Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. De fet em vaig passar tota la temporada passada recordant-lo i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs el programa d’avui, el 258, el dedicarem a l’editorial Fresh Sound New Talent i ho farem amb tres projectes importants i diversos. Hi ha alguna versemblança en dos d’ells potser pel seu concepte més contemporani  tot i ser modern el tercer. Estem parlant de: Frederic Borey i el seu “Wink”; el de Michael Felberbaum i el seu “Lego”, aquests dos més similars, i el darrer més càlid i també súper actual el de Jorge Vistel Quartet amb el seu “Ossain”.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Comencem amb el del guitarrista Italo-Americà Michael Felberbaum anomenat...


“LEGO”
Michael Felberbaum

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 485
Enregistrat per Julien Birot el 26 i 27 de febrer de 2013 a l’Studio Sequenza.
Mesclat i masteritzat per Julien Birot als Such Production.
Produït per Michael Felberbaum
Productor executiu Jordi Pujol

Michael Felberbaum, guitarra
Pierre De Bethmann, piano/fender rhodes
Simon Tailleu, contrabaix
Karl Jannuska, bateria

Totes les composicions són de Michael Felberbaum.

Nascut a Roma, Michael Felberbaum és un guitarrista, compositor i arranjador italo-americà. A l'edat de quinze anys va realitzar els seus primers concerts a clubs de jazz romans. Als divuit anys, es va traslladar als Estats Units on va tocar amb Frank Lacey, Roy Hargrove, Joshua Redman, el poeta Allen Ginsberg ... Al mateix temps, va estudiar composició i arranjaments a la Berklee School of Music, on va rebre una llicenciatura en música amb especials honors Magna Cum Laude.

Comencem amb el tema que dóna títol a l’àlbum, un tema que ens situarà en el so d’aquest músic, tot i dir-vos que en posteriors temes hi ha constatades diferències d’estil...som-hi doncs amb el....

9.- Lego         (M. Felberbaum)       8m38s

Doncs aquest tema, que no és una referència a un altre famós destí danès, és una idea molt reflexiva que sembla reintegrar les idees BOP més netes i pulcres recollides en un nou i ampli llenguatge de la guitarra que en aquesta ocasió ens fa pensar en alguns dels primers Ray Russell, tot i que sense el seu estrèpit ja gairebé oblidat. "Lego" ve d'una arrel antiga i vol dir "Parlo" o "Vull dir". Un italoamericà, Felberbaum, sembla tan ben versat en el seu idioma ancestral com ho està clarament en el jazz. És una barreja subtil, reflexiva.

Brian Morton, Jazz Diari (febrer de 2016)

La reflexió la anem fent a mida que l’anem escoltant a ell, a la seva guitarra i també posteriorment amb el magnífic so del Fender Rhodes. El motiu principal sembla l’iniciat per contrabaix i teclat i posteriorment guitarra, motiu que es desenvolupa abastament amb mestria i magnifica sonoritat.

Escoltem ara el primer tema i tall del disc d’aquest músic i així ens endinsarem en el seu imaginari musical amb l’anomenat....

1.- Flow          (M. Felberbaum)                  9m54s

Doncs de quina manera varia aquest tema. Passa de la delicadesa sonora a la més moderna concepció estilística electrònica i retorna als estadis sonors més suaus. Amb un ritme gens fàcil i força complex, en Michael ens introdueix aquesta magnífica composició amb un motiu principal força ben trobat i fins i tot enganxós. El Fender Rhodes ens situa en una atmosfera etèria com el seu característic so. La mestria del líder a la guitarra ens el situa en un nivell força valorat. Un músic que sembla haver begut de músics relacionats amb la música més Rock on fins i tot ell hi ha partit La seva evolució estilística el porta més enllà tot i tornant-hi quan vol, ja que ho pot fer amb la màxima credibilitat. Un tema llarg per començar aquest projecte on també hem pogut valorar la secció rítmica, marcant el ritme, poliritme quasi amb total solvència.

