Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens
podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2
o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i
fins les 23h i tants minuts...aquests darrers són variables, afortunadament.
Doncs ja hi tornem a ser amb un programa farcit de novetats, la dels
nostres músics i de les nostres editorials, i hi tornem amb Fresh Sound New Talent, i el projecte
de músics polacs amb seu al mateix país, el del líder i contrabaixista Pawel Wszolek anomenat Choice.
Després seguirem amb els nostres TAK!,
primer projecte d’aquesta formació liderada pel Manel Fortià i Roger Martínez, si ens atenem a la composició dels
temes, un disc autoeditat i anomenat Free – can – do, un simpàtic i
explícit joc de paraules. Acabarem el programa amb el darrer treball de l’Alberto Arteta Group, disc editat per Errabal Jazz i anomenat The Legacy.
Abans de començar voldria recordar-vos que aquest dissabte 11 de juny
inaugurem el 7è Festival de Jam Sessions
a Sant Vicenç dels Horts, a les 21h30m al pati de Can Comamala, amb els combos de Grau Superior del Taller de Músics i Conservatori del Liceu. Com
sempre fem, primer tocaran una estona cadascun d’ells tot i oferint-nos el
treball que han fet durant el curs, per després encetar una Jam Session entre
ells i els músics que vinguin a tocar.
Som-hi ja amb el primer projecte d’aquests músics polacs, disc editat
per Fresh Sound New Talent...i
parlant d’aquesta editorial.....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs som-hi ja amb les seves músiques, dolces músiques que per començar
el programa ens aniran força bé....el projecte es diu...
“CHOICE”
Pawel Wszolek
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 478
Enregistrat i mesclat per
Blazej Domanski i Maciej Pietranik al Preisner Studio, Niepotomice.
Produït per Pawel Wszolek
Productor executiu Jordi Pujol
Pawel Wszolek, contrabaix
Lukasz Kokoszko, guitarra
Sebastian Zawadzki, piano
Szymon Madej, bateria
Totes les composicions són de Pawel
Wszolek
Som-hi ja amb el primer tema....anomenat....
1.- Psalm (P.
W.) 5m40s
Doncs sí que el títol ens situa en la música escoltada, és ben bé la
música d’un salm. I ja hem pogut constatar la maduresa interpretativa i
compositiva d’aquest jove contrabaixista, en el tema i improvisació, magistral,
per cert. El tema te un Groove permanent, un tempo vital, amb una secció
rítmica que fa que tot això no pari i tiri sempre endavant. Un solo del
pianista, Sebastian impressionant,
ben recolzat pel bateria Szymon i el
contrabaix del líder Pawel, després
d’haver escoltat la nítida guitarra del Lukasz
tot i recordant al mestre Pat Metheny.
Vegem què ens diuen els especialistes d’aquest projecte....el Dave Jones de Jazz Diary...
"Aquest és un exemple de
gran èxit d'un àlbum conduït per un baixista, amb totes les composicions del
líder de la banda, que també produeix l'àlbum, amb l'ajuda d'actuacions d'alta
qualitat, inloent-hi la gravació, mescla i masterització. Tampoc hi he trobat
un comunicat de premsa subministrat amb el CD, el llibret interior, però pel
que he pogut comprovar a la xarxa , aquesta banda s’ubica a la ciutat de
Cracòvia, al sud de Polònia, la llar de nombrosos i magnífics clubs de jazz i
amb una escena de jazz de molt alt calibre.....”
Seguim amb el següent tema d’aquest disc anomenat.....
6.- Two in one (P.
W.) 5m04s
Doncs ja vegeu quina delícia de tema i música ens ofereixen aquests
joves músics, concretament el líder nascut el 1991 o sigui amb 25
anyets....Delicadesa en la interpretació i maduresa de tots quatre. Un so nítid
i pulcre el del guitarrista, amb un fraseig força modern i una improvisació ben
a prop de l’harmonia, la qual cosa s’agraeix. Un tema que va agafant força
interpretativa a mida que passen els minuts...i que en algun moment,
harmònicament, m’ha semblat escoltar quelcom relacionat amb el flamenc, potser
alguna escala frígia.
