Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada recordant-lo i dedicant-li els
programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem
prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest
programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Avui ens toca fer, perquè volem, un programa temàtic; un programa
dedicat a una de les discogràfiques més avantguardistes pel que fa a la
concepció del Jazz-Rock-Progressiu. Estem parlant de Moonjune Records,
editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic.
Avui podreu escoltar 4 primícies d’aquesta editorial amb una música que us
enlairarà ben amunt. Començarem amb una versió del The dark side of the moon
de Pink Floyd feta pels italians Casarano, Savoldelli i Bardoscia.
Després tindrem la música de Dwiki Dharmawan,
seguida de la de Zhongyu i per
acabar amb la del guitarrista Beledo. Quatre
propostes que segur us agradaran i més als amants del Jazz-Rock-Progressiu.
Comencem pel projecte dels tres italians...anomenat.
“THE GREAT JAZZ GIG IN THE
SKY”
Casarano, Savoldelli i
Bardoscia
Editat per Moonjune Records MJR079
Àlbum gravat el 16 de febrer i
17 de 2013
Mesclat, editat i masteritzat
per Piero Villa al Rumore Bianco estudi, ESINE, Itàlia al gener de 2016.
La guitarra de Dewa Budjana ha
estat registrada a Temple Island Estudi, Jakarta, el 29 de desembre del 2015.
Tots els arranjaments són de
Savoldelli, Casarano, Bardoscia.
Produït per Savoldelli,
Casarano, Bardoscia.
Productor Executiu: Leonardo
Pavkovic
Boris Savoldelli: totes les
veus, sons vocals i electrònica
Raffaele Casarano: saxofons i
electrònica
Marco Bardoscia: contrabaix i
l'electrònica
Convidats:
Dewa Budjiana: guitarres en “Us
and Them”
WK569: sons de background,
manipulació per “Us and Them” i “Any Colour You Like”
Maurizio Nobili: recitador a
The Great Gig in the Sky i Eclipse
Doncs dir-vos que aquest magnífic projecte és un homenatge a Pink Floyd i el seu The Dark Side of
the Moon. Des fet, és una meravella feta per aquests tres grans músics
italians i com què el concepte te relació amb un “continuum”, així serà que
escoltareu seguits els temes que he escollit. Ja m’agradaria posar-lo tot, però
ja sabeu que no pot ser, per temps i perquè així tingueu la bona voluntat
d’adquirir-lo entrant al web de Moonjune Records, https://moonjunerecords.bandcamp.com/
Boris Savoldelli no va tenir un camí fàcil en l'elecció per re-imaginar
un dels discos més sagrats de tots els temps, el monumental The Dark Side of
the Moon de Pink Floyd. Sens dubte no va ajudar el fet que també és una de les
obres de la música progressiva més interpretades i de més diverses òptiques des
de tractaments simfònics als arranjaments de cambra a legions de bandes tribut
a Pink Floyd. Però Boris sempre menysprea el camí fàcil, i a diferència de les
moltes versions estèrils nota per nota de The Dark Side ofertes pels talents
menors, la seva interpretació veritablement es distingeix mitjançant l'adopció
d'un nou enfocament sorprenentment imaginatiu i d’audàcia creativa d’aquests temes
tan familiars, en aquest cas, amb una interpretació totalment absorbent que
reflecteix el seu amor de tota la vida pel jazz i la improvisació.
Boris ens deixa a tots ben astorats amb el seu vast arsenal de tècniques
vocals sense precedents, augmentada pels seus tractaments electrònics
provocatius. Però el The Great Jazz Gig in the Sky és molt més que un
aparador vocal, destacant els dons creatius formidables dels seus socis, el
saxofonista extraordinari Raffaele Casarano i el baixista suprem Marc
Bardoscia, a més d'una llista de músics convidats distingits. El resultat és
una meravella calidoscòpica de sons i emocions, que es lliuren amb ímpetu,
humor i impecable musicalitat, i sobretot un profund amor perdurable per la
seva inspiració, en un àlbum què és tot un “tour-de-forçe” del qual estem
segurs que tots els “Llunàtics” estaran d’acord realment en la valoració
superlativa "Gran". Una vegada més, els oients d'orelles ben obertes
podran gaudir d’una magnífic fita aconseguida per la fèrtil ment del singular
Boris Savoldelli.