Al seu retorn a Europa, es va instal·lar a França, on va tocar i gravar amb diversos músics com Marc Copland, Johnny Griffin, Steve Lehman, Stefano Di Battista, Stéphane Belmondo, Pierre de Bethmann, Hervé Sellin, Lee Konitz, François Théberge, Sylvain Beuf , Olivier Temime, George Brown, Sunny Murray, François i Louis Moutin, Brice Wassy, l'Orquestra de la Lune, Jean Luc Fillon, l'absoluta Orkestra Toufic Farroukh, Adel Shams El-Din i St. Germain ... Michael ha coliderat projectes com ara els 3 Elements trio amb el violoncel·lista Vam donar Goudaroulis i el bateria John Betsch i un duo amb el trombonista Daniel Casimir. També ha tocat, compost i arranjat per projectes amb l’Steve Potts, François Théberge, Jean-Luc Fillon, Michel Donato i amb elEmmanuel Bex Trio amb Aldo Romano. El 2004, va crear successivament dues bandes sota el seu nom i enregistrar àlbums exclusivament de les seves pròpies composicions.


Seguim ara amb un tema de clares arrels rockers fins i tot amb els diversos canvis rítmics, en l’anomenat...

7.- Mint           (M. Felberbaum)       8m17s

Doncs el motiu principal sí ens situa en una altra òrbita musical, en pèl allunyada del Jazz però no del Jazz-Rock, sobretot en els inicis, després, esotèries diverses de la mà del teclista i so del Fender Rhodes, amb acords estratosfèrics del líder i marcat ritme rock de bateria i contrabaix. Aquest tema ens mostra els possibles orígens musicals del líder, guitarrista i compositor. Ens recorda a Larry Coryel  i no pel seu so i sí pels seus orígens rockers amb distorsions diverses d’ambdós músics, els quals han “retornat” als sons més nets i boppers, tot i no en aquest tema, més rocker. Això ho podrem veure si anem a la botiga Blue Sounds i l’adquirim, i així podrem copsar diferències substancials entre temes, com per exemple el primer escoltat i el segon tall que no posaré, anomenat Variations. Aquest és un tema desenvolupat pel líder en el seu solo primer de manera delicada i sons eteris per després deixar anar la seva imaginació. El retorn als orígens melòdics del tema succeeix, finalment.

Veiem què ens diuen des de Jazz Magazine

"Si un hagués de comparar el jazz de Michael Felberbaum amb un moviment pictòric, seria com una abstracció de creuar les línies angulars, més urbanes, a prop del cubisme. Les seves construccions no se’ns revelen escoltant-lo a la primera, més aviat es reserven posteriorment amb contorsions increïbles i altres línies de fuga ".

Bertrand Boüard, Jazz Magazine

Acabem aquest projecte amb el

4.- A    (M. Felberbaum)       6m41s

I quin swing ens han servit amb safata, ja d’entrada, el bateria Jannuska i el walking del contrabaixista Tailleu amb el pianista De Bethmann. Alhora, la melodia, a moments a duet amb guitarra i piano o teclat, i sempre el swing permanent. Aquí, el so de la guitarra de Michael és totalment jazzístic, el de la seva Gibson ES-347. Acabar el projecte de Felberbeum d’aquesta manera tan jazzística ens posiciona front la seva diversitat. No oblidem les músiques escoltades, i tot i sempre recordar aquest so tan nítid, el de la seva guitarra, també recordem els moments més rockers amb el so més, diguem-ne brut. Un tema ideal per acabar el seu magnífic i divers projecte, aquest Lego que podeu trobar a Blue Sounds, carrer Benet Mateu 26.

Enguany podreu escoltar novetats de Temps Record en aquest programa, però si entreu  al seu web: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim amb un altre projecte Fresh Sound New Talent ara amb el ja conegut nostre i gran saxofonista francès, en Frederic Borey. I ves per on que tornarem a escoltar a Michael Felberbeum el qual col·labora en aquest projecte de  Borey. I he dit conegut pel fet d’haver-lo posat en diversos programes de temporades anteriors. Som-hi doncs amb el...