I continuem amb els comentaris del Dave
Jones....
“.....La música és melòdica i
accessible, i, com era d'esperar, en un estil europeu contemporani. Hi ha una
mica de guitarra bastant a l’estil “Methenyesque”,
i molt subtil de l’alumne avançat Lukasz Kokoszko, tot i què els temes es
concentren al voltant de la excel·lent execució del piano de Sebastián Zawadzki, per aquest, és prou
difícil ser el nucli del so de la banda, però no ser el líder o compositor. Té
un estil inconfusiblement de piano de jazz modern, però no hi ha similituds
òbvies amb els seus contemporanis.
En general, la subtilesa dóna
pas a una mica més de dinàmica i intensitat
a mida que vas escoltant els temes de l'àlbum, sobretot en “Two in One” i “Pax”,
i val la pena l'espera. El bateria Szymon
Madej aconsegueix la seva oportunitat de brillar en “Revolution” amb un
potent però controlat solo acompanyat per contrabaix i piano, i de manera apropiada, el líder Wszołek completament en solitari
ofereix una melòdica intro d’aquest tema, la qual cosa és digne de reconeixement.
Finalment, em va agradar bastant la nova manera de presentar la llista de
pistes a la contraportada, amb la numeració que té l'aspecte de punts del
dòmino ".
David Jones -jazz Diary
(octubre de 2015)
Acabem aquest projecte amb un magnífic tema, llarg i farcit de ritme
anomenat...
8.- Revolution (P.
W.) 10m32s
I quina magnífica introducció a contrabaix solo ens ha fet el líder del
projecte....i més impressionant ha estat la continuació, on el motiu principal,
repetitiu, fet per piano i contrabaix ha donat pas a la melodia feta pel
guitarrista, tot i encarant el tema amb força rítmica. Després d’un break han
encetat com si fos la segona part del tema seguida també d’una aturada rítmica,
moment en el qual hem tornat a escoltar la magnífica intervenció del
pianista...i després...el tema segueix amb el Groove adequat, de manera
delicada, per anar-se embalant mica a mica tot i escoltant al pianista. Ja en
plena èxtasi rítmica s’hi ha posat el guitarrista Lukasz, tot i mostrant-nos la seva pulcritud interpretativa i
melòdica concepció dels seus solos. Mentrestant, piano, contrabaix i bateria el
segueixen en una total compenetració rítmica i vital. El final ha deixat un
espai al baterista per poder mostrar tot el seu saber solitari. Un magnífic
tema per acabar el projecte d’aquesta jove formació ubicada a Polònia, la del contrabaixista Pawel Wszolek.
Doncs nosaltres seguirem ara amb el projecte dels nostres
músics..anomenat...
“FREE-CAN-DO”
Tak!
Autoeditat
Enregistrat per Jordi Vidal als
Estudis Laietana el 25 i 26 de novembre de 2015.
Mesclat i masteritzat per Adrià
Vidaña.
Roger Martínez, saxos alto i
soprano
Joan Solana, piano
Manel Fortià, contrabaix
Marc Bódalo, bateria
Amb la col·laboració de:
Vicent Pérez, trombó (1, 3 i
10)
Gabriel Amargant, saxo tenor
(3)
Totes les composicions són del Manel
Fortià, excepte els temes 4 i 9 que són del Roger Martínez.
TAK! és un projecte musical
format per quatre músics actius dins l’escena musical barcelonina els quals
inicien aquesta proposta la tardor del 2011 amb la intenció de buscar un so i
personalitat pròpia dins el món del jazz. L’element més important d’aquesta
banda però, és sens dubte la constant comunicació i la bona entesa entre els
músics dalt l’escenari, que provoca un resultat fresc i agradable per a
l’oïent.
