Programa 258 Fresh Sound New Talent: Michael Felberbaum, Frederic Borey i Jorge Vistel Quartet, dimecres 12 d'octubre, dia laborable.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada recordant-lo i dedicant-li els
programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem
prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest
programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs el programa d’avui, el 258, el dedicarem a l’editorial Fresh Sound New Talent i ho farem amb
tres projectes importants i diversos. Hi ha alguna versemblança en dos d’ells
potser pel seu concepte més contemporani
tot i ser modern el tercer. Estem parlant de: Frederic Borey i el seu “Wink”; el de Michael Felberbaum i el seu “Lego”, aquests dos més similars, i el
darrer més càlid i també súper actual el de Jorge Vistel Quartet amb el seu “Ossain”.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Comencem amb el del guitarrista Italo-Americà Michael Felberbaum anomenat...
“LEGO”
Michael Felberbaum
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 485
Enregistrat per Julien Birot el
26 i 27 de febrer de 2013 a l’Studio Sequenza.
Mesclat i masteritzat per
Julien Birot als Such Production.
Produït per Michael Felberbaum
Productor executiu Jordi Pujol
Michael Felberbaum, guitarra
Pierre De Bethmann,
piano/fender rhodes
Simon Tailleu, contrabaix
Karl Jannuska, bateria
Totes les composicions són de Michael
Felberbaum.
Nascut a Roma, Michael Felberbaum és un guitarrista, compositor i
arranjador italo-americà. A l'edat de quinze anys va realitzar els seus primers
concerts a clubs de jazz romans. Als divuit anys, es va traslladar als Estats
Units on va tocar amb Frank Lacey, Roy Hargrove, Joshua Redman, el poeta Allen
Ginsberg ... Al mateix temps, va estudiar composició i arranjaments a la Berklee
School of Music, on va rebre una llicenciatura en música amb especials honors
Magna Cum Laude.
Comencem amb el tema que dóna títol a l’àlbum, un tema que ens situarà
en el so d’aquest músic, tot i dir-vos que en posteriors temes hi ha
constatades diferències d’estil...som-hi doncs amb el....
9.- Lego (M.
Felberbaum) 8m38s
Doncs aquest tema, que no és una referència a un altre famós destí
danès, és una idea molt reflexiva que sembla reintegrar les idees BOP més netes
i pulcres recollides en un nou i ampli llenguatge de la guitarra que en aquesta
ocasió ens fa pensar en alguns dels primers Ray Russell, tot i que sense el seu
estrèpit ja gairebé oblidat. "Lego" ve d'una arrel antiga i vol dir
"Parlo" o "Vull dir". Un italoamericà, Felberbaum, sembla
tan ben versat en el seu idioma ancestral com ho està clarament en el jazz. És
una barreja subtil, reflexiva.
Brian Morton, Jazz Diari (febrer de 2016)
La reflexió la anem fent a mida que l’anem escoltant a ell, a la seva
guitarra i també posteriorment amb el magnífic so del Fender Rhodes. El motiu
principal sembla l’iniciat per contrabaix i teclat i posteriorment guitarra,
motiu que es desenvolupa abastament amb mestria i magnifica sonoritat.
Escoltem ara el primer tema i tall del disc d’aquest músic i així ens
endinsarem en el seu imaginari musical amb l’anomenat....
1.- Flow (M.
Felberbaum) 9m54s
Doncs de quina manera varia aquest tema. Passa de la delicadesa sonora a
la més moderna concepció estilística electrònica i retorna als estadis sonors
més suaus. Amb un ritme gens fàcil i força complex, en Michael ens introdueix aquesta magnífica composició amb un motiu
principal força ben trobat i fins i tot enganxós. El Fender Rhodes ens situa en
una atmosfera etèria com el seu característic so. La mestria del líder a la
guitarra ens el situa en un nivell força valorat. Un músic que sembla haver
begut de músics relacionats amb la música més Rock on fins i tot ell hi ha
partit La seva evolució estilística el porta més enllà tot i tornant-hi quan
vol, ja que ho pot fer amb la màxima credibilitat. Un tema llarg per començar
aquest projecte on també hem pogut valorar la secció rítmica, marcant el ritme,
poliritme quasi amb total solvència.