“WINK”
Frederic Borey

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 486
Enregistrat i mesclat per Nicolas Charlier durant l’estiu de 2015 al Gemini Records Studio, Videlles, France.
Produït per Frederic Borey
Productor executiu Jordi Pujol

Frederic Borey, saxo tenor
Michael Felberbaum, guitarra
Leonardo Montana, piano
Yoni Zelnik, contrabaix
Fred Pasqua, bateria

Aquest és un disc dedicat a les versions de diversos estàndards amb una visió però força personal. Quasi diria que són temes estàndards arranjats amb una mirada nova i diferent. No hi ha cap tema propi i tots són estàndards, alguns més coneguts que d’altres.

Escoltem doncs el primer d’aquests preciosos temes, composat per Cole Porter el magnífic arranjament del conegut....

6.- Get out of town    (Cole Porter)             7m23s

Un tema que reconeixem en els primers compassos per la melodia però no pel tempo emprat en l’arranjament. Aquesta és la nova visió que en te el líder, d’aquests els nostres estimats referents del gran llibre americà de la música, el Great American Songbook. Un tema composat, com molts altres, per a un musical, l’anomenat Leave it to me! el 1938. En Borey n’ha fet una magnífica versió, primer a tempo de balada per després i amb el seu solo endegar un Swing magnífic i delicat. El solo del mestre francès ha  estat espatarrant. Després d’ell, de nou la seva interpretació melòdica i rítmica d’aquest vell i bell estàndard tocat i cantat per tants i tantes.

Veiem sinó què ens diu el gran Jerry Bergonzi d’aquest projecte..

Fred Borey ha escollit cançons conegudes, ha enregistrat estàndards i els ha situat al món d'avui. Els arranjaments són brillants amb harmonia moderna, els ritmes i tempos són estranys de vegades i impredictibles, canviant-nos de manera total els estats d'ànim. Les interpretacions de Fred, inspirat, pensatiu, amb malenconia de vegades estan sempre fetes de manera emotiva. En aquest món actual, on la música ens està bombardejant, és molt bo escoltar de tan en tan una mica de música comprensible, discreta i amb significat. La banda que s'ha reunit és excepcional. Felicitats estàndard Borey.

-Jerry Bergonzy

Seguim ara amb el magnífic tema i arranjament composat per Gene de Paul  en el conegut i anomenat..

3.- You don’t know what love is      (G. de Paul)               6m21s

Ens hem tornat a trobar amb un arranjament d’un tema, d’una balada originalment, amb un canvi estilístic i rítmic important i trencador. Una versió així d’un tema, deixa de ser versió, per esdevenir un altre tema. En aquest, el swing hi torna a aparèixer i de quina manera més aclaparadora també en l’inici del solo del líder. Sembla que aquest és el vertader homenatge, el no oblidar el swing en aquets magnífics arranjaments. No oblidem pas la magnífica intervenció de tots els companys, secció rítmica impactant, Pasqua i Zelnik a més a més de la del pianista Montana en aquest tema tan increïble amb lletra de Don Rayne i música de Gene de Paul del 1941, banda sonora de la pel·lícula d’Abbot i Costello anomenada Keep ‘Em Flying. Un tema que ha sonat per innombrables músics i cantants des del 1939 amb en Earl Hines orquestra i Billy Eckstine fins l’actualitat. La intervenció del pianista, ja en ple èxtasi rítmic a tope de swing, ens enlaire a cotes encara més altes de ritme i musicalitat.


Frederic Borey resideix a París des del  setembre de 2012, on divideix el seu temps entre la realització, concets i l'ensenyament. Saxofonista, compositor, a l'edat de 8 anys (1975) va començar a estudiar música clàssica. Després de diversos anys al Conservatori (Nancy, París, Besançon), va obtenir el seu diploma Nacional (DE)  de saxofon el 1990, i el seu certificat d'aptitud (CA) el 1992. El 1993, decideix anar-se’n de cap al jazz. La música i la pedagogia de Jerry Bergonzi són les principals motivacions. Apassionat per l'ensenyament d'aquesta música, aconsegueix el seu DE jazz el 2001 i la seva CA Jazz el 2003. A més, coordina el departament de jazz de Chalon sur Saône durant 3 anys i el 2006 va obrir el seu propi departament de jazz a Belfort. Paral·lelament col·labora en el Didier Lockwood Music Center.