Anem doncs a escoltar tots seguits els temes següents:
2.- Breathe (P. F.) 7m35s
4.- Time (P. F.) 4m19s
6.- Us and Them (P.
F.) 14m25s
7.- Any Colour you like (P. F.) 2m17s
Bé, suposo que us heu quedat garratibats amb aquesta meravella. Quasi
mitja hora d’una magnífica música i de quina manera magistral l’han interpretat
aquests mestres italians liderats en certa manera pel Boris Savoldelli. Una obra magna de Pink Floyd revisitada després de tants anys, des del 1973, moltes i
moltes vegades i segurament mai tan ben interpretada com la que hem escoltat
avui. Una meravella que ens ha introduït en el món de la lluna de juny, amb la
música de Moonjune Records. Hauria
de parlar força més estona d’aquest projecte però com que queda molta música
per posar, ho deixo tal i com està. Sí que us recomano que entreu al web de Moonjune Records i li feu una ullada, a
la informació, als discos, escolteu les músiques i compreu els discos, que són
barats, en format digital de molt bona qualitat, fins i tot FLAC.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb més música d’aquesta editorial, tot agraint-li al
Leonardo Pavkovic la seva gentilesa
i amabilitat per haver-me fet arribar la seva música a Sant Vicenç dels Horts.
I seguim com dèiem ara amb el projecte d’un músic que ja havíem posat la temporada passada en un altre
programa dedicat a aquesta editorial amb el músic indonesi Dwiki Dharmawan i el seu projecte anomenat..
“PASAR KLEWER”
Dwiki Dharmawan
Editat per Moonjune Records MJR081
Enregistrat per Phil Banegal
el 9 i 10 de juny de 2015 als Eastcote
Studios a Londres.
Mesclat i masteritzat per Mark
Wingfield a Heron Island Estudi, Cambridgeshire, Anglaterra, a l'octubre de
2015 i d'abril de de 2016.
Produït per Leonardo Pavkovic i
Dwiki Dharmawan.
Els productors executius són
Dwiki Dharmawan per Farabi Música i Leonardo Pavkovic per MoonJune Music.
Dwiki Dharmawan - piano acústic
Yaron Stavi - contrabaix
Asaf Sirkis - bateria,
percussió udu clay
Mark Wingfield - guitarra (1, 4
disc 1 i 4 , 6 disc 2)
Nicolas Meier - guitarra (2, 5
disc 1 i 3 , 5 disc 2)
Gilad Atzmon - clarinet (2 de
cada disc), saxo soprano (3 de cada disc)
Boris Savoldelli - veu (4, 5
disc 1)
Aris Daryono - veu, percussió
Gamelan, percussió kendang rebab violí de 3 cordes (1, 2, 3 disc 1 i 1 disc 2)
Peni Candra Rini - veus (1 disc
2)
Gamelan Jess jegog liderat pel
Nyoman Windha - gamelan orquestra (3 disc 1, 1 disc 2)
Balinese Frogs - (3 disc 2)
La estrella del teclat d’Indonèsia, en Dwiki Dharmawan torna, després
del seu debut el a MoonJune Records el
2015 amb el So Far so Close, un
disc que vàrem posar la temporada anterior,
amb l'encara més ambiciós projecte Passar Klewer. Gravat a
Londres, als Eastcote Estudi d'Anglaterra el juny de 2015, aquest magnífic i
vibrant pianista lidera els dos CD impulsant la barreja d’una bona colla de la
“crem de la crem” dels joves talents de la Gran Bretanya amb músics d'Indonèsia,
per crear una apassionada i sense fissures una creuada pol·linització cultural.