Al seu retorn a Europa, es va instal·lar a França, on va tocar i gravar
amb diversos músics com Marc Copland, Johnny Griffin, Steve Lehman, Stefano Di
Battista, Stéphane Belmondo, Pierre de Bethmann, Hervé Sellin, Lee Konitz,
François Théberge, Sylvain Beuf , Olivier Temime, George Brown, Sunny Murray,
François i Louis Moutin, Brice Wassy, l'Orquestra de la Lune, Jean Luc Fillon,
l'absoluta Orkestra Toufic Farroukh, Adel Shams El-Din i St. Germain ...
Michael ha coliderat projectes com ara els 3 Elements trio amb el violoncel·lista
Vam donar Goudaroulis i el bateria John Betsch i un duo amb el trombonista
Daniel Casimir. També ha tocat, compost i arranjat per projectes amb l’Steve
Potts, François Théberge, Jean-Luc Fillon, Michel Donato i amb elEmmanuel Bex
Trio amb Aldo Romano. El 2004, va crear successivament dues bandes sota el seu
nom i enregistrar àlbums exclusivament de les seves pròpies composicions.
Seguim ara amb un tema de clares arrels rockers fins i tot amb els
diversos canvis rítmics, en l’anomenat...
7.- Mint (M.
Felberbaum) 8m17s
Doncs el motiu principal sí ens situa en una altra òrbita musical, en
pèl allunyada del Jazz però no del Jazz-Rock, sobretot en els inicis, després,
esotèries diverses de la mà del teclista i so del Fender Rhodes, amb acords
estratosfèrics del líder i marcat ritme rock de bateria i contrabaix. Aquest
tema ens mostra els possibles orígens musicals del líder, guitarrista i
compositor. Ens recorda a Larry Coryel i no pel seu so i sí pels seus orígens
rockers amb distorsions diverses d’ambdós músics, els quals han “retornat” als
sons més nets i boppers, tot i no en aquest tema, més rocker. Això ho podrem
veure si anem a la botiga Blue Sounds
i l’adquirim, i així podrem copsar diferències substancials entre temes, com
per exemple el primer escoltat i el segon tall que no posaré, anomenat Variations.
Aquest és un tema desenvolupat pel líder en el seu solo primer de manera
delicada i sons eteris per després deixar anar la seva imaginació. El retorn
als orígens melòdics del tema succeeix, finalment.
Veiem què ens diuen des de Jazz
Magazine
"Si un hagués de comparar el jazz de Michael Felberbaum amb un
moviment pictòric, seria com una abstracció de creuar les línies angulars, més
urbanes, a prop del cubisme. Les seves construccions no se’ns revelen
escoltant-lo a la primera, més aviat es reserven posteriorment amb contorsions
increïbles i altres línies de fuga ".
Bertrand Boüard, Jazz Magazine
Acabem aquest projecte amb el
4.- A (M.
Felberbaum) 6m41s
I quin swing ens han servit amb safata, ja d’entrada, el bateria Jannuska i el walking del
contrabaixista Tailleu amb el
pianista De Bethmann. Alhora, la
melodia, a moments a duet amb guitarra i piano o teclat, i sempre el swing
permanent. Aquí, el so de la guitarra de Michael
és totalment jazzístic, el de la seva Gibson
ES-347. Acabar el projecte de Felberbeum
d’aquesta manera tan jazzística ens posiciona front la seva diversitat. No
oblidem les músiques escoltades, i tot i sempre recordar aquest so tan nítid,
el de la seva guitarra, també recordem els moments més rockers amb el so més,
diguem-ne brut. Un tema ideal per acabar el seu magnífic i divers projecte,
aquest Lego que podeu trobar a Blue Sounds, carrer Benet Mateu 26.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros
i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí
una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb un altre projecte Fresh Sound New Talent ara amb el ja conegut nostre i gran
saxofonista francès, en Frederic Borey.
I ves per on que tornarem a escoltar a Michael
Felberbeum el qual col·labora en aquest projecte de Borey.
I he dit conegut pel fet d’haver-lo posat en diversos programes de temporades
anteriors. Som-hi doncs amb el...