Aquest és un magnífic projecte, amb 10 temes impressionants els quals
ens han mostrat la capacitat del Manel
sobretot, però també la del Roger
pel que fa a compondre música. Dels 10
temes se m’ha fet prou difícil extraure’n els tres o quatre que escoltareu.
Un projecte amb dos o tres temes amb
aires i tempos relaxats com el magnífic Cirrus Magníficus del Manel on ens mostra el domini que te
dels sons amb l’arc del seu contrabaix, una magnífica i tendra balada. També és
excel·lent el segon tall del disc, Fin de ciclo?, tema suau amb una
preciosa melodia i també del Manel
Fortià. D’aquests tres us n’he seleccionat el darrer, un homenatge fet de
contrabaixista a contrabaixista, de Fortià
a Mingus, on hi col·labora el jove i gran trombonista valencià Vicent Pérez, en el tema anomenat...
10.- O.S.C. (to Charles Mingus) (M. Fortià) 5m43s
Doncs els aires de Mingus ben
bé què hi són i s’hi noten. No endebades aquest va ser un altre dels “maleïts”
(per alguns dels crítics blancs) que va posar la música “panxa enlaire”. A la
vegada, sempre li reconeixeré que volgués que l’acompanyés l’inefable Eric Dolphy. Aquest és un tema barreja
de balada, inicial, amb d’altres conceptes rítmics. Melòdicament és innegable
l’honor que li fa el Manel a Mingus. En Roger, vol emmirallar-se a Dolphy
amb el seu so, i prou que se ho aconsegueix.
Amb aquest ens hem posat en dansa amb la música del Tak Quartet, i de quina
manera seguirem, ben aviat ho comprovareu....
Les influències actuals del
jazz modern i d’avantguarda o pinzellades d’altres estils musicals podem
trobar-les dins les composicions pròpies del grup explotant sempre al màxim les
sonoritats i timbres de cada instrument.
Tot i els pocs anys de
trajectòria, han actuat a les sales més importants i festivals més reconeguts
com ViJazz Penedès, Jamboree, Nova Jazz
Cava de Terrassa, Cicle “Música als Parcs” de Barcelona, Festival de Jazz de
Girona o Sunset Jazz Club, entre d’altres.
Un altre dels temes impressionants és l’anomenat Primitivo on el
classicisme del piano contrasta amb la melodia i canvis rítmics. Seguim amb més
temes d’aquest increïble treball ara amb el tema anomenat....
3.- Tak! Suite? (M.
Fortià) 7m47s
Doncs i quina magnífica suite. Una preciosa melodia embolcallada d’un
tempo ternari, ja no sé si simple o complex, tot i que jo diria que és un 5x4.
El tempo és ben bé la clau de volta del tema, la concepció del qual
possiblement contempli primer això, de quina manera farem bellugar al personal,
i després quina melodia els acaronarà. Aquesta, és preciosa. Les intervencions
solistes millors, ara amb en Gabriel
Amargant al saxo tenor, donant-los el cop de mà adequat per encara millorar
el seu projecte. I quin tema i solo del Biel
més impressionant, arribant a un clímax brutal ben bé al final del tema.
El maig de 2013 enregistren el
seu primer disc “TAK!” als estudis de la Fundació Mans Paideia a A Coruña,
després de guanyar el concurs Jazz Fusion organitzat per aquesta fundació amb
la col·laboració d’FNAC. Free-Can-Do és el segon àlbum de Tak! estrenat a
principis de 2016. Està format de 10 composicions pròpies on queda clar que la
banda ja ha assolit una maduresa i un so propi en comparació amb el disc debut.
Seguim amb més música d’aquest magnífic quartet i projecte ara amb el
tema vuitè del disc en una altra magnífica composició del Manel anomenada...
7.- Bcn Hell (M.