El baixista Yaron Stavi i el baterista/percussionista Assaf Sirkis
comprenen el trio central de Dharmawan . Aquests dos músics cada vegada amb més
renom han passat molt temps junts en format trio Sirkis amb el guitarrista
Tassos Spiliotopolos, així com en projectes amb el guitarrista Mark Wingfield i
el reconegut i aclamat per la crítica, el
multi-instrumentista Gilad Atzmon, altres dos artistes fent
contribucions significatives a Passar Klewer. Els quatre músics comparteixen un
full de vida col·lectiu que, a més dels seus propis projectes també inclou el
treball amb el guitarrista suís Nicolas Meier (una altra veu important en el
Passar Klewer), el saxofonista Tim Garland que ha col·laborat amb el cantant i
compositor Robert Wyatt, amb l’ex de Roxy Music, el guitarrista Phil Manzanera i amb els Pink
Floyd de David Gilmour. El virtuós músic establert al Regne Unit, Aris Daryono, també fa
contribucions significatives a diverses pistes, mentre que el cantant italià,
en Boris Savoldelli a qui acabem d’escoltar en el projecte anterior, col·labora
en dues cançons (incloent una reinvenció del "Forest" de Wyatt), i la
Jess Jegog Orquestra de Gamelan i el cantant Peni Candrarini porten la
versemblança cultural del radical re-arranjament fet per Dharmawan de la
tradicional "Lir Ilir."
Aquest és un doble compacte amb dos caràcters força diferenciats segons
el meu parer. Amb tanta música, se’m fa difícil escollir-vos els temes a posar.
O sigui que sonaran les músiques dels dos CDs i començarem amb el segon tall
del primer anomenat....
1.2.- Spirit of peace (D.
Dharmawan) 8m55s
Amb aquests aires frigis indonesis però també més propers, hem començat
el caminar d’aquesta música tan excelsa. Els sons del saxo soprano d’en Gilad, la guitarra de Nicolas Meyer i el mateix piano acústic
de Beledo -
guitarra
Tony Steele - baix elèctric
Doron Lev - tamborsl líder ens han situat en les improvisacions i ritmes
d’aquest magnífic tema. Després de la intervenció vocal de l’Aris, hi ha tornat amb el tema
principal per així acabar-lo.
Pavkovic descriu el teclista Dwiki Dharmawan com "un dels músics
més destacats d'Indonèsia. Una icona cultural a la seva terra natal i consumat
pianista, teclista, compositor, arranjador, intèrpret i pacifista. Un veritable
activista cultural i ambaixador del seu país estimat, Dwiki ha forjat una molt
reeixida carrera amb només trenta i pocs més anys, presentant-se en més de
seixanta països amb projectes en solitari i col·lectius."
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Escoltem ara per acabar aquest projecte el quart tall del segon CD, en
un tema de l’Asaf Sirkis
anomenat....
2.4.- Life its Self (A.
Sirkis) 7m01s
I quina concepció més moderna la d’aquest tema, amb una secció rítmica,
sobretot el baix, que manté una constant pulsió rítmica a la vegada que força
ben acompanyat per la bateria, i mentrestant, el líder amb el piano, ens deixa
espurnes nítides d’un jazz contemporani avançat. Després d’ell, els sons
estratosfèrics del guitarrista anglès Mark
Wingfield se’ns emporten molt més enllà. I sempre sense parar, el permanent
riff del baix ens manté en un estat de permanent alerta. Potent tema aquest que
sorprèn per la idea primigènia del riff del baixista, com si s’hagués construït
partint d’això.