“WINK”
Frederic Borey
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 486
Enregistrat i mesclat per
Nicolas Charlier durant l’estiu de 2015 al Gemini Records Studio, Videlles,
France.
Produït per Frederic Borey
Productor executiu Jordi Pujol
Frederic Borey, saxo tenor
Michael Felberbaum, guitarra
Leonardo Montana, piano
Yoni Zelnik, contrabaix
Fred Pasqua, bateria
Aquest és un disc dedicat a les versions de diversos estàndards amb una
visió però força personal. Quasi diria que són temes estàndards arranjats amb
una mirada nova i diferent. No hi ha cap tema propi i tots són estàndards,
alguns més coneguts que d’altres.
Escoltem doncs el primer d’aquests preciosos temes, composat per Cole Porter el magnífic arranjament del
conegut....
6.- Get out of town (Cole
Porter) 7m23s
Un tema que reconeixem en els primers compassos per la melodia però no
pel tempo emprat en l’arranjament. Aquesta és la nova visió que en te el líder,
d’aquests els nostres estimats referents del gran llibre americà de la música,
el Great American Songbook. Un tema
composat, com molts altres, per a un musical, l’anomenat Leave it to me! el 1938. En Borey
n’ha fet una magnífica versió, primer a tempo de balada per després i amb el
seu solo endegar un Swing magnífic i delicat. El solo del mestre francès ha estat espatarrant. Després d’ell, de nou la
seva interpretació melòdica i rítmica d’aquest vell i bell estàndard tocat i
cantat per tants i tantes.
Veiem sinó què ens diu el gran Jerry
Bergonzi d’aquest projecte..
Fred Borey ha escollit cançons conegudes, ha enregistrat estàndards i
els ha situat al món d'avui. Els arranjaments són brillants amb harmonia
moderna, els ritmes i tempos són estranys de vegades i impredictibles,
canviant-nos de manera total els estats d'ànim. Les interpretacions de Fred, inspirat,
pensatiu, amb malenconia de vegades estan sempre fetes de manera emotiva. En
aquest món actual, on la música ens està bombardejant, és molt bo escoltar de
tan en tan una mica de música comprensible, discreta i amb significat. La banda
que s'ha reunit és excepcional. Felicitats estàndard Borey.
-Jerry Bergonzy
Seguim ara amb el magnífic tema i arranjament composat per Gene de Paul en el conegut i anomenat..
3.- You don’t know what love is (G. de Paul) 6m21s
Ens hem tornat a trobar amb un arranjament d’un tema, d’una balada
originalment, amb un canvi estilístic i rítmic important i trencador. Una
versió així d’un tema, deixa de ser versió, per esdevenir un altre tema. En
aquest, el swing hi torna a aparèixer i de quina manera més aclaparadora també
en l’inici del solo del líder. Sembla que aquest és el vertader homenatge, el
no oblidar el swing en aquets magnífics arranjaments. No oblidem pas la
magnífica intervenció de tots els companys, secció rítmica impactant, Pasqua i Zelnik a més a més de la del
pianista Montana en aquest tema tan
increïble amb lletra de Don Rayne i
música de Gene de Paul del 1941,
banda sonora de la pel·lícula d’Abbot i
Costello anomenada Keep ‘Em Flying.
Un tema que ha sonat per innombrables músics i cantants des del 1939 amb en Earl Hines orquestra i Billy Eckstine fins l’actualitat. La
intervenció del pianista, ja en ple èxtasi rítmic a tope de swing, ens enlaire
a cotes encara més altes de ritme i musicalitat.
Frederic Borey resideix a París des del
setembre de 2012, on divideix el seu temps entre la realització, concets
i l'ensenyament. Saxofonista, compositor, a l'edat de 8 anys (1975) va començar
a estudiar música clàssica. Després de diversos anys al Conservatori (Nancy,
París, Besançon), va obtenir el seu diploma Nacional (DE) de saxofon el 1990, i el seu certificat
d'aptitud (CA) el 1992. El 1993, decideix anar-se’n de cap al jazz. La música i
la pedagogia de Jerry Bergonzi són les principals motivacions. Apassionat per
l'ensenyament d'aquesta música, aconsegueix el seu DE jazz el 2001 i la seva CA
Jazz el 2003. A més, coordina el departament de jazz de Chalon sur Saône durant
3 anys i el 2006 va obrir el seu propi departament de jazz a Belfort.
Paral·lelament col·labora en el Didier Lockwood Music Center.
Seguim amb un altre magnífic estàndard, ara de George Gershwin amb un arranjament que el fa quasi irreconeixible
en l’anomenat...
5.- Our Love is here to stay (G. G.) 7m11s
Un altre tema espatarrant. Frederic
Borey amb un so a lo Joe Henderson
més que evident tot i el mestratge de Jerry
Bergonzi. En Joe hauria gaudit
d’allò més amb aquests nous estàndards tot i no ser aquesta la seva manera
d’interpretar-los. En Borey ja ho
veiem, els dissecciona i els reconverteix en altres temes a base de ritmes i
tempos trencadors i complexos arranjaments. Ell i els seus col·legues signen
unes interpretacions magistrals en cadascun dels temes arranjats.
Després dels seus dos primers discos “Pròleg” (2002) i “September Sound'
(2004) com a líder, signa pel segell Fresh Sound New Talent amb “Maria” (2007),
"Lines" (2010) i “The Option” (2012). També va co-fundar UNITRIO amb
Damien Argentieri (orgue Hammond) i Alain Tissot (bateria), i va fer amb el
segell Altrisuoni 'Page 1' (2008) i 'Page 2' (2013). Recentment, també ha co
fundat LUCKY DOG amb Yoann Loustalot (trompeta, corneta), Yoni Zelnik
(contrabaix), Fred Pasqua (bateria) i realitzat el primer àlbum 'Lucky Dog'
(2014) amb el segell Fresh Sound New Talent.
Seguim ara amb un tema, l’únic arranjat pel nostre amic Michael Felberbaum en el tema de Burton Lane anomenat...
7.- I Hear the Music (B.
Lane) 6m03s
Aquest és un altre tema que es va composar allà pel 1940 per a una
pel·lícula ara per una de la Paramount
anomenada Dancing on a Dime. No és
aquest però un dels estàndards més coneguts. Tot i això n’han fet una versió
magnífica, de fet, en Felberbaumn ara,
ha compilat un altre gran tema partint-ne d’un de menor, si se’m permet. El
nítid so de la seva guitarra enlluerna en el seu curt solo i deixa pas a les
intervencions de la resta de companys començant per la del pianista per després
la del líder i saxofonista francès, abans però passant pel tema. En Montana al piano se’ns ha revelat com
un gran pianista i bon partenaire del líder, com també els dos de la secció
rítmica, embolicats amb el líder en d’altres projectes com abans heu escoltat. Borey, magnífic al saxo tenor, un dels
avantatjats alumnes de Jerry Bergonzi,
al qual hem pogut veure diverses vegades i algunes amb l’amic Perico Sambeat.
Acabem el projecte d’aquest mestre del tenor amb el tema de Miles Davis/ Gil Evans anomenat...
9.- Boplicity (M.
D. & G. E.) 3m57s
Aquest és un dels temes que van incloure els dos mestres en l’àlbum
recopilatori Birth of the Cool del
1957 editat per Capitol. En aquest àlbum hi van incloure 12 temes que Miles havia enregistrat en sessions
anteriors amb el seu nonet. El tempo del tema original és força més calmat, més
cool en diríem. Aquí en Borey torna
a disseccionar tot i que no tant, podent-lo reconèixer amb claredat. El ritme i
tempo sí són més vius passant del Cool al Bop, si se’m permet. El swing apareix
i desapareix, no així el Groove que sempre hi és. En Felberbaum il·lumina amb la seva mestria a la guitarra. En escoltar
el solo del pianista apareix de nou el swing i seguirà essent-hi en el solo,
únic, del contrabaixista Zelnik.
Apareix també un solo del baterista Pasqua
en aquest final de tema i projecte acabant amb la melodia, ràpida però
reconeixible de l’estàndard de Miles i Evans.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs nosaltres acabem el programa amb el darrer projecte de Fresh Sound New Talent amb el del
trompetista cubà establert a Madrid i amic nostre, el Jorge Vistel i el seu..
“OSSAIN”
Jorge Vistel Quartet
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 482
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Alberto Alejos “Mintxo” el 18 de maig de 2015 als Estudios PKO
de Madrid.
Produït per Jorge Vistel
Productor executiu Jordi Pujol
Jorge Vistel, trompeta
Sam Harris, piano
Reiner Elizarde, contrabaix
Justin Brown, bateria
Totes les composicions són de Jorge
Vistel
Aquest és un projecte on trobarem al Jorge Vistel més contemporani, més actual. Composicions pròpies que
destil·len qualitat amb un suport imprescindible del seu amic El Negron, i els dos grans músics
americans.
Comencem amb el seu primer tema de la nit, anomenat...
7.- Ceremonia (J.
Vistel) 5m06s
Amb uns inicis intrigants ens hem situat en l’ona musical d’aquest
grandíssim trompetista i alhora compositor, com ara mateix acabem d’escoltar. Amb
la sordina, amb un clar homenatge a Miles
Davis, evidentment, tot i divergir musicalment parlant els dos
trompetistes. Ja quasi al final, i sense sordina, l’hem pogut escoltar amb
aquest so tan càlid de la seva magnífica trompeta.
Nascut a Santiago de Cuba i hereu d'una dinastia musical; Jorge Vistel
coneix els secrets de la seva terra i els combina exquisidament amb el jazz
d'avantguarda. Això es tradueix en un estil contemporani, personal i autèntic.
Després del seu últim treball: CIMARRÓN, publicat per Inner Circle Music el
2014, el segell de Nova York propietat de Greg Osby, segueix la seva línia amb
el seu nou disc, Ossain el 2015. Vistel va començar els seus estudis a una edat
primerenca, i després es va formar a l'Escola Nacional d'Art a Cuba. Va prendre
lliçons al costat amb Steve Coleman, Wynton Marsalis, Nicholas Payton, Steve
Turre i Barry Harris, entre molts d'altres.
Seguim amb un altre tema de marcat estil contemporani anomenat...
6.- Caminos (J.
Vistel) 5m50s
Amb un inici delicat tot i seguin un arpegi o dos, Jorge es posiciona de manera harmònica fent la melodia d’un tema
que parteix dels acords. Sam Harris
al piano es mostra fecund d’imaginació. Un Elizarde
persistent amb una sola nota permet desenvolupar-se al pianista recolzat pel
baterista Justin Brown. Jorge Vistel brilla amb el seu
llenguatge i sonoritat, ben imbuïda de contemporaneïtat. La tècnica la va
aprendre a la bella vella Cuba originària tot i estudiant la trompeta clàssica,
car el Jazz em va dir ell mateix, no s’estudiava en cap escola, i m’imagino que
encara tampoc. El Jazz s’aprenia al carrer, a les Jams possiblement
clandestines del país.
El 2005 va decidir residir a Europa, tocant als escenaris amb gent com Benny
Golson, Roy Hargrove, Doug Hammond, David Murray, Henry Cole, Lewis Nash, Dado
Moroni, Benny Green, Marcus Printup, Stefano Bedetti, Gary Thomas, David
Virelles o Roman Filiu. L'any 2014 va anar de gira amb Alfredo Rodríguez & The Invasion Parade, projecte
patrocinat per Quincy Jones. La seva discografia també inclou Evolution de
Vistel Brothers Quintet amb el seu germà saxofonista Maikel Vistel i Tierra a
la vista; amb un projecte cubà-holandès amb el pianista Edgar van Asselt. Tots
dos àlbums van ser llançats pel segell Fresh Sound Records. A partir de posar
l’Evolution a Jazz Club de Nit ja fa alguns anys, va ser que els vaig poder
portar a casa nostra a fer alguns bolos entre els quals el de la Nova Jazz Cava
i el del Club de Jazz Sant Cugat.
Seguim amb un altre magnífic tema d’aquest gran trompetista cubà,
anomenat..
3.- Delirium Tremens (J.
Vistel) 6m45s
Amb un impressionant so profund i solo del baterista, ens situem dins el
Delirium Tremens més avantguardista possible. Passats dos minutets i escaig i
després d’una aturada rítmica hem escoltat quasi un altre tema, amb la mateixa
modernitat i avantguarda. Compenetració total amb el pianista i una secció
rítmica de contrabaix i bateria potentíssima i també ben lligada fan d’aquest
un altre gran tema on el solo avançat del pianista segueix l’ona del líder. I
haureu observat les dues notes del contrabaixista que el fan encara més
inquietant.
Clubs de jazz i festivals en els quals ha participat:
Espanya: Festival de Jazz de Vitòria, Festival de Jazz de Sant Sebastià,
Festival de Jazz de Madrid, Cafè Central, Cries Room, Jamboree.
Cuba: Jazz Plaza, Festival de Jazz de l'Havana, The Fox and the Crow,
Jazz Café.
Suïssa: Cully Jazz, Saint-Moritz Jazz, Jazz Montreux.
Itàlia: Milano Jazz Festival Latinoamericando.
Altres: Monterey Jazz Festival (Califòrnia), Festival de Jazz de les
Bermudes (Hamilton), Jazz Nad Odra (Polònia), Fusion Festival (Alemanya).
Lombard Duc (França), Porgy and Bess (Àustria), Binhuis (Holanda), Blue Note
(Tòquio), Motion Blues (Yokohama), M Pub (Corea).
Encara ens queda algun tema més o sigui que el posarem, l’anomenat...
9.- Rancheador (J.
Vistel) 3m49s
Els inicis d’aquest Rancheador han estat força melòdics dins la
modernitat del projecte, i així ho hem pogut escoltar amb les notes a intervals
quasi dissonants del trompetista. La rítmica va lligada amb la part harmònica
en un tema amb constants canvis d’acords i centre tonal on no és gens fàcil
posar-te a improvisar. Una rítmica complexa alhora que harmonia en un tema que “camina”
amb un Groove alterat per aquests canvis i variacions i que desapareix
dolçament, fent-nos pensar que en un directe, s’allargarà amb tota seguretat.
Jazz vital en un constant i profund canvi; retorn a les arrels dels seus
propis motius per impulsar la idea original, on Jorge Vistel desenvolupa la
seva inquietud musical amb vehemència fèrtil. Aviat es descarten totes les
idees preconcebudes sota la voluntat de Reinier Elizarde i Justin Brown, un
equip confrontat per les deconstruccions harmòniques originals de Sam Harris.
Això, al seu torn, permet que les exploracions de la veu irada i lliure, ara de
la trompeta, trobi la llavor de les personalitats entrellaçades, il·luminant la
màgia d'aquest ritual rítmic a través del qual es convoca al seu antecessor, a
beure d'ell, de la naturalesa del so.
Acabem ja amb el darrer tema del projecte i així també amb el Programa
258, avui dedicat a l’editorial de casa nostra que ens dóna suport quasi des de
l’origen d’aquest Jazz Club de Nit, Fresh
Sound New Talent, gràcies Jordi
Pujol pel teu suport. Doncs acabem
amb el tema...
2.- Afra (J.
Vistel) 3m30s
Tema començat amb la melodia a duet quasi de trompeta i piano, per
després iniciar el líder el seu solo amb un persistent riff del contrabaixista
i permanent pulsió del baterista en un solo excel·lent del trompetista. Sam Harris al piano s’ha quedat
liderant el trio base amb una gran interpretació i nitidesa en la pulsió de les
tecles, de les 88 tecles en un tema que acaba així, delicadament.
Doncs amb aquest tema hem acabat el primer programa de la 8ena temporada
dedicat a Fresh Sound New Talent en el ben entès que no serà el últim, sinó més
aviat ha estat el primer d’una llista prevista per aquesta temporada.
Recordeu que avui hem gaudit d’allò més amb la música de Michael Felberbaum i el seu “Lego”;
després amb el projecte de Frederic
Borey i el seu “Wink” per acabar amb aquest “Ossain” de l’amic Jorge Vistel Quartet. Espero que hàgiu
gaudit amb aquesta música tan excelsa, moderna i sobretot actual, quasi acabada
de sortir del forn.
Doncs ara sí, gràcies per ser-hi, jo mateix, Miquel Tuset Mallol us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