Seguim amb un altre magnífic estàndard, ara de George Gershwin amb un arranjament que el fa quasi irreconeixible en l’anomenat...

5.- Our Love is here to stay (G. G.)            7m11s

Un altre tema espatarrant. Frederic Borey amb un so a lo Joe Henderson més que evident tot i el mestratge de Jerry Bergonzi. En Joe hauria gaudit d’allò més amb aquests nous estàndards tot i no ser aquesta la seva manera d’interpretar-los. En Borey ja ho veiem, els dissecciona i els reconverteix en altres temes a base de ritmes i tempos trencadors i complexos arranjaments. Ell i els seus col·legues signen unes interpretacions magistrals en cadascun dels temes arranjats.

Després dels seus dos primers discos “Pròleg” (2002) i “September Sound' (2004) com a líder, signa pel segell Fresh Sound New Talent amb “Maria” (2007), "Lines" (2010) i “The Option” (2012). També va co-fundar UNITRIO amb Damien Argentieri (orgue Hammond) i Alain Tissot (bateria), i va fer amb el segell Altrisuoni 'Page 1' (2008) i 'Page 2' (2013). Recentment, també ha co fundat LUCKY DOG amb Yoann Loustalot (trompeta, corneta), Yoni Zelnik (contrabaix), Fred Pasqua (bateria) i realitzat el primer àlbum 'Lucky Dog' (2014) amb el segell Fresh Sound New Talent.


Seguim ara amb un tema, l’únic arranjat pel nostre amic Michael Felberbaum en el tema de Burton Lane anomenat...

7.- I Hear the Music              (B. Lane)                   6m03s

Aquest és un altre tema que es va composar allà pel 1940 per a una pel·lícula ara per una de la Paramount anomenada Dancing on a Dime. No és aquest però un dels estàndards més coneguts. Tot i això n’han fet una versió magnífica, de fet, en Felberbaumn ara, ha compilat un altre gran tema partint-ne d’un de menor, si se’m permet. El nítid so de la seva guitarra enlluerna en el seu curt solo i deixa pas a les intervencions de la resta de companys començant per la del pianista per després la del líder i saxofonista francès, abans però passant pel tema. En Montana al piano se’ns ha revelat com un gran pianista i bon partenaire del líder, com també els dos de la secció rítmica, embolicats amb el líder en d’altres projectes com abans heu escoltat. Borey, magnífic al saxo tenor, un dels avantatjats alumnes de Jerry Bergonzi, al qual hem pogut veure diverses vegades i algunes amb l’amic Perico Sambeat.

Acabem el projecte d’aquest mestre del tenor amb el tema de Miles Davis/ Gil Evans anomenat...

9.- Boplicity               (M. D. & G. E.)          3m57s

Aquest és un dels temes que van incloure els dos mestres en l’àlbum recopilatori Birth of the Cool del 1957 editat per Capitol. En aquest àlbum hi van incloure 12 temes que Miles havia enregistrat en sessions anteriors amb el seu nonet. El tempo del tema original és força més calmat, més cool en diríem. Aquí en Borey torna a disseccionar tot i que no tant, podent-lo reconèixer amb claredat. El ritme i tempo sí són més vius passant del Cool al Bop, si se’m permet. El swing apareix i desapareix, no així el Groove que sempre hi és. En Felberbaum il·lumina amb la seva mestria a la guitarra. En escoltar el solo del pianista apareix de nou el swing i seguirà essent-hi en el solo, únic, del contrabaixista Zelnik. Apareix també un solo del baterista Pasqua en aquest final de tema i projecte acabant amb la melodia, ràpida però reconeixible de l’estàndard de Miles  i Evans.
  
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs nosaltres acabem el programa amb el darrer projecte de Fresh Sound New Talent amb el del trompetista cubà establert a Madrid i amic nostre, el Jorge Vistel i el seu..