So far, so Close (2015) va ser un projecte pancultural, un debut amb
una potent fusió de Dharmawan a MoonJune, però pel seu segon esforç a MoonJune,
Dharmawan volia provar alguna cosa diferent. "Indonèsia és el lloc de la
diversitat definitiva", diu el pianista. "Aquí, les cultures urbanes
acceleren el procés de "aculturació", que genera canvis en els
patrons culturals i crea noves formes d'expressió musical. Passar Klewer és la
resposta a la meva recerca de "la diferència", i també una resposta
valuosa per a les nostres crisis modernes i el desarrelament urbà”. El distintiu
so de l'àlbum s'origina a partir d'un sistema tonal antic Gamelan anomenat Salendro,
conegut en la música tradicional Karawitan de Sundanès, Java i Bali. Basat en
el sistema tonal Gamelan, també vaig adaptar, segons la meva inspiració, altres
elements musicals de tot l'arxipèlag d'Indonèsia, així com el sistema diatònica
occidental ".
El tema que dóna títol al disc, l’estimulant Passar Klewar, de fet,
posseeix una melodia-microtonal dibuixada sense cap dubte de les arrels
culturals de Dharmawan; però la seva naturalesa modal també ofereig al pianista
i companys de banda, la llibertat d'explorar-ho tot, des de paisatges Metheny que (tot i que la
guitarra elèctrica molt saturada de Wingfield ofereix un ambient completament
no Metheny durant el seu solo a velocitat de la llum), a la meitat del tema ens
proposen un canvi de estat d'ànim, on Stavi i Sirkis porten Dharmawan a un
concepte post-Coltrane, McCoyTyner-via-Beirach-passant per-Corea amb una
exploració i llibertat espiritual amb una passió i foc similars. Aquest tema però, no el podrem
escoltar per manca de temps, car encara falten dos projectes i n’hem d’escoltar
alguns temes.
Seguim amb més projectes de Moonjune
Records i ara ho fem amb el d’en Dennis
Rea anomenat....
“ZHONGYU Is Chinese for
FINALLY”
Zhongyu
Editat per Moonjune Records MJR078
Enregistrat per Steve Fisk a
Sound House i Arundel Gardens, Seattle
Mesclat per Steve Fisk a
Arundel Gardens, en associació amb Jon Davis i Dennis Rea.
Masteritzat per Steve Turnidge
a l’Ultra Violet Studio
Produït per Jon Davis i Dennis
Rea
Productor executiu, Leonardo
Pavkovic
Jon Davis: Chapman Stick,
guzheng, Mellotron, ARP 2600
Dennis Rea: guitarra elèctrica,
guitarra amb ressonador
Alicia Dejoie: violí elèctric
James Dejoie: saxo baríton,
flauta, clarinet baix
Randy Doak: bateria, percussió
a més a més amb
Daniel Barry: trompeta (en MBBL)
Tots els títols compostos i arreglats per Jon Davis (BMI)
Escoltem ja el primer tema, l’anomenat....
4.- Hidraulic Fracas (J.
Davis) 8m03s
Un tema que ens ha introduït de manera total la flauta de James Dejoie amb un so magnífic. El
canvi, en finalitzar ell, amb els acords bestials de la guitarra del Dennis Rea ha estat impressionant. I
així ha continuat amb la flauta de nou per deixar pas al solo del guitarrista.
En fi, un magnífic tema que ens situa en l’òrbita d’aquesta formació, en
l’òrbita del treball fet de manera tan perllongada i conscient pel líder Jon Davis.
Zhongyu és una banda nord-americana amb un nom xinès i una actitud que
abasta tot l'espectre de sons musicals i fonts culturals. El compositor Jon
Davis s'uneix a tres membres de la formació Moraine i un bateria de jazz amb
experiència per crear un so que barreja influències de Rock in Oposition (Univers
Zero i Present), el rock progressiu (King Crimson), el jazz (l’elèctric Miles
Davis i compositors com George Russell), i la música asiàtica. Si es tracta de
connectar un instrument tradicional xinès en un sintetitzador modular o tocar
un clarinet baix a través d'un pedal de wah-wah, empenyent els límits (o negar
la seva existència), aquest és el nucli de la identitat de la banda.