Fortià) 8m56s
I aquest tema....de quina manera ha començat més impressionant...amb
quina profunditat aconseguida per les notes baixes, ben baixes de la mà
esquerra del pianista i les dues del contrabaixista. Magnífica introducció amb
uns arpegis descendents i sons d’ultra tomba del saxo alto del Roger, amb aquests “crits” de tots dos,
saxo i contrabaix. Majestuositat de tema, així de clar. Composició reeixida del
Manel el qual en aquest projecte
se’ns ha mostrat com un gran compositor, amb una personal concepció de melodies
i ritmes, situant-nos ben bé en un determinat projecte, aquest, el compartit
però amb el Roger i demés companys.
El Joan Solana és un altre dels
artífexs de l’èxit d’aquest projecte, aportant les seves bones maneres en el
toc de les 88 tecles a la vegada que el Marc
Bódalo a la bateria, ells, tots tres amb el Manel essent una perfecte base rítmica la qual dóna el perfecte
suport rítmic al projecte.
Temes amb molta energia,
influències del post-rock, aires flamencs i pinzellades d’improvisació lliure
es sumen a la sonoritat jazzística del grup per deixar una empremta sonora. A
més a més, en aquesta ocasió compten amb la col·laboració de luxe de dos dels
màxims referents en els seus instruments a Barcelona, com són el Vicent Pérez al trombó i el Gabriel Amargant al saxo tenor.
I ara acabarem aquest magnífic projecte amb una de les dues composicions
del Roger Martínez anomenada.
9.- Vull un te negre (R.
Martínez) 3m18s
Un tema quasi de solo total de bateria, que ja tocava, el magnífic que
ha fet el Marc Bódalo en una
composició curta del Roger escoltant
les músiques de tota la banda ben bé al final del tema, la qual cosa em fa
pensar que potser hagi estat així per problemes de minutatge, potser no, i sí
que tinc clar que aquest és un tema que s’allargarà de manera convenient en els
directes.
Abans d’aquest tema però, tot i enllaçant-lo, us volia posar el primer
tall del disc, Hangover, tema del Manel,
la qual cosa hauria arrodonit encara més les músiques escoltades, però no ho he
fet amb l’ànim sa que sempre intento comunicar-vos, en fer-vos adquirir els
projectes físicament tot i ajudant als nostres estimats músics, considerant com
és el cas, que aquest és un projecte autoeditat, o sigui que si us plau, entreu
al web de:
i mireu d’ajudar-los adquirint aquesta meravella...
I la deixem finalment aquesta meravella i ara ens endinsarem en el
darrer projecte, però abans.....
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...
Acabem el programa amb el projecte del músic Alberto Arteta, anomenat...
“THE LEGACY”
Alberto Arteta Group
Editat per Errabal Jazz ER 084
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Jacques Hermet i Jerome Cotte el 6 i 7 de febrer de 2016 a
l’Studio du Moulin, Montcabrier, França.
Alberto Arteta, saxo tenor
Luís Giménez, guitarra
Satxa Soriazu, piano
Kike Arza, contrabaix
Juanma Arriza, bateria
Totes les composicions són de l’Alberto
Arteta excepte “My Romance” què és de Richard
Rodgers.
L’Alberto Arteta comença els seus estudis de Jazz al Conservatori Superior de Música Pablo
Sarasate, on acaba els seus estudis superiors amb Matrícula d'Honor i Premi
de Fi de Carrera al millor estudiant de la seva promoció.
Després resideix a Amsterdam, on
estudia "Saxòfon Jazz Bachelor" al Conservatorium Van Amsterdam, rebent classes de Dick Oatts, Gerald Clayton, Ferdinand
Povel, Dave Douglas, Gary Foster i Don Menza entre molts altres, i rebent
el premi al millor instrumentalista de la seva promoció.
El 2014 grava BAT, el
primer disc al seu nom amb el seu grup "Alberto Arteta Group", amb el
qual ha recorregut gran varietat de cicles i festivals de jazz.
Començarem amb el darrer tall del disc, crec que de la millor manera
possible, amb el preciós tema de Richard
Rodgers anomenat....
10.- My Romance (R.
Rodgers) 6m35s
Doncs amb aquesta magnífica balada hem començat a escoltar el so càlid
d’aquest músic basc, i ho hem fet amb l’únic tema que no és propi d’ell.
L’homenatge que ell ha fet als clàssics també l’hem volgut fer nosaltres, i
segur que ho haureu gaudit. Hem pogut escoltar el fraseig lleuger i gràcil
d’aquest mestre basc. Un arranjament magnífic, on entremig del seu magnífic
solo hi ha encabit un canvi rítmic amb el swing que ens faltava escoltar
aquesta nit, avui, tota ella plena de Groove. No se’ns escapa la magnífic
secció rítmica de contrabaix i bateria, el primer amb un walking precís i el
segon amb el swing adequat. Contrabaixista que ha seguit amb un magnífic solo,
melòdic i amb una pulsió impecable, per després encarar de nou la melodia i
acabar.
Després de l'èxit de BAT,
el 2016 grava The Legacy que ve a ser un punt i seguit en la carrera
musical d'Alberto, el qual ha estat presentat en públic amb una agenda encara
més atapeïda que amb el seu primer CD.
Ha tocat a les millors sales i
festivals de jazz del país, i participat en una extensa llista de treballs
discogràfics, dels quals cal destacar: Anaut
- Time goes on (2016), Jorge Garrido Monk Trio - Vintage (2015), Mauro Urriza
Group - Blues for Oteiza (2014), Kike Arza Quintet - Currículum (2013), Anaut -
140 (2012), Broken Brothers Brass Band - In the mud (2014), The life we deserve (2012) i
molts altres.
Seguim amb el tema que dóna títol a l’àlbum....
4.- The Legacy (A.
Arteta) 8m15s
Doncs ben bé que ens hem trobat amb el projecte de l’Arteta amb aquest tema tan entretallat
en tota la seva durada, més però en els seus inicis. Entremig, la melodia, amb
saxo tenor i guitarra, aquesta amb una pulcritud similar a la del primer
projecte escoltat. Tema que s’ha aturat rítmicament parlant al bell mig, tot i
haver-hi allò que el fa caminar, el Groove. L’Alberto se’ns ha mostrat modern en la concepció harmònica del tema
i més en la realització del seu solo, potent i estripat en els aguts a
voluntat. Ves a saber quin serà el llegat. Luís
Giménez a la guitarra, amb un so un punt apagat, coses de l’electrònica i
un llenguatge magnífic a la vegada que imaginatiu. Després d’ell, de nou el
tema, melodia a duo de guitarra i saxo tenor i final.
Actualment compagina la tasca
de músic amb la de professor de saxòfon Jazz al Conservatori Superior de Música de Navarra i col·labora en
diferents projectes musicals com: Alberto
Arteta Group, Jazzy Leap Band, Kike Arza Trio, Anaut, Jean Marie Ecay Quartet,
Jorge Garrido trio, Kike Arza Quintet, Ulrich Calvo Group i molts altres.
Seguim ara amb el primer tall del disc, el rítmic i anomenat....
1.- Zuri Beltz (A.
Arteta) 6m51s
Doncs ja vegeu quina magnífica composició d’aquest músic de país basc.
Rítmic, quasi a tempo beat, i sense el quasi, tot i entendre que les “coses”
van d’una altra manera. Canvis rítmics de nou al bell mig del tema, per esdevenir
quasi una balada amb una melodia preciosa, la que fa el líder. Després, de la
mateixa manera és el guitarrista qui s’hi ha embrancat...amb un ritme quasi de
marxa fúnebre, i aquí el significat del tema, “En blanc i negre” ens ho explica
més tot. Potser fa referència a una època passada. Després però, hi ha tornat
amb la melodia d’aquest gran tema i així l’han acabat.
Doncs amb aquest tema tan variat rítmicament parlant ens hem situat ben
a punt d’acabar el projecte de l’Alberto
Arteta, músic basc, amb un magnífic so en el seu saxo tenor. Però ho farem
amb tres temes força curts de menys d’1 minut, on els diferents músics, dos a
dos, fan una demostració de lliure improvisació...
Els de Errabal Jazz ens ho
acabaran d’explicar força bé, però això ho penjaré al blog...Acabem doncs ja
amb aquests tres temes enllaçats...
8.- Hiru Heren (A.
Arteta) 0m22s
6.- Heren Bat (A. Arteta) 0m30s
3.- Bi Heren (A.
Arteta) 0m18s
Voilà, doncs ja vegeu que podem començar per un estàndard, seguir amb
temes propis de més o menys concepció moderna per acabar amb aquests tres de
lliure improvisació. Aquestes són les virtuts d’aquest magnífic músic basc, al
qual encara no hem tingut ocasió de veure’l en directe.
Vegem què ens diuen des de Errabal Jazz...
Tornant a The Legacy, posàvem
en relleu les especials qualitats del Arteta compositor: les seves composicions
respiren, recolzades en melodies que recorren sovint a armadures rítmiques en
ostinato que van obrint-se a poc a poc, com un paisatge rocós que dóna pas a
una vall o a la costa. Així succeeix en el tall inicial, Zuri Beltz, on a més a
més ens trobem per primera vegada amb la deliciosa guitarra de Luís Giménez. En
PC Jauna, un dels meus talls favorits del disc, Alberto i Luis entrecreuen
línies melòdiques de manera admirable. També resulta especialment atractiu
l'interessant i intricant bastida rítmica del tall que titula l'àlbum, on
novament tots dos comparteixen el lideratge solista.
Azken Aurreko Aitorpena es
construeix al voltant d'una deliciosa melodia en uníson. Aquí la part llaminera
del pastís se l'emporta el contrabaix sòlid i eloqüent de Kike Arza. Dezagun
Gutzi Dezagun Beti fa gala també de les mateixes qualitats de moviment i
dinàmica estructural, i per tant ens regala dues bones intervencions solistes
d'Arteta i el fantàstic pianista Satxa Soriazu. 1512 arrenca amb un dibuix
rítmic amb aroma a marxa perfectament desenvolupat per Juanma Urriza, sempre
atent i amb recursos més que sobrats per donar-li al grup aquest suport que tot
bon bateria sap crear.
A la manera de petites guindes
d'amaniment en aquest saborós guisat, The Legacy es veu esquitxat per diversos
breus interludis de tot just alguns segons, fonamentalment a duos: Bi Heren
(tenor i bateria), Hiru Heren (guitarra i baix) o el solo de Soriazu en Heren
Bat.
Resumint, hi ha moltes raons
per gaudir aquest disc: és honest, personal i serveix de testimoni al
creixement exponencial d'un músic i una banda que té moltes coses interessants
a dir. De manera que si els teus passos i els seus es creuen pel camí, no
cometis la imprudència de passar de llarg: Alberto Arteta és d'aquests músics
als quals un no es pot permetre el luxe d'ignorar.
Doncs això ha estat tot companys, tot i esperant que hàgiu tornat a
gaudir d’un altre programa de ràdio tot i escoltant jazz, el jazz que es fa ara
i el que fan els nostres i els de d’altres indrets peninsulars i europeus.
Primer amb el contrabaixista basc Pawel
Wszolek, després amb els nostres nois el Tak Quartet i acabant amb l’Alberto
Arteta. Ben aviat tot això estarà penjat al blog del
jazzclubdenit.blogspot.com.es.
Abans d’acomiadar-me voldria recordar-vos que aquest dissabte 11 de juny
inaugurem el 7è Festival de Jam Sessions
a Sant Vicenç dels Horts, a les 21h30m al pati de Can Comamala, amb els combos de Grau Superior del Taller de Músics i Conservatori del Liceu. Com
sempre fem, primer tocaran una estona cadascun d’ells tot i oferint-nos el
treball que han fet durant el curs, per després encetar una Jam Session entre
ells i els músics que vinguin a tocar.
Bona nit, gràcies per ser-hi aquí o al blog de programa, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