 “OSSAIN”
Jorge Vistel Quartet

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 482
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Alberto Alejos “Mintxo” el 18 de maig de 2015 als Estudios PKO de Madrid.
Produït per Jorge Vistel
Productor executiu Jordi Pujol

Jorge Vistel, trompeta
Sam Harris, piano
Reiner Elizarde, contrabaix
Justin Brown, bateria

Totes les composicions són de Jorge Vistel

Aquest és un projecte on trobarem al Jorge Vistel més contemporani, més actual. Composicions pròpies que destil·len qualitat amb un suport imprescindible del seu amic El Negron, i els dos grans músics americans.

Comencem amb el seu primer tema de la nit, anomenat...

7.- Ceremonia          (J. Vistel)                   5m06s

Amb uns inicis intrigants ens hem situat en l’ona musical d’aquest grandíssim trompetista i alhora compositor, com ara mateix acabem d’escoltar. Amb la sordina, amb un clar homenatge a Miles Davis, evidentment, tot i divergir musicalment parlant els dos trompetistes. Ja quasi al final, i sense sordina, l’hem pogut escoltar amb aquest so tan càlid de la seva magnífica trompeta.

Nascut a Santiago de Cuba i hereu d'una dinastia musical; Jorge Vistel coneix els secrets de la seva terra i els combina exquisidament amb el jazz d'avantguarda. Això es tradueix en un estil contemporani, personal i autèntic. Després del seu últim treball: CIMARRÓN, publicat per Inner Circle Music el 2014, el segell de Nova York propietat de Greg Osby, segueix la seva línia amb el seu nou disc, Ossain el 2015. Vistel va començar els seus estudis a una edat primerenca, i després es va formar a l'Escola Nacional d'Art a Cuba. Va prendre lliçons al costat amb Steve Coleman, Wynton Marsalis, Nicholas Payton, Steve Turre i Barry Harris, entre molts d'altres.

Seguim amb un altre tema de marcat estil contemporani anomenat...

6.- Caminos              (J. Vistel)                   5m50s

Amb un inici delicat tot i seguin un arpegi o dos, Jorge es posiciona de manera harmònica fent la melodia d’un tema que parteix dels acords. Sam Harris al piano es mostra fecund d’imaginació. Un Elizarde persistent amb una sola nota permet desenvolupar-se al pianista recolzat pel baterista Justin Brown. Jorge Vistel brilla amb el seu llenguatge i sonoritat, ben imbuïda de contemporaneïtat. La tècnica la va aprendre a la bella vella Cuba originària tot i estudiant la trompeta clàssica, car el Jazz em va dir ell mateix, no s’estudiava en cap escola, i m’imagino que encara tampoc. El Jazz s’aprenia al carrer, a les Jams possiblement clandestines del país.

El 2005 va decidir residir a Europa, tocant als escenaris amb gent com Benny Golson, Roy Hargrove, Doug Hammond, David Murray, Henry Cole, Lewis Nash, Dado Moroni, Benny Green, Marcus Printup, Stefano Bedetti, Gary Thomas, David Virelles o Roman Filiu. L'any 2014 va anar de gira amb Alfredo Rodríguez  & The Invasion Parade, projecte patrocinat per Quincy Jones. La seva discografia també inclou Evolution de Vistel Brothers Quintet amb el seu germà saxofonista Maikel Vistel i Tierra a la vista; amb un projecte cubà-holandès amb el pianista Edgar van Asselt. Tots dos àlbums van ser llançats pel segell Fresh Sound Records. A partir de posar l’Evolution a Jazz Club de Nit ja fa alguns anys, va ser que els vaig poder portar a casa nostra a fer alguns bolos entre els quals el de la Nova Jazz Cava i el del Club de Jazz Sant Cugat.

Seguim amb un altre magnífic tema d’aquest gran trompetista cubà, anomenat..