Seguim amb el següent tema on ens situarem ben bé en la concepció més
elèctrica de Miles Davis en
l’anomenat...
5.- Tunnel of the End of the light (J. Davis) 4m05s
Un tema marcat pel charles, baix elèctric, i sons estratosfèrics de
guitarra en els seus inicis. Concepció elèctrica propera a la concepció del Miles més eclèctic, també amb el violí
elèctric de la Alicia Dejoie.
Entremig, una amalgama de sons inversemblants, amb el wha wha i demés efectes i
sempre una potència rítmica impactant.
"Zhongyu" significa "Fi" en xinès mandarí, i Jon el
va triar pel nom del projecte perquè "finalment té una banda." Ell ha
estat fent música des dels anys 70 en tot, des de bandes de covers de rock
clàssic (abans que es digués clàssic) a punk rock i amb experimentació
electrònica. El fet de viure a Beijing durant tres anys ha estat la clau per a
la inspiració i el muntatge d'un equip per a realitzar el seu somni singular
d'una música que combina tots aquests elements.
I seguim amb el tema...
8.- Sleepwalking the Dog (J. Davis) 6m41s
La delicadesa inicial s’ha anat desenvolupant de manera natural, com si
res. Ben aviat ens hem tornat a trobar en un ambient situat fora de
l’atmosfera, on les músiques fan aparèixer les més íntimes i nostrades
emocions. De nou la guitarra amb un magnífic wha wha es veu embolcallada per una
base rítmica i riff de baixista i potent bateria. El Mellotron del líder ens
omple de records musicals d’èpoques passades que mai passaran. Una aturada
rítmica ben bé al final ens recorda al millor Robert Fripp d’aquells els nostres millors anys i així acaben el
tema.
Zhongyu és una banda que té com a objectiu equilibrar els oposats de la
música: composició i improvisació, la serenitat i el caos, l'harmonia i la
dissonància, la complexitat i la simplicitat, acústiques i elèctriques. Amb el
guitarrista Dennis Reva a bord com a co-productor i el llegendari enginyer
Steve Fisk en els controls, Zhongyu és un poderós, brillantment executat, i
sorprenentment original àlbum de debut que s’ha estat covant durant anys abans
de la seva realització.
I ara per acabar aquest projecte podreu escoltar dos temes potentíssims
enllaçats en la més pura concepció free..
10.- Cat Hair All Over It (J. Davis) 2m10s
11.- MBBL (J.
Davis) 5m17s
El primer i curt tema amb guitarra, saxo baríton i diversos estris
electrònics a la vegada que amb els de percussió més acústics ens han situat en el bell mig del concepte FREE, així
amb majúscules. El redoble final dóna pas al darrer tema on la potència rítmica
del baixista, permanent, ens descol·loca del tot. El motiu principal del tema,
a un tempo molt més relaxat, ha donat pas al riff conjunt de guitarra i demés
instruments. El solo elèctric del Dennis
Rea ha estat immens i el final, apoteòsic.
I després de la potent conjunció d’aquests dos temes ens acomiadem
d’aquesta formació liderada per Jon
Davis amb tota una colla de grandíssims músics de l’escena del
Jazz-Rock-Progressiu mundial, seguim ara i ja per acabar el programa amb el
darrer projecte de l’editorial Moonjune
Records liderat pel guitarrista Beledo
anomenat...
“DREAMLAND MECHANISM”
Beledo
Editat per Moonjune Records MJR077
Els temes 1, 2, 3, 6, 7 i 8
enregistrades per Matthew Cullen el 21 de gener de 2015 als Dreamland Studios,
West Hurley / Woodstock NY.
Els temes 4 i 9 enregistrats
per Tesla Manaf Effendi el 29 de juliol de 2015 als Aru Studios, Bandung,
Indonèsia,
Els temes 5 i 10 enregistrats
per Joe Ford al South Brooklyn Sound, Brooklyn, Nova York.
Dewa Budjana va enregistrar-se
les guitarres per a la pista 9 al Temple Island Studio, Jakarta, Indonèsia.
Mesclat per Beledo i l'enginyer
Randy Crafton, el 4, 5 i 13 de novembre de 2015 al Kaleidoscope Sound, Union
City, NJ.
Produït per Leonardo Pavkovic i
Beledo.
Producció executiva A Starry
Night Music & Leonardo Pavkovic per MoonJune Music.
Com a formació bàsica tenim a;
Beledo, guitarra elèctrica
Lincoln Goines, baix elèctric
Gary Husband, bateria
Amb col·laboracions estel·lars diverses en alguns temes i que comentaré
quan convingui.
Totes les composicions són de Beledo.
El debut a MoonJune Records de Beledo, aquest "Dreamland
Mecanisme," és un projecte polifacètic ple d'estrelles. Recolzat per un
elenc de lluminàries del jazz-fusió progressistes moderns (de la talla de Gary
Husband, Dewa Budjana i Lincoln Goines, per començar), Beledo, uruguaià de naixement i desenvolupat a NYC com a mestre
guitarrista no només ens mostra el seu virtuosisme tocant-la, sinó també el seu
enorme talent en una varietat d'instruments (guitarra acústica, piano acústic,
violí, acordió, Fender Rhodes, Mini Moog, guitarra baixa sense trasts), en una
sessió amb més giravoltes i sorpreses que una novel·la d'Agatha Christie!
Comencem amb el quart tall del disc amb la formació:
Beledo - guitarra espanyola,
baix fretless, guitarra elèctrica
Endank Ramadà - kendang Sudanès
de percussió
Cucu Kurnia - kendang Sudanès
de metall i percussió
Amb l’anomenat...
4.- Lucila (Beledo) 6m30s
Amb aquests aires frigis hem començat, els de l’escala frígia o
flamenca, abans però amb unes percussions amb bongos i demés magnífiques. Ja
amb el baix i la guitarra ens hem situat en l’entorn musical del flamenc més
delicat. Si exceptuem l’aspecte rítmic, el melòdic córrer a càrrec del mestre Beledo, el qual ens ha mostrat el seu
domini instrumental.
Beledo igualment exhibeix habilitats com a compositor i arranjador i
cobreix tota la gamma estilística de manera totalment convincent. Des del jazz
íntim, a la fusió ardent, el World Music, i la temàtica més progressiva en la seva
forma més sublim i majestuosa, l'àlbum escala grans altures sonores, mentre que
mai rellenteix en un sol lloc per massa temps. En el seu projecte més ambiciós
fins ara, Beledo ens mostra tota la seva mestria fent gaudir d’allò més als aficionats
a la guitarra mentre que apel·la també a una audiència molt més àmplia. Es
balanceja amb autoritat i convicció; balla en l'aire; agafa les regnes i galopa
valent per sobre la vora, pels angles. Aquest és un disc destinat a romandre
ancorat en la seva rotació. Beledo ens avisa que ell és, de fet, un talent veritablement
mundial de preciosa i classe única.
Seguim ara amb el primer tall del disc amb la formació base:
Beledo - guitarra elèctrica,
violí, teclats.
Lincoln Goines - baix elèctric
Gary Husband – bateria
anomenat...
1.- Mechanism (Beledo) 5m23s
Aquest mecanisme em sona tan i tant que a moments m’he pogut imaginar
estar situat en d’altres èpoques, tal és l’homenatge que crec fa Beledo al Rock d’aquells anys. Un tema
magnífic amb aires Hendrix per la
conjunció de baix elèctric i violí, però, alhora. Escoltar-lo com toca el violí
primer per després fer-ho amb la guitarra és esfereïdor. El solo al violí ha
estat esclatant. Un domini de tals instruments només ens fa entendre que estem
davant d’un màster. Un ritme total amb la base rítmica a tot rendiment. Al
final, el motiu melòdic principal per acabar
el tema.
"Beledo es considera un mite real entre els coneixedors de la
música uruguaiana", segons el diari El País de Montevideo, Uruguai. El piano
era el primer instrument de Beledo, però, es va convertir en un heroi de la
guitarra en els seus últims anys d'adolescència captivant audiències a Uruguai
i Argentina. Amb base en l'àrea de Nova York des de la dècada de 1990, Beledo
ha gravat i actuat en les seves gairebé 4 dècades de carrera professional amb
Ruben Rada, Hugo Fattoruso, Pedro Aznar, Gustavo Moretto, Manolo Badrena,
Fernando Otero, Tito Puente, Celia Cruz, Joe Locke, Jeff Andrews, Gary Willis,
Bill Berg, Rufus Philpot, Thierry Arpino, John Benítez, Jimmy Haslip, Jeff
Berlin, Mauro Pagani, Gia Ionesco, Assaf Sirkis, Johnny Johnson, Lincoln Goines,
Adam Holzman, Kim Plainfield, Mark Walker, Gary Husband , Dewa Budjana,
Tohpati, simakDialog, Dwiki Dharmawan, Dale Barlow, Steve Thornton, Ivan
NestorMan, Stefon Harris, Randy Brecker, Andy Middleton, David Fink, Jorge
Camiruaga, Sean Wayland, Bakithi Kumalo, Anton Fig, Jonathan Joseph, Cecilia
Tenconi, Richard Cummings, Morris Goldberg, Michael Bissonette, Miguel
Cantillo, Jaime Roos, Gilad Atzmon, Richard Boukas, Ustad Shafaat Khan, Neil
Alexander, Emedin Rivera, Rodney Holmes, i molts més.
Encara ens queden un parell de temes per escoltar i ho farem ara amb el
tall sisè amb la formació bàsica de guitarra i baix elèctrics i bateria amb el
tema anomenat..
6.- Big Brother Calling (Beledo) 4m15s
Un altre magnífic tema i concepció més de Rock-Progressiu amb una base
rítmica pletòrica i un solista que vola, literalment. Amb un so diferent a la
guitarra, baix i bateria sonen com la base rítmica del Jimy Hendrix Experience. Big Brother Calling, ben bé podria ser la
del mateix Hendrix en un altre súper
gran tema que ens apropa al final del programa dedicat a la música de Moonjune Records.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I el final el fem amb el cinquè tall del disc amb la formació:
Beledo - guitarra elèctrica,
archtop guitarra elèctrica
Tony Steele - baix elèctric
Doron Lev – bateria
Amb el tema anomenat...
5.- Sudden Voyage (Beledo) 5m04s
I amb aquest també magnífic tema acabem projecte de Beledo i programa dedicat a Moonjune
Records agraint-li al Leonardo
Pavkovic que continuï confiant amb
qui us parla. Ell m’envia els discos des de Nova York i jo evidentment els hi poso. És una grandíssima música i
trobo collonut poder-li dedicar un programa en exclusivitat. Els programes a Jazz Club de Nit solen ser temàtics com
aquest, i sempre que podem així els fem.
Doncs res més, avui hem començat amb una nova ullada sobre l’obra magna
de Pink Floyd, The Dark Side Of
The Moon reinterpretada per Boris
Savoldelli, Raffaele Casarano i Marco Bardoscia. Després hem escoltat el
projecte del pianista indonesi Dwiki
Dharmawan per seguir amb el de Jon
Davis, Zongyu i finalitzar amb aquest polifacètic mestre uruguaià Beledo.
Espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, diferent, molt més
canyero i allunyat del jazz més “normal” entre cometes. Jazz-Rock-Progressiu,
avui, que de tan en tan va molt bé espavilar les neurones amb canvis
estilístics substancials.
Ara sí, molt bona nit, gràcies per ser-hi, bona nit i bon Jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
