acompanyen li donen però el
suport adequat amb un solo del pianista Aaron
Parks força interessant. En Doug
Weiss al contrabaix i el gran Jeff
Ballard a la bateria completen una base rítmica de primera fila.
Veiem què ens diuen des de Korea....
“Originalment arrelada a
Espanya, Fresh Sound Records, que per ara està reclutant amb èxit molts fans a
Corea, produeix molts discos que tenen molt a veure amb els Estats Units en
termes de mercat, així com pels músics que hi participen. El nou disc del
guitarrista Albert Vila "The Unquiet Sky, El cel inquiet" també
inclou músics americans com són l’Aaron Parks, Doug Weiss i Jeff Ballard músics establerts en la moguda del Jazz de
Nova York. Per les característiques que els músics acompanyants suggereixen,
així com el seu contorn musical implica, aquesta música te molts elements estilístics d’en Kurt Rosenwinkel, i
Mike Moreo molt actius a l'escena neoyorquina. Una diferència important que
diferencien Vila dels altres dos potser ve de la seva diversa educació musical multinacional
incloent Espanya, Països Baixos, i Estats Units.”
Seguim ara amb un altre increïble tema anomenat....
11.- Old Recipe (A.
Vila) 5m31s
Doncs amb aquest tema farcit de “Swing” ens hem situat en un entorn
divers i el que ens recorda més els temes de Jazz més clàssics, com si aquest
tema de concepció estàndard de 32 compassos AABA fos el seu homenatge. El Swing
és delicat i súper ben clavat pel Walking del contrabaixista Weiss, el delicat so dels plats de Ballard i els acords del Parks. El solo del líder és una
consecució natural a partir del tema i motiu principal. La seva delicada
interpretació i el seu magnífic so aconseguit de la seva impressionant guitarra
de caixa, ens el mostren en tota la seva plenitud. Imaginatiu i mostrant-nos la
seva gran tècnica en la seva perfecte digitació, el gaudim d’allò més en
cadascuna de les notes interpretades. El posterior solo de Parks acaba d’omplir el got musical d’aquest magnífic tema.
“Els temes 'New Deal', i 'Air' ens revelen el so únic del guitarrista Vila,
so que el situa en una categoria estilística original, tot i que el tema "Air"
ens recordi a Pat Metheny. Li van donar un premi de Composició per 'Gym Jam',
tema gravat en l'àlbum debut de Vila. També el ritme complicat amb so i
contorns balancejats de ‘Three Days After’, melodia que inclou un
solo de guitarra nostàlgic que recorda a Ben Monder i el seu ‘Beginning’ amb
una impressionant tècnica i un desenvolupament musical a partir del tema
minimalista ‘Major Issues’ estan entre les 14 composicions del nou disc editat
de Vila, " El cel inquiet. "
MM Jazz Magazine, Corea del Sud
(Setembre de 2016)
Seguim escoltant-lo ara amb el tema anomenat...
7.- Three Days After (A. Vila) 4m44s
Doncs sí, ja ens ho havien dit des del MM Jazz Magazine, que el tema en
qüestió està farcit de ritmes complicats i sons balancejats que ens fan anar
d’aquí cap allà. Una magnífica composició on també podem escoltar els sons més
electrònics del líder també en l’ona més Pat
Metheny. Un tema impressionant i potent que ens mostra la diversitat
creativa d’aquest gran del jazz europeu i també peninsular.
L’Albert Vila és un vell
conegut nostre car ja el vam tenir en aquest programa i per diversos projectes,
els seus i també el que va fer amb la seva amiga Clara Luna des d’aquí un petó ben gran Clara. També ens va visitar ja fa alguns anys al Jazz Club La Vicentina presentant-nos
el seu anterior projecte. Ara per ara el tenim vivint a Europa on sembla que la música, el jazz en particular viu amb bona salut i així doncs
és també la salut dels músics que l’interpreten. I ja vegeu que he parlat d’Europa sense incloure’ns, car, els
esdeveniments polítics i culturals han fet que ja no ens hi puguem situar
moralment, encara que sí pels tractats diversos on sembla que estem dins la UE.
Seguim ara amb el primer tall del disc, un altre tema d’aquest
grandíssim guitarrista i compositor, anomenat....
1.- Therefore (A.
Vila) 4m28s
“Aquest tema, el primer del
disc de l’Albert Vila, et sacseja
d’entrada en un tema ràpid on la seva mestria ens el mostra en el seu magnífic
solo. No es poden “tallar amb el mateix patró” guitarristes com Pat Metheny i Julian Lage, car cada
nota te el seu màxim sentit i configura de manera global el cos de la melodia.
Jo soc un aficionat que s’escolta la música, als guitarristes de manera
particular aquí i ara, i no es deixa imbuir ni influir només per la seva
tècnica i sí incloc també el seu vesant compositiu. En aquest tema, el pianista
Aaron Parks dialoga de manera
permanent amb el líder, aconseguint formar ells dos una magnífica parella.”
Aixó ens ha dit Doug Perkins
de JazzGuitarSociety.
La meva opinió lliga amb la del reconegut crític a més a més d’afegir
que aquest és un tema brillant amb una cadència d’acords marcats pel pianista
que permeten al líder desenvolupar la seva mestria en el seu solo. La secció
rítmica està com sempre impressionant. No oblidem però la intro a guitarra solo
del líder, impressionant. Són uns bèsties aquests paios. Us recordo que podreu
escoltar aquests temes aquest divendres amb uns altres bèsties, aquests nostres
i més estimats, en Xavi Torres, Rai
Ferrer i David Xirgu, els quals acompanyen l’Albert en la seva gira per terres catalanes que començarà
precisament al Jazz Club La Vicentina,
passant per Vilafranca i Sant Cugat.
Acabarem el projecte de l’Albert
Vila amb el tema que el va catapultar a la fama, he, tot i concedint-li el
premi a la millor composició en el seu magnífic...
5.- Gym Jam (A.
Vila) 5m14s
No s’intueix al principi de quina manera es desenvoluparà el tema,
magnífica composició de l’Albert amb
una melodia molt ben trobada, maca i amb uns arranjaments increïbles i a un
tempo de 5/4 m’atreviria a dir. Després dels primers chorus inicia el seu solo
amb una solvència aclaparadora. Un solo que va creixent mica a mica, i sempre
recolzat per una base rítmica impressionant. En Parks inicia el seu solo a posteriori del líder i amb gran mestria.
Asseguraria que els tres americans formen un sòlid trio. Després del curtet
solo d’en Weiss hi tornen amb el
tema i encaren el final d’aquest gran tema, reconegut internacionalment i
premiat. Magnífic Albert i fins el
divendres on gaudirem també de les seves precioses balades.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabem el projecte amb el de la Giulia Valle – Libera..
Ens tornem a trobar amb un canvi estilístic, ara però molt més potent,
molt més evident. Som-hi amb el.....
“LIBERA”
Libera
Editat per Temps Record TR1508-GE16
Enregistrat a Gravacions
Silvestres el 2012
Productor executiu Josep Roig.
Edurne Arizu, acordió
Rusó Sala, veu en els temes 2,
3 i 7
Pablo Selnik, flauta
David Pastor, trompeta
David Soler, guitarra i steel
guitar
Guilia Valle, contrabaix
Oriol Roca, bateria
Totes les composicions són de Giulia
Valle..
Comencem amb el primer tema d’aquest increïble projecte, anomenat...
2.- 2012 (G.
Valle) 8m19s
L’hem començat també amb una mena de vals preciós amb una cadència
d’acords certament inquietant que agafa volada de la mà del gran David Pastor. El temo s’ha desfermat a
la vegada que els sons aguts de la trompeta. Els dos vents toquen el motiu a
l’uníson per tornar després a la calma amb la guitarra especial de les
especials mans del David Soler. Un
tema ideal per començar el seu projecte. De moment calma i tranquil·litat, que
la potència ja vindrà, quiets aquí. Hem pogut escoltar el magnífic so de la
flauta del mestre Pablo Selnik, ben
retrobat després d’uns anys als Andes ensenyant música i flauta alhora que
vivint-hi.
Líbera neix l’any 2010, com
contraposició als treballs fins llavors duts a terme per Giulia amb el “Giulia
Valle Group” i “Giulia Valle Trio”. Es tracta probablement d’un dels projectes
més experimentals de la prolífica carrera creativa de la seva autora, d’un
“work in progress”, una banda que no deixa d’evolucionar conceptualment i també
en nombre d’instrumentistes, aglutinant a més d’alguns dels millors intèrprets
i solistes d’aquest país.
Seguim amb el següent tema, ja amb aires més evolucionats i marcada
potèn cia rítmica en un tema recurrent on el ritme ho és tot i on l’enigmàtic
hi és present, anomenat...
1.- Plein Air (G.
Valle) 4m25s
Potser un dels temes més impressionants que es puguin escoltar. Tema
sense melodia, i tot girant al voltant del ritme persistent i notes del
contrabaix de la líder. S’omple amb incursions diverses, repetitives també,
aconseguint mantenir-nos en vil tot i esperant quelcom que no acaba passant, el
so d’una melodia que mai arriba.
La música, de caràcter
contemporani, engloba des de moments d’abstracció absoluta fins passatges
absolutament lírics o d’intensa activitat rítmica, on el Groove, melodies
incisives, trance i altres tants elements s’agafen de la mà, formant una veu
tan atractiva com singular. L’any 2012 iniciaren l’enregistrament d’aquest
disc, “Líbera”, a l’estudi “Gravaciones Silvestres”. Aquest treball s’anirà
desenvolupant per etapes durant els següents 2 anys, fent una post-producció al
més pur estil “Pop”, sense perdre però el caràcter i la frescor de la música i
els seus intèrprets. Per a aquesta llarga post-producció, Giulia compta amb el
suport tècnic i creatiu del jove i brillant tècnic d’estudi Joel Condal.
Escoltem per acabar el magnífic tema anomenat.....
6.- Danzad pollos, danzad (Chicken Dance) (G. Valle) 7m07s
I quina bellesa melòdica i rítmica, diversa, diferent on l’espontaneïtat
hi és força ben constatada. Creativitat sense relacions musicals. Cada tema
sembla respirar al seu aire. Les interpretacions dels solistes, i en aquest
cas, la del eclèctic i imprevisible David
Soler és brillant i sorprenent per tot plegat, efectes inclosos. Sons
mexicans o similars ens envolten amb una gràcia fresca i divertida.
'Líbera' de Giulia Valle és un
projecte alliberat de rigideses estilístiques, que tant pot ajuntar en un
mateix tema la cadència folklòrica d’una marching band, una fanfarria o un
mariachi com volar lliure pels predis d’un free-jazz amb espurnes
psicodèliques. Gran música.
Ramon Súrio | La Vanguardia –
Barcelona
Volia acabar amb el tema Punk 5.0 per acabar-ho d’ensorrar però no ha
estat possible per manca de temps.....
Doncs res, d’aquesta manera acabem el sorprenent programa, amb la
sorprenent música de Giulia Valle –
Libera. Recordeu que abans hem escoltat als Afro Blue, a Tony Martin, i
a l’Albert Vila i que aquest
divendres 21 d’octubre tindrem l’oportunitat d’escoltar-lo i veure’l en directe amb un quartet de luxe.
Ens presentarà el seu “Unquiet Sky” amb en Xavi
Torres, piano; Rai Ferrer, contrabaix i David Xirgu, bateria. Aquest
divendres a la Sala Xica de La Vicentina
a partir de les 22h.
Doncs res més, gràcies per ser-hi, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el
Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