3.- Delirium Tremens           (J. Vistel)       6m45s

Amb un impressionant so profund i solo del baterista, ens situem dins el Delirium Tremens més avantguardista possible. Passats dos minutets i escaig i després d’una aturada rítmica hem escoltat quasi un altre tema, amb la mateixa modernitat i avantguarda. Compenetració total amb el pianista i una secció rítmica de contrabaix i bateria potentíssima i també ben lligada fan d’aquest un altre gran tema on el solo avançat del pianista segueix l’ona del líder. I haureu observat les dues notes del contrabaixista que el fan encara més inquietant.


Clubs de jazz i festivals en els quals ha participat:

Espanya: Festival de Jazz de Vitòria, Festival de Jazz de Sant Sebastià, Festival de Jazz de Madrid, Cafè Central, Cries Room, Jamboree.

Cuba: Jazz Plaza, Festival de Jazz de l'Havana, The Fox and the Crow, Jazz Café.

Suïssa: Cully Jazz, Saint-Moritz Jazz, Jazz Montreux.

Itàlia: Milano Jazz Festival Latinoamericando.

Altres: Monterey Jazz Festival (Califòrnia), Festival de Jazz de les Bermudes (Hamilton), Jazz Nad Odra (Polònia), Fusion Festival (Alemanya). Lombard Duc (França), Porgy and Bess (Àustria), Binhuis (Holanda), Blue Note (Tòquio), Motion Blues (Yokohama), M Pub (Corea).

Encara ens queda algun tema més o sigui que el posarem, l’anomenat...

9.- Rancheador         (J. Vistel)       3m49s

Els inicis d’aquest Rancheador han estat força melòdics dins la modernitat del projecte, i així ho hem pogut escoltar amb les notes a intervals quasi dissonants del trompetista. La rítmica va lligada amb la part harmònica en un tema amb constants canvis d’acords i centre tonal on no és gens fàcil posar-te a improvisar. Una rítmica complexa alhora que harmonia en un tema que “camina” amb un Groove alterat per aquests canvis i variacions i que desapareix dolçament, fent-nos pensar que en un directe, s’allargarà amb tota seguretat.

Jazz vital en un constant i profund canvi; retorn a les arrels dels seus propis motius per impulsar la idea original, on Jorge Vistel desenvolupa la seva inquietud musical amb vehemència fèrtil. Aviat es descarten totes les idees preconcebudes sota la voluntat de Reinier Elizarde i Justin Brown, un equip confrontat per les deconstruccions harmòniques originals de Sam Harris. Això, al seu torn, permet que les exploracions de la veu irada i lliure, ara de la trompeta, trobi la llavor de les personalitats entrellaçades, il·luminant la màgia d'aquest ritual rítmic a través del qual es convoca al seu antecessor, a beure d'ell, de la naturalesa del so.

Acabem ja amb el darrer tema del projecte i així també amb el Programa 258, avui dedicat a l’editorial de casa nostra que ens dóna suport quasi des de l’origen d’aquest Jazz Club de Nit, Fresh Sound New Talent, gràcies Jordi Pujol pel teu suport.  Doncs acabem amb el tema...

2.- Afra           (J. Vistel)       3m30s

Tema començat amb la melodia a duet quasi de trompeta i piano, per després iniciar el líder el seu solo amb un persistent riff del contrabaixista i permanent pulsió del baterista en un solo excel·lent del trompetista. Sam Harris al piano s’ha quedat liderant el trio base amb una gran interpretació i nitidesa en la pulsió de les tecles, de les 88 tecles en un tema que acaba així, delicadament.

Doncs amb aquest tema hem acabat el primer programa de la 8ena temporada dedicat a Fresh Sound New Talent  en el ben entès que no serà el últim, sinó més aviat ha estat el primer d’una llista prevista per aquesta temporada. 

Recordeu que avui hem gaudit d’allò més amb la música de Michael Felberbaum i el seu “Lego”; després amb el projecte de Frederic Borey i el seu “Wink” per acabar amb aquest “Ossain” de l’amic Jorge Vistel Quartet. Espero que hàgiu gaudit amb aquesta música tan excelsa, moderna i sobretot actual, quasi acabada de sortir del forn.

Doncs ara sí, gràcies per ser-hi, jo mateix, Miquel Tuset Mallol us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |